BARCELONA:
LA
TRANSFORMACIO D'UNA CIUTAT INDUSTRIAL
Ponencia p esen ada a la Con e encia In e nacional
"The Fu u e o he Indus ial Ci y",
Johns Hopkins
Uni e si y,
Bal imo e, Juny
1990.
AMADOR
FERRER
Di ec o dels Se eis de Con ol de 1' Edi icació de I'Ajun amen de Ba celona
ORIOL NEL.LO
Di ec o de ZIlns i u dEs udis Me opoli ans de Ba celona
In oducció.
1.
Els an eceden s.
1.1.
La cons ucció de la ciu a indus ial: condicions
geog a iques, es uc u a social i desen olupamen
economic.
1.2. E olució demog a ica i u bana: c eixemen
selec iu de la població i de ici s u bans.
1.3. P ime s in en s de planejamen : del Pla Macia
(1933) al Pla Coma cal (1953).
2.
Dues ases que con igu a en la ciu a . P ime-
a: la indus iali zació i el boom u ba (1959-
1975).
2.1. Desen olupamen economic: mode ni zació i
ans o mació indus ial, in eg ació economica
"me opoli ana.
2.2. La o mació de la pe i e ia me opoli ana:
seg egació u bana i cos os socials.
2.3. El col.lapse de la plani icació: inadequació i
ine icacia.
3.
Dues ases que con igu a en la ciu a . Segona:
c isi indus ial i es abili zació u bana (1975-
1986).
3.1. C isi economica
i
ees uc u ació: caiguda dels
indexos de c eixemen , can i es uc u al i
in e enció pública.
3.2. Es uc u a u bana: educció del c eixemen ,
da allada de la indús ia, e cia i zació de les
a ees cen als, mo imen s de la població i can is
socials.
3.3. El planejamen com a o ma de con ol públic: el
desen olupamen del Pla Me opoli a del
1976.
4.
Els da e s anys: es a egies i objec ius.
In oducció
AMADOR
FERRER
I
ORIOL NEL.LO
BARCELONA: LA TRANSFORMACIO D'UNA CIUTAT INDUSTRIAL
En e el 1970 i el 1986, a I'a ea me opoli ana de
Ba celona, el pes ela iu dels eballado s indus ials,
en elació a la o ali a de la població ac i a, a
disminui del 45,5% al 36,3%. D'al a banda, la
impo ancia ela i a del sec o de se eis a augmen a
del 44,0% al 56,6%. Aixi, pel que a al nomb e de
eballado s, el sec o de se eis, esde enia el més
impo an en I'economia de la ciu a . S'en a a així en
una no a ase d'una lla ga e olució his o ica, du an
la qual la ciu a s'ha ans o ma al i me dels can is
que han ingu lloc en el sec o indus ial. L'objec iu
d'aques esc i és es udia la mane a com s'ha
p odu'i aques p océs pa al.lel de ans o mació
economica i u bana.
Pe al d'en end e la elació dels can is economics
amb I'e olució de les es uc u es socials
i
u banes,
cald a p end e una pe spec i a c onologica. Aixi
doncs, I'esc i es di ideix en qua e pa s, cadascuna
de les quals co espon a un pe íode his o ic di e en .
La p ime a pa o e eix in o mació gene al sob e la
cons ucció de Ba celona com a cen e indus ial, un
p océs que a comenca a ap oximadamen dos
segles. La segona i la e ce a pa anali zen les dues
ases que da e amen han con ibui' d'una o ma
més decisi a a con igu a la ciu a al com la coneixem:
el boom economic dels seixan a i el pe íode de c isi
subsegüen . Pe acaba , la qua a pa ac a dels
can is que han ingu lloc du an els da e s es anys.
En cadascun d'aques pe íodes, s'assenyala a com,
mi jancan ases d'expansió
i
de decli i, les ac i i a s
indus ials han juga un pape decisiu en la con igu ació
de la ciu a . Pe al que aques a in e elació quedi
cla a, cadascuna de les qua e pa s de I1esc i és
di idida en es apa a s, dedica s espec i amen a
la dinamica económica, als can is en base
demog a ica i social, i a I'e olució del planejamen i de
I'es uc u a ísica de la ciu a . Les e e encies
bibliog a iques igu en a les úl imes pagines del
eball.
1.
Els an eceden s
1
.l.
La cons ucció de la ciu a indus ial:
condicions geog a iques, es uc u a social
i
desen olupamen economic
Cap a I'any 1929, quan comenca el pe íode que
slanali za en aques es pagines, Ba celona e a ja el
cen e indus ial més impo an dlEspanya. La ciu a
i la se a egió, Ca alunya, e en les p incipals
p o e'ido es dels me ca s espanyols d'una llis a lla ga
d'a icles manu acu a s, des de p oduc es ex ils ins
a p oduc es químics. Ba celona e a ja la . ab ica
d1Espanya>. Aques a si uació e a el esul a d'un lla g
p oces his o ic, inicia a inals del segle XVIII, en el
qual les condicions geog a iques, I'e olució de
I'es uc u a social i el desen olupamen economic
an con ibui a la c eació d'una g an ciu a indus ial.
Di e sos au o s han ema ca el e que la si uació
geog a ica p i ilegiada de Ba celona o e ia g ans
possibili a s pe al desen olupamen d'un cen e
come cial
i
p oduc iu (c ., pe exemple, Vila , 1936,
i Vila
&
Casassas, 1974). La acana medi e ania de
la península Ibe ica p esen a obs acles impo an s al
a ic en e la cos a
i
I'in e io : les ba e es de la
Mese a Cen al espanyola i algunes cadenes mun an-
yoses pa al.leles a la cos a han e di ícil adicional-
men el ansi de pe sones i p oduc es. En aques
con ex , la pe i a plana pleis ocenica en que es oba
Ba celona és una excepció: dos ius, el Llob ega i el
Besós, a iben al ma a ponen i a lle an de la plana
i, a a és de les se es alls, és ela i amen acil
a essa les se alades li o als i accedi a les egions
de I'in e io . A més, el pla, amb els seus 150
quilome es quad a s, és p ou ample pe es a ja una
població conside able i la se a cos a gaudeix d'algunes
de les ca ac e ís iques necessa ies pe a un po
impo an . El p oblema p incipal que I'emplacamen
plan eja pe acolli un cen e indus ial model és
I'escasse a ela i a de ma e ia "p ima" i de on s
d'ene gia al seu en o n.
L'ind e ou habili a des de emps mol llunyans i a
I'eda mi jana Ba celona ja e a un cen e u ba g an,
capi al del egne d1A agÓ
i
un dels po s més impo an s
de la Medi e ania. Tanma eix, la ans o mació
his o ica que a po a a la indus iali zació, no a
comenca ins al segle XVIII. En aques momen ,
endes p oceden s d'un sec o ag ícola en p océs de
mode ni zació comenca en a in e i -se en ac i i a s
manu ac u e es basiques, en especial de la p oducció
ex il. El p océs de c eixemen ou o ca apid i cap a
I'any 1833, quan es a in odui el apo a la indús ia,
Ba celona p odu'ia ja el 50% dels p oduc es ex ils
que consumien a o a Espanya. Men es an , la ciu a ,
que ha ia passa dels 37.000 habi an s I'any 1718
als 117.000 el 1833, ea e ma a el seu pape
capda an e en elació a la es a de la egió. Així, les
possibili a s o e es pe les condicions geog a iques
e en ap o i ades pe una socie a u bana que
esde enia impo an i mode na.
El p océs de desen olupamen indus ial a con inua
du an la segona mei a del segle XIX i al p ime e c
del segle XX. Tanma eix, la ansició de la indús ia
manu ac u e a a la indus ia pesada no a a iba mai
a comple a -se. Malg a o , es an c ea algunes
ab iques químiques
i
me al.lÚ giques, i amb el
desen olupamen del sis ema e o ia i egional (a
pa i del 1848) la ciu a a eu e com s'inc emen a a,
enca a més, el seu pode economic i come cial.
D'al a banda, la p og essi a in oducció de I'ene gia
elec ica du an les p ime es decades del segle XX a
alleuge i el p oblema adicional de on s d'ene gia
pe a la indús ia de Ba celona. Cap a I'any 1900 la
ciu a comp a a amb 533.000 habi an s i cap al
1930 ja ha ia supe a la ba e a del milió.
Aques p océs de desen olupamen economic de la
ciu a i de la se a egió con as a a o amen amb la
si uació de I'economia espanyola en la se a o ali a ,
que en e mes gene als, e a bas an a caica. Així,
I'any 1930, un 48,5% de la població ac i a espanyola
eballa a enca a al sec o ag ícola i nomes un 29,8%
al sec o indus ial. Aques ma eix any, més de dos
e cos de la població o al espanyola (69,15%) i ia
a municipis u als.
La di e si a economica de Ca alunya en elació a
Espanya, e a alho a causa i e ec e d'al es di e encies
so gides d'una e olució his o ica lla ga, la conside ació
de la qual es a més enlla dels objec ius d'aques
esc i . Pels nos es p oposi s, n'hi hau a p ou amb
assenyala que la socie a ca alana gaudia d'una
es uc u a més mode na i d'una llengua i cul u a
p opies. Du an la segona mei a del segle XIX i,
especialmen , du an el p ime e c del segle XX,
aques es di e encies dona en peu al so gimen d'un
po en mo imen polí ic nacionalis a. L'exis encia del
enomen nacional ca ala s'ha de eni p esen pe al
de comp end e mol s dels aspec es del
desen olupamen de la ciu a du an als da e s
seixan a anys. Especialmen , el lide a ge indiscu ible
de la ciu a en elació a la egió, malg a no disposa
de cap mena de pode adminis a iu du an la majo
pa del emps, se ia di ícil d'en end e sense eni en
comp e el pape uni icado d'una cul u a i d'una
es uc u a social di e enciades.
En esum, cap a I'any 1930, Ba celona ha ia
esde ingu una g an ciu a indus ial que comp a a
amb més d'un milió d'habi an s i exe cia com a capi al
indiscu ida de Ca alunya des d'un pun de is a
economic i cul u al. També e a la ciu a més g an
d'una Espanya economicamen enda e ida, da an
de Mad id, la capi al adminis a i a del país, i al es
cen es meno s com a a Valencia, Se illa o Bilbao.
1.2.
E olució demog a ica
i
u bana: c eixemen
selec iu de la població
i
de ici s u bans
Pe desc iu e I'e olució demog a ica i u bana de
Ba celona en e el 1929 i el 1959, cal dis ingi dos
pe íodes: abans i desp és de la gue a ci il espanyola
del 1936 al 1939.
En e el 1920 i el 1930 la ciu a a passa de
710.335 habi an s a 1.005.565, que ep esen a un
índex de c eixemen del 4,16% anual du an o a la
decada. Aques c eixemen accele a s'explica, en
g an pa , pe la immig ació de la població eballado a
cap a la ciu a , a e a sob e o pe les ob es públiques
elacionades amb I'ampliació de la xa xa de me o i
els p epa a ius pe I'exposició uni e sal que a eni
lloc a Ba celona I'any 1929.
Els e ec es d'aques a onada d'immig ació en
I'es uc u a de la ciu a o en mol impo an s. La aques s ac o s esul a en la limi ació en el c eixemen
ciu a a esde eni més densa i més ex ensa. I el que de la ciu a en I'eme gencia d'impo an s de ici s
és enca a més impo an , des d'un pun de is a u ba, u bans.
s'hi inicia un p oces de seg egació e i o ial dels
g ups socials. Aixo ou degu al e que els nou ingu s La població de la ciu a a passa dll .081.175
es concen a en sob e o en a ees pe i e iques, o a habi an s I'any 1940 a 1.280.179 el 1950 i a
de la ciu a ella i de IIEixample del segle XIX. Aixi 1.557.863 el 1960. Du an els p ime s anys del
doncs, du an els anys in , pe p ime cop en la pe íode, I'inc emen ou degu p incipalmen al
his o ia de la ciu a , g ups socials di e en s an c eixemen na u al; només més a d a comenca a
comenca a habi a a ees di e en s, mol apa ades ecupe a impo ancia la immig ació. Des del pun de
les unes de les al es. Aques a seg egació a con i- is a e i o ial du an aques pe íode el c eixemen
gu a la mo ologia u bana an p o undamen , que les ingué lloc de o ma bas an concen ada. Aixi doncs,
ca ac e ís iques socials de cada a ea, ixades en men e a Ba celona es p odu'ia un inc emen de
aquell momen , an omand e p ac icamen in ac es 522.298 habi an s en e 1930 i 1960, els municipis
ins a inals dels cinquan a. de les odalies passa en només de 182.148 habi an s
a 449.085. Pe an , enca a que els índexos ela ius
El p océs de c eixemen de la població s'alen ídu an de c eixemen o en supe io s a la pe i e ia que a la
els anys en a. Aixo es degué, en p ime lloc, a les ciu a cen al, en e mes absolu s el municipi de
epe cusions de la c isi economica mundial el 1929 Ba celona c eixia més que la se a a ea d'in luencia.
i
,
pos e io men , a les conseqüencies de la gue a Tal com eu em, aques és el da e cop que el
ci il espanyola. Du an la gue a, la ciu a ou c eixemen de la població é aques a ca ac e ís ica
bomba dejada mol s cops pe I'a iació eixis a, i a les espacial.
pe dues i danys ocasiona s du an la con lag ació,
cal a egi -hi I'exili de mile s de ciu adans a la i del To i la se a len i ud inicial, el c eixemen de Ba celo-
con lic e. Aixi doncs, en e el 1930 i el 1940 la ciu a na du an aques s anys ou p ou impo an com pe
a augmen a en an sols 75.610 el nomb e gene a , en un con ex d'isolacionisme i ecessió
d'habi an s, la qual cosa implica un índexdec eixemen economica, p o unds p oblemes socials i u bans.
mol baix, del 0,75% anual, que con as a o amen Aques s p oblemes so gi en, sob e o com a
amb els índexos de les decades an e io s. conseqüencia de dos ac o s concu en s: d'una
banda
,
la incapaci a de la inicia i a p i ada pe
Du an els p ime s in anys desp és de la gue a, la p o ei se eis socials basics i, especialmen , pe
ecupe ació de la ciu a ou len a i di ícil. Aixo es o e i habi a ges a baix p eu; d'al a banda, la manca
degué an a aons economiques, com polí iques. Pel de ecu sos i d'in e es de I1adminis aciÓ pública local
que a a I'economia, el PNB espanyol no a ecupe a i cen al pe in e eni amb e ec i i a . En una si uació
el ni ell del 1935 ins al 1951. Al ma eix emps, els en que els danys ísics causa s pe la gue a e en
sala is eals als sec o s indus ials com a a el ex il o enca a mol p esen s, la combinació d'aques es
el me al.lu gic, an passa d'un index 100 el 1930 a incapaci a s ou la causa de I'apa ició d'impo an s
un index in e io a 30 el 1953 (Nadal
&
Fon ana, de ici s d'habi a ge i equipamen s u bans
,
que
1997). D'al a banda, el nou egim polí ic au o i a i p o oca en I'inc emen d'habi a ges ma ginals i
es igué, du an els p ime s anys de la pos gue a, il.legals i con ibui en a la deg adació de la ciu a .
ideologicamen p edisposa en con a del c eixemen Aques es ci cums ancies plan eja en eno mes
dels g ans nuclis u bans, b essol dels mo imen s p oblemes pe al planejamen u ba.
socials que I'ha ien comba u . Aixi, els mo imen s
mig a o is cap a les g ans ciu a s o en o icialmen
obs aculi za s i s'imposa en es iccions a la lliu e
locali zació de les indús ies. La conjunció de o s
13

1.3.
P ime s in en s de planejamen : del Pla
Macia
11 933)
al Pla Coma cal
(1 953)
En inicia -se el pe íode que aquí s'es udia, la ciu a de
Ba celona comp a a ja amb una lla ga adició de
planejamen u banís ic (Ma o ell e al., 1970; Te án,
1982). Des de mi jans del segle XIX, quan
s'ende oca en les mu alles medie als, I'expansió de
la ciu a e a guiada pel Pla dlEixample de I'enginye
ldel ons Ce da, un dels millo s eixamples u bans
p ojec a s a I'Eu opa decimononica. Pos e io men ,
el 1905, el Pla Jaussely a con ibui a I'o gani zació
de la xa xa de ca e e es que ha ia de connec a
en e la ciu a cen al, els cen es indus ials i els
municipis de les odalies. Pa al.lelamen a I'aplicació
d'aques s plans d'expansió, la ciu a a ana
annexionan els municipis de les odalies. Aques
p océs d'annexió a inali za amb la inco po ació del
Sa ia el 1921, amb la qual el municipi de Ba celona
a assoli la se a supe ície ac ual (Nadal, 1986).
A p incipis dels anys en a el planejamen u ba a la
ciu a de Ba celona conegué un nou impuls. Al
comencamen de la decada s'ins au a un nou egim
polí ic, la Segona República Espanyola. En la no a
si uació polí ica, les o ces e o mis es e en
ela i amen o es i Ca alunya a aconsegui un ce
g au d'au onomia polí ica. Aixo a p opo ciona les
bases pe al desen olupamen d'expe iencies
inno ado es en el camp del planejamen u ba. Aixi,
I'any 1933, el GATCPAC (un g up d'a qui ec es
acionalis es c ea a Ca alunya I'any 1930) p omociona
un ipus nou de Pla, amb la col.labo ació de Le
Co busie (A.C., 1934). El Pla, que s'anomena ia més
a d
.Pla Macian, ac a a de ecupe a I'ideal iguali a i
de Ce da o adap an -lo a les condicions u banes
socials no es i a la dimensió de la ciu a , a a ampliada.
El p ojec e es onamen a a en I'o d e in odu'i pel
model Ce da, o ag upan els blocs de I'eng aella
homogeni del p ojec e de Ce da (que enen 113 x
113
m.) en uni a s més g ans d'uns 400 x 400 m. El
Pla Macia in odu'ia ambé ipologies esidencials
no es (blocs obe s) o cases indi iduals amb densi a s
an ele ades com a a
1
.O00 habi an s pe hec a ea.
Al ma eix emps, el Pla p oposa a una emodelació
del casc an ic de la ciu a , pe al d'ele a -ne les
condicions d'habi abili a i I'es ablimen d'una mena
de dis ic e de negocis al cen e de la ciu a , p op del
po . Pel que a al seu abas e i o ial, el Pla Macia no
es limi a a al municipi de Ba celona, sinó que ambé
s'ocupa a de o a I'a ea d'in luencia de la ciu a i
incloi'a les p ime es indicacions sob e la u u a
o denació del e i o i que en ol a la ciu a cul u al.
Aixi, el Pla del GATCPAC cons i ueix el p ime in en
d'in e enció sob e el que a ui anomena íem una
egio me opoli ana.
Aques can i de plan ejamen s an adical es ui ,
sob e o , de les necessi a s p o ocades pel
c eixemen economic apid i d'índexos d'immig ació
ele a s. El lux massiu d'immig an s cap a la egio de
Ba celona des del sud i cen e dlEspanya al lla g dels
anys in , a eni com a conseqiiencia una apida
ocupació de l'a ea p ojec ada pe Ce da i dona o igen
a la pe i e ia esidencial. Les iles inco po ades
ecen men al municipi de Ba celona conegue en un
desen olupamen ex ao dina i, pe al d'acolli el lux
massiu de eballado s indus ials. Pe o aixo no ou
pas su icien i, com ja s'ha esmen a , les p ime es
a ees [<ma ginals. an apa eixe en aques s anys.
To s aques s ac o s són els que po a en I'u banis a
del GATCPAC a a on a el planejamen u banís ic a
Ba celona sob e bases no es.
El Pla Macia és un dels p ojec es més in e essan s
que mai s'han p oposa pe Ba celona, i és enca a
a ui un on de e e encia cons an pe a la e lexió i
la polemica. Tanma eix, el Pla mai no es a posa a
la p ac ica a causa de les ci cums ancies polí iques
que an segui a la se a educció. Malg a o , el Pla
Macia oman com el p ime in en d'o gani za la
Ba celona mode na.
Desp és de la Gue a Ci il Espanyola la ciu a no a
expe imen a pas cap c eixemen u ba signi ica iu, ni
cap in e sió ap eciable en la in as uc u a, en edi icis
públics o en ins al.lacions u banes pe un pe íode de
p op de quinze anys. No a se ins 1953, quan
comenca en a p odui -se els p ime s desen o-
lupamen s indus ials de la pos gue a, que el go e n
cen al a ap o a un Pla nou, pe al d'an icipa -se a
la possible expansió ísica de la ciu a cap al e i o i
que I1en ol a a (Ajun amen de Ba celona, 1954).
Aques Pla, que se ia anomena Pla Coma cal de
Ba celona, ou el p ime d'inclou e I'a ea de in -i-se
municipis, que pos e io men se ia coneguda com
I'aa ea me opoli ana. de Ba celona. Cal esmen a
que desp és de la Gue a s'ha ia p odu'i a Mad id un
p océs d'annexions municipals que p opo ciona en a
la capi al de IIEs a un a ea municipal de més de 600
km2, en on als 100 km2 escassos del municipi de
Ba celona. La coma ca de Ba celona que s'acaba a
de c ea enia ap oximadamen 450 km2 i ou do ada
d'una ins i ució de se eis comuns, de coo dinació i
de con ol u banís ic.
El Pla de 1953 con enia una ap oximació sis ema ica
a la egulació de ipus de I1edi icaciÓ, en unció de
ipologies sus an i es, densi a s i usos del sol:
p oposa a pe p ime cop la di isió zonal del sol i
al es eines pe al con ol del desen olupamen u ba.
El Pla concebia el sis ema u ba, o ma pe la ciu a
cen al, les ciu a s secunda ies al seu en o n i el
e i o i u al que es a a dins de la coma ca, d'una
o ma o ganica: un a ea polinuclea amb un
desen olupamen mesu a , zones e des i zones
g ans des inades a I'ag icul u a, a boscos i a d'al es
usos u als. A Ba celona, es an dissenya dues
a ees g ans pe al c eixemen indus ial: la .Zona
Es * al Poble Nou i la .Zona Oes . al No d de la
Diagonal. Aques es a ees es aben c idades a adqui-
i impo ancia es a egica en e apes pos e io s del
desen olupamen de la ciu a .
Cal conside a pe an , el Pla Coma cal de 1953 com
un in en pe di igi i con ola la cons ucció d'una
ciu a g an, o ganicamen elacionada amb el e i o i
que I'en ol a. Tanma eix, el Pla no podia pas p e eu e
el c eixemen ex ao dina i que ha ia d'a ec a o a
Pa ea du an els anys següen s. La ciu a cen al,
especialmen en els seus ba is pe i e ics i les
comuni a s pe i es que s'inclo'ien dins el Pla, an
c éixe an apidamen du an els anys cinquan a i
seixan a, que les p e isions del planejamen ela i es
als usos del sol i a les densi a s d'edi icació o en
sis ema icamen iolades o igno ades. D'al a banda,
cal conside a que la si uació polí ica, amb unes
au o i a s locals no elegides democ a icamen i
mancades de mi jans, a omen a I'exis encia de
o a mena d'abusos especula ius i i egula i a s en la
ges ió de la ciu a . Així doncs, en poc emps, el Pla a
esde eni obsole .
2.
Dues ases que con igu a en la ciu a . P ime-
a: la indus iali zació i el boom u ba (1959-
1975)
2.1.
Desen olupamen economic: mode ni zació
i
ans o mació indus ial, in eg ació economica
me opoli ana
En e el 1959 i el 1975, Ba celona i els municipis de
la se a odalia conegue en un p océs de c eixemen
sense p eceden s. Al inal dlaques p océs la ciu a
s'ha ia de con e i en una g an a ea me opoli ana
de més de 3.000.000 d'habi an s, amb un pes
impo an no només en el con ex espanyol, sinó
ambé en I'eu opeu. Aques can i en la endencia
es igué es e amen elaciona amb el p océs de
desen olupamen economic emp es pe les
economies espanyola i ca alana du an els anys
seixan a i p incipis dels se an a.
L'any 1959 po se conside a com un pun d'in lexió
en el desen olupamen de I'economia espanyola
con empo ania. En aques momen a esde eni cla
ins i o pel go e n que la si uació de di igisme i
isolacionisme exis en des de la i de la Gue a Ci il,
ja no es podia man eni pe més emps sense a iba
a un desas e economic. El go e n a p end e
alesho es una se ie de mesu es, conegudes amb el
nom de .Pla d'Es abili zació~, amb la inali a d'ob i
i libe ali za I'economia. Com a conseqüencia, en e
d'al es ac o s, d'aques es disposicions, I'economia
espanyola a en a en un pe íode de c eixemen i
indus iali zació mol apids. La mi jana de c eixemen
anual del PIB en e el 1961
i
el 1966 ou del 8,6%
i
en e el 1967 i el 1972 del 5,8%. Al ma eix emps, el
pe cen a ge de la població ac i a o al que eballa a
en la indús ia a passa del 23,5% el 1950 al 30,2%
el 1960 i el 34,6% el 1970.
Les consequencies d'aques p océs de
desen olupamen economic o en ex emadamen
impo an s pe la majo ia de les ciu a s espanyoles.
De e , el c eixemen , malg a algunes mesu es
adminis a i es que in en a en que es gene ali zés a
o el e i o i espanyol, a eni lloc de mane a mol
concen ada sob e I'espai. Així, la població de les
ciu a s més g ans del país a c éixe a un i me del
3,9% I'any a les a ees me opoli anes de Ba celona
i de Mad id, del 3,8% a Valencia, del 4,4% a Bilbao,
del 4,3% a Sa agossa, e c.
Pos e io men s'explica an les ca ac e ís iques
p incipals d'aques p océs de c eixemen a I'a ea
me opoli ana de Ba celona. Aquíens a u a em només
en dos pun s: els can is en I'es uc u a economica de
la ciu a i I'e olució del pes ela iu de Ba celona en
elació al seu con ex egional.
Malg a el c eixemen gene al de les ac i i a s
indus ials en el conjun de I'a ea, a la ciu a cen al
els eballado s indus ials, passa en de ep esen a
el 53% de la població ocupada I'any 1964 a se -ne
només el 41,1%el1970 i 33,2%el1975. Men es an ,
els se eis an augmen a del 30% el 1964, al 51,6%
el 1970 i al 61,9% el 1975. Tal com s'explica a més
de alladamen en els p ope s pa ag a s, aques s
can is o en conseqüencia, en pa , del mo imen de
les indús ies que es desplaca en de la ciu a cen al
a la pe i e ia me opoli ana. Aques p océs de
ans o mació indus ial ambé a suposa un can i
en el pes ela iu dels di e en s subsec o s: la indús ia
ex il a pe d e g adualmen impo ancia, men e que
la p oducció química i me al.lÚ gica an eu e
augmen a els seus pesos espec ius.
El segon aspec e que cal conside a és la
ans o mació de les elacions en e I'a ea me opo-
li ana i el seu con ex egional. Men e que I'any 1900
I'a ea me opoli ana de Ba celona ( al com la de inia
el Pla Coma cal de 1953) ep esen a a únicamen el
30,85% de la població ca alana, el 1930 la p opo ció
e a del 42,55% i el 1970 ha ia a iba al 52,98%.
L'ele ada concen ació de la població en un e i o i
equi alen només al 1,5% de la supe ície egional a
c ea una o a p eocupació en e els u banis es
espec e al
u mac o ce alisme^
del sis ema u ba ca ala.
En eali a , Ba celona s'es a a con e in du an
aquells anys en una me opolis amb un ambi
d'in luencia sup a egional i, ins i o , in e nacional.
2.2.
La o mació de la pe i e ia me opoli ana:
seg egació u bana
i
cos os socials
Tal i com s'ha esmen a , el e més ca ac e ís ic
d'aques pe íode
és
la ans o mació de Ba celona i
dels municipis que I'en ol en en una a ea me opoli-
ana in eg ada. En conjun , aques a a ea a guanya
un milió i mig d'habi an s en e 1950 i 1980. Dos
e cos d'aques c eixemen -ap oximadamen un milió
d'habi an s- a en p odui -se en la pe i e ia me opo-
li ana i només un e c en la ciu a cen al. (Taula 1).
Es po eu e, doncs, com les pa s més an igues de
la ciu a comenca en ja a pe d e població en la
decada de 1960, de mane a que ins i o du an el
pe íode més dinamic de la ciu a , aques a secció del
cen e es a ana buidan . Al ma eix emps, les
ex ensions subu banes dins del municipi de Ba celo-
na an expe imen a un c eixemen mol apid ins al
1970, c eixemen que a min a g adualmen més
a d. Da an d'aixo, la pe i e ia me opoli ana ou el
Dis ibució C eixemen Demog a ic a Ca alunya,
1950-80
1950
%
1980
%
Di e encia
Ciu a Vella
i
Eixample
550.000 35,59 386.636 12,48 -163.394
Ex ensions subu banes
730.149 47,25 1.365.991 44,ll +635.842
Pe i e ia me opoli ana
265.129 17,15 1.344.121 43,40 +1 .O78992
To al
1.545.308 3.096.748
Fon s:
Censos de Población
y
Vi ienda. Ins i u o Nacional de Es adís ica.
16
ecep o més impo an del c eixemen u ba i eme gí
d'aques pe íode con e ida, sob e o , en una g an
a ea esidencial. El seu c eixemen nomes a a u a -
se a mi jans dels anys ui an a.
Aques i me de c eixemen nomes po se comp es
si hom é en comp e en axes d'immig ació. Du an la
segona mei a dels anys cinquan a una onada
d'immig an s (la p ime a a eni lloc els anys in ,
com hem indica an e io men ) a comenca a a iba
a la ciu a . Les xi es mos en cla amen I'impac e del
componen de
la
immig ació en el c eixemen
demog a ic o al (Taula 2).
C eixemen Mig a o i Quinquennal a
llA ea Me opoli ana de Ba celona,
1956-80
C eixemen C eixemen
%
o al mig a o i
1956-1960 266.832 209.671 78,58
1901-1965 322.716 290.322 89,96
1966-1970 384.133 219.496 57,14
1971-1975 266.192 67.845 25,49
1976-1980 116.759 -39.537
Fon s:
Censos de Población
y
Vi ienda. lns i u o Nacional
de Es adís ica.
En elació amb aques p océs accele a de c eixemen
de la població, el pa c d'habi a ge a passa de les
282.952 uni a s el 1950 a 1.028.634 d'uni a s el
1975. És a di que en e aques es dues da es es a
cons ui el 72,40% de les exis encies del 1975
(Taula
3).
a) Desen olupamen s subu bans, basa s en els
nuclis an ics i les se es ampliacions del segle XIX.
Sens dub e, aques ou el model que a abso bi la
majo pa del c eixemen u ba en e el 1950
i
el
1980, o canali zan la cons ucció d'habi acles
cap a les ex ensions u banes o odoxes,
connec ades espacialmen sense solució de
con inu'i a a la ciu a ja exis en .
b)
ees
ma ginals d'u bani zació, si uades a la
pe i e ia ex ema de la ciu a i cons u'ides
il.legalmen . No an se econegudes com a sol
u ba ins que a en a en igo el Pla Me opoli a
del 1976, quan ja e en o almen consolidades.
C)
NOUS polígons d'habi a ge. Aques a ou amb
o s els seus de ec es, I'única o ma plani icada de
desen olupamen . Pe aques mo iu, els polígons
són ep esen a ius de les idees p edominan s
sob e el desen olupamen me opoli a en els anys
seixan a i se an a.
Aques p océs de cons ucció con inua , que a
a egi una g an zona esidencial a la ciu a exis en ,
a ocasiona una ans o mació quali a i a de Ba ce-
lona. Des d'aques pun de is a es po a i ma que
I'any 1975 Ba celona ha ia ja esde ingu una ciu a
plenamen me opoli ana, amb un cen e polí ic, cul-
u al i adminis a iu p ou o com pe in lui en un
e i o i mol més g an que els lími s adminis a ius
del municipi cen al i, ins i o , dels municipis ei'ns.
To al d'Habi a ges Nous Cons ui s a lli ea
Me opoli ana de Ba celona (Pe íodes
Quinquennals)
Les no es es uc u es u banes es an c ea seguin
1951-1955
I
es models p incipals de desen olupamen (Busque s
1956-1960
Habi a ges Nous Cons u'i s
35.512
72.109
~
e al. 1985). Aques s models implica en o mes
1961-1965 119.109
di e en s d'ope ació i ipologies de cons ucció
1966-1970 287.834
especi iques, i enca a a ui de ineixen la con igu ació
1971-1975 230.705
de la pe i e ia esidencial. Els es models de
1976-1 980
I
130.103
desen olupamen són els següen s:
Fon s:
Censos de Población
y
Vi ienda. lns i u o Nacional
de Es adís ica.
que nous llocs de eball a aques a a ea o en ocupa s
pe jo es amb un ni ell cul u al mi ja i al , i no pas pels
eballado s adul s no especiali za s p oceden s de
la indús ia i de la cons ucció. Aixo implica que,
malg a la millo a en els da e s anys del pe íode de
la si uació economica gene al i en el me ca de
eball, sec o s impo an s de eballado s con inua en
amb unes opo uni a s mol limi ades pe oba
eina, amb els consegüen s p oblemes socials de
p i acions i manca de pe spec i es.
El nou con ex u ba que a so gi a an d'aques s
can is gene als demog a ics i economics, uni a les
ans o macions polí iques que s'han esmen a més
amun ha ia d'ocasiona , necessa iamen , una e isió
dels me odes i de les es a egies de planejamen .
3.3.
N
planejamen com a o ma de con ol
públic: el desen olupamen del Pla Me opoli a
del
1976
L'ap o ació i execució del Pla Me opoli a del 1976
a se elemen de e minan pe a I'e olució del
planejamen u banís ic a I'a ea ba celonina en el
pe íode 1975-1986 (Co po ació Me opoli ana de
Ba celona, 1976). La llui a polí ica que a ocasiona
el Pla ou mol impo an . Aixo no és so p enen , si
enim en comp e que el Pla cons i u'ia un in en
adminis a iu pe acionali za , amb uns de e mina s
c i e is, la si uació u bana desp és de més de in
anys d'expansió apida i, en mol s aspec es,
incon olada. Els objec ius que s'enuncia en en el Pla
e en p opo ciona una solució als p oblemes
d'inc emen de densi a de població, manca d'espais
pe a ins al.lacions publiques, necessi a d'espais
lliu es i eo gani zació d'una xa xa ia ia.
L'ap o ació del Pla Me opoli a a ma ca un gi en la
mane a d'abo da el p oblemes u bans i la me odologia
de planejamen a Ba celona. El Pla a cons i ui un
encamen amb el passa pe que es onamen a a no
només en una delimi ació de zones gene ica i en
índexos quan i a ius, sinó que con enia ambé uns
c i e is especí ics pels p ojec es subsegüen s que
hau ien de de ini la o ma de la ciu a . Pe an , el Pla
es a con e i apidamen en I'ins umen basic o el
sis ema es uc u a d'idees, del qual I'adminis ació
disposa a pe ope a a cadascuna de les pa s de la
ciu a en pa icula .
El nou Pla in en a a de de ini sis ema icamen :
a) els p ocessos de ans o mació exis en s, o
iden i ican no només les di e en s o mes u banes,
sinó ambé la dinamica i les possibili a s de
cadascuna (pe al d'a u a el c eixemen de la
densi a o de pe me e que una a ea en pa icula
can ies la se a unció),
i b) la elació en e la ipologia de I'edi icació i el
model u ba (així, d'aco d amb el Pla, qualse ol
in e enció di igida a co egi o enco a ja un
de e mina p océs u ba, enia inculada a unes
di ec ius de o mali zació ísica).
Els au o s an conceb e el Pla com un documen
obe en els plans o p ojec es execu ius (explíci amen
concebu s pe po a -10s a la p ac ica) que ha ien
d'aplica . Així, malg a els seus de ec es i aspec es
polemics, el Pla ou I'eina de planejamen més mode na
i lexible que I'adminis ació ba celonina ingué a les
mans du an o el pe íode.
Tanma eix, el desen olupamen de Pla Gene al
Me opoli a del 1976 hau ia de p odui -se en una
si uació polí ica i economica cla amen di e en de
les ci cums ancies en que ha ia es a concebu . El
p ime ac o i el més impo an ou el can i polí ic: el
Pla ou elabo a malg a I1o gani zaciÓ au o i a ia de
la socie a espanyola i ou ap o a en mig del pe íode
de ansició; només més a d les au o i a s locals
democ a icamen elegides el an adop a i
desen olupa . Els can is polí ics an dona lloc a una
no a mane a d'abo da , en gene al, els p oblemes
u bans, la qual cosa a esul a en una o ma al e na-
i a de desen olupa el Pla. D'al a banda el nou
en ocamen del planejamen es a eu e a ec a pe
les condicions economiques, I'empi jo amen de les
quals no e a enca a ap eciable a p incipis dels anys
se an a, quan el Pla ou elabo a . L'espi al de
c eixemen demog a ic es a es anca i els indicado s
economics an empi jo a pe cep iblemen . En

aques es condicions, el planejamen es a a obliga a
a on a els nomb osos p oblemes que so gien a la
ciu a , els quals plan eja en en p o undi a el ema de
la quali a de I'en o n u ba. Cal ema ca que aques a
mena d'u ili zació del planejamen u banís ic cons i u'ia,
jun amen amb la p e isió d'al es se eis basics, una
de les condicions essencials del pac e social es able
el 1977 en e el go e n espanyol, els emp esa is i les
o gani zacions ob e es, pe al d'adop a mesu es de
ees uc u ació pe e on a la c isi. Aixi doncs,
I'esquema de ans o mació u bana dissenya pe les
au o i a s locals elegides ecen men suposa a:
a) Un can i de I'en ocamen : del c eixemen u ba
a la millo a de la ciu a exis en . Aixo olia di ambé
un can i en les elacions en e els p incipals
agen s que ope a en en la ciu a , en I'es uc u a
del sec o immobilia i i en I'ac i u de la gen en
elació a la ida u bana.
b) Un can i en la me odologia del planejamen : del
ac amen sepa a dels elemen s u bans a una
isió in eg ada de la ciu a . Aixo implica a un
em asi en la con igu ació del espai u ba, les
elacions en e les di e ses a ees i els elemen s
amb un alo o un signi ica gene als.
C)
Un can i en els ins umen s: dels plans als
p ojec es. Es a dona p io i a a les in e encions
immedia es o a cu e mini i ou necessa i un solid
comp omís pe al d'execu a ealmen els
p ojec es.
Les no es di ec ius u banís iques es an di igi , en
un p ime momen , a dona solucions pa cials als
p oblemes acumula s que s'ha ien p odu'i du an el
pe íode expansionis a. Aixi doncs, en e el 1976 i el
1981 el desen olupamen del Pla a es a limi a ,
pe o la ciu a de Ba celona a adqui i la majo pa
del sol necessa i pe ope acions pos e io s i I'a ea
d'u banisme del municipi ou emodelada pe adap-
a -se a la no a si uació. El pe íode es a ca ac e i za
pe un o con ol sob e els pe misos de cons ucció
i una expansió mol assenyada de I'acció pública:
no es escoles, equipamen s u bans, pa cs
i
ja dins,
u bani zació dels ca e s, millo es en la xa xa de
ca e e es i anspo s públics, e c. Nomes en una
segona ase del desen olupamen (a pa i de 1982)
es an gene a opcions gene als d'es uc u a i models
u banís ics nous (Ajun amen de Ba celona, 1983
i
1987a).
A I'a ea me opoli ana, I'ens adminis a iu me opoli a
ecen men cons i u'i (la Co po ació Me opoli ana
de Ba celona, c eada el 1974, que inclo'ia els 27
municipis del Pla Coma cal), a dissenya i emp end e,
així ma eix, un p og ama d'acció. Els dos objec ius
p incipals del p og ama e en p opo ciona una xa xa
a iculada de comunicacions me opoli anes
i
de ini
els elemen s basics necessa is pe iden i ica
I'es uc u a me opoli ana. En aques sen i , la
ins i ució me opoli ana a concen a els seus
es o cos en la c eació i I'inici del desen olupamen
d'una se ie de p ojec es que inclo'ien els següen s: el
Pla pe als 40 km. de la acana cos ane a; el pa c
me opoli a cen al de Collse ola; el sis ema de ies
me opoli anes i les connexions amb au opis es; la
ecupe ació de les a ees ag ícoles; el cen e
di eccional i d'al es se eis elaciona s a Ce danyola
del Valles; una se ie a iculada de pa cs me opoli ans
de olum mi ja; i un p ogama de p omoció de no es
a ees esidencials i indus ials (Co po ació Me opo-
li ana de Ba celona, 1987).
4.
Els da e s anys: es a egies i objec ius
L'any 1986 ep esen a un nou pun d'in lexió en
I'e olució de I'economia a Ba celona. Desp és de
mes de deu anys de c isi p olongada, la p oducció i
el consum an en a en un pe íode de ecupe ació.
To a mena d'indicado s con i men aques a a i mació.
L'a u a la ciu a de Ba celona a passa del 17,75%
el juny de 1986 al 11,6% el se emb e de 1989 (les
dades pe o a la p o íncia e en el 10,89% el 1985 i
el 13,8% el 1989, p incipalmen degu al e que
I'índex d'a u és supe io al cin u ó me opoli a de la
ciu a ). Al ma eix emps, i pe esmen a nomes unes
quan es dades elacionades amb la p oducció, en e
el 1985 i el 1988, el consum d'ene gia elec ica pe
a ins come cials i indus ials a puja el 15% a la
ciu a de Ba celona, el nomb e de ucades de lla ga
dis ancia a augmen a el 74%, el nomb e de
passa ge s a I'ae opo a passa de 5.459.000 a
7.234.000, i la demanda de cimen pe a la cons ucció
es a mul iplica pe un ac o d 1,8.
Pel que a al consum, al es indicado s con i men la
magni ud de la ecupe ació i la eloci a del c eixemen .
N'hi hau a p ou amb esmen a -ne es, mol elaciona s
a les qües ions de planejamen u ba. En e el 1985 i
el 1988 I'en egis amen de ehicles nous a la p o íncia
de Ba celona a passa de 114.077 a 237.000, la
p oducció d'escomb ai es domes iques a la ciu a a
augmen a el seu olum un e c (32,5%)
i
els p ojec es
pe uni a s d'habi a ges nous an passa dll 1.621 a
26.330.
Pe al de copsa la impo ancia d'aques p océs de
ecupe ació, cal eni p esen que Ba celona no és
una excepció en el con ex espanyol. En e ec e
desp és d'en a a o ma pa de la CEE el gene de
1986, I'economia espanyola ha expe imen a un
desen olupamen economic apid, de mane a que
du an els da e s anys el país -jun amen amb
Po ugal- ha conegu els índexos de c eixemen
economic més al s de o a la Comuni a Eu opea.
Tanma eix, el p océs de ecupe ació ha ingu una
elle ancia especial a Ba celona, a an, sob e o , de
la nominació de la ciu a com a seu dels Jocs Olímpics
d'es iu del 1992.
La nominació, que a eni lloc I'oc ub e de 1986, ha
obe una pe spec i a no a a la ciu a , an en e mes
economics com u banís ics. Des del pun de is a
economic, els jocs han compo a la in e sió mol
impo an de ecu sos públics a la ciu a , p oceden s
de les adminis acions local, au onomica i cen al.
Aques s ecu sos han es a in e i s sob e o en el
desen olupamen de la in as uc u a u bana, les
quals se a ú il ambé pe al desen olupamen
economic u u . D'al a banda, s'ha demos a que els
Jocs cons i ueixen una eina excel.len pe a la p omoció
de la ciu a , o a a o in la in e sió d'emp eses
es ange es i di onen in e nacionalmen la ima ge de
Ba celona.
Des del pun de is a del planejamen u banís ic, els
Jocs han o e una opo uni a única pe du a e me
un can i global en la in as uc u a, les comunicacions,
I'espo i les ins al.lacions cul u als. Enca a més, els
Jocs han possibili a un can i d'escala en les
in e encions u banis iques, de al mane a que s'ha
pogu passa de les in e encions pun uals del pe íode
an e io a la mode ni zació de o a I'es uc u a de la
ciu a : el on ma í im ha adqui i no es uncions, les
xa xes ia ies i e o ia ies han es a ede inides i una
se ie de no es a ees cen als han es a seleccionades
pe di ond e en el e i o i de la ciu a les ac i i a s
economiques eme gen s (Ajun amen de Ba celona,
1986a). Les conseqüencies d'aques p og ama han
a ec a ambé les pa s exis en s de la ciu a , que
s'han is o cades a de ini el seu pape de ca a al
u u . Aixi doncs, an la ciu a ella i IIEixample com
la pe i e ia u bana
i
els,ba is me opoli ans s'adap en,
a la se a mane a, a la no a si uació (Ajun amen de
Ba celona 1986b i 1988b).
En aques con ex , I'adminis ació ha e isa de nou
I'en ocamen del planejamen in oduin una se ie
d'idees i ecniques que han ca ac e i za I'u banisme
ba celoní du an la segona mei a dels anys ui an a.
Pe comenca , I'adminis ació que ha ia accep a el
Pla Me opoli a de 1976 com a ma c d'acció hi a
ana in oduin g adualmen o mes al e na i es pe a
desen olupa -10. Aixi, hom ha o mula plans locals i
especials a la majo ia dels dis ic es i s'han execu a
un nomb e ele a de p ojec es especí ics amb un
in e es u banís ic gene al. L'analisi d'aques s plans
i
p ojec es ha, de eali za -se a enen les condicions
u banis iques i el con ex u ba en que se si uen. En
e ec e, en e mes gene als, hom ha olgu o ien a
les ac uacions de mane a al que aques es puguin
soluciona els p oblemes locals exis en s i, al ma eix
emps, po a a la p ac ica idees gene als que a ec-
en I'es uc u a de la ciu a . D'al a banda, s'espe a
que hom les pugui po a a la p ac ica a cu o a mig
e mini, de mane a que el comp omís amb el esul a
inal sigui mol al . La conseqüencia és el e o camen
del planejamen com a me ode d'a aluació i de
desen olupamen de p opos es en el con ex u ba.
Aixi, el planejamen ha esde ingu , en aques pe íode
d'ex emada in e enció pública en la ans o mació
de la ciu a , un ins umen impo an a les mans de
I'adminis ació local pe al de con ola les
ans o macions u banes a di e en s escales
d'in e enció. L'escala pe i a inclou el pla d'a ees de
no a cen ali a , el pla de ies de la ciu a , la
emodelació de la xa xa e o ia ia i les a ees
olímpiques. Les p opos es pe ['escala u bana
in e media, es e e eixen a la zona de ehabili ació
in eg ada de la ciu a ella, a les mesu es pe a
I'Eixample, a la se ie de Plans Especials en els
dis ic es adicionals
i
a les u bani zacions ma ginals,
així com a d'al es inicia i es de emodelació u bana
o de ans o mació en pun s es a egics de la ciu a
(Busque s, 1985).
Aques conjun de plans i p ojec es ac a doncs
d'enca a els p incipals p oblemes u bans dels quals
s'ha desc i la genesi en els apa a s an e io s. Així,
pe al d'a ebli la demanda d'espai e cia i al cen e
de la ciu a , s'ha elabo a un pla pe a selecciona
i
cons ui a ees de no a cen ali a que ha es a igen
els da e s es anys. Aques pla p oposa do ze
no es a ees pe es abli negocis i equipamen s,
si uades en e el cen e i el cin u ó de la pe i e ia.
D'aques a mane a slap o i a el sol disponible en llocs
in e s icials, ocupa s p e iamen pe es acions de
e oca il, pe ab iques obsole es i d'al es
es uc u es u banes en desús. Aques es no es a ees
d'a acció es an si uades no gai e lluny del cen e i
pe segueixen equali ica el conjun de la ciu a
mi jancan la in oducció d'una di e si icació de un-
cions (o icines i come cos, pe o ambé pa cs,
ins al.lacions espo i es i esplais cul u als) i, al ma eix
emps, alleuge i la p essio sob e IIEixample
(Ajun amen de Ba celona, 1987b). Tanma eix, s'han
p odu'i algunes c í iques con a aques a polí ica, en
el sen i que les no es a ees es oben massa p op
del cen e adicional pe pode es end e amb
e ec i i a els e ec es de cen ali a cap a la es a de
I'a ea me opoli ana. Segons aques es c í iques, aixo
ocasiona ia un inc emen en els p eus de les p opie a s
immobilia ies en una pa impo an de la ciu a
cen al sense que es p oduís una dispe sió eal de les
ac i i a s e cia ies a I'a ea me opoli ana en la se a
o ali a .
En les no es a ees d'a acció es oben les qua e
a ees olímpiques que o e i an habi a ges, ins al.lacions
espo i es i d1en enamen , espais obe s i al es
equipamen s necessa is pels Jocs Olímpics. A a bé,
aques es a ees ambé s'han concebu com pa s
u u es de la ciu a i, passa s els jocs, con e i an els
ba is cen als nous, en ba is especiali za s en ipus
d'ac i i a s di e en s. Pe exemple, la Vila Olímpica
esde ind a un ba i esidencial i come cial, amb una
o a o ien ació cap a la ecupe ació del passeig
ma í im com a pa simbolica de la ciu a (ho els,
es au an s, ac i i a s d'esplai, espo s nau ics)
(Bohigas, 1988). La inali zació de la xa xa de
ca e e es
i
la e o ma de la in as uc u a e o ia ia,
jun amen amb el cin u ó li o al i els espais obe s
da an del passeig ma í im, dissenya s ecen men ,
causa an impac e i c ea an no es espec a i es d'ús
a o el lle an de la ciu a (Ajun amen de Ba celona,
1988~). En aques sen i , no hi ha cap dub e que els
Jocs han es a alho a un p e ex i un ca ali zado pe
en on a una se ie de qües ions penden s a la ciu a
i, al ma eix emps, ajus a la se a es uc u a sence a
als eque imen s de compe i i i a in e nacional.
Aques ambien de p ospe i a economica
i
d'impo an s p ojec es pod ia eni el seu con apun
en un inc emen de la seg egació e i o ial de di e en s
g ups socials. En e ec e, des del 1986 la logica del
me ca de la p opie a immobilia ia, ja esmen ada en
pa ag a s an e io s, ha inc emen a la se a
impo ancia com a mecanisme d'expulsió d'algunes
ac i i a s i es a s socials de di e ses a ees de la
ciu a . Aixo és degu p incipalmen a I'inc emen
ex ao dina iamen apid dels p eus del sol a la ciu a
en els da e s es anys. La in ensi a de I'inc emen
ha es a supe io a les pa s cen als de la ciu a , on
en nomes un any (del 1987 al 1988) els p eus dels
habi a ges nous s'han inc emen a en un 50,8% (a
I'Eixample) i ins un 100% (a Diagonal
i
Ped albes).
La p essio di e encial sob e els p eus del sol i de la
p opie a immobilia ia a les pa s cen als de la ciu a
es sob e o , al i com ja s'ha explica , el esul a del
desig pe pa de les ac i i as e cia ies (bancs,
come cos, e c.) a I'a ea de la ciu a on I'exis encia
d'uns es anda ds u bans ele a s coincideix amb una
al a accessibili a . Les mesu es adminis a i es pe
ele a I'accessibili a d'al es a ees mi jancan una
polí ica de anspo s públics han es a ímides i
és
massa d'ho a pe ju ja si la polí ica d'a ees cen als
no es, que s'ha desc i als pa ag a s an e io s, ind a
exi en un u u immedia .
Men es an , els p eus del sol con inuen a a o in el
desplacamen d'indus ia cap a o a dels lími s de la
ciu a i I'habi a ge ha esde ingu un p oblema impo an
pe una g an pa de la població. Aixi, la no a in e sió
en ac i i a s indus ials que eque eixen supe ícies
g ans, que en el pe íode an e io endia a mou e's cap
al p ime cin u ó me opoli a, a a es concen a
sob e o en la segona co ona me opoli ana i, ins i
o , més lluny (Alemany e al. 1985; Lla ch i Saez
1986). D'al a banda, els p eus de I'habi a ge an que
sigui di ícil accedi -hi: la hipo eca mi jana pe com-
p a una casa de no a cons ucció a Ba celona, amb
un p és ec a in anys i amb un in e es ap oxima del
15%, excedeix el sala i o al mi ja d'un eballado
especiali za . La cons ucció d'habi a ges públics es
oba mol lluny de les necessi a s eals: I'any 1988,
a o a la p o íncia de Ba celona, amb uns 4,5 milions
d'habi an s, només es an p ojec a 3.51
1
habi a ges
p omociona s públicamen , en on de les 22.819
uni a s p omocionades p i adamen .
El esul a s d'aques a si uació són di e sos. En p i-
me lloc, la població de la ciu a cen al i del p ime
cin u ó min a en e mes absolu s. Aixi, a la ciu a
cen al el pun més al a se I'any 1979, quan el
nomb e d'habi an s a a iba a 1.816.000. Des
d'alesho es enca la població ha dismin ii cons an men
i I'any 1988 e a d11.744.000 habi an s. Pe o més
impo an s que les xi es absolu es són els aspec es
quali a ius d'aques p océs.
Tal i com di e sos au o s han ema ca , el me ca de
la p opie a immobilia ia pod ia ac ua de il e, ja que
e é alguns ipus dlhabi an s i o ca la ma xa d'al es
(Cab é i Puchades, 1986). Aixi, doncs, a isc de
simpli ica massa, es po a i ma que els g ups que
enen més di icul a s pe oba habi a ges adequa s
a la ciu a cen al són elsjo es, les amíles nomb oses
que necessi en mol dlespai i la gen amb pocs
ing essos. Pe an , si no es p e euen mesu es pe
e i a -ho pa s impo an s de la ciu a es euen
abocades a p ocessos d'en ellimen i de
gen y ica ion.
Aques es endencies pod ien con ibui a ap o undi ,
a mig e mini, les desigual a s en la dis ibució de la
enda sob e el e i o i me opoli a, desigual a s que
en el p esen són ja p ou impo an s. Aixi, una
enques a eali zada el 1986
(E.M.B. 19881, a de ec-
a la dis ibució de g ups socials al e i o i de I'a ea
me opoli ana de Ba celona (Taula
11)
Un al e es udi, u ili zan dades del 1985 pe es ima
la enda amilia disponible, ha p o a ambé
I'exis encia de di e encies mol impo an s. Aixi, la
enda amilia mi jana disponible pe capi a del dis ic e
més ic de Ba celona se ia 3,4 egades supe io a la
del municipi més pob e de la pe i e ia. La di e encia
enca a és més impo an si enim en comp e que
I'es udi u ili za pe compa a uni a s g ans amb més
de 100.000 habi an s (Oli e di ., 1989).
La dialec ica en e les po enciali a s desc i es
an e io men i aques s p oblemes socials con igu a a
el u u de Ba celona.
Condicions socio-economiques segons el lloc de esidencia,
1986
lng essos baixos lng essos mi jans lng essos al s No con es a
Ba celona 17,9 61,6 5,3 15,5
Res a del p ime cin u o me opoli a 31,7 56,7 2,5 92
Fon :
IEMB
(1987).
BIBLIOGRAFIA
A.C. (1934);
Ba celona, esquemas pa a el p oyec o
de conjun o.
Ajun amen de Ba celona (1954);
Plan de O denación de
Ba celona
ysu zona de in luencia. Memo ia,
Comisión
Supe io de O denación P o incial/O icina de Es udios del
Ayun amien o de Ba celona.
Ajun amen de Ba celona (1983);
Plans
i
P ojec es pe
Ba celona, 1981-1982,
Ba celona.
Ajun amen de Ba celona (l986a
1;
"Ba celona y 10s Juegos
Olímpicos de 1992" a
Ba celona Me opolis
Medi e anea,
Quade n Cen al no
2.
Ajun amen de Ba celona (1986b); "La ehabili ació de la
Ciu a Vella" a
Ba celona Me opolis Medi e anea,
Quade n Cen al n."
1.
Ajun amen de Ba celona (1987a);
U banisme a Ba ce-
lona. Plans cap al 92,
Ba celona.
Ajun amen de Ba celona (1987b);
ees
de no a
cen ali a ,
Ba celona.
Ajun amen de Ba celona (1988a);
Anua io Es adis ico,
Ba celona.
Ajun amen de Ba celona (1988b);
Es udi de I'Eixample,
Ba celona.
Ajun amen de Ba celona (1988~); "La Ba celona de 1993"
a
Ba celona Me opolis Medi e anea,
Quade n Cen-
al n." 9.
Alemany, Joan e al. (1985); "Tendencias económicas y
polí icas me opoli anas en el á ea de Ba celona" a
Es udios
Te i o iales
n." 19.
Bohigas, O iol (1985);
Recons ucció de Ba celona,
Ba celona, Edicions 62.
Bohigas, O iol e al. (1988);
T ans o mación de un
en e ma i imo. Ba celona. La Villa Olímpica, 1992,
Ba celona, Gus a o Geli, ed.
Bo ja, Jo di e al. (1971); "La g an Ba celona" a
Cons-
ucción, A qui ec u a, U banismo,
n." 10.
Busque s, Joan (1977); "iMac oce alia ba celonesa o ciu-
dades ca alanas?", Mad id a
Ciudad y Te i o io
n."
2.
Busque s, Joan (1985); "Los g andes obje i os de la
ans o mación u bana de Ba celona", a
G andes P o-
yec os U banis icos,
Mad id, lns i u o del Te i o io y
U banis no. MOPU.
Cab é, Anna
i
Puchades, Isabel (1986); "La població de
Ba celona
i
el seu en o n al segle
XX
a
L'A enc
n." 88.
Capel, Ho acio (1977);
Capi alismo y mo ologia u -
bana en Espaia,
Ba celona, Los Lib os del Co del.
Ce dá, llde onso (1867);
Teo ia Gene al de la U bani-
zación y aplicación de sus p incipios y doc inas a la
Re o ma y Ensanche de Ba celona,
Mad id, 1968.
lns i u o de Es udios Fiscales.
Comisión de U banismo y Se icios Comunes de Ba celona
y o os Municipios (1973);
Plan Gene al de O denación
U bana y Te i o ial de la Coma ca de Ba celona,
Ba celona.
Coope ación Me opoli ana de Ba celona (1976);
Plan
Gene al Me opoli ana de O denación U bana de la
En idad Municipal Me opoli ana de Ba celona,
Ba -
celona.
Co po ación Me opoli ana de Ba celona
(1
987);
P ojec a
la ciu a me opoli ana. Ob es, plans
i
p ojec es
1981-1986,
Ba celona.
Fe e , Amado (1982);
La i ienda masi a y la o -
mación me opoli ana de Ba celona,
Ba celonqETSAB.
Gale a, Mon se a (1973);
Bibliog a ia geog á ica de la
ciudad de Ba celona,
Ba celona, Ajun amen de Ba ce-
lona
/
C.S.I.C. 2 ol.
Ins i u d'Es udis Me opoli ans de Ba celona (1987);
Enques a Me opoli ana 1986. Condicions de ida
i

BIBLIOGRAFIA
habi s de la població me opoli ana de Ba celona,
Ba celona, I.E.M.B.
Lla ch, En ic i Sáenz, Xa ie (1986); "El e me opoli a a
Ba celona: una ap oximació economica", a
L'A enc
n." 88.
Lla ch, En ic (1987); "Guanya -se la ida", a
Ba celona
Me opoli Medi e anea,
Quade n Cen al n." 7.
Lleona , Pe e e al. (1985);
El e cia i0 en el ámbi o
me opoli ano de Ba celona,
Ba celona, Co po ació
Me opoli ana de Ba celona.
Lluch, E nes
i
Gaspa , Joan (1972);
Els p eus dels sol a
Ca alunya,
Ba celona, Banca Ca alana.
Labo a o i dlU banisme de Ba celona (1972); "El
ea
Me opoli ana de Ba celona", a
Cuade nos de A qui ec-
u a y U banismo
n." 87.
Nadal, F ancesc (1986); "El municipis del pla de Ba celona:
una pe spec i a geog a ia. En e la deg adació
i
la g an
Ba celona, 1874-1904, a
L'A enc
n." 95.
Ma o ell, Vicen e e al. (1970);
His o ia del U banismo
en Ba celona: del Pla Ce da al
ea
Me opoli ana,
Ba celona, Ajun amen de Ba celona.
Massana, Ca me
i
Roca, F ancesc (1973); "Es a egies
u banes i eali a u bana a I'a ea de Ba celona", a A al,
F ancesc e al.:
Economia c i ica: una pe spec i a
ca alana.
Ba celona Edicions 62.
Nadal, Jo di
i
Fon ana, Josep (1977); "Spain 1914-1970" a
Cipolla, Ca lo M. ed.:
The on ana economic his o y o
Eu ope
( ol. 61, Hassocks, Ha es e P ess.
Nel.10, O iol (1987); "El anspo públic
i
I'o denació del
e i o i a I'a ea de Ba celona", a
Espais
n." 7.
Oli e , Josep, di . (1989);
Es imació de la enda amilia
disponible pe capi a de Ba celona, els seus dis ic es
i
els
27
municipis de la Co po ació Me opoli ana de
Ba celona (1985),
Ba celona, Ajun amen de Ba celona.
Romague a, R.
i
Do , J.N (1972);
El
ea
Me opoli ana
de Ba celona; genesis y p oblemá ica,
Ba celona,
Moneda y C édi o.
Sole , Joan (1987); "Passa , p esen
i
u u de la població
de Ba celona", a
Ba celona Me opoli Medi e anea,
Quade n Cen al n." 7.
Roca, F ancesc (1979);
Polí ica economica
i
e i o i a
Ca alunya, 1901-1939,
Ba celona, Ke es.
T ullen, Joan e al. (1988);
Ba celona en e a la c isis,
Ba celona, I.E.M.B.
Te án, Fe nando de (1982);
Planeamien o u bano en la
Espaia con empo ánea, 1900-1980,
Mad id, Alianza
Ed.
Vila, Pau i Cassassas, Luis (1974);
Ba celona
i
la se a
odalia al lla g del emps,
Ba celona, Aedos.
Vila , Pie e (1936); "Ba cellone" a
Re ue Geog aphique
des Py ennees e du Sud-Oues ,
ol VII, asc. 1.