Ressenyes

una lluminosi a es~ecial: l'in en de me sino sob e o l'a en u a col.lec i a (( e o na als emps glo iosos de la ca- alani a , uni e sali a , p og essisme, plu ali a i obe u a» palesa aques a olun a de econs ucció d'una adi- ció -és a di , d'una inculació de pen- samen , d'una con inui a en el emps i d'una he encia in es igado a agica- men pe duda. To s els esc i s de J. Ma agall es ca ac e i zen pe aques excel.len pe- iodisme iloso ic que in e pene a i- encies au obiog a iques amb expe- iencies in el.lec uals, i con e eix les p esencies in el.lec uals en eali a s i en s. Hom di ia que hi ha hagu una cons an olun a de e iu e la in imi a de les consciencies, de ole dona un (( es imonia ge ín im)), ui -com diu en el p oleg Eugenio T ias- d'una expe iencia p e ia ma cada pel silenci, pe la desolació linguís ica i cul u al, «pel peleg ina ge a a és de l'e m de la nos a his o ia ecen )). Pe o o aixo es a e des d'una inali- a i un p ojec e de u u . No hi ha només en J. Ma agall una enyo anca end a de l'ahi , sinó una olun a e- op og essi a d'ana e s la no e a des del passa , pe que «la lec u a de documen s ela ius a la nos a his o ia és -po se - d'una conside able e ica- cia pe a adop a posicions cohe en s en el p esen i, na u almen , amb is- a a edi ica el u un) (p. 23). Si Lans- be g ensenya a J. Ma agall que la his o ia de la Filoso ia no es sinó la his o ia del iloso a , co n a ac i ud an idisg egado a («en o olligado a» diu ell) del pensamen i dels ac es que comp ome en, si o sabe és un sabe enca na en la ida ma eixa, que o- ba la e i able jus i icació en els seus ac es, aixo es ben pales en o s i cadas- cun dels a icles i assaigs que aques llib e ecull. Pe o J. Ma agall no p e én només na a l'a en u a indi idual de l'ho- de o a una epoca, la se a. Po se am- be nosal es, co n el malaguanya Landsbe g, i im a ui una a en u a in e io inacabada, necessi em ambé espond e'ns la p egun a del e11 dei- xeble de Schele : «jcom aig en - me?, co n anem en -nos?)). Des d'a- ques a in e ogació exis encial, assumida pe Jo di Ma agall, p enen cos i enen sen i o s els eco ds i e lexions del seu ilib e co n si d'un únic il conduc o es ac és. Alesho- es les cinc dis in es pa s del llib e («El ma c, Ma agall, Ca alans, Pe so- nes i ob es que han incidi en la me a ida i Es udis))) poden se con empla- des no co n a pu es seg egacions de pensamen s sinó ambé co n a com- p omís amb una colla de i encies aonades o, si hom ol, de aona- men s iscu s, és a di -com el1 ma- eix comen a e e in -se a Ga cía Bac- ca- co n el ui d'una consciencia p ac ica c eado a de p oduc es ius, i i icado a -a la i- de la eali a : «La i i icació de la eali a es p o- dueix a pa i del momen que l'home pa la. 1 la pa aula és humana i huma- ni zado a, és comunicació i solida i- a -comuni a de des í)) pp. 21 8- 219). Angel Cas iñei a Sal ado Pánike , P ime es a- men o, Ed. Seix Ba al, Ba celona 1985. Aques «P ime Tes amen )) de Sal- ado Pánike és una au obiog a ia llega mol o iginal: és, sob e o , una au oc i ica, la con essió que p ecedeix l'au oabsolució. L'in e es es a en la mane a que aques p oposi és po a a eme, incidin en un con ex gene- acional, i en les conclusions iloso i- ques que n'ex eu. Con essions co n la de Pánike po- dem oba -les din e de la his o ia de la iloso ía -Rousseau- pe o no són eqüen s en una gene ació d'in el.lec- uals de pos gue a que, en el nos e ambi cul u al, s'han dedica a esc iu- e o ipus de c oniques i memo- ies. En les ob es au obiog a iques dels iloso s -i dels in el.lec uals en gene- al-, hi obem semp e una isió en un ce g au « eligiosa>). 1 aixo no és alid només pe a au o s co n san Agus i. Fins i o en les c oniques mes medemes i secula i zades, s'hi mani- es a de di e en s mane es, ja allunya- des dels lligams dogma ics. En el cas de Pánike , aques en oca- men es cla i ma isa : Aques es un llib e de eligió, de la me a eligió (que an 6s e-lligació co n des- Iligacio) on allo que més impo a pe mi es allo que ja no m'impo a a mi: el mode co n la eali a es diu a ella ma ei- xa (discu s p o isional i mol so in a- ceciós). Hi ha en o aixo, p esen , un ce espe i d'encan amen i de so p esa. Pe o, d'al a banda, o a ememo ació és semp e una mena d'examen de consciencia, d'in e p e ació, de alo- ació. Sob e o si l'au o , co n Páni- ke , é un objec iu ben di e en de e i a els eco ds p edilec es: « ein- en a la es a)). La e lexió sob e la mane a de mani es a -se, d'au oex- . p essa -se de la eali a es una de les o iginali a s d'aques llib e. Pánike sab a e del seu cas una o ma p i i- legiada de mos a de la condició hu- mana. Finalmen , i amb un pe dó en- es co n a anihilació, co n a comp ensió de la al a, el llib e ol se au oabsolu o i. Pánike pa eix d'una sensació que, en bona mesu a, és d'impo encia i de ini ud: «Mo i é jo i no es gens cla allo que en queda a)), i conclou, sense d ama isme pe o lúcid: «el camí ha es a eco egu i allo que es millo con inua sense se e )). Aques a lucidesa de Pánike , passa- da pe una inicial posició na cisis a, se a la esponsable del sadisme que imp egna o el llib e. La econside a- ció que Pánike a de e s, pe sones, compo amen s, i sob e o , d'ell ma- eix, és du a, pe o ambe es empe a- da. El P ime es amen o de Pánike ha es a esc i en una bona p opo ció pe a Pánike , pe o sense oblida mai que o el que diu se a mos a als al es i els al es, en aques cas, son mol s. I n na Gal ez Sal i Tu ó, Desca es. Del he me- ismo a la nue a ciencia, Ed. An- h opos, Ba celona 1985. Resul a so p enen que una edi o- ial inicii una col~leccio dedicada a aau o s, ex os i emes de la iloso iau amb una esina. 1 una esina p esen a- da no en alguna llunyana uni e si a sino a Ca alunya. Desca es. Del he - me ismo a la nue a ciencia de Sal i Tu ó es una esplendida ob a que a lamen a l'obli en que, de segu , es oben algunes -almenys- de les p o- duccions aacademiques)) de les nos- es uni e si a s. Volem c eu e que no pa lem d'un cas excepcional, o i que pe la se a g anda ia -450 planes, una egada eliminada una g an pa del eixuc apa ell c í ic- no sigui habi- ual. El llib e es di ideix en es pa s.