JAUME SERRA HUNTER
I
LA
HISTORIA DE
LA
FILOSOFIA
Ma a
VIDAL LAÍNEZ
Si hem de ia -nos del es imoni dels qui el co-
negue en bé (Josep Ca ne , Jo di Ma agall..
.),
a
on nillo encaixa Jaume Se a Hun e , dins les di-
e en s ac i i a s uni e si h ies i polí iques que po a
a e me, ou en la se a ca ed a d'His b ia de la Fi-
loso ia de la Uni e si a de Ba celona. Alla des-
plega una in ensa ac i i a que du a des de l'any
1914 -en que es a c ea aques a ca ed a- ins
als anys de la gue a ci il, que clausu a en de ini-
i amen (mo í el 1943) la se a ac uació uni e si-
a ia. Va se a la Uni e si a on ins au a un Semi-
na i d'His o ia de la Filoso ia i on impa í di e en s
cu se s -de egades clandes ins- pe al d'a ec-
ciona els jo es a l'es udi dels ilbso s classics.
To segui p esen em al judici del lec o ac ual
la sín esi del pensamen de Se a Hun e sob e la
His b ia de la Filoso ia.
Pe a Se a Hun e la His b ia po a iba a és-
se ciencia pe que «no és una successió casual o
a bi a ia que exclogui o a mena de mo i ació a-
cional»l. La di icul a amb que es oba l'his o ia-
do en ole econs ui un e his b ic -o un pen-
samen passa - és la se a sepa ació de l'ac o pel
emps i pe l'espai, di icul a que s'alleuge a g a-
cies a l'exis encia d'un ons huma comú.
La His b ia és una ciencia di e en de les abs-
ac es i de les empí iques. L'expe imen ació i la
e i icació no hi són possibles; l'es adís ica, la hi-
pb esi i la inducció analbgica hi enen, en can i,
una impo ancia p eponde an . L'analisi de la His-
o ia com a ciencia ol di l'abs acció men al d'un
e ; la sín esi és la es i ució d'una e i a desco-
be a. Analisi i sín esi són les dues uncions es-
sencials del me ode his b ic.
Aques me ode cons a de qua e e apes. La p i-
me a és l'heu ís ica. Consis eix a ce ca el docu-
men , base de l'es udi de l'his o iado . El documen
es oba als museus, a les biblio eques i als a xius.
Pe a comple a aques p ime momen cal la e-
copilació de o a la bibliog a ia sob e l'assump e,
1
J.
SERRA
HUNTER,
Filoso ia i Cul u a
(segona se ie), Lli-
b e ia Ca alonia, Ba celona
1932, 214
pp.,
p.
115.
i ambé la adició i el es imoni, que són mi jans
d'in odui l'his o iado en el passa que ol co-
neixe . Aques p ime pas és més di ícil com més
an iga és l'epoca objec e d'es udi. Així, amb els
ilbso s mode ns, aques a asca no é complicació.
Pe b si e ocedim a 1'Eda Mi jana la in e p e a-
ció es complica. Conc e amen hom ha econegu
com a e bnia, desp és del eball de Duhem, la
in e p e ació de Víc o Cousin sob e aques pe ío-
de. No diguem ja la di icul a d'in e p e ació dels
ilbso s p e-soc a ics a pa i d'uns agmen s.
La segona e apa és la c í ica, momen de comen-
ca a medi a sob e el ma e ial ecolli . La c í ica
és ex e na quan <(ci cumsc iu la in es igació a
l'au en ici a dels documen s o a la pu esa de les
on s his b iques~~. La c í ica in e na (he meneu-
ica) consis eix a dona sen i
i
alo als documen s
p epa a s pe ésse elabo a s.
Fins aquí es enen uns e s agmen a is que són
pa d'una eali a queja no exis eix. Es així com
es p esen a la e ce a e apa, dedicada a la sí z esi
o econs ucció men al de la eali a passada.
Aques a econs ucció subs i ueix l'expe imen a-
ció en les ciencies d'obse ació di ec a. Lliga uns
e s amb uns al es és una qües ió mol di ícil pe -
que compo a -al amen d'eli nina l'a za - de
oba unes connexions que el emps ha esbo a ,
«i aixb eque eix condicions de p udencia
i
saga-
ci a n3. Aques a p oblema ica cons i ueix la ela-
i i a de la ciencia his b ica, de la qual, pe o, no
és exemp a cap ciencia. És en aques momen quan
s'han d'explica les causes dels e s conegu s.
L'úl ima e apa de la ece ca és l'exposició his o-
ica, que, en la mode ni a , endeix més al igo-
isme cien í ic que a l'exp essió no el.lada.
LA
FILOSOFIA
I
LA
HISTORIA
DE LA FILOSOFIA: L'ANTIHISTORICISME
Una egada exposa el me ode his b ic eu em
on si ua Se a Hun e la His b ia de la Filoso ia
dins el sabe ilosb ic. Amb el í ol «P ou d'His o-
icisme~~ dedica un assaig a de ensa la idea se-
gons la qual la iloso ia no s'iden i ica amb la His-
2
Ibid.,
p.
120.
3
Ibid.,
p.
l17.
4
J.
SERRA
HUNTER,
El pensamen i la ida, es ímuls pe
a iloso a ,
Edicions del Club del Llib e Ca ala, Mexic
DF
1945, 139
pp.,
p.
85.
b ia de la Filoso ia, si bé adme que (( ambé és
u11 absu d con aposa la ioso ia a nb la se a his-
o ia~~. D'aques a di e enciació so geix, co n a
conseqükncia p ac ica, l'a i mació de Se a Hun-
e que l'ensenyamen de la iloso ia no ha de co-
men a
pe la se a his o ia. Ho eu em mol cla
eii llegi les se es pa aules:
Semp e hem conside a deso ien ado aques
c i e i.
1
en la nos a ac uació de p o esso s hem
pogu cons a a expe imen almen que ho és. No
és pe la his o ia pe on cal comenca la iloso-
ia
(.
.
.)
La iloso ia é un con ingu ; pe an , no
cal manlle a -lo a un p océs abs ac e d'e olu-
ció. La p ime a condició del eball explo ado
del ilbso és aques a: en on a -se a nb els p o-
blemes posan en joc els p opis mi jans na u als
de comp ensió6.
Aques a posició de Se a Hun e és un a ac a
l'his o icisme de Benede o C oce7, que esumeix
ainb aques es pa aules: «La iloso ia de l'espe i
no po ésse conc e amen més que pensamen his-
b ic)b8. Se a Hun e conside a an iquada aques-
a
esi de C oce. Fonamen a la se a opinió en el
e que en la decada dels qua an a -quan esc iu
la se a da e a ob a:
El
pensamen
i
la
ida- la
iloso ia uni e si a ia i ex auni e si a ia malda pe
uin ap opamen a la concepció adicional en esa
co n a ((especulació de l'Absolu , ciencia gene al
de 1'Uni e s i nomologia de la conduc a mo al de
1'homen9.
Aques a opinió an ihis o icis a la de ensa ja l'any
1923
a ((Ideali a , Me a ísica, Espi i ualisme~. En
aques sen i p esen a el sis ema ecle~ ic~~ co n
l'in en de edui la iloso ia a his o ia, que quali-
ica d'inú il pe la impossibili a de e o na al pas-
sa
al
co n ou.
5
Ibid.
6
Ibid.
7
Es e e eix al seu assaig *Le concep de philosophie com-
i le his o isme absolun, publica a la
Re ue de Mé aphysique
e de Mo ale
l'any 1940.
J.
SERRA HUNTER,
El
pensamen
i
la ida,
p.
96.
Ibid.,
p.
97.
lo
L'au o dis ingeix el sis ema eclec ic de [(l'ac i ud eclkc-
i an, que conside a necessa ia pe a l'his o iado : ~l'eclec i-
cisme
és
insos enible co n a sis ema, pe més que co n a ac i-
iid
O
endencia sia exp essió d'una ole ancia i impa ciali a
que ha de guia cons an men a qui anali za les opinions
dels al es. (ddeali a , Me a ísica, Espi i ualisme)>, ex e de
1'Anua i de la Socie a Ca alana de Filosojia,
Ins i u d'Es u-
dis Ca alans, Ba celona 1923, 17 pp., p. 12).
Pe a alo a un momen de la His o ia de la Fi-
loso ia és p ecís de conside a dues o mes d'e o-
lució del pensamen ilosb ic: l'e olució sis ema-
ica i la his b ica. La p ime a es e e eix a o allb
que é a eu e a nb l'especulació kcnica de la i-
loso ia, és a di , a la cons an e isió a que és so -
mesa la e lexió ilosb ica. Des del pun de is a
de l'e olució his b ica s'es udia el pensamen ilo-
sb ic co n a ui de les endkncies socials i cul u-
al~ de cada momen .
Ensems que
hi
ha en o a epoca un comú deno-
minado (((una uni a de cul u a»"), hi ha ambé
dues o ces con a ies: una o ca adicional i una
de p og essis a que ac uen a nb la ma eixa o ca
en els p oduc es de l'epoca. Se a Hun e ho ex-
p essa a nb aques es pa aules:
Sob e els dos pilans incommo ibles de la pe-
enni a dels p oblemes i de la pe ec ibili a de
l'espe i , a eali zan -se l'e olució his b icaI2.
D'aquí es desp en que la his o ia és dialkc ica:
el p esen és la sín esi de la adició i del p og és.
T adició i p og és són els dos alo s p ima is de
la his b ia.
1 és aquí quan a al.lusió
a
la iloso ia adicio-
nal. Pe a Se a Hun e aques a iloso ia no és la
negació de l'espe i de p og és, sinó la se a con-
dició. La iloso ia adicional és el ma e ial a nb
que juga el pensado de cada epoca i hi dóna nous
cai es segons la p opia indi iduali a i l'espe i del
emps:
Filoso ia adicional hau ia de signi ica o a
especulació o o ien ació p ac ica del sabe ilo-
so ic que adme alo s i p incipis de ini i amen
es able s en la his o ia del pensamen , que o -
men el nucli de e i a s que la Humani a ampli-
ica i desen o lla, semp e mi jancan nous pun s
de is a i semp e en elació a nb la consciencia
social de cada i3poca13.
E ec i amen , en o es les kpoques
hi
ha un ma-
11
J.
SERRA HUNTER,
«T adició i p og és en la iloso ia con-
empo anian,
Con e encies jilosojiques de lii eneu Ba celo-
nis,
cu s 1928-1929, Nagsa, Ba celona 1930, p. 125.
12
Ibid.,
p. 119.
13
Ibid.
eix ons comú i unes e i a s pe ennes. Pe aques
mo iu l'au o a i ma que la aó humana no po és-
se simplemen el ui de l'epoca, sinó que ha de
eni unes mo mes absolu es que se eixin de
onamen úl im en la polkmica i en la demos a-
ci614. La his o ia, doncs, malg a la indi iduali a
de l'his o iado , ha d'ésse objec i a.
Pe a Se a Hun e la adició iloso ica es cons-
i uida pe dos momen s: «La adició cul u al
dosb ica comp en pe a nosal es la doso ia he1.E-
nica i la cul u a c is iana.I5.
Una concepció in eg al de la His b ia de la Fi-
loso ia acos u na a eu e la ma xa del pensamen
com una se ie no in e ompuda d'es o cos de la
aó humana en la ece ca de 1'Ab~olu '~.
Se a Hun e no es a d'aco d amb la concepció
in eg al, ni en el seu essan hegelia ni en l'escep-
ic. Pe a ell, ep esen a la ma xa del pensamen
pe mi ja d'una línia ec a és e oni, pe que aques a
ma xa .ni és cons an , ni és uni o me))i7. Si bé el
pensamen é momen s esplendo osos, a nbé en é
de decadencia i de es au ació.
Amb el que sí que hi es a d'aco d és que la his-
o ia endeix e s l'ideal, bé que a a és d'una ma -
xa he e ogenia:
Vemos la Filoso ía en su his o ia
y
descub i-
mos se la His o ia una ma cha hacia adelan e,
en busca siemp e de un ideal, de un es ado más
pe ec o 8.
LA
DIVISIÓ
DE
LA
HISTORIA
DE LA FILOSOFIA
A l'encapcalamen de l'a icle ~Filoso ia)) de 1'En-
ciclopedia Espasa, Se a Hun e esc iu que el p o-
blema ilosb ic es po es udia des de dos pun s de
14
Ibid.,
p.
116.
15
J.
SERRA HUNTER, ddeali a , Me a ísica, Espi i ualis-
me.,
p.
13.
16
Ibid.,
p.
35.
17
Ibid.
18
J.
SERRA HUNTER, .His o ia>>,
Enciclopedia Espasa,
1925, ol.
27,
p.
1787.
is a: el sis ema ic i l'his b ic. Ens dedica em a a
a aques da e .
Se a Hun e p esen a la di isió de la His o ia
de la Filoso ia segons es au o s: Víc o Cousin,
E. Al ed Webe i Windelband.
Pe a Cousin, la His o ia de la Filoso ia es e-
dueix a qua e sis emes: idealisme, sensualisme,
escep icisme i mis icisme. A pa i de Cousin so -
geix la in e p e ació de Reichin-Meldeggi9, se-
gons la qual hi ha un pa a1,lelisme en e soc a is-
me, ca esianisme i kan isme. Seguin aques a ma-
eixa o ien ació, Webe di ideix en epoca me a í-
sica i epoca c í ica an pel que a a la iloso ia mo-
de na com a la g ega.
Amb Windelband, neix el me ode monog a ic,
que p esen a cada pe íode domina pe un iloso
i una escola o mada al seu en om. Aques me o-
de el segui & Kuno Fische .
Pe a Se a Hun e , el me ode més exac e pe
es udia la His b ia de la Filoso ia és aquel1 que
la di ideix en g ans epoques. Aques a di isió es
po a a e me enin en comp e la ideologia
i
les
condicions cul u als. P esen a es g ans pe íodes:
la iloso ia an iga (O ien , G ecia i Roma), la ni -
jana ( ins al Renaixemen ) i la mode na (des del
Renaixemen ins als p ime s anys del segle
xx).
Desp és d'aques a b eu exposició només es a
p esen a el í ol de les ob es que Se a Hun e de-
dica a la His b ia de la Filoso ia i els a icles que,
sob e aques ema, esc i í a 1'Enciclopedia Espasa.
BIBLIOGRAFIA
SOBRE
HISTORIA
DE LA FILOSOFIA
Segueix l'o d e c onolbgic.
Impo ancia de las ideas es é icas de San o Tomás
de Aquino, Imp en a Casa P o incial de Ca idad,
Ba celona 1899, 16 pp. Discu s llegi a la sessió
celeb ada en hono del San pels ca ed h ics i alum-
nes d'aques a Uni e si a , Escoles Especials i Ins-
i u , el 12 de ma c del 1899.
~Alguns aspec es de la ida uni e si a ia del doc-
o Llo ens
i
Ba ba., Penedes, 1922. Reedició: Re-
is a de Ca alunya, ma $ 1926, any 111, núm. 21,
pp. 288-296.
19
Es oba
a
la se a ob a
De Pa allelismus de al en und
neue en Philosophie,
Leipzig 1865.
Lc.s endencies jlosdjques a Ca alunya du an el
segle
x x,
Tip. A las, Ba celona 1925, 31 pp. Dis-
cu s d'en ada a 1'Academia de Bones Lle es de
Ba celona, llegi el 27 de desemb e de 1925. Con-
es ació del doc o Valls i Tabe ne .
«L,a ocació iloso ica d'en C exellw,
La
No a Re-
is a, eb e 1927, ol. 1, núm. 2, pp. 114-117.
~Ca ac e ís iques onamen als de la iloso ía d'en
Tu ó)), p e aci a El me ode objec iu de Ra non Tu -
ó, Re is a Monog ajes Mkdiques, juny 1927,
any 11, ol. 2, núm. 12, pp. 9-16.
&'ob a ilosb ica de Ra non
ni ó~,
Rais a de Ca-
alunya, se emb e-oc ub e 1928, any V, ol. IX,
núm. 51, pp. 209-238. Reedició: T eballs de la So-
cie a de Biologia, Publicacions de 1'Ins i u d'Es-
udis Ca alans, ol. IX, 1932, pp. 441-479. Es udi
llcgi a la Socie a de Biologia el 2 de ma c de 1928.
'
.El cancelle Bacon i la me odologia cien í ica)),
Ciencia, eb e 1929, any
n>
núm. 28, pp. 525-535.
Sdc a es i
la
me a isica, Miscel.lhnia C exells,
Pu-
blicacions de la Fundació Be na Me ge, Ba celo-
na 1929, pp. 223-229.
Dos
igu as uni e si a ias: Sanz del Río y Llo ens
i
Ba ba, Mad id, Huel es y Cía. (s.d.), pp. 63-72.
Con e encia llegida a 1'Asociación Española pa a
el p og eso de las Ciencias, a la sessió del 22 de
maig de 1929.
Sdc a es, G h iques Da ius Rahola (Col. «Els clhs-
sics de la iloso ia~), Gi ona 1931, 57 pp. Con e-
encia p onunciada a Gi ona l'any 1931.
Spinoza, G h iques Da ius Rahola (Col. ~Els clhs-
sics de la iloso ía))), Gi ona 1933, 85 pp. Con e-
encia p onunciada a Gi ona l'any 1933.
Figu es i pe spec i es
de
la
his o ia del pensamen ,
Polonio i Ma gelí, Ba celona 1935, 95 pp.
Xa ie Llo ens i Ba ba. Es udis i ca e a p o es-
sional.
La
se a ac uació docen , ex e dels A xius
de
1
'lns i u de Ciencies, any
IX,
ascicle únic, Im-
p em a de la Casa d'Assis encia P. Macih, Ba ce-
lona 1937, pp. 137-187.
«La cul u a ilosb ica a Ca alunya~, E a d'Oc,
eb e 1942, núm. 26, pp. 24.
A icles a 1'Enciclopedia Espasa. Esc i s en e els
anys 1914 i 1935. Són: Fechne , Fich e, Filoso ía,
Gine de los Ríos, Gnoseología, Hamil on, Ha -
mann, Hegel, His o ia, Hobbes, Hume, Kan ,
Locke, Loize, Llo ens i Ba ba, Ma í d'Eixalh,
Nieizsche, Pla ón, Sabunde, Sanz del Río, Schleie -
mache , Schopenhaue , Spinoza, Teo ía del Cono-
cimien o, Vi es, Wol i Wund .