RAÓ
EVOLUTIVA
1
RAÓ
PRAXEOLOGICA.
UN
ESBÓS*
Ge a d
VILAR
El ema de la acionali a ha es a semp e mol
cen al en el Densamen occiden al, sob e o des
de p incipis de segle. Pe o en el da e decenni,
amb la c isi i pe ella amb la allida d'esquemes i
la e u ació de an es « e i a s» i ce eses, la a-
cionali a ha esde ingu quelcom eno memen
p oblema ic, co n pa en i zen cla amen al meu
judici els en on amen s con empo anis en e a-
cionalismes i i acionalismes. En aques país, a
més, no hem es a indi e en s
a
al p oblema ici-
a . Donen e d'aix6 els -d'aco d amb el ni el1
del país- nomb osos í ols d'au o s espanyols
apa egu s en els da e s anys
i
que ac en el e-
ma des de di e ses 6p iques. Reco dem, pe ci a
només ildso s, les ob es de Mugue za, Mos e ín,
Fe a e i Ouin anillal. A
Raó
i
ma xisme2
de-
%
ensa a una de e minada conceeció de la acio-
nali a , al meu en end e peculia al ma xisme,
pe o no necessa iamen sols a ell, pe que el que
anomeno aacionali a p axeologica» pod ia eni
con ingu s axiologics i no ma ius mol di e en s
als p opis de la adició ma xis a o se aplicada
pe un sol indi idu en lloc de pe un col.lec iu i
con inua ia sen acionali a p axeologica.
Aques a concepció di e eix pe mol s mo ius de
les sos ingudes pels au o s abans esmen a s, pe o
ambé di e geix de la sos inguda pe alguns
ma xis es con empo anis, co n és el cas dJHabe -
mas o A. Helle
,
pe exemple.
Una p ime a qües ió a di imi és la de si exis-
eix o és ~ossible una eo ia de la acionali a
-en el sen i o del e me-, un c i e i, p oce-
dimen o el que sigui que ens pe me i de jus i i-
ca úl imamen el coneixeme i o l'acció.
Si
al
eo ia os possible, lla o s ambé se ia possible
una eo ia de la ciencia, una eo ia de la jus í-
cia, una eo ia del
bé,
e c. El meu pun de is a
és que aques a eo ia ni exis eix ni és possible; en
'Aques nalgi ba a icle é unes p e ensions mol nodes es, co n ol ind~ca ei seu
sub í ol Pci ise since . di é que es ac aia. en esc iu e'l. de e gai ebé co n uns apun s
d'alguncs idees
I
iec u es ecen s sob e el ema pe cal de no oblida - ne'n. d'aquí el seu
ca ac e de egades la 1 osc. o so in sin ? ic
I
se np e Ii e i ia nen indigen De e es
o s ells
quc
espe o que el lec o bene ol sab a pe dona Nogens nenys
i
sigui di en des.
~5 ec neu. cal econsixe que I'objec e d'aques es pagines a npoc no
és
que sigui d'allb
mép
ame
i
p opic~ pe c np a un llengua ge nés conno a iu
i
ag adós. ca del que es a .
a 6s de e aigunes cales en el concep e de acionali a
1
J.
MUGUER~.
La
azón sin espe anza,
Mad id, Tau us,
1977;
J.
MOSTE~N.
Racionalidady acción humana,
Mad id,
Alianza, 1978;
J.
FERRATER MORA,
De la ma ena a la azón,
Mad id, Alianza, 1979; M. QUINTANILLA,
A a o de la a-
zón,
Mad id, Tau us, 1981. També pod íem ci a no nb o-
sos a icles o mol es al es ob es que dediquen només una
pa de la se a a enció a aques a qües ió.
2
Raó
i
mamsme. Ma enals pe a una
his o ia
del acio-
nalisme,
Ba celona, Edicions 62, 1979.
aixo disc epo d'Habe mas i conco do a nb els
au o s esmen a s.
La
qües ió susci ada pe D. Bell3
sob e una possible explicació de pe que
el
ma xis-
me no ha conside a mai necess2 ia una ius i icació
no ma i a de la se a iloso ia ha de eme e's.
en
p ime lloc, a la se a impossibili a
.
A més, enca a
que os possible se ia inú il, co n ho p o en les
eo ies dlHabe mas, Apel, Lo enzen? Rawls,
e c., i mol abans que ells la de Kan . La p ag-
ma ica uni e sal dJHabe mas o I'ap io i de la co-
muni a de comunicació apelia no e elen més
que l'anhel d'un Absolu , la necessi a de sen i -
se empa a s pe alguna cosa inamo ible, ixa, un
anhel, doncs, bhicamen eligiós*.
La me a posició ac ual, que amplia o el que
s'a i ma a al lla g de les pagines del meu Ilib e,
és el que pod ia denomina -se concepció
e olu-
cioni' a
de la acionali a , concepció que pa eix
de les es esis gene als següen s:
l.
La acionali a és un esul a de l'adap ació
e olu i a de l'especie humana. La men és un
mecanisme de supe i encia i ep oducció i la a-
cionali a és an sols una de les se es di e ses
« ?cniques». En eali a , 19in el.lec e humi no a
se dissenya pe a comp end e els i oms o pe a
comp end e's a si ma eix, sinó pe a omen a la
supe i encia dels gens humans, pe a conse a
in ac e el ma e ial gene ic huma5.
2.
La acionali a consis eix en la capaci a de
3
D.
BELL,
Las con adicciones cul u ales del capi alismo,
Mad id, Alianza, 1977, p. 239.
4
En el cas dlHabe nas la cosa ja apa eix cla amen en la
se a ob a
P oblemas de legi imación en el capi alismo a -
dío
(B.A., Amo o u, 1975), on, segons la se a a gumen-
ació, I'e ica comunica i a ind ia a subs i ui la eligió
(pp. 145 s.
C .
ambé
La
econs mcción del ma enulismo
hz's ónco,
Mad id, Tau us, 1981, cap. 4). Pe al a banda,
enca a que els sup6si s d'Habe mas ossin co ec es no hau-
íem a an a ni un di , ca , pel que a a l'e ica, pe exem-
ple, es a ia onamen a un ideal de ida ca ac e i za pe
les idees de e i a , Ilibe a i jus ícia. Pe o el p oblema és
que en aix6 o hom es i d'aco d, ca de e als concep es
són bui s, i del que es ac a és de do a -los de con ingu ,
co n pe exemple a el socialisme quan de e mina el concep-
e d'igual a co n el pos ula d'abolició de les classes socials.
5
Algunes exp essions es an manlle ades d'E.0.
WIL.
SON,
Sob e la na u aleza humana,
México, FCE, 1981,
pp. 15 i 237. Pe a aques a esi i la següen hau ia de
consul a -se I'impo an a icle de D.T. CAMPBELL, E olu-
iona y Epis e nology», a P.A. Schilpp (ed.),
The philo-
sophy o
K.
Poppe ,
The Lib a y o Li ing Philosophe s,
Open Cu , La Salle (Ill.), 1974, pp. 415-463.
C .
a nbé
F.J.
AYALA.
OGen
y
e olución del homb e.
Mad id,
Alianza, 1980.
du a e me una conduc a
no a
da an de si ua-
cions que no són ípiques ni pe l'índole ni indi-
idualmen ; és a di , una conduc a és acional
quan soluciona de cop una asca pulsional no a,
in e essan i desconeguda6. Di en al es pa au-
les i e e i al coneixemen : els homes mos en
llu acionali a no pas o denan llu s concep es i
c eences en ígides es uc u es o mals, sinó pe
llu disposició a espond e a si uacions no es
a nb espe i obe , econeixen els de ec es de
llu s p ocedimen s an e io s i supe an -los.
O
ambé: la acionali a de les eali zacions
in el.lec uals humanes es oba no an en la co-
he encia dels concep es i les c eences co n en el
mode en que els homes modi iquen llu s posi-
cions in el.lec uals da an expe iencies no es i
imp e is es'.
3.
No exis eix cap pa ó uni e sal de acionali-
a , o sia, no exis eix cap eo ia de la acionali a
a la qual puguem eme e'ns pe a esold e úl i-
mamen els no es p oblemes, ja siguin eo ics o
p ac ics. No hi ha cap model de acionali a
a
p; i0n'
su icien : ni la Iogica, ni el c i icisme no -
ma iu
2
la
Poppe , ni la acionali a dialogica
dJHabe mas. Malg a o , aixo no signi ica que
no es pugui se acional: pa cialmen , en ce es
ac i i a s, i globalmen , pe o des del pun de is-
a d'una concepció conco dan a nb la segona hi-
po esi, o sia, a nb la idea que no es po se pe -
ec amen acional.
Aques es es esis són independen s en e si,
no es segueixen unes d'al es. Així, pe exemple,
Poppe es a ia d'aco d a nb les dues p ime es,
pe o, con a la e ce a, sos ind ia que el alsacio-
nisme me odologic cons i ueix un p ocedimen
que ga an eix més o menys la acionali a de la
in es igació cien í ica i de les eo ies empí iques.
Malg a o , adhuc sos enin les es hipo esis,
caben aquí concepcions de la acionali a o ca
di e en s, incloen , pe exemple, la del da e
Feye abends que és ja mani es amen i aciona-
lis a. Pe aixo, a aques es es esis n'a egi é una
qua a l'enuncia de la qual se ia aques :
4.
Malg a que no exis eix cap pa ó uni e sal i
Exp essions nanlle ades a A.
GEHLEN,
De Mensch,
Wiesbaden, A henaion, 1978, p. 21.
7
T.S.
TOLJLMIN,
La
comp ensión humana,
Mad id,
Alianza, 1977, pp. 12 i 487. També
J.
MUGUERZA.
op. ci .,
pp. 170
SS,
211 i 287 s.
8
C .
E kenn ni~ ii ieie Menschen.
Ve ande e Ausga-
be, F ank o , Suh ka np, 1980.
onamen úl im de acionali a , disposem, a nb
o , d'un model de coneixemen i de p ocedi-
men en gene al més solid i e icac que qualse ol
al e, a sabe : el de les ciencies mode nes, i en el
que, en la mesu a del possible, és aonable
ecolza -s'hi
(i
no sols en la eo ia sinó ambé en
la p ac ica), malg a que la ciencia no és un mo-
del de pe ecció, que no po esold e o s els nos-
es p oblemes i que una excessi a con ianca en
ella po po a -nos pe camins equi oca s; és
més, no po ha e acionali a si es p escindeix
comple amen del coneixemen i dels p ocedi-
men s cien í icsg.
Fo mulada així la me a pos u a hi cab ien po-
sicions co n les de Mos e ín o Quin anilla. Tan-
ma eix, i pe a p ecisa més la me a posici6, di é
que la simplici a pa en dels plan ejamen s
d'aques s em dis ancia d'ells. Així, la de inició
de acionali a que dóna
J.
Mos e ín a
Racionali-
dady acción humana
i mol s dels concep es que
apa eixen a les cliusules de la se a es ipulació
són ambigus o insu icien s, si bé
és
ce que el
ma eix Mos e ín ad e eix que han de e ina -se
(p.
38).
Insu icien s peque, en p ime Iloc, do-
na una de inició de la acionali a c eencia1
col.lec i a, que és un p essuposi necessa i de la
p ime a, co n Mos e ín econeix (p.
58),
és quel-
co n semblan a I'in en de cons ui una casa
sense posa -hi onamen s i enca a p e end e que
és una solida cons ucció. Aques a debili a de la
noció mos e iniana de acionali a c eencia1 (i,
pe an , de la acionali a p ac ica) ja ou assen-
yalada pe
J.
Mugue za jun a nb el p oblema de
la his o ici a dels ins úl ims i del momen
de g a ui a en l'accep ació d'un i co n a
úl imlo; i no insis i é pe aix6 ni en I'ambigüi a
de concep es co n el de « iable» que apa eix, pe
exemple, en la qua a condició de la acionali a
p ac ica indi idual (p.
54)
o en la segona de la
de inició de pla de ida (p.
85),
o els de e elici-
a » i «benes a » (p.
103).
Al con a i, old ia
e e i -me a un pun mol no able de I'ob a de
Mos e ín, a sabe , les se es e lexions al ol an
de la elació en e acionali a i cul u a.
Mos e ín a i ma ence adamen que cal con-
ex uali za cul u almen el p oblema de la a-
cionali a i dels ins úl ims. «Nues a conduc a
acional -esc iu- es á condicionada, posibili-
9
C s.
H.
SKOLIMOWSKI,
Raciona/idade o/u iz~a,
Cuade -
nos Teo ema, Valencia, 1979.
10
Op. ci .,
pp. 194-206.
ada
y
limi ada po la cul u a en la que i imos
y
de la que pa icipamos. Fijamos nues as me as
úl imas en unción de la idea que enemos del
mundo, de lo que sabemos -o al menos c ee-
mos- ace ca del mundo. Pe o es e sabe ace ca
del mundo, es a cosmo isión, nos iene dado en
su mayo pa e po la cul u a en la que nos mo-
emos..
.
Además..
.
la acionalidad p ác ica de-
pende ambién en muchos o os sen idos de la
cul u a en que se desa olle..
.
Nues os in e e-
ses, nues o bienes a , ienen una base común
anscul u al, pe o en o a g an pa e dependen
del sis ema sociocul u al en el cual nos hallamos
inme sos. Además, qué sis emas de ines esul-
en iables
y
cuáles o os in iables depende, e i-
den emen e, de las posibilidades que nues o
sis ema sociocul u al o ezca.
Y
los medios pa a
alcanza nues os ines se conc e izan en pau as
de acción, écnicas, ins umen os, cauces ju ídi-
cos, económicos
y
sociales, e c., que en su mayo
pa e nos ienen dados po la cul u a en la que
nos hallamos inse os» (pp
.
5
7
i
5
8). Així, doncs
,
pe a se acionals no podem desen end e'ns de
la nos a cul u a, ca la acionali a p ac ica de-
pen essencialmen de la acionali a de la cul u-
a. Ningú no ac ua semp e d'un mode comple-
amen acional, & ma Mos e ín, ni ampoc del
o i acional. El més eqüen és que ac uem a-
cionalmen espec e a ce es coses i i acional-
men espec e a d'al es. Pe o aix6 no és, en ge-
ne al, especialmen p oblema ic.
En can i,
la
nos a cul u a, que ambé és
pa cialmen
acio-
nal, es eu abocada a g eus p oblemes: s'han
enca els equilib is demog &c, ecologic
,
el
dels ecu sos, e c., i no els hem subs i ui pe
equilib is a i icials acionals. Aixo ens ha du a
la c isi ac ual. «Nues a cul u a en su o ma ac-
ual iene los días con ados» (p. 63). Da an
aques a si uació de c isi global i que a ec a o el
plane a (p. 64), Mos e ín a gumen a que I'ac i-
ud més acional consis eix a p oposa un g an
sal enda an en la acionali zació de la cul u a,
p opugnan una acionali a o al (p. 68), és a
di , una « e olució cul u al». 1 no diu únicamen
o aixd, que en essencia no és sinó el p og ama
e oluciona i adicional de l'esque a que é els
seus o ígens en la Il~lus ació - e de la his o ia
un p océs conscien -, sinó que ambé ens p o-
posa una llis a de p esc ipcions sob e el que és bo
de e (p.
70),
malg a que no a gumen a pe
que hau íem d'accep a -les.
Es ic subs ancialmen d'aco d amb Mos e ín
en aques pun . Pe o em sembla que aixo no
acaba de conco da amb la se a a i mació que els
ins úl ims no són jus i icables -pe bé que sí
explicables- i que, pe an , en I'accep ació
d'aques s ins hi ha un momen de g a ui a
(p.
31).
La con adicció se ia la següen : Mos e-
ín & ma que si olem se acionals, lla o s hem
de acionali za la nos a cul u a (p. 66), pe qu?
la acionali a de la nos a ida p ac ica i el nos-
e benes a depenen de la acionali a de la cul-
u a en que i im. Pe o p ecisamen pe aixo la
immensa majo ia dels nos es ins úl ims no són
de cap mane a g a ui s, sinó que es jus i iquen
acionalmen pe la necessi a de acionali zació
de la nos a cul u a. És a di , quan hem decidi
se acionals en el sen i es ipula pe Mos e ín,
els ins úl ims ens énen dona s, i semp e se a
possible elegi aonablemen en e ells aquells
que es co esponguin millo amb la nos a o-
lun a de se acionals i iu e en un món global-
men acional. Així, no pod em se mai acionals
si pe seguim ins úl ims que no siguin compa i-
bles amb el de acionali za comple amen la
nos a cul u a.
A a bé, el que sí manca de jus i icació és la de-
cisió de se acionals, pe qu? la qües ió de se o
no se acionals no es po plan eja discu si a-
men ; només podem mos a -nos acionals
o
i acionals en la nos a conduc a. En el momen
que plan ejem la p egun a «pe que hem de se
acionals?» es em come en el ma eix e o que el
ildso escep ic que sen encia que «el coneixe-
men és impossible». Immedia amen se li po
p egun a «i u com saps que el coneixemen és
impossible?» Amb aixd el condemnes al silenci.
La logica e o e ica descob eix en la p egun a pe
la acionali a quelcom semblan
.
Quan p egun-
em: «pe que hem de se acionals?» es em de-
manan
aons
pe a se o deixa de se acionals,
és a di , es em p essuposan que es po dona
una espos a acional a la p egun a i que, pe
an , exis eixen c i e is de acionali a que nosal-
es compa im des del momen que o mulem
la p egun a. De mane a, doncs, que cal calla i
deixa de aona . No es po aona sob e si és mi-
llo se i acionals. Com ha esc i plh icamen
Quin anilla: «En la azón no se puede c ee , ni se
puede apos a po ella. En la azón simplemen e
se es á o no se es á»".
11
Op
ci ., p.
9
Com abans apun a a, ambé els plan eja-
men s de Quin anilla en la se a ob a
A
a o de
la azón
em semblen insu icien s i simplis es, al
egada més que els de Mos e ín, malg a que els
compa eixo
g osso modo.
De momen , la acio-
nali a del acionalisme que de en Quin anilla é
l'íi s os ensibles. Ce amen es ic d'aco d que
la aducció en I'es e a de la iloso ia p ac ica del
p incipi acionalis a en epis emologia és que «la
acción ecnológica es el pa adigma o modelo de
la acción acional» (p. 1.12); d'aco d que qui no
assumeix aques p incipi «es un acionalis a in-
consecuen e
y,
po an o, un i acionalis a»
(p.
114); d'aco d que en qües ions p ac iques,
especialmen les mo als, «no enemos más eme-
dio que asumi el iesgo de equi oca nos, aun en
las cues iones úl imas» (p. 71) i que «la ecni ica-
ción comple a de la acción humana iene el mis-
mo sen ido que el mi o del conocimien o o al:
no es más que una ilusión ideológica» (p. 134);
ambé compa eixo una mica la con ianca de
Quin anilla en «la capacidad no desmen ida de
la
c eación lib e
de alo es
y
acciones» (p. 133).
Pe o o aix8 no són solamen & macions de ca-
ic e mol p og ama ic co n econeix Quin ani-
lla (p. 1 12), sinó
excessz' amen p og ama ic.
1
aixo pe di e sos mo ius, dels quals només n'ex-
posa em dos.
En p ime Iloc, amb o l'apa ell concep ual
que u a Quin anilla no és possible abo da els
p oblemes p ic ics en gene al, i singula men els
mo als, qUe són p ecisamen els que més sem-
blen p eocupa Quin anilla ( eco di's que el
sub í ol del seu llib e és «Ensayos de iloso ía
mo al»). Ni enca a el p oblema que po se més
es p es a ia a aix6 (el de si la base de la mo al so-
cial ha de se el p incipi maximin o el p incipi
u ili a is a clissic) és soluble amb els a i ells que
ens o e eix la iloso ia de la ecnologia, i les eo-
ies ope acionals que li se eixen d'auxili co n la
eo ia de la decisió, e c. Aga i's qualse ol p o-
blema mo al ípic dels que o e eixen els manuals
d'e ica co en s, p engui's co n a pa ó de l'acció
acional l'acció ecnologica i in en i's di quelcom.
Da an d'aquells dilemes an ecu en s co n el
d'ha e d'elegi ineludiblemen enue la ida d'un
se huma i la d'un al e (o d'al es cinc); el de si
aquel1 ob e en a u amb una amília nomb osa i
a amada ha de solida i za -se amb els eballa-
do s en aga d'una ab ica o ha de e d'esqui ol
i accep a I'ocupació que li o e eix el pa ó, e c.,
e c., da an de als p oblemes no hi ha ni aona-
men ecnologic ni acció ecnologica possible.
1
és que, en segon Iloc, pe bé que és ce que
la acionali a ecnologica ps se i de model
pe a mol s p oblemes p ic ics, en eali a no se -
eix pe a o s ells, sob e o pe a la majo ia dels
p oblemes de que adicionalmen s'ocupa I'e i-
ca. Malg a exis i una e ica de la ecnologia -o
« ecno? ica», pe emp a I'exp essió de
M. Bungelz-, la ecnologia de I'e ica no es ic
gai e segu que a ibi a exis i alguna egada; en
o cas poc pod ia ajuda -nos en la nos a ida
mo al. Pe exemple, no pod ia ajuda -nos a ele-
gi una no a ? ica de la ecnologia co n la p opo-
sada pe Bunge, que exho a així el lec o : «Ya es
iempo de es udia una nue a é ica de la ecno-
logía, que in oluc e me as di e en es
y
que se
base sob e el conocimien o de la na u aleza
y
de
la sociedad, conocimien o que apenas exis ía
cuando se o muló el código an e io , o sea, a
p incipios del siglo
XVII.
Si
deseamos conse a
la mayo pa e de la ecnología mode na
y
es i-
mula su a ance al iempo que se minimicen sus
componen es noci as
y
sus aspec os la e ales ne-
ga i os, debemos es o za nos po diseña
y
pone
en p ác ica un código mo al pa a la ecnología
que con emple odos los p ocesos ecnológicos
y
sus epe cusiones, an o al ni el indi idual como
al social. En igo debemos elabo a un juego de
es códigos mo ales compa ibles en e sí: un có-
digo uni e sal, un código que ija la ac i idad
del ecnólogo
y
un código mo al social que ija la
ac i idad del que adop a decisiones conce nien-
es a la ecnología»l3. Pe o és que abans de p o-
cedi a es udia no es e iques pe a la ecnologia
cald ia eu e si la ecnologia «desen olupamen-
is a» ac ualmen igen ha de se abandonada,
pe que i en unció de quins c i e is; i suposan
que I'abandonem, ens oba íem da an d'un
p oblema semblan pe a elegi un nou codi. Es
ac a, en de ini i a, del p oblema de la aciona-
li a dels sis emes d'a aluacions, p oblema pe al
qual Quin anilla no sols no é cap solució, sinó
que ni an solamen aconsegueix acla i -ne la na-
u alesa. Pe qu? no po conside a -se de cap ma-
ne a co n a c i e i d'a aluació d'acccions i objec-
ius la simple adap ació de les accions i plans a la
Iogica de l'acció ecnologica
(Op.
ci .,
p. 132).
12
Epis emologúl,
Ba celona, A iel,
198Q,
pp.
224
SS.
13
Ibzd.,
p.
225.
P ime , pe que un al c i e i adme qualse ol co-
sa, i de la ma eixa mane a que no bas a que una
eo ia cien í ica sigui epis emologicamen aluo-.
sa, pe que s'ha cons ui i a alua d'aco d amb
les no mes del me ode cien í ic, pe que sigui
una bona eo ia, ampoc no bas a que una acció
o pla sigui ecnologic, des del pun de is a o -
mal, pe que l'esmen ada acció o pla siguin bons.
El pla de submissió a eballs o ca s de pa de
les poblacions ocupades pel Te ce Reich du an
la segona gue a mundial (c . Enzo Collo i,
La
alemania nazi, Mad id, Alianza, 1972, pp. 237-
262) e a un pla pe ec amen ecnologic: pe
an , je en el seu objec iu i els seus mi jans a-
cional~? Pe o, pe si amb aixo no n'hi hagués
p ou, hi ha un al e p oblema de calib e: que no
enim en absolu «un análisis adecuado de la 1ó-
gica de la cons ucción de un plan de acción ec-
nológico,
y
una cla a idea de la na u aleza de los
esul ados de esa acción» (p. 132).
En de ini i a, el p oblema a que apun o en
aques es obse acions c i iques a les posicions de
Quin anilla -que se ien igualmen ex ensibles
a les de Mos e ín- pod ia o mula -se més cla a-
men així: és ce que de aó (o acionali a ) sols
n'hi ha una i que es ac a d'un cm? ode»l* que
sols po dis ingi -se en el seu ús o aplicació. Pe o,
una egada es able aixo, cal en a en el camp
dels ma isos puix que, així co n pe exemple la
acionali a d'una ob a d'a no és la ma eixa
que la acionali a d'una eo ia empí ica de la
í-
sica de pa ícules, així ampoc la acionali a del
p océs de cons ucció d'un edi ici no és la ma ei-
xa que la d'un ac e co n solida i za -se amb una
mino ia e nica a la qual hom no pe any. No és
que sos ingui que es ac i de coses adicalmen
di e en s, pe o sí a i mo que hi ha una dye encia
de g auls en e elles. La dis inció que a Mos-
14
aMe ode en el sen i lax del e me, aix6 és: co n un
mode conseqüen de p ocedi que
s
'aplica pe a assoli un
de emina i;
a a bé, no c ec que es pugui subs i ui I'ex-
p essió amode conseqüen pe la més p ecisa d'aes a egia
de maximi zació co n a Mos e ín, i no solamen en I'apli-
cació p ác ica de la aó, sinó ambé en la eo ica. Aques
da e cas ha es a c i ica con incen men pe La s Be g-
s om a asome ema ks on a ionali y , a R.
HILPINEN
(ed.),
Ra ionali y in science,
Do d ech , Reidel, 1980. La di icul-
a de p ecisa massa als concep es o ca ego ies ha es a po-
sada en elleu des del be11 comengamen de la iloso ia
(c .,
pe exemple,
ARISTOTIL,
Eh¿a
a
Nicomac,
1094 b 11 i SS.).
15
Di e encia de g au en un sen i semblan al que es e-
e eix Quine quan sos í que la onamen ació dels enuncia s
e ín en e mo als i p og ames, pe exemple
(pp. 33 i SS.), dis inció que co espon a la que
eali za en e doc ina is i c í ics en el pla de la
acionali a eo ica (pp. 23 i SS.), mai no pod ia
en end e's en base a unes de inicions p ecises i
e minan s del que són una mo al i un p og a-
ma, pe qu? qualse ol c í ic es eu obliga a ac-
ua en ocasions co n un doc ina i, almenys ins
que ha acumula su icien s a gumen s o p o es
en con a de les se es c eences, co n ja sos enia el
undado del acionalisme c í ic
K.R.
Poppe l6.
De la ma eixa mane a, qui a la p ac ica es guii
pe un p og ama ambé ac ua en ocasions co n
un mo alis a, sense que pe aixo conside i la se a
mo al co n una emanació de Déu, de la Na u a-
lesa o de la His o ia; així, di ícilmen pod ia
sos eni -se que el judici mo al que a hom li me-
eix la o u a o el d e a la ida sigui quelcom a
dilucida des d'un p og ama i que, pe conse-
güen , a egades se a bo o u a algú i a ega-
des dolen (és a di , a egades « acional» i a e-
gades «i acional»), e c.; aixo, e iden men , sen-
se nega que des del pun de is a acional es no
es a absolu amen pe mes o p ohibi i que l'únic
que no es po e és allo ísicamen impossible.
Aques es conside acions ens po en al p oble-
ma de la alidesa o igencia de la ja ella dis inció
en e poiesis (o ecnica, o acció, o ob a en gene-
al) ip axis (mo al, polí ica) es able a pe
A is a-
i1
al
llib e
VI
de 1'E ica a Nicomac. Allí A is o il
sos enia que no po ha e una ciencia de lap axis
pe que no po ha e ciencia d'allo que no és ne-
cessa i, pe o ambé nega a que la p axis os una
ecnica, basan -se en un a gumen ci cula que
eme ia a la p imi i a dis inció en e po es j i
de la logica (i la ma ema ica) i els de les ciencies na u als és
una i la ma eixa (I'obse ació), pe o que hi ha una di e en-
cia de g au en la solidesa de la onamen ació d'uns i al es;
o ambé en el sen i que apun a Toulmin quan assenyala
di e encies de g au en e les di e en s aemp eses acionals
indi iduals o col~lec i es (les ciencies, les ecnologies, les
a s, el d e , I'e ica, e c.) en unció de la adisciplina ie a *.
16
C .,
pe exemple,
Conje u as y e u aciones,
B.A.,
Paidós, 197g2, pp. 61
SS.
Endemés, aLa ac i ud dogmá ica
de a e a se a una eo ía odo lo posible iene conside able
impo ancia. Sin ella nunca sab íamos odo lo que hay en
una eo ía, la abandona íamos an es de ene una e dade a
opo unidad de descub i su ue za. En consecuencia, nin-
guna eo ía pod ía desempeña su papel de pone en o den
el mundo, de p epa a nos pa a sucesos u u os
y
de llama
nues a a ención sob e sucesos que, de o o modo, nunca
obse a íamos
(ibíd,
p. 359 no a).

p axis (c . cap.
5).
D'aquí passa a a a i ma que
la p axzS é una especi ici a que es e e eix a la
disposició acional i e ade a dels homes pe a
disc imina i e el bé o el mal. La idea que el
mo al és especí ic i pe ec amen dis ingible del
« ecnic» o «a ís ic», e c., ha es a sos inguda pe
la majo ia dels iloso s pos e io s a A is o il amb
majo o meno em asi -Kan ou el cas més exa-
ge a de sepa ació del mo al espec e a qualse ol
al e ambi -; anma eix, cap d'ells no ha acon-
segui mai de p o a I'exis encia de I'especí ica-
men i i educ iblemen mo al ni, pe an , ha
jus i ica su icien men des d'un pun de is a
eo ic la di isió ca ego ial en e poíesis i p axis.
El que sí es a pe ec amen cla és que ni po ha-
e ciencia de la p ac ica (en gene al) ni una ec-
nologia gene al i que, pe an , en e cons ui
ca e e es o egi ous
i
elabo a una cons i ució
polí ica o suicida -se o e la gue a hi ha ce es
di e encies.
1
pe una aó ela i amen simple,
l'enuncia de la qual cons i ui 2 una cinquena
esi sob e la concepció de la acionali a que sos-
inc (es ac a d'una especi icació de la esi
3).
5.
L'examen del p oblema de la acionali a
p ac ica e ela el e -pa adoxal des del pun de
is a de o acionalis a- que la necessi a d'ac-
ua és majo que la possibili a de coneixe ; pe
consegüen , i dona que la nos a o ma p inci-
pal d'adap ació biologica és la cul u a, no I'ana-
omia, jun amb la guia que po p opo ciona -
nos el coneixemen cien í ic o l'expe iencia, els
homes ac uem semp e guia s ambé en majo o
menos mesu a pe ac o s i acionals als com les
c eences, la adició o el cos um, la imaginació
c eado a, les decisions i acionals, condiciona s
pa cialmen pe una ce a p edisposició biologica
(gene ica) i, sob e o , cons e s pe l'«ecologia»
(cul u al i na u al) del lloc i momen en que is-
quem i ac uem".
Di amb al es pa aules: el ac o i acional és
ineliminable; només podem in en a de edui
el seu pes en el pla eo ic o en el p ac ic. Acla i
aix6, en la me a opinió la dis inció en epoíesis i
p axis po sos eni -se amb una sola condició, a
sabe : que es ac a d'una dis inció no essencial,
sinó de g au, que es onamen a en el dis in pes
17
Exp essions d'A.
GEHLEN.
op.
c .,
pp. 303
s,
i
M.
HARRIS.
Vacas, ce dos, gzle as
y
b ujas,
Mad id, Alianza,
1980,
p.
80.
que el coneixemen o la i acionali a enen en
cada una d'elles. És a di , en lapoiesis hi hau a
un onamen eo e ic semp e més g an que en la
p axis. Tanma eix, em sembla que es p e e ible
can ia de e minologia que can ia -ne la se-
man ica. La me a p opos a, me amen emp a i-
a, consis i ia a abandona aques s e mes pe a
pa la sols de la p ac ica en gene al, pe una ban-
da, i e una iple dis inció espec e a l'ús de la
aó en aques camp, pe una al a. Aques a dis-
inció cald ia e -la en e I'ús Zcnz , I'ús ecno-
l6gic i IJúsp axeo16gic de la aó. El p ime desig-
na ia i'ús quo idia i analogico-a ís ic de la aó
( eo e ica) aplica a p oblemes p ic ics. És l'ús
de la aó que solem e pe a desen olupa -nos
en la ida quo idiana: pe exemple, pe a ob i
una caixa, mobla un pis, plani ica i eali za un
ia ge de acances, e c. Es ac a de I'ús de la aó
que a egades es denomina «sen i comú» i que
p essuposa una se ie de coneixemen s quo idians
l'o igen dels quals po se cien í ic o ecnologic,
e iden nen
,
pe o que s'u ili zen acien í ica-
men , com qualse ol coneixemen sob e l'e i-
que a, la cuina, l'idioma o un al e sabe pa i-
cula i p agma ic d'aques a menal8. El segon de-
signa ia l'ús conscien de la ciencia i els p ocedi-
men s cien í ics pe a con ola , ans o ma o
c ea coses o p ocessos, na u als o socialsl9. Pe
úl im, el e ce , o ús p axeol6gic, designa ia
1
'ús
de la aó en aquelles qües ions p ac iques en les
quals l'ús ecnologic és palesamen insu icien i,
anma eix, s'in en a onamen a en la més g an
mesu a possible els plans, les decisions i les ac-
cions en el coneixemen cien í ic i ecnologic,
amb una cla a consciencia d'on acaba el coneixe-
men i quins són els c i e is, ins, no mes, alo s,
hipo esis, con encions, e c., que s'es an esca e-
jan . De al ús de la aó se'n poden dis ingi a la
egada dues aplicacions di e en s, a sabe : l'ús
col~lec iu i l'ús indi idual. L'ús col~lec iu i p a-
xeologic de la aó se ia I'implica , pe exemple,
en I'ob a ma xiana (posa en p ac ica en la adi-
ció ma xis a mol es menys egades que el de la
Raó d'Es a ), en les polí iques economiques, ao-
cials i cien í iques dels paisos desen olupa s
18
Sob e les ca ac e k iques del pensa nen quo idii po
consul a -se I'ob a d'A.
HEUER,
Sociología
de
/a
ida
co i-
d ana,
Ba celona, Península,
1977,
pp. 293-358, enca a
que es ac a d'una ob a mol especula i a.
19
C .
M.
BUNGE,
o&. ci .,
pp. 206 S, així com l'ob a ci-
ada de Quin anilla.
dlOcciden , e c. L'ús p axeologico-indi idual de
la aó se ia el ca ac e ís ic de ce es conduc es
de «pe sonali a s in e io men conduides» inspi-
ades en la adició clksica de la mesu a i la ó-
nesis, més o menys ecollides en els ideals de i-
da de Soc a es, A is o il, Epicu , Ho aci i una
lla ga llis a de noms que a iba ien ins a A. He-
lle o
J.
Mos e ín20.
L'ús p axeologico-col.lec iu de la aó é, mal-
g a o , una o ma supe io , descobe a a ia
pe la humani a pe o la igencia de la qual s'ha
is semp e pe desg acia mol limi ada al lla g
de la his o ia i en la se a e ec i i a ; em e e eixo
a la acionali a con ac ual (o comunica i a, o
consensual, o com se la ulgui anomena zl), la
acionali a p opia de I'assemblea. Ja Pe icles xi-
a a la supe io i a d'A enes en el seu discu s
sob e les di e encies onamen als de les o mes
de ida a enenques espec e a les al es ciu a s i
pobles, en quelcom inedi en la his o ia de la ci-
ili zació humana:
«Nues os ciudadanos sien en el mismo in e és
po sus asun os p opios
y
po la polí ica; e inclu-
so aquellos que a ienden exclusi amen e a sus
negocios disponen de su icien e in o mación
ace ca de los asun os del Es ado.
Y
es que somos
el único país que conside a al que no pa icipa
en la ida común, no un ocioso, sino un inú il.
Noso os, pe sonalmen e, decidimos o discu i-
mos con sumo cuidado los asun os de Es ado, en
nues a c eencia de que las palab as no pueden
se obs áculo pa a la acción
y
que sí lo es no ha-
be se in o mado cumplidamen e p e io el diálo-
go, an es de i a la ejecución de un plan azado.
Y
he aquí, ambién, a p opósi o, o o aspec o de
nues a supe io idad
:
somos audaces, mas, al
iempo, analizamos a ondo los p os
y
con as de
nues as emp esas»22.
20
Sob e aix6 es ic esc i in un eball amb el í ol de
Discu s sob e elsende i
que espe o eu e acaba a ia .
21
NO em sembla ia, en can i, massa ence a anomena -
la acionali a «dialogica» pe la senzilla aó que en oca em-
p esa acional hi ha semp e una ce a dosi de diileg; la a-
cionali a amonol6gica» és una abs acció que pe any al
ma eix món que Robinson C usoe, llEspec ado Impa cial o
el P e e ido Racional. Enca a que consuma la se a ajec 6-
ia idealis a, es po consul a la da e a ob a de
J.
HABER-
MAS,
Theone des Rommunz2a i en Handelns,
F ank o ,
Suh kamp, 1981,
2
ols., especialmen els capí ols p ime i
úl im.
22
TUC~DIDES.
Ha de la gue a del Peloponeso,
ad. de
J.
Alsina, Mad id, Guada ama, 1976, p. 73.
Deixan de banda les nos algies, aixo que ou
una lo p ime enca ja ma cida ha e iscu ací i
alli cada egada amb més igo . Els homes han
ana ap enen en un lla g p océs so in sagnan i
agic que es ac a de la millo mane a de esol-
d e o un segui de p oblemes p ac ics que els
a ec en di ec amen en an que pe anyen a una
comuni a , de la ma eixa mane a que -han ana
descob in i e inan el codi dels d e s humans.
A ui aques ideal de acionali a és sos ingu pe
o s aquells ésse s humans que olen que la his-
o ia deixi de se d'una egada la his o ia dels
qui de ineixen qui és home. La agedia de la
nos a ci ili zació, anma eix, és que sabem que
la acionali a es a abocada a la i acionali a ,
ins i o al egada la majo i més comple a de
o es les que puguin imagina -se. La aó p axeo-
logica, pe di -ho així, ha p o a la ui a p ohi-
bida i des d'aques momen no sols a el bé que
ol, sinó ambé el mal que no ol; pe aixo po a
en si el segell de la agedia i I'esquincamen 23,
pe o almenys coneix els seus lííi s i limi acions.
1
com sos enia un g an poe a,
S.S.
Elio , Fo us,
he e
i
oníy he ying.
Aques in en , en el qual consis eix la aciona-
li a p axeologica de inida pe la p e ensió d'a -
icula conscien men una eo ia, una c í ica i
una p ac ica sob e un backg oundd'hipo esis i-
loso iques (epis emologiques, on ologiques i
axiologiques) é el seu p opi p ocedimen me o-
dic, a sabe (sex a esi):
6.
El me ode d'assaigle o guia pe la inali-
a co eponen . Aques me ode és en eali a el
p opi de l'e olució: l'apliquen o s els se s ius
des de l'ameba al sa i a omic. La di e encia au,
com sos enia Poppe 24, en el e que l'home po
aplica -lo de mane a conscien i amb una ac i ud
c í ica i cons uc i a e s els e o s, aixo és, ap e-
nen d'ells.
La aó p axeologica ac a, en suma, d'ele a
a
consciencia els p ocessos d'ap enen a ge que es
donen empí icamen en I'e olució de I'home,
an a ni el1 social com indi idual. Al p océs
d'ap enen a ge col.lec iu pod íem denomina -lo
p océs
de cul u a pe al de dis ingi -lo de I'ap e-
nen a ge indi idual. La dis inció ind ia a p o-
23
AA.
W.,
<Va iaciones sob e el pesimismo*,
mien as
an o,
nP 4 (1980), pp. 97-124.
24
Conje u as
y
e u aciones,
ed. ci ., pp. 64 s.
posi de la necessi a de ma ca dis ancies amb
aquelles eo ies especula i es que p e enen
as-
senyala una co espondencia o homologia en e
l'e olució ilogene ica i l'e olució on ogene ica
de l'home25. Si ja em sembla ia a en u a pa la
d'un p océs de cul u a que agi, pe exemple,
des del codi d'Hammu abi ins a la Decla ació
Uni e sal dels D e s Humans ap o ada pe
1'ONU el
1948,
ju jo ja insos enible que al p o-
cés coincideixi a nb el desen olupamen de les
es uc u es de la consciencia mo al del nen. Em-
pí icamen (i independen men del judici mo al
i polí ic que aix6 ens me eixi) l'e olució social de
la cul u a occiden al p esen a una plu ali a
25
Em e e eixo onamen almen a Habe mas, el qual es
ecolza en les eo ies més o menys especula i es de Piage ,
Kohlbe g, Dobe i Ede .
C .
P oblemas,
ed. ci ., pp. 30 ss
i, sob e o ,
La
econs iucción,
ed. ci ., pp. 12 ss, 162 S, 196
SS, 212 ss, e c.
de models, la compe encia en e els quals po se
hagi es a una de les p incipals condicions de
possibili a de I'a anc ins a ui d'aques a
cul u a26. Pe o sens dub e exis eixen una
ex-e-
iencia
his o ica i una «ju isp udencia»
complexes27 i no lineals en les quals sembla di í-
cil desllinda els momen s e lexius dels i e le-
xius -com en o ac e huma, pe al a banda28.
26
C'.
A.
GEHLEN,
Mo al und Hypemo al,
F ank o
,
A henaum, 19733, ob a de g an in e es, pe o de la qual
sepa a -ne com en les al es ob es de I'au o la pa analí ica
de les conclusions polí iques eacciona ies que en eu.
27
C j.
el llib e de H.
ALBERT,
T ak a übe a onale P a-
xis,
Tübingen, Moh , 1978, ob a que con é algunes idees
sugge en s al espec e, especialmen en les pagines 60 i
SS.
28
C j.
H.
VON WRIGHT,
E plicación
y
comp ensión,
Mad id, Alianza, 1979. Pe al a banda, o es aques es
idees s'exposa an amb més ampli ud i de all en el eball ci-
a en I'an e io no a 20.