PAPERS.
REGIO
METROPOLITANA
DE
BARCELONA
núm.
24,
ab il
1995,
p2gs.
9-37
DINAMIQUES
TERRITORIALS
I
MOBILITAT
URBANA
A
LA
REGIO
METROPOLITANA DE BARCELONA
ORIOL
NEL.LO
GeGg aJ: Di ec o de lllns i u d 'Es udis Me opoli ans de Ba celona
SUMARI
1.
In oducció
4.
Els can is en els pa ons de la mobili a :
educció de I'au ocon enció i inc emen del
2.
Les dinamiques e i o ials: di usió u bana
i
nomb e
i
lla ga ia dels desplacamen s
in eg ació me opoli ana
2.1. El poblamen
5.
Les polí iques públiques en ma e ia de
2.2. La locali zació de I'ocupació
mobili a
2.3. La locali zació dels equipamen s
Bibliog a ia
3.
L'impac e de les no es ecnologies sob e
la mobili a obligada i no obligada
3.1. El ele eball i el eles udi
3.2.
La elecomp a i els elese eis
ABSTRACT
La Regió Me opoli ana de Ba celona e oluciona en una doble di ecció: d'una banda el seu e i o i s'in eg a semp e
mes des del pun de is a uncional; d'una al a, la població, les ac i i a s p oduc i es i els se eis es di onen sob e
I'espai. I al ma eix emps que s'in eg a i es di on sob e el e i o i, la ciu a me opoli ana s'especiali za
i
es je a qui za
in e io men . Aques es dinamiques p o oquen un inc emen de les necessi a s de mobili a dels ciu adans, an pel que
a a la mobili a obligada com no obligada, sense que, de momen , la u ili zació de no es ecnologies de la comunica-
ció sembli a empe a de mane a subs ancial aques augmen dels desplacamen s. La con inu'i a d'aques es enden-
cies é cos os economics, socials
i
ecologies
que no pod an se co egi s amb polí iques des inades únicamen a se -
i la demanda. Pe endega la p oblema ica de la mobili a cal ac ua sob e els ac o s que en condicionen la necessi-
a , la lla ga ia
i
la di ecció. Aixo només és possible en el ma c d'un p ojec e de conjun des ina a e eb a la Regió
Me opoli ana, o con enin les endencies d'especiali zació i je a qui zació e i o ial en cu s, pe al de e -la uncional-
men més e icien , economicamen més compe i i a, socialmen més iguali a ia
i
ecologicamen més sos enible.
La Región Me opoli ana de Ba celona e oluciona en una doble di ección: po una pa e su e i o io se in eg a siemp e
mas desde el pun o de is a uncional; po o a, la población, las ac i idades p oduc i as y 10s se icios se di unden
sob e el espacio.
Y
al mismo iempo que se in eg a y se di unde sob e el e i o io, la ciudad me opoli ana se especia-
liza y se je a quiza in e io men e. Es as dinamicas p o ocan un inc emen o de las necesidades de mo ilidad de 10s ciu-
dadanos, an o en lo e e en e a la mo ilidad obligada como no obligada, sin que, de momen o, la u ilización de nue as
ecnologias de la comunicación pa ezca mode a de mane a sus ancial es e aumen o de 10s desplazamien os. La con-
inuidad de es as endencias iene cos es economicos, sociales
y
ecológicos que no pod an se co egidos con poli i-
cas des inadas únicamen e a se i la demanda. Pa a o ien a 10s p oblemas de la mo ilidad se debe ac ua sob e 10s
ac o es que condicionan la necesidad, la longi ud y la di ección. Es o solo és posible en el ma co de un p oyec o de
conjun 0 des inado a e eb a la Región Me opoli ana, con eniendo las endencias de especialización y je a quización
e i o ial en cu so, con objec o de hace la uncionalmen e mas e icien e, económicamen e mas compe i i a, social-
nen e mas iguali a ia y ecológicamen e mas sos enible.
La Région Mé opoli aine de Ba celona é olu ionne dans une double di ec ion: d'une pa , son e i oi e s'in eg e ou-
jou s plus du poin de ue onc ionnel, de I'au e, la popula ion, les ac i i es p oduc i es e les se ices se di usen su
I'espace. Tou en s'in ég an e en se di usan su le e i oi e la ci é mé opoli aine se spécialise e se hié a chise in é-
ieu emen . Ces dynamiques p o oquen un acc oissemen des necessi és de mobili é des ci adins, an en ce qui con-
ce ne la mobili é obligée comme la non-obligée, sans qu'ac uellemen , I'u ilisa ion des nou elles echnologies de la
communica ion semble modé e de manie e subs an ielle ce acc oissemen des déplacemen s. La con inui e de ces
endances a des coi s économiques, sociaux e écologiques qui ne pou on pas e e co iges a ec des poli iques
des inées uniquemen
a
se i la demande. Pou o ien e la p oblema ique de la mobili é il au agi su les ac eu s qui
en condi ionnen la nécessi é, la longueu e la di ec ion. Cela se a seulemen possible dans le cad e d'un p oje
d'ensemble des iné a aménage la Région Me opoli aine, ou en con enan les endances de spécialisa ion e de hié a-
chisa ion e i o ial en cou s, a in de la end e onc ionnellemen plus e icien e, economiquemen plus compe i i e,
socialemen plus égali ai e e écologiquemen plus sou enable.
I
ORIOL NEL.LO
DIN~IQUES
TERRITORIALS I MOBILITAT URBANA
A
LA
REGIO
METROPOLITANA DE BARCELONA
1.
In oducció
En aques a icle in oduc o i1 ens p oposem, p e-
cisamen , de ini els pa ame es que condicionen
.La in oducció del mo o en la ci culació a con- la p oblema ica de la mobili a a la Regió Me o-
e in els pobles de Ca alunya en ca e s de poli ana de Ba celona. Aixi, el ex ol acompli
Ba celona.. L'a i mació igu a a en un mani es qua e objec ius:
publica el 12
d'ab il de 1931, el ma eix dia en que
se celeb a en les eleccions municipals que condui-
.
a) En p ime lloc, desc iu e quines són les p in-
ien a la p oclamació de la II República. El mani es ' cipals dinamiques de ans o mació del e i o i
e a signa pe la Jun a Di ec i a de I'AssociaciÓ me opoli a de Ba celona.
dlA qui ec es de Ca alunya i el seu objec iu e a ei- b) A con inuació, anali za I'impac e que la
indica , da an el c eixemen de la ciu a de Ba - implan ació de no es ecnologies de la comuni-
celona, un planejamen e i o ial i u banís ic de cació po eni sob e aques es dinamiques.
conjun . C) De inides les a iables basiques, es passa a
o segui a desc iu e I'e ec e que la se a e olu-
Mol es coses han can ia de 1931 enca. Aquells cio es a enin sob e la mobili a .
enomens de mobili a , lla o s incipien s, han ana d) Finalmen , el ex es clou a amb una e lexió
es enen -se i ampli ican -se ins ans o ma de sob e I'a iculació de polí iques necessa ia pe
mane a adical el e i o i ca ala. Aques es ans o - e on als p oblemes de i a s de la mobili a .
macions s'han accele a en els da e s in anys,
en pa icula en aquella a ea del nos e e i o i que
2.
Les dinamiques e i o ials: di usió u bana
concen a la majo pa de la població i les ac i i-
i in eg ació me opoli ana
a s economiques: la Regió Me opoli ana de Ba -
celona. Aquí, el poblamen , les o mes de p oduc- Els elemen s que condicionen de mane a més
cio, la ubicació dels se eis, els habi s de consum, es e a la mobili a de les pe sones en una a ea
les ac i i a s de lleu e, I'ocupació del sol, la do ació u bana són:
d'in as uc u es i la ma eixa pe cepció que els ciu-
adans enen del e i o i es an can ian de o ma a) La locali zació de la esidencia.
accele ada. I aques s can is an acompanya s, b) La locali zació de les ac i i a s economiques.
com a causa i com a e ec e, de ans o macions en
C)
La locali zació dels equipamen s i se eis.
les pau es, la di ecció i la in ensi a de la mobili a d) La do ació d'in as uc u es de comunicació i
sob e I'espai u ba. anspo s.
Una a iable segueix, anma eix, ela i amen immu- Na u almen , la in ensi a de la in e acció en e
ada: la ciu a i el e i o i que I'en ol a es an neces- aques s elemen s ixos depen de les se es ca ac-
si a s, enca a, d'ins umen s de planejamen com- e ís iques, del seu con ingu . És a di , d'elemen s
p ehensius i ope a ius an pel que a als aspec es com:
e i o ials i u banís ics gene als com en el camp
especí ic del anspo . Així, malg a els es o cos i a) L'es uc u a d'eda s de la població.
els a encos aconsegui s (planejamen municipal, b) La axa d'ocupació.
Pla Gene al Me opoli a, Pla de Ca e e es, Pla Te -
C)
Les axes d'escola i zació.
i o ial Gene al de Ca alunya), I'a i macio que els d) Les o mes de p oducció.
ge mans Rubió i Tudu í eien ambé en els anys e) Els habi s de comp a, consum i lleu e.
en a conse a, a la Regió Me opoli ana de Ba - ) Les axes de mo o i zació.
celona, bona pa de la se a alidesa: .Ca alunya
pe mo de la manca de coo dinació dels ans-
L'au o ol ag ai I'ajuda de Joan López, geog a de
po s es a lluny de se un pais idealmen se i en
I'lns i u dlEs udis Me opoli ans, en la ecollida i ac a-
ma e ia de comunicacions~.
men de les dades.
11
Població Pe cen a ge Població Pe cen a ge
habi an s habi an s
1981 1986
Ba celona
1.752.627 41,3 1.701.812 40,2
P ime a co ona
1.344.121 31,7 1.329.908 31,4
To al CMB
3.096.748 73,l 3.031.720 71,7
Segona co ona
1.142.128 26,9 1.197.807 28,3
Població Pe cen a ge C eixemen Pe cen a ge C eixemen Pe cen a ge
habi an s habi an s habi an s
1991 1981-1991 1986-1991
TOTAL Regió Me opoli ana
4.238.876 100,O 4.229.527 100,O 4.264.422 100,O 25.546 0,6 34.895 03
Fon : Elabo ació p opia a pa i de I'lns i u d'Es adis ica de Ca alunya, Es adís ica coma cal
i
municipal,
1993.
I
Habi an s Nomb e de Pe cen a ge Població Pe cen a ge Població Pe cen a ge Població Pe cen a ge C eixemen Pe cen a ge C eixemen Pe cen a ge
municipis
1981 1986 1991
habi an s habi an s
1981 1981-1991 1986-1991
TOTAL
162 100,O 4.238.876 100,O 4.229.527 100,O 4.264.422 100,O 25.546 0,6 34.895 08
Fon : Elabo ació p opia a pa i de I'lns i u d'Es adis ica de Ca alunya, Es adís ica coma cal
i
municipal,
1993.
A ui a la Regió Me opoli ana de Ba celona, uns i
al es aspec es -locali zacions i ca ac e ís iques
de població, p oducció i consum- es oben en un
p océs de can i accele a . Vegem-ho.
2.1.
El
poblamen
Com és ben sabu , el c eixemen de la població de
la Regió Me opoli ana de Ba celona en el seu con-
jun es oba p ac icamen es anca . En el da e
pe íode in e censal, 1981-1991, la població passa
de 4.238.876 a 4.264.422 habi an s, és a di , un
c eixemen de 25.546 pe sones, equi alen al 0,6
del o al ( aula
1).
Un c eixemen an exigu que
implica, ins i o una pe dua de pes demog a ic ela-
iu de la Regió Me opoli ana sob e el conjun de
Ca alunya. L'a u ada del c eixemen esul a -com ha
es a assenyala ei e adamen - de la combinació de
dos ac o s: pe un cos a , I'esgo amen del cicle
de g ans mig acions in e egionals dels anys seixan
a
i
p ime a mei a dels se an a i, pe I'al e, I'exis-
encia d'unes axes de na ali a ex emamen baixes.
A a bé, so a aques a apa en a onia demog a ia
s'amaga I'exis encia de c eixemen s di e encials
mol o s a I'in e io de la Regió Me opoli ana. Aixi,
unes a ees pe den població de mane a no able men-
e d'al es c eixen de o ma accele ada. En absen-
cia d'en ades i so ides de població elle an s i en
un con ex de axes de na ali a baixes, aques es
di e encies en el c eixemen es deuen, sob e o , a
mig acions in e nes2. Val la pena a u a -se a anali -
za la di ecció i I'en i a d'aques es mig acions pe -
que enen un e ec e di ec e sob e la mobili a .
La població de la RMB es oba, com és sabu , o -
amen concen ada sob e el seu e i o i ( aula 2).
Aixi, els 6 municipis que I'any 1981 enien més de
100.000 habi an s con enen I'any 1991 el 61,3%
A les e lexions dels demog a s sob e aques ema
( egeu, pe exemple, Cab é, 1991; Pujades e al., 19911,
s'ha a egi da e amen una analisi especí ica de g an
in e es (Módenes, 1995). Resul en ambé de mol a u ili a
les dades ecen men publicades pe I'Ajun amen de
Ba celona sob e I'e olució de la població a la ciu a
(Ajun amen de Ba celona, Depa amen dlEs adís ica,
19951.
de la població de la RMB, pe cen a ge que puja al
85,4% si es p enen en conside ació els 29 munici-
pis de més de 20.000 habi an s. Ba celona sola
con é, en els seus 97'6 km2 (el 3,01% de la supe -
ície de la RMB), un 38,5% de la població. Pe con-
a, els 133 municipis de menys de 20.000 habi-
an s, o i ep esen a el 82,1% del o al, albe -
guen o jus el 14,6% de la població.
Tanma eix, en els da e s lus es la endencia con-
cen aciona ia -dominan en els pe íodes an e-
io s- sembla ha e -se in e i d'una mane a cla a.
Aixi, o s els municipis majo s de 100.000 habi-
an s o bé pe den població (Ba celona, IIHos-
pi ale , San a Coloma, Badalona), o bé es oben
es anca s (Ma a ó, Sabadell i Te assa). En can i,
els c eixemen s posi ius es concen en en els
ams més baixos, an en e mes ela ius com
ins i o absolu s. Aixi, els municipis- més pe i s de
20.000 habi an s, o i con eni I'any 1981 només
un 12'1% de la població, guanyen pes ela iu
sob e el conjun en e 1981 i 1991. Aques a
endencia es e o ca enca a en el segon lus e
d'aques a decada, al com po eu e's en la aula
2 i en les igu es
1
i 2. D'aques a mane a, men e
en e els que pe den població es oben municipis
com IIHospi ale (-7,6), Co nella (-7,2), Ba celona
(-6,2), San Ad ia de Besos (-6,2), San a Coloma
(-5,3), Badalona (-4,8), San Feliu de Llob ega
(-3'7) o Molins de Rei (-2,6), locali a s pe i es
i
de
poblamen so in dispe s coneixen en aques s deu
anys axes de c eixemen deso bi an s: Cab ils
(101,5%), Alella (103,9), Llica dlAmun (104,0),
Llica de Vall (105,3), Viladeca alls
(1
19,413.
Les endencies de c eixemen apun en doncs a
una da allada de la població dels nuclis més con-
solida s i densamen pobla s de la RMB
i
un des-
placamen cap als municipis més pe i s del Valles,
Cal no a , anma eix, que en e els municipis que pe den
habi an s es oben ambé algunes locali a s poc poblades
com San Qui ze Sa aja, Foga s de Monclús, Cas ell e col
o Subi a s. Es ac a, en e mes gene als, de municipis on
les ac i i a s ag a ies adicionals enen enca a un pes sig-
ni ica iu, amb població en ellida, si ua s en do sals o mas-
sissos mun anyosos
i
on I'impac e de les dinamiques
me opoli anes
és
més eble que en d'al es a ees.
Figu a 1. C eixemen ela iu de la població esiden pe municipis. Regió Me opoli ana de
Ba celona (1981-1991)
I
Pe cen a ge 1981-1991
I
I
*
El municipi de Vilano a del Valles enca a no exis ia I'any 1981.
Fon : Elabo ació p opia a pa i de I'lns i u dlEs adis ica de Ca alunya: Es adís ica coma cal
i
municipal,
1993.
el Ma esme i I70 dal-Penedes-Ga a . Aixo esul a
en una endencia a la dispe sió de la població
sob e el e i o i que és isible
en
una co ba de
Lo enz ( igu a
3)
i mesu able amb els índexs
de concen ació adequa s4.
Si I'analisi es a pe co ones ( aula
11,
es eu cla
com la ciu a cen al i la p ime a co ona -iden i ica-
da aquí amb I'an iga CMB- pe den població i pes
Així, I'índex de concen ació de Gini
(i=
C (xi
-
yi)
Cxi
on
x.
-
%
acumula de municipis
i
yi
=
%
acumula de
pobl~c~ó) mos a que en o jus cinc anys, en e 1986 i
1991, I'index de concen ació de la població ha caigu del
0,86 al 0,84.
Aques s models, mol di osos du an els anys ui an a,
dis ingeixen els es adis d'e olució me opoli ana se-
güen s: Es adi
1,
Cen ali zació amb pe dua (el cen e,
I'a ea
i
la egio pe den, la pe dua al cen e és meno
que a I'a ea); Es adi
2,
Cen ali zació absolu a (el cen e
ela iu, men e la segona co ona c eix, en conjun ,
de mane a apida i consis en . La RMB se ia així
una
ai me o pol is
madu a., segons els conegu s
models d'analisi pe co ones de Pe e Hall, Leo
Klassen, Paul Cheshi e i d'al es, que es oba ia
a a en un dels da e s es adis d'e olució me opoli-
ana: la se a dispe sió sob e el e i o i5.
guanya, la es a de I'a ea i de la egio pe den); Es adi
3,
Cen ali zació ela i a (el cen e
i
I'a ea guanyen, la es a
de la egió pe d); Es adi
4,
Cen ali zació absolu a ( o s
guanyen, la axa de c eixemen del cen e és més al a
que la de I'a ea); Es adi
5,
Descen ali zació ela i a
( o s guanyen, axa de c eixemen del cen e meno que
la de I'a ea); Es adi 6, Descen ali zació absolu a (el cen-
e pe d, la es a de I'a ea i de la egio guanya); Es adi
7,
Descen ali zació amb pe dua (el cen e i I'a ea pe -
den, la es a de la egió guanya); Es adi 8, Descen a-
li zació amb pe dua ( o s pe den, el cen e é una axa
de pe dua més al a que I'a ea i la egió). Vegeu, pe
exemple, Paul Cheshi e (1989).
Rgwa
2,
C ~k(amen
da iu
de
ka
+ab ació
esiden
pe
n&*k+
Raqib
Me opolkana
d@
Ba mlma
(1943819911
Fon : Elabo ació p opia a pa i de I'lns i u dlEs adis ica de Ca alunya: Es adís ica coma cal
i
municipal,
1993.
La qües ió de I'habi a ge apa eix -segons mos en
di e sos es udis- com a p incipal a iable explica i-
a de les mo i acions i les di eccions dominan s de
les mig acions in ame opoli anes. En aques sen-
i , és opo ú de eco da que, com ha explica
Joaquim Clusa (19951, el p eu mi ja de I'habi a ge
nou al municipi de Ba celona I'any 1994 (230.485
p es/ m2 cons u'i ) e a 1,3 egades més al que a
.la p ime a co ona, 1,7 més al que a la segona
co ona i 2,2 més al que a la es a de Ca alunya.
D'al a banda, el di e encial de p eus en e la p i-
me a co ona i la ciu a cen al es e-
duí en e 1987 i 1994. Aixi, els p eus mi jans de la
p ime a co ona passa en de ep esen a el 63% al
79% dels de la ciu a cen al; en can i, la p opo -
ció en e la segona co ona i Ba celona es man e-
nia subs ancialmen igual (del 56% al 57%).
Un segon elemen que ha con ibu'i a I'accele ació
del enomen de la di usió de la població sob e el
e i o i és la millo a de la in as uc u a ia ia i, en
pa icula , la cons ucció de les ondes de Ba ce-
lona. Aques es millo es han edu'i les di e encies
d'accessibili a en el e i o i me opoli a i, pe an ,
amplien el camp d'opcions esidencials pe a mol s
ciu adans. La educció del di e encial de p eus
en e Ba celona i la p ime a co ona me opoli a-
na a la que slal.ludia més amun po deu e's, en
pa , a aques a ma eixa aó.
La dinamica poblacional desc i a e impac es u ba-
nís ics i e i o ials impo an íssims. Aixi, Albe
Se a osa ha mos a com, en e 1972 i 1992,
I'ocupació u bana del sol a la RMB hau ia passa
.de 21.482 a 45.036 ha (Se a osa, 1994). És a
di , en els da e s in anys s'hau ia consumi en el
e i o i me opoli a an de sol com en o a la
his o ia an e io . D'al a banda, els demog a s ens
han explica que -en locali za -se el c eixemen de
o ma p io i a ia no en els nuclis u bans consoli-
Taula
3.
E duei6
del
nomb e
de
municipis
Be
la
Regió
Nle mpsli ana
de
Ba celona.
Pe
ams
de
po blacio
(1981-1991)
Habi an s Nomb e de Pe cen a ge Nomb e de Pe cen a ge Nomb e de Pe cen a ge
municipis municipis municipis
1981 1986 1991
TOTAL
162 100,O 162 100,O 162 100,O
Fon : Elabo ació p opia a pa i de I'lns i u dlEs adis ica de Ca alunya, Es adís ica coma cal
i
municipal,
1993.
da s, sinó en en i a s de poblamen no es (u bani -
zacions, disposicions il.li o mes o dispe ses)- la
di isió municipal esde é poc ú il pe anali za
I'abas d'aques s enomens ( egeu, pe exemple,
els eballs de Ramon A ibas i Juan An onio
Módenes, 1992).
A a bé, des del pun de is a de la mobili a impo a
assenyala no només la di ecció i la mo i ació domi-
nan dlaques s desplacamen s esidencials, sinó
ambé les ca ac e ís iques de la població que a ec-
en. Aixi, di e sos es udis basa s en enques es
gene als (Mendizabal, 1992) o locals (Jané
&
Ga cia, 1992, pe Ba celona; Du a, 1995, pe San a
Coloma) han explica que els mig an s in a-me o-
poli ans són majo i a iamen pe sones d'en e 18 i
35 anys, amb ni ells d'es udis i ing essos mi jans, i
que al-leguen, com a p incipal aó del desplaca-
men , la di icul a de sa is e les se es necessi a s
habi a i es en el municipi d'o igen. És aques a una
població amb axes d'ac i i a al es, amb p opensió
a eni descendencia i amb capaci a de comp a i
consum ela i amen ele ada. Com eu em, la se a
dispe sió sob e el e i o i és una de les aons p inci-
pals de I'inc emen de la mobili a a la RMB.
ac i i a s economiques i, en pa icula , de I'ocupa-
cio. Els llocs de eball es oben ambé mol con-
cen a s sob e el e i o i me opoli a. Aixi, si ens
ap opem a la se a analisi a a és dluna ag ega-
ció pe co ones ( aula 4) eiem que I'any 1991
Ba celona comp a amb 761.165 dels 1.587.387
llocs de eball exis en s en la RMB. Aixi, amb un
39,5% de la població ocupada esiden de la RMB,
la ciu a disposa a d'un 47,9% dels llocs de eball.
En con as , la p ime a co ona, on esidia el 30,4%
de la població ocupada, con enia només el 22,3%
dels llocs de eball, i la segona, amb un 30,1% dels
ocupa s, enia el 29,8% dels llocs de eball.
D'aquí se'n de i en, com es eu a més enda an ,
di e ses capaci a s d'au ocon eni la població ocu-
pada esiden i, pe an , de gene a i a eu e
mobili a . El que aquí ens in e essa, pe o, és
obse a I'e olució d'aques es magni uds i compa-
a -les amb les al es dinamiques e i o ials. Aixi,
eiem que, men e la població es man enia es an-
cada, en el cicle expansiu 1986-1991 el nomb e
de llocs de eball a c éixe en un 28,1%. Va c éi-
xe i a endi ambé a dispe sa -se sob e el e i-
o i, en una p opo ció meno , pe o, que la pobla-
ció. L'analisi pe co ones ens mos a I'exis encia
2.2.
La locali zació
de
I'ocupació
dlun c eixemen ela iu mol o a la p ime a co o-
na (43%) i inc emen s pe cen uals més baixos a la
Un segon ac o que condiciona es e amen la segona co ona (31,1%) i a la ciu a cen al
mobili a de les pe sones és la locali zació de les (20,6%). En e mes absolu s aixo implica c eixe-
segona co ones espec i a-
men .
Si eali zem la lec u a a pa i
d'una ag upació dels muni-
cipis pe ams de pobla-
ció ( aula 5) cons a em de
nou I'ex emada concen ació
exis en : els 6 municipis que
I'any 1981 enien més de
100.000 habi an s con enen
el 63'5% dels llocs de eball,
men e en els 133 municipis
meno s de 20.000 habi an s
adica a o jus el 15'5% de
I'ocupació. A a bé, eiem que
aquí es p odueix ambé un
p océs de desconcen ació
caD als municipis mes pe-
i s. Així, els municipis amb
menys de 20.000 habi an s
euen augmen a la se a pa -
icipació sob e el o al de
I'ocupació en e 1986 i 1991
d'un 14,4% al 15'5% i els
majo s de 100.000 pe den
pes ela iu del 66,3% al
63'5%. Tanma eix, al com
po eu e's en la co ba i els
índexs de concen ació ( igu-
a 41, el p océs de descon-
cen ació es, en aques pe io-
de 1986-1991, més len que
no pas pe la a iable pobla-
cional.
S'ha e no a (Clusa, 1992;
Nel.10, 1994) com aques
p océs ha ingu lloc en un
con ex d'a enc de la e cia-
i zació de I'ocupació en o s
els ambi s me opoli ans, e -
cia i zació que es oba ia
més a ancada en les a ees
població
1986
població
1991
índex de concen ació de Gini'
1986: 0,86
1991: 0,84
10,O
__
Z
(Xi
-
Yii
'IG=
---
0,o
Pe cen a ge municipis
Fon : Elabo ació p opia.
llocs de eball
1986
1
llocs de eball
1991
I
1986: 0,86
1991: 0,85
10,O
.
2
(Xi
-
YI)
IG=
--
Z
Xi
Pe cen a ge municipis
Fon : Elabo ació p opia.
Taula
9.
Xama
de
e minals
de
Sen icajxa.
Nomb e
de e minals Ins al-lades
(1993-1995)
i
eia-
ei6
amb
@!
mb e
d'kabi an s
Te minals ins al4ades Població Habi an s/
1993
*
1994 1995*
*
TOTAL habi an s,
1991
e minal*
*
*
Ba celona ciu a
314 4
O
318 1.643.542 5.168,37
Ba celona ( es a p o íncia)
52 9 5
O
147 3.010.865 20.482,07
Ta agona (p o íncia)
1 25
O
26 542.004 20.846,31
Lleida (p o íncia)
3 9
O
12 353.455 29.454,58
Gi ona (p o íncia)
2 23
O
2 5 509.628 20.385,12
To al Ca alunya
Res a dlEspanya
*
A pa i del mes de maig.
*
Fins al mes de eb e .
* *
*
Habi an s
1991;
nomb e de e minals eb e
1995.
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades acili ades pel Se ei de Banca Elec onica de la Caixa d'Es al is
i
Pensions de
Ba celona.
ió sense necessi a de desplaca -se al come c o la e) Di e encia -se com a ma ca pe la u ili zació
ins i ució co esponen . Aixo po inclou e des de la d'un mi ja de comunicació i in o mació inno ado .
eali zació d'ope acions banca ies a la elació amb
I'Adminis ació (sol.lici ud de pe misos, pagamen de ) Redui els cos os de pe sonal, in as uc u a,
ibu s), la enda de p oduc es, I'adquisició de í ols bu oc a ics, e c., i augmen a la p oduc i i a .
de anspo , I'ob enció d'in o macions come cials,
ese es, e c. Al es a an a ges. a egi s a la u ili za- Finalmen , an pe a les o gani zacions o e an s
cio d'aques s mi jans són la p i aci a , la cu a du a- com pe al clien la elecomp a i els elese eis
da de I'ope ació, la manca de limi acions ho a ies i enen I'a an a ge de la concen ació i la mul iplici a
la mul iplici a d'o e a. de I'o e a. L'usua i po , doncs, en la pan alla de
I'o dinado .passeja . o consul an di e sos apa a-
pe
pa
de les ins i ucions i
emp eses
les millo es do s amb un nomb e p ac icamen il4imi a d'o e -
que
ob enen amb la u ,iíi zació dpaques s sis emes es. La elecomp a i el elese ei (i el elelleu e) po -
p o enen sob e o de
ac o s
com
(ins i u ce da, en així al lími el model del cen e come cial: si
1991): aques ha concen a i ep odui' al seu in e io els
pa ons dels espais come cials de la ciu a adicio-
a) Disposa d'una linia di ec a amb el públic, nal (ca e s, places, cinemes, bo igues) in e nali -
que pe me coneixe gai ebé ins an aniamen la ~an -ne ek bene icis i o e in segu e a i m~l iplici a
espos a a un nou p oduc e
o
se ei, així com d'o e a (Ple, 19951, la eiema ica pe me C ea
ecolli queixes, sugge imen s, e c. cen es come cials i uals. en els quals el pas-
seig, la sociali zació, el lleu e, la ges ió i la comp a
b) P ojec a una ima ge de anspa encia, ac- poden e -se sense desplacamen .
cessibili a i p eocupació pe I'usua i. To i oba -se ambé en es adis inicials de desen o-
C) Teni un nou canal de endes
i
publici a que l~pamen '~, aques s usos de la elema ica s'es an
pe me
a iba
a
segmen s
de
la
ciu adania
el
10
Així,
pe
exemple,
el de enda eleme ica d?El
me ca insu icien men a esos. Co e Ingles, cen a a les seccions de supe me ca
i
ne eja, ep o jus a escala espanyola unes
30.000
d) Millo a de se ei pe ampliació d'ho a i, aciii- comandes any ia modem (dades acili ades pel se ei de
a d'accés, simpli icació de I'ope acio. enda elema ica d'El Co e Inglés, Mad id,
1995).
gene ali zan
a~ldamen , en es-
F@ a
u xa
&
e minals
(#e
Se ic&9,
pec~al al sec o banca i i la com-
w mind
(1993-1995)
p a en g ans maga zems. A
Ca-
,
I
alunya en pa icula hi ha dues
I
I
li za pagamen s, ob eni pe mi-
sos, e c. La ecnologia ha es a
desen olupada i s'han ins alla 14
p o o ipus de .Pun de Se ei
VEREDA. en espais públics pe al
de p o a -10s. Du an el p ime
pe íode d'assaig (gene -maig
1995) la xa xa ebé un o al de
115.875 consul es, amb una mi -
jana pe e minal ins al-lada en
uncionamen de 112 consul es
dia ies". En I'ac uali a el p ojec e
es a en ase de come ciali zació
de la pa en .
inicia i es de mol in e es pel seu
impac e sob e la mobili a no obli-
gada: el p ojec e VEREDA i la
con igu ació de la xa xa Se i-
caixa.
VEREDA és un p ojec e desen o-
lupa d'enca inals dels anys ui-
an a pe I'lns i u Ce da de Ba -
celona amb el supo de di e ses
ins i ucions i emp eses. El seu
objec iu ha es a dissenya un
p o o ipus de cen e d'in o mació,
ges ió i comp a elema ica. O ien-
a en p incipi a se i a g ans
emp eses de se eis i I1Admi-
nis ació, el seu objec iu ha es a
l1
Dades acili ades pe I'lns i u
Ce da. Les e minals ins al.lades a la
Regió Me opoli ana de Ba celona
són sis: qua e a Ba celona
i
dues a
la Uni e si a Au onoma de Ba ce- Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades acili ades pel Se ei de Banca
lona; la es a són o a de Ca alunya. Elec onica de la Caixa dlEs al is
i
Pensions de Ba celona.
30.000
-
25.000
--
-
.2'
20.000
--
E
*
$
15.000
.-
2
lo,ooo
--
Ba celona P o íncia de P o íncia P o íncia P o íncia
c~u a Ba celona de de de
(excep e cu a ) Gi ona Lleida Ta agona
o e i el supo pe un sis ema de
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades acili ades pel Se ei de Banca
. ines e a única,, a a és del
Elec onica de la Caixa dlEs al is
i
Pensions de Ba celona.
Concep e Gene Feb e Ma c Ab il Maig Juny Juliol Agos Se . Oc . No . Des.
1993
Ope a i a caixa
Locali a s
T anspo s
Dona ius
T ibu s
Mul es
Rebu s
Venda de p oduc es
Ta ge a Xip
Vendes Ai Eu opa
Fiscali a
Immobles
Subhas es
TOTAL
- - - -
7.376 44.142 69.372 48.102 93.565 126.506 168.393 202.258
1994
Ope a i a caixa
172.587 152.502 159.510
Locali a s
7.136 20.251 10.490
T anspo s
15.650 15.834 14.437
Dona ius
224 252 94
T ibu s
65 319 1.710
Mul es
360 220 329
Rebu s
459 754 1.834
Venda de p oduc es
-
-
-
Ta ge a Xip
-
-
-
Vendes Ai Eu opa
-
-
-
Fiscali a
-
-
1.058
Immobles
-
- -
Subhas es
-
-
-
TOTAL
196.481 190.132 189.462 182.048 184.264 182.932 160.396 124.118 183.705 235.283 252.375 291.331
1995
Ope a ~ a calxa
199.656 168.524
-
-
-
- -
- -
- -
-
Local~ a s
19.558 34.292
-
-
-
-
-
- - -
- -
T anspo s
13.751 13.707
-
-
-
- -
-
-
-
-
-
Dona ~us
358 212
-
- -
-
-
- -
-
-
-
T ~bu s
331 1.505
-
-
-
-
-
-
-
- -
-
Mul es
254 256
-
-
-
-
- - -
-
-
-
Rebu s
5.984 5.567
- - - -
- -
-
- - -
Venda de p oduc es
50
O
- -
-
-
- -
- -
- -
Ta ge a Xlp
3.246 6.177
- -
-
- - -
-
-
- -
Vendes Al Eu opa
O
O
- - -
-
-
-
-
-
-
-
F~scal~ a
1.431 1.093
- -
-
- -
- -
- -
-
Immobles
18.562 14.088
- -
-
- -
- -
-
-
-
Subhas es
-
9.825
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades acili ades pel Se ei de Banca Elec onica de la Caixa d'Es al is
i
Pensions de
Ba celona.
El sis ema Sewicaixa pa eix d'una idea simila , o
basan -se, pe o, amb una xa xa ele na ica p eexis-
en : els caixe s au oma ics de la Caixa dlEs al is i
Pensions de Ba celona. El sis ema comenca a
implan a -se a pa i del mes de maig de 1993 i de
lla o s ins eb e de 1995 s'han ins abla 528 e -
minals a o Ca alunya. La aula 9 i la igu a 6 mos-
en el p océs de di usió de la xa xa, que s'inicia
ambé amb la cobe u a de la ciu a de Ba celona
pe es end e's desp és sob e la es a del e i o i
ca ala. Aixi, com en d'al es se eis elema ics,
s'obse a una majo p esencia de la xa xa a les
a ees més densamen poblades i accessibles, men-
e que a les a ees més emo es i pi jo se ides
(les majo s bene icia ies po encials) la xa xa é,
pa adoxalmen , una p esencia meno . Aixi, a la ciu-
a de Ba celona hi ha un e minal Se icaixa pe
p op de cada 5.000 habi an s, men e que a la
es a de la p o íncia de Ba celona, a la de Ta a-
gona i la de Gi ona la p esencia és d'una e minal
pe , ap oximadamen , cada 20.000 habi an s; a la
p o íncia de Lleida, la mi jana és de p op de
30.000 habi an s pe e minal. En la aula 10 i la
igu a 7 po obse a -se el ipus de se eis o e s i
I'e olució del nomb e d'ope acions d'enca de I'inici
de la implan ació de la xa xa. La se ie deno a -ul a
una o a es acionali a - un inc emen sos ingu i
apidíssim de la u ili zació de la xa xa. Aixi, en e
maig i desemb e de 1993 el nomb e o al d'ope a-
cions ou de 759.714 (amb una mi jana de 94.964
ope acions mensuals), en e gene i desemb e de
1994 puja a 2.372.527 (197.711 ope acions men-
suals) i en els dos p ime s mesos d'enguany a iba
ja a 518.427 ope acions (259.213 ope acions
mensual^)'^.
La inco po ació de nous se eis a la
xa xa, com el con ac e dels ciu adans amb el no ell
Se ei Ca ala de Col~locació, an p e eu e enca a
una ele ació del i me de c eixemen .
4.
Els can is en els pa ons de la
mobili a : educció de I'au ocon enció
i inc emen del nomb e i lla ga ia dels
desplacamen s
Tal com s'ha is en els epíg a s an e io s, ens o-
bem a ui en I'en o n me opoli a ba celoni da an
d'un p océs de di usió de la ciu a sob e el e i o i.
La població, les ac i i a s p oduc i es i els se eis
es di onen sob e un espai semp e més ampli. A a
bé, no o es les ac i i a s ni o s els g ups socials
són a ec a s de la ma eixa mane a pe aques s
p ocessos. Aixi, al ma eix emps que s'eixampla
i s'in eg a, el e i o i me opoli a es je a qui za i
s'especiali za.
En aques espai me opoli a semp e més o a-
men in eg a i in e dependen els ciu adans usen
el e i o i de o ma ex ensi a. És a di , eco en
dis ancies més lla gues pe sa is e les ma eixes
necessi a s ( eball, es udi, comp a, descans),
sense que, de momen , la implan ació de les no es
ecnologies de la comunicació sembli a empe a
gai e aques a endencia. Aixo esul a en un aug-
men de la mobili a , en lla ga ia i quan i a de des-
placamen s pe pe sona que gene a al seu o n
demanda de anspo públic i, enca a més, d'in-
as uc u a ia ia. En e ec e, una de les ca ac e ís-
iques p incipals de les no es pau es de mobili a
és la dispe sió ela i a dels luxos, és a di , el pas
des de models de mobili a o amen adials cap a
desplacamen s més e icula s. Aixo implica I'exis-
encia d'un g an nomb e de luxos pe i s i mul idi-
eccionals di ícils de se i en anspo públic.
Aixi, I'augmen de les necessi a s de mobili a obli-
gada i no obligada unida a les al es axes de mo o-
i zació i les mancances de anspo públic, esul-
a en un inc emen del Des ela iu dels desplaca-
. .
men s en ehicle p i a .
l2
El nomb e mi ja d'ope acions dia ies pe e minal de
Se icaixa ins al.lada és, anma eix, o ca mes baix que
el nomb e de consul es a les e minals de VEREDA. Aixi,
Aques s aspec es són ac a s a bas amen en eis
en el seu mes de maxima u ili zació (desemb e de
eballs que es publiquen a con inuació. Aquí olem
1994)
el nomb e mi ja d'ope acions Pe e minal
a u a -nos només en un aspec e que ens sembla
ins al4ada ou de
16
ope acions dia ies. El e que les
e minals
VEREDA
es obin ins al.lades en espais
pa icula men elle an : la o ma com el p océs
p,jbl,cs
i
no
inguin
cap ba e a a I accés
po
se un dels
d'in eg ació me opoli ana es a eduin de mane a
ac o s que expliquin aques a di e encia.
accele ada la capaci a dels municipis de con eni
Any
1986
Residen s Residen s Pe cen a ge esiden s Residen s de o a Pe cen a ge de esiden s
que eballen que eballen que eballen que eballen de o a que eballen
al municipi o a o a al municipi al municipi
Ba celona
459.961 66.710 12,7 171.396 27,l
P ime a co ona
135.976 221.243 61,9 111.148 45,O
To al CMB
595.937 287.953 32,6 282.544 32,2
Segona co ona
244.321 114.852 32,O 116.544 32,2
TOTAL RMB
840.258 402.805 32,4 398.788 32,2
An
1991
-
-
-
Residen s Residen s Pe cen a ge esiden s Residen s de o a Pe cen a ge de esiden s
que eballen que eballen que eballen que eballen de o a que eballen
al municipi o a o a al municipi al municipi
-
Ba celona
521.129 102.801 16,5 240.036 31,5
P ime a co ona
174.267 305.809 63,7 179.161 50,7
To al CMB
695.396 408.610 37,O 419.197 37,6
Segona co ona
281.910 193.889 40,8 190.884 40,4
TOTAL RMB
977.306 602.499 38,l 610.081 38,4
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades acili ades pe I'lns i u dlEs adis ica de Ca alunya.
la mobili a que gene en i, pe an , accen uen la
se a in e dependencia en e s el conjun 13.
Les igu es 8 a 13
i
les aules
11
i 12, mos en
di e sos aspec es dlaques enomen. Els qua e
mapes inicials ens donen una p ime a ima ge, supe -
icial pe o in e essan , de la des inació dels p ime s
luxos gene a s pe cada municipi de la p o incia de
Ba celona, en les dues componen s de la mobili a
obligada: la mobili a pe aons de eball i la mobili-
a pe aons d'es udi. Basicamen , el que aques s
mapes ens pe me en de cons a a és el següen :
l3
Llanalisi pod ia e -se ambé des del pun de is a de
I'au osu iciencia. Si I'au ocon enció indica la capaci a
d'una B ea de e eni la p opia o ca de eball (pe cen a -
ge de població ocupada esiden que eballa al municipi),
I'au osu iciencia indica la capac a d'una B ea d'ompli els
p opis llocs de eball (pe cen a ge de llocs de eball
adi-
ca s al municipi ocupa s pe esiden s). Els esul a s
se ien o ca coinciden s, en el sen i que la educció de
Pau ocon enció ha ana a eu de la RMB acompanya de la
disminució de I'au osu lciencia.
a) En g a ia la p ime a des inació de la mobili-
a pe mo ius de eball ( igu a 81, es po
obse a la posició p eeminen de la mobili a
in e na a la g an majo ia dels municipis de la
p o íncia. Tanma eix aques a si uació de p ee-
minenca es enca de mane a assenyalada en
I'en o n immedia de Ba celona, on 12 munici-
pis enen com a p ime a des inació, ins
i
o
pe sob e la p opia, la ciu a cen al. En e
aques s municipis es oben dues locali a s de
més de 100.000 habi an s (IIHospi ale i San a
Coloma) i algun municipi no in eg a en IIEn i a
Me opoli ana del T anspo (com Vall omanes,
Co be a de Llob ega o Alella).
b) Quan passem a eu e quin és el p ime lux
ex e n de cada municipi ( igu a
9),
esul a e i-
den I'ex ens~o de I'ambi d'in luencia del me ca
de eball de la ciu a de Ba celona sob e el
conjun del e i o i de la Regió I (Ma esme,
Valles Occiden al, Valles O ien al i Baix Llob e-
-
P ime a des inació
P ime a des inació el p opi municipi
♦
P ime a des inació Ba celona
♦
P ime a des inació Ba celona
d'e la poblecle pe mo u
'' de eball.
,
e
l
É i laciÒ
municipa P o Incia de Ba celona,
Figu a
9. Mobili a de
població pe mo iu de eball. P ime a
des inació exclós el p opi
P o incia de Ba celona,
1991
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de dades acili ades pe l'Ins i u d'Es adís ica
de Ca alunya.
No a: Els municipis que no enen cap indicado de lux no disposen de pobla-
ció ocupada o a del seu municipi.
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de dades acili ades pe l'Ins i u d'Es adís ica
de Ca alunya.
Habi an s
1986 1991
Nomb e de Pe cen a ge Nomb e de Pe cen a ge
municipis d'au ocon enció municipis d'au ocon enció
TOTAL
162 67,6 162 61,9
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades acili ades pe I'lns i u dlEs adis ica de Ca alunya.
ga ) i la se a p og essi a pene ació cap a
d'al es ambi s (el Ga a , la Conca d10dena, el
Moianes). Aixi ma eix es cons a a la pe sis en-
cia d'al es me ca s dins la ma eixa Regió
Me opoli ana que, en llu s espec ius ambi s,
aconsegueixen la p imacia ins i o pe sob e
de Ba celona: San Celoni, G anolle s, Sabadell,
Te assa, Ma o ell, Vila anca del Penedes,
Vilano a, Ma a ó i Blanes.
C) Pel que a a la p ime a des inació de la mobi-
li a pe es udi ( igu a 10), s'ha g a ia la mobili-
a pe ensenyamen secunda i, que es ja sus-
cep ible de gene a desplacamen s in e munici-
pals d'alguna impo ancia, i que depen, és cla ,
en g an mane a de la disponibili a d'equipa-
men s. Aixo pe me d'obse a I'exis encia de
es dinamiques di e enciades: en els municipis
de I'a ea me opoli ana es ic a, I'au ocon encio
és o ca al a; a la es a de la Regió I, la p esen-
cia menys di usa d'equipamen s a que un nom-
b e ele a de municipis inguin com a p ime a
des inació un municipi eí de més pes especí ic
(A enys de Ma , Calella, Ca dedeu, G anolle s,
Caldes de Mon bui, Molle , Sabadell, Te assa,
Ma o ell, e c.); inalmen , a la es a del e i o i
de la p o íncia els p ime s desplacamen s in e -
municipals són ja de mol a més en i a , d'un
abas que pod íem anomena coma cal (i enen
pe cen e poblacions com Vic, Be ga, Na as,
Man esa, Igualada, Vila anca i Vilano a).
d) El da e g a ic, on es p esen a la p ime a
des inació de la mobili a escola exclos el
p opi municipi ( igu a
1
I), pe me isuali za de
nou, a la Regió Me opoli ana, I'abas del me -
ca -escola en aques cas- de Ba celona i la
impo ancia de les al es cen ali a s me opoli-
anes ja de allades en els apa a s an e io s.
Almenys pel que a a la mobili a labo al, aques es
són dades p ou conegudes que han es a objec e
de ac amen s es adís ics so is ica s com els de
Joaquim Clusa (1993) i Ma ga i a Cas añe e al.
(1994). T ac amen s que pe me en ana o ca més
lluny d'aques es cons a acions i a anca cap a la
de e minació d'a ees uncionals.
Si hem e apa eixe aquí aques es igu es és pe la
elació que enen amb les dues següen s ( igu es 12
i
13). Aquí podem eu e I'e olucio de I'au ocon encio
labo al dels municipis de la p o íncia de Ba celona
en e 1986 i 1991. Ven ada s'obse a una educ-
ció mol os ensible de I'au ocon enció en el conjun
de la p o íncia. Aixi, si I'any 1986 només 101 muni-
cipis dels 308 que in eg en la dema cació enien
una au ocon enció in e io al 50%' I'any 1991 aques
núme o e a ja de 152. A a bé, als nos es e ec es
és impo an sob e o assenyala que aques es au o-
con encions pa icula men baixes es oben sob e-
o en el e i o i de la Regió Me opoli ana de
Ba celona: si I'any 1986 les au ocon encions in e-
io s al 50% es oba en sob e o a I'a ea me opoli-
No a: Els municipis que no enen cap indicado de lux no disposen de pobla-
ció es udian d'aques ni ell.
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de dades acili ades pe l'Ins i u d'Es adís ica
de Ca alunya.
No a: Els municipis que no enen cap indicado de lux no disposen de pobla-
ció es udian d'aques s ni ells.
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de dades acili ades pe l'Ins i u d'Es adís ica
de Ca alunya.
•
P ime a des inació Ba celona
e la pob1~0 1 c es iOdi
pa i;
P emé
;í
,
d'
,él6~43s
p opi
P ime a des inació
P ime a des inació el p opi municipi
•
P ime a des inació Ba celona
ana es ic a, a a les obem escampades sob e la
o ali a del e i o i de la egió i a ec en ja 109 dels
162 municipis que hi hem inclos.
Les aules
11
i 12 pe me en anali za amb més
de all aques enomen de pe dua de capaci a
d'au ocon enció en elació an amb la locali zació
com amb la dimensió dels municipis. Així, po
obse a -se ( aula 11) com els municipis més
dependen s del conjun són els de la p ime a
ca o-
na me opoli ana (63,7% de esiden s que eballen
o a del municipi); es cons a a, aixi ma eix, que la
segona co ona es oba en un p océs d'in eg acio
accele ada (de mane a que els seus municipis pas-
sen del 32% al 40,8% de esiden s que eballen
o a en e 1986 i 1991). Les dades pe me en
obse a , aixi ma eix, la da allada gene ali zada de
I'au osu iciencia a la que ens e e íem a la no a 13:
de cada 10 llocs de eball adica s a Ba celona, 3
són ocupa s pe esiden s o a del municipi, a la
p ime a co ona la p opo ció puja a 5 de cada 10 i
a la segona a 4 de cada 10.
D'al a banda, les dades de la aula 12 indiquen
com en e mes ela ius la pe dua mi jana d'au ocon-
encio ha endi
a
se més al a en els municipis
pe i s que en els g ans. Així, els municipis pe i s
-que d'al a banda són, com s'ha is , els que c ei-
xen més dep essa- euen cau e les se es axes
d'au ocon enció ins a lími s baixissims: Cab ils
(25,1%), Viladeca alls (23,8%), Alella (22,1%), Tiana
(18,8%)
...
i Ma adepe a (on només un 12,2% dels
ac ius,
1
de cada 10, eballa al municipi). Aixo no
ol di pas que els municipis més g ans no pe din
au ocon encio: Ma a ó cau del 84,5% al 75,5%,
Te assa del 84,7% al 79,0%, Sabadell del 78,7% al
67,5% i, ins i o , Ba celona del 87,3% al 83, 5%14.
5.
Les polí iques publiques
en
ma e ia
de mobili a
Hem is , doncs, com I'inc emen de la mobili a a
la RMB é el seu o igen en la con igu ació d'un
de e mina model de me opoli. Una me opoli que
o di onen -se sob e el e i o i, s'especiali za i es
je a qui za. És aques a una e olució comuna a la
majo ia de les g ans ciu a s eu opees.
I,
anma eix,
és una e olució que o i possibili an bene icis
innegables (disminució de la densi a en les a ees
cen als, dispe sió de llocs de eball i se eis
sob e el e i o i), gene a eno mes cos os col.lec-
ius. Cos os col.lec ius que, a enen -nos únicamen
als que s'associen de mane a més di ec-
a a la mobili a , poden ag upa -se de la mane a
segijen I5:
a) Cos os inance s degu s a la necessi a de
sa is e una demanda semp e més al a d'in-
as uc u a ia ia i anspo públic; aixo obli-
ga les adminis acions a e es o cos que
-da an la capaci a p ac icamen i es ic a
d'u ili zació de I'au omobil p i a - enen so in ,
com ama ga con apa ida, el e o n a una
si uació de conges ió simila a la inicial, en
incen i a la millo a de lu'idesa ob inguda g a-
cies a les no es in e encions un Ús enca a
més al del ehicle p i a .
b) Cos os
ecologies
degu s a I'ocupacio de sol
-en un medi on aques és pa icula men es-
cas-, al consum ene ge ic i a la con aminació.
C) Cos os de salu pública a aluables en el
nomb e de íc imes d'acciden s i els e ec es
sob e les pe sones de la conges ió i la con a-
minació.
d) Cos os economics que epe cu eixen di ec a-
men en les emp eses com a esul a de I'im-
pac e de la conges ió sob e els cos os de ans-
po o, indi ec amen , en o ma de demanda de
compensació als eballado s pe inc emen de
la jo nada labo al.
e) Cos os socials ja que, en es a la capaci a
de cada amília de ia el seu lloc de esidencia
l4
Tanma eix, dos municipis g ans de la conu bació, San a
Coloma i I'Hospi ale , que es oba en en I'any 1986 en
l5
Pe a una me odologia d'a aluació dels cos os i bene i-
axes baixissimes (24,3% i 32,3%, espec i amen ), mam cis de i a s de mobili a u bana egeu Pe e Rie a (1993).
enen la se a au ocon enció (i enen, cinc anys desp és, Sob e el ema de I'impac e de la qües ió sob e la pobla-
au ocon encions del 24,7%
i
32,6%). cio emenina egeu Ma ia Rosa Vi adini (1991).
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades acili ades pe I'lns i u dlEs adis ica Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades acili ades pe I'lns i u dlEs adis ica
de Ca alunya. de Ca alunya.
