REALITZACIONS
I
PROJECTES
EN
UNA
AREA
CLAU
DE
LA
CONURBACIO
BARCELONINA:
EL
PRAT DE LLOBREGAT
CONSTANT^
VIDAL
A qui ec e municipal, Ajun amen del P a de Llob ega
SUMARI
1.
Encaix gene al del municipi
2.
G ans línies es a egiques de desen olupa-
men u ba i e i o ial
3.
Algunes ac uacions emblema iques
3.1.
Coo dinació d'ac uacions en in as uc u es i
en el medi na u al
al
Del a del Llob ega
3.2.
El nou i ine a i al li o al p a enc
3.3.
La ehabili ació del ba i de San Cosme
3.4.
El
Pa c de Negocis Mas Blau
Bibliog a ia
REALITZACIONS
I
PROJECTES
EN
UNA
AREA
CLAU
DE
LA
CONURBACIO
BARCELONINA: EL PRAT DE LLOBREGAT
1.
Encaix gene al del municipi
Pa la del municipi del P a i de la se a o denació
e i o ial signi ica ineludiblemen e e e encia a
I'ambi geog a ic del Del a del Llob ega . Des del
pun de is a u banís ic, les ca ac e ís iques p inci-
pals d'aques són les següen s:
-
És un espai geog a ic que disposa d'una im-
po an ex ensió de sol lliu e i no u bani za , en
el qual es man é una des acada ac i i a ag íco-
la; con é ind e s de g an in e es mediambien al
i una anja cos ane a de g an po encial pe al
lleu e ciu ada.
-
Es a si ua al cos a de la ciu a cen al me o-
poli ana i s'hi locali zen les dues in as uc u es
del anspo més impo an s de Ca alunya:
I'ae opo del P a i el po de Ba celona.
-
Pe an , es ac a d'un ambi de g an impo -
ancia es a egica que supo a una o a p essió
de o a mena d'inicia i es de ans o mació i
ocupació del sol: desen olupamen de les
in as uc u es exis en s, ins al.lació de no es
in as uc u es, locali zació de g ans equipa-
men s me opoli ans, c eixemen dels eixi s
u bans exis en s, e c.
Al cen e de la plana del aica es oba la ciu a del
P a . Es ac a dluna població de g anda ia mi jana,
que s'ha desen olupa accele adamen els anys
seixan a i se an a en un p océs simila al de o a la
conu bació ba celonina ( egeu aula
1).
En ol ada
pel iu Llob ega , ies de g an capaci a i I'ae o-
po , la se a acana més ep esen a i a és una
a ea indus ial an iga i amb c eixen g au d'obso-
lescencia. Ciu a , en de ini i a, que necessi a ob i -
se cap al sud i elaciona -se amb el seu en o n
ag ícola i li o al, i que ha supo a la ince esa i la
hipo eca de les p e isions del planejamen u banis-
ic: ampliació del po i de I'ae opo i des iamen
del iu ( egeu aula
2).
Taula
1.
E olució de la població
Any Hab~ an s
Fon : Ins i u dlEs adis ica de Ca alunya
Taula
2.
Ocupació del sol (Ha)
Concep e Ocupació ac ual PGM
Sol esidencial 230 290
Sol indus ial 240 240
Sol e cia i
i se eis ae opo ua is 33 108
Cen e Di eccional del P a
-
170
Sis ema ae opo ua i 580 1.200
Sis ema po ua i 25* 240
F anja li o al
i ese a na u al 580 580
Al es (ag ícola,
iu, in as uc u es) 1.235 395
TOTAL 2.923 3.223
*
sol indus ial
2.
G ans línies es a egiques
de desen olupamen u ba
i
e i o ial
Des de a bas an s mesos s'es a p oduin un
impo an i in e essan es o c de deba i dialeg
en e les adminis acions públiques implicades
(MOPT, Gene ali a i Ajun amen del P a ) elaciona
amb el conjun d'ac uacions en in as uc u es de
anspo (ampliació del po i de I'ae opo , acces-
sos ia is i e o ia is) i de se eis ecnics (depu a-
do a d'aigües esiduals i incine ado a de esidus
solids) p e is os al Del a del Llob ega en els p o-
pe s anys. Es ac a d'un exe cici inno ado que
p e én supe a la logica de les in e encions sec o-
ials pe ins alala -se en un p océs d'o denació e i-
o ial i de coo dinació ins i ucional, amb I'objec iu
onamen al, des del pun de is a municipal, de e
compa ible, d'una banda, la pe manencia del Del a
del Llob ega conside a com a pa in eg an del
sis ema me opoli a d'espais lliu es -absolu amen
necessa i pe a la millo a de la quali a de ida dels
ciu adans- i, de I'al a, ['adequa desen olupamen
de les p incipals in as uc u es de anspo .
Pe assoli aques objec iu cal en end e i accep a
que aques conjun d'ac uacions in as uc u als s'ha
de eali za sob e d'un e i o i an agil i delica
com ic en alo s mediambien als, de mane a que
cada una de les accions ha de eni com a guia inse-
pa able, a més a més dels condicionan s p opis,
I'a aluació igo osa de I'impac e que p odui a a
I'en o n ambien al amb la inali a d'e i a -lo o de
co egi -10; al ma eix emps, ambé s'ha de p ocu a
la de ini i a alo i zació dels di e en s espais lliu es
que con igu en el Del a (I'espai ag ícola, la anja
li o al i les a ees na u als), eali zan les ac uacions
adequades en cada cas. Aques a és I'única mane a
de ga an i el complex, pe o possible, exe cici
d'o denació e i o ial que enim al damun de la
aula.
Pel que a e e encia al desen olupamen més
especí icamen u ba hi ha di e en s línies es a egi-
ques d'ac uació, si bé o es es an encaminades a
I'objec iu d'assoli un model de ciu a més equili-
b ada, economicamen més solida
i
amb majo
quali a de ida. D'aques es, les p incipals són les
que comen a em a con inuació ( igu a
1).
P ime a línia. Di e si ica I'ac i i a economica, com-
plemen an I'ac i i a ag ícola i indus ial del P a
amb la c eació d'a ees d usos e cia is, se eis a la
indús ia, equipamen s me opoli ans, e c., ecolza-
des en la g an accessibili a de la xa xa a e ial, la
p oximi a a I'ae opo i la po enciali a del sec o
indus ial p esen a la ciu a . F ui d'aques a línia
d'ac uacio es I'a ea del Mas Blau -que en la se a
p ime a e apa ja és eali a - i ho ha d'ésse en un
u u p ope el Cen e Di eccional del P a , el qual
hau ia de eni un nou pape espec e del p e is en
el Pla Gene al Me opoli a (ac i i a s elacionades
amb I'in e can i modal del anspo ) com a B ea de
no a cen ali a d'ambi me opoli a.
Segona línia. Consolida I'ac i i a indus ial. Al
P a , la indús ia ocupa ap oximadamen unes
240
hec a ees, de les quals es poden dis ingi es
B ees: en p ime Iloc, I'a ea no d, amb acana a
I'au o ia de Cas ellde els, és la més an iga (les a-
b iques o igina ies, la Seda de Ba celona i la Pape-
le a Española, són dels anys in ); en segon Iloc,
I'a ea de Ponen , que cons a dels sec o s de Ca
I'Alaio, Enkalene i Mas Ma eu (p ojec a s els anys
seixan a) i el sec o Fondo d'en Peixo, més ecen
(anys ui an a); en e ce Iloc, I'a ea de Lle an ,
que cons a dels sec o s més mode ns: el sec o
de Cal Saio, el polígon P a enc i el sec o de
IIEs uch. L'ac uació municipal s'ha di igi els Úl ims
anys cap al omen i I'impuls de la u bani zació dels
sec o s de ici a is i, al com s'ha comen a an e-
io men , a la c eació d'o e a de sol pe a o icines
i se eis de supo a I'ac i i a indus ial amb
I'objec iu de e -la més a ac i a i d'a a o i la millo-
a i la eno ació de les se es ins al-lacions. Mal-
g a aixo, ambé s'ha d'assenyala que a I'a ea
no d, que ha con igu a la acana més ep esen a i-
a del P a du an els úl ims se an a anys, ine i a-
blemen , a mig o lla g e mini, s'hau a de p odui
un p océs de ans o mació d'ús amb I'objec iu de
ecupe a aques a acana pe a la ciu a i d'ade-
qua -se al conjun de I'en o n u ba i al nou pape
ia i que la G an Via assoli a ben a ia .
Te ce a línia. Comple a la cons ucció de la ciu a
esidencia^,
mi jancan I'impuls d'ac uacions en el
sol u ba (ba i de Cal Saio) i en el sol u bani zable
(sec o s de Ribe a Baixa, Cal Gana, la lana i Can
Bonic), con inuan el p océs de e o ma in eg al del
ba i de San Cosme i p omo en la cabdal ob a
d'u bani zació de I'a inguda Onze de Se emb e
(ac ual ca e e a B-250)' que pe me a e eb a
I'ex em sud de la ciu a i d'al es. Aques conjun
d'ac uacions se i a pe elliga de ini i amen
I'en ama u ba, a a possible el c eixemen o de-
na de la ciu a en els p ope s anys (es ac a
d'u bani za sol pe a 2.400 habi a ges i al es
usos complemen a is) i assegu a a la millo a quan-
i a i a i quali a i a de I'ac ual do ació d'espais Iliu-
es i equipamen s.
Qua a linia. Re i ali za el Casc An ic. El que
podem conside a com a Casc An ic del P a (el
eixi u ba an e io a 1940) é una supe ície ap o-
ximada de 40 hec a ees i la se a consolidació com
a nucli de població se si ua als ol an s de la mei-
a del segle XIX: pe an , podem con eni que és
de cons ucció ela i amen ecen . Com ha suc-
ce'i en al es si uacions simila s, ambé ha pa i les
conseqüencies nega i es del apid desplacamen
del cen e esidencial, come cial i de se eis cap al
sud, a an del c eixemen accele a de la ciu a els
anys seixan a i se an a; aques es són basicamen
I'en ellimen i la pe dua de població i la disminució
de I'ac i i a come cial. Pe a on a aques a si ua-
ció s'ha p og ama un conjun d'ac uacions -algu-
nes ja eali zades- de ehabili ació i millo a de
I'espai públic (placa Me ce Rodo eda, placa de la
Vila i ca e de Fe an Puig, Rambla dlAnselm Cla é,
passeig del Canal...), de eequipamen ins i ucional i
Figu a
1.
El P a de Llob ega
(1987)
i
les acl
-
que es
(
,
L,
1,
3
ITINERARI AL LITORAL
1
_ ic
1
1

socio-cul u al (To e Mun ades, Cinema Mode n, edi i-
ci municipal del ca e Cen e, el Cen e A esa) i de
p omoció dels adicionals eixos come cials (Fe an
Puig-F ede ic Sole , Jaume Casano es), en la con-
ianca que se eixin de on d'a acció pe a la es a
de la ciu a
i
especialmen pe a la població jo e.
3.
Algunes ac uacions emblema iques
En aques capí ol explica em alguns dels p incipals
p ojec es i ac uacions que s'es an eali zan o que
es an p e is os en un u u p ope i que s'han
escolli pel seu in e es d'abas me opoli a o egio-
nal. D'una banda, comen a em el conjun d'ac ua-
cions d'in as uc u es i en el medi na u al ac ual-
men en ase d'es udi
i
conce ació aixi com un
p ojec e conc e -el nou i ine a i al li o al p a enc-
d'in e enció en el sis ema na u al del Del a del
Llob ega . De I'al a, comen a em dos dels p ojec-
es més ep esen a ius de cons ucció de la ciu a :
el Pa c de Negocis Mas Blau i la culminació de la
ehabili ació del ba i de San Cosme.
Figu a
2.
Esquema de coo dinació
d'in as uc u es
i
o denació e i o ial
(MOPT)
3.1.
Coo dinació d'ac uacions
en in as uc u es
i
en
el medi na u al
al Del a del Llob ega
a)
in as uc u es
del anspo
El po de Ba celona. La p ojec ada ampliació del
po de Ba celona, d'aco d amb el Pla Di ec o de
1991, ha de signi ica el desen olupamen dels
espais de e a i la cons ucció de nous molls, la
c eació d'una B ea de se eis complemen a is ela-
cionada amb la cadena p oduc i a -la Zona d'Ac-
i i a s Logís iques-, d'unes 135 hec a ees de
supe ície, i I'execució dels accessos ia i i e o ia i
especiali za s. L'objec iu es a egic del po és el de
do a -se d'una in as uc u a capac de dobla I'ac ual
olum de anspo de me cade ies
(18
milions de
ones) pe I'ho i zó de I'any 2010. Aques es ac ua-
cions s'han de locali za en el e me municipal del
P a i impliquen, des de la pe spec i a del po de
Ba celona, el des iamen del iu Llob ega dos quilo-
me es cap a Ponen , És e iden que I'impac e e i-
o ial i mediambien al d'aques a ac uació és impo -
an íssim i, pe an , qualse ol decisió que es p en-
gui ha de se conce ada a pa i de I'ap o undimen
en I'analisi igo ós i objec iu sob e el uncionamen
del sis ema po ua i ca ala (po s de Ba celona i
Ta agona), I'e olució ecnologica en el sis ema de
anspo ma í im i les necessi a s a mig e mini del
po de Ba celona, aixi com sob e I'a aluació de
I'impac e ambien al en el uncionamen hid aulic del
iu, els aqüí e s sub e anis, les a ees humides p o-
egides i la línia cos ane a.
L'ae opo del P a . El desen olupamen u u de
I'ae opo del P a es conc e a en la cons ucció
d'una no a pis a si uada al sud, pa al4ela a I'ac ual
pis a 07-25, en la po enciació de I'a ea de ca ega
de me cade ies, en la c eació de I'anomenada ~ciu-
a ae opo ua ia. (zona modula pe a les com-
panyies ae ies
i
zona de se eis e cia is comple-
men a is) i, inalmen , en la millo a de I'ac ual
accessibili a ia ia i e o ia ia. L'objec iu es a 6
gic inal és el de dobla I'ac ual olum po encial de
ansi de passa ge s ins als 30 milions, i el de i-
plica el de anspo de me cade ies ins a les
400.000 ones. Pe a du a e me les ac uacions
cald a p ecisa les condicions i les ca ac e ís iques
ísiques d'aques desen olupamen , enin en
comp e el u u pape que han de juga els ae o-
po s de Gi ona i de Reus i la xa xa del e oca il
dlal a eloci a , amb la inali a de e -les compa i-
bles amb I'o denació del lími sud de la ciu a (la
.ciu a ae opo ua ia. ha de elliga -se amb la ~ciu-
a esidencial4 i amb la p ese ació de les a ees
humides, I'ac i i a ag icola i la zona cos ane a
(que necessa iamen limi a a la sepa ació de les
dues pis es pa al.leles, amb un maxim al ol an
dels 900 m).
Les xa xes ia ia
i
e o ia ia. Les ac uacions en
aques es xa xes de anspo es an di ec amen in-
culades a les in as uc u es po ua ia
i
ae opo ua-
ia ( igu a 2) i, a esa la di e si a de p opos es que
ac ualmen hi ha en es udi (coo dinació dlAc ua-
cions pel MOPT, Pla ln e modal del T anspo en
ase d'elabo ació pe la Gene ali a , ac uació sec o-
ial de Ren e), és especialmen necessa i I'es o c de
conce ació i coo dinació en e les di e en s admi-
nis acions i o ganismes implica s. A la xa xa ia ia,
les p incipals ac uacions que es p oposen són: la
connexió di ec a en e el Segon Cin u ó (Ronda de
Dal ) i la a ian de la ca e e a C-245 (au o ia que
connec a amb I'au opis a A-161, el nou accés a
I'ae opo des de I'eix a e ial an e io , la con inua-
ció de I'au o ia del Baix Llob ega pel ma ge d e
del iu ins a la Zona dlAc i i a s Logís iques i el
Po ,
i
inalmen , la cons ucció de la Ronda Sud del
P a , que connec a el po -Zona F anca i I'ae opo .
Aques es ac uacions pe me en, duna banda, sepa-
a els ansi s egionals i els locals-coma cals i con-
e i la G an Via en I'eix cí ic e eb ado de I'a ea
cos ane a en e el P a i Cas ellde els, i de I'al a,
ede ini els ambi s del Cen e Di eccional i de la
ma ina ag icola de San Boi i el P a . A la xa xa
e o ia ia les ac uacions p e is es són: la cons uc-
ció d'un nou accés a la ZAL i al po pel ma ge
esque e del iu, d'ample eu opeu, connec a a la
línia el Papiol-Molle ; la c eació d'una es ació e mi-
nal de me cade ies a la ZAL i la cons ucció d'una
línia de e oca il lleuge , ele ada, que doni se ei
al P a , I'ae opo i I'a ea cos ane a, i que es igui
connec ada, en els seus ex ems de IIHospi ale i
Cas ellde els, a la xa xa de Ren e i al e oca il
me opoli a.
b)
In as uc u es de se eis ecnics
És un objec iu p io i a i la cons ucció de I'es ació
depu ado a del Baix Llob ega , p e is a pe al 40%
de les aigües esiduals de I'a ea me opoli ana, la
qual necessi a una supe icie de 25 a 50 hec a ees.
Es p e euen dues locali zacions al e na i es: en
e enys del sis ema po ua i en el ma ge esque e
de la lle a del iu des ia o a la lle a ac ual del iu.
P e iamen cal es udia el sis ema ecnologic de la
ins al.lació, el qual en de ini a la g anda ia. També
es p e eu la cons ucció d'una plan a incine ado a
de esidus solids, d'una supe icie de 5 hec a ees,
locali zada en e enys ese a s a I'ac ual ecin e
del po de Ba celona.
C) Ac uacions en els espais lliu es: I'espai ag ícola
i
I'espai li o al del Del a
Fins aquí hem in en a desc iu e esumidamen una
g an di e si a d'ac uacions en in as uc u es con-
cen ades en un ambi geog a ic limi a i, pe an ,
és líci que ens p egun em: que en es a del Del a
del Llob ega i, més conc e amen , del municipi del
P a ? Doncs en es a un e i o i mal ac a , densa-
men ocupa , es uc u a en peces més o menys
g ans i a ci de ies de comunicació, pe o que,
malg a o , enca a po disposa d'un conjun
d'espais lliu es que ocupen ap oximadamen unes
1.100 hec a ees, mol aluoses i en les quals cal
ac ua mi jancan mesu es adequades a cada cas,
pe al de p o egi i po encia aques s alo s.
A I'espai ag ícola, cons i u~ pe dues g ans peces,
de 200 hec a ees cadascuna, si uades al no d i al
sud de la ciu a , cal consolida I'ac i i a ag icola,
elimina ince eses i a ec acions u banís iques, p e-
se an i millo an els elemens in as uc u als
(xa xa de camins, xa xa de egs
i
desguassos).
A les zones humides, cons i u'ides pe les a ees
p o egides de la Rica da-Ca I'A ana i del Remola -
Filipines i els seus en o ns d'in luencia, cal es abli
les mesu es e ec i es de p o ecció i de ges ió
d'aques s espais adequades als seus alo s na u-
als i
pedagogies.
En qualse ol cas, aques es
accions no hau ien de signi ica la gene ació d'uns
espais seg ega s de I'en o n, sinó elaciona s, en
la mesu a que es conside i con enien , amb els
al es usos de lleu e de la anja cos ane a.
A I'úl im, a la anja cos ane a cald a es abili za la
línia de la cos a mi jancan I'execució de les ob es
de de ensa de ini i es, p ese a la pineda de Can
Camins i el camp de gol del P a , es udia els di e-
en s ni ells d'us, equipamen i u bani zació ade-
qua s als alo s na u als i paisa gís ics dels di e-
en s ams de la cos a, i assegu a la millo a de la
quali a de I'aigua del ma (amb la depu ació de les
aigues esiduals). Aques espai, jun amb les zones
humides, ha de cons i ui el u u g an pa c li o al
me opoli a, d'unes 700 hec a ees de supe ície.
Figu a
3.
I ine a i al li o al p a el
3.2.
El nou i ine a i al li o al p a enc
Aques p ojec e és ui d'un aco d en e el MOPT i
I'Ajun amen del P a amb la inali a de de ini un
aca al e na iu a la ca e e a de ci cum al~lació
de I'ae opo (B-203) que s'ha de sup imi pe
pode amplia les ins al-lacions de segu e a ae o-
po ua ia de la pis a 07-25. Pe conc e a aques
aca i ga an i -ne una execució espec uosa amb
I'en o n es a edac a un pla especial pe la
Mancomuni a de Municipis i I'Ajun amen el 1991.
L'i ine a i ( igu a 3) cons a de es ams di e en s i
é una longi ud o al de 4'2 quilome es:
-
El p ime am és el de la Ronda Sud de la
ciu a i é una longi ud de 800 me es; ep e-
sen a la p ime a ase de la onda p e is a en el
Pla Gene al Me opoli a, en e els ba is de
San Cosme i la Ba celone a, es p e eu una
secció de 20 me es (2+2 ca ils i mi jana cen-
al) i enllacos a ni ell amb I'a inguda del Re-
mola i el u u passeig del Canal de la D e a.
-
El segon am és el de la Bunyola,--en e la
Ronda Sud i I'an ic camí de Valencia, i é una
longi ud de 1.450 me es; es disposa pa al.lel
al canal de la d e a del Llob ega i a la se a
ege ació de pla ane s i pollanc es; es p e eu
una secció de 12 me es (1+1 ca ils i o als
pe ehicles ag ícoles) i un camí de
4
me es
pe a ianan s i bicicle es; ambé es millo a
I'accés al Cemen i i No d i, al inal del am, es
p oposa a ea d'accés i d'apa camen de la
ese a na u al de la Rica da-Ca I'A ana.
-
El e ce am és el del camí de Valencia,
en e la Bunyola i el camping Cala Go-gol i é
una longi ud de 1.950 me es; segueix el aca
del camí ac ual espec an I'a b a d'alineació,
la secció és iden ica a I'an e io i el eco egu
de ianan s se si ua al cos a sud ap o i an
ams de I'an ic camí.
En de ini i a, es ac a d'un p ojec e que es ableix
les condicions de aca i disseny dels di e en s
elemen s ia is que han de cons i ui el p incipal i i-
ne a i en e la ciu a i el seu li o al, o ga an in el
espec e a I'en o n ag ícola que es a essa i als
seus elemen s in as uc u als i paisa gís ics (ca-
nals, camins, ege ació). L'execució del p ojec e
es a ca ec del MOPT i la in e sió p e is a en el pla
especial és de 1.294 milions de pesse es.
3.3.
La ehabili ació del ba i
de San Cosme
El ba i de San Cosme e el seu o igen en els anys
1965-1967, quan el cons ueix la dnidad Vecinal
de Abso ción San Cosme. pe I'Ob a Sindical del
Hoga y A qui ec u a, amb I'objec iu d'allo ja la
població ba aquis a de Ba celona i els pe judica s
pe les inundacions de 1962 a Co nella; aques p i-
me sec o cons a a de 1.500 habi a ges. Pos e-
io men , els anys 1971-1973, es cons ueix un
segon sec o si ua en el pe íme e sud-oes , que
cons a de 801 habi a ges. Es ac a, pe an , d'un
ba i do mi o i, que es con igu a com una peca
u bana impo an de 50 Ha de supe ície, aillada i
des inculada de la es a del P a , au osu icien en
equipamen basic do acional i come cial; el seu
po encial de població e a de 9.200 habi an s, men-
e que el P a de 1965 en enia 21.000.
A la segona mei a dels anys se an a, la p og essi-
a deg adació ísica
i
social del p ime sec o obli-
ga I1Adminis aciÓ a plan eja -ne la ehabili ació in e-
g al, edac an un Pla Especial de Re o ma In e io ,
ap o a I'any 1978, en el qual es p oposa la subs i-
ució dels 1.500 habi a ges del p ime sec o , la
eo denació de la iali a i majo do ació d'equipa-
men s i espais lliu es. Pe al segon sec o es p o-
posa el man enimen de I'o denació p eexis en i la
ehabili ació dels habi a ges en mal es a .
La e o ma d'aques p ime sec o ( egeu aula 3)
ha ep esen a la cons ucció de 1.754 nous habi-
ages, en qua e e apes i du an el pe íode 1979-
1993 (ac ualmen s'execu a I'úl ima e apa, amb 80
habi a ges); la ges ió de I'ac uació s'ha eali za
mi janca la conce ació en e I'Adminis ació cen-
al (IPPV) i, pos e io men , la Gene ali a de
Ca alunya, I'Ajun amen del P a i I'Associació de
Ve'ins del ba i.
En elació amb I'o denació del ba i es poden des-
aca les següen s ca ac e ís iques ( igu a
4):
-
La si uació de I'edi icació esidencial es a
condicionada pe la p opia dinamica de I'ac ua-
cio (cons ucció de nous habi a ges, ocupació
i
ende oc dels habi a ges ells) i pe les limi a-
cions de les se i uds ae onau iques que a ec-
en el lími sud del ba i.
-
L'eix e eb ado es el ca e de Llob ega i
en ell ecolzen I'ac i i a come cial i els equipa-
men s socials més signi ica ius.
-
La implan ació d'un o d e u ba p ecís i eco-
neixedo i la simpli icació de I'esquema ia i
com a ac o s de cohesió in e na.
-
La uni a edi ica o ia basica és el lloc anca en
si ma eix en o ma d'anell, de qua e plan es
d'alcada i di e en g anda ia d'ag egació (de 44 a
80 habi a ges), amb un pa i in e io que és lloc de
elació i d'accés a la lla . Aques a ipologia única
obeeix a c i e is de cohesió ei'nal, economia
cons uc i a i olun a cla a de epe ició o mal.
-
No es plan eja especialmen la elació amb
Taula
3.
Resum del PER1 de
San
Cosme
Supe icie
Habi a ges
Densi a
Edi icabili a d'ús p i a
índex de I'edi icabili a b u a
Supe ície de les zones
Supe icie: sis emes
iali a i pas
de ianan s
espais lliu es
equipamen s