FORCES
1
FEBLESES DE LA
PEDAGOGIA MARXISTA
Oc a i
FULLAT
A ís: les seqiiencies del discu s que se-
gueix esponen
a
una pe spec i a ilosb ica i
no pas cien í ica. Aixb no em suposa cap ho -
o ni e gonya. La i onia m'ha sal a d'a-
ques es modes. Pe al a banda, no em e e-
eixo al ma xisme com
a
ins umen epis e-
molbgic pe a anali za la p axi educa i a, si-
nó
al ma xisme com
a
model de p axi edu-
ca i a.
A. CONCEPTE GENERAL D'EDUCACIO
Si p e enem alo a el p océs educacional,
apa eixen a l'ins an múl iples concep es d'edu-
cació. Les coses esde enen més acils si ens a e-
nim a l'educació ac ica al com ens l'o e eixen
la sociologia, la his o ia i les expe iencies quo-
idianes. En p escindi de
l'educació desi jada,
és inclús possible posa -se d'aco d sob e les ca-
ac e ís iques cons an s de qualse ol e educa-
iu, an si, aques , ha oco egu en el paleolí ic
o en la més abiosa ac uali a .
Que és
l'educació
quan no p e enem que hagi
de se aixb o allb al e?
:
Una elació
-ni una
cosa ni una p opie a , pe an -
e nd ia en e
elemen s modi icado s de conduc a, elemen s
modi icables en la se a conduc a i elemen s en
unció dels quals
-no in e essa en la de inició
de conc e a -los-
es po a a e me la modi ica-
ció de conduc a.
To a educació és un p océs an-
opolbgic; a a bé, en e els p ocessos an opo-
lbgics cal dis ingi els que consis eixen en an-
saccions amb el con o n no-humh
-p ocessos
madu a ius-
i aquells al es que es dis ingei-
xen pe se ansaccions amb el con o n hu na.
Únicamen aques s segons me eixen el quali ica-
iu de
p ocessos an opoldgics educacionals.
D'aques a o ma, hom po assegu a que la
elació e na ia educa i a és un
esde enimen ,
o
pa ell d'es a s successius, de acionali a p hc i-
co- ecnolbgica. Tal succés es oba incula an
a la acionali a eb ico-cien í ica com a la acio-
nali a p ac ico-jus i icado a
-ideologies
i
u o-
pies-.
Valen -se d'ac es -1s
ac es educa-
ius-,
una educació cons i ueix un
sis ema d'in-
e encions
sob e p opie a s, si uacions i p oces-
sos humans, pe al d'ob eni -hi can is.
Allb en is es al qual hi ha esde enimen edu-
ca iu es modula en es di eccions: els
objec ius
cien í ics, els
p ojec es
polí ics i les
inali a s
i-
losb iques. Tan sols els p ime s poden se des-
c i s en la se a o ali a u ili zan un llengua ge
li e almen signi ica iu. Les inali a s, en can i,
no se so me en a desc ipció ja que no es e e-
eixen a l'«ésse », sinó a l'«ha e d'ésse ».
Aques és l'ambi de les ideologies i de les u o-
pies -unes i al es no coincideixen-. Els p o-
jec es educacionals polí ics pa icipen alho a de
les ca ac e ís iques dels objec ius i de les iinali-
a s de l'educació.
Podem eali za me odolbgicamen dues con-
side acions a l'en o n del e educa iu: una d'his-
b ica i una al a biog h ica. En aques segon
cas, es ac a semp e de modi ica la conduc a
d'un indi idu, a encan -lo de la se a p e esa
au onomia, pe al que adop i el compo amen
impe sonal d'una socie a . Aques p océs d'«e-
ducació-ap enen a ge)}, o sociali zació, s'ob é in-
culcan
in o macions,
des e llan
ac i uds
i aci-
li an l'adquisició
d'habili a s.
Amb aques a b eu in oducció a l'en o n del
concep e de
p océs edma iu
queda
ja
p epa a
el discu s sob e la pedagogia ma xis a.
B.
L'ANTROPOLOGIA MARXISTA
Els dis in s
elé
educacionals especi iquen ca-
da mac oac i i a educa i a. Aquí
elos
és ina-
li a i no pas objec iu o p ojec e. Una inali a
educa i a suposa una
Wel anschauung
i, conse-
giien men , una an opologia ilosó ica; és a di ,
uns p essupbsi s me a ísics o discu sos més en-
11h de o a possible expe iencia. Si ab acem la
o ali a de la p oducció de Ma x, cons a a em
que hi despun a una on ologia monis a de ca ac-
e ma e ialis a. Dins d'aques con ex me a ísic
hi des aca l'an opologia ilosb ica de Ma x, an-
opologia que pe ila el
elos
onamen al de la
pedagogia ma xis a. Con é desc iu e, doncs, l'es-
men ada an opologia ni que sigui de mane a
ap e ada.
Els ex os de Ma x que consul o més de gus
són els publica s so a la di ecció de Maximilien
Rubel, home que em sembla pa icula men ob-
jec iu pel e de no pe anye a cap església ma -
xis a ni a cap església an ima xis a. A ho es d'a-
a només disposem, a la
Pléiade,
de dos olums
sob e economia
-1965
i
1968-
i un om g ui-
xu sob e íiloso ia
-1982-.
També em esul a
especialmen ú il el
Dic ionnai e c i ique du
ma xisme,
apa egu
el
1982
a
P esses
uni e si-
ai es
de
F ance.
Ma x assegu a que l'home
és les
se es
ela-
cions
socials.
-Tesi
VI
sob e Feue bach-.
En
o
aixb,
es
dóna
una
ce a
ac i i a posi i is a;
almenys
co n
a
p ime a ap oximació.
«L'home és el món de l'home, I'Es a , la
socie a . Aques Es a i aques a socie a p o-
dueixen la eligió, una consciencia del món
al e és pe que una
i
al a són un món al
e és.» (C i ica de la iloso ia del d e de
He-
gel, 1843.)
Es
cons a a que l'ésse huma
no
s'iguala a
si
ma eix. L'home
no
és
socialmen igual
a
l'ho-
me -semp e hi cap, dic
jo,
p egun a -se d'on
eu
Ma x
el
pa ame e que
li
pe me
de
o -
mula ai al enuncia -.
L'home
eballa aliena ,
o
abandona , en
Déu,
en
la Filoso ia,
en
1'Es a
i
en
el
Capi al
-es p essuposa,
sense
p o a -ho,
un
home
o almen desaliena ;
i
si
se
home
con-
sis ís, p ecisamen ,
en
exis i
en
inesqui able
alienació?-. Déu, la Filoso ia
i
1'Es a
compo -
en alienacions
en
el
pensamen , alienacions
de-
penden s
de
l'alienació
econbmica,
únic
ampell
eal
-pe
que Ma x no co~loca ambé
la
polí i-
ca
en e
les
alienacions eals,
o
causals
',
en
lloc
de
conside a -la un elemen al epi enomen?;
un
e o
de
conseqü&ncies
his b iques g eus?
En e
l'home aliena -bo ne ell, l'anome-
na a San Pau-, l'home que no
coincideix
amb
si ma eix,
i
I'home
comunis a -bo ne
nou
el
denomina a Pau
de
Ta s-,
l'home
que,
inal-
men ,
és
igual
a
l'home,
es
col.loca la
mediació
o
p océs ans o mado .
El
eball
i
la euolu-
Vegi's e. g. Mani es , al inal de la
11
pa , i:
Mise ia de la iloso ia (1847)
«A la socie a comunis a ja no hi hau h pode
polí ic co n a al, ja que l'esmen a pode és la
aducció o icial de l'an agonisme exis en a la
socie a ci il.»
La sag ada amilia (1844)
«La supe s ició polí ica s'a igu a que la ida bu -
gesa es a sos inguda pe l'Es a , quan oco e el
con a i: que 1'Es a es a man ingu pe la ida
bu gesa.»
Con ibució a la c i ica de I'economia polí ica
(1858-59)
<La mane a de p odui la ida ma e ial domina
en gene al el desen o iiamen de la ida social,
polí ica i in ellec ual.»
ció
modi ica an les dades in ole ables
engen-
d an allb desi ja : la
socie a
comunis a,
aquella
en
la qual ja
no
es
dis ingi an indi idu, socie a
i
na ~ alesa.~
«Si l'home es a modela pe les ci cums-
hncies, es a necessa i modela les ci cums-
hncies humanes.)) (La Sag ada Familia,
1844.)
L'an opologia ma xiana ope a amb ca ego-
ies
messianiques:
pa adis
inicial
-socie a s
co-
munis es p imi i es-
3,
peca Ai isió
del
e-
ball, p opie a p i ada-, edemp o -p ole a-
Vegi's e. g., el
III
Manusc i del
44
sob e eco-
nomia
i
iloso ia:
«El comunisme co n a supe ació posi i a de la
p opie a p i ada en an que au oes anyeda de
l'home, i pe aixb co n a ap opiació eal de l'es-
sencia humana pe i pe a l'home; pe o aixb
co n un e o n de l'home e s si ma eix en quan
home social, és a di , huma; e o n ple, cons-
cien i e ec ua dins de o a la iquesa de I'e o-
lució humana ins el p esen . Aques comunisme
és, co n a comple na u alisme-humanisme co n a
comple humanisme-na u alisme; és la e ade-
a solució del con lic e en e l'home i la na u-
alesa, en e l'home i l'home, la solució de ini i-
a del li igi en e exis encia i essencia, en e ob-
jec i ació i au oa i mació, en e iiibe a i ne-
cessi a , en e indi idu i gene e. Es l'enigma e-
sol de la his o ia i sap que n'és la solució.»
La ideologia alemanya (1846)
«A la socie a comunis a, la socie a o dena la
p oducció gene al i em dóna així la possibili-
a de e a ui aixb, demh aiib; d'ana de cace a
al ma í, de pesca a la a da, de cuida el bes-
ia al esp e o de c i ica la me a p opia ali-
men ació sense con e i -me pe aques e
ni
en
cacado , ni en pescado , ni en pas o o c í ic,
seguin , no obs an aixb, el meu gus .»
Con ibució
a
la c i ica de l'economia poli ica
«Les elacions de p oducció bu gesa cons i uei-
xen l'úl ima o ma an agbnica del p océs social
de p oducció..
.
Amb aques sis ema social es
anca la p ehis o ia de la socie a humana.»
Engels: An i-Dü ing:
«To s els pobles ci ili za s comencen pe la
p o-
pie a en comú del sol.»
«O igen de la amília, de
la
p opie a
i
de VES-
a »
«Tal ou l'o igen de la monogamia..
.
Fou la p i-
me a o ma de amília undada sob e condicions
no na u als, sinó econbmiques,
a
sabe :
el
iom de la p opie a indi idual sob e
el
comu-
nisme espon ani p imi iu.»
ia -,
his b ia de sal ació
- eball i e olu-
ció- i, pe acaba ,
pa adis e minal
-socie a
comunis a.
EDUCACIO MARXISTA
Engels esumí mol didac icamen , da an la
omba de Ma x, el p incipal me i d'aques :
«Els homes, abans d'ocupa -se de polí ica,
de ciencia, d'a , de eligió, han de menja ,
beu e, eni aixopluc, es i -se. És
a
di , la
p oducció dels mi jans ma e ials bdsics d'exis-
encia i, conseqüen men , el g au de desen-
olupamen econbmic d'un poble o d'una
epoca esde enen la base
a
pa i de la qual es
desen olupen les ins i ucions es a als i les
concepcions ju ídiques, a ís iques, eligio-
ses... Només
a
pa i d'aques a base poden
explica -se aques es ins i ucions i aques es
concepcions, i no al e és.»
Simpli ican ins a l'ex em, els onamen s del
ma xisme poden esumi -se com segueix:
1)
La
his o ia sence a no ha es a més que una elació
de o ces en e explo ado s i explo a s.
2)
El
p ole a ia només es pod h allibe a de la bu ge-
sia si ex i pa pe semp e l'explo ació en o a so-
cie a .
3)
La p oducció social de e mina -con-
diciona?- les a ees ju ídiques, polí iques, ins-
i ucionals, eligioses..
.
,
i no pas al e és.
«La asca de la his o ia, un cop que el més
enlld
-Das Jensei s de Wah hei -
de la
e i a ha desapa egu , consis eix en es abli
la e i a d'ací baix
-Die Wah hei des Dies-
sei s-.» (C i ica de la iloso ía del d e de
Hegel,
1843.)
La p oducció ma e ial és la clau explica i a
de o el que ha es a la his b ia dels homes:
«L'alienació eligiosa ope a únicamen en
l'imbi de la consciencia..
.
L'alienació eco-
nomica, en can i, és I'alienació de la ida
eal, i consis eix a despulla l'ob e en p o i
de
l'objec e que ha p odui .»
(Manusc i s de
1844.)
La
Con ibució a la C i ica de I'Economia Po-
li ica,
a l'ensems que mol es pagines del
Capi al,
de
1'An idüh ing
i de la
Dialec ica de la Na u a
pe me en in elligi el «ma e ialisme his b ic»
com una « iloso ia de la His o ia» més. El pas-
sa , el p esen i l'a eni de les socie a s es a en
unció de la se a eali a empí ica. El
mode de
p oducció
cons i ueix la base eal del p océs
his b ic humh. Les idees, col.lec i es o indi i-
duals, són p oduc es socials. Les
o ces p oduc-
i es
són el mo o de la his b ia.
Quan Ma x només enia
27
anys a edac a
les se es
Tesis sob e Feue bach.
Heus ací el
que asse e a en una d'elles:
«Els ilbso s no han
e
més que in e p e-
a de di e ses mane es el món; l'impo an ,
en can i, és ans o ma -lo.»
(XI
Tesi sob e
Feue bach,
1845.)
Em p egun o: d'on eu Ma x
l'impo an
és?;
no hau h ein odui sub ep íciamen el
món de les in e p e acions? Pe o p osseguim.
A
la
i
de la ans o mació
- eball
més
e-
olució-,
que espe a oba Ma x?: quelcom
absolu amen nou.
«Amb la desapa ició del sis ema social de
la bu gesia, acaba la p ehis o ia de la socie-
a humana.»
(Con ibució a la c í ica de l'e-
conomia polí ica,
1859.)
La asca educado a ma xis a -que no é pe -
que se i -se de la ins i ució escola ; ans li a a
nosa- no posa a en con ac e amb la
Ve i a ,
sinó que s'enca na d en dues p axis eminen -
men so e iolbgiques
en
con o mi a amb el seu
concep e me a ísic d'home. L'educació es du a
a e me mi jangan el eball - egi7s e. g., la
11
pa del
Mani es ,
la decima mesu a que es-
ableix pe modi ica la socie a -, i la a e i a-
ble educació)) ho a h amb el supo del eball
socialis a, que es aquel1 que ha sup imi an la
di e encia en e eball manual i eball social
com la p opie a p i ada. La segona p axi de
I'ac i i a educa i a és la
euolució
o ex e mini,
íins i o iolen , de l'explo ació que unes clas-
ses socials exe ceixen sob e al es. Vegi's e.
g.,
el
Mani es ,
cap al ha1 de la
11
pa i inal de
la
111
pa .
Una educació cen ada en l'escola é mol poc
de ma xis a, a no se que el cen e escola es
con e eixi en I'espai des d'on es eballa p o-
duc i amen ,
i
no de mane a lúdica,
i
des del
qual hi ha exe cici e oluciona i. No pe dem de
is a que an la ins i ució escola com la cul u-
a alli impa ida cons i ueixen, segons Ma x, ele-
men s supe es uc u als; és a di , a iables de-
penden s de les o ces de p oducció i de les e-
lacions p oduc i es. Mao, a la Xina Popula , ho
a en end e
in eligen men
d'aques a mane a;
d'aquí les se es e o mes educa i es - eball i
educació- i les se es e olucions cul u als -les
ideologies pe iuen desp és de la e olució po-
lí ico-econbmica.
D. UNA EDUCACIO
DESINDIVIDUALITZADORA
A is b il alo a an la
polis
que menysp ei
l'indi idu. Aques només podia se o ciu ada
o bes ia. La
paideia
ou el p océs que pa ia del
bosc i in oduia a la ciu a . L'indi idu e a des-
aó, passió, i acionali a . La p ac ica de les
a e-
ai
-no hi ha ia mo ius pe a sepa a educació
i e ica- acionali za a l'indi idu i el eia uni-
e sal. L'indi idu es dis ingia pe la se a a ide-
sa de plae ; el ciu adi, en can i, anhela a el Bé.
El plae és cosa de cadascú; el Bé, pe con a,
és do comú, és allb que ens iguala i ens a asse-
nya s, acionals.
Kan epe i ia aques dualisme que des alo-
i za l'indi idu i es ima el social. L'indi idu és
desig
i inclinació; la socie a , en can i, iu del
deu e.
La Illus ació a sub a lla aques a a-
dició so me en
l'ego
cogi ans,
el
jo empi ic,
a
la sobi ana Raó, mudan aquel1 en
ego ascen-
den alis,
en jo acionali za ; és a di , a ac ua
eliminan el jo de cada indi idu.
Ma x no s'apa a gai e d'aques ús, enca a
que
hi
in odueixi uns ce s can is. Com si es
ac és d'una llei ob inguda pe me odes cien-
í ics -empí ico-na u als-, sos é:
«No és la consciencia dels homes el que
de e mina la se a exis encia, sinó, o el con-
a i: la se a exis encia social és el que de-
e mina la se a consciencia.»
(C i ica
de
l'e-
conomia poli ica,
1859.)
En una lle a del 19 de desemb e de 1860,
Ma x esc iu a Engels que descob eix en els es-
c i s de Da win,
«El
onamen que la his o ia na u al p o-
po ciona al nos e en ocamen de les coses.»
És del o cla que
cada indi idu,
el de ca n
i ossos, pe d in e es da an dels ulls ma xis es
-Tesi
VI
sob e Feue bach-.
L'impo an és
la socie a . Aixb que es p esen a com un e
cien í ic és ambé, o ho és basicamen , un judici
axiolbgic.
El g eu d'aques a alo ació au, a més a més,
en la dada segons la qual la socie a ha es a
semp e, i segueix essen , poli i zada, és a di ,
so mesa a la diniimica «comandamen -obedien-
cia», explo ació an i educ ible i inesqui able
com l'explo ació econbmica. El
desig
ha abula ,
des de semp e, socie a s Ac a es, pe o la posi i-
i a només ens e idencia el pes del pode po-
Ií ic. Sociali za és, ine i ablemen , a assalla
l'indi idu pe que es mudi en ciu adi; és a di ,
pe al que sigui, en úl ima ins ancia, assall
d'un Es a .
Quan l'indi idu és quelcom més que neu o-
isiologia ep og amada pe una socie a polí i-
ca, passa a se
pe sona,
la qual es dis ingeix pe
1'excel.lencia d'ha e d'obei l'au o i a de la p o-
pia consciencia en lloc d'inclina -se, com un i-
ella, da an de les au o i a s socials. Cald ia sa-
be si An ígona é d e a l'exis encia en on de
C eon . Manca d'in e es que les jus i icacions
de C eon les p opo cioni la d e a o bé l'es-
que a.
En la se a ob a, Ma x sols a emp a l'exp es-
sió
dic adu a del p ole a ia
en onze ocasions
i enca a en el sen i de subs i ui la dominació
de la bu gesia pe la del p ole a ia o espe an
el momen p opici pe aboli 1'Es a . No pa la
mai de
dic adu a del pa i .
Pe o, la se a miopia
da an de la i educ ibili a del domini polí ic
-po e -se una lec u a més bene ola del p i-
me llib e del
Capi al-
s'ha ba a a en un en-
o imen dels apa ells es a als alli on el comu-
nisme ha a amba el pode de mane a omnímo-
de
i
no acciden al. Les escoles se an necessa ia-
men es a als. El
socialisme cien i ic
ha acaba ,
de e , descansan sob e el supo de l'exe ci
i de la policia; basa , conseqüen men , en els
apa ells més ep esso s de l'Es a , maxim dins
d'un Es a To ali a i.
El pensamen de Ma x ha conegu dues opo-
sades he meneu iques, en els nos es dies, pel
que a a la pugna inacabable «indi idu-socie-
a ». Al husse ha eali za una lec u a es uc u-
alis a dels ex os ma xians que mena a sup imi
el
subjec e:
«L'his oi e
es
un immense sys kme na u-
el-humain en mou emen , don le mo eu es
la lu e des classes. L'his oi e es un p oces-
sus, e un p ocessus sans suje .» (Réponse
a
John Lewis, 1973.)
El polac Adam Scha , en can i, ha elabo a
una he meneu ica que es col.loca a les an ípodes
de l'an e io , i que in en a sal a l'indi idu en
el ma eix si del pensamen ma xis a:
«Le
concep de I'indi idu comme pa celle
de la na u e..
.
,
le concep de l'indi idu com-
me pa celle de la socié é..
.
,
le concep de l'in-
di idu comme p odui de l'au oc éa ion..
.
;
els son les ondemen s essen iels de la con-
cep ion ma xienne de l'indi idu.» (Le ma -
xisme e l'indi idu, 1968
.)
Els ex os del Ma x cien í ic, o madu , o ma -
xis a, donen més aó a Al husse que no pas a
Scha . És ob i que a pa i del 1845, les ca e-
go ies d'alienació i de subjec e pe den o ca en
p o i , pe exemple, de la ca ego ia e i xisme
de
la me cade ia. Des del 1857, la p oducció de
Ma x deixa de ecó e a concep es an opolb-
gics quan explica el e econbmic-social. S'hau i
de con eni , com a mínim, que el soci~lisme
«cien i ic» no comp a pe es a nb l'indi idu. A
pa i d'aquí, el subjec e indi idual pe d in e es
en el p océs sociali zado o educa iu; p e ald an
an sols les ins incies socials. L'impo an se a
que mo i l'indi idu pe que iom i el social.
-Maka enko po llegi -se així.
El comunis a polac Suchodolski, en un llib e
in e essan , La Pédagogie e les g ands cou an s
philosophiques, con aposa les «pedagogies de
l'essencia~ a les «pedagogies de l'exis encia», en
un in en de supe a -les a nb una cpedagogia-
sín esi», que és, e iden men , la pedagogia ma -
xis a al com el1 la concep -apa eix, així, l'es-
quema semí ic «An ic Tes amen -Nou Tes a-
men »-. Esc iu:
«La pédagogie de ai & e pédagogie de
l'exis ence en meme emps que pédagogie de
I'essence, mais ce e syn hese exige ce ains
condi ions que la socié é bou geoise ne
em-
pli pas.» (Ob a senyalada,
1960.)
Comp enc que Suchodolski, en e -se men al-
men a nb la eali a educa i a, ho aci des de
l'esquema dialec ic i messiinic pel qual ha op-
a , jugan a nb les ca ego ies hegelianes de esi,
an í esi i sín esi. Pe b, a nb uns al es esquemes
men als no es euen les coses de l'educació d'i-
gual mane a. Pe sonalmen , es ic d'aco d a nb
el con apun essencia-exis encia, dins de la ci i-
li zació occiden al. L'essencia és l'abs ac e, l'u-
ni e sal abs ac e, és la ca ego ia de l'«ha e
d'ésse » -que en Hegel coincidid p ecisamen
a nb l'ésse »-. Pla ó mun a i, des d'ai al pe s-
pec i a, la pedagogia adicional. A a bé, l'exis-
encia posseeix dues lexions dis in es i idhuc
oposades. L'exis encia coincideix amb l'imbi
del conc e , de l'«ésse », pe ec amen desc ip-
ible a nb llengua ges li e almen signi ica ius en
con aposició al que ocó e a nb lp«ha e -d'és-
se ». A a bé, l'exis encia es adueix en l'indi i-
dual conc e -in e essan pe a l'exis encialis-
me, pe al pe sonalisme i ambé pe a l'ana quis-
me- i en l'uni e sal conc e -cen e d'in e es
p imo dial pe al ma xisme-. Als p ime s, els
impo a la p axi indi idual; als segons, la social.
La pedagogia ma xis a p escindeix de l'indi idu
en o allb que no ingui de sociable, de comú.
No ho an així les pedagogies exis encialis a, pe -
sonalis a i ana quis a que enen en comp e la
ca n i els ossos de cadascú.
E.
BREV
SSIMA CONCLUSIO
La pedagogia ma xis a segueix igen en el
que é d'esca olbgica i d'e ica: cal educa pe
so i del mal p esen a i d'acos a -nos a un
Bé
De ini iu. Des de la u opia de la Socie a
Co-
munis a qües ionem el p esen i en p o es em
en con a. També p ossegueix es imulan , la pe-
dagogia ma xis a, en les línies me odolbgiques
gene als que p oposa: educació a a és del e-
ball p oduc iu i de la e olució - o ma, aques-
a, de mos a el desengany i d'assumi -1-. La
pedagogia ma xis a és una pedagogia de l'espe-
anca, deixan a a de banda les eali zacions his-
b iques que s'han po a a e me en nom seu,
que han acaba , o es, negan la llibe a de
pensa .
La pedagogia ma xis a, en can i, ha pe du
igencia en o allb que compo a de ma gina-
ció de l'indi idu i d'exal ació del e social,
i
ambé pel que a a la o ali zació dels p ocessos
educa ius pe pa de 1'Es a . Els ex os de Ma x
po se no an an lluny, pe o les he meneu i-

ques que han iom a en la his o ia ho han en- cacions unila e almen sociali zado es -sense
ks i eali za d'aques a mane a. Tan l'educació comp a amb l'indi idu-, es a als i dogmh i-
so ik ica, com la cubana i la xinesa..
.
,
són edu- ques.