Ressenyes

una lluminositat es~ecial: l'intent de me sino sobretot l'aventura col.lectiva ((retornar als temps gloriosos de la catalanitat, universalitat, progressisme, pluralitat i obertura» palesa aquesta voluntat de reconstrucció d'una tradició -és a dir, d'una vinculació de pensament, d'una continuitat en el temps i d'una herencia investigadora tragicament perduda. Tots els escrits de J. Maragall es caracteritzen per aquest excel.lent periodisme filosofic que interpenetra vivencies autobiografiques amb experiencies intel.lectuals, i converteix les presencies intel.lectuals en realitats vivents. Hom diria que hi ha hagut una constant voluntat de reviure la intimitat de les consciencies, de voler donar un ((testimoniatge íntim)), fruit -com diu en el proleg Eugenio Triasd'una experiencia previa marcada pel silenci, per la desolació linguística i cultural, «pel pelegrinatge a través de l'erm de la nostra historia recent)). Pero tot aixo esta fet des d'una finalitat i un projecte de futur. No hi ha només en J. Maragall una enyoranca tendra de l'ahir, sinó una voluntat retroprogressiva d'anar vers la novetat des del passat, perque «la lectura de documents relatius a la nostra historia és -pot serd'una considerable eficacia per a adoptar posicions coherents en el present i, naturalment, amb vista a edificar el futun) (p. 23). Si Lansberg ensenya a J. Maragall que la historia de la Filosofia no es sinó la historia del filosofar, corn a actitud antidisgregadora («entortolligadora» diu ell) del pensament i dels actes que comprometen, si tot saber és un saber encarnat en la vida mateixa, que troba la veritable justificació en els seus actes, aixo es ben pales en tots i cadascun dels articles i assaigs que aquest llibre recull. Pero J. Maragall no pretén només narrar l'aventura individual de l'hode tota una epoca, la seva. Potser tambe nosaltres, corn el malaguanyat Landsberg, vivim avui una aventura interior inacabada, necessitem també respondre'ns la pregunta del ve11 deixeble de Scheler: «jcom vaig fentme?, corn anem fent-nos?)). Des d'aquesta interrogació existencial, assumida per Jordi Maragall, prenen cos i tenen sentit tots els records i reflexions del seu ilibre corn si d'un únic fil conductor es tractés. Aleshores les cinc distintes parts del llibre («El marc, Maragall, Catalans, Persones i obres que han incidit en la meva vida i Estudis))) poden ser contemplades no corn a pures segregacions de pensaments sinó també corn a compromís amb una colla de vivencies raonades o, si hom vol, de raonaments viscuts, és a dir -com el1 mateix comenta referint-se a García Baccacorn el fruit d'una consciencia practica creadora de productes vius, vivificadora -a la fide la realitat: «La vivificació de la realitat es produeix a partir del moment que l'home parla. 1 la paraula és humana i humanitzadora, és comunicació i solidaritat -comunitat de destí)) pp. 21 8219). Angel Castiñeira Salvador Pániker, Primer testamento, Ed. Seix Barral, Barcelona 1985. Aquest «Primer Testament)) de Salvador Pániker és una autobiografiat llegat molt original: és, sobretot, una autocritica, la confessió que precedeix l'autoabsolució. L'interes esta en la manera que aquest proposit és portat a teme, incidint en un context generacional, i en les conclusions filosofiques que n'extreu. Confessions corn la de Pániker podem trobar-les dintre de la historia de la filosofía -Rousseaupero no són freqüents en una generació d'intel.lectuals de postguerra que, en el nostre ambit cultural, s'han dedicat a escriure tot tipus de croniques i memories. En les obres autobiografiques dels filosofs -i dels intel.lectuals en general-, hi trobem sempre una visió en un cert grau «religiosa>). 1 aixo no és valid només per a autors corn sant Agusti. Fins i tot en les croniques mes medemes i secularitzades, s'hi manifesta de diferents maneres, ja allunyades dels lligams dogmatics. En el cas de Pániker, aquest enfocament es clar i matisat: Aquest es un llibre de religió, de la meva religió (que tant 6s re-lligació corn desIligacio) on allo que més importa per mi es allo que ja no m'importa a mi: el mode corn la realitat es diu a ella mateixa (discurs provisional i molt sovint faceciós). Hi ha en tot aixo, present, un cert esperit d'encantament i de sorpresa. Pero, d'altra banda, tota rememoració és sempre una mena d'examen de consciencia, d'interpretació, de valoració. Sobretot si l'autor, corn Pániker, té un objectiu ben diferent de revifar els records predilectes: «reinventar la festa)). La reflexió sobre la manera de manifestar-se, d'autoex- . pressar-se de la realitat es una de les originalitats d'aquest llibre. Pániker sabra fer del seu cas una forma privilegiada de mostra de la condició humana. Finalment, i amb un perdó entes corn a anihilació, corn a comprensió de la falta, el llibre vol ser autoabsolutori. Pániker parteix d'una sensació que, en bona mesura, és d'impotencia i de finitud: «Moriré jo i no es gens clar allo que en quedara)), i conclou, sense dramatisme pero lúcid: «el camí ha estat recorregut i allo que es millor continua sense ser fet)). Aquesta lucidesa de Pániker, passada per una inicial posició narcisista, sera la responsable del sadisme que impregna tot el llibre. La reconsideració que Pániker fa de fets, persones, comportaments, i sobretot, d'ell mateix, és dura, pero tambe es temperada. El Primer testamento de Pániker ha estat escrit en una bona proporció per a Pániker, pero sense oblidar mai que tot el que diu sera mostrat als altres i els altres, en aquest cas, son molts. Irnrna Galvez Salvi Turró, Descartes. Del hermetismo a la nueva ciencia, Ed. Anthropos, Barcelona 1985. Resulta sorprenent que una editorial inicii una col~leccio dedicada a aautors, textos i temes de la filosofiau amb una tesina. 1 una tesina presentada no en alguna llunyana universitat sino a Catalunya. Descartes. Del hermetismo a la nueva ciencia de Salvi Turró es una esplendida obra que fa lamentar l'oblit en que, de segur, es troben algunes -almenysde les produccions aacademiques)) de les nostres universitats. Volem creure que no parlem d'un cas excepcional, tot i que per la seva grandaria -450 planes, una vegada eliminada una gran part del feixuc aparell críticno sigui habitual. El llibre es divideix en tres parts.