L'ECONOMIA DE BARCELONA I L'ECONOMIA DELS BARCELONINS
ALFREDO
PASTOR
Economis a
SUMARI
1.
L'economia de la ciu a
i
I'economia dels
ciu adans.
2.
Ba celona: la ansició de la ciu a indus ial
a la ciu a dels se eis.
3.
Polí iques economiques a aplica espec e a
la indús ia.
4.
La necessa ia eo gani zació dels se eis.
5.
Conclusions.
ALFREDO
PASTOR
L'ECONOMLA DE BARCELONA
I
L'ECONOMIA DELS BARCELONINS
1.
L'economia de la ciu a i I'economia dels
ciu adans
L'economia d'una ciu a é dues essan s p incipals.
Una que és comuna a la amília
i
a un país: la mane a
com la gen es guanya la ida. La segona essan , i
mol impo an , de I'economia d'una ciu a és com es
gene en els ecu sos que ga an eixen una p o isió
adequada de béns i de se eis públics. Des d'aques a
segona pe spec i a, a110 que p obablemen dis ingeix
més les g ans ciu a en e elles és la quan i a i la
quali a dels se eis públics que p o eeixen els seus
ciu adans: escoles, hospi als, ca e s, cla egue es,
enllumena , anspo s, e c. El e que aques s siguin
béns públics o quasi públics ol di que no es paguen
di ec amen , sinó que s'han de gene a uns ecu sos
que pe me in a I'au o i a -no malmen a I'au o i a
municipal- de p o ei -10s. Aixi, aques aspec e de
I'economia d'una ciu a es a de e mina , en g an pa ,
pe I'economia dels seus ciu adans. És a di , les
ciu a s on la gen é pocs ecu sos són en gene al
ciu a s pob es, ciu a s on manquen escoles, on al en
hospi als, on hi ha p oblemes de pa imen ació de la
ia pública, e c.
L'economia d'una ciu a -la o ma com la gen s'hi
guanya la ida i els se eis i béns públics que la ciu a
p o eeix- és el que de e mina quin ipus de gen hi
iu i que hi a. Vegem un exemple pe il.lus a aques a
a i mació. P obablemen , les ciu a s que han ingu
uns p ocessos més d ama ics de can i du an els
da e s
40
o
50
anys, són les ciu a s dlEs a s Uni s
dlAme ica, mol es de les quals han passa pe unes
ansicions summamen apides
i
bas an con lic i es.
Es diu, pe exemple, que el e que a New Yo k hi
isqui an a gen sense ecu sos és, en bona pa ,
una conseqüencia que aques a ciu a p o eeix un
ni ell d'assis encia social mol més al que al es
ciu a s dlEs a Uni s. Pe an , com s'a i ma a, la
p o isió de se eis públics de e mina, en pa , el
ipus de gen que iu a una ciu a
i
el que hi an. Un
al e exemple: ciu a s indus ials que han ingu una
ecessió mol o a, com Pi sbu gh o Li e pool,
degu a la se a especiali zació en indús ies que han
ana desapa eixen , han expe imen a una baixada
pa al.lela dels se eis públics que p o e'ien. Aixi, hi ha
hagu ciu a s que s'han is obligades a anca les
escoles, a p escindi de policia, a sup imi museus i
hospicis, pe que no enien ecu sos.
2.
Ba celona: la ansició de la ciu a indus ial
a la ciu a dels se eis
Re e in -se conc e amen a la si uació ac ual de
I'economia de la ciu a de Ba celona, es po a i ma
que des de a bas an s anys Ba celona es a en un
p océs de ansició: la ansició d'una ciu a indus ial
a una ciu a de se eis. Aques és un p océs pel qual
han passa p ac icamen o es les g ans ciu a s
dlOcciden , un p océs que és menys d ama ic del que
es pod ia pensa a p ime a is a, pe que no malmen
les g ans ciu a s, enca a que hagin ingu un
componen indus ial bas an g an, semp e han ingu
una ac i i a de se eis mol impo an . La ansició
des de la ciu a indus ial a la ciu a de se eis ha es a
més aci1 a Lond es que a Manches e , a New Yo k
que a Pi sbu gh o a De oi , a Be lín (enca a que
Be lin és un cas mol especial) que a Düsseldo .
És a di , que en una g an ciu a com Ba celona, la
di icul a d'e oluciona d'una ciu a indus ial a una
ciu a de se eis és al a, pe o es eu mode ada pe
I'exis encia d'una base de se eis bas an impo an .
De o es mane es, I'expe iencia demos a que es
ac a d'una ansició di ícil. Si us passegeu (i la millo
mane a de coneixe una ciu a es passeja -s'hi) pe
Manha an, pe exemple, eu eu que la ansició des
de la indús ia als se eis s'ha e només en pa . La
indús ia, e ec i amen , ha desapa egu quasi del o ,
pe o, una bona pa -po se la majo pa - de les
zones indus ials de Manha an no s'ha econ e i als
se eis, sinó que senzillamen ha esde ingu en una
mena de dese u ba. El ma eix es po di ins
i
o
d'una ciu a com Bos on, que ha es a una mica
menys indus ial
i
a a és una mica menys de se eis,
i ha passa una cosa simila a les ciu a s més
indus ials com Pi sbu gh o De oi . De mane a que
es po conclou e que aques s p ocessos de ansició
no semp e són un exi .
To nan al cas de Ba celona, al la pena de e -se una
p egun a sob e aques p océs que, com es deia, no
és acil ni au oma ic: Pe que s'a i ma so in que una
ciu a com Ba celona hau ia de deixa de banda la
indús ia i concen a -se en els se eis?. Aques a
a i mació és un opic, i com o s els opics con e una
pa de e i a pe o no s'ha d'aga a de mane a
massa li e al. L'a i mació es basa onamen almen en
dues aons: la indus ia necessi a un sol que ja és
escas (i que si no és escas és mol ca , no malmen
mes del que la indus ia po supo a )
i,
en segon Iloc,
la indús ia -i pensem semp e en la indus ia pesa-
da- p o oca con aminació, no només a mos e ica,
sino ambé logís ica (conges ió) i audi i a. Són aques s
els a gumen s que no malmen s'addueixen pe a i -
ma que una ciu a com Ba celona hau ia de enun-
cia a la indús ia, més enca a, hau ia ins
i
o de
ac a dlexpulsa -la
i
de concen a -se en els se eis.
Pe sonalmen , c ec que aixo s'ha de mi a amb una
mica més de de all, és a di , s'ha de dis ingi de quin
ipus d1ind6s ia i de quin ipus de se eis es pa la.
P obablemen , el cas més ípic d'una ciu a que ha
passa de se una ciu a ela i amen indus ial a una
ciu a de se eis és, més que New Yo k, Manha an.
Com ja he di abans, la indus ia p ac icamen ha
desapa egu de Manha an
i,
en can i, s'hi han
inc emen a mol els se eis. Sembla que una de les
conseqüencies d'aques a ans o mació,
i
que en
gene al no po conside a -se una conseqüencia
desi jable, és que el can i ha compo a un augmen
dels desequilib is economics i, pe an , un inc emen
dels desequilib is socials. Aixo és aixi pe que la
ansicio d'una ciu a indus ial a una ciu a de se eis
és mol so in acompanyada d'una pola i zació en la
dis ibució de la enda
i
aixo p o oca els co esponen s
desequilib is socials. Aques esul a és apa en men
pa adoxal, pe que quan pensem en el sec o de
se eis, pensem, no malmen , en els bancs d'in e sió,
en els agen s de can i i bo sa, en la in o ma ica, en
els despa xos d'ad oca s, en la consul o ia, e c. En
can i no pensem an ni en els camb e s, ni en les
dones de e eines, que són ambé eballs de
se eis i ocupen un nomb e mol g an de pe sones.
És I1exis encia d'aques es dues ca ego ies basiques,
uns se eis ex emadamen ben paga s i uns se eis
ex emadamen mal paga s, el que explica que del
p océs de ansicio de la indús ia als se eis, en
esul i mol so in , una pola i zació economica
i
social.
Hi ha enca a un segon aspec e de cai e cul u al que
e o ca aques a pola i zació. De la ma eixa mane a
que els se eis inclouen eines mol ben pagades
i
eines mol mal pagades, ambé inclouen eines que
necessi en mol a o macio, que acos umen a se les
més ben pagades,
i
eines que no en necessi en
gens.
ES
a di , els se eis son a la egada les
p o essions més especiali zades
i
les menys
especiali zades, les que necessi en més o mació i
les que en necessi en menys.
En on dlaques s enomens, la indus ia é ce s
a an a ges, an des del pun de is a de I'es uc u a
sala ial, com de la o mació i de I'es abili a :
-
P ime amen , la indús ia és un sec o mol més
homogeni que els se eis quan a emune acions:
el en all de sala is en una emp esa indus ial sol
se mol mes pe i , mol més es e que en el
sec o dels se eis.
-En segon Iloc, la indús ia eque eix, en gene al,
un g au de o mació mi ja, ni an al com el
d'alguns se eis, ni an baix com el d'al es. No cal
di que aques a a i mació és bona pe a la indús ia
del segle XX, no pe a la del segle XIX, on la massa
del pe sonal emplea e en ob e s que no es a en
especiali za s. La indús ia a a no és aixi, sinó que
demana, no malmen , un ni ell mínim de o macio.
-
I
inalmen , la indús ia és, en gene al, una mica
més es able que els se eis. Una de les aons
p incipals és que la indús ia necessi a unes
in e sions que olen e minis lla gs pe eali za -se
i
amo i za -se. Aques a pe manencia de la indus ia
és, no malmen , un ac o d'equilib i en la socie a :
un ac o d'equilib i economic i, pe an , un ac o
d'equilib i social.
3.
Les polí iques economiques a aplica espec-
e
a
la indús ia
D'aques es conside acions se'n poden desp end e
indicacions d'in e es pe aquells que, amb el disseny
i I'aplicacció de polí iques públiques, con ibueixen a
decidi quines ac i i a s economiques slins al.len, o
deixen d'ins al.la -se, a Ba celona. La p ime a indicació
és que I'al e na i a ~indús ia, no; se eis, sí., és ex-
cessi amen simplis a. La segona indicació és que,
segu amen , esul a desi jable pe I'es abili a econb-
mica i social d'una ciu a que aques a comp i an amb
ac i i a s indus ials com amb ac i i a s de se eis.
Des del pun de is a de la polí ica economica el
p oblema és, pe an , de e mina quina indús ia no
es ol
i
quins se eis es olen. És a di , quins són els
se eis que s'han de omen a i quina és la indús ia
que s'ha de man eni . Vegem p ime la qües ió en
elació amb la indús ia.
És e iden que Ba celona és la capi al indus ial de
Ca alunya i que la se a a ea indus ial ab aca o el
e i o i de la egió. Pe an , quan pa lem de e
polí ica indus ial a Ba celona, es em pa lan de e
polí ica indus ial a o el e i o i de Ca alunya.
Es able a aques a p emisa, que és el que po e la
ciu a de Ba celona quan a p omoció indus ial?.
Una de les conclusions a que a a iba els es udis
conduen s a I'elabo ació del Pla Es a egic de Ba ce-
lona, ou que la ciu a de Ba celona ha ia de ac a
d'a eu e, sob e o , seus d'emp eses. És a di , que la
pa de I'ac i i a indus ial que es conside a a desi -
jable d'a eu e a la ciu a e en les seus i no les
ab iques. Aixo és així pe que les seus de les em-
p eses -llu s qua e s gene als- son jus amen els
que c een aques s se eis auxilia s a les emp eses:
els se eis.de consul o ia, els se eis legals, els
se eis d'in o ma ica, e c, se eis o s ells ben
emune a s.
La c eació d'aques ipus d'ac i i a esul a de la
endencia de o es les g ans emp eses a despend e's
d'aquelles ac i i a s que no els són essencials, És a
di que, a ui dia, les emp eses enen en el seu in e io
cada egada menys se eis auxilia s. Abans, una
g an emp esa podia eni la se a in o ma ica, podia
eni una assesso ia ju ídica nomb osa, podia eni la
se a enginye ia i podia eni , ins i o , un depa amen
de elacions públiques on es es la se a, p opia
publici a . Aixo es a can ian i es a can ian bas an
apidamen . Les emp eses endeixen a subcon ac a
els se eis auxilia s, de mane a que al ol an de les
g ans i mes lo eix o un segui d'e np eses de
se eis. A a bé, no malmen , els que con ac en
aques s se eis són els depa amen s cen als de les
emp eses, de al o ma que és mol inusual que una
sucu sal con ac i un consul o , un se ei
d'in o ma ica, e c. Aques a con ac ació la an les
seus cen als i, no malmen la an pe o a I'emp esa.
No cal di que aixo implica que és en les p oximi a s
de les seus de les emp eses on endeixen a ins al.la -se
els se eis auxilia s. Pe an , és pa icula men
impo an d'aconsegui que, aquelles emp eses que
enen la seu a Ba celona la hi man inguin, i que
d'al es emp eses hi ins al.lin la se a seu.
Du an el eball del Pla Es a egic, am eni ocasió
de demana a mol es emp eses pe que s'ha ien
ins al.la a Ba celona, és a di , quins e en els ac o s
que pe cebien com a a an a ges i quins e en els
ac o s que eien com a incon enien s. La e i a és
que la majo pa de les emp eses an dona unes
aons mol simila s.
Pel que a a les aons a o ables, la p ime a e a,
e iden men , la locali zació geog a ica. En e ec e,
-des del pun de is a economic, Ba celona es a més
ben si uada que Ciudad Real, pe exemple. Aixo és
aixipe que Ba celona es a en un dels g ans co edo s
eu opeus d'ac i i a , é el ma al cos a , no s'han de
baixa
600
m. pe a iba a un al e país, e c. Aques a
locali zació geog a ica pe me I'exis encia de ies de
comunicació que són ela i amen de bon ansi a .
Pe o no és només aixo. El clima de Ba celona és
o ca ag adable, més ag adable que el d'al es ciu a s,
i aixo, ens diuen les emp eses, con ibueix a e -hi la
ida més plaen .
Un segon ac o que les emp eses esmen en és
I'exis encia d'una ma d'ob a ecnicamen quali icada.

No és aques , segu amen , un ac o an ac ual a a
com quan bona pa de les emp eses consul ades es
a es abli a la ciu a . Les emp eses a les quals ens
a em ad eca e en, no malmen , emp eses que es
a en es abli aqui a cinquan a, seixan a, ins
i
o a
cen anys. En aquell momen Ca alunya i el País Basc
e en, p obablemen , les dues úniques egions
espanyoles que enien una ma d'ob a p epa ada,
pe que enien una ce a adició indus ial. Pe o a ui,
al es egions dlEspanya, com són Mad id o Valencia,
s'han ana acos an en aques aspec e, de mane a
que, segu amen , aques ja no és un ac o di e encial
an impo an com ho e a a uns anys.
Un e ce ac o que a p io i sembla a que ma ca ia una
g an di e encia en e, pe exemple, Ba celona i Mad id,
e a I'exis encia d'en i a s inance es. És a di , hom
a ibuia la endencia d'algunes emp eses a es abli -se
a Mad id sob e o a dues aons: p ime a-men , la p o-
ximi a de I'Adminis aciÓ
i
en segon lloc pe que hi ha ia
els bancs. Cu iosamen , en la nos a enques a, cap de
les emp eses a pa la ni d'una cosa ni de I'al a. Cap
emp esa a indica I'exis encia de I1Adminis aciÓ
-
po se pe que els eia e gonya di -ho, pe o el e és que
no ho a di ningú- ni cap a esmen a I'exis encia dels
bancs com a un ac o a o able a la implan ació de
seus d'emp eses a Mad id en comp es de Ba celona.
I
ambé es a demana a les emp eses quins e en el
incon enien s més g ans que oba en pe man eni
les se es seus socials a Ba celona. Aquiles espos es
ambé an se mol homogenies.
El p ime incon enien esmen a és la manca de
sol. És di ícil oba sol indus ial, i ins i o és di ícil
oba sol pe e o icines o edi icis d'o icines. Aques a
és la p ime a di icul a que les emp eses euen pe
ins al.la -se aqui.
El segon ipus d'incon enien s a e e encia a les
in as uc u es. En p ime lloc les in as uc u es de
anspo i, en segon Iloc, les elecomunicacions. Les
espos es e en p e isibles, pe o el seu in e es oman
en que con i men, e ec i amen , que les mancances
d'in as uc u a que el ciu ada no mal sen c een
ambé di icul a s eals a les emp eses.
No és aques el momen d'en a en els de alls
espec e a les inicia i es que s'es an p enen pe
ap o i a les pon enciali a s i e on a les mancan-
ces exposades. N'hi hau a p ou en di que s'es a
a ancan mol en la p o isió d'in as uc u es i que la
Com-panyia Tele onica, pe exemple, é un pla
d'in e sions pe a Ca alunya bas an impo an . Pe
an , a ia es dona an bona pa de les condicions
necessa ies pe que augmen i el nomb e de seus
d'emp eses indus ials que slins al.lin a Ba celona; i,
com ja s'ha di , aixo, en p incipi, a a inc emen a el
pes dels se eis ben emune a s en I'economia
de la ciu a .
4.
La necessa ia eo gani zació dels se eis
S'ha de di , de o a mane a, que pe a con e i una
ciu a p edominan men indus ial en una ciu a
p edominan men de se eis, calen al es coses a
més de la implan ació de seus d'emp eses
i
de la
implan ació dels se eis que es an c ean al seu
ol an . Fa al a, en ce a mane a, un can i de
men ali a : una ciu a que ol se una ciu a de se eis
ha de mos a aques a olun a a o a eu, en o
momen . En aixo es di e encia d'una ciu a que iu de
end e els seus p oduc es, la qual no es a obligada
a o e i depen quins se eis, pe que la gen no hi a
ni a passa -ho bé, ni a es a comode, sinó a comp a
els p oduc es que la cui a en.
Si la ciu a ol se una ciu a de se eis, ha de se ,
en p ime Iloc, una ciu a on la ida esul i ela i a-
men acil an pe als qui hi esideixen pe manen -
men com pe als qui énen de o a. Vegem pe
exemple la qües ió dels ho a is come cials. Els
ho a is come cials de Ba celona són no ablemen
més incomodes que a d'al es g ansciu a s eu opees.
Són uns ho a is que aquell que no els ha conegu o a
la ida els conside a absolu amen absu ds: les
bo igues anquen, exac amen , a les ma eixes ho es
en que la majo pa de la gen é emps lliu e pe
comp a . Aques és un incon enien pe e de
Ba celona una bona ciu a de se eis, pe que és un
ocus d'incomodi a s. Pe o no és pas I'únic: la di i-
cul a dlins al.la -se a la ciu a n'és un al e.
Ba celona és una ciu a on, en els da e s anys, la
mobili a mig a o ia ha es a més a ia pe i a. És a di ,
és una ciu a on la majo pa de la gen hi ha iscu
mol s anys
i,
pe an , ja ha oblida el que cos a
aconsegui un ce i ica del pad ó, una cedul.la
d'habi abili a pel pis, con ac a la llum, con ac a
I'aigua, e c. Doncs bé, aques s ami s a Ba celona
són bas an incomodes, mol més incomodes que en
d'al es ciu a s. La solució d'aques s p oblemes im-
plica a en i a s i ins i ucions mol s di e ses, pe o és
e iden que cal in e eni -hi si es ol que Ba celona
deixi de se una ciu a que, en ce a mane a, desani-
ma la mobili a .
Un al e ac o que po limi a I'a acció de la ciu a
són les di icul a s en I'accés a les ins i ucions docen s.
I aquí sí que els p oblemes són ealmen se iosos. La
quan i a de angols pels quals ha de passa una
pe sona que a iba d'un al e país, on ha es udia , pe
exemple, dos, cinc o deu anys, pe insc iu e's en una
ins i ució docen ba celonina no é ni i ni comp e: la
pica esca pe oba places, p oblemes de
con alidacions, e minis de esolució absolu amen
inap opia s, di icul a s de ma ícula
...
P enguem, pe
exemple, la Uni e si a : si un es udian ol en a a la
uni e si a amb una assigna u a cu sada en un cen e
es ange , po p esen a la sol.lici u de con alidació
en qualse ol momen del cu s, pe o, no malmen , la
comissió de con alidacions es euneix només el
eb e i I'oc ub e. D'aques a mane a, si hom no a iba
a emps pe la eunió d'oc ub e ha d'espe a que li
donin la con alidació el eb e , amb la qual cosa ja és
p ac icamen segu que pe d el cu s. Aques es són
coses que pe la gen que esideix pe manen men a
la ciu a enen una impo ancia mol pe i a, en can i,
pe aquells que énen de o a poden esul a decisi es.
I
si hom pensa en una ciu a de se eis, ha de eni en
comp e aques es qües ions.
En al es camps, en can i, les di icul a s són meno s.
Hi ha ciu a s que olen a eu e in e sions
i
no enen
bones escoles ni pels esiden s pe manen s, ni pe
les colonies es ange es. Aixo a summamen di ícil
a eu e in e sió es ange a. Les in e sions les ha de
e algú, i men e es an, algú les ha de igila ; quan
la ab ica es a e a algú I'ha de po a , e c., i, si aques
~algu~ no é escola pe po a els seus ills, se a mol
di ícil de e -lo eni . Bé, aques no és el cas de
Ba celona, que és una ciu a g an, en que el p oblema
de I'escola i zació, an dels esiden s com dels
isi an s, és un p oblema esol .
Un al e ema que ambé es a en camí de esold e's
és la qües ió dels se eis hospi ala is. Fins a uns
anys els ami s que un es ange ha ia de e pe a
es a assegu a , cas que li passés alguna cosa, e en
bas an complica s. A a, pe o, o a en -se una mica
més acil.
Els ho a is come cials, el ami s adminis a ius,
I'ensenyamen , les assegu ances, els ma eixos se eis
domes ics
...,
o plega poden sembla coses pe i es.
Pe o so in son p ecisamen aques es coses les que
poden inclina la balanca en el momen de decidi una
in e sió. La di e encia en e Ba celona i al es ciu a s
simila s -com Mon pellie , Ma seille, Toulouse-
des del pun de is a d'un es age , no és gai e, i la
quali a dels se eis basics esde é so in decisi a.
5.
Conclusions
En conclusió, en pensa la elació en e I'e olució de
I'economia de la ciu a i les polí iques publiques a
aplica -hi, hi ha qua e pun s que em sembla impo an
de e eni . En p ime lloc, la ansicio d'indús ia a
se eis és semp e di ícil. En aques a ansicio Ba ce-
lona é més acili a s que d'al es ciu a s pe que el
p océs ja a emps que s'ha inicia i pe que I'economia
de la ciu a ha comp a adicionalmen amb un
impo an componen de se eis. D'al a banda, Ba -
celona no ha es a an exclusi amen depenen d'una
indus ia com poden se -ho d'al es ciu a s- les
ciu a s del ex il, les ciu a s de I'au omobil, les ciu a s
de la mine ia de ca bó, les ciu a s de les d assanes,
les ciu a s de la side ú gia- que iuen lligades a un
sol sec o .
En segon lloc he olgu explica que aques a ansició
d'indus ia a se eis no s'ha de po a ins a lími s
ex ems, és a di , que no c ec que sigui bo ixa -se
com a objec iu una ciu a exclusi amen de se eis.
Aixo és així pe que so a la denominació de se eis
s'inclouen ac i a s mol s dispa s. D'una banda,
ac i i a s mol endibles i mol ben pagades
i
de
I'al a, ac i i a s mol poc endibles i mol mal pagades.
Pe an , sembla con enien man eni una componen
indus ial amb o el que aixo signi ica economicamen
i
socialmen .
En e ce Iloc, cal conside a els ac o s que enim a
a o i els ac o s que enim en con a pe assoli un
c eixemen economic equilib a i du ado .
D'en e els que a ec en més nega i amen I'economia
de la ciu a , i als quals cal posa emei an a ia com
es pugui, són la manca de sd i la manca d'in as-
uc u es.
En qua lloc s'ha is que, al cos a de les mesu es
de polí ica economica di igides a esold e aques s
de ici s, cal eplan eja -se I1o gani zaciÓ dels se eis
a la ciu a . Aixo és del o necessa i pe al que la
ciu a sigui un lloc senzill de iu e-hi, un lloc ag adable
pe als qui ja hi iuen i pe als qui han de eni de o a
a in e i , a eballa o a descansa . Aques objec iu
és, pe o, més di ícil d'aconsegui pe que in oluc a
una mica a o hom, i demana, ins a ce pun , un can i
de men ali a .
D'aques es qua e e lexions, i de les conside acions
que es eien al comencamen espec e a la elació
en e I'economia de la ciu a i I'economia dels
ciu adans, es po dedui que les polí iques
economiques que slapliquen en una ciu a com Ba -
celona no poden se guiades pe un calcul de
endibili a a cu e mini. Aixi doncs, hi ha almenys
dos aspec es que cal abo da inde ec iblemen pe
al que Ba celona sigui una ciu a economicamen
iable
i
que, si es e lec eixen en el p essupos , se a
semp e en el cos a de les despeses.
En p ime Iloc, cal assegu a la quali a de les
in as uc u es, És di ícil, penso, so me e las
in as uc u es que es an en una ciu a a un calcul
es ic e de endibili a a cu e mini. Quan aixo es a
així, mol so in la conseqüencia són ob es públiques
de mala quali a , ob es que an baixa mol la quali a
de ida dels ciu adans. Aixi, les g ans ob es que es
an malamen pe es al ia enen mol es egades
conseqüencies i e e sibles. Pe expemple, una ia
apida que pa eixi un ba i, o la ciu a , en dues, o
c ean una ba e a, po se , d'an u i, menys ca a.
Pe o a lla g e mini aques a ac uació po eni
conseqüencies i e e sibles sob e la quali a de ida
de la ciu a i, pe an , sob e la se a economia.
El segon ambi en que cal ac ua sense pensa en
endibili a s a cu e mini és la llui a con a els
desequilib is socials. Hem pa la de les ciu a s
ame icanes on, en aques camp, s'ha con ia gai ebé
exclusi amen en I'acció dels mecanismes de me ca .
Les conseqüencies es poden eu e: són ciu a s cada
egada més pola i zades, ciu a s on, en ce a mane a,
és cada egada més di ícil de iu e.
Quan es a comenca I'elabo ació del Pla Es a egic,
I1Alcalde de Ba celona ens a di una cosa que em a
sembla mol in e essan . En esmen a el e que una
de les comissions del Pla es a a dedicada a I'es udi
dels desequilib is socials, a di :
<<Ba celona és una ciu a que ha ana bé quan hi ha
hagu en e o s els seus habi an s un ce consens
i
és una ciu a que ha ana mol malamen ,
i
que ha
pa i mol , quan aques consens s'ha enca ..
No cal di que el con ol d'aques a segona a iable,
els desequilib is socials, és essencial pe es abli les
condicions que acin possible aques consens.
Veiem doncs, com la e lexió sob e I'economia de la
ciu a i les polí iques a aplica -hi ens po en so in
més enlla dels simples aspec es econo nics. És
aques a la con i mació que el bon uncionamen de
I'economia d'una ciu a és una ac o essencial pe al
que aques a sigui un lloc ag adable on la gen ingui
ganes de iu e.