APROXIMACIO
A
LIIMPACTE
DE
LIACTA
UNICA
EUROPEA EN EL SEU SISTEMA PRODUCTIU
El Pape de Ba celona
i
La Compe i i i a
de
Ca alunya
MANUEL
DE
FORN
Comissiona del Pla Es a egic, Econo'mic i Social
-
Ba celona 2000
JOSEP
MA. PASCUAL
Adjun al Comissiona del Pla Es a egic, Econdmic i Social
-
Ba celona 2000
SUMARI
In oducció
1.
L'economia espanyola da an la
CEE.
1.1
.L1impac e del me ca in e nacional en el sec o
indus ial espanyol.
1.2.Els a an a ges i pe ills de la in e sió es a egica.
1.3. L'especi ici a de I'economia espanyola en I'ambi
comuni a i.
2.
Les pe spec i es de Ca alunya en I'economia
comuni a is.
2.1.L'impac e del me ca únic en el sec o indus ial
ca ala.
2.2. Els p ime s e ec es de I'adhesió.
2.3. L'economia ca alana da an el me ca Únic.
2.4. El u u de I'economia de Ca alunya
3.
L'es a egia compe i i a de Ba celona.
3.1.L1a ea economica de Ba celona i la se a
impo ancia es a egica pe Ca alunya.
3.2. L'impac e de I'Ac a Única en el sec o indus ial
i
economic de la ciu a .
3.3. Ca ac e ís iques del c eixemen economic de
Ba celona.
3.4. Les ecomanacions pe millo a la compe i i a
dels sec o s indus ials de la ciu a .
3.5. P io i a s pe I'ac uació de IIAjun amen .
In oducció
APROXIMACIO
A
LIIMPACTE
DE
LIACTA
ÚNICA
EUROPEA
EN EL SISTEMA PRODUCTIU
El Pape de Ba celona i La Compe i i i a de Ca alunya
Aques eball és un a anc de I1analisi que s'es a
desen olupan pe an icipa quin se a I'impac e
economic de I'Ac a Única Eu opea, sob e els p incipals
sec o s p oduc ius i en especial el sec o indus ial
de Ca alunya i la Regió Me opoli ana de Ba celona,
a i d'iden i ica elemen s
i
mesu es ú ils pe elabo a
les es a egies i polí iques dladap ació adien s.
In e essa, sob e o , iden i ica el p océs de c eixemen
economic de la ciu a de Ba celona
i
el seu pape en
la ans o mació i mode ni zació de I'es uc u a p o-
duc i a, no sols de la ciu a sinó del conjun de
I'economia ca alana. Es ac a, ambé, d'a alua els
seus e ec es
i
les es a egies de u u , en la pe spec-
i a de millo a la compe i i a de Ca alunya da an el
me ca únic de 1993.
De les dades
i
la se a analisi es dedueix I'es e a
elació en e I'economia de Ba celona i la se a
conu bació u bana i la de Ca alunya. Basicamen el
pape de mo o cen al pe I'a ea de Ba celona en
o a I'economia ca alana.
1.
L'economia espanyola da an la
CEE
Abans de desc iu e la si uació economica de Ca alunya
i de I'a ea de Ba celona és del o necessa i con em-
pla , enca a que mol sin e icamen , les coo denades
del p e isible impac e economic de I1en ada en igo
de I'Ac a Única el 1993, doncs és de I'en o n espanyol
i de I'acció del go e n de I'Es a des d'on es p end an
les decisions mac o-economiques que incidi an en el
p océs d'in eg ació eu opea de I'economia en o el
e i o i espanyol.
1.1.
L'impac e del me ca in e nacional en el
sec o indus ial espanyol
En els da e s mesos de 1990 a apa eixe una
edició especial de I'es udi: Social Eu ope
(11,
eali za
pe les di eccions gene als d'assump es economics
i
inance s, d'ocupació
i
elacions indus ials
i
a e s
socials de la Comissió de Comuni a s Eu opees,
sob e el u u impac e del me ca Únic del sec o
indus ial, an a ni ell del conjun de la CE com pe
cadascun dels es a s memb es.
Les conclusions de I'es udi, si bé es a basa en les
dades economiques de 1985, 1986 i 1987, a ui
enca a enen mol d'in e és, malg a I'e apa d1expansiÓ
de I'economia en el pe íode 1987-1990.
Pe mesu a I'impac e, els au o s a em iden i ica
40 sob e un o al de 120 sec o s indus ials com els
més a ec a s pe I'Ac a Única. Els p incipals c i e is
que es an u ili za an se :
1)
Ni ell de ba e es no a i a ies. Es able amb
ins umen s pe mesu a el g au de p o ecció
dels sec o s. (es anda ds, o mali a s, on e es,
e c.).
2)
Ni ell de pene ació d'impo acions in a-comu-
ni a ies, u ili zan com a indicado el
%
de
demanda in e na cobe a pe les impo acions
in a-comuni a ies.
3) Dispe sió de p eus pe p oduc es en e els
es a s memb es pe a desc iu e la agmen ació
del me ca eu opeu.
4) Iden i icació dels sec o s en que I1ampliaciÓ del
me ca po condui a una educció de cos os
pe a les i mes eu opees.
D'aques s c i e is els ni ells de ba e es no a i a ies
i
el de dispe sió han es a els més decisius.
Els 40 sec o s iden i ica s pe Espanya han es a
classi ica s de la següen mane a:
Vin -i-qua e han es a conside a s en pe ill, amb un
g an isc pe la pe dua de compe i i a en un u u
immedia :
1)
indús ia del id e;
2)
ab icació de p oduc es químics basics;
3) al es p oduc es químics pe a la indús ia
ag a ia;
4) ab icació de p oduc es a maceu ics;
5)
cons ucció de g ans diposi s
i
calde e ia pesada;
6) cons ucció de maquines ag ícoles
i
ac o s
ag ícoles;
7) cons ucció de maquines pe a eballa els
me alls, la us a i el su o, eines, equips i ecan is
pe a maquines;
8) cons ucció de maquines pe a les indus ies
ex il, cui , calca i es i ;
9) cons ucció de maquines i equips pe a mine ia,
cons ucció i al es ob es públiques, side ú gia
pesada i d'ele ació i manipulació;
10) ab icació d'o gans de ansmissió;
11)
ma e ial de ac a de us a, pape i cui ;
12) cons ucció de maquines d'o icina i o dinado s;
13) ab icació d'apa ells i equips de adiocomu-
nicació, adiodi usió i ele isió;
14) ab icació de llums i ma e ial dlil.luminaciÓ;
15) cons ucció de ma e ial e o ia i;
16) cons ucció, epa ació i man enimen
d'ae onaus;
17) ab icació de ma e ial medico-qui ú gic;
18) pas es alimen a ies;
19) ab icació de ce esa
i
mal a ce ese a;
20) indus ia d'aigües mine als, aigües gasoses i
al es begudes e escan s;
21) labo a o is o og a ics i cinema og a ics;
22) cons ucció de maquines i apa ells pe a les
indús ies alimen a ies, químiques, del plas ic i
del cau xu;
23) ab icaciÓ d'apa ells i equips de elecomu-
nicació,
i 24) ab icaciÓ de ma e ial elec ic d'u ili zació i
equipamen .
Vui sec o s enen una posició equilib ada, i pe an
no els a ec a gai e el me ca Únic. Aques s sec o s
són:
1) ab icació de ils i cables elec ics;
2) ab icació d'apa ells elec odomes ics;
3) ecan is de ehicles au omobils;
4) cons ucció na al, epa ació i man enimen de
aixells;
5) indus ia del cacau, xocola a i p oduc es de
con i e ia;
6)
indús ia del co ó i les se es ba eges;
7) indús ia de apissos;
i 8) ab icació de biju e ia.
Vui sec o s o s que poden gaudi d'una expansió
dels seus me ca s. Aques s són:
1)
p oduc es ce amics;
2) ins i ca es;
3) indus ia de la llana;
4) indús ia del calca ;
5) con ecció;
6)
a icles del cau xu;
7) a icles de pa amen s de la casa,
i
8)
joguines, jocs i a icles d'espo .
A ni ell quali a iu la pano amica que es dibuixa pel
sec o indus ial no es gai e op imis a, doncs:
1) El p incipal ac o de compe i i a és el cos de
eball. En 1985 e a un 46% in e io a la mi jana
eu opea.
2)
Els sec o s conside a s com els mes compe i ius
són sec o s que es basen en la u ili zació massi a
de ma d'ob a. Aixo po signi ica una inadequació
en una economia que endeix a inc emen a la
in e sió necessa ia pe lloc de eball.
3) En un es udi eali za (2) en I'any 1987 pel
Minis e i d'lndus ia i Ene gia sob e les possibili a s
dels di e en s sec o s indus ials da an el ep e
comuni a i. En I'es udi es an di e encia els sec o s
de demanda o a, mi jana i eble, en unció al seu
c eixemen /dec eixemen del seu pe cen a ge so-
b e el o al del p oduc e indus ial. Els sec o s amb
demanda o a són: cons ucció ae onau ica, les
maquines d'o icina i o dinado s, el ma e ial
elec onic, ins umen s de p ecisió i la indus ia
química
i
a maceu ica. Els de demanda mi ja són:
cau xú i plas ics, au omobils, maquina ia i equip
mecanic, ma e ial e o ia i, alimen ació, begudes,
abac, e ina s de pe oli i pape . En e els sec o s
de demanda debil des aquen: side ú gia, me alls
(no de e o), cons ucció na al, p oduc es
me al.lics, us a, su o, ex il, cui , calca i es i .
Els sec o s de demanda o a son els elaciona s de
mane a més di ec a amb les no es ecnologies.
Cal essal a que els sec o s de demanda o a són El di es udi assenyala ambé que les indús ies en
els que a a és de I'es udi de la CE poden se que la p esencia d'in e sions es ange es ha es a
conside a s en bona pa en pe ill a Espanya. Els e o cada han ingu un c eixemen de la p oduc i i a
sec o s més compe i ius a Espanya enen en gene al o ca supe io a la mi jana.
una demanda debil a ni ell eu opeu pe o ambé
espanyol. En aques sen i la in e sió es ange a cons i ueix
ealmen una con a endencia a la p ojec i a dels
4) Els sec o s basa s en la u ili zació de les sec o s en decli i e ec uada pe I'es udi de la CE. Les
ecnologies pun e es, es oben de momen en e in e sions es ange es juga ien un pape impo an
els sec o s en pe ill. Aixo és conseqüencia que en la millo a de la compe i i a dels sec o s indus ials
Espanya é un po encial ecnologic mol eble. La locali za s a Espanya.
in e sió en I+D és de les més baixes dlEu opa (3). No-podem oblida ampoc en aques a pe spec i a
que la in e sió es ange a, que ealmen incideix en
la millo a de la compe i i a és aquella en que les
explo acions indus ials són in eg ades i s'a iculen
Espanya
05 26
amb els sec o s ja exis en s. Quan les emp eses
Po ugal
($4 21
es ange es només p e enen guanya una quo a del
l alia
0,9
71
me ca espanyol, apo en, com a elemen nega iu,
Belgica
1,5
-
I'inc emen de la dependencia ecnologica i pe an
F anca
1,8 136
Pai'sos Baixos
2,O
-
els pagamen s ex e io s d'assis encia ecnica,
Regne Uni
2,2
-
pa en s, dissenys i ma ques, i no es p odueix cap
Alemanya
2,5 198
ans e encia de coneixemen s cap a p o essionals i
emp eses au oc ones o es ange es locali zades en
5) La in e sió es ange a s'ha inc emen a el e i o i espanyol. El esul a es que els bene icis
subs ancialmen en els da e s anys, de 280 mil inicials d'aques a in e sió poden con e i -se en
milions el 1985 a 1.247 el 1989. El pe cen a ge elemen s
dlin e sions eali zades en els pa'isos de la
CE
En aques sen i la axa de cobe u a de la balanca
passa del 34,3% el 1982 a 51,9% el 1989 segons ecnolobgica espanyola (ing essos i pagamen s pe
I1in o me del Banc de Bilbao-Vizcaya (4). La in e sió assis encia ecnica, pa en s, disseny i ma ques)
es ange a ha ingu a compensa el de ici en la espec e a la CE, només és d'un 12'9% i un 19~3%
balanca come cial i aques a in e sió es i incidin espec e als E.U.A. i 13,3% espec e al Japó.
(*)
posi i amen en els sec o s d'al a ecnologia en
els quals les i mes espanyoles enen una escassa ES ac a, doncs d'a au e aquelles in e sions les
i poc compe i i a p esencia. uncions de les quals s'ubiquin en el país i s'in eg in en
els seus sec o s p oduc ius. Sob e o és onamen al
1.2.
a an a ges
i
pe ills de la in e sió
a au e les emp eses es ange es que es locali zen
es a egica
en el país ecep o pe compe i en els me ca s
in e nacionals. Pe aques a a ac ibili a calen es
L1es udi econbmic de
I'OCDE
pe Espanya de ins umen s: una bona xa xa d'in as uc u es,
desemb e del 1990, demos a que la in e sió impo an p esencia del sec o i in~e ~i~n~ amb I+D
es ange a di ec a a les indús ies manu ac u e es i sob e o la quali icació de la o ca de eball.
s'ha conce a en els sec o s en que les economies
d'escala juguen o
(au omobil, p oduc es alimen a is,
pape , p oduc es químics) o bé els que u ili zen
(*)
Dades de I'in o me de
E.
Gi aldez. .Balanza ecnológi a e
ecnologies pun a.
in e sión ex anje am. (1991). (Ma e ial o ocopia ).
49

D~s bucio sec o ial
de
les in e sions es ange es dim e si (en mile s
de
miliw s
de
Res.)
Sec o manu ac u es 98
i indús ia ex ac i a (63,4)
Come c i u isme 2 5
(16,2)
Sec o inances 21
(13,7)
Al es
1
O
(6,5)
To al 154
To al d'in e sions es ange es di ec es:
%
sob e PIB 017
%
s/in e sió ixa emp eses 4,3
Fon :
Quad e elabo a pe OCDE
(1991)
amb dades
de
la Sec e a ia dlEs a de Come c.
Cal eni en comp e ambé, pe la compe i i a de
I'economia espanyola i del sec o indus ial en pa i-
cula , la p eocupan endencia de la in e sió es ange a
a 4ocali za -sen en el sec o inance , que ha passa ,
en només un any, de cap a el 55,7% del o al de la
in e sió el 1985, ins a un 63,9% el 1989 (5).
1.3.
L'especi ici a de I'economia espanyola en
I'ambi comuni a i
L'in ens p océs de ans o mació de I'economia en
gene al i en pa icula el e que Espanya s'inco po i
de mane a accele ada al que s'anomena una economia
de se eis, obliga, enca a que sigui b eumen ,
a
sis ema i za I'especi ici a de I'economia espanyola
iden i ican els p incipals ep es:
a) La posició economica in e io a la mi jana de la
CE. El PIB pe capi a a Espanya co espon al 75%
de la mi jana de la CE (6).
b) Un impo an sec o de població, en compa ació
a la CE, emplea en I'ag icul u a. En el ma c de la
CE o a opció enden a I'inc emen de la
p oduc i i a es oba amb di icul a s donada
I'exis encia d'exceden s en gai ebé o s els sec o s
ag icoles. Es plan eja, doncs, amb u gencia el
canali za adequadamen e s al es sec o s
p oduc ius I'exceden de ma d'ob a i ce ca nous
me ca s pels p oduc es ag icoles.
C)
Impo an s desequilib is, ag euja s amb I'adhesió
a la CE, de la balanca come cial amb els pai'sos
comuni a is, que e compensada en pa pe
I'inc emen de les in e sions es ange es.
d) El c eixemen acumula del PIB en el pe iode
1987-1989 ha es a mes al que qualse ol dels
pa'isos de la CE.
e)La endibili a de la in e sió es a excessi amen
elacionada amb el cos de la o ca de eball.
) Mol baixa eno ació ecnologica
i
in e sió
pública i p i ada en I+D.
g) La dimensió de les emp eses espanyoles és
mol més edui'da que la mi jana de la CE. Des a-
ca, a més, I'absencia d'emp eses g ans. Aixi pe
exemple I'INI, p es com un conjun , ocupa ia an
sols el lloc 25 dlEu opa (7).
h) El de ici públic sob e el PIB és edu'i en
compa ació els pa'isos de la CE.
i) Espanya é un de ici d'in as uc u es
d'accessibili a , les quals no es co esponen a la
se a si uació economica.
j)
Les despeses socials públiques es oben al
ol an de
6
pun s pe so a de la mi jana de la CE.
k)
El desa an a ge compe i iu més impo an ca a
al me ca únic, i que els seus e ec es ja es deixen
sen i a a, és el de ici de la quali icació dels
ecu sos humans. La impo an p og essió de les
o e es de eball no sa is e es es a enin una o a
impo ancia nega i a en la p oducció espanyola
e ec i a i po encial.
El desajus en e I'o e a
i
la demanda de eball cal
elaciona -la amb les no es exigencies de quali icació
de la o ca de eball, en bona pa conseqüencia de
que gai ebé el 70% de les emp eses espanyoles,
I'any 1989, han in odui no es ecnologies.
Aques a de iciencia és clau pe a au e les in e sions
suscep ibles de di ond e i accele a en el nos e
en o n el p og és ecnic i la compe i i a in e nacio-
nal.
El
Wo ld Economic Fo um
i
I'ln e na ional Ins i u e o
Managamen , han e , du an I'any 1990, una enques a
als 1.500 p incipals emp esa is mundials. A I'in o me
es eu com a conclusió que Espanya és un dels
O e es d'ocupació
no sa is e es (en mile s
147 161 190 201
%
sob e o al d'o e es 24
25 26
27
%
d'emp eses adop an
no es ecniques
-
30
46 62
%
d'emp eses pe les quals
la millo a es insu icien men
quali icada
- -
-
66
Fon :
Minis e i de T eball i Segu e a Social i OCDE.
pa'isos menys compe i ius dels 22 del món que s'han
es udia . Pel que a a la quali icació dels eballado s
som el núme o 21. En quan a mo i ació labo al
es em a la cua, com ambé en la quali a dels
p oduc es.
2.
Les pe spec i es de Ca alunya en I'economia
comuni a ia
Ca alunya en la pe spec i a del me ca únic ind a una
més g an impo ancia com a uni a economica (8). La
compe i i a de la indús ia i els se eis es mesu a a
p e e en men a escala egional, doncs els aspec es
mac oeconomics, que abans e en compe encia dels
go e ns dels es a s, endi an a una c eixen
homogene~ zacio en o a la CE i la mic oeconomica,
p opia de les egions, se a una ema ica eme gen .
Ca alunya espec e a Espanya é un pes mol
impo an . Apo a el 19,3% del alo a egi b u
i
el
16,9% de I'ocupació. Pe o sob e o és la indús ia el
sec o en que I'apo ació ca alana és més no able. La
p oducció indus ial ca alana ep esen a I'ele ada
xi a del 23'2% del o al espanyol (9). La incidencia de
Ca alunya en el sec o se eis és més edu'ida;
ep esen a un 18,5% del o al espanyol.
Aques es xi es ens indiquen que llimpac e del me ca
únic en el sec o indus ial se a mol més signi ica iu
a Ca alunya que en la es a dlEspanya.
2.1.
L'impac e del me ca Únic en el sec o
indus ial ca ala
L'adap acio a Ca alunya dels pa ame es de I'es udi
de la
CE
sob e el sec o indus ial espanyol, a base
de les dades del cens indus ial de Ca alunya de
1988, dóna els següen s esul a s (10):
Els sec o s en pe ill, de la ma eixa mane a que en el
cas espanyol, són els que enen una demanda o a
en I'economia eu opea i són els que es an més
elaciona s en la eno ació ecnologica.
El c eixemen de I'economia eu opea, espanyola
i
ca alana des del 1987 ha pe mes la subsis encia i
ins i o el c eixemen de sec o s poc dinamics que
di ícilmen es pod an man eni en una e apa menys
expansi a.
$@ca s
induWids
en:
Pe ill
sec o s emp eses eballado s
24 4.294 96.073
Equilib i
sec o s emp eses eballado s
7 6.043 153.352
Compe i ius
sec o s emp eses eballado s
8 5.065 78.494
2.2.
Els p ime s e ec es de I'adhesió
L'1
de gene de 1986 es a p odui I'adhesió dlEspanya
el me ca comú. Els e ec es més impo an s de
I'adhesió a Ca alunya són
(1
1):
Els
seeEcws
~4s
a ec a s
pd
d@i
p e lWe
m:
N N"
Emp eses T eballado s
Química basica
Fab icació ma e ial elec ic
Fab icació llums
i
il.luminació
Fab icació adio i
TV
Cons ucció maquina ia me all
Vid e
Cons ucció maquina ia ex il
Cons ucció ma e ial e o ia i
Indús ia aigües i begudes
e escan s
1)
L'en ada a la CE ha p odu'i un augmen
signi ica iu del de ici come cial de Ca alunya, que
a puja de 414 mil milions el 1985 a 634 mil
milions el 1986. L'any 87 el de ici a se de
778.515 milions. El 1988 ja supe a a el bilió de
pesse es i I'any 1989 e a de 1.344 milions.
To al
M6n
CEE
CEE/
M6n
Sec o s Milions
%
%
Va iació Milions
%
%
Va iació
%
pesse es
1986/85
pesse es
1986/85
P oduc es ag ícoles
P oduc es mine als
Tex il
Pell, cui
Fus a,su o
Pape ,a s g a iques
Químic
Ma e ial cons uc.
Side ome al.lu gic
P oduc es me al.lics basics
T ans o ma s me al.lics
Di e sos
TOTAL
1.462.756
Fon :
Pa ona P o Eu opa. Ca alunya a la Comuni a Eu opea
":e
'
,
~mpo pcion
de
la
CEE
@ca
M
de
&s.)
Saldo
me eid
B*
h
qq
.'
A<*
.
Any To al
%
s lo al Impo acions To al
%
Sob e Saldo To al
1984 456.923 38,O
-
86.039 19,6
1985 521.916 40,8
-
70.857 17,l
1986 776.410 53,6
-
285.613 46,O
1987 1.019.592 58,7
.
-
417.322 53,4
1988 1.258.782 59,4
-
553.488 23,O
2) La a iació més o a es a p odui en les
impo acions de pa'isos comuni a is que an passa
de ep esen a , el 1985, del 40%' al 54% el 1986.
En 1989 les impo acions a la CE han segui
augmen an i han a iba a cons i ui el 60,4% del
o al d'impo acions.
Aques inc emen ele a ou mol supe io a I'augmen
de les expo acions a la comuni a que a a iba
només 7 pun s sob e el o al. La axa de cobe u a
de les expo acions amb la CEE en 1985 e a de
86,4% i es a edui I'any 1986 al 63'2%. El 1989 la
cobe u a e a solsamen del 52%.
3)
Les impo acions més impo an s p o inen s de
la CE s'han p odu'i en els sec o s químics i dels
ans o ma s me al.lics que a en concen a més
del 62% de les impo acions o als. Del quad e
següen obse em la coincidencia en e els sec o s
en pe ill i els que han ingu un inc emen més
impo an en les impo acions.
ln e sion~
%
Sob e el To al
a Ca alunya d'Espanya
Fon :
Banc d'Espanya
i
E.
Gi aldez
(1991)
4) Les dades sob e l'e olució de les impo acions
de la CE i el saldo come cial en els da e s anys
pa len pe si ma eixes (12).
5)
A
Ca alunya, enca a més que en el conjun
dlEspanya, la in e sió di ec a es ange a ha es a
mol impo an , xi an -se en 1.280.475'5 mile s
de dola s el 1988, xi a que ep esen a el 21'8 del
o al espanyol. La in e sió de p ocedencia es an-
ge a ha es a , la següen en els da e s anys:
A pa i de la p ocedencia geog a ica de la in e sió
es ange a en I'úl im any es comp o a la consolidació
de la CE com a p incipal on de les in e sions.
CE
Su'issa
Japó
USA
Fon :
Joan Cla e a.
(1991).
6) El sec o se eis ha es a menys a ec a en
elació a I'adhesió al Me ca Comú. En can i s'ha
de des aca la g an impo ancia que es a adqui in
en I'es udi o el sec o de se eis a les emp eses,
an pe la se a si uació de millo a de la compe i i a
de la indús ia, com pe la se a capaci a d'a au e
les in e sions es ange es i les seus d'emp eses
i
o ganismes in e nacionals
(1
3).
ecíp oca, pe inanca els p ojec es inno ado s i
ac ibles.
d) lncen i a la usió d'emp eses enden a
inc emen a la in e sió pe a la eno ació
ecnologica del seu apa ell p oduc iu.
e) Inc emen a I'o e a p i ada
i
pública pe a la
in o mació i assesso amen de I'emp esa ia
espanyol sob e el me ca comú, les o e es i
possibili a s que o e eixla CE, I'Es a i la Gene ali a .
) Desen olupa els cen es de di usió i supo de
no es ecnologies en les zones indus ials, di igi s
a di ond e la ecni icacio i els c eixemen s en e les
pe i es i mi janes emp eses.
g) Cal inc emen a les in e sions en I+D del sec o
públic
i
la locali zació d'emp eses i en i a s públiques
en que la I+D sigui un elemen clau de la se a
ac i i a .
2.4.3.3.
Recomanacions pe als sec o s economics
Les ecomanacions abans esmen ades se eixen
pe a o s els sec o s economics i en pa icula els
indus ials. A a cal assenyala les mesu es més
especí iques pe als sec o s en que la se a
compe i i a eu opea po queda més debili ada en la
pe spec i a del
93.
a) El sec o ex il.
Ha d'in en a edui I'aplicacio dels AMF (Aco ds
Mul i ib es) a a és dels quals s'es ableixen unes
quo es d'accés al me ca nacional a cada país de
la CE de p oduc es ex ils p oceden s de e ce s
paisos. En i u de I'Ac a Única, ci cula ien a
a és de o a la CE els p oduc es de e ce s
pa'isos, i en pa icula de la zona d'lndoxina, que
p odui ien impo an s pe judicis a les nos es
expo acions com a conseqüencia dels baixos
cos os de la se a ma d'ob a.
b) El sec o químic.
Té
un impo an desa an a ge compa a iu amb la
CE en e mes de p oduc i i a . Cal inicia un
p océs de concen acions d'emp eses pe a la
eno ació ecnologica
i
di igi cap aques s sec o s
les in e sions es ange es pe e on a la
compe encia dels paisos de la CE i o ien a el
sec o ba celoni des del me ca espanyol e s el
me ca comuni a i.
C)
El sec o pape e i d'a s g a iques.
Aques sec o ha de e on a la quali a del sec o
alemany, no ueg i ambé a la compe encia dels
pai'sos asia ics. Aques sec o , a pa d'es a mol
in e essa en la educció de les impo acions de
e ce s pai'sos en els es a s memb es de la CE, cal
que omen i les in e sions es ange es que u ili zin
ecnologia a ancada i ac ui'n a a és d'indús ies
auxilia s de I'a ea ba celonina.
De o es mane es aques sec o cal que con inlii
inc emen an la quo a de me ca en els paisos de
Sudame ica.
d) El sec o elec onic i in o ma ic.
Aques sec o no po e on a les inno acions
p odu'ides en els pai'sos de ecnologia a ancada
i
pun a de la CEE. El sec o au oc on a ui dia es
e ugia en els con ac es amb el sec o públic,
ap o i an el coneixemen que en é del ma eix. A
aques sec o in e essa
I'ampliació de les do acions
p essupos a ies del Pla Elec ic i ln o ma ic Nacio-
nal, aixicom els p og ames comuni a is anomena s
RACE i ESPRIT pe pode inanca la ece ca i la
inno ació en aques sec o .
Enca a s'és a emps pe una polí ica especí ica de
so wa e i de sis emes de alo a egi sob e les
elecomunicacions.
2.4.3.4.
Respec e a la o mació de ecu sos humans
a) Es abli un ampli pla de o mació ocupacional i
p o essional i pos g au, que pe me i disposa de
p o essionals
i
eballado s quali ica s pe dona
espos a als u u s ep es economics i emp esa ials
amb ga an ies d'exi .
Les ca ac e ís iques d'aques pla han de se :
1)
La se a amplia do ació economica.
2)
Que es cen i es els sec o s conside a s es a egics.

3) O ien a al u u .
4) Elabo a des de la pe spec i a de la demanda.
5) Dona p io i a a I'es ablimen de conce s amb
les emp eses pe desen olupa les accions de
o mació ocupacional.
b) Inc emen a la in ensi a d'in e can is en e
uni e si a i emp esa, com a elemen de c eació
de capi al huma quali ica .
c) La c eació de cen es de di usió i o mació
sob e no es ecnologies pe aplica -les a la
p oducció de bens i se eis.
2.4.3.5.
Respec e a les in as uc u es.
Les opcions del Pla Es a egic Ba celona 2000 són
plenamen alides pe a la compe i i a de la egió
pe o olem des aca les següen s:
a) Es abli un nou pa c ecnologic
i
cien í ic en
I'en o n me opoli a
i
amplia el Pa c del Valles.
bl Aconsegui el uncionamen de I'exp es egio-
nal.
C) Accele a els p ojec es de inculació e o ia ia
que pe me in juga a la egió un pape més decisiu
en la comunicació Espanya-Eu opa. Els p ojec es
d'ample de ia eu opeu
i
ambé el TAV han de se
ges iona s des d'aques a pe spec i a.
d)
Amplia la capaci a de I'ae opo
i
endega les
es a egies adien s en e les companyies ae ies
pe dona a I'ae opo un ca ac e in e con inen al.
e) C ea com a mínim dues CIMS (Cen al In eg al
de Me cade ies) a I'ambi egional, en un maxim de
cinc anys.
Aixi ma eix cal impulsa la connexió ia ia apida en e
les ciu a s del 20n cin u ó i es abli els cen es
d'in e can i modal en o a la egió.
3.
L'Es a egia compe i i a de Ba celona
3.1.
ba ea
Economica de Ba celona
i
la se a
impo ancia es a egica pe Ca alunya
La cen ali a de la Regió Me opoli ana abans
esmen ada és lla ea Me opoli ana de Ba celona.
Aques és un ambi que, sense p e ensions de
delimi ació p ecisa, é una supe ície de 585'3 km2,
cons i u'ida pels 32 municipis de la Mancomuni a , i é
3.120.557 habi an s.
L'AMB, al con a i de la es a de municipis de la Regió,
ha ingu un c eixemen basicamen de i a del
desen olupamen economic
i
u ba, i en conc e de la
immig ació p odu'ida a I'en o n del municipi de Ba ce-
lona. Alguns d'aques s municipis són p ac icamen
mono uncionals, conseqüencia d'aques c eixemen
de i a , i no gaudeixen de les p opie a s de capi ali a
u bana en un e i o i.
L'al a mobili a social i I'ele ada densi a , 11.624
habi an s/km2, il.lus a la con inui a u bana del
conjun de municipis
i
la in ensi a de luxos de
elacions amb la me opoli cen al.
Donada la densi a i el alo complemen a i de mol s
municipis, a la p ac ica ens obem da an d'un
sis ema en que qualse ol acció sob e un pun del
e i o i a ec a als luxos (de pe sones, de
me cade ies, d'in o mació, de cul u a, de capi als.
..I,
de la es a de I'a ea. Les decisions d1ins al.laciÓ de
cen es d'a acció ha de eni en comp e aques s
e ec es. Pe aques es aons s'ha anomena I'AMB
ciu a me opoli ana o ciu a eal.
lla ea
Me opoli ana de Ba celona cons i ueix la
concen ació u bana indus ial més impo a de l'a ea
no d-occiden al del medi e ani. A la egada és la
concen ació indus ial de la península millo
connec ada pe e a amb Eu opa ( e oca il i
ca e e es).
L'AMB cons i ueix el 54,5% de la població de Ca alunya.
El 55'6% de la enda amilia disponible de Ca alunya
i el 17,8% de la dlEspanya. Aixi ma eix gaudeix del
Ba be a de Vallés
Ripolle
Molins de
Rei
Begues
Rubí
Cas ellbisbal
Ga a
Mon ga
Palleja
El Papiol
S .Ad ia de la Ba ca
S . And eu de la Ba ca
San Clime de Llob .
San Vicenc dels Ho s
San a Coloma de Que al
To elles de Llob ega
Viladecans
El P a de Llob ega
San Boi de Llob ega
San Joan Despí
Cas ellde els
San Feliu de Llob .
San Jus Des e n
Esplugues de Llob .
San Cuga del Vallés
Ce danyola del Vallés
Mon cada-Reixac
Tiana
L'Hospi ale de Llob .
San Ad ia de Besos
S a.Coloma de G amene
Fon :
MMAMB.
53% dels llocs de eball a Ca alunya i s'hi locali za el
66'2% del e cia i a anca .
El c eixemen de la in e sió en I'a ea ba celonina ha
es a espec acula . Ha inc emen a en un 30'7% en
el pe íode 1988-1989, i compa an el segon imes-
e de 1988 i el espec iu de 1989 I'inc emen c eix
ins al 35,9% (24).
3.1.1.
La ciu a de Ba celona
i
la se a elle ancia
es a egica
El municipi de Ba celona, zona cen al de I'a ea
ca ac e i zada pel seu dinamisme economic i u ba,
pa icipa amb el
7%
de la enda espanyola, i la se a
població ep esen a el 4'5% del o al dlEspanya. La
enda pe capi a de la ciu a supe a en un 43,6% a la
mi jana espanyola i en un 18% a la ca alana (23)
Ba celona és un dels mo o s del c eixemen economic
espanyol
i
ca ala en I'ac uali a . La in ensi a del seu
c eixemen el podem con as a a a és de les
dades de disminució de la axa d'a u i del c eixemen
del PIB. Enca a que os més aonable pa la de enda
disponible, a la p ac ica les dades de que es disposa
pa len de PIB, o
i
que és mol di ícil concep uali za
el PIB d'una ciu a .
Els au o s de I'es udi Sunbel (241, posen en plena
elació el desen olupamen ac ual
i
sob e o u u de
Des.85 Des.86 Des.87 Des.88 Des.89 Juny 90
Ba celona
Municipi 18,2 18,5 16,2 13,4 9,7 8,7
P o íncia 21,6 21,9 19,3 16,O 12,O 10,8
Ca alunya 19,9 20,3 18,3 15,2 11,6 10,2
Espanya
- -
20,9 18,8 16,2 15,3
Fon :
Ba celona Economia 1990.
coope ació que ingui la ciu a amb la es a de ciu a s
eu opees, i sob e o les que enen un pape decisiu
en el ama economico-u ba in e nacional. La
mode ni zació de Ba celona i la se a p ojecció in e -
nacional és, doncs, una condició mecessa ia pe al
desen olupamen u u de I'economia dlEspanya
i
Ca alunya, i en pa icula de I'AMB.
3.2.
L'impac e de I'Ac a Única en el sec o
indus ial
i
economic de la ciu a
Ca alunya amb el de la se a capi al: la ciu a de Pe I1e oluciÓ de I'economia de la ciu a , que compo -
Ba celona, pe se anella d'in as uc u es i a una pe dua del seu ca ac e indus ial, I'impac e en
comunicacions, pe la ans o mació de la se a el sec o indus ial de I'Ac a Única se a mol més
economia u bana cap a una economia de se eis amb edu'ida a Ba celona que en el conjun de Ca alunya.
una o a p esencia dels se eis a anca s i pe la se a
p ojecció i in luencia més enlla dels Pi ineus. Segons Aplican els c i e is de I'es udi abans esmen a de la
I'es udi del Ne he lands Economic Ins i u e (25) Lon- CE espec e a I'impac e indus ial de I'Ac a Única,
d es, F ank o i Pa ís jun amb B ussel.les, con inua- oba em al municipi de Ba celona uns sec o s
an en els p ope s anys essen el cen e admin~s a iu, indus ials amb un bon nomb e d'assala ia s ocupa s
inance i come cial dlEu opa. Pe o en con apa ida, que a ui són poc compe i ius; d'en e aque s
Mila, Nica, Ma sella i Ba celona se an les g ans des aquem:
c eado es de lquesa. La ab icació de p oduc es químics basics i pe
El pape es a egic de Ba celona pe a I'economia a la indús ia ag ícola.
ca alana, pe o ambé pe a I'espanyola, es eu La ab icació de p oduc es a maceu ics.
inc emen a pel uncionamen de I'espai eu opeu de La cons ucció de maquines pe a les indús ies
la CE, com un espai economic global. Pe aques ex ils.
espai es mou an en plena llibe a els luxos mone a ~s Fab icació d'o gans de ansmissió.
de capi als, me cade ies, pe sones i in o mació que Ma e ial de ac amen de us a, pape i cui .
es uc u en i sob e o es uc u a an la xa xa Fab icació de ma e ial elec ic.
economica eu opea. Les ciu a s se an els nusos Fab icació de llums i ma e ial d1il.luminaciÓ.
d'aques a xa xa, els es a s i egions que inguin més Labo a o is o og a ics i cinema og a ics.
inse ades les se es ciu a s en els luxos economics
in e nacionals, ind an la possibili a de Els sec o s més compe i ius amb is a al
93
són, en
desen olupa -se. Al con a i, en a an en una ase el municipi:
d'es ancamen , ja sigui absolu o ela iu. La ab icació d'apa ells elec odomes ics.
D'al a banda I'economia global endeix (26) a la Recan is de ehicles au omobils.
descen ali zació de les ac i i a s p oduc i es en el Els p oduc es de con i e ia.
e i o i, hi ha una concen ació dels cen es de La indús ia del co ó i llu s ba eges.
decisió i les se es ac i i a s de supo , el e cia i La ab icació de biju e ia.
a anca , en les ciu a s. La capaci a i ambi di eccional La indús ia de apissos.
d'una egió o es a depen de la locali zació en la se a La ab icació de p oduc es químics basics i pe
(S)
ciu a
(S)
dels cen es di eccionals públics
i
p i a s a la mode ni zació i la o mació dels ecu sos
de I'economia, i de les elacions, in e can is i humans.
63
El sec o se eis, de la ma eixa mane a que en el
conjun de Ca alunya, no es p e isible que quedi gai e
a ec a pel me ca unic eu opeu.
Pe o el que es ealmen impo an pe Ba celona no
es I'impac e de I'Ac a Única al municipi, sinó en el
conjun de la Regió Me opoli ana. En e ec e, a ui el
municipi es una di isió adminis a i a d'una ma eixa
eali a economica, social
i
u bana que es ll~ ea
Me opoli ana. D'al a banda ja hem assenyala el
pape del municipi en la o mació de l'a ea i el pape
de cen ali a d'aques a espec e del sis ema de
ciu a s que in e ac uen en la Regió Me opoli ana,
que cons i ueix el eixi economic indus ial mes
impo an i es a egic de Ca alunya.
L'economia de la egió me opoli ana, i en conc e la
se a mode ni zació
i
compe i i a , es eu a ec ada
de mane a de e minan pel pape del municipi cen al
i el seu dinamisme i les ac i i a s que s'hi desen olupin.
D'al a banda el pape de Ba celona com a cen e
di eccional de I'economia eu opea, se a possible si la
ciu a es basa en una egió me opoli ana p ospe a.
Donades les endencies ac uals de locali zació indus-
ial, així com la in e dependencia e i o ial,
conseqüencia de la impo ancia c eixen d'una
economia basada en la descen ali zació p oduc i a
i en I'especiali zació lexible, la Regió Me opoli ana
es I'espai ana u al. en el que cal anali za i a alua els
e ec es de les es a egies de desen olupamen
economic.
Pe an , el que cal es anali za el pape que es a
enin el desen olupamen economic de la ciu a en el
conjun de la egió, i plan eja -nos les se es o aleses
i ebleses des del pun de is a de la necessa ia
compe i i a de la Regió Me opoli ana i de Ca alunya
da an el me ca unic eu opeu, i en conc e pe
consolida el pape de Ca alunya com a .no d.
indus ial i a anca de I'es a espanyol i possibili a -hi,
en el u u , un lloc p eponde an en I'economia
medi e ania. Des d'aques a pe spec i a s'han
elabo a els apa a s que segueixen.
3.3.
Ca ac e ís iques del c eixemen economic
de Ba celona
El c eixemen de I'economia de Ba celona no es
simplemen un c eixemen quan i a iu depenen de
la cons ucció dinami zada pels Jocs Olímpics i de la
indús ia de I'au omobil, sinó que el c eixemen de la
ciu a es a mode ni zan el conjun de la se a
economia i la a compe i i a pe enca a el ep e
eu opeu. Pe a il.lus a aques e cal que esmen em
abans les p incipals ca ac e ís iques d'una ciu a
compe i i a a ni ell in e nacional
(27):
a) L'amplia o e a del e cia i a anca , es a di el
e cia i que ocupa una o ca de eball d'al a
quali icació
i
u ili za les mes mode nes ecnologies.
En pa icula des aquen els se eis a anca s a les
emp eses que possibili en I'ex e nali zació de
uncions emp esa ials, la descen ali zació
d'ac i i a s p oduc i es i són un ac o decisiu de
supo pe als cen es di eccionals de I1economia.
b) La o mació dels ecu sos humans. És necessa ia
una o ma de eball al amen quali icada i capac
d'adap a -se a les cons an s a iacions de la
p oducció en la indús ia i els se eis. La quali icació
de la o ma de eball es un ac o basic pe a la
locali zació d'emp eses amb pe spec i es mes
amplies del me ca local, i suscep ibles d'incidi en
la mode ni zació ecnologica del sis ema p oduc iu
u ba, a a es de les se es in e sions en ecnologia
a ancada.
C)
La do ació i quali a de les in as uc u es en
especial les d'accessibili a . Les elecomunicacions
són les mes es a egiques ja que la in o mació es
el p incipal elemen de e minan de la no a
economia, pe o ambé la connec i i a ex e na i
in e na de la ciu a pe ca e e a, en i a ió.
De les in as uc u es d'acollida des aca I'o e a
ho ele a, les in as uc u es pe a i es i cong essos,
I'a ac ibili a cul u al i u ís ica
i
els sis emes i
ins al.lacions d'oci i espo ..
d) La p esencia d'ac i i a s d'l+D, que es condició
pe a una adequada aplicació dels coneixemen s
cien í ics a la p oducció de bens
i
se eis.
L'exis encia de cen es de di usió pe a I'aplicació
de les no es ecnologies a les emp eses. (T ade
Ma k, cen es de ans e encia ecnologica
...),
són basics pe a la eno ació de I'es uc u a
p oduc i a.
L1o e a de quali a en llA ea Me opoli ana de
pa cs ecnologics, ja sigui en la se a modali a de
pa cs cien í ics (desen olupamen de p o o ipus),
cen es d'inno ació (aplicacions ecnologiques),
ecnopolis (lliga s a la polí ica e i o ial) o pa cs
ecnologics s ic u sensu (locali zació d'emp eses
d'al a ecnologia).
e) L'o e a en ampli ud i quali a dels se eis
d'in e mediació inance a,
que són basics pel pape
de la ciu a com a cen e di eccional de I'economia.
) El c eixemen i p ojecció in e nacional de la
ciu a i la se a ima ge a ac i a pe iu e, eballa
i
in e i . Cul u a di usa de ciu a com a elemen
di e encial i g ans equipamen s cul u als, espo ius
o d'oci com a ocus d'a acció pe manen .
g) La xa xa de elacions i in e can i amb les ciu a s
eu opees a i de dissenya es a egies comunes
i
conc e es. Com que cada cop més les ciu a s són
cen es di eccionals, les se es elacions
adqui eixen p og essi amen més impo ancia i
són més elle an s ins i o que els con ac es
in e egionals.
h) Hi ha un segui de emes de quali a de ida que
enen un ca ac e es a egic onamen al, en la
compe i i a economica de la ciu a , com són el
medi ambien , la segu e a ciu adana, la xa xa de
se eis pe sonals
i
sani a is
i
I'o e a de I'habi a ge.
El c eixemen economic de la ciu a ha ingu , des
de la pe spec i a de la mode ni zació de la se a
es uc u a p oduc i a, les següen s ca ac-
e ís iques posi i es:
a) La dis ibució sec o ial dels eballado s adsc i s
a I'INSS a Ba celona ciu a (28) ha so e impo an s
can is des de 1985.
b) El g up del sec o e cia i anome a .se eis a
les emp eses., és el subsec o que millo indica el
p océs de mode ni zació de I'economia. En
I'ac uali a els .se eis a les emp eses. enen una
impo an p esencia i es comp abili zen 40.429
emp eses en el municipi i 53.704 a I'a ea Me opo-
li ana. El subsec o dels se eis a I'emp esa es a
essen mol dinamic a la ciu a , doncs és el que ha
ingu una e olució més posi i a de o s els
sec o s economics, amb una a iació de I'es uc u a
ocupacional de gai abé el 70% d'inc emen en e
1985 i 1988, en que des aca la p og essi a
especiali zació de Ba celona espec e de Ca alunya
dels se eis inance s i a emp eses, el come c i els
anspo s i comunicacions. Cal ema ca la
impo ancia del e cia i que no ha deixa
d'augmen a en els da e s anys.
Ag icul u a, amade ia, sil icul u a i pesca 0,09 11,8
-
2,8
Ene gia i aigua 1,53 57'4 -12,9
T ans . mine als no ene ge ics.Química 6,20 41,2 8,o
Indus ia ans o mació me alls 12,24 36,8 1,7
Al es indús ies manu ac u e es 12,25 26,2
-
0,7
Cons ucció 6,23 33,5 37,2
Come c 20'59 45'4 33,6
T anspo
i
comunicacions 7,18 62,4 9,4
Ins . inanc.Assegu ances.Se .
emp eses 11,96 66,9 18,5
Al es se eis 21,03 51,2 13,7

La indús ia con inua desplacan -se o a de I'ambi in e sió en elecomunicacions, in o ma ica i
municipal, malg a és el municipi de Ba celona el que elec onica es quan i ica en 51.832 (29) milions de
disposa d'una majo supe ície de sol des ina a Ús pesse es.
indus ial de o s els municipis de la Regió.
La endencia de locali zació de la indús ia és cla a.
Fins I'any 1974 els municipis de I'a ea Me opoli ana
an se els ecep o s de les ins al.lacions indus ials
Indús ia Tex il
-10,l
que busca en sol a un ni ell de p eus més baixos que
Ins i ucions inance es
-6'7
Ba celona. A
pa i
del
1984 i
el
1985 són els
Cons ucció de maquina ia
i
ma e ial elec ic
-6,3
municipis de la segona co ona (RGM) els p incipals
Assegu ances
-6,O
des ina a is de la indús ia.
Fon :
Ba celona Economia
1990.
La desindus iali zació del municipi, des del pun de
is a economic, cal conside a -la com a nega i a pe
I'ocupació en el sec o indus ial. En I'e apa 1987-1991
s'ha cobe comple amen pel c eixemen del sec o
se eis i aques sec o dóna supo al p océs de
mode ni zació doncs són els se eis a les emp eses,
I'educació i in es igació
i
el subsec o elaciona amb
I'educació in o mal, (I'assis encia social i al es se eis)
els que han ingu una a iació més posi i a els anys
1985-88.
Els sec o s amb una població assala iada supe io
als 15 mil eballado s que han ingu una e olució
més posi i a han es a :
--
Se eis a les emp eses
68,O
Assi encia social
i
al es se eis
45,2
Come c al de all
28,l
Educació
i
in es igació
29,2
Come c a I'eng os
50,8
Res au ació
i
ca es
25,3
Fon :
Ba celona Economia
1990.
Pe con a, els subsec o s amb més pe dua en la
se a es uc u a poblacional i amb una població
assala iada supe io als 10.000 eballado s han
es a :
C) Les elecomunicacions es an donan un g an
sal enda an en elació als p ojec es olímpics. La
El Pla de Tele onica, amb una apo ació de 31.800
milions, comp en les o es de elecomunicacions,
el elepo de Cas ellbisbal
i
la con e sió de les
cen als analogiques en digi als, que coloquen
Ba celona en una base co ec a pe ac ua com a
g an me opoli.
d) A la ciu a s'ha millo a I'accessibili a ex e na
amb I'ampliació de I'ae opo ( ins a 12 milions de
passa ge s any) i I'especiali zació, ampliació i
agili ació de I'o e a po ua ia. També es millo a
I'accessibili a in e na amb la posada en
uncionamen dels dos nous cin u ons i I'ampliació
del me o.
e) La ciu a s'ha do a de millo s in as uc u es
d'acollida. Des aquem que els p ojec es a ui en
ma xa inc emen a an en 2.085 places I'o e a
ho ele a de 4 i 5 es elles i en 739 I'o e a de
1
i
2 es elles. D'al a banda el nou Palau de
Cong essos i el desdoblamen i ampliació de la
Fi a, que dona a en ada als nous sec o s
economics eme gen s, complemen a an la xa xa
d'acollida i la p ojecció economica de la ciu a .
) Ba celona, a a és de IIAjun amen , ha p omo-
ciona la xa xa dlEu ociu a s, cons i u'ida pe més
de 30 g ans ciu a s eu opees pe de ensa da an
la CE i els go e ns dels es a s, els in e essos de les
ciu a s i desen olupa p ojec es i polí iques comu-
nes que siguin e ec i es des d'un pun de is a
economic i de benes a dels ciu adans. Aques es
elacions han pe mes la consolidació de p ojec es
en e ciu a s, com és el cas de la C-6. És a di , la
con igu ació d'una subxa xa o mada pe Ba celo-
na, Sa agossa, Toulouse, Mon pellie , Valencia i
Palma de Mallo ca, amb I'objec iu de consolida un
espai economic eu opeu que ingui un pes especí ic
su icien i ep esen i una massa c í ica pe ob eni
in as uc u es d'accessibili a de p ime ni ell.
g) La p ojecció in e naciqnal de Ba celona a el de
la celeb ació dels Jocs Olímpics i la se a ima ge
que es eu a e o cada pel bon uncionamen dels
Jocs de I'es iu del 92.
h) L'exis encia d'un pla es a egic consensua amb
els p incipals agen s economics i socials de la
ciu a , de mane a que concen a els es o cos en la
consecució d'uns objec ius p io i a is pe
aconsegui un c eixemen economic sos ingu i
majo equilib i social i e i oial més enlla del 92.
El municipi a anca, doncs, e s una impo an
mode ni zació de les se es es uc u es i de la se a
uncionali a en I'a ea i egió me opoli ana. El
desen olupamen de la ciu a i els seus e ec es en el
seu ambi d'in luencia di ec a, possibili a la eo ien ació
dels sec o s p oduc ius cap a la compe i i a
necessa ia pe a on a amb ga an ies d'exi la
in eg ació en el me ca Únic.
Des de la pe spec i a d'una es a egia economica,
com la que es necessi a a Ca alunya, que p io i zi les
in e sions en I+D, la bona do ació in eg al dels
ecu sos humans, cal e o ca i dona supo a
I'ac ual p océs de c eixemen -inno ació economica
in as uc u al, de la ciu a de Ba celona.
Cohe en men amb la desc ipció de les
ca ac e ís iques d'una ciu a compe i i a en la u u a
economia eu opea, Ba celona p esen a una se ie
d'insu iciencies que s'han de supe a . Les p incipals
són:
a) En p ime lloc, cal des aca la o mació de
ecu sos humans i la edu'ida p esencia d'ac i i a s
dll+D que són els ac o s compe i ius més ebles
del conjun de I'economia espanyola i ca alana.
b) La debili a de Ba celona com a placa inance a
i I'absencia de compe i i a dels se eis
d'in e mediació inance a. Des dels anys 40
I'ac i i a inance a de la ciu a ocupa un lloc
secunda i en I'economia espanyola, com a
conseqüencia de I'abso ció dels bancs amb seu a
Ba celona pe al es bancs. A I'any 89, Ba celona
guanya ac i i a com a conseqüencia de la
libe ali zació d'in e sions es ange es, pe o pe d
pes ela iu espec e a Mad id. L'a ea economica de
Ba celona és la que ep més in e sions es ange es,
pe o aques es es decideixen a les emp eses que
enen seu a Mad id, ap o i an la millo do ació de
se eis inance s i ambé de la p oximi a del
go e n. La impo ancia del go e n cen allmalg a
que segui a essen conside able a pa i del 1993,
es eu a edu'ida pe I1assumpciÓ de compe encies
economiques pe la CE, pe o pe du a a, sinó s'hi
posa emei, la debili a inance a de Ba celona. La
pa icipació de la Bo sa de Ba celona sob e el o al
del me ca espanyol ha passa d'un 16% el 1980 a
només el 11% el 1989 (30).
C) La ela i a absencia de seus d'emp eses pun a
i ins i ucions elle an s a ni ell eu opeu, que edueix
les possibili a s de e de Ba celona un cen e
di eccional de I'economia eu opea.
d) La disposició de nous espais de cen ali a en
o a I'a ea ba celonina, el sec o e cia i i en
pa icula pels se eis a les emp eses i les seus
d'en i a s publiques i p i ades. L'ac ual o e a
només cob eix un 20% de la demanda (31).
e) L'es uc u a emp esa ial es o ca edu'ida pel
que a a dimensions. Aques mini undisme no se ia
a ui un p oblema, ja que es an en una e apa
p esidida pe I'ex e nali zació de uncions en les
emp eses i I'especiali zació lexible i, pe an , en
la educció de la ida op ima de les emp eses que
els expe s si uen en e 200 i 400 eballado s. El
p oblema, a Ba celona, és que el e eny pe i i les
debili a s del sis ema emp esa ial p o oca una
minsa in e sió en ecnologies i, pe an , es pe d
el g an e ec e inno ado que compo en les pe i es
emp eses.
T eballado s Emp eses
In e al 1985 1988
%
88-85 1985 1988
%
88/85
To al 599.025 682.972 14,O 55.010 65.164 18,5
Fon :
Ba celona Economia i COC INB
El mini undisme es oba en o s els sec o s lle a el
sec o de IIEne gia i I'aigua, el de anspo s i
comunicacions en que les emp eses de més de 500
eballado s ocupen espec i amen el 81,5% i el
45% del o al d'assala ia s del sec o .
) L'absencia d'una au o i a polí ico-adminis a i a
me opoli ana i el localisme de bas an s agen s
economics i socials, ac ua con a les sine gies de
la conu bació p o ocan e ec es di e gen s en les
ac uacions de les en i a s públiques i p i ades en
el que slha denomina la ciu a eal i ambé condi-
ciona les possibili a s de edis ibució
economica-social i de eequilib i e i o ial (32).
3.4.
Les ecomanacions pe millo a la
compe i i i a dels sec o s indus ials de la ciu a .
Les p incipals ecomanacions i p opos es pe a la
ciu a i I'a ea me opoli ana de Ba celona que
e o ca ien la se a ac ual con ibució a la compe i i a
economica i indus ial, en pa icula de la Regió
Me opoli ana i pe an de Ca alunya da an IIAc a
Única Eu opea, són les següen s:
a) Pe a la mode ni zació de I'economia egional i
u bana
1) Aconsegui una o e a de sol quali ica pe a la
locali zació del e cia i, en pa icula els se eis
a anca s a les emp eses, pels seus e ec es en la
inno ació emp esa ial i po encia I1especiali zaciÓ
lexible dels p ocessos p oduc ius. Cal execu a
els 10 p ojec es de No a Cen ali a p e is os pel
municipi de Ba celona i impulsa la eali zació de
nous p ojec es a llA ea Me opoli ana amb un
mínim de 400 Ha.
2) Locali za les seus d'emp eses ecnologicamen
a ancades a les a ees de no a cen ali a . L'a ac iu
de la ciu a 6s la p oximi a dels se eis a una de
les zones indus ials més impo an s de IIEu opa
medi e ania. La polí ica de no es cen ali a s ha
d'ana a iculada en la p omoció de seus
d'emp eses i en i a s eu opees pe que sigui del o
e icac. Cal incen i a les emp eses es ange es
inno ado es pe al que es ebleixin les se es
elacions come cials, d'assis encia ecnica,
disseny, e c., amb les emp eses au oc ones.
L'a acció d'emp eses a ancades en ecnologia
no és su icien pe a la gene ació d'un eixi
indus ial al seu en o n.
3) L'adminis ació pública i en pa icula la local,
en coope ació amb en i a s economiques han de
p omociona I'es ablimen de elacions luides i
complexes en e les g ans i pe i es emp eses, les
es ange es i les au oc ones, que gene in la di usió
de la inno ació i I'in e can i ecnologic. Ja hem
obse a que cal dona una especial elle ancia a
la c eació de cen es de di usió i o mació sob e
no es ecnologies pe aplica -les a la p oducció,
elacions come cials, d'assis encia ecnica,
disseny, e c., amb les emp eses au oc ones.
4)
Cal aconsegui la descen ali zació a I'AMB de
les emp eses públiques amb mes in e sió en I+D,
que es concen en en I'a ea economica de Mad id.
5) Ja hem assenyala abans que pe a la
compe i i a in e nacional de la ciu a i la egió ens
cal millo a el nos e posicionamen com a placa
inance a. En aques s momen s hi han dues
inicia i es a les quals cal dona supo decidida-
men : e de Ba celona un me ca inance de
PIME'S d'ambi eu opeu amb una ecnologia
al amen quali icada
i
la locali zació del Banc Cen-
al Eu opeu.
6)
Cal dona ambé una g an impo ancia a la
p og essi a aplicació de la no ma i a sob e el
medi ambien , I'exigencia de ga an ies en els nous
p oduc es i en les epa acions, i la de ensa dels
consumido s, pels seus e ec es en la inno ació i
quali a de la p oducció de bens i se eis. Una
socie a exigen és condició necessa ia pe a la
eno ació o I'ob enció d'a an a ges compe i i es.
7)
L'es o c con inua en la quali a dels se eis
públics
i
les ga an ies d'abas amen d'ene gia,
aigua, elecomunicacions, es un ac o essencial.
Les da e es analisis que pa len d'una da allada de
I'economia i aliana, sembla mol lligada a la baixa
quali a de les es uc u es
i
dels se eis e i o ials.
b) Pe a la o mació dels ecu sos humans. És la
debili a p incipal pe a la compe i i a eu opea,
ens calen objec ius pe a la o mació eglada i no
eglada pe o ambé pe a o s aquells aspec es de
la sociali zació du amen elaciona s amb la millo a
dels ecu sos humans.
1)
C eació de mes d'un cen e de o mació
p o essional en ecnologies a ancades incula s a
les escoles de o mació p o essional
i
a I'INEM.
ocupacional elaciona s amb les necessi a s del
me ca de eball, I'especiali zació en ecnologies
a ancades i incula s a les emp eses.
3) Do a la ciu a de nous p og ames o ecu sos
en benes a social i cul u al elaciona s di ec a o
indi ec amen amb la in eg ació a I'escola i al
me ca de eball.
To s els objec ius i mesu es o ma i es cal que
pa eixin de la iden i icació de les endencies de
can i en els sis emes de eball i de les a ees de
coneixemen a o e i , i a iculin les o e es de o es
les adminis acions.
4)
A a o i I'es ablili zació labo al com a condició
pe possibili a una o mació mes acu ada de la
o ca de eball,
i
la millo a de la se a p oduc i i a .
L'any 1989 es an en egis a a Ba celona municipi
328.528 con ac es de eball
i
el nomb e d'ocupa s
el ma eix any a inc emen a en 25 mil pe sones.
C)
La millo a de les in as uc u es.
1)
La disposició de I'ample de ia eu opeu de
Ba celona a la on e a i el TAV són dos elemen s
mol impo an s pe a la accessibili a i compe i i a
de la ciu a . El c i e i que cal eni en comp e es que
cal e o ca el pape de Ba celona en e Eu opa i
les ciu a s espanyoles. Qualse ol me a ella
ecnologica que posi en pe ill aques pape
economic i onamen al de Ba celona
i
Ca alunya
cal que sigui ebu ja . L'impo an es la posició de
Ba celona en la xa xa i que aques a a ibi als llocs
es a egics de la ciu a i la se a a ea com són el
po i I'ae opo .
2) Aconsegui una ampliació subs ancial dels
llogue s dels habi a ges i uns p eus més eduy s
d'aques s i de les places ho ele es, pe que Ba ce-
lona ingui lloc a I'en o n de la mobili a dels
eballado s i p o essionals que es p odui a en les
ciu a s eu opees.
2) Inc emen a subs ancialmen I'o e a i els ecu - 3) És impo an consolida I'a ea eu opea de la
sos an de p og ames de pos -g au com de o mació Medi e ania Occiden al que é com a pun s cen als