La ciutat metropolitana. Delimitacions, desconcentracions, desequilibris

LA CIUTAT METROPOLITANA. DELIMITACIONS, DESCONCENTRACIONS, DESEQUILIBRIS. Ponencia p esen ada al I Cong és Ca al2 de Geog a ia, Ba celona, ma c de 1991. JOSEP SERRA Ge6g aJ Mancomuni a de Municipis de ld ea Me opoli ana de Ba celona 3. Desequilib is socials i e i o ials a ea Me opoli ana. 3.1. Ni ells sbcio-econbmics. 3.2. P oblema iques e i o ials. 3.3. ¿Qui ges iona el eequilib i? 1. On s'acaba Ba celona?. 1 .l. In ensi a s me opoli an es. 1.2. Relacions uncionals. 1.3. Es uc u ació e i o ial. 1.4. es ea Me opoli ana 2. No es dinamiques e i o ials. 2.1. ¿Cap a una desconcen ació a Ca alunya? 2.2. Desconcen ació me opoli ana. - SUMARI 3 2 - LA CIUTAT METROPOLITANA. DELIMITACIONS, DESCONCENTRACIONS, DESEQUILIBRIS. 1. ¿On s'acaba Ba celona? A inals de 1989, en el ma c de I1exposició de p esen ació del Pla Es a egic de Ba celona, I'es and de les ins i ucions me opoli an es s'ob ia amb dues ima ges: una is a ae ia de I'aglome ació ba celonina i una o og a ia del ca e de la Rie a Blanca, a ca all de Ba celona i I'Hospi ale . Les o os il.lus a en el següen ex : "¿On s'acaba Ba celona?" "Vis des de I'ai e, a 15.000 me es d'alcada, es impossible sabe -ho. Passejan pels ca e s o ci culan amb ehicle ambé. Des de lluny o des de p op, des de dal o des de baix, les ima ges exp essen una ma eixa eali a : Ba celona i el seu en o n es onen en una ama u bana que s'es én sense discon inu'i a s pel damun de les on e es adminis a i es dels e mes municipals." "No es ac a només de con inui a ísica. Els desplacamen s en e els llocs de esidencia i els llocs de eball, els mo i a s pe aons d'es udis, les elacions come cials, I'o e a de i endes, la u ili zació dels anspo s i dels se eis i equipamen s u bans, e c., són mol s al es aspec es que con i men que el conjun de muni- cipis de I'en o n immedia de Ba celona, uncio- na com una sola ciu a , i que aques a es elacio- na, ambé in ensamen , amb una segona co ona que s'o gani za en o n d'uns cen es aglu ina- do s: Ma o ell, Te assa, Sabadell, G anolle s i Ma a ó." Fins aquí el ex . Pocs dies dep és, el P esiden de la Gene ali a a i ma a, en decla acions e e ides al deba sob e la Ca a Municipal de Ba celona, que aques a ha ia de cenyi -se es ic amen al seu e me, i p ecisa a, pe si algú enia dub es al espec e, que: "Els lími s de Ba celona són ben cla s: I'Hospi ale , d'una banda; San Ad ia, de I'al a; i pel can ó de mun anya, i an lla g, ins a les Planes" (1). (1) El País, 11.01.90. Sense p e end e es abli cap elació de causa-e ec e en e aquella p egun a inicial -¿on s'acaba Ba ce- lona?- i aques es decla acions, I'anecdo a de la se a coincidencia empo al il.lus a un dels aspec es que han condiciona nega i amen el .deba me opoli a. a Ca alunya en els da e s anys: la se a excessi a poli i zació i les di icul a s que aixo ha suposa pe pode desen olupa la e lexió ecnica - que no .neu al.- sob e el ema. Fins i o el ma eix í ol p oposa pels o gani zado s del Cong és pe a aques a ponencia --.La ciu a me opoli ana.- po se llegi en clau polí ica i susci a in e p e acions di e ses i po se con lic i es. Deixan de banda, de momen , el subs ac e polí ic que hi ha da e a de o deba e i o ial, el ex esmen a al comencamen in odueix esquema ica- men algunes de les qües ions a que ens olem e e i : I'e idencia d'un enomen u ba sup amunicipal a I'en o n de Ba celona, la di icul a de delimi a -se de mane a cla a el seu abas e i o ial, els di e sos ac o s o c i e is que poden eni -se en comp e en aques sen i i, inalmen , la conclusió que I'espai me opoli a gene a a I'en o n de Ba celona s'es uc- u a basicamen en dos ambi s ben di e encia s i uncionalmen a icula s: la Regió Me opoli ana i e ea -o ciu a - Me opoli ana. Respec e a la p ime a ques ió apun ada -exis encia d'un enomen u ba sup amunicipal a I'en o n de Ba - celona- no al la pena insis i -hi, a esa la se a e idencia, no ja només pe als es udiosos del ema sinó pe a qualse ol ciu ada esiden en aques a zona. Més in e es enen, en can i, els in en s d'ap oximació a la se a delimi ació, els c i e is adop- a s pe a e -ho i els di e en s ni ells dles uc u ació me opoli ana que poden de ini -se. Pel que a a aques s pun s, cal assenyala de bon p incipi que el << e me opoli a. -ni de Ba celona ni d'enlloc- no és una eali a ancada, es a ica, uní ocamen de inible ni es ic amen delimi able en I'espai. Més a ia es ac a de la supe posició i in e elació de di e sos conjun s d'elemen s i de uncions u banes, cadascun dels quals é una de e - minada es uc u ació in e na i un abas e i o ial p opi, a iables en el emps i només pa cialmen coinciden s en I'espai. Aixo no ol di que sigui es e i1 la asca d'in en a ap oxima -se a la de e minació de les delimi acions me opoli anes, sinó que cal e -ho sense pe d e de is a les conside acions apun ades. En el cas conc e de Ba celona i el seu en o n, assajem a con inuació algunes ies dlap oximació a aques a qües ió. 1.1. In ensi a s me opoli anes Una p ime a ia d'analisi se ia I'aplicació dels me odes ~classics~ de delimi ació, que oba en la se a exp essió més coneguda en les S anda d Me opo- li an S a is ical A eas (SMSA) no dame icanes. La base d'aques s me odes és la combinació d'un ce nomb e d'indicado s-elabo a s pe a cadascuna de les uni a s e i o ials elemen als- e e i s p incipalmen a c i e is de mo ologia u bana (nucli cen al, con ingüi a s ... 1, d'homogene'i a (densi a s de població, de llocs de eball, de llocs de eball no ag ícoles ... ) i d'in e dependencia (commu ings pe eball, ucades ele oniques, elacions come cials ...I Un exemple d1adap aciÓ simpli icada d'aques s c i e is pe a I'en o n de Ba celona és el que es p esen a al mapa 1. Els es indicado s selecciona s són: - In ensi a de elació amb Ba celona pe mo ius de eball. - Densi a de població. - P opo ció d'ocupa s en llocs de eball no ag í- coles. S'han g a ia amb una g adació de majo a meno in ensi a els municipis que supe en els llinda s es able s en o s es, en dos o només en un dels indicado s examina s. Apa eix, així, una aca cen al més in ensa, o mada pels 33 municipis que compleixen simul aniamen les es condicions. Es ac a d'un espai quasi pe ec a- men con inu (només 2 municipis en queden lleumen sepa a s), d'un adi d'uns 15 km, des del cen e de Ba celona, i que coincideix a g ans e s amb I'ambi de I'an iga Co po ació i les ac uals En i a s Me opo- li anes, sense alguns dels seus municipis més pe i s pe o amb ex ensions cap al Valles Occiden al i O ien al i cap al Baix Ma esme. En el segon ni ell de me opoli an ni a ^ -dues condicions- es consoliden aques es ex ensions e i o ials al lla g dels p incipals eixos de comunicació, ins a enye una dis ancia dluns 30 km, des del cen e, en la qual queden incloses les ciu a s de Ma o ell, Te assa, Sabadell, G anolle s i Ma a ó, amb llu s espec ius en o ns immedia s. També hi apa eix, si bé aillada, Vila anca del Penedes. Finalmen , el e ce ni ell -una condició- és ja eblemen me opoli a, o i que comp en municipis con igus amb els dels g ups an e io s i que aca- ben de comple a els eixos esmen a s. Amb les excepcions de Vilano a i la Gel ú i San Celoni, es ac a en gene al de poblacons pe i es i de ca ac e esidencial, inculades als nuclis p oduc o s i e cia is p ope s. 1.2. Relacions uncionals El ipus d'ap oximació desc i a al pun an e io dóna una idea esquema ica pe o p ou in e essan de g adacions d'in ensi a me opoli ana, si bé no pe me coneixe I'o gani zació in e na de I'espai conside a . A aques s e ec es, les analisis basades en I'es udi de luxos associa s a di e en s uncions u banes (desplacamen s pe mo ius de eball, es udis, comp es, lleu e, e c.) o d'indicado s que in eg en di e sos d'aques s aspec es i d'al es ( ucades ele oniques) esul en més cla i icado es. En aques a línia, el ema més es udia pe a I'en o n de Ba celona és el dels desplacamen s quo idians en e el lloc de esidencia i el lloc de eball (2). Aixo no és es any, an pe la adició i la impo ancia que I'analisi dels commu ings é en la li e a u a in e na- cional sob e delimi acions me opoli anes, com pel e que es disposa d'una bona in o mació es adís ica al espec e. La conclusió comú de o s aques s es udis és la cla a es uc u ació de I'espai me opoli a al doble ni ell a que ja hem e e e encia an e io men : un ambi d'in luencia di ec a de Ba celona, que cons i ueix un únic me ca de eball amb elacions mol in enses amb la ciu a cen al, i un segon ambi d'in luencia indi ec a, ca ac e i za pe I'exis encia de me ca s de eball cen a s en les ciu a s de Ma o ell, Te assa, Sabadell, G anolle s i Ma a ó, les quals, al seu o n, man enen amb Ba celona in e elacions labo als no mol in enses pe o signi ica i es (mapa 2). Cal des- aca que Vila anca del Penedes, Vilano a i la Gel ú i San Celoni són cen es de me ca s de eball que no enen inculació signi ica i a amb Ba celona. El ma eix passa a la zona de I'al Ma esme, en aques cas sense I'exis encia d'un cla cen e aglu inado local. També con é ema ca que, en I'a ea d'in luencia di ec a de Ba celona, les elacions in e municipals de segon i e ce o d e dibuixen unes ~suba ees labo als. que, en pa al.lelisme amb I'ex ensió del concep e .ciu a . (me opoli ana) a aques ambi , bé pod ien de ini -se com a ~dis ic es~ (me o~oli ans). D'al a banda, disso adamen hi ha pocs es udis comple s i ac uals sob e d'al es aspec es uncionals que pugin se con as a s amb els de la mobili a pe eball, pe al d'examina les coincidencies o disc epancies en e llu s espec i es delimi acions. Poden esmen a -se, pe o, I'analisi de les ucades ele oniques inclos en el eball de Casassas i Clusa (1981) sob e les municipalies, I'es udi de Tomas (2) Casassas, LI. i Clusa, J.;L'o gani zació e i o ialde Ca alunya. Ba celona, Ba celona, 1981. Se a, J.; .Me ca s de eball a la Regió de Ba celona., a Re is a Economica de Banca Ca alana, núm. 76; Ba celona, 1985. Nunes, J.;~~Ap oximació a I'es uc u a de I'a ea me opoli ana de Ba celona: les es uc u es d'in ensi a dia ia., a Documen s d'Anali$i Geog a ica, núm. 8-9, Ba celona, 1986. Clusa, J. i Jane, A.; T ac amen i explo ació de les dades de mobili a obligada dels municipis de Ca alunya. 1986, Gene ali a de Ca alunya, Depa amen de Poli ica Te i o ial i Ob es Públiques. Ba celona, 1988. Es eban, M.; ba dis ibució de la mobili a pe eball a la Regio Me opoli ana de Ba celona. a Documen s di4nalisiTe i o ia1, núm. 3, Mancomuni a de Municipis de I'A ea Me opoli ana de Ba celo- na. Ba celona, 1989. Aluja (1983) sob e I'o e a d'equipamen s locals i coma cals, la mol an iga pe o en bona pa igen delimi ació d'a ees come cial de IIA las Come cial de Espaia (19631, les monog a ies sob e el come c en ambi s ~subcoma cals~ edi ades pe la Gene ali a (1981-1987) i alguns al es. Amb an s ma isos, en ocamen sdi e sos i di e encies com es ulgui en aspec es conc e s -de egades no desp eciables- o s aques s eballs s'adiuen subs ancialmen an amb el model global ea-~egio com amb les uni a s de ni ells in e io s -a ees i suba ees-que s'han desc i . Aixo sembla con i ma , doncs, que els ambi s esmen a s esponen a o un conjun de elacions uncionals- e i o ials de base dia ia o pe iodica o ca més ampli i signi ica iu que I'es ic e concep e de .me ca s de eball.. 1.3. Es uc u ació e i o ial Pe anca aques capí ol, old íem in odui enca a un al e elemen que é una g an incidencia en la con igu ació, es uc u ació i uncionamen dels espais u bans: la xa xa ia ia i, més en gene al, les in as uc u es de comunicacions. Al mapa 3 s'hi ep esen a la iali a basica de I'en o n ba celoni supe posada a les delimi acions de les uni a s uncionals elemen als (3). A pa i de la se a consi- de ació conjun a, complemen ada amb la e e encia ci cums ancial a d'al es a iables de na u alesa u banis ico- e i o ial (densi a s de població, con inu u ba, e c.) hem es able una delimi ació mes de a- llada d'ambi s me opoli ans, que ambé s'ha dibuixa al mapa. Així, en la zona d'in luencia di ec a de Ba celona, poden dis ingi -se cla amen dues co ones. La p ime a és la in eg ada pels municipis que con o men el Con inu U ba que ocupa o el Pla de Ba celona (ciu a cen al més les suba ees Besos i Llob ega ). (3) El ex que segueix es ampliació del que igu a a la publicació Regio Me opoli ana de Ba celona. In o mació dcio-economica i e i o ial, Mancomuni a de Municipis de I'A ea Me opoli ana de Ba celona, Secció dlEs adis ica i Analisi Te i o ial. Ba celona, 1990. Mapa 2. RELACIONS FUNCIONALS : MOBILITAT PER TREBALL P ime es elacions in e municipals. 1986. Fon : Es eban, M. (1989) Aques espai é una densi a edi ica o ia inin e ompuda i ele adíssima (12.000 habi an s / km2), una in ensi a de elacions amb el cen e ba celoní p ac icamen an g an com la dels ba is i dis ic es del p opi nucli cen al, i queda ísicamen es uc u a pe I'anella comple a dels cin u ons ia is (Segon Cin u ó i Cin u ó del Li o al). Es ambé I'ambi al qual s'es én el mi ja de anspo u ba pe excel.lencia, el me o (xa xa ac ual i p ope es ampliacions), e que con ibueix decisi amen a in eg a plenamen aques espai als e ec es uncionals. Més enlla, la segona co ona o Res a de lA ea Me o- poli ana segueix man enin o es inculacions di ec es amb Ba celona, pe o es ac a d'un ambi mol més esponja e i o ialmen (densi a m jana de 1 .O00 habi an s/km2). Inclou impo an s espais d'usos no es ic amen u bans (zones ag ícoles i mun anyoses) in e cala s en e el con inu edi ica o i, que no desapa eix pe o que es p odueix basicamen només al lla g de les ies de comuniciació in e municipals. Respec e d'aques es, cal des aca el pape es uc- u ado de o I'ambi que juga la xa xa d'au opis es que enllacen les qua e po es de l'a ea Me opoli ana amb I'anella ci cula o ia del Con inu Cen al. P ecisamen aques a acili a de comunicacions (que hau ia de eu e's e o cada amb la sup essió o al de pea ges en els ams indica s) és la que, combinada amb la inexis encia de ciu a s po en s i madu es, a que o a aques a co ona endeixi a inc emen a el seu g au de elació amb el nucli cen al, en acolli g an pa de la desconcen ació indus ial i esidencial que s'es a p oduin en el Con inu, com eu em mes enda an . També en I'ambi d'in luencia indi ec a de Ba celona poden dis ingi -se dues zones di ie enciades pel seu g au d'in eg ació me opoli ana. La p ime a d'aques es, e ce a co ona me opoli ana o Res a de la Regio Funcional, és la que co espon a I'espai es uc u a en o n dels cinc subcen es me opoli ans que p esen en majo s elacions amb Ba celona, als quals ja ens hem e e i epe idamen ; an icipan el que enca a és una eali a incipien , s'hi ha inclos ambé I'a ea cen ada en Vilano a i la Gel ú, a enen als e ec es que p odui a I'obe u a de I'au opis a del Ga a . Al ma ge d'aques a ex ensió, la e eb ació de o a la co ona queda a mol consolidada amb la u u a cons ucció del Qua Cin u ó, que n'enllaca a els nuclis p incipals i en po encia a el seu uncionamen com a subsis emes ben a icula s dins del conjun me opoli a. El ma eix e ec e cal espe a de la millo a i ede inició de la xa xa de e oca ils de odalies com a .exp és egional.. Finalmen , es en les es a ees (Penedes, San Celoni i To de a) que, com ja s'ha is abans, p esen en ac ualmen uns ni ells o ca in e io s de ca ac e- ís iques i d'in eg ació me opoli ana, si uació, pe o, que po modi ica -se sensiblemen en un u u no llunya si p ossegueixen les endencies de descon- cen ació de població i d'ac i i a s que énen donan -se en el da e s anys. La se a locali zació més enlla del llinda de 30 km. des de Ba celona és, en bona pa , la esponsable d'aques a meno in eg ació, si bé aixo pod a queda compensa pe la se a bona comuni- cació, an cap a Ba celona com cap els en o ns me opoli ans ja de Ta agona ja de Gi ona, ac o que po e que en el u u acabin basculan en una o al a di ecció. 1.4. ea Me opoli ana Com a inali zació d'aques epas al ema dels ni ells me opoli ans i els seus c i e is de delimi iació, i cen an -nos en I'ambi me opoli a es ingi , pod íem assenyala els següen s pun s: - L'a ea Me opoli ana de Ba celona comp en ap oximadamen una cinquan ena de municipis, amb una supe ície de 840 km2., una població de 3,3 milions d'habi an s (equi alen al 55% del o al de Ca alunya) i una densi a de 4.000 habi an s /km2. - En aques a delimi ació s'inclou I'a ea de Molle (Valles-Besos), d'uns 100 km2. i 100.000 habi an s, pe aons de posició espec e a la iali a me opo- li ana, la elació amb Ba celona i la insu icien madu esa e cia ia del seu nucli cen al. L'e en ual modi icació u u a d'algun d'aques s dos da e s aspec es, ja sigui augmen an la g a i ació cap a Mapa 3. DELIMITACIONS METROPOLITANES I XARXA VIARIA ESTRUCTURANT LLOBREGAT L~MIT ~EA METROPOLITANA URBA L CIRCUMVAL.LACIONS DEL CONTINU URBA B I I II I I XARXA BASICA DE L'&EA METROPOLITANA - CIPCUMVAL.LAC~O REGIONAL I ENLLACOS AMB L'AREA METROPOLITANA .I ENLLACOS AMB RESTA DE CATALUNYA Llocs de eball en el "Te cia i A anca W.l986 Municipis de la Regió Me opoli ana de Ba celona. Llocs de T eball nQ To al nV L.T.Te c.A / ns Poblac~ó nQ Te cia i A anca o d e Llocs T eball o d e To al Llocs o d e o d e (1) (2) (2) de T eball (2) (2) Ba celona Sabadell' Te assa L'Hospi ale Badalona Ma a ó G anolle s Vila anca del Penedés Rubi San Cuga del Vallés Co nella S a. Coloma de G amane 457 12 12.484 13 3,7 28 135.258 6 Vilano a i la Gel ú 32 1 17 12.308 14 25 50 44.977 16 Ma o ell 223 22 9.333 15 2,4 61 16.170 31 (1) Te cia i A anca = Finances i Assegu ances + Se eis a les emp eses. (2) Nqo d e espec e dels 162 municipis de la Regió Me opoli ana. Fon : MMAMB. Es adís ica i Analisi Te i o ial. Explo ació del Pad ó dlHabi an s de 1986 a pa i del i xe acili a pe I'IEC. an en e mes absolu s com ela ius (pe cen a ge espec e al o al de llocs de eball del municipi), de IIHospi ale i Badalona, de majo olum poblacional. En la es a de ciu a g ans de llA ea, com San a Coloma de G amene i Co nella, les xi es ambé són mol baixes. Pe con as , es oben mol ben classi icades en el anking capi als coma cals simila s en ex ensió o sensibleme in e io s, com Ma a ó, G anolle s i Vila anca del Penedes, especiamen les dues da e es si es a a enció als alo s ela ius. Aques e con i ma el ca ac e .madu . de les esmen ades ciu a s, i el seu pape de subcen es me opoli ans sob e el qual s'ha insis i an e io men . És necessa i ema ca , en can i, la eble posició e cia ia en que es oben Vilano a i la Gel ú i Ma o ell, a les quals, pe al es aons ja exposades, ambé s'a o ga a la quali a de subcen es. D'al a banda, esul a o ca so p enen la bona classi icació de dues ciu a s mi janes de llA ea (Rubí i San Cuga del Valles). Només la compa ació amb in o macions u u es sob e el ema pe me a acla i si es ac a d'algun ipus d'e o o e pun ual o si, al con a i, és una mani es ació ce a d'una desconcen ació del e cia i a anca cap a una de les zones (el Valles-Collse ola i, en gene al, o el Valles) amb més u u en aques sen i . Com a sín esis dels es aspec es comen a s, po apun a -se que en l'a ea Me opoli ana s'es an donan p ocessos ela i amen in ensos de desconcen ació demog a ica i indus ial, en p ime lloc des del Con inu U ba cap a la Res a de ea i, en segon lloc i amb c eixen impo ancia, des del conjun de llA ea cap a la Res a de la Regió. D'al a banda, el sec o e cia i p esen a una ele adíssima concen ació a Ba celona -que, p obablemen , deu ha e augmen a en els da e s anys- i una escassa p esencia a la es a de con eniencia d'assoli una majo desag egació s'ha ea. En can i, els subcen es egionals més madu s is e lec ida en alguns eballs e e i s a municipis semblen es a en bones condicions de comenca a conc e s, en e els quals poden des aca -se'n dos assumi en un u u no mol llunya una ce a cen a s en la ciu a de Ba celona (9). En la ma eixa descen ali zació de e cia i d'au en ic abas egio- línia, des de la Mancomuni a de Municipis de llA ea nal, e d'impo ancia i signi icació quali a i amen Me opoli ana, s'han endega es udis basa s en pe i es supe io al seu ac ual pape de capi ali a s coma cals uni a s e i o ials, els p ime s esul a s p o isionals o sub-coma cals. Les pe spec i es que ob e IIEix dels quals s'exposen seguidamen . La se a ep e- Macia de Sabadell semblen apun a , si es consoliden, sen ació simpli icada es mos a al mapa 5. en aques sen i . Es pa eix, com a on in o ma i a, del Pad ó 3. Desequilib is socials i e i o ials a ~'~ ea dlHabi an s de 1986, i com a uni a s d'analisi, de les Me opoli ana 2.800 Seccions Censals dels 27 municipis de I'an iga Co po ació Me opoli ana de Ba celona. Mi jancan Ja s'ha assenyala a I'inici de I'apa a an e io que a una me odologia mol simple, s'ha cons u'i un Ca alunya hi ha impo an s desequilib is e i o ials, indicado sin e ic pe a cadascuna de les uni a s, so in acompanya sde pa al.leles desigual a s socials. de i a d'al es es: % escola i zació ju enil no A a cal a egi que només una pa d'aques s, i enca a obliga o ia (14-24 anys), axa d'a u i % p o essions mol len amen , po eu e's en ce a mesu a co e- al es (di ec ius i p o essionals), o s ells ans o ma s gida pels e ec es de la desconcen ació .espon ania. en indexos e e i s a les espec i es mi janes dels a que hem al.ludi . alo s d'aques es a iables pe al conjun de I'ambi . D'al a banda, ambé s'ha de ema ca que és a Els esul a s poden conside a -se sa is ac o icamen I'aglome ació ba celonina on es donen alguns dels ep esen a ius de les di e encies socio-economiques p oblemes socials i e i o ials més agu s. Pe an , a pe i a escala e i o ial. Com a comp o ació de la pa la de desequilib is a Ca alunya és pa la ambé, cohe encia global, s'ha e i ica I'ele a g au de i en lloc des aca , de desequilib is a I'en o n me opoli a co espondencia que p esen a la se a ag egació a de Ba celona. ni ell municipal i dels 10 dis ic es de Ba celona amb els esul a s d'al es eballs elabo a s amb 3.1. Ni ells socio-economics me odologies di e en s, especialmen el eali za pe Oli e , Busom & T ullén (1989). La majo ia dels es udis sob e ni ells socio-economics o de enda a Ca alunya o e eixen esul a s, com a Aixo po ap ecia -se a la aula 4, on es compa en els maxim g au de de all, de base municipal (8). La ob ingu s pe a Ba celona i els seus dis ic es. Les xi es són no ablemen conco dan s, si bé amb una (8) Cas ells, A; Pa ellada, M; Sica , F.; es imació de la enda i els majo dispe sió en o n la mi jana del municipi en la diposi s de les coma ques i els p incipals municipis de Ca alunya.. nos a es imació. Al ma ge d'aques a, la di e encia a Re is aEconómicadeBancaCa alana, núm. 66, Ba celona, 1982. Cas ells, A; Güell, X; Pa ellada, M.; .La enda coma cal i municipal més signi ica i a és la que es dóna a Ciu a Vella, que deca alunyaal'any 1983*, a Re is aEconbmicadeCa alunya, núm. Passa a ocupa el da e lloc Pe so a de bi0us Ba is, 10, Ba celona, 1989. Ga cia, J. i Soy, A.; Es imació de la enda de les coma ques i els p incipals municipis de Ca alunya, 1985, Dipu ació de Ba celona. (9) Roca, J.; d'es uc u a socio-p o essional de Ba celona., Pape s Ba celona, 1990. de T eball de la Ca ed a #A qui ec u a Legal, D e U banís ic i Valo acions de I'ETSAB, Ba celona. Oli e , J; Busom, I; T ullen, J.; Es imació de la enda amilia dis- ponible pe capi a de Ba celona, els seus dis ic es i els 27 Sole , J; Sampe e, E; Fe ando, P.; Un sis emad'indicado s~socials municipis de la Co po acio Me opoli ana de Ba celona /1985), pe a la ciu a de Ba celona, Ajun amen de Ba celona, A ea de Ajun amen de Ba celona, A ea dlHisenda. Ba celona, 1989.- Se eis Socials. Ba celona, 1987. 47 pe i e ia de ni ell baix que I1en ol a comple amen . Nomes en els es e ex de I'ambi con empla (Cas ellde els, San Cuga -Bella e a i Tiana) eapa eixen zones impo an s de població acomoda- da, pe la endencia d'aques s sec o s socials a busca majo quali a ambien al de ida o a del nucli u ba cen al. Si slexamina a un majo g au de de all apa eixen 1 .- Ciu a Vella 101.199 95 79 al es aspec es signi ica ius. D'en ada, les 2.- Eixample 288.146 3.- San s-Mon ju'ic 183.035 139 140 desigual a s es an més paleses: si els ni ells de 4.- Les Co s 89.570 'O7 'O2 enda oscil.len en una p opo ció que a 155 160 5.- Sa ia-San Ge asi 151.708 166 180 ap oximadamen d'l a 3 en e els mes baixos i els 6.- G acia 133.446 126 133 mes al s quan es conside en munici~is sence s i 7.- Ho a-Guina dó 191.838 103 107 dis ic es de Ba celona, pe a les uni a s d'analisi les 8.- Nou Ba is 197.003 86 9.- San And eu 147.397 85 di e encies a iben a p opo cions d'l a 12 en e 10.- San Ma í 216.534 'O4 ' ambdós ex ems. 104 TOTAL BARCELONA 1.699.879 118 116 (1) Segons Oli e , Busom &T ullen (1989). Vegeu no a 8. (2) Es imació p opia. No a: Els índexos es e e eixen a la mi jana de I'ambi me opoli a conside a (an iga CMB). Vegeu Tex . a iació que conco da amb I'obse ació dels ma eixos au o s d'aquell eball segons la qual els seus esul a s pe a Ciu a Vella pod ien eu e's a ec a s d'una ce a sob ees imació. Al ma ge ja d'aques a compa ació, i pel que a a la es a de municipis-els alo s globals que s'indiquen al mapa- des aca el e que nomes 5, a mes de Ba celona (1 161, supe en la mi jana me opoli ana: San Jus (1391, San Cuga (1341, Tiana (1321, San a Coloma de Ce elló (1011, i Mon ga (101). Vui municipis se si uen en e la mi jana i la mi jana de I'ambi exclosa Ba celona (801, i els e ze es an s queden pe so a d'aques alo , ocupan les es da e es posicions Ripolle (691, San Ad ia (63) i San Vicenc dels Ho s (621. Mi an el mapa, la ima ge gene al que slap ecia és la d'un cen e de ni ell al (g an pa de Ba celona, especialmen en o n dels eixos del Passeig de G acia i la Diagonal, amb pe llongaci6 ins a San Jus ) i d'una D'al a banda, es cons an a que a o s els municipis, ins i o en els de endes gene ali zadamen baixes, apa eixen impo an s di e encies in e nes que, a mes, ep odueixen a escala local la dico omia e i o- ial en e cen es i pe i e ies. Cal ema ca que, a di e encia de Ba celona, a la es a de municipis (excep e els de concen ació de esidencia al a) són els cen es his o ics els que acullen la majo pa de llu s espec i es poblacions mes benes an s, en bona pa o mades pe classes mi janes au oc ones. El casc an ic ba celoni i les pe i e ies de o s els municipis (amb les excepcions esmen ades) con igu- en el mapa de les zones doblemen disc iminades, al coincidi -hi un baix ni ell sbcio-economic de la població amb uns de ici s u banís ics, in as uc u als i dlequipamen s enca a mol impo an s, malg a els es o cos pe co egi -10s que han du a e me les di e ses adminis acions, especialmen les locals, en els da e s anys. 3.2. P oblema iques e i o ials Alguns dels es o cos esmen a s open no nomes amb la c onica insu iciencia de ecu sos pe e -hi on , sinó amb al es limi acions impo an s de i ades de les ca ac e ís iques u banes i adminis a i es de I'a ea me opoli ana. E ec i amen , en un espai u bani za de o ma p ac icamen inin e ompuda, hi ha un amplíssim conjun de p oblemes que no poden abo da -se ni esold e's sepa adamen pe pa de cadascun dels Ajun amen s a ec a s: ca e s, pa cs, equipamen s i zones na u als si ua s a ca all de dos o més municipis o locali za s en un d'aques s pe o amb u ili zació plu imunicipal; desen olupamen s esidencials i indus ials que enllacen nuclis di e en s: se eis in as uc u als (subminis amen s, cla egue es) i de anspo s que sal en les on e es adminis a i es; ins al.lacions d'in e es comú pe o que ningú no ol al seu e me (abocado s, cemen i is, p esons); e i o is deses uc u a s, zones de col.lisió d'usos con a- dic o is, espais in e s icials acan s i deg ada s ... Sense en a en de all en cadascun d'aques s pun s (101, old íem només enuncia alguns dels emes que eque eixen una majo a enció i dedicació de ecu - sos a lla ea Me opoli ana, des del pun de is a del eequilib i e i o ial. Requali icació dels eixi s u bans deg ada s. Remodelació dels sec o s més de icien s; ehabili ació d'habi a ges; equipamen s. Ve eb ació in e na de I'espai me opoli a. Accessibili a , connec i i a i in eg ació de les di e ses zones i municipis. O e a d'habi a ges assequibles. Di igida als sec o s socials de meno s ing essos i als segmen s de població jo e. Desconcen ació del e cia i. ees de no a cen ali a en locali zacions es a egiques i dinami zado es de llu s en o ns, e c. (10) Ens n'excusen les e e encies mes amplies que hi dedica Juli Es eban en dos eballs: Es eban, J.; .Las obje i os e i o iales pa a la Región Me opoli- ana*, a Ba celona y el sis ema u bano eu opeo, Ajun amen de Ba celona. Ba celona, 1990. Es eban, J. .El e me opoli a., Ponencia al p ime Cong és Ca ala de Geog a ia. Ba celona 1991. Hi ha o un al e bloc de emes que an e e encia a la quali a de ida i el uncionamen dels se eis u bans: P ese ació del medi na u al. Aques és el bé més escas en una zona an densamen u bani zada. Cal p o egi -lo i omen a -ne la u ili zació massi a pe o espec uosa i con olada. Con ol de la con aminacid. Ga an ia en el subminis amen d'aigua. Sanejamen d'aigües i eli inació de esidus. E iciencia dels anspo s públics, e c. Finalmen , un e ce bloc comp end ia les g ans ac uacions inculades al desen olupamen económic i al posicionamen da an els nous ep es i escena is a ni ell eu opeu i in e nacional: po , ae opo , TGV, Fi a, Uni e si a s, cen als de me cade ies, pa c ecnologics, cen es de negocis, e c. To i ac a -se de emes que a ec en no sols al desen olupamen de l'a ea sinó, so in , de o Ca alunya, I'impac e de la se a locali zació me opoli ana ha de se p e is i in eg a en el planejamen es a egic i u banís ic d'aques ambi . 3.3. Qui ges iona el eequilib i? La de inició de polí iques i accions conc e es o ien ades a abo da les p oblema iques e i o ials assenyalades, la ges ió del seu inancamen i la se a execució e ec i a, són qües ions que queden o a de I'abas economic i adminis a iu dels municipis a ec a s. Es ac a, en can i, de p oblema iques de na u alesa i compe encia local que no co espon abo da des de ni ells adminis a ius supe io s (especialmen les del p ime bloc dels esmen a s en el pun an e io i, pa cialmen , ambé les del segon bloc), o bé que, co esponen en g an pa a compe encies o capaci a in e so a au onomica o es a al ( e ce bloc), han de se esol es amb la pa icipació i la col.labo ació dels ens locals. Aques a cons a ació posa sob e la aula un dels emes adminis a i amen més complexos (a o el món) i polí icamen con lic ius ( ambé a o el món, pe o que es a esul an especialmen i ulen a Ca alunya): el de la o ma o les o mes d1o gani zaciÓ ins i ucional me opoli ana. No és aques el lloc pe ap o undi en aques a qües ió. Només old íem po- sa un exemple que nlil.lus a la impo ancia, espe- cialmen en un dels aspec es que menys s'acos umen a ac a i al qual hem dedica aques capí ol: la edis ibucio i el eequilib i pe la ida de la ges ió i la in e sió pública. La eali a u bana de Bacelona, en la se a dimensió de [ciu a eal. o ea Me opoli ana al com I'he de ini , és sensiblemen simila , quan a supe ície i a població, a la de I'es ic e e me municipal de Mad id. En can i, la agmen ació adminis a i a ba celonina compo a, d'en ada, la ecepció de meno s ing essos en concep e de les apo acions que IIEs a des ina als municipis, basades en un escala segons ams de nomb e d'habi an s que, o i les co eccions que s'hi apliquen, dóna pe a lla ea de Ba celona una quan i a in e io a la que li co espond ia si os conside ada com una sola ciu a . Un segon e ec e, més sub il pe o no menys impo an , és que, a més de eb e menys dine s, aques s no es dis ibueixen an . Aixo és degu a que cada Ajun amen p ocedeix -en majo o meno mesu a, en unció de la se a olun a polí ica- a una ce a edis ibucio a I'in e io del seu e me, onamen almen pe la ia de la in e sió e i o ialmen selec i a disc iminacio cio posi i a. en e s dels ba is més desa a o i s). No exis eixen, pe o, mecanismes de edis ibució en e el que aquí són municipis di e en s -o ba is de municipis di e en s- i el que a Mad id són ba is d'una ma eixa ciu a i, pe an , es bene icien del epa imen d'uns ons comuns. Aques p oblema ac ualmen s'ha sol en a , des de la Mancomuni a de Municipis de llA ea Me opoli ana, mi jancan una g an dosi de olun a polí ica pe abo da -lo des d'una ac i ud de solida i a in e mu- nicipal, posan en comú una pa signi ica i a dels ons pe cebu s indi idualmen pe cadascun dels municipis. Es ac a, pe o, d'un sis ema insu icien i massa agil da an les << emp acions au onomis es. d'alguns ajun amen s -de egades comp ensibles, de egades a ec ades d'un localisme cu de mi es- o, simplemen , da an de qualse ol can i en la composició dels equips de go e n local. Pe an , sob e o des de la pe spec i a de la edis ibucio i el eequilib i e i o ial, és a di -de la ges ió u banís ica en un sen i ampli- és con enien disposa d'una ins i ucionali zació me opoli ana su icien men solida, amb ies cla es de inancamen i amb la legi imació i la ep esen a i i a necessa ies pe impulsa aques es polí iques En can i, al es aspec es, com els e e i s al co ec e uncionamen de di e sos se eis, poden se e icacmen o gani za s a ni ell me opoli a mi jancan ins umen s, ambé so mesos al con ol públic, pe o de ca ac e més es ic amen ecnic i sec o ial (emp eses, agencies, conso cis.. .I. El deba sob e les o mes conc e es més adequades pe aques a o gani zació ins i ucional me opoli ana de I'en o n de Ba celona -a ni ell de llA ea ¡/o la Regió- a pa i d'un consens cada egada mes es es sob e les g eus dis uncionali a s i ca encies del cao ic model ac ual, po esul a apassionan o plenamen decebedo . Con iem que els nos es sa is i polí ics aconsegueixin posa -hi més imaginació i gene osi a que la demos ada ins a a. Amén.