Jaume Serra Hunter i la història de la filosofia

JAUME SERRA HUNTER I LA HISTORIA DE LA FILOSOFIA Ma a VIDAL LAÍNEZ Si hem de ia -nos del es imoni dels qui el co- negue en bé (Josep Ca ne , Jo di Ma agall.. .), a on nillo encaixa Jaume Se a Hun e , dins les di- e en s ac i i a s uni e si h ies i polí iques que po a a e me, ou en la se a ca ed a d'His b ia de la Fi- loso ia de la Uni e si a de Ba celona. Alla des- plega una in ensa ac i i a que du a des de l'any 1914 -en que es a c ea aques a ca ed a- ins als anys de la gue a ci il, que clausu a en de ini- i amen (mo í el 1943) la se a ac uació uni e si- a ia. Va se a la Uni e si a on ins au a un Semi- na i d'His o ia de la Filoso ia i on impa í di e en s cu se s -de egades clandes ins- pe al d'a ec- ciona els jo es a l'es udi dels ilbso s classics. To segui p esen em al judici del lec o ac ual la sín esi del pensamen de Se a Hun e sob e la His b ia de la Filoso ia. Pe a Se a Hun e la His b ia po a iba a és- se ciencia pe que «no és una successió casual o a bi a ia que exclogui o a mena de mo i ació a- cional»l. La di icul a amb que es oba l'his o ia- do en ole econs ui un e his b ic -o un pen- samen passa - és la se a sepa ació de l'ac o pel emps i pe l'espai, di icul a que s'alleuge a g a- cies a l'exis encia d'un ons huma comú. La His b ia és una ciencia di e en de les abs- ac es i de les empí iques. L'expe imen ació i la e i icació no hi són possibles; l'es adís ica, la hi- pb esi i la inducció analbgica hi enen, en can i, una impo ancia p eponde an . L'analisi de la His- o ia com a ciencia ol di l'abs acció men al d'un e ; la sín esi és la es i ució d'una e i a desco- be a. Analisi i sín esi són les dues uncions es- sencials del me ode his b ic. Aques me ode cons a de qua e e apes. La p i- me a és l'heu ís ica. Consis eix a ce ca el docu- men , base de l'es udi de l'his o iado . El documen es oba als museus, a les biblio eques i als a xius. Pe a comple a aques p ime momen cal la e- copilació de o a la bibliog a ia sob e l'assump e, 1 J. SERRA HUNTER, Filoso ia i Cul u a (segona se ie), Lli- b e ia Ca alonia, Ba celona 1932, 214 pp., p. 115. i ambé la adició i el es imoni, que són mi jans d'in odui l'his o iado en el passa que ol co- neixe . Aques p ime pas és més di ícil com més an iga és l'epoca objec e d'es udi. Així, amb els ilbso s mode ns, aques a asca no é complicació. Pe b si e ocedim a 1'Eda Mi jana la in e p e a- ció es complica. Conc e amen hom ha econegu com a e bnia, desp és del eball de Duhem, la in e p e ació de Víc o Cousin sob e aques pe ío- de. No diguem ja la di icul a d'in e p e ació dels ilbso s p e-soc a ics a pa i d'uns agmen s. La segona e apa és la c í ica, momen de comen- ca a medi a sob e el ma e ial ecolli . La c í ica és ex e na quan <(ci cumsc iu la in es igació a l'au en ici a dels documen s o a la pu esa de les on s his b iques~~. La c í ica in e na (he meneu- ica) consis eix a dona sen i i alo als documen s p epa a s pe ésse elabo a s. Fins aquí es enen uns e s agmen a is que són pa d'una eali a queja no exis eix. Es així com es p esen a la e ce a e apa, dedicada a la sí z esi o econs ucció men al de la eali a passada. Aques a econs ucció subs i ueix l'expe imen a- ció en les ciencies d'obse ació di ec a. Lliga uns e s amb uns al es és una qües ió mol di ícil pe - que compo a -al amen d'eli nina l'a za - de oba unes connexions que el emps ha esbo a , «i aixb eque eix condicions de p udencia i saga- ci a n3. Aques a p oblema ica cons i ueix la ela- i i a de la ciencia his b ica, de la qual, pe o, no és exemp a cap ciencia. És en aques momen quan s'han d'explica les causes dels e s conegu s. L'úl ima e apa de la ece ca és l'exposició his o- ica, que, en la mode ni a , endeix més al igo- isme cien í ic que a l'exp essió no el.lada. LA FILOSOFIA I LA HISTORIA DE LA FILOSOFIA: L'ANTIHISTORICISME Una egada exposa el me ode his b ic eu em on si ua Se a Hun e la His b ia de la Filoso ia dins el sabe ilosb ic. Amb el í ol «P ou d'His o- icisme~~ dedica un assaig a de ensa la idea se- gons la qual la iloso ia no s'iden i ica amb la His- 2 Ibid., p. 120. 3 Ibid., p. l17. 4 J. SERRA HUNTER, El pensamen i la ida, es ímuls pe a iloso a , Edicions del Club del Llib e Ca ala, Mexic DF 1945, 139 pp., p. 85. b ia de la Filoso ia, si bé adme que (( ambé és u11 absu d con aposa la ioso ia a nb la se a his- o ia~~. D'aques a di e enciació so geix, co n a conseqükncia p ac ica, l'a i mació de Se a Hun- e que l'ensenyamen de la iloso ia no ha de co- men a pe la se a his o ia. Ho eu em mol cla eii llegi les se es pa aules: Semp e hem conside a deso ien ado aques c i e i. 1 en la nos a ac uació de p o esso s hem pogu cons a a expe imen almen que ho és. No és pe la his o ia pe on cal comenca la iloso- ia (. . .) La iloso ia é un con ingu ; pe an , no cal manlle a -lo a un p océs abs ac e d'e olu- ció. La p ime a condició del eball explo ado del ilbso és aques a: en on a -se a nb els p o- blemes posan en joc els p opis mi jans na u als de comp ensió6. Aques a posició de Se a Hun e és un a ac a l'his o icisme de Benede o C oce7, que esumeix ainb aques es pa aules: «La iloso ia de l'espe i no po ésse conc e amen més que pensamen his- b ic)b8. Se a Hun e conside a an iquada aques- a esi de C oce. Fonamen a la se a opinió en el e que en la decada dels qua an a -quan esc iu la se a da e a ob a: El pensamen i la ida- la iloso ia uni e si a ia i ex auni e si a ia malda pe uin ap opamen a la concepció adicional en esa co n a ((especulació de l'Absolu , ciencia gene al de 1'Uni e s i nomologia de la conduc a mo al de 1'homen9. Aques a opinió an ihis o icis a la de ensa ja l'any 1923 a ((Ideali a , Me a ísica, Espi i ualisme~. En aques sen i p esen a el sis ema ecle~ ic~~ co n l'in en de edui la iloso ia a his o ia, que quali- ica d'inú il pe la impossibili a de e o na al pas- sa al co n ou. 5 Ibid. 6 Ibid. 7 Es e e eix al seu assaig *Le concep de philosophie com- i le his o isme absolun, publica a la Re ue de Mé aphysique e de Mo ale l'any 1940. J. SERRA HUNTER, El pensamen i la ida, p. 96. Ibid., p. 97. lo L'au o dis ingeix el sis ema eclec ic de [(l'ac i ud eclkc- i an, que conside a necessa ia pe a l'his o iado : ~l'eclec i- cisme és insos enible co n a sis ema, pe més que co n a ac i- iid O endencia sia exp essió d'una ole ancia i impa ciali a que ha de guia cons an men a qui anali za les opinions dels al es. (ddeali a , Me a ísica, Espi i ualisme)>, ex e de 1'Anua i de la Socie a Ca alana de Filosojia, Ins i u d'Es u- dis Ca alans, Ba celona 1923, 17 pp., p. 12). Pe a alo a un momen de la His o ia de la Fi- loso ia és p ecís de conside a dues o mes d'e o- lució del pensamen ilosb ic: l'e olució sis ema- ica i la his b ica. La p ime a es e e eix a o allb que é a eu e a nb l'especulació kcnica de la i- loso ia, és a di , a la cons an e isió a que és so - mesa la e lexió ilosb ica. Des del pun de is a de l'e olució his b ica s'es udia el pensamen ilo- sb ic co n a ui de les endkncies socials i cul u- al~ de cada momen . Ensems que hi ha en o a epoca un comú deno- minado (((una uni a de cul u a»"), hi ha ambé dues o ces con a ies: una o ca adicional i una de p og essis a que ac uen a nb la ma eixa o ca en els p oduc es de l'epoca. Se a Hun e ho ex- p essa a nb aques es pa aules: Sob e els dos pilans incommo ibles de la pe- enni a dels p oblemes i de la pe ec ibili a de l'espe i , a eali zan -se l'e olució his b icaI2. D'aquí es desp en que la his o ia és dialkc ica: el p esen és la sín esi de la adició i del p og és. T adició i p og és són els dos alo s p ima is de la his b ia. 1 és aquí quan a al.lusió a la iloso ia adicio- nal. Pe a Se a Hun e aques a iloso ia no és la negació de l'espe i de p og és, sinó la se a con- dició. La iloso ia adicional és el ma e ial a nb que juga el pensado de cada epoca i hi dóna nous cai es segons la p opia indi iduali a i l'espe i del emps: Filoso ia adicional hau ia de signi ica o a especulació o o ien ació p ac ica del sabe ilo- so ic que adme alo s i p incipis de ini i amen es able s en la his o ia del pensamen , que o - men el nucli de e i a s que la Humani a ampli- ica i desen o lla, semp e mi jancan nous pun s de is a i semp e en elació a nb la consciencia social de cada i3poca13. E ec i amen , en o es les kpoques hi ha un ma- 11 J. SERRA HUNTER, «T adició i p og és en la iloso ia con- empo anian, Con e encies jilosojiques de lii eneu Ba celo- nis, cu s 1928-1929, Nagsa, Ba celona 1930, p. 125. 12 Ibid., p. 119. 13 Ibid. eix ons comú i unes e i a s pe ennes. Pe aques mo iu l'au o a i ma que la aó humana no po és- se simplemen el ui de l'epoca, sinó que ha de eni unes mo mes absolu es que se eixin de onamen úl im en la polkmica i en la demos a- ci614. La his o ia, doncs, malg a la indi iduali a de l'his o iado , ha d'ésse objec i a. Pe a Se a Hun e la adició iloso ica es cons- i uida pe dos momen s: «La adició cul u al dosb ica comp en pe a nosal es la doso ia he1.E- nica i la cul u a c is iana.I5. Una concepció in eg al de la His b ia de la Fi- loso ia acos u na a eu e la ma xa del pensamen com una se ie no in e ompuda d'es o cos de la aó humana en la ece ca de 1'Ab~olu '~. Se a Hun e no es a d'aco d amb la concepció in eg al, ni en el seu essan hegelia ni en l'escep- ic. Pe a ell, ep esen a la ma xa del pensamen pe mi ja d'una línia ec a és e oni, pe que aques a ma xa .ni és cons an , ni és uni o me))i7. Si bé el pensamen é momen s esplendo osos, a nbé en é de decadencia i de es au ació. Amb el que sí que hi es a d'aco d és que la his- o ia endeix e s l'ideal, bé que a a és d'una ma - xa he e ogenia: Vemos la Filoso ía en su his o ia y descub i- mos se la His o ia una ma cha hacia adelan e, en busca siemp e de un ideal, de un es ado más pe ec o 8. LA DIVISIÓ DE LA HISTORIA DE LA FILOSOFIA A l'encapcalamen de l'a icle ~Filoso ia)) de 1'En- ciclopedia Espasa, Se a Hun e esc iu que el p o- blema ilosb ic es po es udia des de dos pun s de 14 Ibid., p. 116. 15 J. SERRA HUNTER, ddeali a , Me a ísica, Espi i ualis- me., p. 13. 16 Ibid., p. 35. 17 Ibid. 18 J. SERRA HUNTER, .His o ia>>, Enciclopedia Espasa, 1925, ol. 27, p. 1787. is a: el sis ema ic i l'his b ic. Ens dedica em a a a aques da e . Se a Hun e p esen a la di isió de la His o ia de la Filoso ia segons es au o s: Víc o Cousin, E. Al ed Webe i Windelband. Pe a Cousin, la His o ia de la Filoso ia es e- dueix a qua e sis emes: idealisme, sensualisme, escep icisme i mis icisme. A pa i de Cousin so - geix la in e p e ació de Reichin-Meldeggi9, se- gons la qual hi ha un pa a1,lelisme en e soc a is- me, ca esianisme i kan isme. Seguin aques a ma- eixa o ien ació, Webe di ideix en epoca me a í- sica i epoca c í ica an pel que a a la iloso ia mo- de na com a la g ega. Amb Windelband, neix el me ode monog a ic, que p esen a cada pe íode domina pe un iloso i una escola o mada al seu en om. Aques me o- de el segui & Kuno Fische . Pe a Se a Hun e , el me ode més exac e pe es udia la His b ia de la Filoso ia és aquel1 que la di ideix en g ans epoques. Aques a di isió es po a a e me enin en comp e la ideologia i les condicions cul u als. P esen a es g ans pe íodes: la iloso ia an iga (O ien , G ecia i Roma), la ni - jana ( ins al Renaixemen ) i la mode na (des del Renaixemen ins als p ime s anys del segle xx). Desp és d'aques a b eu exposició només es a p esen a el í ol de les ob es que Se a Hun e de- dica a la His b ia de la Filoso ia i els a icles que, sob e aques ema, esc i í a 1'Enciclopedia Espasa. BIBLIOGRAFIA SOBRE HISTORIA DE LA FILOSOFIA Segueix l'o d e c onolbgic. Impo ancia de las ideas es é icas de San o Tomás de Aquino, Imp en a Casa P o incial de Ca idad, Ba celona 1899, 16 pp. Discu s llegi a la sessió celeb ada en hono del San pels ca ed h ics i alum- nes d'aques a Uni e si a , Escoles Especials i Ins- i u , el 12 de ma c del 1899. ~Alguns aspec es de la ida uni e si a ia del doc- o Llo ens i Ba ba., Penedes, 1922. Reedició: Re- is a de Ca alunya, ma $ 1926, any 111, núm. 21, pp. 288-296. 19 Es oba a la se a ob a De Pa allelismus de al en und neue en Philosophie, Leipzig 1865. Lc.s endencies jlosdjques a Ca alunya du an el segle x x, Tip. A las, Ba celona 1925, 31 pp. Dis- cu s d'en ada a 1'Academia de Bones Lle es de Ba celona, llegi el 27 de desemb e de 1925. Con- es ació del doc o Valls i Tabe ne . «L,a ocació iloso ica d'en C exellw, La No a Re- is a, eb e 1927, ol. 1, núm. 2, pp. 114-117. ~Ca ac e ís iques onamen als de la iloso ía d'en Tu ó)), p e aci a El me ode objec iu de Ra non Tu - ó, Re is a Monog ajes Mkdiques, juny 1927, any 11, ol. 2, núm. 12, pp. 9-16. &'ob a ilosb ica de Ra non ni ó~, Rais a de Ca- alunya, se emb e-oc ub e 1928, any V, ol. IX, núm. 51, pp. 209-238. Reedició: T eballs de la So- cie a de Biologia, Publicacions de 1'Ins i u d'Es- udis Ca alans, ol. IX, 1932, pp. 441-479. Es udi llcgi a la Socie a de Biologia el 2 de ma c de 1928. ' .El cancelle Bacon i la me odologia cien í ica)), Ciencia, eb e 1929, any n> núm. 28, pp. 525-535. Sdc a es i la me a isica, Miscel.lhnia C exells, Pu- blicacions de la Fundació Be na Me ge, Ba celo- na 1929, pp. 223-229. Dos igu as uni e si a ias: Sanz del Río y Llo ens i Ba ba, Mad id, Huel es y Cía. (s.d.), pp. 63-72. Con e encia llegida a 1'Asociación Española pa a el p og eso de las Ciencias, a la sessió del 22 de maig de 1929. Sdc a es, G h iques Da ius Rahola (Col. «Els clhs- sics de la iloso ia~), Gi ona 1931, 57 pp. Con e- encia p onunciada a Gi ona l'any 1931. Spinoza, G h iques Da ius Rahola (Col. ~Els clhs- sics de la iloso ía))), Gi ona 1933, 85 pp. Con e- encia p onunciada a Gi ona l'any 1933. Figu es i pe spec i es de la his o ia del pensamen , Polonio i Ma gelí, Ba celona 1935, 95 pp. Xa ie Llo ens i Ba ba. Es udis i ca e a p o es- sional. La se a ac uació docen , ex e dels A xius de 1 'lns i u de Ciencies, any IX, ascicle únic, Im- p em a de la Casa d'Assis encia P. Macih, Ba ce- lona 1937, pp. 137-187. «La cul u a ilosb ica a Ca alunya~, E a d'Oc, eb e 1942, núm. 26, pp. 24. A icles a 1'Enciclopedia Espasa. Esc i s en e els anys 1914 i 1935. Són: Fechne , Fich e, Filoso ía, Gine de los Ríos, Gnoseología, Hamil on, Ha - mann, Hegel, His o ia, Hobbes, Hume, Kan , Locke, Loize, Llo ens i Ba ba, Ma í d'Eixalh, Nieizsche, Pla ón, Sabunde, Sanz del Río, Schleie - mache , Schopenhaue , Spinoza, Teo ía del Cono- cimien o, Vi es, Wol i Wund .