EL
MEU
RECORD
D'EN PEP
CALSAMIGLIA
F ancesc
GOMA
Les ci cums Encies o iginals que han e possi-
ble una amis a i les ac i uds p ime es que a en
p omou e, ma quen, de egades, o el seu cu s,
i, pe mol que la elació humana s'in ensi iqui,
la se a modali a o igina ia no es pe d mai.
Així em a passa amb en Pep.
Quand aig en a a la Facul a de Filoso ia de
Ba celona -e a el se emb e de 1932- el1 i qua-
e es udian s més acaba en, es mesos abans,
de so i -ne llicencia s.
Pe aques e i des del comencamen el aig
eu e, doncs, co n algú que ana a da an meu i
podia, i de ia, se i -me d'exemple. Na u al-
men , aques a unció la eia i la aig ex ensi a als
seus companys
.
El lec o pod a eu e que no exage o ni mi i i-
co en acla i -li el con ex .
Els es udis de iloso ia i lle es en qualse ol de
les se es b anques enien lla o s mol poc p es i-
gi: o bé I'es udian cu sa a una al a ca e a
p incipal, que, al seu dia, li dona ia dine s -i la
iloso ia o la his o ia enien una unció deco a i-
a i secunda ia-, o bé el xico , manca de ma-
jo s ambicions, ana a a la apida ob enció d'un
í ol que sense gai es llui es li pe me ia de iu e
amb g an humili a .
A a bé, als anys
30
les coses ha ien can ia . La
nos a acul a s'in o ma a del pensamen eu o-
peu con empo ani. Es p ojec a en nous plans
d'es udi. L'any següen comenci la Uni e si a
Au onoma. Físicamen i mo almen la Uni e si-
a es ne eja a i ejo enia.
Pe a nosal es, els qui en i em a Filoso ia, la
p o a ísica, isible dels can is, la ep esen a en
aquells cinc xico s, un dels quals, co n deia, e a
en Calsamiglia. Ells, en e ec e, ha ien accep a
el isc de p es igia socialmen la ocació i el sa-
be de iIoso ia -sigui a la ca ed a, o a la p emsa
o a la in es igació- i, al a di -ho, ho e en dig-
namen , esqui an o supe an les di icul a s po-
lí iques i socials.
Aquel1 ma eix cu s 1932-33 en Pep Calsami-
glia ou enca ega de I'ensenyamen de la In o-
ducció a la Filoso ia.
Quedi em una mica so p esos a la se a classe:
en aona a en eu baixa, len amen i co n si des-
c i ís una si uació in el.lec ua1 que sembla a
eu e al seu da an . Desp és aig en end e pe
que ho eia així. La iloso ia no es po desplega
co n una na ació o acumula co n un cabdal
d'in o mació. Cal exposa el ema, ésse idel a
les di icul a s de la qües ió, ep odui llu d a-
ma isme i deixa que els oien s, pe ells ma ei-
xos, només guia s pel que ha e el camí sipi-
guen oba el desllo igado . Només qui sap ce -
ca po descob i allo que li manca.
El p o esso Pep Calsamiglia llegia els clissics,
S . Agus i pe exemple, pe a e iu e,
des de
I'au o , el ex . No solamen pe en end e el que
es a a esc i sinó pe comp end e'n la pe spec i-
a des de la qual I'au o eia les coses.
B eumen , en Calsamiglia comenca a pe ac-
uali za els emes. P engui el lec o aques den-
síssim e me en o a la se a iquesa de sen i .
L'ensenyamen de la iloso ia mai no ou pe a
el1 una p o a d'e udició o un egui zell d'opi-
nions, sinó l'admi ada a enció al di ícil camí de
la e i a .
Més enda an pa icipa em ambdós en les as-
ques del semina i de Logica que di igia en Joa-
quim Xi au i on el cen e d'in e es e a la eno-
menologia.
Aquella se a ac i ud in el.lec ua1 que a a ma-
eix desc i íem sembla a e a a pos a pe a la
desc ipció enomenologica. En Pep e a la i a
enca nació de la «epoché». Algú pod ia di que
e a un in o e i . En pa és e i a , pe o només
en pa . No li ag ada en les gi agonses de la in i-
mi a ni les essonincies del sen imen . L'a eia
l'espec acle de l'a iculació in el.lec ua1, pe o a
p ou dis ancia de la consciencia pe no
pe o ba -ne el p océs.
No s'en usiasma a mai, pe o eco do amb ad-
mi ació i commogu enca a co n se li il.lumina a
la ca a i li b illa en els ulls en a iba al e me
d'un aonamen quan el lla g cami queda a jus-
i ica pe la sa is acció del esul a .
Lla o s el1 -que demos ii plenamen que no
enia po al isc i que sabia ence les
di icul a s- aga a a un ai e ingenu, gai ebé in-
an il.
No és pas un a za que pe a o s nosal es el
eco d d'en Pep agi uni a la Uni e si a Au o-
noma: p ime , quan es c ea el 1933, i desp és, a
pa i de 1969, a la Uni e si a Au onoma de Be-
Ila e a.
Una i al a han es a exemple de jo en u es-
pi i ual, de col.labo ació pe sonal en e docen s i
es udian s anima s pe una ma eixa il.lusió.
Ningú no podia iu e-ho millo i o ien a -ho mi-
lla
que en Pep Calsamiglia. Ende ina a els nous
cen es d'in e es de la gen jo e, i pe l'a enció
que a o ga a a les qües ions i p oblemes sabia eu e en el1 el p ime dia: un amic que ha ia
ele a -los al ii ell de emes clissics de la iloso- d'ana al meu da an . Amb la di e encia, quan
ia. La se ie a de la se a dedicació p o esso al ja e em més g ans, que el seu alo exempla no
dona a consis encia a qües ions que pe poc a e- e a només pe mo ius in el.lec uais. En coneixe -
ses semblax c
jl
Ilc uge es. lo millo aig en e eu e la g an iquesa de la se-
Al lla g
c
la nos a amis a em sembli sem- a pe sonali a que admi a é i es ima é semp e.
p e jus q z os in a iablemen al16 que aig