Realitzacions i projectes en una àrea clau de la conurbació barcelonina : el Prat de Llobregat

REALITZACIONS I PROJECTES EN UNA AREA CLAU DE LA CONURBACIO BARCELONINA: EL PRAT DE LLOBREGAT CONSTANT^ VIDAL A qui ec e municipal, Ajun amen del P a de Llob ega SUMARI 1. Encaix gene al del municipi 2. G ans línies es a egiques de desen olupa- men u ba i e i o ial 3. Algunes ac uacions emblema iques 3.1. Coo dinació d'ac uacions en in as uc u es i en el medi na u al al Del a del Llob ega 3.2. El nou i ine a i al li o al p a enc 3.3. La ehabili ació del ba i de San Cosme 3.4. El Pa c de Negocis Mas Blau Bibliog a ia REALITZACIONS I PROJECTES EN UNA AREA CLAU DE LA CONURBACIO BARCELONINA: EL PRAT DE LLOBREGAT 1. Encaix gene al del municipi Pa la del municipi del P a i de la se a o denació e i o ial signi ica ineludiblemen e e e encia a I'ambi geog a ic del Del a del Llob ega . Des del pun de is a u banís ic, les ca ac e ís iques p inci- pals d'aques són les següen s: - És un espai geog a ic que disposa d'una im- po an ex ensió de sol lliu e i no u bani za , en el qual es man é una des acada ac i i a ag íco- la; con é ind e s de g an in e es mediambien al i una anja cos ane a de g an po encial pe al lleu e ciu ada. - Es a si ua al cos a de la ciu a cen al me o- poli ana i s'hi locali zen les dues in as uc u es del anspo més impo an s de Ca alunya: I'ae opo del P a i el po de Ba celona. - Pe an , es ac a d'un ambi de g an impo - ancia es a egica que supo a una o a p essió de o a mena d'inicia i es de ans o mació i ocupació del sol: desen olupamen de les in as uc u es exis en s, ins al.lació de no es in as uc u es, locali zació de g ans equipa- men s me opoli ans, c eixemen dels eixi s u bans exis en s, e c. Al cen e de la plana del aica es oba la ciu a del P a . Es ac a dluna població de g anda ia mi jana, que s'ha desen olupa accele adamen els anys seixan a i se an a en un p océs simila al de o a la conu bació ba celonina ( egeu aula 1). En ol ada pel iu Llob ega , ies de g an capaci a i I'ae o- po , la se a acana més ep esen a i a és una a ea indus ial an iga i amb c eixen g au d'obso- lescencia. Ciu a , en de ini i a, que necessi a ob i - se cap al sud i elaciona -se amb el seu en o n ag ícola i li o al, i que ha supo a la ince esa i la hipo eca de les p e isions del planejamen u banis- ic: ampliació del po i de I'ae opo i des iamen del iu ( egeu aula 2). Taula 1. E olució de la població Any Hab~ an s Fon : Ins i u dlEs adis ica de Ca alunya Taula 2. Ocupació del sol (Ha) Concep e Ocupació ac ual PGM Sol esidencial 230 290 Sol indus ial 240 240 Sol e cia i i se eis ae opo ua is 33 108 Cen e Di eccional del P a - 170 Sis ema ae opo ua i 580 1.200 Sis ema po ua i 25* 240 F anja li o al i ese a na u al 580 580 Al es (ag ícola, iu, in as uc u es) 1.235 395 TOTAL 2.923 3.223 * sol indus ial 2. G ans línies es a egiques de desen olupamen u ba i e i o ial Des de a bas an s mesos s'es a p oduin un impo an i in e essan es o c de deba i dialeg en e les adminis acions públiques implicades (MOPT, Gene ali a i Ajun amen del P a ) elaciona amb el conjun d'ac uacions en in as uc u es de anspo (ampliació del po i de I'ae opo , acces- sos ia is i e o ia is) i de se eis ecnics (depu a- do a d'aigües esiduals i incine ado a de esidus solids) p e is os al Del a del Llob ega en els p o- pe s anys. Es ac a d'un exe cici inno ado que p e én supe a la logica de les in e encions sec o- ials pe ins alala -se en un p océs d'o denació e i- o ial i de coo dinació ins i ucional, amb I'objec iu onamen al, des del pun de is a municipal, de e compa ible, d'una banda, la pe manencia del Del a del Llob ega conside a com a pa in eg an del sis ema me opoli a d'espais lliu es -absolu amen necessa i pe a la millo a de la quali a de ida dels ciu adans- i, de I'al a, ['adequa desen olupamen de les p incipals in as uc u es de anspo . Pe assoli aques objec iu cal en end e i accep a que aques conjun d'ac uacions in as uc u als s'ha de eali za sob e d'un e i o i an agil i delica com ic en alo s mediambien als, de mane a que cada una de les accions ha de eni com a guia inse- pa able, a més a més dels condicionan s p opis, I'a aluació igo osa de I'impac e que p odui a a I'en o n ambien al amb la inali a d'e i a -lo o de co egi -10; al ma eix emps, ambé s'ha de p ocu a la de ini i a alo i zació dels di e en s espais lliu es que con igu en el Del a (I'espai ag ícola, la anja li o al i les a ees na u als), eali zan les ac uacions adequades en cada cas. Aques a és I'única mane a de ga an i el complex, pe o possible, exe cici d'o denació e i o ial que enim al damun de la aula. Pel que a e e encia al desen olupamen més especí icamen u ba hi ha di e en s línies es a egi- ques d'ac uació, si bé o es es an encaminades a I'objec iu d'assoli un model de ciu a més equili- b ada, economicamen més solida i amb majo quali a de ida. D'aques es, les p incipals són les que comen a em a con inuació ( igu a 1). P ime a línia. Di e si ica I'ac i i a economica, com- plemen an I'ac i i a ag ícola i indus ial del P a amb la c eació d'a ees d usos e cia is, se eis a la indús ia, equipamen s me opoli ans, e c., ecolza- des en la g an accessibili a de la xa xa a e ial, la p oximi a a I'ae opo i la po enciali a del sec o indus ial p esen a la ciu a . F ui d'aques a línia d'ac uacio es I'a ea del Mas Blau -que en la se a p ime a e apa ja és eali a - i ho ha d'ésse en un u u p ope el Cen e Di eccional del P a , el qual hau ia de eni un nou pape espec e del p e is en el Pla Gene al Me opoli a (ac i i a s elacionades amb I'in e can i modal del anspo ) com a B ea de no a cen ali a d'ambi me opoli a. Segona línia. Consolida I'ac i i a indus ial. Al P a , la indús ia ocupa ap oximadamen unes 240 hec a ees, de les quals es poden dis ingi es B ees: en p ime Iloc, I'a ea no d, amb acana a I'au o ia de Cas ellde els, és la més an iga (les a- b iques o igina ies, la Seda de Ba celona i la Pape- le a Española, són dels anys in ); en segon Iloc, I'a ea de Ponen , que cons a dels sec o s de Ca I'Alaio, Enkalene i Mas Ma eu (p ojec a s els anys seixan a) i el sec o Fondo d'en Peixo, més ecen (anys ui an a); en e ce Iloc, I'a ea de Lle an , que cons a dels sec o s més mode ns: el sec o de Cal Saio, el polígon P a enc i el sec o de IIEs uch. L'ac uació municipal s'ha di igi els Úl ims anys cap al omen i I'impuls de la u bani zació dels sec o s de ici a is i, al com s'ha comen a an e- io men , a la c eació d'o e a de sol pe a o icines i se eis de supo a I'ac i i a indus ial amb I'objec iu de e -la més a ac i a i d'a a o i la millo- a i la eno ació de les se es ins al-lacions. Mal- g a aixo, ambé s'ha d'assenyala que a I'a ea no d, que ha con igu a la acana més ep esen a i- a del P a du an els úl ims se an a anys, ine i a- blemen , a mig o lla g e mini, s'hau a de p odui un p océs de ans o mació d'ús amb I'objec iu de ecupe a aques a acana pe a la ciu a i d'ade- qua -se al conjun de I'en o n u ba i al nou pape ia i que la G an Via assoli a ben a ia . Te ce a línia. Comple a la cons ucció de la ciu a esidencia^, mi jancan I'impuls d'ac uacions en el sol u ba (ba i de Cal Saio) i en el sol u bani zable (sec o s de Ribe a Baixa, Cal Gana, la lana i Can Bonic), con inuan el p océs de e o ma in eg al del ba i de San Cosme i p omo en la cabdal ob a d'u bani zació de I'a inguda Onze de Se emb e (ac ual ca e e a B-250)' que pe me a e eb a I'ex em sud de la ciu a i d'al es. Aques conjun d'ac uacions se i a pe elliga de ini i amen I'en ama u ba, a a possible el c eixemen o de- na de la ciu a en els p ope s anys (es ac a d'u bani za sol pe a 2.400 habi a ges i al es usos complemen a is) i assegu a a la millo a quan- i a i a i quali a i a de I'ac ual do ació d'espais Iliu- es i equipamen s. Qua a linia. Re i ali za el Casc An ic. El que podem conside a com a Casc An ic del P a (el eixi u ba an e io a 1940) é una supe ície ap o- ximada de 40 hec a ees i la se a consolidació com a nucli de població se si ua als ol an s de la mei- a del segle XIX: pe an , podem con eni que és de cons ucció ela i amen ecen . Com ha suc- ce'i en al es si uacions simila s, ambé ha pa i les conseqüencies nega i es del apid desplacamen del cen e esidencial, come cial i de se eis cap al sud, a an del c eixemen accele a de la ciu a els anys seixan a i se an a; aques es són basicamen I'en ellimen i la pe dua de població i la disminució de I'ac i i a come cial. Pe a on a aques a si ua- ció s'ha p og ama un conjun d'ac uacions -algu- nes ja eali zades- de ehabili ació i millo a de I'espai públic (placa Me ce Rodo eda, placa de la Vila i ca e de Fe an Puig, Rambla dlAnselm Cla é, passeig del Canal...), de eequipamen ins i ucional i Figu a 1. El P a de Llob ega (1987) i les acl - que es ( , L, 1, 3 ITINERARI AL LITORAL 1 _ ic 1 1 socio-cul u al (To e Mun ades, Cinema Mode n, edi i- ci municipal del ca e Cen e, el Cen e A esa) i de p omoció dels adicionals eixos come cials (Fe an Puig-F ede ic Sole , Jaume Casano es), en la con- ianca que se eixin de on d'a acció pe a la es a de la ciu a i especialmen pe a la població jo e. 3. Algunes ac uacions emblema iques En aques capí ol explica em alguns dels p incipals p ojec es i ac uacions que s'es an eali zan o que es an p e is os en un u u p ope i que s'han escolli pel seu in e es d'abas me opoli a o egio- nal. D'una banda, comen a em el conjun d'ac ua- cions d'in as uc u es i en el medi na u al ac ual- men en ase d'es udi i conce ació aixi com un p ojec e conc e -el nou i ine a i al li o al p a enc- d'in e enció en el sis ema na u al del Del a del Llob ega . De I'al a, comen a em dos dels p ojec- es més ep esen a ius de cons ucció de la ciu a : el Pa c de Negocis Mas Blau i la culminació de la ehabili ació del ba i de San Cosme. Figu a 2. Esquema de coo dinació d'in as uc u es i o denació e i o ial (MOPT) 3.1. Coo dinació d'ac uacions en in as uc u es i en el medi na u al al Del a del Llob ega a) in as uc u es del anspo El po de Ba celona. La p ojec ada ampliació del po de Ba celona, d'aco d amb el Pla Di ec o de 1991, ha de signi ica el desen olupamen dels espais de e a i la cons ucció de nous molls, la c eació d'una B ea de se eis complemen a is ela- cionada amb la cadena p oduc i a -la Zona d'Ac- i i a s Logís iques-, d'unes 135 hec a ees de supe ície, i I'execució dels accessos ia i i e o ia i especiali za s. L'objec iu es a egic del po és el de do a -se d'una in as uc u a capac de dobla I'ac ual olum de anspo de me cade ies (18 milions de ones) pe I'ho i zó de I'any 2010. Aques es ac ua- cions s'han de locali za en el e me municipal del P a i impliquen, des de la pe spec i a del po de Ba celona, el des iamen del iu Llob ega dos quilo- me es cap a Ponen , És e iden que I'impac e e i- o ial i mediambien al d'aques a ac uació és impo - an íssim i, pe an , qualse ol decisió que es p en- gui ha de se conce ada a pa i de I'ap o undimen en I'analisi igo ós i objec iu sob e el uncionamen del sis ema po ua i ca ala (po s de Ba celona i Ta agona), I'e olució ecnologica en el sis ema de anspo ma í im i les necessi a s a mig e mini del po de Ba celona, aixi com sob e I'a aluació de I'impac e ambien al en el uncionamen hid aulic del iu, els aqüí e s sub e anis, les a ees humides p o- egides i la línia cos ane a. L'ae opo del P a . El desen olupamen u u de I'ae opo del P a es conc e a en la cons ucció d'una no a pis a si uada al sud, pa al4ela a I'ac ual pis a 07-25, en la po enciació de I'a ea de ca ega de me cade ies, en la c eació de I'anomenada ~ciu- a ae opo ua ia. (zona modula pe a les com- panyies ae ies i zona de se eis e cia is comple- men a is) i, inalmen , en la millo a de I'ac ual accessibili a ia ia i e o ia ia. L'objec iu es a 6 gic inal és el de dobla I'ac ual olum po encial de ansi de passa ge s ins als 30 milions, i el de i- plica el de anspo de me cade ies ins a les 400.000 ones. Pe a du a e me les ac uacions cald a p ecisa les condicions i les ca ac e ís iques ísiques d'aques desen olupamen , enin en comp e el u u pape que han de juga els ae o- po s de Gi ona i de Reus i la xa xa del e oca il dlal a eloci a , amb la inali a de e -les compa i- bles amb I'o denació del lími sud de la ciu a (la .ciu a ae opo ua ia. ha de elliga -se amb la ~ciu- a esidencial4 i amb la p ese ació de les a ees humides, I'ac i i a ag icola i la zona cos ane a (que necessa iamen limi a a la sepa ació de les dues pis es pa al.leles, amb un maxim al ol an dels 900 m). Les xa xes ia ia i e o ia ia. Les ac uacions en aques es xa xes de anspo es an di ec amen in- culades a les in as uc u es po ua ia i ae opo ua- ia ( igu a 2) i, a esa la di e si a de p opos es que ac ualmen hi ha en es udi (coo dinació dlAc ua- cions pel MOPT, Pla ln e modal del T anspo en ase d'elabo ació pe la Gene ali a , ac uació sec o- ial de Ren e), és especialmen necessa i I'es o c de conce ació i coo dinació en e les di e en s admi- nis acions i o ganismes implica s. A la xa xa ia ia, les p incipals ac uacions que es p oposen són: la connexió di ec a en e el Segon Cin u ó (Ronda de Dal ) i la a ian de la ca e e a C-245 (au o ia que connec a amb I'au opis a A-161, el nou accés a I'ae opo des de I'eix a e ial an e io , la con inua- ció de I'au o ia del Baix Llob ega pel ma ge d e del iu ins a la Zona dlAc i i a s Logís iques i el Po , i inalmen , la cons ucció de la Ronda Sud del P a , que connec a el po -Zona F anca i I'ae opo . Aques es ac uacions pe me en, duna banda, sepa- a els ansi s egionals i els locals-coma cals i con- e i la G an Via en I'eix cí ic e eb ado de I'a ea cos ane a en e el P a i Cas ellde els, i de I'al a, ede ini els ambi s del Cen e Di eccional i de la ma ina ag icola de San Boi i el P a . A la xa xa e o ia ia les ac uacions p e is es són: la cons uc- ció d'un nou accés a la ZAL i al po pel ma ge esque e del iu, d'ample eu opeu, connec a a la línia el Papiol-Molle ; la c eació d'una es ació e mi- nal de me cade ies a la ZAL i la cons ucció d'una línia de e oca il lleuge , ele ada, que doni se ei al P a , I'ae opo i I'a ea cos ane a, i que es igui connec ada, en els seus ex ems de IIHospi ale i Cas ellde els, a la xa xa de Ren e i al e oca il me opoli a. b) In as uc u es de se eis ecnics És un objec iu p io i a i la cons ucció de I'es ació depu ado a del Baix Llob ega , p e is a pe al 40% de les aigües esiduals de I'a ea me opoli ana, la qual necessi a una supe icie de 25 a 50 hec a ees. Es p e euen dues locali zacions al e na i es: en e enys del sis ema po ua i en el ma ge esque e de la lle a del iu des ia o a la lle a ac ual del iu. P e iamen cal es udia el sis ema ecnologic de la ins al.lació, el qual en de ini a la g anda ia. També es p e eu la cons ucció d'una plan a incine ado a de esidus solids, d'una supe icie de 5 hec a ees, locali zada en e enys ese a s a I'ac ual ecin e del po de Ba celona. C) Ac uacions en els espais lliu es: I'espai ag ícola i I'espai li o al del Del a Fins aquí hem in en a desc iu e esumidamen una g an di e si a d'ac uacions en in as uc u es con- cen ades en un ambi geog a ic limi a i, pe an , és líci que ens p egun em: que en es a del Del a del Llob ega i, més conc e amen , del municipi del P a ? Doncs en es a un e i o i mal ac a , densa- men ocupa , es uc u a en peces més o menys g ans i a ci de ies de comunicació, pe o que, malg a o , enca a po disposa d'un conjun d'espais lliu es que ocupen ap oximadamen unes 1.100 hec a ees, mol aluoses i en les quals cal ac ua mi jancan mesu es adequades a cada cas, pe al de p o egi i po encia aques s alo s. A I'espai ag ícola, cons i u~ pe dues g ans peces, de 200 hec a ees cadascuna, si uades al no d i al sud de la ciu a , cal consolida I'ac i i a ag icola, elimina ince eses i a ec acions u banís iques, p e- se an i millo an els elemens in as uc u als (xa xa de camins, xa xa de egs i desguassos). A les zones humides, cons i u'ides pe les a ees p o egides de la Rica da-Ca I'A ana i del Remola - Filipines i els seus en o ns d'in luencia, cal es abli les mesu es e ec i es de p o ecció i de ges ió d'aques s espais adequades als seus alo s na u- als i pedagogies. En qualse ol cas, aques es accions no hau ien de signi ica la gene ació d'uns espais seg ega s de I'en o n, sinó elaciona s, en la mesu a que es conside i con enien , amb els al es usos de lleu e de la anja cos ane a. A I'úl im, a la anja cos ane a cald a es abili za la línia de la cos a mi jancan I'execució de les ob es de de ensa de ini i es, p ese a la pineda de Can Camins i el camp de gol del P a , es udia els di e- en s ni ells d'us, equipamen i u bani zació ade- qua s als alo s na u als i paisa gís ics dels di e- en s ams de la cos a, i assegu a la millo a de la quali a de I'aigua del ma (amb la depu ació de les aigues esiduals). Aques espai, jun amb les zones humides, ha de cons i ui el u u g an pa c li o al me opoli a, d'unes 700 hec a ees de supe ície. Figu a 3. I ine a i al li o al p a el 3.2. El nou i ine a i al li o al p a enc Aques p ojec e és ui d'un aco d en e el MOPT i I'Ajun amen del P a amb la inali a de de ini un aca al e na iu a la ca e e a de ci cum al~lació de I'ae opo (B-203) que s'ha de sup imi pe pode amplia les ins al-lacions de segu e a ae o- po ua ia de la pis a 07-25. Pe conc e a aques aca i ga an i -ne una execució espec uosa amb I'en o n es a edac a un pla especial pe la Mancomuni a de Municipis i I'Ajun amen el 1991. L'i ine a i ( igu a 3) cons a de es ams di e en s i é una longi ud o al de 4'2 quilome es: - El p ime am és el de la Ronda Sud de la ciu a i é una longi ud de 800 me es; ep e- sen a la p ime a ase de la onda p e is a en el Pla Gene al Me opoli a, en e els ba is de San Cosme i la Ba celone a, es p e eu una secció de 20 me es (2+2 ca ils i mi jana cen- al) i enllacos a ni ell amb I'a inguda del Re- mola i el u u passeig del Canal de la D e a. - El segon am és el de la Bunyola,--en e la Ronda Sud i I'an ic camí de Valencia, i é una longi ud de 1.450 me es; es disposa pa al.lel al canal de la d e a del Llob ega i a la se a ege ació de pla ane s i pollanc es; es p e eu una secció de 12 me es (1+1 ca ils i o als pe ehicles ag ícoles) i un camí de 4 me es pe a ianan s i bicicle es; ambé es millo a I'accés al Cemen i i No d i, al inal del am, es p oposa a ea d'accés i d'apa camen de la ese a na u al de la Rica da-Ca I'A ana. - El e ce am és el del camí de Valencia, en e la Bunyola i el camping Cala Go-gol i é una longi ud de 1.950 me es; segueix el aca del camí ac ual espec an I'a b a d'alineació, la secció és iden ica a I'an e io i el eco egu de ianan s se si ua al cos a sud ap o i an ams de I'an ic camí. En de ini i a, es ac a d'un p ojec e que es ableix les condicions de aca i disseny dels di e en s elemen s ia is que han de cons i ui el p incipal i i- ne a i en e la ciu a i el seu li o al, o ga an in el espec e a I'en o n ag ícola que es a essa i als seus elemen s in as uc u als i paisa gís ics (ca- nals, camins, ege ació). L'execució del p ojec e es a ca ec del MOPT i la in e sió p e is a en el pla especial és de 1.294 milions de pesse es. 3.3. La ehabili ació del ba i de San Cosme El ba i de San Cosme e el seu o igen en els anys 1965-1967, quan el cons ueix la dnidad Vecinal de Abso ción San Cosme. pe I'Ob a Sindical del Hoga y A qui ec u a, amb I'objec iu d'allo ja la població ba aquis a de Ba celona i els pe judica s pe les inundacions de 1962 a Co nella; aques p i- me sec o cons a a de 1.500 habi a ges. Pos e- io men , els anys 1971-1973, es cons ueix un segon sec o si ua en el pe íme e sud-oes , que cons a de 801 habi a ges. Es ac a, pe an , d'un ba i do mi o i, que es con igu a com una peca u bana impo an de 50 Ha de supe ície, aillada i des inculada de la es a del P a , au osu icien en equipamen basic do acional i come cial; el seu po encial de població e a de 9.200 habi an s, men- e que el P a de 1965 en enia 21.000. A la segona mei a dels anys se an a, la p og essi- a deg adació ísica i social del p ime sec o obli- ga I1Adminis aciÓ a plan eja -ne la ehabili ació in e- g al, edac an un Pla Especial de Re o ma In e io , ap o a I'any 1978, en el qual es p oposa la subs i- ució dels 1.500 habi a ges del p ime sec o , la eo denació de la iali a i majo do ació d'equipa- men s i espais lliu es. Pe al segon sec o es p o- posa el man enimen de I'o denació p eexis en i la ehabili ació dels habi a ges en mal es a . La e o ma d'aques p ime sec o ( egeu aula 3) ha ep esen a la cons ucció de 1.754 nous habi- ages, en qua e e apes i du an el pe íode 1979- 1993 (ac ualmen s'execu a I'úl ima e apa, amb 80 habi a ges); la ges ió de I'ac uació s'ha eali za mi janca la conce ació en e I'Adminis ació cen- al (IPPV) i, pos e io men , la Gene ali a de Ca alunya, I'Ajun amen del P a i I'Associació de Ve'ins del ba i. En elació amb I'o denació del ba i es poden des- aca les següen s ca ac e ís iques ( igu a 4): - La si uació de I'edi icació esidencial es a condicionada pe la p opia dinamica de I'ac ua- cio (cons ucció de nous habi a ges, ocupació i ende oc dels habi a ges ells) i pe les limi a- cions de les se i uds ae onau iques que a ec- en el lími sud del ba i. - L'eix e eb ado es el ca e de Llob ega i en ell ecolzen I'ac i i a come cial i els equipa- men s socials més signi ica ius. - La implan ació d'un o d e u ba p ecís i eco- neixedo i la simpli icació de I'esquema ia i com a ac o s de cohesió in e na. - La uni a edi ica o ia basica és el lloc anca en si ma eix en o ma d'anell, de qua e plan es d'alcada i di e en g anda ia d'ag egació (de 44 a 80 habi a ges), amb un pa i in e io que és lloc de elació i d'accés a la lla . Aques a ipologia única obeeix a c i e is de cohesió ei'nal, economia cons uc i a i olun a cla a de epe ició o mal. - No es plan eja especialmen la elació amb Taula 3. Resum del PER1 de San Cosme Supe icie Habi a ges Densi a Edi icabili a d'ús p i a índex de I'edi icabili a b u a Supe ície de les zones Supe icie: sis emes iali a i pas de ianan s espais lliu es equipamen s