Forces i febleses de la pedagogia marxista

FORCES 1 FEBLESES DE LA PEDAGOGIA MARXISTA Oc a i FULLAT A ís: les seqiiencies del discu s que se- gueix esponen a una pe spec i a ilosb ica i no pas cien í ica. Aixb no em suposa cap ho - o ni e gonya. La i onia m'ha sal a d'a- ques es modes. Pe al a banda, no em e e- eixo al ma xisme com a ins umen epis e- molbgic pe a anali za la p axi educa i a, si- nó al ma xisme com a model de p axi edu- ca i a. A. CONCEPTE GENERAL D'EDUCACIO Si p e enem alo a el p océs educacional, apa eixen a l'ins an múl iples concep es d'edu- cació. Les coses esde enen més acils si ens a e- nim a l'educació ac ica al com ens l'o e eixen la sociologia, la his o ia i les expe iencies quo- idianes. En p escindi de l'educació desi jada, és inclús possible posa -se d'aco d sob e les ca- ac e ís iques cons an s de qualse ol e educa- iu, an si, aques , ha oco egu en el paleolí ic o en la més abiosa ac uali a . Que és l'educació quan no p e enem que hagi de se aixb o allb al e? : Una elació -ni una cosa ni una p opie a , pe an - e nd ia en e elemen s modi icado s de conduc a, elemen s modi icables en la se a conduc a i elemen s en unció dels quals -no in e essa en la de inició de conc e a -los- es po a a e me la modi ica- ció de conduc a. To a educació és un p océs an- opolbgic; a a bé, en e els p ocessos an opo- lbgics cal dis ingi els que consis eixen en an- saccions amb el con o n no-humh -p ocessos madu a ius- i aquells al es que es dis ingei- xen pe se ansaccions amb el con o n hu na. Únicamen aques s segons me eixen el quali ica- iu de p ocessos an opoldgics educacionals. D'aques a o ma, hom po assegu a que la elació e na ia educa i a és un esde enimen , o pa ell d'es a s successius, de acionali a p hc i- co- ecnolbgica. Tal succés es oba incula an a la acionali a eb ico-cien í ica com a la acio- nali a p ac ico-jus i icado a -ideologies i u o- pies-. Valen -se d'ac es -1s ac es educa- ius-, una educació cons i ueix un sis ema d'in- e encions sob e p opie a s, si uacions i p oces- sos humans, pe al d'ob eni -hi can is. Allb en is es al qual hi ha esde enimen edu- ca iu es modula en es di eccions: els objec ius cien í ics, els p ojec es polí ics i les inali a s i- losb iques. Tan sols els p ime s poden se des- c i s en la se a o ali a u ili zan un llengua ge li e almen signi ica iu. Les inali a s, en can i, no se so me en a desc ipció ja que no es e e- eixen a l'«ésse », sinó a l'«ha e d'ésse ». Aques és l'ambi de les ideologies i de les u o- pies -unes i al es no coincideixen-. Els p o- jec es educacionals polí ics pa icipen alho a de les ca ac e ís iques dels objec ius i de les iinali- a s de l'educació. Podem eali za me odolbgicamen dues con- side acions a l'en o n del e educa iu: una d'his- b ica i una al a biog h ica. En aques segon cas, es ac a semp e de modi ica la conduc a d'un indi idu, a encan -lo de la se a p e esa au onomia, pe al que adop i el compo amen impe sonal d'una socie a . Aques p océs d'«e- ducació-ap enen a ge)}, o sociali zació, s'ob é in- culcan in o macions, des e llan ac i uds i aci- li an l'adquisició d'habili a s. Amb aques a b eu in oducció a l'en o n del concep e de p océs edma iu queda ja p epa a el discu s sob e la pedagogia ma xis a. B. L'ANTROPOLOGIA MARXISTA Els dis in s elé educacionals especi iquen ca- da mac oac i i a educa i a. Aquí elos és ina- li a i no pas objec iu o p ojec e. Una inali a educa i a suposa una Wel anschauung i, conse- giien men , una an opologia ilosó ica; és a di , uns p essupbsi s me a ísics o discu sos més en- 11h de o a possible expe iencia. Si ab acem la o ali a de la p oducció de Ma x, cons a a em que hi despun a una on ologia monis a de ca ac- e ma e ialis a. Dins d'aques con ex me a ísic hi des aca l'an opologia ilosb ica de Ma x, an- opologia que pe ila el elos onamen al de la pedagogia ma xis a. Con é desc iu e, doncs, l'es- men ada an opologia ni que sigui de mane a ap e ada. Els ex os de Ma x que consul o més de gus són els publica s so a la di ecció de Maximilien Rubel, home que em sembla pa icula men ob- jec iu pel e de no pe anye a cap església ma - xis a ni a cap església an ima xis a. A ho es d'a- a només disposem, a la Pléiade, de dos olums sob e economia -1965 i 1968- i un om g ui- xu sob e íiloso ia -1982-. També em esul a especialmen ú il el Dic ionnai e c i ique du ma xisme, apa egu el 1982 a P esses uni e si- ai es de F ance. Ma x assegu a que l'home és les se es ela- cions socials. -Tesi VI sob e Feue bach-. En o aixb, es dóna una ce a ac i i a posi i is a; almenys co n a p ime a ap oximació. «L'home és el món de l'home, I'Es a , la socie a . Aques Es a i aques a socie a p o- dueixen la eligió, una consciencia del món al e és pe que una i al a són un món al e és.» (C i ica de la iloso ia del d e de He- gel, 1843.) Es cons a a que l'ésse huma no s'iguala a si ma eix. L'home no és socialmen igual a l'ho- me -semp e hi cap, dic jo, p egun a -se d'on eu Ma x el pa ame e que li pe me de o - mula ai al enuncia -. L'home eballa aliena , o abandona , en Déu, en la Filoso ia, en 1'Es a i en el Capi al -es p essuposa, sense p o a -ho, un home o almen desaliena ; i si se home con- sis ís, p ecisamen , en exis i en inesqui able alienació?-. Déu, la Filoso ia i 1'Es a compo - en alienacions en el pensamen , alienacions de- penden s de l'alienació econbmica, únic ampell eal -pe que Ma x no co~loca ambé la polí i- ca en e les alienacions eals, o causals ', en lloc de conside a -la un elemen al epi enomen?; un e o de conseqü&ncies his b iques g eus? En e l'home aliena -bo ne ell, l'anome- na a San Pau-, l'home que no coincideix amb si ma eix, i I'home comunis a -bo ne nou el denomina a Pau de Ta s-, l'home que, inal- men , és igual a l'home, es col.loca la mediació o p océs ans o mado . El eball i la euolu- Vegi's e. g. Mani es , al inal de la 11 pa , i: Mise ia de la iloso ia (1847) «A la socie a comunis a ja no hi hau h pode polí ic co n a al, ja que l'esmen a pode és la aducció o icial de l'an agonisme exis en a la socie a ci il.» La sag ada amilia (1844) «La supe s ició polí ica s'a igu a que la ida bu - gesa es a sos inguda pe l'Es a , quan oco e el con a i: que 1'Es a es a man ingu pe la ida bu gesa.» Con ibució a la c i ica de I'economia polí ica (1858-59) <La mane a de p odui la ida ma e ial domina en gene al el desen o iiamen de la ida social, polí ica i in ellec ual.» ció modi ica an les dades in ole ables engen- d an allb desi ja : la socie a comunis a, aquella en la qual ja no es dis ingi an indi idu, socie a i na ~ alesa.~ «Si l'home es a modela pe les ci cums- hncies, es a necessa i modela les ci cums- hncies humanes.)) (La Sag ada Familia, 1844.) L'an opologia ma xiana ope a amb ca ego- ies messianiques: pa adis inicial -socie a s co- munis es p imi i es- 3, peca Ai isió del e- ball, p opie a p i ada-, edemp o -p ole a- Vegi's e. g., el III Manusc i del 44 sob e eco- nomia i iloso ia: «El comunisme co n a supe ació posi i a de la p opie a p i ada en an que au oes anyeda de l'home, i pe aixb co n a ap opiació eal de l'es- sencia humana pe i pe a l'home; pe o aixb co n un e o n de l'home e s si ma eix en quan home social, és a di , huma; e o n ple, cons- cien i e ec ua dins de o a la iquesa de I'e o- lució humana ins el p esen . Aques comunisme és, co n a comple na u alisme-humanisme co n a comple humanisme-na u alisme; és la e ade- a solució del con lic e en e l'home i la na u- alesa, en e l'home i l'home, la solució de ini i- a del li igi en e exis encia i essencia, en e ob- jec i ació i au oa i mació, en e iiibe a i ne- cessi a , en e indi idu i gene e. Es l'enigma e- sol de la his o ia i sap que n'és la solució.» La ideologia alemanya (1846) «A la socie a comunis a, la socie a o dena la p oducció gene al i em dóna així la possibili- a de e a ui aixb, demh aiib; d'ana de cace a al ma í, de pesca a la a da, de cuida el bes- ia al esp e o de c i ica la me a p opia ali- men ació sense con e i -me pe aques e ni en cacado , ni en pescado , ni en pas o o c í ic, seguin , no obs an aixb, el meu gus .» Con ibució a la c i ica de l'economia poli ica «Les elacions de p oducció bu gesa cons i uei- xen l'úl ima o ma an agbnica del p océs social de p oducció.. . Amb aques sis ema social es anca la p ehis o ia de la socie a humana.» Engels: An i-Dü ing: «To s els pobles ci ili za s comencen pe la p o- pie a en comú del sol.» «O igen de la amília, de la p opie a i de VES- a » «Tal ou l'o igen de la monogamia.. . Fou la p i- me a o ma de amília undada sob e condicions no na u als, sinó econbmiques, a sabe : el iom de la p opie a indi idual sob e el comu- nisme espon ani p imi iu.» ia -, his b ia de sal ació - eball i e olu- ció- i, pe acaba , pa adis e minal -socie a comunis a. EDUCACIO MARXISTA Engels esumí mol didac icamen , da an la omba de Ma x, el p incipal me i d'aques : «Els homes, abans d'ocupa -se de polí ica, de ciencia, d'a , de eligió, han de menja , beu e, eni aixopluc, es i -se. És a di , la p oducció dels mi jans ma e ials bdsics d'exis- encia i, conseqüen men , el g au de desen- olupamen econbmic d'un poble o d'una epoca esde enen la base a pa i de la qual es desen olupen les ins i ucions es a als i les concepcions ju ídiques, a ís iques, eligio- ses... Només a pa i d'aques a base poden explica -se aques es ins i ucions i aques es concepcions, i no al e és.» Simpli ican ins a l'ex em, els onamen s del ma xisme poden esumi -se com segueix: 1) La his o ia sence a no ha es a més que una elació de o ces en e explo ado s i explo a s. 2) El p ole a ia només es pod h allibe a de la bu ge- sia si ex i pa pe semp e l'explo ació en o a so- cie a . 3) La p oducció social de e mina -con- diciona?- les a ees ju ídiques, polí iques, ins- i ucionals, eligioses.. . , i no pas al e és. «La asca de la his o ia, un cop que el més enlld -Das Jensei s de Wah hei - de la e i a ha desapa egu , consis eix en es abli la e i a d'ací baix -Die Wah hei des Dies- sei s-.» (C i ica de la iloso ía del d e de Hegel, 1843.) La p oducció ma e ial és la clau explica i a de o el que ha es a la his b ia dels homes: «L'alienació eligiosa ope a únicamen en l'imbi de la consciencia.. . L'alienació eco- nomica, en can i, és I'alienació de la ida eal, i consis eix a despulla l'ob e en p o i de l'objec e que ha p odui .» (Manusc i s de 1844.) La Con ibució a la C i ica de I'Economia Po- li ica, a l'ensems que mol es pagines del Capi al, de 1'An idüh ing i de la Dialec ica de la Na u a pe me en in elligi el «ma e ialisme his b ic» com una « iloso ia de la His o ia» més. El pas- sa , el p esen i l'a eni de les socie a s es a en unció de la se a eali a empí ica. El mode de p oducció cons i ueix la base eal del p océs his b ic humh. Les idees, col.lec i es o indi i- duals, són p oduc es socials. Les o ces p oduc- i es són el mo o de la his b ia. Quan Ma x només enia 27 anys a edac a les se es Tesis sob e Feue bach. Heus ací el que asse e a en una d'elles: «Els ilbso s no han e més que in e p e- a de di e ses mane es el món; l'impo an , en can i, és ans o ma -lo.» (XI Tesi sob e Feue bach, 1845.) Em p egun o: d'on eu Ma x l'impo an és?; no hau h ein odui sub ep íciamen el món de les in e p e acions? Pe o p osseguim. A la i de la ans o mació - eball més e- olució-, que espe a oba Ma x?: quelcom absolu amen nou. «Amb la desapa ició del sis ema social de la bu gesia, acaba la p ehis o ia de la socie- a humana.» (Con ibució a la c í ica de l'e- conomia polí ica, 1859.) La asca educado a ma xis a -que no é pe - que se i -se de la ins i ució escola ; ans li a a nosa- no posa a en con ac e amb la Ve i a , sinó que s'enca na d en dues p axis eminen - men so e iolbgiques en con o mi a amb el seu concep e me a ísic d'home. L'educació es du a a e me mi jangan el eball - egi7s e. g., la 11 pa del Mani es , la decima mesu a que es- ableix pe modi ica la socie a -, i la a e i a- ble educació)) ho a h amb el supo del eball socialis a, que es aquel1 que ha sup imi an la di e encia en e eball manual i eball social com la p opie a p i ada. La segona p axi de I'ac i i a educa i a és la euolució o ex e mini, íins i o iolen , de l'explo ació que unes clas- ses socials exe ceixen sob e al es. Vegi's e. g., el Mani es , cap al ha1 de la 11 pa i inal de la 111 pa . Una educació cen ada en l'escola é mol poc de ma xis a, a no se que el cen e escola es con e eixi en I'espai des d'on es eballa p o- duc i amen , i no de mane a lúdica, i des del qual hi ha exe cici e oluciona i. No pe dem de is a que an la ins i ució escola com la cul u- a alli impa ida cons i ueixen, segons Ma x, ele- men s supe es uc u als; és a di , a iables de- penden s de les o ces de p oducció i de les e- lacions p oduc i es. Mao, a la Xina Popula , ho a en end e in eligen men d'aques a mane a; d'aquí les se es e o mes educa i es - eball i educació- i les se es e olucions cul u als -les ideologies pe iuen desp és de la e olució po- lí ico-econbmica. D. UNA EDUCACIO DESINDIVIDUALITZADORA A is b il alo a an la polis que menysp ei l'indi idu. Aques només podia se o ciu ada o bes ia. La paideia ou el p océs que pa ia del bosc i in oduia a la ciu a . L'indi idu e a des- aó, passió, i acionali a . La p ac ica de les a e- ai -no hi ha ia mo ius pe a sepa a educació i e ica- acionali za a l'indi idu i el eia uni- e sal. L'indi idu es dis ingia pe la se a a ide- sa de plae ; el ciu adi, en can i, anhela a el Bé. El plae és cosa de cadascú; el Bé, pe con a, és do comú, és allb que ens iguala i ens a asse- nya s, acionals. Kan epe i ia aques dualisme que des alo- i za l'indi idu i es ima el social. L'indi idu és desig i inclinació; la socie a , en can i, iu del deu e. La Illus ació a sub a lla aques a a- dició so me en l'ego cogi ans, el jo empi ic, a la sobi ana Raó, mudan aquel1 en ego ascen- den alis, en jo acionali za ; és a di , a ac ua eliminan el jo de cada indi idu. Ma x no s'apa a gai e d'aques ús, enca a que hi in odueixi uns ce s can is. Com si es ac és d'una llei ob inguda pe me odes cien- í ics -empí ico-na u als-, sos é: «No és la consciencia dels homes el que de e mina la se a exis encia, sinó, o el con- a i: la se a exis encia social és el que de- e mina la se a consciencia.» (C i ica de l'e- conomia poli ica, 1859.) En una lle a del 19 de desemb e de 1860, Ma x esc iu a Engels que descob eix en els es- c i s de Da win, «El onamen que la his o ia na u al p o- po ciona al nos e en ocamen de les coses.» És del o cla que cada indi idu, el de ca n i ossos, pe d in e es da an dels ulls ma xis es -Tesi VI sob e Feue bach-. L'impo an és la socie a . Aixb que es p esen a com un e cien í ic és ambé, o ho és basicamen , un judici axiolbgic. El g eu d'aques a alo ació au, a més a més, en la dada segons la qual la socie a ha es a semp e, i segueix essen , poli i zada, és a di , so mesa a la diniimica «comandamen -obedien- cia», explo ació an i educ ible i inesqui able com l'explo ació econbmica. El desig ha abula , des de semp e, socie a s Ac a es, pe o la posi i- i a només ens e idencia el pes del pode po- Ií ic. Sociali za és, ine i ablemen , a assalla l'indi idu pe que es mudi en ciu adi; és a di , pe al que sigui, en úl ima ins ancia, assall d'un Es a . Quan l'indi idu és quelcom més que neu o- isiologia ep og amada pe una socie a polí i- ca, passa a se pe sona, la qual es dis ingeix pe 1'excel.lencia d'ha e d'obei l'au o i a de la p o- pia consciencia en lloc d'inclina -se, com un i- ella, da an de les au o i a s socials. Cald ia sa- be si An ígona é d e a l'exis encia en on de C eon . Manca d'in e es que les jus i icacions de C eon les p opo cioni la d e a o bé l'es- que a. En la se a ob a, Ma x sols a emp a l'exp es- sió dic adu a del p ole a ia en onze ocasions i enca a en el sen i de subs i ui la dominació de la bu gesia pe la del p ole a ia o espe an el momen p opici pe aboli 1'Es a . No pa la mai de dic adu a del pa i . Pe o, la se a miopia da an de la i educ ibili a del domini polí ic -po e -se una lec u a més bene ola del p i- me llib e del Capi al- s'ha ba a a en un en- o imen dels apa ells es a als alli on el comu- nisme ha a amba el pode de mane a omnímo- de i no acciden al. Les escoles se an necessa ia- men es a als. El socialisme cien i ic ha acaba , de e , descansan sob e el supo de l'exe ci i de la policia; basa , conseqüen men , en els apa ells més ep esso s de l'Es a , maxim dins d'un Es a To ali a i. El pensamen de Ma x ha conegu dues opo- sades he meneu iques, en els nos es dies, pel que a a la pugna inacabable «indi idu-socie- a ». Al husse ha eali za una lec u a es uc u- alis a dels ex os ma xians que mena a sup imi el subjec e: «L'his oi e es un immense sys kme na u- el-humain en mou emen , don le mo eu es la lu e des classes. L'his oi e es un p oces- sus, e un p ocessus sans suje .» (Réponse a John Lewis, 1973.) El polac Adam Scha , en can i, ha elabo a una he meneu ica que es col.loca a les an ípodes de l'an e io , i que in en a sal a l'indi idu en el ma eix si del pensamen ma xis a: «Le concep de I'indi idu comme pa celle de la na u e.. . , le concep de l'indi idu com- me pa celle de la socié é.. . , le concep de l'in- di idu comme p odui de l'au oc éa ion.. . ; els son les ondemen s essen iels de la con- cep ion ma xienne de l'indi idu.» (Le ma - xisme e l'indi idu, 1968 .) Els ex os del Ma x cien í ic, o madu , o ma - xis a, donen més aó a Al husse que no pas a Scha . És ob i que a pa i del 1845, les ca e- go ies d'alienació i de subjec e pe den o ca en p o i , pe exemple, de la ca ego ia e i xisme de la me cade ia. Des del 1857, la p oducció de Ma x deixa de ecó e a concep es an opolb- gics quan explica el e econbmic-social. S'hau i de con eni , com a mínim, que el soci~lisme «cien i ic» no comp a pe es a nb l'indi idu. A pa i d'aquí, el subjec e indi idual pe d in e es en el p océs sociali zado o educa iu; p e ald an an sols les ins incies socials. L'impo an se a que mo i l'indi idu pe que iom i el social. -Maka enko po llegi -se així. El comunis a polac Suchodolski, en un llib e in e essan , La Pédagogie e les g ands cou an s philosophiques, con aposa les «pedagogies de l'essencia~ a les «pedagogies de l'exis encia», en un in en de supe a -les a nb una cpedagogia- sín esi», que és, e iden men , la pedagogia ma - xis a al com el1 la concep -apa eix, així, l'es- quema semí ic «An ic Tes amen -Nou Tes a- men »-. Esc iu: «La pédagogie de ai & e pédagogie de l'exis ence en meme emps que pédagogie de I'essence, mais ce e syn hese exige ce ains condi ions que la socié é bou geoise ne em- pli pas.» (Ob a senyalada, 1960.) Comp enc que Suchodolski, en e -se men al- men a nb la eali a educa i a, ho aci des de l'esquema dialec ic i messiinic pel qual ha op- a , jugan a nb les ca ego ies hegelianes de esi, an í esi i sín esi. Pe b, a nb uns al es esquemes men als no es euen les coses de l'educació d'i- gual mane a. Pe sonalmen , es ic d'aco d a nb el con apun essencia-exis encia, dins de la ci i- li zació occiden al. L'essencia és l'abs ac e, l'u- ni e sal abs ac e, és la ca ego ia de l'«ha e d'ésse » -que en Hegel coincidid p ecisamen a nb l'ésse »-. Pla ó mun a i, des d'ai al pe s- pec i a, la pedagogia adicional. A a bé, l'exis- encia posseeix dues lexions dis in es i idhuc oposades. L'exis encia coincideix amb l'imbi del conc e , de l'«ésse », pe ec amen desc ip- ible a nb llengua ges li e almen signi ica ius en con aposició al que ocó e a nb lp«ha e -d'és- se ». A a bé, l'exis encia es adueix en l'indi i- dual conc e -in e essan pe a l'exis encialis- me, pe al pe sonalisme i ambé pe a l'ana quis- me- i en l'uni e sal conc e -cen e d'in e es p imo dial pe al ma xisme-. Als p ime s, els impo a la p axi indi idual; als segons, la social. La pedagogia ma xis a p escindeix de l'indi idu en o allb que no ingui de sociable, de comú. No ho an així les pedagogies exis encialis a, pe - sonalis a i ana quis a que enen en comp e la ca n i els ossos de cadascú. E. BREV SSIMA CONCLUSIO La pedagogia ma xis a segueix igen en el que é d'esca olbgica i d'e ica: cal educa pe so i del mal p esen a i d'acos a -nos a un Bé De ini iu. Des de la u opia de la Socie a Co- munis a qües ionem el p esen i en p o es em en con a. També p ossegueix es imulan , la pe- dagogia ma xis a, en les línies me odolbgiques gene als que p oposa: educació a a és del e- ball p oduc iu i de la e olució - o ma, aques- a, de mos a el desengany i d'assumi -1-. La pedagogia ma xis a és una pedagogia de l'espe- anca, deixan a a de banda les eali zacions his- b iques que s'han po a a e me en nom seu, que han acaba , o es, negan la llibe a de pensa . La pedagogia ma xis a, en can i, ha pe du igencia en o allb que compo a de ma gina- ció de l'indi idu i d'exal ació del e social, i ambé pel que a a la o ali zació dels p ocessos educa ius pe pa de 1'Es a . Els ex os de Ma x po se no an an lluny, pe o les he meneu i- ques que han iom a en la his o ia ho han en- cacions unila e almen sociali zado es -sense ks i eali za d'aques a mane a. Tan l'educació comp a amb l'indi idu-, es a als i dogmh i- so ik ica, com la cubana i la xinesa.. . , són edu- ques.