Aproximació a l'impacte de l'Acta Única Europea en el sistema productiu. El paper de Barcelona i la competitivitat de Catalunya

APROXIMACIO A LIIMPACTE DE LIACTA UNICA EUROPEA EN EL SEU SISTEMA PRODUCTIU El Pape de Ba celona i La Compe i i i a de Ca alunya MANUEL DE FORN Comissiona del Pla Es a egic, Econo'mic i Social - Ba celona 2000 JOSEP MA. PASCUAL Adjun al Comissiona del Pla Es a egic, Econdmic i Social - Ba celona 2000 SUMARI In oducció 1. L'economia espanyola da an la CEE. 1.1 .L1impac e del me ca in e nacional en el sec o indus ial espanyol. 1.2.Els a an a ges i pe ills de la in e sió es a egica. 1.3. L'especi ici a de I'economia espanyola en I'ambi comuni a i. 2. Les pe spec i es de Ca alunya en I'economia comuni a is. 2.1.L'impac e del me ca únic en el sec o indus ial ca ala. 2.2. Els p ime s e ec es de I'adhesió. 2.3. L'economia ca alana da an el me ca Únic. 2.4. El u u de I'economia de Ca alunya 3. L'es a egia compe i i a de Ba celona. 3.1.L1a ea economica de Ba celona i la se a impo ancia es a egica pe Ca alunya. 3.2. L'impac e de I'Ac a Única en el sec o indus ial i economic de la ciu a . 3.3. Ca ac e ís iques del c eixemen economic de Ba celona. 3.4. Les ecomanacions pe millo a la compe i i a dels sec o s indus ials de la ciu a . 3.5. P io i a s pe I'ac uació de IIAjun amen . In oducció APROXIMACIO A LIIMPACTE DE LIACTA ÚNICA EUROPEA EN EL SISTEMA PRODUCTIU El Pape de Ba celona i La Compe i i i a de Ca alunya Aques eball és un a anc de I1analisi que s'es a desen olupan pe an icipa quin se a I'impac e economic de I'Ac a Única Eu opea, sob e els p incipals sec o s p oduc ius i en especial el sec o indus ial de Ca alunya i la Regió Me opoli ana de Ba celona, a i d'iden i ica elemen s i mesu es ú ils pe elabo a les es a egies i polí iques dladap ació adien s. In e essa, sob e o , iden i ica el p océs de c eixemen economic de la ciu a de Ba celona i el seu pape en la ans o mació i mode ni zació de I'es uc u a p o- duc i a, no sols de la ciu a sinó del conjun de I'economia ca alana. Es ac a, ambé, d'a alua els seus e ec es i les es a egies de u u , en la pe spec- i a de millo a la compe i i a de Ca alunya da an el me ca únic de 1993. De les dades i la se a analisi es dedueix I'es e a elació en e I'economia de Ba celona i la se a conu bació u bana i la de Ca alunya. Basicamen el pape de mo o cen al pe I'a ea de Ba celona en o a I'economia ca alana. 1. L'economia espanyola da an la CEE Abans de desc iu e la si uació economica de Ca alunya i de I'a ea de Ba celona és del o necessa i con em- pla , enca a que mol sin e icamen , les coo denades del p e isible impac e economic de I1en ada en igo de I'Ac a Única el 1993, doncs és de I'en o n espanyol i de I'acció del go e n de I'Es a des d'on es p end an les decisions mac o-economiques que incidi an en el p océs d'in eg ació eu opea de I'economia en o el e i o i espanyol. 1.1. L'impac e del me ca in e nacional en el sec o indus ial espanyol En els da e s mesos de 1990 a apa eixe una edició especial de I'es udi: Social Eu ope (11, eali za pe les di eccions gene als d'assump es economics i inance s, d'ocupació i elacions indus ials i a e s socials de la Comissió de Comuni a s Eu opees, sob e el u u impac e del me ca Únic del sec o indus ial, an a ni ell del conjun de la CE com pe cadascun dels es a s memb es. Les conclusions de I'es udi, si bé es a basa en les dades economiques de 1985, 1986 i 1987, a ui enca a enen mol d'in e és, malg a I'e apa d1expansiÓ de I'economia en el pe íode 1987-1990. Pe mesu a I'impac e, els au o s a em iden i ica 40 sob e un o al de 120 sec o s indus ials com els més a ec a s pe I'Ac a Única. Els p incipals c i e is que es an u ili za an se : 1) Ni ell de ba e es no a i a ies. Es able amb ins umen s pe mesu a el g au de p o ecció dels sec o s. (es anda ds, o mali a s, on e es, e c.). 2) Ni ell de pene ació d'impo acions in a-comu- ni a ies, u ili zan com a indicado el % de demanda in e na cobe a pe les impo acions in a-comuni a ies. 3) Dispe sió de p eus pe p oduc es en e els es a s memb es pe a desc iu e la agmen ació del me ca eu opeu. 4) Iden i icació dels sec o s en que I1ampliaciÓ del me ca po condui a una educció de cos os pe a les i mes eu opees. D'aques s c i e is els ni ells de ba e es no a i a ies i el de dispe sió han es a els més decisius. Els 40 sec o s iden i ica s pe Espanya han es a classi ica s de la següen mane a: Vin -i-qua e han es a conside a s en pe ill, amb un g an isc pe la pe dua de compe i i a en un u u immedia : 1) indús ia del id e; 2) ab icació de p oduc es químics basics; 3) al es p oduc es químics pe a la indús ia ag a ia; 4) ab icació de p oduc es a maceu ics; 5) cons ucció de g ans diposi s i calde e ia pesada; 6) cons ucció de maquines ag ícoles i ac o s ag ícoles; 7) cons ucció de maquines pe a eballa els me alls, la us a i el su o, eines, equips i ecan is pe a maquines; 8) cons ucció de maquines pe a les indus ies ex il, cui , calca i es i ; 9) cons ucció de maquines i equips pe a mine ia, cons ucció i al es ob es públiques, side ú gia pesada i d'ele ació i manipulació; 10) ab icació d'o gans de ansmissió; 11) ma e ial de ac a de us a, pape i cui ; 12) cons ucció de maquines d'o icina i o dinado s; 13) ab icació d'apa ells i equips de adiocomu- nicació, adiodi usió i ele isió; 14) ab icació de llums i ma e ial dlil.luminaciÓ; 15) cons ucció de ma e ial e o ia i; 16) cons ucció, epa ació i man enimen d'ae onaus; 17) ab icació de ma e ial medico-qui ú gic; 18) pas es alimen a ies; 19) ab icació de ce esa i mal a ce ese a; 20) indus ia d'aigües mine als, aigües gasoses i al es begudes e escan s; 21) labo a o is o og a ics i cinema og a ics; 22) cons ucció de maquines i apa ells pe a les indús ies alimen a ies, químiques, del plas ic i del cau xu; 23) ab icaciÓ d'apa ells i equips de elecomu- nicació, i 24) ab icaciÓ de ma e ial elec ic d'u ili zació i equipamen . Vui sec o s enen una posició equilib ada, i pe an no els a ec a gai e el me ca Únic. Aques s sec o s són: 1) ab icació de ils i cables elec ics; 2) ab icació d'apa ells elec odomes ics; 3) ecan is de ehicles au omobils; 4) cons ucció na al, epa ació i man enimen de aixells; 5) indus ia del cacau, xocola a i p oduc es de con i e ia; 6) indús ia del co ó i les se es ba eges; 7) indús ia de apissos; i 8) ab icació de biju e ia. Vui sec o s o s que poden gaudi d'una expansió dels seus me ca s. Aques s són: 1) p oduc es ce amics; 2) ins i ca es; 3) indus ia de la llana; 4) indús ia del calca ; 5) con ecció; 6) a icles del cau xu; 7) a icles de pa amen s de la casa, i 8) joguines, jocs i a icles d'espo . A ni ell quali a iu la pano amica que es dibuixa pel sec o indus ial no es gai e op imis a, doncs: 1) El p incipal ac o de compe i i a és el cos de eball. En 1985 e a un 46% in e io a la mi jana eu opea. 2) Els sec o s conside a s com els mes compe i ius són sec o s que es basen en la u ili zació massi a de ma d'ob a. Aixo po signi ica una inadequació en una economia que endeix a inc emen a la in e sió necessa ia pe lloc de eball. 3) En un es udi eali za (2) en I'any 1987 pel Minis e i d'lndus ia i Ene gia sob e les possibili a s dels di e en s sec o s indus ials da an el ep e comuni a i. En I'es udi es an di e encia els sec o s de demanda o a, mi jana i eble, en unció al seu c eixemen /dec eixemen del seu pe cen a ge so- b e el o al del p oduc e indus ial. Els sec o s amb demanda o a són: cons ucció ae onau ica, les maquines d'o icina i o dinado s, el ma e ial elec onic, ins umen s de p ecisió i la indus ia química i a maceu ica. Els de demanda mi ja són: cau xú i plas ics, au omobils, maquina ia i equip mecanic, ma e ial e o ia i, alimen ació, begudes, abac, e ina s de pe oli i pape . En e els sec o s de demanda debil des aquen: side ú gia, me alls (no de e o), cons ucció na al, p oduc es me al.lics, us a, su o, ex il, cui , calca i es i . Els sec o s de demanda o a son els elaciona s de mane a més di ec a amb les no es ecnologies. Cal essal a que els sec o s de demanda o a són El di es udi assenyala ambé que les indús ies en els que a a és de I'es udi de la CE poden se que la p esencia d'in e sions es ange es ha es a conside a s en bona pa en pe ill a Espanya. Els e o cada han ingu un c eixemen de la p oduc i i a sec o s més compe i ius a Espanya enen en gene al o ca supe io a la mi jana. una demanda debil a ni ell eu opeu pe o ambé espanyol. En aques sen i la in e sió es ange a cons i ueix ealmen una con a endencia a la p ojec i a dels 4) Els sec o s basa s en la u ili zació de les sec o s en decli i e ec uada pe I'es udi de la CE. Les ecnologies pun e es, es oben de momen en e in e sions es ange es juga ien un pape impo an els sec o s en pe ill. Aixo és conseqüencia que en la millo a de la compe i i a dels sec o s indus ials Espanya é un po encial ecnologic mol eble. La locali za s a Espanya. in e sió en I+D és de les més baixes dlEu opa (3). No-podem oblida ampoc en aques a pe spec i a que la in e sió es ange a, que ealmen incideix en la millo a de la compe i i a és aquella en que les explo acions indus ials són in eg ades i s'a iculen Espanya 05 26 amb els sec o s ja exis en s. Quan les emp eses Po ugal ($4 21 es ange es només p e enen guanya una quo a del l alia 0,9 71 me ca espanyol, apo en, com a elemen nega iu, Belgica 1,5 - I'inc emen de la dependencia ecnologica i pe an F anca 1,8 136 Pai'sos Baixos 2,O - els pagamen s ex e io s d'assis encia ecnica, Regne Uni 2,2 - pa en s, dissenys i ma ques, i no es p odueix cap Alemanya 2,5 198 ans e encia de coneixemen s cap a p o essionals i emp eses au oc ones o es ange es locali zades en 5) La in e sió es ange a s'ha inc emen a el e i o i espanyol. El esul a es que els bene icis subs ancialmen en els da e s anys, de 280 mil inicials d'aques a in e sió poden con e i -se en milions el 1985 a 1.247 el 1989. El pe cen a ge elemen s dlin e sions eali zades en els pa'isos de la CE En aques sen i la axa de cobe u a de la balanca passa del 34,3% el 1982 a 51,9% el 1989 segons ecnolobgica espanyola (ing essos i pagamen s pe I1in o me del Banc de Bilbao-Vizcaya (4). La in e sió assis encia ecnica, pa en s, disseny i ma ques) es ange a ha ingu a compensa el de ici en la espec e a la CE, només és d'un 12'9% i un 19~3% balanca come cial i aques a in e sió es i incidin espec e als E.U.A. i 13,3% espec e al Japó. (*) posi i amen en els sec o s d'al a ecnologia en els quals les i mes espanyoles enen una escassa ES ac a, doncs d'a au e aquelles in e sions les i poc compe i i a p esencia. uncions de les quals s'ubiquin en el país i s'in eg in en els seus sec o s p oduc ius. Sob e o és onamen al 1.2. a an a ges i pe ills de la in e sió a au e les emp eses es ange es que es locali zen es a egica en el país ecep o pe compe i en els me ca s in e nacionals. Pe aques a a ac ibili a calen es L1es udi econbmic de I'OCDE pe Espanya de ins umen s: una bona xa xa d'in as uc u es, desemb e del 1990, demos a que la in e sió impo an p esencia del sec o i in~e ~i~n~ amb I+D es ange a di ec a a les indús ies manu ac u e es i sob e o la quali icació de la o ca de eball. s'ha conce a en els sec o s en que les economies d'escala juguen o (au omobil, p oduc es alimen a is, pape , p oduc es químics) o bé els que u ili zen (*) Dades de I'in o me de E. Gi aldez. .Balanza ecnológi a e ecnologies pun a. in e sión ex anje am. (1991). (Ma e ial o ocopia ). 49 D~s bucio sec o ial de les in e sions es ange es dim e si (en mile s de miliw s de Res.) Sec o manu ac u es 98 i indús ia ex ac i a (63,4) Come c i u isme 2 5 (16,2) Sec o inances 21 (13,7) Al es 1 O (6,5) To al 154 To al d'in e sions es ange es di ec es: % sob e PIB 017 % s/in e sió ixa emp eses 4,3 Fon : Quad e elabo a pe OCDE (1991) amb dades de la Sec e a ia dlEs a de Come c. Cal eni en comp e ambé, pe la compe i i a de I'economia espanyola i del sec o indus ial en pa i- cula , la p eocupan endencia de la in e sió es ange a a 4ocali za -sen en el sec o inance , que ha passa , en només un any, de cap a el 55,7% del o al de la in e sió el 1985, ins a un 63,9% el 1989 (5). 1.3. L'especi ici a de I'economia espanyola en I'ambi comuni a i L'in ens p océs de ans o mació de I'economia en gene al i en pa icula el e que Espanya s'inco po i de mane a accele ada al que s'anomena una economia de se eis, obliga, enca a que sigui b eumen , a sis ema i za I'especi ici a de I'economia espanyola iden i ican els p incipals ep es: a) La posició economica in e io a la mi jana de la CE. El PIB pe capi a a Espanya co espon al 75% de la mi jana de la CE (6). b) Un impo an sec o de població, en compa ació a la CE, emplea en I'ag icul u a. En el ma c de la CE o a opció enden a I'inc emen de la p oduc i i a es oba amb di icul a s donada I'exis encia d'exceden s en gai ebé o s els sec o s ag icoles. Es plan eja, doncs, amb u gencia el canali za adequadamen e s al es sec o s p oduc ius I'exceden de ma d'ob a i ce ca nous me ca s pels p oduc es ag icoles. C) Impo an s desequilib is, ag euja s amb I'adhesió a la CE, de la balanca come cial amb els pai'sos comuni a is, que e compensada en pa pe I'inc emen de les in e sions es ange es. d) El c eixemen acumula del PIB en el pe iode 1987-1989 ha es a mes al que qualse ol dels pa'isos de la CE. e)La endibili a de la in e sió es a excessi amen elacionada amb el cos de la o ca de eball. ) Mol baixa eno ació ecnologica i in e sió pública i p i ada en I+D. g) La dimensió de les emp eses espanyoles és mol més edui'da que la mi jana de la CE. Des a- ca, a més, I'absencia d'emp eses g ans. Aixi pe exemple I'INI, p es com un conjun , ocupa ia an sols el lloc 25 dlEu opa (7). h) El de ici públic sob e el PIB és edu'i en compa ació els pa'isos de la CE. i) Espanya é un de ici d'in as uc u es d'accessibili a , les quals no es co esponen a la se a si uació economica. j) Les despeses socials públiques es oben al ol an de 6 pun s pe so a de la mi jana de la CE. k) El desa an a ge compe i iu més impo an ca a al me ca únic, i que els seus e ec es ja es deixen sen i a a, és el de ici de la quali icació dels ecu sos humans. La impo an p og essió de les o e es de eball no sa is e es es a enin una o a impo ancia nega i a en la p oducció espanyola e ec i a i po encial. El desajus en e I'o e a i la demanda de eball cal elaciona -la amb les no es exigencies de quali icació de la o ca de eball, en bona pa conseqüencia de que gai ebé el 70% de les emp eses espanyoles, I'any 1989, han in odui no es ecnologies. Aques a de iciencia és clau pe a au e les in e sions suscep ibles de di ond e i accele a en el nos e en o n el p og és ecnic i la compe i i a in e nacio- nal. El Wo ld Economic Fo um i I'ln e na ional Ins i u e o Managamen , han e , du an I'any 1990, una enques a als 1.500 p incipals emp esa is mundials. A I'in o me es eu com a conclusió que Espanya és un dels O e es d'ocupació no sa is e es (en mile s 147 161 190 201 % sob e o al d'o e es 24 25 26 27 % d'emp eses adop an no es ecniques - 30 46 62 % d'emp eses pe les quals la millo a es insu icien men quali icada - - - 66 Fon : Minis e i de T eball i Segu e a Social i OCDE. pa'isos menys compe i ius dels 22 del món que s'han es udia . Pel que a a la quali icació dels eballado s som el núme o 21. En quan a mo i ació labo al es em a la cua, com ambé en la quali a dels p oduc es. 2. Les pe spec i es de Ca alunya en I'economia comuni a ia Ca alunya en la pe spec i a del me ca únic ind a una més g an impo ancia com a uni a economica (8). La compe i i a de la indús ia i els se eis es mesu a a p e e en men a escala egional, doncs els aspec es mac oeconomics, que abans e en compe encia dels go e ns dels es a s, endi an a una c eixen homogene~ zacio en o a la CE i la mic oeconomica, p opia de les egions, se a una ema ica eme gen . Ca alunya espec e a Espanya é un pes mol impo an . Apo a el 19,3% del alo a egi b u i el 16,9% de I'ocupació. Pe o sob e o és la indús ia el sec o en que I'apo ació ca alana és més no able. La p oducció indus ial ca alana ep esen a I'ele ada xi a del 23'2% del o al espanyol (9). La incidencia de Ca alunya en el sec o se eis és més edu'ida; ep esen a un 18,5% del o al espanyol. Aques es xi es ens indiquen que llimpac e del me ca únic en el sec o indus ial se a mol més signi ica iu a Ca alunya que en la es a dlEspanya. 2.1. L'impac e del me ca Únic en el sec o indus ial ca ala L'adap acio a Ca alunya dels pa ame es de I'es udi de la CE sob e el sec o indus ial espanyol, a base de les dades del cens indus ial de Ca alunya de 1988, dóna els següen s esul a s (10): Els sec o s en pe ill, de la ma eixa mane a que en el cas espanyol, són els que enen una demanda o a en I'economia eu opea i són els que es an més elaciona s en la eno ació ecnologica. El c eixemen de I'economia eu opea, espanyola i ca alana des del 1987 ha pe mes la subsis encia i ins i o el c eixemen de sec o s poc dinamics que di ícilmen es pod an man eni en una e apa menys expansi a. $@ca s induWids en: Pe ill sec o s emp eses eballado s 24 4.294 96.073 Equilib i sec o s emp eses eballado s 7 6.043 153.352 Compe i ius sec o s emp eses eballado s 8 5.065 78.494 2.2. Els p ime s e ec es de I'adhesió L'1 de gene de 1986 es a p odui I'adhesió dlEspanya el me ca comú. Els e ec es més impo an s de I'adhesió a Ca alunya són (1 1): Els seeEcws ~4s a ec a s pd d@i p e lWe m: N N" Emp eses T eballado s Química basica Fab icació ma e ial elec ic Fab icació llums i il.luminació Fab icació adio i TV Cons ucció maquina ia me all Vid e Cons ucció maquina ia ex il Cons ucció ma e ial e o ia i Indús ia aigües i begudes e escan s 1) L'en ada a la CE ha p odu'i un augmen signi ica iu del de ici come cial de Ca alunya, que a puja de 414 mil milions el 1985 a 634 mil milions el 1986. L'any 87 el de ici a se de 778.515 milions. El 1988 ja supe a a el bilió de pesse es i I'any 1989 e a de 1.344 milions. To al M6n CEE CEE/ M6n Sec o s Milions % % Va iació Milions % % Va iació % pesse es 1986/85 pesse es 1986/85 P oduc es ag ícoles P oduc es mine als Tex il Pell, cui Fus a,su o Pape ,a s g a iques Químic Ma e ial cons uc. Side ome al.lu gic P oduc es me al.lics basics T ans o ma s me al.lics Di e sos TOTAL 1.462.756 Fon : Pa ona P o Eu opa. Ca alunya a la Comuni a Eu opea ":e ' , ~mpo pcion de la CEE @ca M de &s.) Saldo me eid B* h qq .' A<* . Any To al % s lo al Impo acions To al % Sob e Saldo To al 1984 456.923 38,O - 86.039 19,6 1985 521.916 40,8 - 70.857 17,l 1986 776.410 53,6 - 285.613 46,O 1987 1.019.592 58,7 . - 417.322 53,4 1988 1.258.782 59,4 - 553.488 23,O 2) La a iació més o a es a p odui en les impo acions de pa'isos comuni a is que an passa de ep esen a , el 1985, del 40%' al 54% el 1986. En 1989 les impo acions a la CE han segui augmen an i han a iba a cons i ui el 60,4% del o al d'impo acions. Aques inc emen ele a ou mol supe io a I'augmen de les expo acions a la comuni a que a a iba només 7 pun s sob e el o al. La axa de cobe u a de les expo acions amb la CEE en 1985 e a de 86,4% i es a edui I'any 1986 al 63'2%. El 1989 la cobe u a e a solsamen del 52%. 3) Les impo acions més impo an s p o inen s de la CE s'han p odu'i en els sec o s químics i dels ans o ma s me al.lics que a en concen a més del 62% de les impo acions o als. Del quad e següen obse em la coincidencia en e els sec o s en pe ill i els que han ingu un inc emen més impo an en les impo acions. ln e sion~ % Sob e el To al a Ca alunya d'Espanya Fon : Banc d'Espanya i E. Gi aldez (1991) 4) Les dades sob e l'e olució de les impo acions de la CE i el saldo come cial en els da e s anys pa len pe si ma eixes (12). 5) A Ca alunya, enca a més que en el conjun dlEspanya, la in e sió di ec a es ange a ha es a mol impo an , xi an -se en 1.280.475'5 mile s de dola s el 1988, xi a que ep esen a el 21'8 del o al espanyol. La in e sió de p ocedencia es an- ge a ha es a , la següen en els da e s anys: A pa i de la p ocedencia geog a ica de la in e sió es ange a en I'úl im any es comp o a la consolidació de la CE com a p incipal on de les in e sions. CE Su'issa Japó USA Fon : Joan Cla e a. (1991). 6) El sec o se eis ha es a menys a ec a en elació a I'adhesió al Me ca Comú. En can i s'ha de des aca la g an impo ancia que es a adqui in en I'es udi o el sec o de se eis a les emp eses, an pe la se a si uació de millo a de la compe i i a de la indús ia, com pe la se a capaci a d'a au e les in e sions es ange es i les seus d'emp eses i o ganismes in e nacionals (1 3). ecíp oca, pe inanca els p ojec es inno ado s i ac ibles. d) lncen i a la usió d'emp eses enden a inc emen a la in e sió pe a la eno ació ecnologica del seu apa ell p oduc iu. e) Inc emen a I'o e a p i ada i pública pe a la in o mació i assesso amen de I'emp esa ia espanyol sob e el me ca comú, les o e es i possibili a s que o e eixla CE, I'Es a i la Gene ali a . ) Desen olupa els cen es de di usió i supo de no es ecnologies en les zones indus ials, di igi s a di ond e la ecni icacio i els c eixemen s en e les pe i es i mi janes emp eses. g) Cal inc emen a les in e sions en I+D del sec o públic i la locali zació d'emp eses i en i a s públiques en que la I+D sigui un elemen clau de la se a ac i i a . 2.4.3.3. Recomanacions pe als sec o s economics Les ecomanacions abans esmen ades se eixen pe a o s els sec o s economics i en pa icula els indus ials. A a cal assenyala les mesu es més especí iques pe als sec o s en que la se a compe i i a eu opea po queda més debili ada en la pe spec i a del 93. a) El sec o ex il. Ha d'in en a edui I'aplicacio dels AMF (Aco ds Mul i ib es) a a és dels quals s'es ableixen unes quo es d'accés al me ca nacional a cada país de la CE de p oduc es ex ils p oceden s de e ce s paisos. En i u de I'Ac a Única, ci cula ien a a és de o a la CE els p oduc es de e ce s pa'isos, i en pa icula de la zona d'lndoxina, que p odui ien impo an s pe judicis a les nos es expo acions com a conseqüencia dels baixos cos os de la se a ma d'ob a. b) El sec o químic. Té un impo an desa an a ge compa a iu amb la CE en e mes de p oduc i i a . Cal inicia un p océs de concen acions d'emp eses pe a la eno ació ecnologica i di igi cap aques s sec o s les in e sions es ange es pe e on a la compe encia dels paisos de la CE i o ien a el sec o ba celoni des del me ca espanyol e s el me ca comuni a i. C) El sec o pape e i d'a s g a iques. Aques sec o ha de e on a la quali a del sec o alemany, no ueg i ambé a la compe encia dels pai'sos asia ics. Aques sec o , a pa d'es a mol in e essa en la educció de les impo acions de e ce s pai'sos en els es a s memb es de la CE, cal que omen i les in e sions es ange es que u ili zin ecnologia a ancada i ac ui'n a a és d'indús ies auxilia s de I'a ea ba celonina. De o es mane es aques sec o cal que con inlii inc emen an la quo a de me ca en els paisos de Sudame ica. d) El sec o elec onic i in o ma ic. Aques sec o no po e on a les inno acions p odu'ides en els pai'sos de ecnologia a ancada i pun a de la CEE. El sec o au oc on a ui dia es e ugia en els con ac es amb el sec o públic, ap o i an el coneixemen que en é del ma eix. A aques sec o in e essa I'ampliació de les do acions p essupos a ies del Pla Elec ic i ln o ma ic Nacio- nal, aixicom els p og ames comuni a is anomena s RACE i ESPRIT pe pode inanca la ece ca i la inno ació en aques sec o . Enca a s'és a emps pe una polí ica especí ica de so wa e i de sis emes de alo a egi sob e les elecomunicacions. 2.4.3.4. Respec e a la o mació de ecu sos humans a) Es abli un ampli pla de o mació ocupacional i p o essional i pos g au, que pe me i disposa de p o essionals i eballado s quali ica s pe dona espos a als u u s ep es economics i emp esa ials amb ga an ies d'exi . Les ca ac e ís iques d'aques pla han de se : 1) La se a amplia do ació economica. 2) Que es cen i es els sec o s conside a s es a egics. 3) O ien a al u u . 4) Elabo a des de la pe spec i a de la demanda. 5) Dona p io i a a I'es ablimen de conce s amb les emp eses pe desen olupa les accions de o mació ocupacional. b) Inc emen a la in ensi a d'in e can is en e uni e si a i emp esa, com a elemen de c eació de capi al huma quali ica . c) La c eació de cen es de di usió i o mació sob e no es ecnologies pe aplica -les a la p oducció de bens i se eis. 2.4.3.5. Respec e a les in as uc u es. Les opcions del Pla Es a egic Ba celona 2000 són plenamen alides pe a la compe i i a de la egió pe o olem des aca les següen s: a) Es abli un nou pa c ecnologic i cien í ic en I'en o n me opoli a i amplia el Pa c del Valles. bl Aconsegui el uncionamen de I'exp es egio- nal. C) Accele a els p ojec es de inculació e o ia ia que pe me in juga a la egió un pape més decisiu en la comunicació Espanya-Eu opa. Els p ojec es d'ample de ia eu opeu i ambé el TAV han de se ges iona s des d'aques a pe spec i a. d) Amplia la capaci a de I'ae opo i endega les es a egies adien s en e les companyies ae ies pe dona a I'ae opo un ca ac e in e con inen al. e) C ea com a mínim dues CIMS (Cen al In eg al de Me cade ies) a I'ambi egional, en un maxim de cinc anys. Aixi ma eix cal impulsa la connexió ia ia apida en e les ciu a s del 20n cin u ó i es abli els cen es d'in e can i modal en o a la egió. 3. L'Es a egia compe i i a de Ba celona 3.1. ba ea Economica de Ba celona i la se a impo ancia es a egica pe Ca alunya La cen ali a de la Regió Me opoli ana abans esmen ada és lla ea Me opoli ana de Ba celona. Aques és un ambi que, sense p e ensions de delimi ació p ecisa, é una supe ície de 585'3 km2, cons i u'ida pels 32 municipis de la Mancomuni a , i é 3.120.557 habi an s. L'AMB, al con a i de la es a de municipis de la Regió, ha ingu un c eixemen basicamen de i a del desen olupamen economic i u ba, i en conc e de la immig ació p odu'ida a I'en o n del municipi de Ba ce- lona. Alguns d'aques s municipis són p ac icamen mono uncionals, conseqüencia d'aques c eixemen de i a , i no gaudeixen de les p opie a s de capi ali a u bana en un e i o i. L'al a mobili a social i I'ele ada densi a , 11.624 habi an s/km2, il.lus a la con inui a u bana del conjun de municipis i la in ensi a de luxos de elacions amb la me opoli cen al. Donada la densi a i el alo complemen a i de mol s municipis, a la p ac ica ens obem da an d'un sis ema en que qualse ol acció sob e un pun del e i o i a ec a als luxos (de pe sones, de me cade ies, d'in o mació, de cul u a, de capi als. ..I, de la es a de I'a ea. Les decisions d1ins al.laciÓ de cen es d'a acció ha de eni en comp e aques s e ec es. Pe aques es aons s'ha anomena I'AMB ciu a me opoli ana o ciu a eal. lla ea Me opoli ana de Ba celona cons i ueix la concen ació u bana indus ial més impo a de l'a ea no d-occiden al del medi e ani. A la egada és la concen ació indus ial de la península millo connec ada pe e a amb Eu opa ( e oca il i ca e e es). L'AMB cons i ueix el 54,5% de la població de Ca alunya. El 55'6% de la enda amilia disponible de Ca alunya i el 17,8% de la dlEspanya. Aixi ma eix gaudeix del Ba be a de Vallés Ripolle Molins de Rei Begues Rubí Cas ellbisbal Ga a Mon ga Palleja El Papiol S .Ad ia de la Ba ca S . And eu de la Ba ca San Clime de Llob . San Vicenc dels Ho s San a Coloma de Que al To elles de Llob ega Viladecans El P a de Llob ega San Boi de Llob ega San Joan Despí Cas ellde els San Feliu de Llob . San Jus Des e n Esplugues de Llob . San Cuga del Vallés Ce danyola del Vallés Mon cada-Reixac Tiana L'Hospi ale de Llob . San Ad ia de Besos S a.Coloma de G amene Fon : MMAMB. 53% dels llocs de eball a Ca alunya i s'hi locali za el 66'2% del e cia i a anca . El c eixemen de la in e sió en I'a ea ba celonina ha es a espec acula . Ha inc emen a en un 30'7% en el pe íode 1988-1989, i compa an el segon imes- e de 1988 i el espec iu de 1989 I'inc emen c eix ins al 35,9% (24). 3.1.1. La ciu a de Ba celona i la se a elle ancia es a egica El municipi de Ba celona, zona cen al de I'a ea ca ac e i zada pel seu dinamisme economic i u ba, pa icipa amb el 7% de la enda espanyola, i la se a població ep esen a el 4'5% del o al dlEspanya. La enda pe capi a de la ciu a supe a en un 43,6% a la mi jana espanyola i en un 18% a la ca alana (23) Ba celona és un dels mo o s del c eixemen economic espanyol i ca ala en I'ac uali a . La in ensi a del seu c eixemen el podem con as a a a és de les dades de disminució de la axa d'a u i del c eixemen del PIB. Enca a que os més aonable pa la de enda disponible, a la p ac ica les dades de que es disposa pa len de PIB, o i que és mol di ícil concep uali za el PIB d'una ciu a . Els au o s de I'es udi Sunbel (241, posen en plena elació el desen olupamen ac ual i sob e o u u de Des.85 Des.86 Des.87 Des.88 Des.89 Juny 90 Ba celona Municipi 18,2 18,5 16,2 13,4 9,7 8,7 P o íncia 21,6 21,9 19,3 16,O 12,O 10,8 Ca alunya 19,9 20,3 18,3 15,2 11,6 10,2 Espanya - - 20,9 18,8 16,2 15,3 Fon : Ba celona Economia 1990. coope ació que ingui la ciu a amb la es a de ciu a s eu opees, i sob e o les que enen un pape decisiu en el ama economico-u ba in e nacional. La mode ni zació de Ba celona i la se a p ojecció in e - nacional és, doncs, una condició mecessa ia pe al desen olupamen u u de I'economia dlEspanya i Ca alunya, i en pa icula de I'AMB. 3.2. L'impac e de I'Ac a Única en el sec o indus ial i economic de la ciu a Ca alunya amb el de la se a capi al: la ciu a de Pe I1e oluciÓ de I'economia de la ciu a , que compo - Ba celona, pe se anella d'in as uc u es i a una pe dua del seu ca ac e indus ial, I'impac e en comunicacions, pe la ans o mació de la se a el sec o indus ial de I'Ac a Única se a mol més economia u bana cap a una economia de se eis amb edu'ida a Ba celona que en el conjun de Ca alunya. una o a p esencia dels se eis a anca s i pe la se a p ojecció i in luencia més enlla dels Pi ineus. Segons Aplican els c i e is de I'es udi abans esmen a de la I'es udi del Ne he lands Economic Ins i u e (25) Lon- CE espec e a I'impac e indus ial de I'Ac a Única, d es, F ank o i Pa ís jun amb B ussel.les, con inua- oba em al municipi de Ba celona uns sec o s an en els p ope s anys essen el cen e admin~s a iu, indus ials amb un bon nomb e d'assala ia s ocupa s inance i come cial dlEu opa. Pe o en con apa ida, que a ui són poc compe i ius; d'en e aque s Mila, Nica, Ma sella i Ba celona se an les g ans des aquem: c eado es de lquesa. La ab icació de p oduc es químics basics i pe El pape es a egic de Ba celona pe a I'economia a la indús ia ag ícola. ca alana, pe o ambé pe a I'espanyola, es eu La ab icació de p oduc es a maceu ics. inc emen a pel uncionamen de I'espai eu opeu de La cons ucció de maquines pe a les indús ies la CE, com un espai economic global. Pe aques ex ils. espai es mou an en plena llibe a els luxos mone a ~s Fab icació d'o gans de ansmissió. de capi als, me cade ies, pe sones i in o mació que Ma e ial de ac amen de us a, pape i cui . es uc u en i sob e o es uc u a an la xa xa Fab icació de ma e ial elec ic. economica eu opea. Les ciu a s se an els nusos Fab icació de llums i ma e ial d1il.luminaciÓ. d'aques a xa xa, els es a s i egions que inguin més Labo a o is o og a ics i cinema og a ics. inse ades les se es ciu a s en els luxos economics in e nacionals, ind an la possibili a de Els sec o s més compe i ius amb is a al 93 són, en desen olupa -se. Al con a i, en a an en una ase el municipi: d'es ancamen , ja sigui absolu o ela iu. La ab icació d'apa ells elec odomes ics. D'al a banda I'economia global endeix (26) a la Recan is de ehicles au omobils. descen ali zació de les ac i i a s p oduc i es en el Els p oduc es de con i e ia. e i o i, hi ha una concen ació dels cen es de La indús ia del co ó i llu s ba eges. decisió i les se es ac i i a s de supo , el e cia i La ab icació de biju e ia. a anca , en les ciu a s. La capaci a i ambi di eccional La indús ia de apissos. d'una egió o es a depen de la locali zació en la se a La ab icació de p oduc es químics basics i pe (S) ciu a (S) dels cen es di eccionals públics i p i a s a la mode ni zació i la o mació dels ecu sos de I'economia, i de les elacions, in e can is i humans. 63 El sec o se eis, de la ma eixa mane a que en el conjun de Ca alunya, no es p e isible que quedi gai e a ec a pel me ca unic eu opeu. Pe o el que es ealmen impo an pe Ba celona no es I'impac e de I'Ac a Única al municipi, sinó en el conjun de la Regió Me opoli ana. En e ec e, a ui el municipi es una di isió adminis a i a d'una ma eixa eali a economica, social i u bana que es ll~ ea Me opoli ana. D'al a banda ja hem assenyala el pape del municipi en la o mació de l'a ea i el pape de cen ali a d'aques a espec e del sis ema de ciu a s que in e ac uen en la Regió Me opoli ana, que cons i ueix el eixi economic indus ial mes impo an i es a egic de Ca alunya. L'economia de la egió me opoli ana, i en conc e la se a mode ni zació i compe i i a , es eu a ec ada de mane a de e minan pel pape del municipi cen al i el seu dinamisme i les ac i i a s que s'hi desen olupin. D'al a banda el pape de Ba celona com a cen e di eccional de I'economia eu opea, se a possible si la ciu a es basa en una egió me opoli ana p ospe a. Donades les endencies ac uals de locali zació indus- ial, així com la in e dependencia e i o ial, conseqüencia de la impo ancia c eixen d'una economia basada en la descen ali zació p oduc i a i en I'especiali zació lexible, la Regió Me opoli ana es I'espai ana u al. en el que cal anali za i a alua els e ec es de les es a egies de desen olupamen economic. Pe an , el que cal es anali za el pape que es a enin el desen olupamen economic de la ciu a en el conjun de la egió, i plan eja -nos les se es o aleses i ebleses des del pun de is a de la necessa ia compe i i a de la Regió Me opoli ana i de Ca alunya da an el me ca unic eu opeu, i en conc e pe consolida el pape de Ca alunya com a .no d. indus ial i a anca de I'es a espanyol i possibili a -hi, en el u u , un lloc p eponde an en I'economia medi e ania. Des d'aques a pe spec i a s'han elabo a els apa a s que segueixen. 3.3. Ca ac e ís iques del c eixemen economic de Ba celona El c eixemen de I'economia de Ba celona no es simplemen un c eixemen quan i a iu depenen de la cons ucció dinami zada pels Jocs Olímpics i de la indús ia de I'au omobil, sinó que el c eixemen de la ciu a es a mode ni zan el conjun de la se a economia i la a compe i i a pe enca a el ep e eu opeu. Pe a il.lus a aques e cal que esmen em abans les p incipals ca ac e ís iques d'una ciu a compe i i a a ni ell in e nacional (27): a) L'amplia o e a del e cia i a anca , es a di el e cia i que ocupa una o ca de eball d'al a quali icació i u ili za les mes mode nes ecnologies. En pa icula des aquen els se eis a anca s a les emp eses que possibili en I'ex e nali zació de uncions emp esa ials, la descen ali zació d'ac i i a s p oduc i es i són un ac o decisiu de supo pe als cen es di eccionals de I1economia. b) La o mació dels ecu sos humans. És necessa ia una o ma de eball al amen quali icada i capac d'adap a -se a les cons an s a iacions de la p oducció en la indús ia i els se eis. La quali icació de la o ma de eball es un ac o basic pe a la locali zació d'emp eses amb pe spec i es mes amplies del me ca local, i suscep ibles d'incidi en la mode ni zació ecnologica del sis ema p oduc iu u ba, a a es de les se es in e sions en ecnologia a ancada. C) La do ació i quali a de les in as uc u es en especial les d'accessibili a . Les elecomunicacions són les mes es a egiques ja que la in o mació es el p incipal elemen de e minan de la no a economia, pe o ambé la connec i i a ex e na i in e na de la ciu a pe ca e e a, en i a ió. De les in as uc u es d'acollida des aca I'o e a ho ele a, les in as uc u es pe a i es i cong essos, I'a ac ibili a cul u al i u ís ica i els sis emes i ins al.lacions d'oci i espo .. d) La p esencia d'ac i i a s d'l+D, que es condició pe a una adequada aplicació dels coneixemen s cien í ics a la p oducció de bens i se eis. L'exis encia de cen es de di usió pe a I'aplicació de les no es ecnologies a les emp eses. (T ade Ma k, cen es de ans e encia ecnologica ...), són basics pe a la eno ació de I'es uc u a p oduc i a. L1o e a de quali a en llA ea Me opoli ana de pa cs ecnologics, ja sigui en la se a modali a de pa cs cien í ics (desen olupamen de p o o ipus), cen es d'inno ació (aplicacions ecnologiques), ecnopolis (lliga s a la polí ica e i o ial) o pa cs ecnologics s ic u sensu (locali zació d'emp eses d'al a ecnologia). e) L'o e a en ampli ud i quali a dels se eis d'in e mediació inance a, que són basics pel pape de la ciu a com a cen e di eccional de I'economia. ) El c eixemen i p ojecció in e nacional de la ciu a i la se a ima ge a ac i a pe iu e, eballa i in e i . Cul u a di usa de ciu a com a elemen di e encial i g ans equipamen s cul u als, espo ius o d'oci com a ocus d'a acció pe manen . g) La xa xa de elacions i in e can i amb les ciu a s eu opees a i de dissenya es a egies comunes i conc e es. Com que cada cop més les ciu a s són cen es di eccionals, les se es elacions adqui eixen p og essi amen més impo ancia i són més elle an s ins i o que els con ac es in e egionals. h) Hi ha un segui de emes de quali a de ida que enen un ca ac e es a egic onamen al, en la compe i i a economica de la ciu a , com són el medi ambien , la segu e a ciu adana, la xa xa de se eis pe sonals i sani a is i I'o e a de I'habi a ge. El c eixemen economic de la ciu a ha ingu , des de la pe spec i a de la mode ni zació de la se a es uc u a p oduc i a, les següen s ca ac- e ís iques posi i es: a) La dis ibució sec o ial dels eballado s adsc i s a I'INSS a Ba celona ciu a (28) ha so e impo an s can is des de 1985. b) El g up del sec o e cia i anome a .se eis a les emp eses., és el subsec o que millo indica el p océs de mode ni zació de I'economia. En I'ac uali a els .se eis a les emp eses. enen una impo an p esencia i es comp abili zen 40.429 emp eses en el municipi i 53.704 a I'a ea Me opo- li ana. El subsec o dels se eis a I'emp esa es a essen mol dinamic a la ciu a , doncs és el que ha ingu una e olució més posi i a de o s els sec o s economics, amb una a iació de I'es uc u a ocupacional de gai abé el 70% d'inc emen en e 1985 i 1988, en que des aca la p og essi a especiali zació de Ba celona espec e de Ca alunya dels se eis inance s i a emp eses, el come c i els anspo s i comunicacions. Cal ema ca la impo ancia del e cia i que no ha deixa d'augmen a en els da e s anys. Ag icul u a, amade ia, sil icul u a i pesca 0,09 11,8 - 2,8 Ene gia i aigua 1,53 57'4 -12,9 T ans . mine als no ene ge ics.Química 6,20 41,2 8,o Indus ia ans o mació me alls 12,24 36,8 1,7 Al es indús ies manu ac u e es 12,25 26,2 - 0,7 Cons ucció 6,23 33,5 37,2 Come c 20'59 45'4 33,6 T anspo i comunicacions 7,18 62,4 9,4 Ins . inanc.Assegu ances.Se . emp eses 11,96 66,9 18,5 Al es se eis 21,03 51,2 13,7 La indús ia con inua desplacan -se o a de I'ambi in e sió en elecomunicacions, in o ma ica i municipal, malg a és el municipi de Ba celona el que elec onica es quan i ica en 51.832 (29) milions de disposa d'una majo supe ície de sol des ina a Ús pesse es. indus ial de o s els municipis de la Regió. La endencia de locali zació de la indús ia és cla a. Fins I'any 1974 els municipis de I'a ea Me opoli ana an se els ecep o s de les ins al.lacions indus ials Indús ia Tex il -10,l que busca en sol a un ni ell de p eus més baixos que Ins i ucions inance es -6'7 Ba celona. A pa i del 1984 i el 1985 són els Cons ucció de maquina ia i ma e ial elec ic -6,3 municipis de la segona co ona (RGM) els p incipals Assegu ances -6,O des ina a is de la indús ia. Fon : Ba celona Economia 1990. La desindus iali zació del municipi, des del pun de is a economic, cal conside a -la com a nega i a pe I'ocupació en el sec o indus ial. En I'e apa 1987-1991 s'ha cobe comple amen pel c eixemen del sec o se eis i aques sec o dóna supo al p océs de mode ni zació doncs són els se eis a les emp eses, I'educació i in es igació i el subsec o elaciona amb I'educació in o mal, (I'assis encia social i al es se eis) els que han ingu una a iació més posi i a els anys 1985-88. Els sec o s amb una població assala iada supe io als 15 mil eballado s que han ingu una e olució més posi i a han es a : -- Se eis a les emp eses 68,O Assi encia social i al es se eis 45,2 Come c al de all 28,l Educació i in es igació 29,2 Come c a I'eng os 50,8 Res au ació i ca es 25,3 Fon : Ba celona Economia 1990. Pe con a, els subsec o s amb més pe dua en la se a es uc u a poblacional i amb una població assala iada supe io als 10.000 eballado s han es a : C) Les elecomunicacions es an donan un g an sal enda an en elació als p ojec es olímpics. La El Pla de Tele onica, amb una apo ació de 31.800 milions, comp en les o es de elecomunicacions, el elepo de Cas ellbisbal i la con e sió de les cen als analogiques en digi als, que coloquen Ba celona en una base co ec a pe ac ua com a g an me opoli. d) A la ciu a s'ha millo a I'accessibili a ex e na amb I'ampliació de I'ae opo ( ins a 12 milions de passa ge s any) i I'especiali zació, ampliació i agili ació de I'o e a po ua ia. També es millo a I'accessibili a in e na amb la posada en uncionamen dels dos nous cin u ons i I'ampliació del me o. e) La ciu a s'ha do a de millo s in as uc u es d'acollida. Des aquem que els p ojec es a ui en ma xa inc emen a an en 2.085 places I'o e a ho ele a de 4 i 5 es elles i en 739 I'o e a de 1 i 2 es elles. D'al a banda el nou Palau de Cong essos i el desdoblamen i ampliació de la Fi a, que dona a en ada als nous sec o s economics eme gen s, complemen a an la xa xa d'acollida i la p ojecció economica de la ciu a . ) Ba celona, a a és de IIAjun amen , ha p omo- ciona la xa xa dlEu ociu a s, cons i u'ida pe més de 30 g ans ciu a s eu opees pe de ensa da an la CE i els go e ns dels es a s, els in e essos de les ciu a s i desen olupa p ojec es i polí iques comu- nes que siguin e ec i es des d'un pun de is a economic i de benes a dels ciu adans. Aques es elacions han pe mes la consolidació de p ojec es en e ciu a s, com és el cas de la C-6. És a di , la con igu ació d'una subxa xa o mada pe Ba celo- na, Sa agossa, Toulouse, Mon pellie , Valencia i Palma de Mallo ca, amb I'objec iu de consolida un espai economic eu opeu que ingui un pes especí ic su icien i ep esen i una massa c í ica pe ob eni in as uc u es d'accessibili a de p ime ni ell. g) La p ojecció in e naciqnal de Ba celona a el de la celeb ació dels Jocs Olímpics i la se a ima ge que es eu a e o cada pel bon uncionamen dels Jocs de I'es iu del 92. h) L'exis encia d'un pla es a egic consensua amb els p incipals agen s economics i socials de la ciu a , de mane a que concen a els es o cos en la consecució d'uns objec ius p io i a is pe aconsegui un c eixemen economic sos ingu i majo equilib i social i e i oial més enlla del 92. El municipi a anca, doncs, e s una impo an mode ni zació de les se es es uc u es i de la se a uncionali a en I'a ea i egió me opoli ana. El desen olupamen de la ciu a i els seus e ec es en el seu ambi d'in luencia di ec a, possibili a la eo ien ació dels sec o s p oduc ius cap a la compe i i a necessa ia pe a on a amb ga an ies d'exi la in eg ació en el me ca Únic. Des de la pe spec i a d'una es a egia economica, com la que es necessi a a Ca alunya, que p io i zi les in e sions en I+D, la bona do ació in eg al dels ecu sos humans, cal e o ca i dona supo a I'ac ual p océs de c eixemen -inno ació economica in as uc u al, de la ciu a de Ba celona. Cohe en men amb la desc ipció de les ca ac e ís iques d'una ciu a compe i i a en la u u a economia eu opea, Ba celona p esen a una se ie d'insu iciencies que s'han de supe a . Les p incipals són: a) En p ime lloc, cal des aca la o mació de ecu sos humans i la edu'ida p esencia d'ac i i a s dll+D que són els ac o s compe i ius més ebles del conjun de I'economia espanyola i ca alana. b) La debili a de Ba celona com a placa inance a i I'absencia de compe i i a dels se eis d'in e mediació inance a. Des dels anys 40 I'ac i i a inance a de la ciu a ocupa un lloc secunda i en I'economia espanyola, com a conseqüencia de I'abso ció dels bancs amb seu a Ba celona pe al es bancs. A I'any 89, Ba celona guanya ac i i a com a conseqüencia de la libe ali zació d'in e sions es ange es, pe o pe d pes ela iu espec e a Mad id. L'a ea economica de Ba celona és la que ep més in e sions es ange es, pe o aques es es decideixen a les emp eses que enen seu a Mad id, ap o i an la millo do ació de se eis inance s i ambé de la p oximi a del go e n. La impo ancia del go e n cen allmalg a que segui a essen conside able a pa i del 1993, es eu a edu'ida pe I1assumpciÓ de compe encies economiques pe la CE, pe o pe du a a, sinó s'hi posa emei, la debili a inance a de Ba celona. La pa icipació de la Bo sa de Ba celona sob e el o al del me ca espanyol ha passa d'un 16% el 1980 a només el 11% el 1989 (30). C) La ela i a absencia de seus d'emp eses pun a i ins i ucions elle an s a ni ell eu opeu, que edueix les possibili a s de e de Ba celona un cen e di eccional de I'economia eu opea. d) La disposició de nous espais de cen ali a en o a I'a ea ba celonina, el sec o e cia i i en pa icula pels se eis a les emp eses i les seus d'en i a s publiques i p i ades. L'ac ual o e a només cob eix un 20% de la demanda (31). e) L'es uc u a emp esa ial es o ca edu'ida pel que a a dimensions. Aques mini undisme no se ia a ui un p oblema, ja que es an en una e apa p esidida pe I'ex e nali zació de uncions en les emp eses i I'especiali zació lexible i, pe an , en la educció de la ida op ima de les emp eses que els expe s si uen en e 200 i 400 eballado s. El p oblema, a Ba celona, és que el e eny pe i i les debili a s del sis ema emp esa ial p o oca una minsa in e sió en ecnologies i, pe an , es pe d el g an e ec e inno ado que compo en les pe i es emp eses. T eballado s Emp eses In e al 1985 1988 % 88-85 1985 1988 % 88/85 To al 599.025 682.972 14,O 55.010 65.164 18,5 Fon : Ba celona Economia i COC INB El mini undisme es oba en o s els sec o s lle a el sec o de IIEne gia i I'aigua, el de anspo s i comunicacions en que les emp eses de més de 500 eballado s ocupen espec i amen el 81,5% i el 45% del o al d'assala ia s del sec o . ) L'absencia d'una au o i a polí ico-adminis a i a me opoli ana i el localisme de bas an s agen s economics i socials, ac ua con a les sine gies de la conu bació p o ocan e ec es di e gen s en les ac uacions de les en i a s públiques i p i ades en el que slha denomina la ciu a eal i ambé condi- ciona les possibili a s de edis ibució economica-social i de eequilib i e i o ial (32). 3.4. Les ecomanacions pe millo a la compe i i i a dels sec o s indus ials de la ciu a . Les p incipals ecomanacions i p opos es pe a la ciu a i I'a ea me opoli ana de Ba celona que e o ca ien la se a ac ual con ibució a la compe i i a economica i indus ial, en pa icula de la Regió Me opoli ana i pe an de Ca alunya da an IIAc a Única Eu opea, són les següen s: a) Pe a la mode ni zació de I'economia egional i u bana 1) Aconsegui una o e a de sol quali ica pe a la locali zació del e cia i, en pa icula els se eis a anca s a les emp eses, pels seus e ec es en la inno ació emp esa ial i po encia I1especiali zaciÓ lexible dels p ocessos p oduc ius. Cal execu a els 10 p ojec es de No a Cen ali a p e is os pel municipi de Ba celona i impulsa la eali zació de nous p ojec es a llA ea Me opoli ana amb un mínim de 400 Ha. 2) Locali za les seus d'emp eses ecnologicamen a ancades a les a ees de no a cen ali a . L'a ac iu de la ciu a 6s la p oximi a dels se eis a una de les zones indus ials més impo an s de IIEu opa medi e ania. La polí ica de no es cen ali a s ha d'ana a iculada en la p omoció de seus d'emp eses i en i a s eu opees pe que sigui del o e icac. Cal incen i a les emp eses es ange es inno ado es pe al que es ebleixin les se es elacions come cials, d'assis encia ecnica, disseny, e c., amb les emp eses au oc ones. L'a acció d'emp eses a ancades en ecnologia no és su icien pe a la gene ació d'un eixi indus ial al seu en o n. 3) L'adminis ació pública i en pa icula la local, en coope ació amb en i a s economiques han de p omociona I'es ablimen de elacions luides i complexes en e les g ans i pe i es emp eses, les es ange es i les au oc ones, que gene in la di usió de la inno ació i I'in e can i ecnologic. Ja hem obse a que cal dona una especial elle ancia a la c eació de cen es de di usió i o mació sob e no es ecnologies pe aplica -les a la p oducció, elacions come cials, d'assis encia ecnica, disseny, e c., amb les emp eses au oc ones. 4) Cal aconsegui la descen ali zació a I'AMB de les emp eses públiques amb mes in e sió en I+D, que es concen en en I'a ea economica de Mad id. 5) Ja hem assenyala abans que pe a la compe i i a in e nacional de la ciu a i la egió ens cal millo a el nos e posicionamen com a placa inance a. En aques s momen s hi han dues inicia i es a les quals cal dona supo decidida- men : e de Ba celona un me ca inance de PIME'S d'ambi eu opeu amb una ecnologia al amen quali icada i la locali zació del Banc Cen- al Eu opeu. 6) Cal dona ambé una g an impo ancia a la p og essi a aplicació de la no ma i a sob e el medi ambien , I'exigencia de ga an ies en els nous p oduc es i en les epa acions, i la de ensa dels consumido s, pels seus e ec es en la inno ació i quali a de la p oducció de bens i se eis. Una socie a exigen és condició necessa ia pe a la eno ació o I'ob enció d'a an a ges compe i i es. 7) L'es o c con inua en la quali a dels se eis públics i les ga an ies d'abas amen d'ene gia, aigua, elecomunicacions, es un ac o essencial. Les da e es analisis que pa len d'una da allada de I'economia i aliana, sembla mol lligada a la baixa quali a de les es uc u es i dels se eis e i o ials. b) Pe a la o mació dels ecu sos humans. És la debili a p incipal pe a la compe i i a eu opea, ens calen objec ius pe a la o mació eglada i no eglada pe o ambé pe a o s aquells aspec es de la sociali zació du amen elaciona s amb la millo a dels ecu sos humans. 1) C eació de mes d'un cen e de o mació p o essional en ecnologies a ancades incula s a les escoles de o mació p o essional i a I'INEM. ocupacional elaciona s amb les necessi a s del me ca de eball, I'especiali zació en ecnologies a ancades i incula s a les emp eses. 3) Do a la ciu a de nous p og ames o ecu sos en benes a social i cul u al elaciona s di ec a o indi ec amen amb la in eg ació a I'escola i al me ca de eball. To s els objec ius i mesu es o ma i es cal que pa eixin de la iden i icació de les endencies de can i en els sis emes de eball i de les a ees de coneixemen a o e i , i a iculin les o e es de o es les adminis acions. 4) A a o i I'es ablili zació labo al com a condició pe possibili a una o mació mes acu ada de la o ca de eball, i la millo a de la se a p oduc i i a . L'any 1989 es an en egis a a Ba celona municipi 328.528 con ac es de eball i el nomb e d'ocupa s el ma eix any a inc emen a en 25 mil pe sones. C) La millo a de les in as uc u es. 1) La disposició de I'ample de ia eu opeu de Ba celona a la on e a i el TAV són dos elemen s mol impo an s pe a la accessibili a i compe i i a de la ciu a . El c i e i que cal eni en comp e es que cal e o ca el pape de Ba celona en e Eu opa i les ciu a s espanyoles. Qualse ol me a ella ecnologica que posi en pe ill aques pape economic i onamen al de Ba celona i Ca alunya cal que sigui ebu ja . L'impo an es la posició de Ba celona en la xa xa i que aques a a ibi als llocs es a egics de la ciu a i la se a a ea com són el po i I'ae opo . 2) Aconsegui una ampliació subs ancial dels llogue s dels habi a ges i uns p eus més eduy s d'aques s i de les places ho ele es, pe que Ba ce- lona ingui lloc a I'en o n de la mobili a dels eballado s i p o essionals que es p odui a en les ciu a s eu opees. 2) Inc emen a subs ancialmen I'o e a i els ecu - 3) És impo an consolida I'a ea eu opea de la sos an de p og ames de pos -g au com de o mació Medi e ania Occiden al que é com a pun s cen als