L'economia de Barcelona i l'economia dels barcelonins

L'ECONOMIA DE BARCELONA I L'ECONOMIA DELS BARCELONINS ALFREDO PASTOR Economis a SUMARI 1. L'economia de la ciu a i I'economia dels ciu adans. 2. Ba celona: la ansició de la ciu a indus ial a la ciu a dels se eis. 3. Polí iques economiques a aplica espec e a la indús ia. 4. La necessa ia eo gani zació dels se eis. 5. Conclusions. ALFREDO PASTOR L'ECONOMLA DE BARCELONA I L'ECONOMIA DELS BARCELONINS 1. L'economia de la ciu a i I'economia dels ciu adans L'economia d'una ciu a é dues essan s p incipals. Una que és comuna a la amília i a un país: la mane a com la gen es guanya la ida. La segona essan , i mol impo an , de I'economia d'una ciu a és com es gene en els ecu sos que ga an eixen una p o isió adequada de béns i de se eis públics. Des d'aques a segona pe spec i a, a110 que p obablemen dis ingeix més les g ans ciu a en e elles és la quan i a i la quali a dels se eis públics que p o eeixen els seus ciu adans: escoles, hospi als, ca e s, cla egue es, enllumena , anspo s, e c. El e que aques s siguin béns públics o quasi públics ol di que no es paguen di ec amen , sinó que s'han de gene a uns ecu sos que pe me in a I'au o i a -no malmen a I'au o i a municipal- de p o ei -10s. Aixi, aques aspec e de I'economia d'una ciu a es a de e mina , en g an pa , pe I'economia dels seus ciu adans. És a di , les ciu a s on la gen é pocs ecu sos són en gene al ciu a s pob es, ciu a s on manquen escoles, on al en hospi als, on hi ha p oblemes de pa imen ació de la ia pública, e c. L'economia d'una ciu a -la o ma com la gen s'hi guanya la ida i els se eis i béns públics que la ciu a p o eeix- és el que de e mina quin ipus de gen hi iu i que hi a. Vegem un exemple pe il.lus a aques a a i mació. P obablemen , les ciu a s que han ingu uns p ocessos més d ama ics de can i du an els da e s 40 o 50 anys, són les ciu a s dlEs a s Uni s dlAme ica, mol es de les quals han passa pe unes ansicions summamen apides i bas an con lic i es. Es diu, pe exemple, que el e que a New Yo k hi isqui an a gen sense ecu sos és, en bona pa , una conseqüencia que aques a ciu a p o eeix un ni ell d'assis encia social mol més al que al es ciu a s dlEs a Uni s. Pe an , com s'a i ma a, la p o isió de se eis públics de e mina, en pa , el ipus de gen que iu a una ciu a i el que hi an. Un al e exemple: ciu a s indus ials que han ingu una ecessió mol o a, com Pi sbu gh o Li e pool, degu a la se a especiali zació en indús ies que han ana desapa eixen , han expe imen a una baixada pa al.lela dels se eis públics que p o e'ien. Aixi, hi ha hagu ciu a s que s'han is obligades a anca les escoles, a p escindi de policia, a sup imi museus i hospicis, pe que no enien ecu sos. 2. Ba celona: la ansició de la ciu a indus ial a la ciu a dels se eis Re e in -se conc e amen a la si uació ac ual de I'economia de la ciu a de Ba celona, es po a i ma que des de a bas an s anys Ba celona es a en un p océs de ansició: la ansició d'una ciu a indus ial a una ciu a de se eis. Aques és un p océs pel qual han passa p ac icamen o es les g ans ciu a s dlOcciden , un p océs que és menys d ama ic del que es pod ia pensa a p ime a is a, pe que no malmen les g ans ciu a s, enca a que hagin ingu un componen indus ial bas an g an, semp e han ingu una ac i i a de se eis mol impo an . La ansició des de la ciu a indus ial a la ciu a de se eis ha es a més aci1 a Lond es que a Manches e , a New Yo k que a Pi sbu gh o a De oi , a Be lín (enca a que Be lin és un cas mol especial) que a Düsseldo . És a di , que en una g an ciu a com Ba celona, la di icul a d'e oluciona d'una ciu a indus ial a una ciu a de se eis és al a, pe o es eu mode ada pe I'exis encia d'una base de se eis bas an impo an . De o es mane es, I'expe iencia demos a que es ac a d'una ansició di ícil. Si us passegeu (i la millo mane a de coneixe una ciu a es passeja -s'hi) pe Manha an, pe exemple, eu eu que la ansició des de la indús ia als se eis s'ha e només en pa . La indús ia, e ec i amen , ha desapa egu quasi del o , pe o, una bona pa -po se la majo pa - de les zones indus ials de Manha an no s'ha econ e i als se eis, sinó que senzillamen ha esde ingu en una mena de dese u ba. El ma eix es po di ins i o d'una ciu a com Bos on, que ha es a una mica menys indus ial i a a és una mica menys de se eis, i ha passa una cosa simila a les ciu a s més indus ials com Pi sbu gh o De oi . De mane a que es po conclou e que aques s p ocessos de ansició no semp e són un exi . To nan al cas de Ba celona, al la pena de e -se una p egun a sob e aques p océs que, com es deia, no és acil ni au oma ic: Pe que s'a i ma so in que una ciu a com Ba celona hau ia de deixa de banda la indús ia i concen a -se en els se eis?. Aques a a i mació és un opic, i com o s els opics con e una pa de e i a pe o no s'ha d'aga a de mane a massa li e al. L'a i mació es basa onamen almen en dues aons: la indus ia necessi a un sol que ja és escas (i que si no és escas és mol ca , no malmen mes del que la indus ia po supo a ) i, en segon Iloc, la indús ia -i pensem semp e en la indus ia pesa- da- p o oca con aminació, no només a mos e ica, sino ambé logís ica (conges ió) i audi i a. Són aques s els a gumen s que no malmen s'addueixen pe a i - ma que una ciu a com Ba celona hau ia de enun- cia a la indús ia, més enca a, hau ia ins i o de ac a dlexpulsa -la i de concen a -se en els se eis. Pe sonalmen , c ec que aixo s'ha de mi a amb una mica més de de all, és a di , s'ha de dis ingi de quin ipus d1ind6s ia i de quin ipus de se eis es pa la. P obablemen , el cas més ípic d'una ciu a que ha passa de se una ciu a ela i amen indus ial a una ciu a de se eis és, més que New Yo k, Manha an. Com ja he di abans, la indus ia p ac icamen ha desapa egu de Manha an i, en can i, s'hi han inc emen a mol els se eis. Sembla que una de les conseqüencies d'aques a ans o mació, i que en gene al no po conside a -se una conseqüencia desi jable, és que el can i ha compo a un augmen dels desequilib is economics i, pe an , un inc emen dels desequilib is socials. Aixo és aixi pe que la ansicio d'una ciu a indus ial a una ciu a de se eis és mol so in acompanyada d'una pola i zació en la dis ibució de la enda i aixo p o oca els co esponen s desequilib is socials. Aques esul a és apa en men pa adoxal, pe que quan pensem en el sec o de se eis, pensem, no malmen , en els bancs d'in e sió, en els agen s de can i i bo sa, en la in o ma ica, en els despa xos d'ad oca s, en la consul o ia, e c. En can i no pensem an ni en els camb e s, ni en les dones de e eines, que són ambé eballs de se eis i ocupen un nomb e mol g an de pe sones. És I1exis encia d'aques es dues ca ego ies basiques, uns se eis ex emadamen ben paga s i uns se eis ex emadamen mal paga s, el que explica que del p océs de ansicio de la indús ia als se eis, en esul i mol so in , una pola i zació economica i social. Hi ha enca a un segon aspec e de cai e cul u al que e o ca aques a pola i zació. De la ma eixa mane a que els se eis inclouen eines mol ben pagades i eines mol mal pagades, ambé inclouen eines que necessi en mol a o macio, que acos umen a se les més ben pagades, i eines que no en necessi en gens. ES a di , els se eis son a la egada les p o essions més especiali zades i les menys especiali zades, les que necessi en més o mació i les que en necessi en menys. En on dlaques s enomens, la indus ia é ce s a an a ges, an des del pun de is a de I'es uc u a sala ial, com de la o mació i de I'es abili a : - P ime amen , la indús ia és un sec o mol més homogeni que els se eis quan a emune acions: el en all de sala is en una emp esa indus ial sol se mol mes pe i , mol més es e que en el sec o dels se eis. -En segon Iloc, la indús ia eque eix, en gene al, un g au de o mació mi ja, ni an al com el d'alguns se eis, ni an baix com el d'al es. No cal di que aques a a i mació és bona pe a la indús ia del segle XX, no pe a la del segle XIX, on la massa del pe sonal emplea e en ob e s que no es a en especiali za s. La indús ia a a no és aixi, sinó que demana, no malmen , un ni ell mínim de o macio. - I inalmen , la indús ia és, en gene al, una mica més es able que els se eis. Una de les aons p incipals és que la indús ia necessi a unes in e sions que olen e minis lla gs pe eali za -se i amo i za -se. Aques a pe manencia de la indus ia és, no malmen , un ac o d'equilib i en la socie a : un ac o d'equilib i economic i, pe an , un ac o d'equilib i social. 3. Les polí iques economiques a aplica espec- e a la indús ia D'aques es conside acions se'n poden desp end e indicacions d'in e es pe aquells que, amb el disseny i I'aplicacció de polí iques públiques, con ibueixen a decidi quines ac i i a s economiques slins al.len, o deixen d'ins al.la -se, a Ba celona. La p ime a indicació és que I'al e na i a ~indús ia, no; se eis, sí., és ex- cessi amen simplis a. La segona indicació és que, segu amen , esul a desi jable pe I'es abili a econb- mica i social d'una ciu a que aques a comp i an amb ac i i a s indus ials com amb ac i i a s de se eis. Des del pun de is a de la polí ica economica el p oblema és, pe an , de e mina quina indús ia no es ol i quins se eis es olen. És a di , quins són els se eis que s'han de omen a i quina és la indús ia que s'ha de man eni . Vegem p ime la qües ió en elació amb la indús ia. És e iden que Ba celona és la capi al indus ial de Ca alunya i que la se a a ea indus ial ab aca o el e i o i de la egió. Pe an , quan pa lem de e polí ica indus ial a Ba celona, es em pa lan de e polí ica indus ial a o el e i o i de Ca alunya. Es able a aques a p emisa, que és el que po e la ciu a de Ba celona quan a p omoció indus ial?. Una de les conclusions a que a a iba els es udis conduen s a I'elabo ació del Pla Es a egic de Ba ce- lona, ou que la ciu a de Ba celona ha ia de ac a d'a eu e, sob e o , seus d'emp eses. És a di , que la pa de I'ac i i a indus ial que es conside a a desi - jable d'a eu e a la ciu a e en les seus i no les ab iques. Aixo és així pe que les seus de les em- p eses -llu s qua e s gene als- son jus amen els que c een aques s se eis auxilia s a les emp eses: els se eis.de consul o ia, els se eis legals, els se eis d'in o ma ica, e c, se eis o s ells ben emune a s. La c eació d'aques ipus d'ac i i a esul a de la endencia de o es les g ans emp eses a despend e's d'aquelles ac i i a s que no els són essencials, És a di que, a ui dia, les emp eses enen en el seu in e io cada egada menys se eis auxilia s. Abans, una g an emp esa podia eni la se a in o ma ica, podia eni una assesso ia ju ídica nomb osa, podia eni la se a enginye ia i podia eni , ins i o , un depa amen de elacions públiques on es es la se a, p opia publici a . Aixo es a can ian i es a can ian bas an apidamen . Les emp eses endeixen a subcon ac a els se eis auxilia s, de mane a que al ol an de les g ans i mes lo eix o un segui d'e np eses de se eis. A a bé, no malmen , els que con ac en aques s se eis són els depa amen s cen als de les emp eses, de al o ma que és mol inusual que una sucu sal con ac i un consul o , un se ei d'in o ma ica, e c. Aques a con ac ació la an les seus cen als i, no malmen la an pe o a I'emp esa. No cal di que aixo implica que és en les p oximi a s de les seus de les emp eses on endeixen a ins al.la -se els se eis auxilia s. Pe an , és pa icula men impo an d'aconsegui que, aquelles emp eses que enen la seu a Ba celona la hi man inguin, i que d'al es emp eses hi ins al.lin la se a seu. Du an el eball del Pla Es a egic, am eni ocasió de demana a mol es emp eses pe que s'ha ien ins al.la a Ba celona, és a di , quins e en els ac o s que pe cebien com a a an a ges i quins e en els ac o s que eien com a incon enien s. La e i a és que la majo pa de les emp eses an dona unes aons mol simila s. Pel que a a les aons a o ables, la p ime a e a, e iden men , la locali zació geog a ica. En e ec e, -des del pun de is a economic, Ba celona es a més ben si uada que Ciudad Real, pe exemple. Aixo és aixipe que Ba celona es a en un dels g ans co edo s eu opeus d'ac i i a , é el ma al cos a , no s'han de baixa 600 m. pe a iba a un al e país, e c. Aques a locali zació geog a ica pe me I'exis encia de ies de comunicació que són ela i amen de bon ansi a . Pe o no és només aixo. El clima de Ba celona és o ca ag adable, més ag adable que el d'al es ciu a s, i aixo, ens diuen les emp eses, con ibueix a e -hi la ida més plaen . Un segon ac o que les emp eses esmen en és I'exis encia d'una ma d'ob a ecnicamen quali icada. No és aques , segu amen , un ac o an ac ual a a com quan bona pa de les emp eses consul ades es a es abli a la ciu a . Les emp eses a les quals ens a em ad eca e en, no malmen , emp eses que es a en es abli aqui a cinquan a, seixan a, ins i o a cen anys. En aquell momen Ca alunya i el País Basc e en, p obablemen , les dues úniques egions espanyoles que enien una ma d'ob a p epa ada, pe que enien una ce a adició indus ial. Pe o a ui, al es egions dlEspanya, com són Mad id o Valencia, s'han ana acos an en aques aspec e, de mane a que, segu amen , aques ja no és un ac o di e encial an impo an com ho e a a uns anys. Un e ce ac o que a p io i sembla a que ma ca ia una g an di e encia en e, pe exemple, Ba celona i Mad id, e a I'exis encia d'en i a s inance es. És a di , hom a ibuia la endencia d'algunes emp eses a es abli -se a Mad id sob e o a dues aons: p ime a-men , la p o- ximi a de I'Adminis aciÓ i en segon lloc pe que hi ha ia els bancs. Cu iosamen , en la nos a enques a, cap de les emp eses a pa la ni d'una cosa ni de I'al a. Cap emp esa a indica I'exis encia de I1Adminis aciÓ - po se pe que els eia e gonya di -ho, pe o el e és que no ho a di ningú- ni cap a esmen a I'exis encia dels bancs com a un ac o a o able a la implan ació de seus d'emp eses a Mad id en comp es de Ba celona. I ambé es a demana a les emp eses quins e en el incon enien s més g ans que oba en pe man eni les se es seus socials a Ba celona. Aquiles espos es ambé an se mol homogenies. El p ime incon enien esmen a és la manca de sol. És di ícil oba sol indus ial, i ins i o és di ícil oba sol pe e o icines o edi icis d'o icines. Aques a és la p ime a di icul a que les emp eses euen pe ins al.la -se aqui. El segon ipus d'incon enien s a e e encia a les in as uc u es. En p ime lloc les in as uc u es de anspo i, en segon Iloc, les elecomunicacions. Les espos es e en p e isibles, pe o el seu in e es oman en que con i men, e ec i amen , que les mancances d'in as uc u a que el ciu ada no mal sen c een ambé di icul a s eals a les emp eses. No és aques el momen d'en a en els de alls espec e a les inicia i es que s'es an p enen pe ap o i a les pon enciali a s i e on a les mancan- ces exposades. N'hi hau a p ou en di que s'es a a ancan mol en la p o isió d'in as uc u es i que la Com-panyia Tele onica, pe exemple, é un pla d'in e sions pe a Ca alunya bas an impo an . Pe an , a ia es dona an bona pa de les condicions necessa ies pe que augmen i el nomb e de seus d'emp eses indus ials que slins al.lin a Ba celona; i, com ja s'ha di , aixo, en p incipi, a a inc emen a el pes dels se eis ben emune a s en I'economia de la ciu a . 4. La necessa ia eo gani zació dels se eis S'ha de di , de o a mane a, que pe a con e i una ciu a p edominan men indus ial en una ciu a p edominan men de se eis, calen al es coses a més de la implan ació de seus d'emp eses i de la implan ació dels se eis que es an c ean al seu ol an . Fa al a, en ce a mane a, un can i de men ali a : una ciu a que ol se una ciu a de se eis ha de mos a aques a olun a a o a eu, en o momen . En aixo es di e encia d'una ciu a que iu de end e els seus p oduc es, la qual no es a obligada a o e i depen quins se eis, pe que la gen no hi a ni a passa -ho bé, ni a es a comode, sinó a comp a els p oduc es que la cui a en. Si la ciu a ol se una ciu a de se eis, ha de se , en p ime Iloc, una ciu a on la ida esul i ela i a- men acil an pe als qui hi esideixen pe manen - men com pe als qui énen de o a. Vegem pe exemple la qües ió dels ho a is come cials. Els ho a is come cials de Ba celona són no ablemen més incomodes que a d'al es g ansciu a s eu opees. Són uns ho a is que aquell que no els ha conegu o a la ida els conside a absolu amen absu ds: les bo igues anquen, exac amen , a les ma eixes ho es en que la majo pa de la gen é emps lliu e pe comp a . Aques és un incon enien pe e de Ba celona una bona ciu a de se eis, pe que és un ocus d'incomodi a s. Pe o no és pas I'únic: la di i- cul a dlins al.la -se a la ciu a n'és un al e. Ba celona és una ciu a on, en els da e s anys, la mobili a mig a o ia ha es a més a ia pe i a. És a di , és una ciu a on la majo pa de la gen hi ha iscu mol s anys i, pe an , ja ha oblida el que cos a aconsegui un ce i ica del pad ó, una cedul.la d'habi abili a pel pis, con ac a la llum, con ac a I'aigua, e c. Doncs bé, aques s ami s a Ba celona són bas an incomodes, mol més incomodes que en d'al es ciu a s. La solució d'aques s p oblemes im- plica a en i a s i ins i ucions mol s di e ses, pe o és e iden que cal in e eni -hi si es ol que Ba celona deixi de se una ciu a que, en ce a mane a, desani- ma la mobili a . Un al e ac o que po limi a I'a acció de la ciu a són les di icul a s en I'accés a les ins i ucions docen s. I aquí sí que els p oblemes són ealmen se iosos. La quan i a de angols pels quals ha de passa una pe sona que a iba d'un al e país, on ha es udia , pe exemple, dos, cinc o deu anys, pe insc iu e's en una ins i ució docen ba celonina no é ni i ni comp e: la pica esca pe oba places, p oblemes de con alidacions, e minis de esolució absolu amen inap opia s, di icul a s de ma ícula ... P enguem, pe exemple, la Uni e si a : si un es udian ol en a a la uni e si a amb una assigna u a cu sada en un cen e es ange , po p esen a la sol.lici u de con alidació en qualse ol momen del cu s, pe o, no malmen , la comissió de con alidacions es euneix només el eb e i I'oc ub e. D'aques a mane a, si hom no a iba a emps pe la eunió d'oc ub e ha d'espe a que li donin la con alidació el eb e , amb la qual cosa ja és p ac icamen segu que pe d el cu s. Aques es són coses que pe la gen que esideix pe manen men a la ciu a enen una impo ancia mol pe i a, en can i, pe aquells que énen de o a poden esul a decisi es. I si hom pensa en una ciu a de se eis, ha de eni en comp e aques es qües ions. En al es camps, en can i, les di icul a s són meno s. Hi ha ciu a s que olen a eu e in e sions i no enen bones escoles ni pels esiden s pe manen s, ni pe les colonies es ange es. Aixo a summamen di ícil a eu e in e sió es ange a. Les in e sions les ha de e algú, i men e es an, algú les ha de igila ; quan la ab ica es a e a algú I'ha de po a , e c., i, si aques ~algu~ no é escola pe po a els seus ills, se a mol di ícil de e -lo eni . Bé, aques no és el cas de Ba celona, que és una ciu a g an, en que el p oblema de I'escola i zació, an dels esiden s com dels isi an s, és un p oblema esol . Un al e ema que ambé es a en camí de esold e's és la qües ió dels se eis hospi ala is. Fins a uns anys els ami s que un es ange ha ia de e pe a es a assegu a , cas que li passés alguna cosa, e en bas an complica s. A a, pe o, o a en -se una mica més acil. Els ho a is come cials, el ami s adminis a ius, I'ensenyamen , les assegu ances, els ma eixos se eis domes ics ..., o plega poden sembla coses pe i es. Pe o so in son p ecisamen aques es coses les que poden inclina la balanca en el momen de decidi una in e sió. La di e encia en e Ba celona i al es ciu a s simila s -com Mon pellie , Ma seille, Toulouse- des del pun de is a d'un es age , no és gai e, i la quali a dels se eis basics esde é so in decisi a. 5. Conclusions En conclusió, en pensa la elació en e I'e olució de I'economia de la ciu a i les polí iques publiques a aplica -hi, hi ha qua e pun s que em sembla impo an de e eni . En p ime lloc, la ansicio d'indús ia a se eis és semp e di ícil. En aques a ansicio Ba ce- lona é més acili a s que d'al es ciu a s pe que el p océs ja a emps que s'ha inicia i pe que I'economia de la ciu a ha comp a adicionalmen amb un impo an componen de se eis. D'al a banda, Ba - celona no ha es a an exclusi amen depenen d'una indus ia com poden se -ho d'al es ciu a s- les ciu a s del ex il, les ciu a s de I'au omobil, les ciu a s de la mine ia de ca bó, les ciu a s de les d assanes, les ciu a s de la side ú gia- que iuen lligades a un sol sec o . En segon lloc he olgu explica que aques a ansició d'indus ia a se eis no s'ha de po a ins a lími s ex ems, és a di , que no c ec que sigui bo ixa -se com a objec iu una ciu a exclusi amen de se eis. Aixo és així pe que so a la denominació de se eis s'inclouen ac i a s mol s dispa s. D'una banda, ac i i a s mol endibles i mol ben pagades i de I'al a, ac i i a s mol poc endibles i mol mal pagades. Pe an , sembla con enien man eni una componen indus ial amb o el que aixo signi ica economicamen i socialmen . En e ce Iloc, cal conside a els ac o s que enim a a o i els ac o s que enim en con a pe assoli un c eixemen economic equilib a i du ado . D'en e els que a ec en més nega i amen I'economia de la ciu a , i als quals cal posa emei an a ia com es pugui, són la manca de sd i la manca d'in as- uc u es. En qua lloc s'ha is que, al cos a de les mesu es de polí ica economica di igides a esold e aques s de ici s, cal eplan eja -se I1o gani zaciÓ dels se eis a la ciu a . Aixo és del o necessa i pe al que la ciu a sigui un lloc senzill de iu e-hi, un lloc ag adable pe als qui ja hi iuen i pe als qui han de eni de o a a in e i , a eballa o a descansa . Aques objec iu és, pe o, més di ícil d'aconsegui pe que in oluc a una mica a o hom, i demana, ins a ce pun , un can i de men ali a . D'aques es qua e e lexions, i de les conside acions que es eien al comencamen espec e a la elació en e I'economia de la ciu a i I'economia dels ciu adans, es po dedui que les polí iques economiques que slapliquen en una ciu a com Ba - celona no poden se guiades pe un calcul de endibili a a cu e mini. Aixi doncs, hi ha almenys dos aspec es que cal abo da inde ec iblemen pe al que Ba celona sigui una ciu a economicamen iable i que, si es e lec eixen en el p essupos , se a semp e en el cos a de les despeses. En p ime Iloc, cal assegu a la quali a de les in as uc u es, És di ícil, penso, so me e las in as uc u es que es an en una ciu a a un calcul es ic e de endibili a a cu e mini. Quan aixo es a així, mol so in la conseqüencia són ob es públiques de mala quali a , ob es que an baixa mol la quali a de ida dels ciu adans. Aixi, les g ans ob es que es an malamen pe es al ia enen mol es egades conseqüencies i e e sibles. Pe expemple, una ia apida que pa eixi un ba i, o la ciu a , en dues, o c ean una ba e a, po se , d'an u i, menys ca a. Pe o a lla g e mini aques a ac uació po eni conseqüencies i e e sibles sob e la quali a de ida de la ciu a i, pe an , sob e la se a economia. El segon ambi en que cal ac ua sense pensa en endibili a s a cu e mini és la llui a con a els desequilib is socials. Hem pa la de les ciu a s ame icanes on, en aques camp, s'ha con ia gai ebé exclusi amen en I'acció dels mecanismes de me ca . Les conseqüencies es poden eu e: són ciu a s cada egada més pola i zades, ciu a s on, en ce a mane a, és cada egada més di ícil de iu e. Quan es a comenca I'elabo ació del Pla Es a egic, I1Alcalde de Ba celona ens a di una cosa que em a sembla mol in e essan . En esmen a el e que una de les comissions del Pla es a a dedicada a I'es udi dels desequilib is socials, a di : <<Ba celona és una ciu a que ha ana bé quan hi ha hagu en e o s els seus habi an s un ce consens i és una ciu a que ha ana mol malamen , i que ha pa i mol , quan aques consens s'ha enca .. No cal di que el con ol d'aques a segona a iable, els desequilib is socials, és essencial pe es abli les condicions que acin possible aques consens. Veiem doncs, com la e lexió sob e I'economia de la ciu a i les polí iques a aplica -hi ens po en so in més enlla dels simples aspec es econo nics. És aques a la con i mació que el bon uncionamen de I'economia d'una ciu a és una ac o essencial pe al que aques a sigui un lloc ag adable on la gen ingui ganes de iu e.