LA CIUTAT METROPOLITANA. DELIMITACIONS,
DESCONCENTRACIONS, DESEQUILIBRIS.
Ponencia p esen ada al
I
Cong és Ca al2 de Geog a ia, Ba celona, ma c de
1991.
JOSEP
SERRA
Ge6g aJ Mancomuni a de Municipis de
ld ea Me opoli ana de Ba celona
3.
Desequilib is socials i e i o ials a
ea
Me opoli ana.
3.1. Ni ells sbcio-econbmics.
3.2.
P oblema iques e i o ials.
3.3. ¿Qui ges iona el eequilib i?
1.
On s'acaba Ba celona?.
1
.l.
In ensi a s me opoli an es.
1.2. Relacions uncionals.
1.3. Es uc u ació e i o ial.
1.4.
es ea
Me opoli ana
2.
No es dinamiques e i o ials.
2.1. ¿Cap a una desconcen ació a Ca alunya?
2.2. Desconcen ació me opoli ana.
-
SUMARI
3
2
-
LA
CIUTAT METROPOLITANA.
DELIMITACIONS, DESCONCENTRACIONS, DESEQUILIBRIS.
1.
¿On s'acaba Ba celona?
A inals de 1989, en el ma c de I1exposició de
p esen ació del Pla Es a egic de Ba celona, I'es and
de les ins i ucions me opoli an es s'ob ia amb dues
ima ges: una is a ae ia de I'aglome ació ba celonina
i una o og a ia del ca e de la Rie a Blanca, a ca all
de Ba celona i I'Hospi ale . Les o os il.lus a en el
següen ex :
"¿On s'acaba Ba celona?"
"Vis des de I'ai e, a 15.000 me es d'alcada, es
impossible sabe -ho. Passejan pels ca e s o
ci culan amb ehicle ambé. Des de lluny o des de
p op, des de dal o des de baix, les ima ges
exp essen una ma eixa eali a : Ba celona i el seu
en o n es onen en una ama u bana que s'es én
sense discon inu'i a s pel damun de les on e es
adminis a i es dels e mes municipals."
"No es ac a només de con inui a ísica. Els
desplacamen s en e els llocs de esidencia i els
llocs de eball, els mo i a s pe aons d'es udis,
les elacions come cials, I'o e a de i endes, la
u ili zació dels anspo s i dels se eis i
equipamen s u bans, e c., són mol s al es
aspec es que con i men que el conjun de muni-
cipis de I'en o n immedia de Ba celona, uncio-
na com una sola ciu a , i que aques a es elacio-
na, ambé in ensamen , amb una segona co ona
que s'o gani za en o n d'uns cen es aglu ina-
do s: Ma o ell, Te assa, Sabadell, G anolle s
i Ma a ó."
Fins aquí el ex . Pocs dies dep és, el P esiden de la
Gene ali a a i ma a, en decla acions e e ides al
deba sob e la Ca a Municipal de Ba celona, que
aques a ha ia de cenyi -se es ic amen al seu e me,
i p ecisa a, pe si algú enia dub es al espec e, que:
"Els lími s de Ba celona són ben cla s: I'Hospi ale ,
d'una banda; San Ad ia, de I'al a; i pel can ó de
mun anya, i an lla g, ins a les Planes"
(1).
(1)
El
País,
11.01.90.
Sense p e end e es abli cap elació de causa-e ec e
en e aquella p egun a inicial -¿on s'acaba Ba ce-
lona?- i aques es decla acions, I'anecdo a de la
se a coincidencia empo al il.lus a un dels aspec es
que han condiciona nega i amen el .deba
me opoli a. a Ca alunya en els da e s anys: la se a
excessi a poli i zació i les di icul a s que aixo ha
suposa pe pode desen olupa la e lexió
ecnica
-
que no .neu al.- sob e el ema. Fins i o el ma eix
í ol p oposa pels o gani zado s del Cong és pe a
aques a ponencia --.La ciu a me opoli ana.- po
se llegi en clau polí ica i susci a in e p e acions
di e ses i po se con lic i es.
Deixan de banda, de momen , el subs ac e polí ic
que hi ha da e a de o deba e i o ial, el ex
esmen a al comencamen in odueix esquema ica-
men algunes de les qües ions a que ens olem
e e i : I'e idencia d'un enomen u ba sup amunicipal
a I'en o n de Ba celona, la di icul a de delimi a -se de
mane a cla a el seu abas e i o ial, els di e sos
ac o s o c i e is que poden eni -se en comp e en
aques sen i i, inalmen , la conclusió que I'espai
me opoli a gene a a I'en o n de Ba celona s'es uc-
u a basicamen en dos ambi s ben di e encia s i
uncionalmen a icula s: la Regió Me opoli ana i
e ea
-o ciu a - Me opoli ana.
Respec e a la p ime a ques ió apun ada -exis encia
d'un enomen u ba sup amunicipal a I'en o n de Ba -
celona- no al la pena insis i -hi, a esa la se a
e idencia, no ja només pe als es udiosos del ema
sinó pe a qualse ol ciu ada esiden en aques a
zona. Més in e es enen, en can i, els in en s
d'ap oximació a la se a delimi ació, els c i e is adop-
a s pe a e -ho i els di e en s ni ells dles uc u ació
me opoli ana que poden de ini -se.
Pel que a a aques s pun s, cal assenyala de bon
p incipi que el << e me opoli a. -ni de Ba celona ni
d'enlloc- no és una eali a ancada, es a ica,
uní ocamen de inible ni es ic amen delimi able en
I'espai. Més a ia es ac a de la supe posició i
in e elació de di e sos conjun s d'elemen s i de
uncions u banes, cadascun dels quals é una de e -
minada es uc u ació in e na i un abas e i o ial
p opi, a iables en el emps i només pa cialmen
coinciden s en I'espai.
Aixo no ol di que sigui es e i1 la asca d'in en a
ap oxima -se a la de e minació de les delimi acions
me opoli anes, sinó que cal e -ho sense pe d e de
is a les conside acions apun ades. En el cas conc e
de Ba celona i el seu en o n, assajem a con inuació
algunes ies dlap oximació a aques a qües ió.
1.1.
In ensi a s me opoli anes
Una p ime a ia d'analisi se ia I'aplicació dels me odes
~classics~ de delimi ació, que oba en la se a
exp essió més coneguda en les S anda d Me opo-
li an S a is ical A eas (SMSA) no dame icanes. La
base d'aques s me odes és la combinació d'un ce
nomb e d'indicado s-elabo a s pe a cadascuna de
les uni a s e i o ials elemen als- e e i s
p incipalmen a c i e is de mo ologia u bana (nucli
cen al, con ingüi a s
...
1,
d'homogene'i a (densi a s
de població, de llocs de eball, de llocs de eball no
ag ícoles
...
)
i d'in e dependencia (commu ings pe
eball, ucades ele oniques, elacions come cials
...I
Un exemple d1adap aciÓ simpli icada d'aques s c i e is
pe a I'en o n de Ba celona és el que es p esen a al
mapa
1.
Els es indicado s selecciona s són:
-
In ensi a de elació amb Ba celona pe mo ius
de eball.
-
Densi a de població.
-
P opo ció d'ocupa s en llocs de eball no ag í-
coles.
S'han g a ia amb una g adació de majo a meno
in ensi a els municipis que supe en els llinda s
es able s en o s es, en dos o només en un dels
indicado s examina s.
Apa eix, així, una aca cen al més in ensa, o mada
pels
33
municipis que compleixen simul aniamen les
es condicions. Es ac a d'un espai quasi pe ec a-
men con inu (només
2
municipis en queden lleumen
sepa a s), d'un adi d'uns
15
km, des del cen e de
Ba celona, i que coincideix a g ans e s amb I'ambi
de I'an iga Co po ació i les ac uals En i a s Me opo-
li anes, sense alguns dels seus municipis més pe i s
pe o amb ex ensions cap al Valles Occiden al i O ien al
i cap al Baix Ma esme.
En el segon ni ell de
me opoli an ni a ^
-dues
condicions- es consoliden aques es ex ensions
e i o ials al lla g dels p incipals eixos de comunicació,
ins a enye una dis ancia dluns
30
km, des del
cen e, en la qual queden incloses les ciu a s de
Ma o ell, Te assa, Sabadell, G anolle s i Ma a ó,
amb llu s espec ius en o ns immedia s. També hi
apa eix, si bé aillada, Vila anca del Penedes.
Finalmen , el e ce ni ell -una condició- és ja
eblemen me opoli a, o i que comp en municipis
con igus amb els dels g ups an e io s i que aca-
ben de comple a els eixos esmen a s. Amb les
excepcions de Vilano a i la Gel ú i San Celoni, es
ac a en gene al de poblacons pe i es i de ca ac e
esidencial, inculades als nuclis p oduc o s i e cia is
p ope s.
1.2.
Relacions uncionals
El ipus d'ap oximació desc i a al pun an e io dóna
una idea esquema ica pe o p ou in e essan de
g adacions d'in ensi a me opoli ana, si bé no pe me
coneixe I'o gani zació in e na de I'espai conside a .
A aques s e ec es, les analisis basades en I'es udi de
luxos associa s a di e en s uncions u banes
(desplacamen s pe mo ius de eball, es udis,
comp es, lleu e, e c.) o d'indicado s que in eg en
di e sos d'aques s aspec es i d'al es ( ucades
ele oniques) esul en més cla i icado es.
En aques a línia, el ema més es udia pe a I'en o n
de Ba celona és el dels desplacamen s quo idians
en e el lloc de esidencia i el lloc de eball
(2).
Aixo
no és es any, an pe la adició i la impo ancia que
I'analisi dels commu ings é en la li e a u a in e na-
cional sob e delimi acions me opoli anes, com pel
e que es disposa d'una bona in o mació es adís ica
al espec e.

La conclusió comú de o s aques s es udis és la cla a
es uc u ació de I'espai me opoli a al doble ni ell a
que ja hem e e e encia an e io men : un ambi
d'in luencia di ec a de Ba celona, que cons i ueix un
únic me ca de eball amb elacions mol in enses
amb la ciu a cen al, i un segon ambi d'in luencia
indi ec a, ca ac e i za pe I'exis encia de me ca s de
eball cen a s en les ciu a s de Ma o ell, Te assa,
Sabadell, G anolle s i Ma a ó, les quals, al seu o n,
man enen amb Ba celona in e elacions labo als no
mol in enses pe o signi ica i es (mapa
2).
Cal des-
aca que Vila anca del Penedes, Vilano a i la Gel ú
i San Celoni són cen es de me ca s de eball que
no enen inculació signi ica i a amb Ba celona. El
ma eix passa a la zona de I'al Ma esme, en aques
cas sense I'exis encia d'un cla cen e aglu inado
local. També con é ema ca que, en I'a ea d'in luencia
di ec a de Ba celona, les elacions in e municipals de
segon i e ce o d e dibuixen unes ~suba ees labo als.
que, en pa al.lelisme amb I'ex ensió del concep e
.ciu a . (me opoli ana) a aques ambi , bé pod ien
de ini -se com a ~dis ic es~ (me o~oli ans).
D'al a banda, disso adamen hi ha pocs es udis
comple s i ac uals sob e d'al es aspec es uncionals
que pugin se con as a s amb els de la mobili a pe
eball, pe al d'examina les coincidencies o
disc epancies en e llu s espec i es delimi acions.
Poden esmen a -se, pe o, I'analisi de les ucades
ele oniques inclos en el eball de Casassas i Clusa
(1981) sob e les municipalies, I'es udi de Tomas
(2)
Casassas, LI. i Clusa, J.;L'o gani zació e i o ialde Ca alunya.
Ba celona, Ba celona, 1981.
Se a, J.; .Me ca s de eball a la Regió de Ba celona., a Re is a
Economica de Banca Ca alana, núm.
76;
Ba celona, 1985.
Nunes, J.;~~Ap oximació a I'es uc u a de I'a ea me opoli ana de
Ba celona: les es uc u es d'in ensi a dia ia., a Documen s d'Anali$i
Geog a ica, núm. 8-9, Ba celona, 1986.
Clusa, J. i Jane, A.; T ac amen
i
explo ació de les dades de
mobili a obligada dels municipis de Ca alunya. 1986, Gene ali a
de Ca alunya, Depa amen de Poli ica Te i o ial i Ob es Públiques.
Ba celona, 1988.
Es eban, M.;
ba dis ibució
de la mobili a pe eball a la Regio
Me opoli ana de Ba celona. a Documen s di4nalisiTe i o ia1, núm.
3,
Mancomuni a de Municipis de I'A ea Me opoli ana de Ba celo-
na. Ba celona, 1989.
Aluja (1983) sob e I'o e a d'equipamen s locals i
coma cals, la mol an iga pe o en bona pa igen
delimi ació d'a ees come cial de IIA las Come cial de
Espaia (19631, les monog a ies sob e el come c en
ambi s ~subcoma cals~ edi ades pe la Gene ali a
(1981-1987) i alguns al es.
Amb an s ma isos, en ocamen sdi e sos i di e encies
com es ulgui en aspec es conc e s -de egades no
desp eciables- o s aques s eballs s'adiuen
subs ancialmen an amb el model global
ea-~egio
com amb les uni a s de ni ells in e io s -a ees i
suba ees-que s'han desc i . Aixo sembla con i ma ,
doncs, que els ambi s esmen a s esponen a o un
conjun de elacions uncionals- e i o ials de base
dia ia o pe iodica o ca més ampli
i
signi ica iu que
I'es ic e concep e de .me ca s de eball..
1.3.
Es uc u ació e i o ial
Pe anca aques capí ol, old íem in odui enca a
un al e elemen que é una g an incidencia en la
con igu ació, es uc u ació i uncionamen dels espais
u bans: la xa xa ia ia i, més en gene al, les
in as uc u es de comunicacions. Al mapa 3 s'hi
ep esen a la iali a basica de I'en o n ba celoni
supe posada a les delimi acions de les uni a s
uncionals elemen als (3). A pa i de la se a consi-
de ació conjun a, complemen ada amb la e e encia
ci cums ancial a d'al es a iables de na u alesa
u banis ico- e i o ial (densi a s de població, con inu
u ba, e c.) hem es able una delimi ació mes de a-
llada d'ambi s me opoli ans, que ambé s'ha dibuixa
al mapa.
Així, en la zona d'in luencia di ec a de Ba celona,
poden dis ingi -se cla amen dues co ones. La p ime a
és la in eg ada pels municipis que con o men el
Con inu U ba que ocupa o el Pla de Ba celona (ciu a
cen al més les suba ees Besos i Llob ega ).
(3)
El ex que segueix es ampliació del que igu a a la publicació
Regio Me opoli ana de Ba celona. In o mació dcio-economica
i
e i o ial, Mancomuni a de Municipis de I'A ea Me opoli ana de
Ba celona, Secció dlEs adis ica
i
Analisi Te i o ial. Ba celona,
1990.
Mapa
2.
RELACIONS FUNCIONALS
:
MOBILITAT
PER
TREBALL
P ime es elacions
in e municipals.
1986.
Fon :
Es eban,
M.
(1989)
Aques espai é una densi a edi ica o ia
inin e ompuda i ele adíssima (12.000 habi an s
/
km2), una in ensi a de elacions amb el cen e
ba celoní p ac icamen an g an com la dels ba is i
dis ic es del p opi nucli cen al, i queda ísicamen
es uc u a pe I'anella comple a dels cin u ons ia is
(Segon Cin u ó i Cin u ó del Li o al). Es ambé I'ambi
al qual s'es én el mi ja de anspo u ba pe
excel.lencia, el me o (xa xa ac ual i p ope es
ampliacions), e que con ibueix decisi amen a
in eg a plenamen aques espai als e ec es uncionals.
Més enlla, la segona co ona o Res a de lA ea Me o-
poli ana segueix
man enin o es inculacions
di ec es
amb Ba celona, pe o es ac a d'un ambi mol més
esponja e i o ialmen (densi a m jana de
1
.O00
habi an s/km2). Inclou impo an s espais d'usos no
es ic amen u bans (zones ag ícoles i mun anyoses)
in e cala s en e el con inu edi ica o i, que no
desapa eix pe o que es p odueix basicamen només
al lla g de les ies de comuniciació in e municipals.
Respec e d'aques es, cal des aca el pape es uc-
u ado de o I'ambi que juga la xa xa d'au opis es
que enllacen les qua e po es de l'a ea Me opoli ana
amb I'anella ci cula o ia del Con inu Cen al.
P ecisamen aques a acili a de comunicacions (que
hau ia de eu e's e o cada amb la sup essió o al de
pea ges en els ams indica s) és la que, combinada
amb la inexis encia de ciu a s po en s i madu es, a
que o a aques a co ona endeixi a inc emen a el seu
g au de elació amb el nucli cen al, en acolli g an
pa de la desconcen ació indus ial i esidencial que
s'es a p oduin en el Con inu, com eu em mes
enda an .
També en I'ambi d'in luencia indi ec a de Ba celona
poden dis ingi -se dues zones di ie enciades pel seu
g au d'in eg ació me opoli ana. La p ime a
d'aques es, e ce a co ona me opoli ana o Res a de
la Regio Funcional, és la que co espon a I'espai
es uc u a en o n dels cinc subcen es me opoli ans
que p esen en majo s elacions amb Ba celona, als
quals ja ens hem e e i epe idamen ; an icipan el
que enca a és una eali a incipien , s'hi ha inclos
ambé I'a ea cen ada en Vilano a i la Gel ú, a enen
als e ec es que p odui a I'obe u a de I'au opis a del
Ga a . Al ma ge d'aques a ex ensió, la e eb ació
de o a la co ona queda a mol consolidada amb la
u u a cons ucció del Qua Cin u ó, que n'enllaca a
els nuclis p incipals i en po encia a el seu uncionamen
com a subsis emes ben a icula s dins del conjun
me opoli a. El ma eix e ec e cal espe a de la millo a
i ede inició de la xa xa de e oca ils de odalies
com a .exp és egional..
Finalmen , es en les es a ees (Penedes, San
Celoni i To de a) que, com ja s'ha is abans, p esen en
ac ualmen uns ni ells o ca in e io s de ca ac e-
ís iques i d'in eg ació me opoli ana, si uació, pe o,
que po modi ica -se sensiblemen en un u u no
llunya si p ossegueixen les endencies de descon-
cen ació de població i d'ac i i a s que énen donan -se
en el da e s anys. La se a locali zació més enlla del
llinda de 30 km. des de Ba celona és, en bona pa ,
la esponsable d'aques a meno in eg ació, si bé aixo
pod a queda compensa pe la se a bona comuni-
cació, an cap a Ba celona com cap els en o ns
me opoli ans ja de Ta agona ja de Gi ona, ac o
que po e que en el u u acabin basculan en una o
al a di ecció.
1.4.
ea
Me opoli ana
Com a inali zació d'aques epas al ema dels ni ells
me opoli ans i els seus c i e is de delimi iació, i
cen an -nos en I'ambi me opoli a es ingi , pod íem
assenyala els següen s pun s:
-
L'a ea Me opoli ana de Ba celona comp en
ap oximadamen una cinquan ena de municipis, amb
una supe ície de 840 km2., una població de
3,3
milions d'habi an s (equi alen al
55%
del o al de
Ca alunya) i una densi a de 4.000 habi an s /km2.
-
En aques a delimi ació s'inclou I'a ea de Molle
(Valles-Besos), d'uns 100 km2. i 100.000 habi an s,
pe aons de posició espec e a la iali a me opo-
li ana, la elació amb Ba celona i la insu icien
madu esa
e cia ia del seu nucli cen al. L'e en ual
modi icació u u a d'algun d'aques s dos da e s
aspec es, ja sigui augmen an la g a i ació cap a
Mapa
3.
DELIMITACIONS METROPOLITANES I XARXA
VIARIA
ESTRUCTURANT
LLOBREGAT
L~MIT
~EA
METROPOLITANA
URBA
L
CIRCUMVAL.LACIONS DEL CONTINU
URBA
B
I
I
II
I
I
XARXA
BASICA
DE L'&EA METROPOLITANA
-
CIPCUMVAL.LAC~O REGIONAL
I
ENLLACOS AMB
L'AREA METROPOLITANA
.I
ENLLACOS AMB RESTA DE CATALUNYA
Llocs de eball en el "Te cia i A anca W.l986
Municipis de la Regió Me opoli ana de Ba celona.
Llocs de T eball nQ To al nV L.T.Te c.A / ns Poblac~ó nQ
Te cia i A anca o d e Llocs T eball o d e To al Llocs o d e o d e
(1) (2) (2)
de T eball
(2) (2)
Ba celona
Sabadell'
Te assa
L'Hospi ale
Badalona
Ma a ó
G anolle s
Vila anca del Penedés
Rubi
San Cuga del Vallés
Co nella
S a. Coloma de G amane
457 12 12.484 13 3,7 28 135.258 6
Vilano a
i
la Gel ú
32 1 17 12.308 14 25 50 44.977 16
Ma o ell
223 22 9.333 15 2,4 61 16.170 31
(1)
Te cia i A anca
=
Finances
i
Assegu ances
+
Se eis a les emp eses.
(2)
Nqo d e espec e dels
162
municipis de la Regió Me opoli ana.
Fon :
MMAMB. Es adís ica
i
Analisi Te i o ial. Explo ació del Pad ó dlHabi an s de
1986
a pa i del i xe acili a pe I'IEC.
an en e mes absolu s com ela ius (pe cen a ge
espec e al o al de llocs de eball del municipi), de
IIHospi ale i Badalona, de majo olum poblacional.
En la es a de ciu a g ans de llA ea, com San a
Coloma de G amene i Co nella, les xi es ambé són
mol baixes.
Pe con as , es oben mol ben classi icades en el
anking capi als coma cals simila s en ex ensió o
sensibleme in e io s, com Ma a ó, G anolle s i
Vila anca del Penedes, especiamen les dues da e es
si es a a enció als alo s ela ius. Aques e con i ma
el ca ac e .madu . de les esmen ades ciu a s, i el
seu pape de subcen es me opoli ans sob e el qual
s'ha insis i an e io men . És necessa i ema ca , en
can i, la eble posició e cia ia en que es oben
Vilano a i la Gel ú i Ma o ell, a les quals, pe al es
aons ja exposades, ambé s'a o ga a la quali a de
subcen es.
D'al a banda, esul a o ca so p enen la bona
classi icació de dues ciu a s mi janes de llA ea (Rubí
i San Cuga del Valles). Només la compa ació amb
in o macions u u es sob e el ema pe me a acla i
si es ac a d'algun ipus d'e o o e pun ual o si, al
con a i, és una mani es ació ce a d'una
desconcen ació del e cia i a anca cap a una de les
zones (el Valles-Collse ola i, en gene al, o el Valles)
amb més u u en aques sen i .
Com a sín esis dels es aspec es comen a s, po
apun a -se que en l'a ea Me opoli ana s'es an donan
p ocessos ela i amen in ensos de desconcen ació
demog a ica i indus ial, en p ime lloc des del Con inu
U ba cap a la Res a de
ea
i, en segon lloc i amb
c eixen impo ancia, des del conjun de llA ea cap a
la Res a de la Regió. D'al a banda, el sec o e cia i
p esen a una ele adíssima concen ació a Ba celona
-que, p obablemen , deu ha e augmen a en els

da e s anys- i una escassa p esencia a la es a de con eniencia d'assoli una majo desag egació s'ha
ea.
En can i, els subcen es egionals més madu s is e lec ida en alguns eballs e e i s a municipis
semblen es a en bones condicions de comenca a conc e s, en e els quals poden des aca -se'n dos
assumi en un u u no mol llunya una ce a cen a s en la ciu a de Ba celona (9). En la ma eixa
descen ali zació de e cia i d'au en ic abas egio- línia, des de la Mancomuni a de Municipis de llA ea
nal, e d'impo ancia i signi icació quali a i amen Me opoli ana, s'han endega es udis basa s en pe i es
supe io al seu ac ual pape de capi ali a s coma cals uni a s e i o ials, els p ime s esul a s p o isionals
o sub-coma cals. Les pe spec i es que ob e IIEix dels quals s'exposen seguidamen . La se a ep e-
Macia de Sabadell semblen apun a , si es consoliden, sen ació simpli icada es mos a al mapa
5.
en aques sen i . Es pa eix, com a on in o ma i a, del Pad ó
3.
Desequilib is socials
i
e i o ials a ~'~ ea
dlHabi an s de 1986, i com a uni a s d'analisi, de les
Me opoli ana
2.800 Seccions Censals dels 27 municipis de I'an iga
Co po ació Me opoli ana de Ba celona. Mi jancan
Ja s'ha assenyala a I'inici de I'apa a an e io que a una me odologia mol simple, s'ha cons u'i un
Ca alunya hi ha impo an s desequilib is e i o ials, indicado sin e ic pe a cadascuna de les uni a s,
so in acompanya sde pa al.leles desigual a s socials. de i a d'al es es:
%
escola i zació ju enil no
A a cal a egi que només una pa d'aques s, i enca a obliga o ia (14-24 anys), axa d'a u i
%
p o essions
mol len amen , po eu e's en ce a mesu a co e- al es (di ec ius i p o essionals), o s ells ans o ma s
gida pels e ec es de la desconcen ació .espon ania. en indexos e e i s a les espec i es mi janes dels
a que hem al.ludi . alo s d'aques es a iables pe al conjun de I'ambi .
D'al a banda, ambé s'ha de ema ca que és a Els esul a s poden conside a -se sa is ac o icamen
I'aglome ació ba celonina on es donen alguns dels ep esen a ius de les di e encies socio-economiques
p oblemes socials i e i o ials més agu s. Pe an , a pe i a escala e i o ial. Com a comp o ació de la
pa la de desequilib is a Ca alunya és pa la ambé, cohe encia global, s'ha e i ica I'ele a g au de
i en lloc des aca , de desequilib is a I'en o n me opoli a co espondencia que p esen a la se a ag egació a
de Ba celona. ni ell municipal i dels 10 dis ic es de Ba celona amb
els esul a s d'al es eballs elabo a s amb
3.1.
Ni ells socio-economics
me odologies di e en s, especialmen el eali za pe
Oli e , Busom
&
T ullén (1989).
La majo ia dels es udis sob e ni ells socio-economics
o de enda a Ca alunya o e eixen esul a s, com a Aixo po ap ecia -se a la aula 4, on es compa en els
maxim g au de de all, de base municipal (8). La ob ingu s pe a Ba celona i els seus dis ic es. Les
xi es són no ablemen conco dan s, si bé amb una
(8) Cas ells, A; Pa ellada, M; Sica ,
F.;
es imació
de la enda i els
majo dispe sió en o n la mi jana del municipi en la
diposi s de les coma ques i els p incipals municipis de Ca alunya..
nos a es imació. Al ma ge d'aques a, la di e encia
a
Re is aEconómicadeBancaCa alana,
núm.
66,
Ba celona, 1982.
Cas ells, A; Güell,
X;
Pa ellada, M.; .La enda coma cal i municipal
més signi ica i a és la que es dóna a Ciu a Vella, que
deca alunyaal'any 1983*, a
Re is aEconbmicadeCa alunya,
núm.
Passa a ocupa el da e lloc Pe so a de bi0us Ba is,
10, Ba celona, 1989.
Ga cia, J. i Soy, A.; Es imació de la enda de les coma ques
i
els
p incipals municipis de Ca alunya,
1985,
Dipu ació de Ba celona. (9) Roca, J.; d'es uc u a socio-p o essional de Ba celona., Pape s
Ba celona, 1990. de T eball de la Ca ed a #A qui ec u a Legal, D e U banís ic
i
Valo acions de I'ETSAB, Ba celona.
Oli e , J; Busom, I; T ullen, J.; Es imació de la enda amilia dis-
ponible pe capi a de Ba celona, els seus dis ic es
i
els
27
Sole , J; Sampe e, E; Fe ando,
P.;
Un
sis emad'indicado s~socials
municipis de la Co po acio Me opoli ana de Ba celona
/1985),
pe a la ciu a de Ba celona, Ajun amen de Ba celona, A ea de
Ajun amen de Ba celona, A ea dlHisenda. Ba celona, 1989.- Se eis Socials. Ba celona, 1987.
47
pe i e ia de ni ell baix que I1en ol a comple amen .
Nomes en els es e ex de I'ambi con empla
(Cas ellde els, San Cuga -Bella e a i Tiana)
eapa eixen zones impo an s de població acomoda-
da, pe la endencia d'aques s sec o s socials a
busca majo quali a ambien al de ida o a del nucli
u ba cen al.
Si slexamina a un majo g au de de all apa eixen
1
.-
Ciu a Vella
101.199 95 79
al es aspec es signi ica ius. D'en ada, les
2.-
Eixample
288.146
3.-
San s-Mon ju'ic
183.035
139
140
desigual a s es an més paleses: si els ni ells de
4.-
Les Co s
89.570
'O7
'O2
enda oscil.len en una p opo ció que a
155 160
5.-
Sa ia-San Ge asi
151.708 166 180
ap oximadamen d'l a 3 en e els mes baixos i els
6.-
G acia
133.446 126 133
mes al s quan es conside en munici~is sence s i
7.-
Ho a-Guina dó
191.838 103 107
dis ic es de Ba celona, pe a les uni a s d'analisi les
8.-
Nou Ba is
197.003 86
9.-
San And eu
147.397
85
di e encies a iben a p opo cions d'l a 12 en e
10.-
San Ma í
216.534
'O4
'
ambdós ex ems.
104
TOTAL BARCELONA
1.699.879 118 116
(1)
Segons Oli e , Busom &T ullen
(1989).
Vegeu no a
8.
(2)
Es imació p opia.
No a:
Els índexos es e e eixen a la mi jana de I'ambi
me opoli a conside a (an iga CMB). Vegeu Tex .
a iació que conco da amb I'obse ació dels ma eixos
au o s d'aquell eball segons la qual els seus esul a s
pe a Ciu a Vella pod ien eu e's a ec a s d'una ce a
sob ees imació.
Al ma ge ja d'aques a compa ació, i pel que a a la
es a de municipis-els alo s globals que s'indiquen
al mapa- des aca el e que nomes
5,
a mes de
Ba celona
(1
161, supe en la mi jana me opoli ana:
San Jus (1391, San Cuga (1341, Tiana (1321, San a
Coloma de Ce elló (1011, i Mon ga (101). Vui
municipis se si uen en e la mi jana i la mi jana de
I'ambi exclosa Ba celona (801, i els e ze es an s
queden pe so a d'aques alo , ocupan les es
da e es posicions Ripolle (691, San Ad ia (63) i San
Vicenc dels Ho s (621.
Mi an el mapa, la ima ge gene al que slap ecia és la
d'un cen e de ni ell al (g an pa de Ba celona,
especialmen en o n dels eixos del Passeig de G acia
i la Diagonal, amb pe llongaci6 ins a San Jus ) i d'una
D'al a banda, es cons an a que a o s els municipis,
ins
i
o en els de endes gene ali zadamen baixes,
apa eixen impo an s di e encies in e nes que, a
mes, ep odueixen a escala local la dico omia e i o-
ial en e cen es i pe i e ies. Cal ema ca que, a
di e encia de Ba celona, a la es a de municipis
(excep e els de concen ació de esidencia al a) són
els cen es his o ics els que acullen la majo pa de
llu s espec i es poblacions mes benes an s, en
bona pa o mades pe classes mi janes au oc ones.
El casc an ic ba celoni i les pe i e ies de o s els
municipis (amb les excepcions esmen ades) con igu-
en el mapa de les zones doblemen disc iminades,
al coincidi -hi un baix ni ell sbcio-economic de la
població amb uns de ici s u banís ics, in as uc u als
i dlequipamen s enca a mol impo an s, malg a els
es o cos pe co egi -10s que han du a e me les
di e ses adminis acions, especialmen les locals, en
els da e s anys.
3.2.
P oblema iques e i o ials
Alguns dels es o cos esmen a s open no nomes
amb la c onica insu iciencia de ecu sos pe e -hi
on , sinó amb al es limi acions impo an s de i ades
de les ca ac e ís iques u banes i adminis a i es de
I'a ea me opoli ana.
E ec i amen , en un espai u bani za de o ma
p ac icamen inin e ompuda, hi ha un amplíssim
conjun de p oblemes que no poden abo da -se ni
esold e's sepa adamen pe pa de cadascun dels
Ajun amen s a ec a s: ca e s, pa cs, equipamen s i
zones na u als si ua s a ca all de dos o més municipis
o locali za s en un d'aques s pe o amb u ili zació
plu imunicipal; desen olupamen s esidencials i
indus ials que enllacen nuclis di e en s: se eis
in as uc u als (subminis amen s, cla egue es) i de
anspo s que sal en les on e es adminis a i es;
ins al.lacions d'in e es comú pe o que ningú no ol al
seu e me (abocado s, cemen i is, p esons); e i o is
deses uc u a s, zones de col.lisió d'usos con a-
dic o is, espais in e s icials acan s i deg ada s
...
Sense en a en de all en cadascun d'aques s pun s
(101,
old íem només enuncia alguns dels emes que
eque eixen una majo a enció i dedicació de ecu -
sos a lla ea Me opoli ana, des del pun de is a del
eequilib i e i o ial.
Requali icació dels eixi s u bans deg ada s.
Remodelació dels sec o s més de icien s;
ehabili ació d'habi a ges; equipamen s.
Ve eb ació in e na de I'espai me opoli a.
Accessibili a , connec i i a i in eg ació de les
di e ses zones i municipis.
O e a d'habi a ges assequibles. Di igida als sec o s
socials de meno s ing essos i als segmen s de
població jo e.
Desconcen ació del e cia i.
ees
de no a
cen ali a en locali zacions es a egiques i
dinami zado es de llu s en o ns, e c.
(10) Ens n'excusen les e e encies mes amplies que hi dedica Juli
Es eban en dos eballs:
Es eban, J.;
.Las
obje i os e i o iales pa a la Región Me opoli-
ana*, a Ba celona
y
el sis ema u bano eu opeo, Ajun amen de
Ba celona. Ba celona, 1990.
Es eban,
J.
.El e me opoli a., Ponencia al p ime Cong és Ca ala
de Geog a ia. Ba celona 1991.
Hi ha o un al e bloc de emes que an e e encia a
la quali a de ida i el uncionamen dels se eis
u bans:
P ese ació del medi na u al. Aques és el bé més
escas en una zona an densamen u bani zada. Cal
p o egi -lo i omen a -ne la u ili zació massi a pe o
espec uosa i con olada.
Con ol de la con aminacid.
Ga an ia en el subminis amen d'aigua.
Sanejamen d'aigües
i
eli inació de esidus.
E iciencia dels anspo s públics, e c.
Finalmen , un e ce bloc comp end ia les g ans
ac uacions inculades al desen olupamen económic
i al posicionamen da an els nous ep es i escena is
a ni ell eu opeu i in e nacional: po , ae opo ,
TGV,
Fi a, Uni e si a s, cen als de me cade ies, pa c
ecnologics, cen es de negocis, e c. To i ac a -se
de emes que a ec en no sols al desen olupamen de
l'a ea sinó, so in , de o Ca alunya, I'impac e de la
se a locali zació me opoli ana ha de se p e is i
in eg a en el planejamen es a egic i u banís ic
d'aques ambi .
3.3.
Qui ges iona el eequilib i?
La de inició de polí iques i accions conc e es
o ien ades a abo da les p oblema iques e i o ials
assenyalades, la ges ió del seu inancamen i la se a
execució e ec i a, són qües ions que queden o a de
I'abas economic i adminis a iu dels municipis
a ec a s.
Es ac a, en can i, de p oblema iques de na u alesa
i compe encia local que no co espon abo da des de
ni ells adminis a ius supe io s (especialmen les del
p ime bloc dels esmen a s en el pun an e io i,
pa cialmen , ambé les del segon bloc), o bé que,
co esponen en g an pa a compe encies o capaci a
in e so a au onomica o es a al ( e ce bloc), han de
se esol es amb la pa icipació i la col.labo ació dels
ens locals.
Aques a cons a ació posa sob e la aula un dels
emes adminis a i amen més complexos (a o el
món) i polí icamen con lic ius ( ambé a o el món,
pe o que es a esul an especialmen i ulen a
Ca alunya): el de la o ma o les o mes d1o gani zaciÓ
ins i ucional me opoli ana. No és aques el lloc pe
ap o undi en aques a qües ió. Només old íem po-
sa un exemple que nlil.lus a la impo ancia, espe-
cialmen en un dels aspec es que menys s'acos umen
a ac a i al qual hem dedica aques capí ol: la
edis ibucio i el eequilib i pe la ida de la ges ió i la
in e sió pública.
La eali a u bana de Bacelona, en la se a dimensió
de [ciu a eal. o
ea
Me opoli ana al com I'he
de ini , és sensiblemen simila , quan a supe ície i a
població, a la de I'es ic e e me municipal de Mad id.
En can i, la agmen ació adminis a i a ba celonina
compo a, d'en ada, la ecepció de meno s ing essos
en concep e de les apo acions que IIEs a des ina als
municipis, basades en un escala segons ams de
nomb e d'habi an s que, o i les co eccions que s'hi
apliquen, dóna pe a lla ea de Ba celona una quan i a
in e io a la que li co espond ia si os conside ada
com una sola ciu a .
Un segon e ec e, més sub il pe o no menys impo an ,
és que, a més de eb e menys dine s, aques s no es
dis ibueixen an . Aixo és degu a que cada Ajun amen
p ocedeix -en majo o meno mesu a, en unció de
la se a olun a polí ica- a una ce a edis ibucio a
I'in e io del seu e me, onamen almen pe la ia de
la in e sió e i o ialmen selec i a
disc iminacio cio
posi i a. en e s dels ba is més desa a o i s). No
exis eixen, pe o, mecanismes de edis ibució en e
el que aquí són municipis di e en s -o ba is de
municipis di e en s- i el que a Mad id són ba is
d'una ma eixa ciu a i, pe an , es bene icien del
epa imen d'uns ons comuns.
Aques p oblema ac ualmen s'ha sol en a , des de la
Mancomuni a de Municipis de llA ea Me opoli ana,
mi jancan una g an dosi de olun a polí ica pe
abo da -lo des d'una ac i ud de solida i a in e mu-
nicipal, posan en comú una pa signi ica i a dels
ons pe cebu s indi idualmen pe cadascun dels
municipis. Es ac a, pe o, d'un sis ema insu icien i
massa agil da an les << emp acions
au onomis es.
d'alguns ajun amen s -de egades comp ensibles,
de egades a ec ades d'un localisme cu de mi es-
o, simplemen , da an de qualse ol can i en la
composició dels equips de go e n local.
Pe an , sob e o des de la pe spec i a de la
edis ibucio i el eequilib i e i o ial, és a di -de la
ges ió u banís ica en un sen i ampli- és con enien
disposa d'una ins i ucionali zació me opoli ana
su icien men solida, amb ies cla es de inancamen
i amb la legi imació i la ep esen a i i a necessa ies
pe impulsa aques es polí iques En can i, al es
aspec es, com els e e i s al co ec e uncionamen
de di e sos se eis, poden se e icacmen o gani za s
a ni ell me opoli a mi jancan ins umen s, ambé
so mesos al con ol públic, pe o de ca ac e més
es ic amen ecnic i sec o ial (emp eses, agencies,
conso cis..
.I.
El deba sob e les o mes conc e es més adequades
pe aques a o gani zació ins i ucional me opoli ana
de I'en o n de Ba celona -a ni ell de llA ea ¡/o la
Regió- a pa i d'un consens cada egada mes
es es sob e les g eus dis uncionali a s i ca encies del
cao ic model ac ual, po esul a apassionan o
plenamen decebedo . Con iem que els nos es sa is
i polí ics aconsegueixin posa -hi més imaginació i
gene osi a que la demos ada ins a a. Amén.