Dinàmiques territorials i mobilitat urbana a la Regió Metropolitana de Barcelona

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 24, abril 1995, p2gs. 9-37 DINAMIQUES TERRITORIALS I MOBILITAT URBANA A LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA ORIOL NEL.LO GeGgraJ: Director de lllnstitut d 'Estudis Metropolitans de Barcelona SUMARI 1. Introducció 4. Els canvis en els patrons de la mobilitat: reducció de I'autocontenció i increment del 2. Les dinamiques territorials: difusió urbana i nombre i llargaria dels desplacaments integració metropolitana 2.1. El poblament 5. Les polítiques públiques en materia de 2.2. La localització de I'ocupació mobilitat 2.3. La localització dels equipaments Bibliografia 3. L'impacte de les noves tecnologies sobre la mobilitat obligada i no obligada 3.1. El teletreball i el telestudi 3.2. La telecompra i els teleserveis ABSTRACT La Regió Metropolitana de Barcelona evoluciona en una doble direcció: d'una banda el seu territori s'integra sempre mes des del punt de vista funcional; d'una altra, la població, les activitats productives i els serveis es difonen sobre I'espai. I al mateix temps que s'integra i es difon sobre el territori, la ciutat metropolitana s'especialitza i es jerarquitza interiorment. Aquestes dinamiques provoquen un increment de les necessitats de mobilitat dels ciutadans, tant pel que fa a la mobilitat obligada com no obligada, sense que, de moment, la utilització de noves tecnologies de la comunicació sembli atemperar de manera substancial aquest augment dels desplacaments. La continu'itat d'aquestes tendencies té costos economics, socials i ecologies que no podran ser corregits amb polítiques destinades únicament a servir la demanda. Per endegar la problematica de la mobilitat cal actuar sobre els factors que en condicionen la necessitat, la llargaria i la direcció. Aixo només és possible en el marc d'un projecte de conjunt destinat a vertebrar la Regió Metropolitana, tot contenint les tendencies d'especialització i jerarquització territorial en curs, per tal de fer-la funcionalment més eficient, economicament més competitiva, socialment més igualitaria i ecologicament més sostenible. La Región Metropolitana de Barcelona evoluciona en una doble dirección: por una parte su territorio se integra siempre mas desde el punto de vista funcional; por otra, la población, las actividades productivas y 10s servicios se difunden sobre el espacio. Y al mismo tiempo que se integra y se difunde sobre el territorio, la ciudad metropolitana se especializa y se jerarquiza interiormente. Estas dinamicas provocan un incremento de las necesidades de movilidad de 10s ciudadanos, tanto en lo referente a la movilidad obligada como no obligada, sin que, de momento, la utilización de nuevas tecnologias de la comunicación parezca moderar de manera sustancial este aumento de 10s desplazamientos. La continuidad de estas tendencias tiene costes economicos, sociales y ecológicos que no podran ser corregidos con politicas destinadas únicamente a servir la demanda. Para orientar 10s problemas de la movilidad se debe actuar sobre 10s factores que condicionan la necesidad, la longitud y la dirección. Esto solo és posible en el marco de un proyecto de conjunt0 destinado a vertebrar la Región Metropolitana, conteniendo las tendencias de especialización y jerarquización territorial en curso, con objecto de hacerla funcionalmente mas eficiente, económicamente mas competitiva, socialrnente mas igualitaria y ecológicamente mas sostenible. La Région Métropolitaine de Barcelona évolutionne dans une double direction: d'une part, son territoire s'integre toujours plus du point de vue fonctionnel, de I'autre, la population, les activites productives et les services se diffusent sur I'espace. Tout en s'intégrant et en se diffusant sur le territoire la cité métropolitaine se spécialise et se hiérarchise intérieurement. Ces dynamiques provoquent un accroissement des necessités de mobilité des citadins, tant en ce qui concerne la mobilité obligée comme la non-obligée, sans qu'actuellement, I'utilisation des nouvelles technologies de la communication semble modérer de maniere substantielle cet accroissement des déplacements. La continuite de ces tendances a des coits économiques, sociaux et écologiques qui ne pourront pas etre corriges avec des politiques destinées uniquement a servir la demande. Pour orienter la problematique de la mobilité il faut agir sur les facteurs qui en conditionnent la nécessité, la longueur et la direction. Cela sera seulement possible dans le cadre d'un projet d'ensemble destiné a aménager la Région Metropolitaine, tout en contenant les tendances de spécialisation et de hiérachisation territorial en cours, afin de la rendre fonctionnellement plus efficiente, economiquement plus competitive, socialement plus égalitaire et écologiquement plus soutenable. I ORIOL NEL.LO DIN~IQUES TERRITORIALS I MOBILITAT URBANA A LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 1. Introducció En aquest article introductori1 ens proposem, precisament, definir els parametres que condicionen .La introducció del motor en la circulació va conla problematica de la mobilitat a la Regió Metrovertint els pobles de Catalunya en carrers de politana de Barcelona. Aixi, el text vol acomplir Barcelona.. L'afirmació figurava en un manifest quatre objectius: publicat el 12 d'abril de 1931, el mateix dia en que se celebraven les eleccions municipals que condui- . a) En primer lloc, descriure quines són les prinrien a la proclamació de la II República. El manifest' cipals dinamiques de transformació del territori era signat per la Junta Directiva de I'AssociaciÓ metropolita de Barcelona. dlArquitectes de Catalunya i el seu objectiu era reib) A continuació, analitzar I'impacte que la vindicar, davant el creixement de la ciutat de Barimplantació de noves tecnologies de la comunicelona, un planejament territorial i urbanístic de cació pot tenir sobre aquestes dinamiques. conjunt. C) Definides les variables basiques, es passara tot seguit a descriure I'efecte que la seva evoluMoltes coses han canviat de 1931 enca. Aquells cio esta tenint sobre la mobilitat. fenomens de mobilitat, llavors incipients, han anat d) Finalment, el text es cloura amb una reflexió estenent-se i amplificant-se fins transformar de sobre I'articulació de polítiques necessaria per manera radical el territori catala. Aquestes transforfer front als problemes derivats de la mobilitat. macions s'han accelerat en els darrers vint anys, en particular en aquella area del nostre territori que 2. Les dinamiques territorials: difusió urbana concentra la major part de la població i les activii integració metropolitana tats economiques: la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquí, el poblament, les formes de producEls elements que condicionen de manera més cio, la ubicació dels serveis, els habits de consum, estreta la mobilitat de les persones en una area les activitats de lleure, I'ocupació del sol, la dotació urbana són: d'infrastructures i la mateixa percepció que els ciutadans tenen del territori estan canviant de forma a) La localització de la residencia. accelerada. I aquests canvis van acompanyats, b) La localització de les activitats economiques. com a causa i com a efecte, de transformacions en C) La localització dels equipaments i serveis. les pautes, la direcció i la intensitat de la mobilitat d) La dotació d'infrastructures de comunicació i sobre I'espai urba. transports. Una variable segueix, tanmateix, relativament immuNaturalment, la intensitat de la interacció entre tada: la ciutat i el territori que I'envolta estan necesaquests elements fixos depen de les seves caracsitats, encara, d'instruments de planejament comterístiques, del seu contingut. És a dir, d'elements prehensius i operatius tant pel que fa als aspectes com: territorials i urbanístics generals com en el camp específic del transport. Així, malgrat els esforcos i a) L'estructura d'edats de la població. els avencos aconseguits (planejament municipal, b) La taxa d'ocupació. Pla General Metropolita, Pla de Carreteres, Pla TerC) Les taxes d'escolarització. ritorial General de Catalunya), I'afirmacio que els d) Les formes de producció. germans Rubió i Tudurí feien també en els anys e) Els habits de compra, consum i lleure. trenta conserva, a la Regió Metropolitana de Barf) Les taxes de motorització. celona, bona part de la seva validesa: .Catalunya per mor de la manca de coordinació dels transL'autor vol agrair I'ajuda de Joan López, geograf de ports esta lluny de ser un pais idealment servit en I'lnstitut dlEstudis Metropolitans, en la recollida i tractamateria de comunicacions~. ment de les dades. 11 Població Percentatge Població Percentatge habitants habitants 1981 1986 Barcelona 1.752.627 41,3 1.701.812 40,2 Primera corona 1.344.121 31,7 1.329.908 31,4 Total CMB 3.096.748 73,l 3.031.720 71,7 Segona corona 1.142.128 26,9 1.197.807 28,3 Població Percentatge Creixement Percentatge Creixement Percentatge habitants habitants habitants 1991 1981-1991 1986-1991 TOTAL Regió Metropolitana 4.238.876 100,O 4.229.527 100,O 4.264.422 100,O 25.546 0,6 34.895 03 Font: Elaboració propia a partir de I'lnstitut d'Estadistica de Catalunya, Estadística comarcal i municipal, 1993. I Habitants Nombre de Percentatge Població Percentatge Població Percentatge Població Percentatge Creixement Percentatge Creixement Percentatge municipis 1981 1986 1991 habitants habitants 1981 1981-1991 1986-1991 TOTAL 162 100,O 4.238.876 100,O 4.229.527 100,O 4.264.422 100,O 25.546 0,6 34.895 08 Font: Elaboració propia a partir de I'lnstitut d'Estadistica de Catalunya, Estadística comarcal i municipal, 1993. Avui a la Regió Metropolitana de Barcelona, uns i altres aspectes -localitzacions i característiques de població, producció i consumes troben en un procés de canvi accelerat. Vegem-ho. 2.1. El poblament Com és ben sabut, el creixement de la població de la Regió Metropolitana de Barcelona en el seu conjunt es troba practicament estancat. En el darrer període intercensal, 1981-1991, la població passa de 4.238.876 a 4.264.422 habitants, és a dir, un creixement de 25.546 persones, equivalent al 0,6 del total (taula 1). Un creixement tan exigu que implica, fins i tot una perdua de pes demografic relatiu de la Regió Metropolitana sobre el conjunt de Catalunya. L'aturada del creixement resulta -com ha estat assenyalat reiteradamentde la combinació de dos factors: per un costat, I'esgotament del cicle de grans migracions interregionals dels anys seixan ta i primera meitat dels setanta i, per I'altre, I'existencia d'unes taxes de natalitat extremament baixes. Ara bé, sota aquesta aparent atonia demografia s'amaga I'existencia de creixements diferencials molt forts a I'interior de la Regió Metropolitana. Aixi, unes arees perden població de manera notable mentre d'altres creixen de forma accelerada. En absencia d'entrades i sortides de població rellevants i en un context de taxes de natalitat baixes, aquestes diferencies en el creixement es deuen, sobretot, a migracions internes2. Val la pena aturar-se a analitzar la direcció i I'entitat d'aquestes migracions perque tenen un efecte directe sobre la mobilitat. La població de la RMB es troba, com és sabut, fortament concentrada sobre el seu territori (taula 2). Aixi, els 6 municipis que I'any 1981 tenien més de 100.000 habitants contenen I'any 1991 el 61,3% A les reflexions dels demografs sobre aquest tema (vegeu, per exemple, Cabré, 1991; Pujades et al., 19911, s'ha afegit darrerament una analisi específica de gran interes (Módenes, 1995). Resulten també de molta utilitat les dades recentment publicades per I'Ajuntament de Barcelona sobre I'evolució de la població a la ciutat (Ajuntament de Barcelona, Departament dlEstadística, 19951. de la població de la RMB, percentatge que puja al 85,4% si es prenen en consideració els 29 municipis de més de 20.000 habitants. Barcelona sola conté, en els seus 97'6 km2 (el 3,01% de la superfície de la RMB), un 38,5% de la població. Per contra, els 133 municipis de menys de 20.000 habitants, tot i representar el 82,1% del total, alberguen tot just el 14,6% de la població. Tanmateix, en els darrers lustres la tendencia concentracionaria -dominant en els períodes anteriorssembla haver-se invertit d'una manera clara. Aixi, tots els municipis majors de 100.000 habitants o bé perden població (Barcelona, IIHospitalet, Santa Coloma, Badalona), o bé es troben estancats (Mataró, Sabadell i Terrassa). En canvi, els creixements positius es concentren en els trams més baixos, tant en termes relatius com fins i tot absoluts. Aixi, els municipismés petits de 20.000 habitants, tot i contenir I'any 1981 només un 12'1% de la població, guanyen pes relatiu sobre el conjunt entre 1981 i 1991. Aquesta tendencia es reforca encara en el segon lustre d'aquesta decada, tal com pot veure's en la taula 2 i en les figures 1 i 2. D'aquesta manera, mentre entre els que perden població es troben municipis com IIHospitalet (-7,6), Cornella (-7,2), Barcelona (-6,2), Sant Adria de Besos (-6,2), Santa Coloma (-5,3), Badalona (-4,8), Sant Feliu de Llobregat (-3'7) o Molins de Rei (-2,6), localitats petites i de poblament sovint dispers coneixen en aquests deu anys taxes de creixement desorbitants: Cabrils (101,5%), Alella (103,9), Llica dlAmunt (104,0), Llica de Vall (105,3), Viladecavalls (1 19,413. Les tendencies de creixement apunten doncs a una davallada de la població dels nuclis més consolidats i densament poblats de la RMB i un desplacament cap als municipis més petits del Valles, Cal notar, tanmateix, que entre els municipis que perden habitants es troben també algunes localitats poc poblades com Sant Quirze Safaja, Fogars de Monclús, Castelltercol o Subirats. Es tracta, en termes generals, de municipis on les activitats agraries tradicionals tenen encara un pes significatiu, amb població envellida, situats en dorsals o massissos muntanyosos i on I'impacte de les dinamiques metropolitanes és més feble que en d'altres arees. Figura 1. Creixement relatiu de la població resident per municipis. Regió Metropolitana de Barcelona (1981-1991) I Percentatge 1981-1991 I I * El municipi de Vilanova del Valles encara no existia I'any 1981. Font: Elaboració propia a partir de I'lnstitut dlEstadistica de Catalunya: Estadística comarcal i municipal, 1993. el Maresme i I70rdal-Penedes-Garraf. Aixo resulta en una tendencia a la dispersió de la població sobre el territori que és visible en una corba de Lorenz (figura 3) i mesurable amb els índexs de concentració adequats4. Si I'analisi es fa per corones (taula 11, es veu clar com la ciutat central i la primera corona -identificada aquí amb I'antiga CMBperden població i pes Així, I'índex de concentració de Gini (i= C (xi - yi) Cxi on x. - % acumulat de municipis i yi = % acumulat de pobl~c~ó) mostra que en tot just cinc anys, entre 1986 i 1991, I'index de concentració de la població ha caigut del 0,86 al 0,84. Aquests models, molt difosos durant els anys vuitanta, distingeixen els estadis d'evolució metropolitana següents: Estadi 1, Centralització amb perdua (el centre, I'area i la regio perden, la perdua al centre és menor que a I'area); Estadi 2, Centralització absoluta (el centre relatiu, mentre la segona corona creix, en conjunt, de manera rapida i consistent. La RMB seria així una ai metro pol is madura., segons els coneguts models d'analisi per corones de Peter Hall, Leo Klassen, Paul Cheshire i d'altres, que es trobaria ara en un dels darrers estadis d'evolució metropolitana: la seva dispersió sobre el territori5. guanya, la resta de I'area i de la regio perden); Estadi 3, Centralització relativa (el centre i I'area guanyen, la resta de la regió perd); Estadi 4, Centralització absoluta (tots guanyen, la taxa de creixement del centre és més alta que la de I'area); Estadi 5, Descentralització relativa (tots guanyen, taxa de creixement del centre menor que la de I'area); Estadi 6, Descentralització absoluta (el centre perd, la resta de I'area i de la regio guanya); Estadi 7, Descentralització amb perdua (el centre i I'area perden, la resta de la regió guanya); Estadi 8, Descentralització amb perdua (tots perden, el centre té una taxa de perdua més alta que I'area i la regió). Vegeu, per exemple, Paul Cheshire (1989). Rgwa 2, Crt~k(ament rdatiu de ka +abtació resident per rn&*k+ Raqib Metropolkana d@ Barmlma (1943819911 Font: Elaboració propia a partir de I'lnstitut dlEstadistica de Catalunya: Estadística comarcal i municipal, 1993. La qüestió de I'habitatge apareix -segons mostren diversos estudiscom a principal variable explicativa de les motivacions i les direccions dominants de les migracions intrametropolitanes. En aquest sentit, és oportú de recordar que, com ha explicat Joaquim Clusa (19951, el preu mitja de I'habitatge nou al municipi de Barcelona I'any 1994 (230.485 ptes/ m2 constru'it) era 1,3 vegades més alt que a .la primera corona, 1,7 més alt que a la segona corona i 2,2 més alt que a la resta de Catalunya. D'altra banda, el diferencial de preus entre la primera corona i la ciutat central es reduí entre 1987 i 1994. Aixi, els preus mitjans de la primera corona passaren de representar el 63% al 79% dels de la ciutat central; en canvi, la proporció entre la segona corona i Barcelona es mantenia substancialment igual (del 56% al 57%). Un segon element que ha contribu'it a I'acceleració del fenomen de la difusió de la població sobre el territori és la millora de la infrastructura viaria i, en particular, la construcció de les rondes de Barcelona. Aquestes millores han redu'it les diferencies d'accessibilitat en el territori metropolita i, per tant, amplien el camp d'opcions residencials per a molts ciutadans. La reducció del diferencial de preus entre Barcelona i la primera corona metropolitana a la que slal.ludia més amunt pot deure's, en part, a aquesta mateixa raó. La dinamica poblacional descrita te impactes urbanístics i territorials importantíssims. Aixi, Albert Serratosa ha mostrat com, entre 1972 i 1992, I'ocupació urbana del sol a la RMB hauria passat .de 21.482 a 45.036 ha (Serratosa, 1994). És a dir, en els darrers vint anys s'hauria consumit en el territori metropolita tant de sol com en tota la historia anterior. D'altra banda, els demografs ens han explicat que -en localitzar-se el creixement de forma prioritaria no en els nuclis urbans consoli- Taula 3. Evduei6 del nombre de municipis Be la Regió Nletmpslitana de Barcelona. Per trams de potblacio (1981-1991) Habitants Nombre de Percentatge Nombre de Percentatge Nombre de Percentatge municipis municipis municipis 1981 1986 1991 TOTAL 162 100,O 162 100,O 162 100,O Font: Elaboració propia a partir de I'lnstitut dlEstadistica de Catalunya, Estadística comarcal i municipal, 1993. dats, sinó en entitats de poblament noves (urbanitzacions, disposicions fil.liformes o disperses)- la divisió municipal esdevé poc útil per analitzar I'abast d'aquests fenomens (vegeu, per exemple, els treballs de Ramon Arribas i Juan Antonio Módenes, 1992). Ara bé, des del punt de vista de la mobilitat importa assenyalar no només la direcció i la motivació dominant dlaquests desplacaments residencials, sinó també les característiques de la població que afecten. Aixi, diversos estudis basats en enquestes generals (Mendizabal, 1992) o locals (Jané & Garcia, 1992, per Barcelona; Dura, 1995, per Santa Coloma) han explicat que els migrants intra-metropolitans són majoritariament persones d'entre 18 i 35 anys, amb nivells d'estudis i ingressos mitjans, i que al-leguen, com a principal raó del desplacament, la dificultat de satisfer les seves necessitats habitatives en el municipi d'origen. És aquesta una població amb taxes d'activitat altes, amb propensió a tenir descendencia i amb capacitat de compra i consum relativament elevada. Com veurem, la seva dispersió sobre el territori és una de les raons principals de I'increment de la mobilitat a la RMB. activitats economiques i, en particular, de I'ocupacio. Els llocs de treball es troben també molt concentrats sobre el territori metropolita. Aixi, si ens apropem a la seva analisi a través dluna agregació per corones (taula 4) veiem que I'any 1991 Barcelona compta amb 761.165 dels 1.587.387 llocs de treball existents en la RMB. Aixi, amb un 39,5% de la població ocupada resident de la RMB, la ciutat disposava d'un 47,9% dels llocs de treball. En contrast, la primera corona, on residia el 30,4% de la població ocupada, contenia només el 22,3% dels llocs de treball, i la segona, amb un 30,1% dels ocupats, tenia el 29,8% dels llocs de treball. D'aquí se'n deriven, com es veura més endavant, diverses capacitats d'autocontenir la població ocupada resident i, per tant, de generar i atreure mobilitat. El que aquí ens interessa, pero, és observar I'evolució d'aquestes magnituds i comparar-les amb les altres dinamiques territorials. Aixi, veiem que, mentre la població es mantenia estancada, en el cicle expansiu 1986-1991 el nombre de llocs de treball va créixer en un 28,1%. Va créixer i va tendir també a dispersar-se sobre el territori, en una proporció menor, pero, que la població. L'analisi per corones ens mostra I'existencia 2.2. La localització de I'ocupació dlun creixement relatiu molt fort a la primera corona (43%) i increments percentuals més baixos a la Un segon factor que condiciona estretament la segona corona (31,1%) i a la ciutat central mobilitat de les persones és la localització de les (20,6%). En termes absoluts aixo implica creixe- segona corones respectivament. Si realitzem la lectura a partir d'una agrupació dels municipis per trams de població (taula 5) constatem de nou I'extremada concentració existent: els 6 municipis que I'any 1981 tenien més de 100.000 habitants contenen el 63'5% dels llocs de treball, mentre en els 133 municipis menors de 20.000 habitants radicava tot just el 15'5% de I'ocupació. Ara bé, veiem que aquí es produeix també un procés de desconcentració caD als municipis mes petits. Així, els municipis amb menys de 20.000 habitants veuen augmentar la seva participació sobre el total de I'ocupació entre 1986 i 1991 d'un 14,4% al 15'5% i els majors de 100.000 perden pes relatiu del 66,3% al 63'5%. Tanmateix, tal com pot veure's en la corba i els índexs de concentració (figura 41, el procés de desconcentració es, en aquest periode 1986-1991, més lent que no pas per la variable poblacional. S'ha fet notar (Clusa, 1992; Nel.10, 1994) com aquest procés ha tingut lloc en un context d'avenc de la terciarització de I'ocupació en tots els ambits metropolitans, terciarització que es trobaria més avancada en les arees població 1986 població 1991 índex de concentració de Gini' 1986: 0,86 1991: 0,84 10,O __ Z (Xi - Yii 'IG= --- 0,o Percentatge municipis Font: Elaboració propia. llocs de treball 1986 1 llocs de treball 1991 I 1986: 0,86 1991: 0,85 10,O . 2 (Xi - YI) IG= -- Z Xi Percentatge municipis Font: Elaboració propia. Taula 9. Xama de terminals de Senricajxa. Nombre de terminals Instal-lades (1993-1995) i reiaei6 amb @! mbre d'kabitants Terminals instal4ades Població Habitants/ 1993 * 1994 1995* * TOTAL habitants, 1991 terminal* * * Barcelona ciutat 314 4 O 318 1.643.542 5.168,37 Barcelona (resta província) 52 9 5 O 147 3.010.865 20.482,07 Tarragona (província) 1 25 O 26 542.004 20.846,31 Lleida (província) 3 9 O 12 353.455 29.454,58 Girona (província) 2 23 O 2 5 509.628 20.385,12 Total Catalunya Resta dlEspanya * A partir del mes de maig. * Fins al mes de febrer. * * * Habitants 1991; nombre de terminals febrer 1995. Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades pel Servei de Banca Electronica de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. tió sense necessitat de desplacar-se al comerc o la e) Diferenciar-se com a marca per la utilització institució corresponent. Aixo pot incloure des de la d'un mitja de comunicació i informació innovador. realització d'operacions bancaries a la relació amb I'Administració (sol.licitud de permisos, pagament de f) Reduir els costos de personal, infrastructura, tributs), la venda de productes, I'adquisició de títols burocratics, etc., i augmentar la productivitat. de transport, I'obtenció d'informacions comercials, reserves, etc. Altres avantatges. afegits a la utilitzaFinalment, tant per a les organitzacions ofertants cio d'aquests mitjans són la privacitat, la curta duracom per al client la telecompra i els teleserveis da de I'operació, la manca de limitacions horaries i tenen I'avantatge de la concentració i la multiplicitat la multiplicitat d'oferta. de I'oferta. L'usuari pot, doncs, en la pantalla de I'ordinador .passejar. tot consultant diversos aparaper part de les institucions i empreses les millores dors amb un nombre practicament il4imitat d'oferque obtenen amb la ut,iíització dpaquests sistemes tes. La telecompra i el teleservei (i el telelleure) porprovenen sobretot de factors com (institut cerda, ten així al límit el model del centre comercial: si 1991): aquest ha concentrat i reprodui't al seu interior els patrons dels espais comercials de la ciutat tradicioa) Disposar d'una linia directa amb el públic, nal (carrers, places, cinemes, botigues) internalitque permet coneixer gairebé instantaniament la ~ant-ne ek beneficis i oferint seguretat i m~ltiplicitat resposta a un nou producte o servei, així com d'oferta (Ple, 19951, la teiematica permet Crear recollir queixes, suggeriments, etc. centres comercials virtuals. en els quals el passeig, la socialització, el lleure, la gestió i la compra b) Projectar una imatge de transparencia, acpoden fer-se sense desplacament. cessibilitat i preocupació per I'usuari. Tot i trobar-se també en estadis inicials de desenvoC) Tenir un nou canal de vendes i publicitat que l~pament'~, aquests usos de la telematica s'estan permet arribar a segments de la ciutadania el 10 Així, per exemple, el de venda telemetica d?El mercat insuficientment atesos. Corte Ingles, centrat a les seccions de supermercat i neteja, rep tot just a escala espanyola unes 30.000 d) Millora de servei per ampliació d'horari, faciiicomandes any via modem (dades facilitades pel servei de tat d'accés, simplificació de I'operacio. venda telematica d'El Corte Inglés, Madrid, 1995). generalitzant ra~ldament, en esF@ra urxa & terminals (#e Servic&9, pec~al al sector bancari i la comwrmind (1993-1995) pra en grans magatzems. A Ca- , I talunya en particular hi ha dues I I litzar pagaments, obtenir permisos, etc. La tecnologia ha estat desenvolupada i s'han installat 14 prototipus de .Punt de Servei VEREDA. en espais públics per tal de provar-10s. Durant el primer període d'assaig (gener-maig 1995) la xarxa rebé un total de 115.875 consultes, amb una mitjana per terminal instal-lada en funcionament de 112 consultes diaries". En I'actualitat el projecte esta en fase de comercialització de la patent. iniciatives de molt interes pel seu impacte sobre la mobilitat no obligada: el projecte VEREDA i la configuració de la xarxa Servicaixa. VEREDA és un projecte desenvolupat d'enca finals dels anys vuitanta per I'lnstitut Cerda de Barcelona amb el suport de diverses institucions i empreses. El seu objectiu ha estat dissenyar un prototipus de centre d'informació, gestió i compra telematica. Orientat en principi a servir a grans empreses de serveis i I1Administració, el seu objectiu ha estat l1 Dades facilitades per I'lnstitut Cerda. Les terminals instal.lades a la Regió Metropolitana de Barcelona són sis: quatre a Barcelona i dues a la Universitat Autonoma de BarceFont: Elaboració propia a partir de dades facilitades pel Servei de Banca lona; la resta són fora de Catalunya. Electronica de la Caixa dlEstalvis i Pensions de Barcelona. 30.000 - 25.000 -- - .2' 20.000 -- E * $ 15.000 .- 2 lo,ooo -- Barcelona Província de Província Província Província c~utat Barcelona de de de (excepte cutat) Girona Lleida Tarragona oferir el suport per un sistema de Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades pel Servei de Banca .finestreta única,, a través del Electronica de la Caixa dlEstalvis i Pensions de Barcelona. Concepte Gener Febrer Marc Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. 1993 Operativa caixa Localitats Transports Donatius Tributs Multes Rebuts Venda de productes Targeta Xip Vendes Air Europa Fiscalitat Immobles Subhastes TOTAL - - - - 7.376 44.142 69.372 48.102 93.565 126.506 168.393 202.258 1994 Operativa caixa 172.587 152.502 159.510 Localitats 7.136 20.251 10.490 Transports 15.650 15.834 14.437 Donatius 224 252 94 Tributs 65 319 1.710 Multes 360 220 329 Rebuts 459 754 1.834 Venda de productes - - - Targeta Xip - - - Vendes Air Europa - - - Fiscalitat - - 1.058 Immobles - - - Subhastes - - - TOTAL 196.481 190.132 189.462 182.048 184.264 182.932 160.396 124.118 183.705 235.283 252.375 291.331 1995 Operat~va calxa 199.656 168.524 - - - - - - - - - - Local~tats 19.558 34.292 - - - - - - - - - - Transports 13.751 13.707 - - - - - - - - - - Donat~us 358 212 - - - - - - - - - - Tr~buts 331 1.505 - - - - - - - - - - Multes 254 256 - - - - - - - - - - Rebuts 5.984 5.567 - - - - - - - - - - Venda de productes 50 O - - - - - - - - - - Targeta Xlp 3.246 6.177 - - - - - - - - - - Vendes Alr Europa O O - - - - - - - - - - F~scal~tat 1.431 1.093 - - - - - - - - - - Immobles 18.562 14.088 - - - - - - - - - - Subhastes - 9.825 - - - - - - - - - - Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades pel Servei de Banca Electronica de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. El sistema Sewicaixa parteix d'una idea similar, tot basant-se, pero, amb una xarxa telernatica preexistent: els caixers automatics de la Caixa dlEstalvis i Pensions de Barcelona. El sistema comenca a implantar-se a partir del mes de maig de 1993 i de llavors fins febrer de 1995 s'han instablat 528 terminals a tot Catalunya. La taula 9 i la figura 6 mostren el procés de difusió de la xarxa, que s'inicia també amb la cobertura de la ciutat de Barcelona per estendre's després sobre la resta del territori catala. Aixi, com en d'altres serveis telematics, s'observa una major presencia de la xarxa a les arees més densament poblades i accessibles, mentre que a les arees més remotes i pitjor servides (les majors beneficiaries potencials) la xarxa té, paradoxalment, una presencia menor. Aixi, a la ciutat de Barcelona hi ha un terminal Servicaixa per prop de cada 5.000 habitants, mentre que a la resta de la província de Barcelona, a la de Tarragona i la de Girona la presencia és d'una terminal per, aproximadament, cada 20.000 habitants; a la província de Lleida, la mitjana és de prop de 30.000 habitants per terminal. En la taula 10 i la figura 7 pot observar-se el tipus de serveis oferts i I'evolució del nombre d'operacions d'enca de I'inici de la implantació de la xarxa. La serie denota -ultra una forta estacionalitatun increment sostingut i rapidíssim de la utilització de la xarxa. Aixi, entre maig i desembre de 1993 el nombre total d'operacions fou de 759.714 (amb una mitjana de 94.964 operacions mensuals), entre gener i desembre de 1994 puja a 2.372.527 (197.711 operacions mensuals) i en els dos primers mesos d'enguany arriba ja a 518.427 operacions (259.213 operacions mensual^)'^. La incorporació de nous serveis a la xarxa, com el contacte dels ciutadans amb el novell Servei Catala de Col~locació, fan preveure encara una elevació del ritme de creixement. 4. Els canvis en els patrons de la mobilitat: reducció de I'autocontenció i increment del nombre i llargaria dels desplacaments Tal com s'ha vist en els epígrafs anteriors, ens trobem avui en I'entorn metropolita barceloni davant d'un procés de difusió de la ciutat sobre el territori. La població, les activitats productives i els serveis es difonen sobre un espai sempre més ampli. Ara bé, no totes les activitats ni tots els grups socials són afectats de la mateixa manera per aquests processos. Aixi, al mateix temps que s'eixampla i s'integra, el territori metropolita es jerarquitza i s'especialitza. En aquest espai metropolita sempre més fortament integrat i interdependent els ciutadans usen el territori de forma extensiva. És a dir, recorren distancies més llargues per satisfer les mateixes necessitats (treball, estudi, compra, descans), sense que, de moment, la implantació de les noves tecnologies de la comunicació sembli atemperar gaire aquesta tendencia. Aixo resulta en un augment de la mobilitat, en llargaria i quantitat de desplacaments per persona que genera al seu torn demanda de transport públic i, encara més, d'infrastructura viaria. En efecte, una de les característiques principals de les noves pautes de mobilitat és la dispersió relativa dels fluxos, és a dir, el pas des de models de mobilitat fortament radials cap a desplacaments més reticulars. Aixo implica I'existencia d'un gran nombre de fluxos petits i multidireccionals difícils de servir en transport públic. Aixi, I'augment de les necessitats de mobilitat obligada i no obligada unida a les altes taxes de motorització i les mancances de transport públic, resulta en un increment del Des relatiu dels desplaca- . . ments en vehicle privat. l2 El nombre mitja d'operacions diaries per terminal de Servicaixa instal.lada és, tanmateix, forca mes baix que el nombre de consultes a les terminals de VEREDA. Aixi, Aquests aspectes són tractats a bastament en eis en el seu mes de maxima utilització (desembre de treballs que es publiquen a continuació. Aquí volem 1994) el nombre mitja d'operacions Per terminal aturar-nos només en un aspecte que ens sembla instal4ada fou de 16 operacions diaries. El fet que les terminals VEREDA es trobin instal.lades en espais particularment rellevant: la forma com el procés p,jbl,cs i no tinguin cap barrera a Iraccés pot ser un dels d'integració metropolitana esta reduint de manera factors que expliquin aquesta diferencia. accelerada la capacitat dels municipis de contenir Any 1986 Residents Residents Percentatge residents Residents de fora Percentatge de residents que treballen que treballen que treballen que treballen de fora que treballen al municipi fora fora al municipi al municipi Barcelona 459.961 66.710 12,7 171.396 27,l Primera corona 135.976 221.243 61,9 111.148 45,O Total CMB 595.937 287.953 32,6 282.544 32,2 Segona corona 244.321 114.852 32,O 116.544 32,2 TOTAL RMB 840.258 402.805 32,4 398.788 32,2 Anv 1991 - - - Residents Residents Percentatge residents Residents de fora Percentatge de residents que treballen que treballen que treballen que treballen de fora que treballen al municipi fora fora al municipi al municipi - Barcelona 521.129 102.801 16,5 240.036 31,5 Primera corona 174.267 305.809 63,7 179.161 50,7 Total CMB 695.396 408.610 37,O 419.197 37,6 Segona corona 281.910 193.889 40,8 190.884 40,4 TOTAL RMB 977.306 602.499 38,l 610.081 38,4 Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades per I'lnstitut dlEstadistica de Catalunya. la mobilitat que generen i, per tant, accentuen la seva interdependencia envers el conjunt13. Les figures 8 a 13 i les taules 11 i 12, mostren diversos aspectes dlaquest fenomen. Els quatre mapes inicials ens donen una primera imatge, superficial pero interessant, de la destinació dels primers fluxos generats per cada municipi de la provincia de Barcelona, en les dues components de la mobilitat obligada: la mobilitat per raons de treball i la mobilitat per raons d'estudi. Basicament, el que aquests mapes ens permeten de constatar és el següent: l3 Llanalisi podria fer-se també des del punt de vista de I'autosuficiencia. Si I'autocontenció indica la capacitat d'una Brea de retenir la propia forca de treball (percentatge de població ocupada resident que treballa al municipi), I'autosuficiencia indica la capactat d'una Brea d'omplir els propis llocs de treball (percentatge de llocs de treball radicats al municipi ocupats per residents). Els resultats serien forca coincidents, en el sentit que la reducció de Pautocontenció ha anat arreu de la RMB acompanyat de la disminució de I'autosuflciencia. a) En grafiar la primera destinació de la mobilitat per motius de treball (figura 81, es pot observar la posició preeminent de la mobilitat interna a la gran majoria dels municipis de la província. Tanmateix aquesta situació de preeminenca es trenca de manera assenyalada en I'entorn immediat de Barcelona, on 12 municipis tenen com a primera destinació, fins i tot per sobre la propia, la ciutat central. Entre aquests municipis es troben dues localitats de més de 100.000 habitants (IIHospitalet i Santa Coloma) i algun municipi no integrat en IIEntitat Metropolitana del Transport (com Vallromanes, Corbera de Llobregat o Alella). b) Quan passem a veure quin és el primer flux extern de cada municipi (figura 9), resulta evident I'extens~o de I'ambit d'influencia del mercat de treball de la ciutat de Barcelona sobre el conjunt del territori de la Regió I (Maresme, Valles Occidental, Valles Oriental i Baix Llobre- - Primera destinació Primera destinació el propi municipi ♦ Primera destinació Barcelona ♦ Primera destinació Barcelona d'e la poblecle per mottu '' de treball. , e l ÉtiflaciÒ municipat ProvIncia de Barcelona, Figura 9. Mobilitat de població per motiu de treball. Primera destinació exclós el propi  Provincia de Barcelona, 1991 Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya. Nota: Els municipis que no tenen cap indicador de flux no disposen de població ocupada fora del seu municipi. Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya. Habitants 1986 1991 Nombre de Percentatge Nombre de Percentatge municipis d'autocontenció municipis d'autocontenció TOTAL 162 67,6 162 61,9 Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades per I'lnstitut dlEstadistica de Catalunya. gat) i la seva progressiva penetració cap a d'altres ambits (el Garraf, la Conca d10dena, el Moianes). Aixi mateix es constata la persistencia d'altres mercats dins la mateixa Regió Metropolitana que, en llurs respectius ambits, aconsegueixen la primacia fins i tot per sobre de Barcelona: Sant Celoni, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedes, Vilanova, Mataró i Blanes. C) Pel que fa a la primera destinació de la mobilitat per estudi (figura 10), s'ha grafiat la mobilitat per ensenyament secundari, que es ja susceptible de generar desplacaments intermunicipals d'alguna importancia, i que depen, és clar, en gran manera de la disponibilitat d'equipaments. Aixo permet d'observar I'existencia de tres dinamiques diferenciades: en els municipis de I'area metropolitana estricta, I'autocontencio és forca alta; a la resta de la Regió I, la presencia menys difusa d'equipaments fa que un nombre elevat de municipis tinguin com a primera destinació un municipi veí de més pes específic (Arenys de Mar, Calella, Cardedeu, Granollers, Caldes de Montbui, Mollet, Sabadell, Terrassa, Martorell, etc.); finalment, a la resta del territori de la província els primers desplacaments intermunicipals són ja de molta més entitat, d'un abast que podríem anomenar comarcal (i tenen per centre poblacions com Vic, Berga, Navas, Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova). d) El darrer grafic, on es presenta la primera destinació de la mobilitat escolar exclos el propi municipi (figura 1 I), permet visualitzar de nou, a la Regió Metropolitana, I'abast del mercat -escolar en aquest casde Barcelona i la importancia de les altres centralitats metropolitanes ja detallades en els apartats anteriors. Almenys pel que fa a la mobilitat laboral, aquestes són dades prou conegudes que han estat objecte de tractaments estadístics sofisticats com els de Joaquim Clusa (1993) i Margarita Castañer et al. (1994). Tractaments que permeten anar forca més lluny d'aquestes constatacions i avancar cap a la determinació d'arees funcionals. Si hem fet apareixer aquí aquestes figures és per la relació que tenen amb les dues següents (figures 12 i 13). Aquí podem veure I'evolucio de I'autocontencio laboral dels municipis de la província de Barcelona entre 1986 i 1991. Ventrada s'observa una reducció molt ostensible de I'autocontenció en el conjunt de la província. Aixi, si I'any 1986 només 101 municipis dels 308 que integren la demarcació tenien una autocontenció inferior al 50%' I'any 1991 aquest número era ja de 152. Ara bé, als nostres efectes és important sobretot assenyalar que aquestes autocontencions particularment baixes es troben sobretot en el territori de la Regió Metropolitana de Barcelona: si I'any 1986 les autocontencions inferiors al 50% es trobaven sobretot a I'area metropoli- Nota: Els municipis que no tenen cap indicador de flux no disposen de població estudiant d'aquest nivell. Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya. Nota: Els municipis que no tenen cap indicador de flux no disposen de població estudiant d'aquests nivells. Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya. • Primera destinació Barcelona e la pob1~0t1 crestiOdi pari; Premé ;í , d'r  ,él6~43s propi Primera destinació Primera destinació el propi municipi • Primera destinació Barcelona tana estricta, ara les trobem escampades sobre la totalitat del territori de la regió i afecten ja 109 dels 162 municipis que hi hem inclos. Les taules 11 i 12 permeten analitzar amb més detall aquest fenomen de perdua de capacitat d'autocontenció en relació tant amb la localització com amb la dimensió dels municipis. Així, pot observar-se (taula 11) com els municipis més dependents del conjunt són els de la primera carona metropolitana (63,7% de residents que treballen fora del municipi); es constata, aixi mateix, que la segona corona es troba en un procés d'integracio accelerada (de manera que els seus municipis passen del 32% al 40,8% de residents que treballen fora entre 1986 i 1991). Les dades permeten observar, aixi mateix, la davallada generalitzada de I'autosuficiencia a la que ens referíem a la nota 13: de cada 10 llocs de treball radicats a Barcelona, 3 són ocupats per residents fora del municipi, a la primera corona la proporció puja a 5 de cada 10 i a la segona a 4 de cada 10. D'altra banda, les dades de la taula 12 indiquen com en termes relatius la perdua mitjana d'autocontencio ha tendit a ser més alta en els municipis petits que en els grans. Així, els municipis petits -que d'altra banda són, com s'ha vist, els que creixen més depressaveuen caure les seves taxes d'autocontenció fins a límits baixissims: Cabrils (25,1%), Viladecavalls (23,8%), Alella (22,1%), Tiana (18,8%) ... i Matadepera (on només un 12,2% dels actius, 1 de cada 10, treballa al municipi). Aixo no vol dir pas que els municipis més grans no perdin autocontencio: Mataró cau del 84,5% al 75,5%, Terrassa del 84,7% al 79,0%, Sabadell del 78,7% al 67,5% i, fins i tot, Barcelona del 87,3% al 83, 5%14. 5. Les polítiques publiques en materia de mobilitat Hem vist, doncs, com I'increment de la mobilitat a la RMB té el seu origen en la configuració d'un determinat model de metropoli. Una metropoli que tot difonent-se sobre el territori, s'especialitza i es jerarquitza. És aquesta una evolució comuna a la majoria de les grans ciutats europees. I, tanmateix, és una evolució que tot i possibilitant beneficis innegables (disminució de la densitat en les arees centrals, dispersió de llocs de treball i serveis sobre el territori), genera enormes costos col.lectius. Costos col.lectius que, atenent-nos únicament als que s'associen de manera més directa a la mobilitat, poden agrupar-se de la manera segijentI5: a) Costos financers deguts a la necessitat de satisfer una demanda sempre més alta d'infrastructura viaria i transport públic; aixo obliga les administracions a fer esforcos que -davant la capacitat practicament irrestricta d'utilització de I'automobil privattenen sovint, com amarga contrapartida, el retorn a una situació de congestió similar a la inicial, en incentivar la millora de flu'idesa obtinguda gracies a les noves intervencions un Ús encara més alt del vehicle privat. b) Costos ecologies deguts a I'ocupacio de sol -en un medi on aquest és particularment escas-, al consum energetic i a la contaminació. C) Costos de salut pública avaluables en el nombre de víctimes d'accidents i els efectes sobre les persones de la congestió i la contaminació. d) Costos economics que repercuteixen directament en les empreses com a resultat de I'impacte de la congestió sobre els costos de transport o, indirectament, en forma de demanda de compensació als treballadors per increment de la jornada laboral. e) Costos socials ja que, en estar la capacitat de cada família de triar el seu lloc de residencia l4 Tanmateix, dos municipis grans de la conurbació, Santa Coloma i I'Hospitalet, que es trobaven en I'any 1986 en l5 Per a una metodologia d'avaluació dels costos i benefitaxes baixissimes (24,3% i 32,3%, respectivament), mam cis derivats de mobilitat urbana vegeu Pere Riera (1993). tenen la seva autocontenció (i tenen, cinc anys després, Sobre el tema de I'impacte de la qüestió sobre la poblaautocontencions del 24,7% i 32,6%). cio femenina vegeu Maria Rosa Vittadini (1991). Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades per I'lnstitut dlEstadistica Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades per I'lnstitut dlEstadistica de Catalunya. de Catalunya.