LA FINITUD
COM
A TRAGEDIA
Una no a
'
Ge a d
VILAR
En la nos a Ilengua, com en mol es al es, el
e me « agedia» sol se emp a en di e sos sen-
i s p ou di e en s en e ells. Així, els dicciona is
i enciclopedies usuals ecullen, si més no, dos
signi ica s p incipals d'aques subs an iu: en p i-
me Iloc, el d'ob a d ami ica d'es il ele a que
ep esen a una acció se iosa i g eu en e pe so-
na ges impo an s i en que, pe egla gene al, el
p o agonis a és emmena pe una passió o pe la
a ali a e s la ca is o e; en segon Iloc, s'en én
ambé pe « agedia» qualse ol esde enimen u-
nes , desg acia, si uació de mise ia, e c.
l.
D'aquí se segueix el p incipal signi ica de I'ad-
jec iu « igic», aixo és: que implica una agedia
o esde enimen unes , acomple en ci cums-
incies que impliquen una agedia. To aixo pel
que a al llengua ge o dina i.
Si en la pa la quo idiana ja ens obem amb
dues accepcions an di e en s d'aques a pa au-
la, quan passem al camp dels discu sos eo e ics
la cosa s'embolica a be ze . Segons que el
modi
es conside andi
sigui p incipalmen es e ic, po-
Ií ic, ? ic, me a ísic, an opologic,
his o ie,
o
qualse ol al e, que sigui « igic» o no acos uma
a ésse en cada cas quelcom que é poc a eu e
amb el que des d'al es pun s de is a es quali i-
ca de « igic». Amb aques a no a old ia e una
pe i a cala en el camp me a ísic dels signi ica s
del e me en qües ió, pe al de con ibui a l'es-
cla imen de an embullada i polisemica pa au-
la. Vull e e i me essencialmen a I'accepció del
e me « igic» en exp essions als com aconcepció
igica de la ida», «e ica igica», asen imen
igic de la ida», i d'al es. Pe o abans ixa é de
mane a dogmi ica un concep e de agedia -el
que em sembla pe sonalmen més in e essan i
ú il que ens semeixi de boia pe a les nos es e o-
lucions pe quisi o ies.
Inspi an -me en la concepció de Goe he, en-
enc que una agedia és una mena d'esde eni-
men - eal o ic ici; de les agedies semp e es
po di allo de
"se non
2
e o
2
ben o a o"-
que es ca ac e i za pe ac a -se d'un con lic e o
col~lisió d ami ica en la qual els subjec es agen s
o pacien s d'aques a col~lisió ul apassen un o
uns Iími s, inco en amb aix6 en desmesu a, la
qual cosa é conseqüencies unes es (gene al-
men la mo eal o simbolica), pe al com en e
les conseqüencies d'una si uació igica es i, en
p ime Iloc, la impossibili a de oba una so i-
da o solució al con lic e plan eja . Pe posa
exemples de les peces clissiques, segons la nos a
de inició són agedies les his o ies
dlAn &oniz,
Els
pe ses, Hamle
o
Woyzzek;
en can i, no ho
són
O es es, Elec a, La ida és
sueco
o
Faus
pe qu? els d ames plan eja s oben solució, els
con lic es enen so ida.
Doncs bé, des d'aques pun de is a en la i-
da d'hom po ha e -hi
una
agedia, pe o esul-
a ia absu da I'a i mació que la ida en el seu
conjun és « igica» com han sos ingu alguns i-
Ioso s. ¿Que é, doncs, de « igica» la ida pe
als qui sos enen aques a concepció de I'exis en-
cia humana? Al meu en end e i, pe di -ho em-
blemi icamen , el igic de la ida pe a aques s
pensado s és sob e o la ini ud de I'home,
I'exis encia de nomb osos Iími s i ilimi acions en
la ida humana. Fem una pe i a elació de noms
de iloso s que han a i ma d'una mane a o al a
el ca ic e igic de la ida pe causa de la ini ud
de I'home. Se m'acudeixen, a al1 d'exemple, els
noms de Pascal, Kan , Schopenhaue , Nie z-
sche, Simmel, Unamuno o el jo e Lukics de
I'Anima iles o mes.
En aques a Ilis a, a bi a ia sens dub e, po-
d íem es abli dos g ups de noms p enen pe
undamen um di isionis
la se a ac i ud da an
el p oblema de l'exis encia o manca d'un ga an
absolu 2. En el p ime g up ind íem Pascal.
Kan , Unamuno i el jo e Lukics. Aques s ilo-
so s es ca ac e i za ien, a e ec es del que aqui ens
impo a, pe que a i men l'exis encia d'un Déu
silenciós, un
deus abscondz' us
que es i aqui pe o
que no ens dóna segu e a s, no ens dóna un
ca-
ecisme mo al, no ens dóna ce eses ni ens se -
eix de ga an pe que ni an sols ens a i ma la se-
a exis encia. En I'al e g up ind íem Schopen-
haue , Nie zsche i Simmel, els quals coincidei-
xen a a i ma la
mo de déu,
en la ce esa que
puix que déu no exis eix ampoc no exis eix el
Bé
o el Mal, la Ve i a o la False a , la Jus icia o la
Injus ícia. Tanma eix, o s ells in en a en oba
un aga ado úl im pe al de supe a el p oblema
de la ini ud de I'home: apos an aonadamen ,
en la aó pu a, en la olun a , en la ida, o en
qualse ol al e Iloc. Cap d'ells, empe o, no obi
un aga all su icien men solid com pe a Iliu a -
se de I'«anomia» que els enalle a.
La concepció igica de la ida comuna a o s
aques s pensado s, als quals pe al a banda se-
pa en abismes eo ics insal ables, és al meu pa e
un subgene e del que pod íem anomena «con-
cepció e ica del món», aixo és, aquel1 ipus de
concepció del món que p ima els p oblemes mo-
als, el p oblema dels alo s pe damun de la
es a dels p oblemes iloso ics. En les concep-
cions e iques del món o s els p oblemes esul en
se en da e a ins ancia p oblemes e ico-
exis encials, i així la aó eo e ica s'ha de subo -
dina a la aó p ac ica, o s els coneixemen s han
de se econdui s ins als ins úl ims de I'exis en-
cia humana i es posa un em asi ? ic a la ella ob-
se aeió que
p i?nun i e e deizde philosopha e.
Aques ipus de cosmo isió po gene a ins i o
ce a pa anoia o, almenys, po a iba a se una
o ma de isió conspi a i a del món. Així, pe
exemple, Nie zsche esc i ia a
Més
enlh del
6é
z
del
7nd:
.
.
.«
les in encions mo als (o immo als)
han cons i ui en o a iloso ia I'au en ic ge men
i al del qual ha b o a semp e la plan a sence a.
De e , pe acla i de quina mane a han ingu
lloc p okiamen les a i macions me a ísiques
més emo es d'un iloso és bo (i in el.ligen )
comenp p egun an -se semp e: ja quina mo al
( ol ell) .a iba ? Jo no c ec, pe an , que un
'
'ins in de coneixemen
"
sigui el pa e de la ilo-
so ia»
(1,
6).
Com deia, les concepcions iigiques de la ida
són una subclasse de les concepcions e iques del
món. Pe o, ¿quina se ia la se a di e encia especí-
ica espec e a d'al es ipus de concepció e ica
del món? La di e encia au ia que les concep-
cions agiques són concepcions e iques que ne-
guen l'exis encia de alo s mo als ma e ials i-
xos, que neguen la ce esa o la possibili a del co-
ncixemen mo al, pe o que pe al a banda se-
gueixen a e ades a la idea que amb ga an s,
a nb un Absolu , si exis ia, iu íem millo , ins i
o que el bé es a en el o . Així, es pa la del « ii-
gic» d'ha e d'escolli p o essió, d'ha e d'elegi
en e se una bona ma e i una bona p o essional,
ia col.legi pe als ills, e c. El « igic», doncs,
sembla au e en la di icul a o impossibili a de
e el Bé, a nb majúscula. Pensem pe un mo-
men en Kan : o a la se a iloso ia pod ia en-
end e's com una a duosa i lla ga pugna eo e i-
ca a nb I'objee iu de sos eu e's, si més no o -
malmen , al sabe de la ini ud de I'home. Qui
es cap ingués d'aco d a nb I'impe a iu ca ego ic
es a ia, segons Kan , en el Bé. Pe o ixem-nos-
hi: no un bé qualse ol, sinó el Bé en absolu , el
BE
pe a o a I'e e ni a . El deu e, la bona olun-
a , pe a Kan , enen aques a quali a pe a o
ésse acional, sigui home o no, i pe a o emgs,
aix6 és, el deu e
és
deu e més enllii de o enips
i espai.
1
amb aixo a ibem a una possible clau
pe a la in e p e ació del que anomenem concep-
ció agica del món: la elació a nb el
emps.
Jo
di ia que en el ons Pascal, Kan , Schopenhaue ,
Nie zsche, Simmel, Unamuno o el jo e 1,ukas
concebien la ida com a iigica peque la eien
o
la i ien com una llui a de I'home pe assoli
un absolu que és en p ime lloc I'e e ni a , el
iom sob e el emps, el omand e $'alguna ma-
ne a més en112 de la mo . Allo que és « iigic»
d'aques es concepcions de la ida humana au,
en de ini i a, en la esis encia a acaba de debo
a nb I'Absolu , en la incapaci a pe accep a
modes amen
i
humilmen la nos a condició li-
mi ada, i limi ada, pe damun de o , en el
emps. Al16 « agic» es a a anhela , en suma, és-
se déus, c ia u es Racionals, amb majúscula, o
Sob ehomes. Quin p e ensiós o gull el de Kan
quan suposa a que podem accedi a I'e e ni a
eali zan una Bona Acció! Quina desmesu a la
de Nie zsche quan p e enia si ua -se més enllii
del bé i del mal
i
doblega el emps a nb la pos-
ulació de I'e e n e o n!
A aques es iloso ies de la ida i a aques es o -
mes de ida cald ia con aposa la cosmo isió he-
oica de la G ecia cliissica eno ada
i
e i ali a-
da, la cosmo isió esumida en els apo egmes: «si-
gues!», «coneix- e a u ma eix» i «de es masa!».
Pe als ells g ecs la di icul a o impossibili a de
e el bé e a quelcom accep a a nb humili a i
que no p o oca a angoixes ni sen imen s
e a-
gics».
Ve s I'any 600 a.c., Solon dlA enes ha ia es-
c i en el seu poema:
En o es les accions hi ha un isc
i
ningú no
sap
en
que a
a
conclou e un assump e acaba
de
comen a .
Així que hom p e en ob a
bé
no
ha p e is que
es
Ilanca a un du i eno me de-
sas e, i a un al e, que ob a malamen ,
li
con-
cedeix un déu pe a o la so de I'exi , que
con a es a la se a p opia agediai.
Aques sabe dels Iími s a ana pe den -se
a nb el desen olupamen de la ci ili zació g ega
i I'apa ició de I'idealisme i el cosmspoli isme.
Lle a d'algunes a es excepcions -com pe
exemple en el cas de I'iipos ol san Pau que, de
mane a ins umen al, empe o, a econeixe que
no eia el bé que olia, sinó el mal que no olia
causa - aquel1 sabe dels Iími s ha omas ocul
com un a caic es a geologic en el subsol de la
nos a cul u a. Pe o el enim ocan a mi pe a
qui ulgui i pugui ecupe a el que d'ell sigui e-
cupe able. En els g ans momen s de ans o ma-
ció social i cul u al Occiden ha gi a semp e el
seu esgua d cap al seu b essol, cap a la se a «p5-
ia anscenden al», com deia Lukács: en el Re-
naixemen i en I'epoca de les e olucions bu ge-
ses. Tal egada ha a iba el momen de e -nos
un al a ans usió de g eci a classica. Tanma-
eix, se a bo eco da les sa ies pa aules dlElio
sob e aques a mena de ecupe acions:
Me had he expe ience bu missed he meaning,
And app oach o he meaning es o es he expe ience
In a di e en o m..
.
Only h ough ime ime is conque ed.
NOTES
1
Veu x agediaw del
Diccionan'
de
la llengua ca alana,
3
Re lexions semblan s es poden oba a nbé en Teog iis
Ba celona, Enciclopedia Ca alana.
1982.
de Méga a
(VV.
137
SS). en Si nonides de Ceos ( .
4D).
e c.
2
C . la e ce a pa del meu llib e
Raó
i
ma x jme,
Ba -
celona, Edicions
62, 1979.