Barcelona : la transformació d'una ciutat industrial

BARCELONA: LA TRANSFORMACIO D'UNA CIUTAT INDUSTRIAL Ponencia p esen ada a la Con e encia In e nacional "The Fu u e o he Indus ial Ci y", Johns Hopkins Uni e si y, Bal imo e, Juny 1990. AMADOR FERRER Di ec o dels Se eis de Con ol de 1' Edi icació de I'Ajun amen de Ba celona ORIOL NEL.LO Di ec o de ZIlns i u dEs udis Me opoli ans de Ba celona In oducció. 1. Els an eceden s. 1.1. La cons ucció de la ciu a indus ial: condicions geog a iques, es uc u a social i desen olupamen economic. 1.2. E olució demog a ica i u bana: c eixemen selec iu de la població i de ici s u bans. 1.3. P ime s in en s de planejamen : del Pla Macia (1933) al Pla Coma cal (1953). 2. Dues ases que con igu a en la ciu a . P ime- a: la indus iali zació i el boom u ba (1959- 1975). 2.1. Desen olupamen economic: mode ni zació i ans o mació indus ial, in eg ació economica "me opoli ana. 2.2. La o mació de la pe i e ia me opoli ana: seg egació u bana i cos os socials. 2.3. El col.lapse de la plani icació: inadequació i ine icacia. 3. Dues ases que con igu a en la ciu a . Segona: c isi indus ial i es abili zació u bana (1975- 1986). 3.1. C isi economica i ees uc u ació: caiguda dels indexos de c eixemen , can i es uc u al i in e enció pública. 3.2. Es uc u a u bana: educció del c eixemen , da allada de la indús ia, e cia i zació de les a ees cen als, mo imen s de la població i can is socials. 3.3. El planejamen com a o ma de con ol públic: el desen olupamen del Pla Me opoli a del 1976. 4. Els da e s anys: es a egies i objec ius. In oducció AMADOR FERRER I ORIOL NEL.LO BARCELONA: LA TRANSFORMACIO D'UNA CIUTAT INDUSTRIAL En e el 1970 i el 1986, a I'a ea me opoli ana de Ba celona, el pes ela iu dels eballado s indus ials, en elació a la o ali a de la població ac i a, a disminui del 45,5% al 36,3%. D'al a banda, la impo ancia ela i a del sec o de se eis a augmen a del 44,0% al 56,6%. Aixi, pel que a al nomb e de eballado s, el sec o de se eis, esde enia el més impo an en I'economia de la ciu a . S'en a a així en una no a ase d'una lla ga e olució his o ica, du an la qual la ciu a s'ha ans o ma al i me dels can is que han ingu lloc en el sec o indus ial. L'objec iu d'aques esc i és es udia la mane a com s'ha p odu'i aques p océs pa al.lel de ans o mació economica i u bana. Pe al d'en end e la elació dels can is economics amb I'e olució de les es uc u es socials i u banes, cald a p end e una pe spec i a c onologica. Aixi doncs, I'esc i es di ideix en qua e pa s, cadascuna de les quals co espon a un pe íode his o ic di e en . La p ime a pa o e eix in o mació gene al sob e la cons ucció de Ba celona com a cen e indus ial, un p océs que a comenca a ap oximadamen dos segles. La segona i la e ce a pa anali zen les dues ases que da e amen han con ibui' d'una o ma més decisi a a con igu a la ciu a al com la coneixem: el boom economic dels seixan a i el pe íode de c isi subsegüen . Pe acaba , la qua a pa ac a dels can is que han ingu lloc du an els da e s es anys. En cadascun d'aques pe íodes, s'assenyala a com, mi jancan ases d'expansió i de decli i, les ac i i a s indus ials han juga un pape decisiu en la con igu ació de la ciu a . Pe al que aques a in e elació quedi cla a, cadascuna de les qua e pa s de I1esc i és di idida en es apa a s, dedica s espec i amen a la dinamica económica, als can is en base demog a ica i social, i a I'e olució del planejamen i de I'es uc u a ísica de la ciu a . Les e e encies bibliog a iques igu en a les úl imes pagines del eball. 1. Els an eceden s 1 .l. La cons ucció de la ciu a indus ial: condicions geog a iques, es uc u a social i desen olupamen economic Cap a I'any 1929, quan comenca el pe íode que slanali za en aques es pagines, Ba celona e a ja el cen e indus ial més impo an dlEspanya. La ciu a i la se a egió, Ca alunya, e en les p incipals p o e'ido es dels me ca s espanyols d'una llis a lla ga d'a icles manu acu a s, des de p oduc es ex ils ins a p oduc es químics. Ba celona e a ja la . ab ica d1Espanya>. Aques a si uació e a el esul a d'un lla g p oces his o ic, inicia a inals del segle XVIII, en el qual les condicions geog a iques, I'e olució de I'es uc u a social i el desen olupamen economic an con ibui a la c eació d'una g an ciu a indus ial. Di e sos au o s han ema ca el e que la si uació geog a ica p i ilegiada de Ba celona o e ia g ans possibili a s pe al desen olupamen d'un cen e come cial i p oduc iu (c ., pe exemple, Vila , 1936, i Vila & Casassas, 1974). La acana medi e ania de la península Ibe ica p esen a obs acles impo an s al a ic en e la cos a i I'in e io : les ba e es de la Mese a Cen al espanyola i algunes cadenes mun an- yoses pa al.leles a la cos a han e di ícil adicional- men el ansi de pe sones i p oduc es. En aques con ex , la pe i a plana pleis ocenica en que es oba Ba celona és una excepció: dos ius, el Llob ega i el Besós, a iben al ma a ponen i a lle an de la plana i, a a és de les se es alls, és ela i amen acil a essa les se alades li o als i accedi a les egions de I'in e io . A més, el pla, amb els seus 150 quilome es quad a s, és p ou ample pe es a ja una població conside able i la se a cos a gaudeix d'algunes de les ca ac e ís iques necessa ies pe a un po impo an . El p oblema p incipal que I'emplacamen plan eja pe acolli un cen e indus ial model és I'escasse a ela i a de ma e ia "p ima" i de on s d'ene gia al seu en o n. L'ind e ou habili a des de emps mol llunyans i a I'eda mi jana Ba celona ja e a un cen e u ba g an, capi al del egne d1A agÓ i un dels po s més impo an s de la Medi e ania. Tanma eix, la ans o mació his o ica que a po a a la indus iali zació, no a comenca ins al segle XVIII. En aques momen , endes p oceden s d'un sec o ag ícola en p océs de mode ni zació comenca en a in e i -se en ac i i a s manu ac u e es basiques, en especial de la p oducció ex il. El p océs de c eixemen ou o ca apid i cap a I'any 1833, quan es a in odui el apo a la indús ia, Ba celona p odu'ia ja el 50% dels p oduc es ex ils que consumien a o a Espanya. Men es an , la ciu a , que ha ia passa dels 37.000 habi an s I'any 1718 als 117.000 el 1833, ea e ma a el seu pape capda an e en elació a la es a de la egió. Així, les possibili a s o e es pe les condicions geog a iques e en ap o i ades pe una socie a u bana que esde enia impo an i mode na. El p océs de desen olupamen indus ial a con inua du an la segona mei a del segle XIX i al p ime e c del segle XX. Tanma eix, la ansició de la indús ia manu ac u e a a la indus ia pesada no a a iba mai a comple a -se. Malg a o , es an c ea algunes ab iques químiques i me al.lÚ giques, i amb el desen olupamen del sis ema e o ia i egional (a pa i del 1848) la ciu a a eu e com s'inc emen a a, enca a més, el seu pode economic i come cial. D'al a banda, la p og essi a in oducció de I'ene gia elec ica du an les p ime es decades del segle XX a alleuge i el p oblema adicional de on s d'ene gia pe a la indús ia de Ba celona. Cap a I'any 1900 la ciu a comp a a amb 533.000 habi an s i cap al 1930 ja ha ia supe a la ba e a del milió. Aques p océs de desen olupamen economic de la ciu a i de la se a egió con as a a o amen amb la si uació de I'economia espanyola en la se a o ali a , que en e mes gene als, e a bas an a caica. Així, I'any 1930, un 48,5% de la població ac i a espanyola eballa a enca a al sec o ag ícola i nomes un 29,8% al sec o indus ial. Aques ma eix any, més de dos e cos de la població o al espanyola (69,15%) i ia a municipis u als. La di e si a economica de Ca alunya en elació a Espanya, e a alho a causa i e ec e d'al es di e encies so gides d'una e olució his o ica lla ga, la conside ació de la qual es a més enlla dels objec ius d'aques esc i . Pels nos es p oposi s, n'hi hau a p ou amb assenyala que la socie a ca alana gaudia d'una es uc u a més mode na i d'una llengua i cul u a p opies. Du an la segona mei a del segle XIX i, especialmen , du an el p ime e c del segle XX, aques es di e encies dona en peu al so gimen d'un po en mo imen polí ic nacionalis a. L'exis encia del enomen nacional ca ala s'ha de eni p esen pe al de comp end e mol s dels aspec es del desen olupamen de la ciu a du an als da e s seixan a anys. Especialmen , el lide a ge indiscu ible de la ciu a en elació a la egió, malg a no disposa de cap mena de pode adminis a iu du an la majo pa del emps, se ia di ícil d'en end e sense eni en comp e el pape uni icado d'una cul u a i d'una es uc u a social di e enciades. En esum, cap a I'any 1930, Ba celona ha ia esde ingu una g an ciu a indus ial que comp a a amb més d'un milió d'habi an s i exe cia com a capi al indiscu ida de Ca alunya des d'un pun de is a economic i cul u al. També e a la ciu a més g an d'una Espanya economicamen enda e ida, da an de Mad id, la capi al adminis a i a del país, i al es cen es meno s com a a Valencia, Se illa o Bilbao. 1.2. E olució demog a ica i u bana: c eixemen selec iu de la població i de ici s u bans Pe desc iu e I'e olució demog a ica i u bana de Ba celona en e el 1929 i el 1959, cal dis ingi dos pe íodes: abans i desp és de la gue a ci il espanyola del 1936 al 1939. En e el 1920 i el 1930 la ciu a a passa de 710.335 habi an s a 1.005.565, que ep esen a un índex de c eixemen del 4,16% anual du an o a la decada. Aques c eixemen accele a s'explica, en g an pa , pe la immig ació de la població eballado a cap a la ciu a , a e a sob e o pe les ob es públiques elacionades amb I'ampliació de la xa xa de me o i els p epa a ius pe I'exposició uni e sal que a eni lloc a Ba celona I'any 1929. Els e ec es d'aques a onada d'immig ació en I'es uc u a de la ciu a o en mol impo an s. La aques s ac o s esul a en la limi ació en el c eixemen ciu a a esde eni més densa i més ex ensa. I el que de la ciu a en I'eme gencia d'impo an s de ici s és enca a més impo an , des d'un pun de is a u ba, u bans. s'hi inicia un p oces de seg egació e i o ial dels g ups socials. Aixo ou degu al e que els nou ingu s La població de la ciu a a passa dll .081.175 es concen a en sob e o en a ees pe i e iques, o a habi an s I'any 1940 a 1.280.179 el 1950 i a de la ciu a ella i de IIEixample del segle XIX. Aixi 1.557.863 el 1960. Du an els p ime s anys del doncs, du an els anys in , pe p ime cop en la pe íode, I'inc emen ou degu p incipalmen al his o ia de la ciu a , g ups socials di e en s an c eixemen na u al; només més a d a comenca a comenca a habi a a ees di e en s, mol apa ades ecupe a impo ancia la immig ació. Des del pun de les unes de les al es. Aques a seg egació a con i- is a e i o ial du an aques pe íode el c eixemen gu a la mo ologia u bana an p o undamen , que les ingué lloc de o ma bas an concen ada. Aixi doncs, ca ac e ís iques socials de cada a ea, ixades en men e a Ba celona es p odu'ia un inc emen de aquell momen , an omand e p ac icamen in ac es 522.298 habi an s en e 1930 i 1960, els municipis ins a inals dels cinquan a. de les odalies passa en només de 182.148 habi an s a 449.085. Pe an , enca a que els índexos ela ius El p océs de c eixemen de la població s'alen ídu an de c eixemen o en supe io s a la pe i e ia que a la els anys en a. Aixo es degué, en p ime lloc, a les ciu a cen al, en e mes absolu s el municipi de epe cusions de la c isi economica mundial el 1929 Ba celona c eixia més que la se a a ea d'in luencia. i , pos e io men , a les conseqüencies de la gue a Tal com eu em, aques és el da e cop que el ci il espanyola. Du an la gue a, la ciu a ou c eixemen de la població é aques a ca ac e ís ica bomba dejada mol s cops pe I'a iació eixis a, i a les espacial. pe dues i danys ocasiona s du an la con lag ació, cal a egi -hi I'exili de mile s de ciu adans a la i del To i la se a len i ud inicial, el c eixemen de Ba celo- con lic e. Aixi doncs, en e el 1930 i el 1940 la ciu a na du an aques s anys ou p ou impo an com pe a augmen a en an sols 75.610 el nomb e gene a , en un con ex d'isolacionisme i ecessió d'habi an s, la qual cosa implica un índexdec eixemen economica, p o unds p oblemes socials i u bans. mol baix, del 0,75% anual, que con as a o amen Aques s p oblemes so gi en, sob e o com a amb els índexos de les decades an e io s. conseqüencia de dos ac o s concu en s: d'una banda , la incapaci a de la inicia i a p i ada pe Du an els p ime s in anys desp és de la gue a, la p o ei se eis socials basics i, especialmen , pe ecupe ació de la ciu a ou len a i di ícil. Aixo es o e i habi a ges a baix p eu; d'al a banda, la manca degué an a aons economiques, com polí iques. Pel de ecu sos i d'in e es de I1adminis aciÓ pública local que a a I'economia, el PNB espanyol no a ecupe a i cen al pe in e eni amb e ec i i a . En una si uació el ni ell del 1935 ins al 1951. Al ma eix emps, els en que els danys ísics causa s pe la gue a e en sala is eals als sec o s indus ials com a a el ex il o enca a mol p esen s, la combinació d'aques es el me al.lu gic, an passa d'un index 100 el 1930 a incapaci a s ou la causa de I'apa ició d'impo an s un index in e io a 30 el 1953 (Nadal & Fon ana, de ici s d'habi a ge i equipamen s u bans , que 1997). D'al a banda, el nou egim polí ic au o i a i p o oca en I'inc emen d'habi a ges ma ginals i es igué, du an els p ime s anys de la pos gue a, il.legals i con ibui en a la deg adació de la ciu a . ideologicamen p edisposa en con a del c eixemen Aques es ci cums ancies plan eja en eno mes dels g ans nuclis u bans, b essol dels mo imen s p oblemes pe al planejamen u ba. socials que I'ha ien comba u . Aixi, els mo imen s mig a o is cap a les g ans ciu a s o en o icialmen obs aculi za s i s'imposa en es iccions a la lliu e locali zació de les indús ies. La conjunció de o s 13 1.3. P ime s in en s de planejamen : del Pla Macia 11 933) al Pla Coma cal (1 953) En inicia -se el pe íode que aquí s'es udia, la ciu a de Ba celona comp a a ja amb una lla ga adició de planejamen u banís ic (Ma o ell e al., 1970; Te án, 1982). Des de mi jans del segle XIX, quan s'ende oca en les mu alles medie als, I'expansió de la ciu a e a guiada pel Pla dlEixample de I'enginye ldel ons Ce da, un dels millo s eixamples u bans p ojec a s a I'Eu opa decimononica. Pos e io men , el 1905, el Pla Jaussely a con ibui a I'o gani zació de la xa xa de ca e e es que ha ia de connec a en e la ciu a cen al, els cen es indus ials i els municipis de les odalies. Pa al.lelamen a I'aplicació d'aques s plans d'expansió, la ciu a a ana annexionan els municipis de les odalies. Aques p océs d'annexió a inali za amb la inco po ació del Sa ia el 1921, amb la qual el municipi de Ba celona a assoli la se a supe ície ac ual (Nadal, 1986). A p incipis dels anys en a el planejamen u ba a la ciu a de Ba celona conegué un nou impuls. Al comencamen de la decada s'ins au a un nou egim polí ic, la Segona República Espanyola. En la no a si uació polí ica, les o ces e o mis es e en ela i amen o es i Ca alunya a aconsegui un ce g au d'au onomia polí ica. Aixo a p opo ciona les bases pe al desen olupamen d'expe iencies inno ado es en el camp del planejamen u ba. Aixi, I'any 1933, el GATCPAC (un g up d'a qui ec es acionalis es c ea a Ca alunya I'any 1930) p omociona un ipus nou de Pla, amb la col.labo ació de Le Co busie (A.C., 1934). El Pla, que s'anomena ia més a d .Pla Macian, ac a a de ecupe a I'ideal iguali a i de Ce da o adap an -lo a les condicions u banes socials no es i a la dimensió de la ciu a , a a ampliada. El p ojec e es onamen a a en I'o d e in odu'i pel model Ce da, o ag upan els blocs de I'eng aella homogeni del p ojec e de Ce da (que enen 113 x 113 m.) en uni a s més g ans d'uns 400 x 400 m. El Pla Macia in odu'ia ambé ipologies esidencials no es (blocs obe s) o cases indi iduals amb densi a s an ele ades com a a 1 .O00 habi an s pe hec a ea. Al ma eix emps, el Pla p oposa a una emodelació del casc an ic de la ciu a , pe al d'ele a -ne les condicions d'habi abili a i I'es ablimen d'una mena de dis ic e de negocis al cen e de la ciu a , p op del po . Pel que a al seu abas e i o ial, el Pla Macia no es limi a a al municipi de Ba celona, sinó que ambé s'ocupa a de o a I'a ea d'in luencia de la ciu a i incloi'a les p ime es indicacions sob e la u u a o denació del e i o i que en ol a la ciu a cul u al. Aixi, el Pla del GATCPAC cons i ueix el p ime in en d'in e enció sob e el que a ui anomena íem una egio me opoli ana. Aques can i de plan ejamen s an adical es ui , sob e o , de les necessi a s p o ocades pel c eixemen economic apid i d'índexos d'immig ació ele a s. El lux massiu d'immig an s cap a la egio de Ba celona des del sud i cen e dlEspanya al lla g dels anys in , a eni com a conseqiiencia una apida ocupació de l'a ea p ojec ada pe Ce da i dona o igen a la pe i e ia esidencial. Les iles inco po ades ecen men al municipi de Ba celona conegue en un desen olupamen ex ao dina i, pe al d'acolli el lux massiu de eballado s indus ials. Pe o aixo no ou pas su icien i, com ja s'ha esmen a , les p ime es a ees [<ma ginals. an apa eixe en aques s anys. To s aques s ac o s són els que po a en I'u banis a del GATCPAC a a on a el planejamen u banís ic a Ba celona sob e bases no es. El Pla Macia és un dels p ojec es més in e essan s que mai s'han p oposa pe Ba celona, i és enca a a ui un on de e e encia cons an pe a la e lexió i la polemica. Tanma eix, el Pla mai no es a posa a la p ac ica a causa de les ci cums ancies polí iques que an segui a la se a educció. Malg a o , el Pla Macia oman com el p ime in en d'o gani za la Ba celona mode na. Desp és de la Gue a Ci il Espanyola la ciu a no a expe imen a pas cap c eixemen u ba signi ica iu, ni cap in e sió ap eciable en la in as uc u a, en edi icis públics o en ins al.lacions u banes pe un pe íode de p op de quinze anys. No a se ins 1953, quan comenca en a p odui -se els p ime s desen o- lupamen s indus ials de la pos gue a, que el go e n cen al a ap o a un Pla nou, pe al d'an icipa -se a la possible expansió ísica de la ciu a cap al e i o i que I1en ol a a (Ajun amen de Ba celona, 1954). Aques Pla, que se ia anomena Pla Coma cal de Ba celona, ou el p ime d'inclou e I'a ea de in -i-se municipis, que pos e io men se ia coneguda com I'aa ea me opoli ana. de Ba celona. Cal esmen a que desp és de la Gue a s'ha ia p odu'i a Mad id un p océs d'annexions municipals que p opo ciona en a la capi al de IIEs a un a ea municipal de més de 600 km2, en on als 100 km2 escassos del municipi de Ba celona. La coma ca de Ba celona que s'acaba a de c ea enia ap oximadamen 450 km2 i ou do ada d'una ins i ució de se eis comuns, de coo dinació i de con ol u banís ic. El Pla de 1953 con enia una ap oximació sis ema ica a la egulació de ipus de I1edi icaciÓ, en unció de ipologies sus an i es, densi a s i usos del sol: p oposa a pe p ime cop la di isió zonal del sol i al es eines pe al con ol del desen olupamen u ba. El Pla concebia el sis ema u ba, o ma pe la ciu a cen al, les ciu a s secunda ies al seu en o n i el e i o i u al que es a a dins de la coma ca, d'una o ma o ganica: un a ea polinuclea amb un desen olupamen mesu a , zones e des i zones g ans des inades a I'ag icul u a, a boscos i a d'al es usos u als. A Ba celona, es an dissenya dues a ees g ans pe al c eixemen indus ial: la .Zona Es * al Poble Nou i la .Zona Oes . al No d de la Diagonal. Aques es a ees es aben c idades a adqui- i impo ancia es a egica en e apes pos e io s del desen olupamen de la ciu a . Cal conside a pe an , el Pla Coma cal de 1953 com un in en pe di igi i con ola la cons ucció d'una ciu a g an, o ganicamen elacionada amb el e i o i que I'en ol a. Tanma eix, el Pla no podia pas p e eu e el c eixemen ex ao dina i que ha ia d'a ec a o a Pa ea du an els anys següen s. La ciu a cen al, especialmen en els seus ba is pe i e ics i les comuni a s pe i es que s'inclo'ien dins el Pla, an c éixe an apidamen du an els anys cinquan a i seixan a, que les p e isions del planejamen ela i es als usos del sol i a les densi a s d'edi icació o en sis ema icamen iolades o igno ades. D'al a banda, cal conside a que la si uació polí ica, amb unes au o i a s locals no elegides democ a icamen i mancades de mi jans, a omen a I'exis encia de o a mena d'abusos especula ius i i egula i a s en la ges ió de la ciu a . Així doncs, en poc emps, el Pla a esde eni obsole . 2. Dues ases que con igu a en la ciu a . P ime- a: la indus iali zació i el boom u ba (1959- 1975) 2.1. Desen olupamen economic: mode ni zació i ans o mació indus ial, in eg ació economica me opoli ana En e el 1959 i el 1975, Ba celona i els municipis de la se a odalia conegue en un p océs de c eixemen sense p eceden s. Al inal dlaques p océs la ciu a s'ha ia de con e i en una g an a ea me opoli ana de més de 3.000.000 d'habi an s, amb un pes impo an no només en el con ex espanyol, sinó ambé en I'eu opeu. Aques can i en la endencia es igué es e amen elaciona amb el p océs de desen olupamen economic emp es pe les economies espanyola i ca alana du an els anys seixan a i p incipis dels se an a. L'any 1959 po se conside a com un pun d'in lexió en el desen olupamen de I'economia espanyola con empo ania. En aques momen a esde eni cla ins i o pel go e n que la si uació de di igisme i isolacionisme exis en des de la i de la Gue a Ci il, ja no es podia man eni pe més emps sense a iba a un desas e economic. El go e n a p end e alesho es una se ie de mesu es, conegudes amb el nom de .Pla d'Es abili zació~, amb la inali a d'ob i i libe ali za I'economia. Com a conseqüencia, en e d'al es ac o s, d'aques es disposicions, I'economia espanyola a en a en un pe íode de c eixemen i indus iali zació mol apids. La mi jana de c eixemen anual del PIB en e el 1961 i el 1966 ou del 8,6% i en e el 1967 i el 1972 del 5,8%. Al ma eix emps, el pe cen a ge de la població ac i a o al que eballa a en la indús ia a passa del 23,5% el 1950 al 30,2% el 1960 i el 34,6% el 1970. Les consequencies d'aques p océs de desen olupamen economic o en ex emadamen impo an s pe la majo ia de les ciu a s espanyoles. De e , el c eixemen , malg a algunes mesu es adminis a i es que in en a en que es gene ali zés a o el e i o i espanyol, a eni lloc de mane a mol concen ada sob e I'espai. Així, la població de les ciu a s més g ans del país a c éixe a un i me del 3,9% I'any a les a ees me opoli anes de Ba celona i de Mad id, del 3,8% a Valencia, del 4,4% a Bilbao, del 4,3% a Sa agossa, e c. Pos e io men s'explica an les ca ac e ís iques p incipals d'aques p océs de c eixemen a I'a ea me opoli ana de Ba celona. Aquíens a u a em només en dos pun s: els can is en I'es uc u a economica de la ciu a i I'e olució del pes ela iu de Ba celona en elació al seu con ex egional. Malg a el c eixemen gene al de les ac i i a s indus ials en el conjun de I'a ea, a la ciu a cen al els eballado s indus ials, passa en de ep esen a el 53% de la població ocupada I'any 1964 a se -ne només el 41,1%el1970 i 33,2%el1975. Men es an , els se eis an augmen a del 30% el 1964, al 51,6% el 1970 i al 61,9% el 1975. Tal com s'explica a més de alladamen en els p ope s pa ag a s, aques s can is o en conseqüencia, en pa , del mo imen de les indús ies que es desplaca en de la ciu a cen al a la pe i e ia me opoli ana. Aques p océs de ans o mació indus ial ambé a suposa un can i en el pes ela iu dels di e en s subsec o s: la indús ia ex il a pe d e g adualmen impo ancia, men e que la p oducció química i me al.lÚ gica an eu e augmen a els seus pesos espec ius. El segon aspec e que cal conside a és la ans o mació de les elacions en e I'a ea me opo- li ana i el seu con ex egional. Men e que I'any 1900 I'a ea me opoli ana de Ba celona ( al com la de inia el Pla Coma cal de 1953) ep esen a a únicamen el 30,85% de la població ca alana, el 1930 la p opo ció e a del 42,55% i el 1970 ha ia a iba al 52,98%. L'ele ada concen ació de la població en un e i o i equi alen només al 1,5% de la supe ície egional a c ea una o a p eocupació en e els u banis es espec e al u mac o ce alisme^ del sis ema u ba ca ala. En eali a , Ba celona s'es a a con e in du an aquells anys en una me opolis amb un ambi d'in luencia sup a egional i, ins i o , in e nacional. 2.2. La o mació de la pe i e ia me opoli ana: seg egació u bana i cos os socials Tal i com s'ha esmen a , el e més ca ac e ís ic d'aques pe íode és la ans o mació de Ba celona i dels municipis que I'en ol en en una a ea me opoli- ana in eg ada. En conjun , aques a a ea a guanya un milió i mig d'habi an s en e 1950 i 1980. Dos e cos d'aques c eixemen -ap oximadamen un milió d'habi an s- a en p odui -se en la pe i e ia me opo- li ana i només un e c en la ciu a cen al. (Taula 1). Es po eu e, doncs, com les pa s més an igues de la ciu a comenca en ja a pe d e població en la decada de 1960, de mane a que ins i o du an el pe íode més dinamic de la ciu a , aques a secció del cen e es a ana buidan . Al ma eix emps, les ex ensions subu banes dins del municipi de Ba celo- na an expe imen a un c eixemen mol apid ins al 1970, c eixemen que a min a g adualmen més a d. Da an d'aixo, la pe i e ia me opoli ana ou el Dis ibució C eixemen Demog a ic a Ca alunya, 1950-80 1950 % 1980 % Di e encia Ciu a Vella i Eixample 550.000 35,59 386.636 12,48 -163.394 Ex ensions subu banes 730.149 47,25 1.365.991 44,ll +635.842 Pe i e ia me opoli ana 265.129 17,15 1.344.121 43,40 +1 .O78992 To al 1.545.308 3.096.748 Fon s: Censos de Población y Vi ienda. Ins i u o Nacional de Es adís ica. 16 ecep o més impo an del c eixemen u ba i eme gí d'aques pe íode con e ida, sob e o , en una g an a ea esidencial. El seu c eixemen nomes a a u a - se a mi jans dels anys ui an a. Aques i me de c eixemen nomes po se comp es si hom é en comp e en axes d'immig ació. Du an la segona mei a dels anys cinquan a una onada d'immig an s (la p ime a a eni lloc els anys in , com hem indica an e io men ) a comenca a a iba a la ciu a . Les xi es mos en cla amen I'impac e del componen de la immig ació en el c eixemen demog a ic o al (Taula 2). C eixemen Mig a o i Quinquennal a llA ea Me opoli ana de Ba celona, 1956-80 C eixemen C eixemen % o al mig a o i 1956-1960 266.832 209.671 78,58 1901-1965 322.716 290.322 89,96 1966-1970 384.133 219.496 57,14 1971-1975 266.192 67.845 25,49 1976-1980 116.759 -39.537 Fon s: Censos de Población y Vi ienda. lns i u o Nacional de Es adís ica. En elació amb aques p océs accele a de c eixemen de la població, el pa c d'habi a ge a passa de les 282.952 uni a s el 1950 a 1.028.634 d'uni a s el 1975. És a di que en e aques es dues da es es a cons ui el 72,40% de les exis encies del 1975 (Taula 3). a) Desen olupamen s subu bans, basa s en els nuclis an ics i les se es ampliacions del segle XIX. Sens dub e, aques ou el model que a abso bi la majo pa del c eixemen u ba en e el 1950 i el 1980, o canali zan la cons ucció d'habi acles cap a les ex ensions u banes o odoxes, connec ades espacialmen sense solució de con inu'i a a la ciu a ja exis en . b) ees ma ginals d'u bani zació, si uades a la pe i e ia ex ema de la ciu a i cons u'ides il.legalmen . No an se econegudes com a sol u ba ins que a en a en igo el Pla Me opoli a del 1976, quan ja e en o almen consolidades. C) NOUS polígons d'habi a ge. Aques a ou amb o s els seus de ec es, I'única o ma plani icada de desen olupamen . Pe aques mo iu, els polígons són ep esen a ius de les idees p edominan s sob e el desen olupamen me opoli a en els anys seixan a i se an a. Aques p océs de cons ucció con inua , que a a egi una g an zona esidencial a la ciu a exis en , a ocasiona una ans o mació quali a i a de Ba ce- lona. Des d'aques pun de is a es po a i ma que I'any 1975 Ba celona ha ia ja esde ingu una ciu a plenamen me opoli ana, amb un cen e polí ic, cul- u al i adminis a iu p ou o com pe in lui en un e i o i mol més g an que els lími s adminis a ius del municipi cen al i, ins i o , dels municipis ei'ns. To al d'Habi a ges Nous Cons ui s a lli ea Me opoli ana de Ba celona (Pe íodes Quinquennals) Les no es es uc u es u banes es an c ea seguin 1951-1955 I es models p incipals de desen olupamen (Busque s 1956-1960 Habi a ges Nous Cons u'i s 35.512 72.109 ~ e al. 1985). Aques s models implica en o mes 1961-1965 119.109 di e en s d'ope ació i ipologies de cons ucció 1966-1970 287.834 especi iques, i enca a a ui de ineixen la con igu ació 1971-1975 230.705 de la pe i e ia esidencial. Els es models de 1976-1 980 I 130.103 desen olupamen són els següen s: Fon s: Censos de Población y Vi ienda. lns i u o Nacional de Es adís ica. que nous llocs de eball a aques a a ea o en ocupa s pe jo es amb un ni ell cul u al mi ja i al , i no pas pels eballado s adul s no especiali za s p oceden s de la indús ia i de la cons ucció. Aixo implica que, malg a la millo a en els da e s anys del pe íode de la si uació economica gene al i en el me ca de eball, sec o s impo an s de eballado s con inua en amb unes opo uni a s mol limi ades pe oba eina, amb els consegüen s p oblemes socials de p i acions i manca de pe spec i es. El nou con ex u ba que a so gi a an d'aques s can is gene als demog a ics i economics, uni a les ans o macions polí iques que s'han esmen a més amun ha ia d'ocasiona , necessa iamen , una e isió dels me odes i de les es a egies de planejamen . 3.3. N planejamen com a o ma de con ol públic: el desen olupamen del Pla Me opoli a del 1976 L'ap o ació i execució del Pla Me opoli a del 1976 a se elemen de e minan pe a I'e olució del planejamen u banís ic a I'a ea ba celonina en el pe íode 1975-1986 (Co po ació Me opoli ana de Ba celona, 1976). La llui a polí ica que a ocasiona el Pla ou mol impo an . Aixo no és so p enen , si enim en comp e que el Pla cons i u'ia un in en adminis a iu pe acionali za , amb uns de e mina s c i e is, la si uació u bana desp és de més de in anys d'expansió apida i, en mol s aspec es, incon olada. Els objec ius que s'enuncia en en el Pla e en p opo ciona una solució als p oblemes d'inc emen de densi a de població, manca d'espais pe a ins al.lacions publiques, necessi a d'espais lliu es i eo gani zació d'una xa xa ia ia. L'ap o ació del Pla Me opoli a a ma ca un gi en la mane a d'abo da el p oblemes u bans i la me odologia de planejamen a Ba celona. El Pla a cons i ui un encamen amb el passa pe que es onamen a a no només en una delimi ació de zones gene ica i en índexos quan i a ius, sinó que con enia ambé uns c i e is especí ics pels p ojec es subsegüen s que hau ien de de ini la o ma de la ciu a . Pe an , el Pla es a con e i apidamen en I'ins umen basic o el sis ema es uc u a d'idees, del qual I'adminis ació disposa a pe ope a a cadascuna de les pa s de la ciu a en pa icula . El nou Pla in en a a de de ini sis ema icamen : a) els p ocessos de ans o mació exis en s, o iden i ican no només les di e en s o mes u banes, sinó ambé la dinamica i les possibili a s de cadascuna (pe al d'a u a el c eixemen de la densi a o de pe me e que una a ea en pa icula can ies la se a unció), i b) la elació en e la ipologia de I'edi icació i el model u ba (així, d'aco d amb el Pla, qualse ol in e enció di igida a co egi o enco a ja un de e mina p océs u ba, enia inculada a unes di ec ius de o mali zació ísica). Els au o s an conceb e el Pla com un documen obe en els plans o p ojec es execu ius (explíci amen concebu s pe po a -10s a la p ac ica) que ha ien d'aplica . Així, malg a els seus de ec es i aspec es polemics, el Pla ou I'eina de planejamen més mode na i lexible que I'adminis ació ba celonina ingué a les mans du an o el pe íode. Tanma eix, el desen olupamen de Pla Gene al Me opoli a del 1976 hau ia de p odui -se en una si uació polí ica i economica cla amen di e en de les ci cums ancies en que ha ia es a concebu . El p ime ac o i el més impo an ou el can i polí ic: el Pla ou elabo a malg a I1o gani zaciÓ au o i a ia de la socie a espanyola i ou ap o a en mig del pe íode de ansició; només més a d les au o i a s locals democ a icamen elegides el an adop a i desen olupa . Els can is polí ics an dona lloc a una no a mane a d'abo da , en gene al, els p oblemes u bans, la qual cosa a esul a en una o ma al e na- i a de desen olupa el Pla. D'al a banda el nou en ocamen del planejamen es a eu e a ec a pe les condicions economiques, I'empi jo amen de les quals no e a enca a ap eciable a p incipis dels anys se an a, quan el Pla ou elabo a . L'espi al de c eixemen demog a ic es a es anca i els indicado s economics an empi jo a pe cep iblemen . En aques es condicions, el planejamen es a a obliga a a on a els nomb osos p oblemes que so gien a la ciu a , els quals plan eja en en p o undi a el ema de la quali a de I'en o n u ba. Cal ema ca que aques a mena d'u ili zació del planejamen u banís ic cons i u'ia, jun amen amb la p e isió d'al es se eis basics, una de les condicions essencials del pac e social es able el 1977 en e el go e n espanyol, els emp esa is i les o gani zacions ob e es, pe al d'adop a mesu es de ees uc u ació pe e on a la c isi. Aixi doncs, I'esquema de ans o mació u bana dissenya pe les au o i a s locals elegides ecen men suposa a: a) Un can i de I'en ocamen : del c eixemen u ba a la millo a de la ciu a exis en . Aixo olia di ambé un can i en les elacions en e els p incipals agen s que ope a en en la ciu a , en I'es uc u a del sec o immobilia i i en I'ac i u de la gen en elació a la ida u bana. b) Un can i en la me odologia del planejamen : del ac amen sepa a dels elemen s u bans a una isió in eg ada de la ciu a . Aixo implica a un em asi en la con igu ació del espai u ba, les elacions en e les di e ses a ees i els elemen s amb un alo o un signi ica gene als. C) Un can i en els ins umen s: dels plans als p ojec es. Es a dona p io i a a les in e encions immedia es o a cu e mini i ou necessa i un solid comp omís pe al d'execu a ealmen els p ojec es. Les no es di ec ius u banís iques es an di igi , en un p ime momen , a dona solucions pa cials als p oblemes acumula s que s'ha ien p odu'i du an el pe íode expansionis a. Aixi doncs, en e el 1976 i el 1981 el desen olupamen del Pla a es a limi a , pe o la ciu a de Ba celona a adqui i la majo pa del sol necessa i pe ope acions pos e io s i I'a ea d'u banisme del municipi ou emodelada pe adap- a -se a la no a si uació. El pe íode es a ca ac e i za pe un o con ol sob e els pe misos de cons ucció i una expansió mol assenyada de I'acció pública: no es escoles, equipamen s u bans, pa cs i ja dins, u bani zació dels ca e s, millo es en la xa xa de ca e e es i anspo s públics, e c. Nomes en una segona ase del desen olupamen (a pa i de 1982) es an gene a opcions gene als d'es uc u a i models u banís ics nous (Ajun amen de Ba celona, 1983 i 1987a). A I'a ea me opoli ana, I'ens adminis a iu me opoli a ecen men cons i u'i (la Co po ació Me opoli ana de Ba celona, c eada el 1974, que inclo'ia els 27 municipis del Pla Coma cal), a dissenya i emp end e, així ma eix, un p og ama d'acció. Els dos objec ius p incipals del p og ama e en p opo ciona una xa xa a iculada de comunicacions me opoli anes i de ini els elemen s basics necessa is pe iden i ica I'es uc u a me opoli ana. En aques sen i , la ins i ució me opoli ana a concen a els seus es o cos en la c eació i I'inici del desen olupamen d'una se ie de p ojec es que inclo'ien els següen s: el Pla pe als 40 km. de la acana cos ane a; el pa c me opoli a cen al de Collse ola; el sis ema de ies me opoli anes i les connexions amb au opis es; la ecupe ació de les a ees ag ícoles; el cen e di eccional i d'al es se eis elaciona s a Ce danyola del Valles; una se ie a iculada de pa cs me opoli ans de olum mi ja; i un p ogama de p omoció de no es a ees esidencials i indus ials (Co po ació Me opo- li ana de Ba celona, 1987). 4. Els da e s anys: es a egies i objec ius L'any 1986 ep esen a un nou pun d'in lexió en I'e olució de I'economia a Ba celona. Desp és de mes de deu anys de c isi p olongada, la p oducció i el consum an en a en un pe íode de ecupe ació. To a mena d'indicado s con i men aques a a i mació. L'a u a la ciu a de Ba celona a passa del 17,75% el juny de 1986 al 11,6% el se emb e de 1989 (les dades pe o a la p o íncia e en el 10,89% el 1985 i el 13,8% el 1989, p incipalmen degu al e que I'índex d'a u és supe io al cin u ó me opoli a de la ciu a ). Al ma eix emps, i pe esmen a nomes unes quan es dades elacionades amb la p oducció, en e el 1985 i el 1988, el consum d'ene gia elec ica pe a ins come cials i indus ials a puja el 15% a la ciu a de Ba celona, el nomb e de ucades de lla ga dis ancia a augmen a el 74%, el nomb e de passa ge s a I'ae opo a passa de 5.459.000 a 7.234.000, i la demanda de cimen pe a la cons ucció es a mul iplica pe un ac o d 1,8. Pel que a al consum, al es indicado s con i men la magni ud de la ecupe ació i la eloci a del c eixemen . N'hi hau a p ou amb esmen a -ne es, mol elaciona s a les qües ions de planejamen u ba. En e el 1985 i el 1988 I'en egis amen de ehicles nous a la p o íncia de Ba celona a passa de 114.077 a 237.000, la p oducció d'escomb ai es domes iques a la ciu a a augmen a el seu olum un e c (32,5%) i els p ojec es pe uni a s d'habi a ges nous an passa dll 1.621 a 26.330. Pe al de copsa la impo ancia d'aques p océs de ecupe ació, cal eni p esen que Ba celona no és una excepció en el con ex espanyol. En e ec e desp és d'en a a o ma pa de la CEE el gene de 1986, I'economia espanyola ha expe imen a un desen olupamen economic apid, de mane a que du an els da e s anys el país -jun amen amb Po ugal- ha conegu els índexos de c eixemen economic més al s de o a la Comuni a Eu opea. Tanma eix, el p océs de ecupe ació ha ingu una elle ancia especial a Ba celona, a an, sob e o , de la nominació de la ciu a com a seu dels Jocs Olímpics d'es iu del 1992. La nominació, que a eni lloc I'oc ub e de 1986, ha obe una pe spec i a no a a la ciu a , an en e mes economics com u banís ics. Des del pun de is a economic, els jocs han compo a la in e sió mol impo an de ecu sos públics a la ciu a , p oceden s de les adminis acions local, au onomica i cen al. Aques s ecu sos han es a in e i s sob e o en el desen olupamen de la in as uc u a u bana, les quals se a ú il ambé pe al desen olupamen economic u u . D'al a banda, s'ha demos a que els Jocs cons i ueixen una eina excel.len pe a la p omoció de la ciu a , o a a o in la in e sió d'emp eses es ange es i di onen in e nacionalmen la ima ge de Ba celona. Des del pun de is a del planejamen u banís ic, els Jocs han o e una opo uni a única pe du a e me un can i global en la in as uc u a, les comunicacions, I'espo i les ins al.lacions cul u als. Enca a més, els Jocs han possibili a un can i d'escala en les in e encions u banis iques, de al mane a que s'ha pogu passa de les in e encions pun uals del pe íode an e io a la mode ni zació de o a I'es uc u a de la ciu a : el on ma í im ha adqui i no es uncions, les xa xes ia ies i e o ia ies han es a ede inides i una se ie de no es a ees cen als han es a seleccionades pe di ond e en el e i o i de la ciu a les ac i i a s economiques eme gen s (Ajun amen de Ba celona, 1986a). Les conseqüencies d'aques p og ama han a ec a ambé les pa s exis en s de la ciu a , que s'han is o cades a de ini el seu pape de ca a al u u . Aixi doncs, an la ciu a ella i IIEixample com la pe i e ia u bana i els,ba is me opoli ans s'adap en, a la se a mane a, a la no a si uació (Ajun amen de Ba celona 1986b i 1988b). En aques con ex , I'adminis ació ha e isa de nou I'en ocamen del planejamen in oduin una se ie d'idees i ecniques que han ca ac e i za I'u banisme ba celoní du an la segona mei a dels anys ui an a. Pe comenca , I'adminis ació que ha ia accep a el Pla Me opoli a de 1976 com a ma c d'acció hi a ana in oduin g adualmen o mes al e na i es pe a desen olupa -10. Aixi, hom ha o mula plans locals i especials a la majo ia dels dis ic es i s'han execu a un nomb e ele a de p ojec es especí ics amb un in e es u banís ic gene al. L'analisi d'aques s plans i p ojec es ha, de eali za -se a enen les condicions u banis iques i el con ex u ba en que se si uen. En e ec e, en e mes gene als, hom ha olgu o ien a les ac uacions de mane a al que aques es puguin soluciona els p oblemes locals exis en s i, al ma eix emps, po a a la p ac ica idees gene als que a ec- en I'es uc u a de la ciu a . D'al a banda, s'espe a que hom les pugui po a a la p ac ica a cu o a mig e mini, de mane a que el comp omís amb el esul a inal sigui mol al . La conseqüencia és el e o camen del planejamen com a me ode d'a aluació i de desen olupamen de p opos es en el con ex u ba. Aixi, el planejamen ha esde ingu , en aques pe íode d'ex emada in e enció pública en la ans o mació de la ciu a , un ins umen impo an a les mans de I'adminis ació local pe al de con ola les ans o macions u banes a di e en s escales d'in e enció. L'escala pe i a inclou el pla d'a ees de no a cen ali a , el pla de ies de la ciu a , la emodelació de la xa xa e o ia ia i les a ees olímpiques. Les p opos es pe ['escala u bana in e media, es e e eixen a la zona de ehabili ació in eg ada de la ciu a ella, a les mesu es pe a I'Eixample, a la se ie de Plans Especials en els dis ic es adicionals i a les u bani zacions ma ginals, així com a d'al es inicia i es de emodelació u bana o de ans o mació en pun s es a egics de la ciu a (Busque s, 1985). Aques conjun de plans i p ojec es ac a doncs d'enca a els p incipals p oblemes u bans dels quals s'ha desc i la genesi en els apa a s an e io s. Així, pe al d'a ebli la demanda d'espai e cia i al cen e de la ciu a , s'ha elabo a un pla pe a selecciona i cons ui a ees de no a cen ali a que ha es a igen els da e s es anys. Aques pla p oposa do ze no es a ees pe es abli negocis i equipamen s, si uades en e el cen e i el cin u ó de la pe i e ia. D'aques a mane a slap o i a el sol disponible en llocs in e s icials, ocupa s p e iamen pe es acions de e oca il, pe ab iques obsole es i d'al es es uc u es u banes en desús. Aques es no es a ees d'a acció es an si uades no gai e lluny del cen e i pe segueixen equali ica el conjun de la ciu a mi jancan la in oducció d'una di e si icació de un- cions (o icines i come cos, pe o ambé pa cs, ins al.lacions espo i es i esplais cul u als) i, al ma eix emps, alleuge i la p essio sob e IIEixample (Ajun amen de Ba celona, 1987b). Tanma eix, s'han p odu'i algunes c í iques con a aques a polí ica, en el sen i que les no es a ees es oben massa p op del cen e adicional pe pode es end e amb e ec i i a els e ec es de cen ali a cap a la es a de I'a ea me opoli ana. Segons aques es c í iques, aixo ocasiona ia un inc emen en els p eus de les p opie a s immobilia ies en una pa impo an de la ciu a cen al sense que es p oduís una dispe sió eal de les ac i i a s e cia ies a I'a ea me opoli ana en la se a o ali a . En les no es a ees d'a acció es oben les qua e a ees olímpiques que o e i an habi a ges, ins al.lacions espo i es i d1en enamen , espais obe s i al es equipamen s necessa is pels Jocs Olímpics. A a bé, aques es a ees ambé s'han concebu com pa s u u es de la ciu a i, passa s els jocs, con e i an els ba is cen als nous, en ba is especiali za s en ipus d'ac i i a s di e en s. Pe exemple, la Vila Olímpica esde ind a un ba i esidencial i come cial, amb una o a o ien ació cap a la ecupe ació del passeig ma í im com a pa simbolica de la ciu a (ho els, es au an s, ac i i a s d'esplai, espo s nau ics) (Bohigas, 1988). La inali zació de la xa xa de ca e e es i la e o ma de la in as uc u a e o ia ia, jun amen amb el cin u ó li o al i els espais obe s da an del passeig ma í im, dissenya s ecen men , causa an impac e i c ea an no es espec a i es d'ús a o el lle an de la ciu a (Ajun amen de Ba celona, 1988~). En aques sen i , no hi ha cap dub e que els Jocs han es a alho a un p e ex i un ca ali zado pe en on a una se ie de qües ions penden s a la ciu a i, al ma eix emps, ajus a la se a es uc u a sence a als eque imen s de compe i i i a in e nacional. Aques ambien de p ospe i a economica i d'impo an s p ojec es pod ia eni el seu con apun en un inc emen de la seg egació e i o ial de di e en s g ups socials. En e ec e, des del 1986 la logica del me ca de la p opie a immobilia ia, ja esmen ada en pa ag a s an e io s, ha inc emen a la se a impo ancia com a mecanisme d'expulsió d'algunes ac i i a s i es a s socials de di e ses a ees de la ciu a . Aixo és degu p incipalmen a I'inc emen ex ao dina iamen apid dels p eus del sol a la ciu a en els da e s es anys. La in ensi a de I'inc emen ha es a supe io a les pa s cen als de la ciu a , on en nomes un any (del 1987 al 1988) els p eus dels habi a ges nous s'han inc emen a en un 50,8% (a I'Eixample) i ins un 100% (a Diagonal i Ped albes). La p essio di e encial sob e els p eus del sol i de la p opie a immobilia ia a les pa s cen als de la ciu a es sob e o , al i com ja s'ha explica , el esul a del desig pe pa de les ac i i as e cia ies (bancs, come cos, e c.) a I'a ea de la ciu a on I'exis encia d'uns es anda ds u bans ele a s coincideix amb una al a accessibili a . Les mesu es adminis a i es pe ele a I'accessibili a d'al es a ees mi jancan una polí ica de anspo s públics han es a ímides i és massa d'ho a pe ju ja si la polí ica d'a ees cen als no es, que s'ha desc i als pa ag a s an e io s, ind a exi en un u u immedia . Men es an , els p eus del sol con inuen a a o in el desplacamen d'indus ia cap a o a dels lími s de la ciu a i I'habi a ge ha esde ingu un p oblema impo an pe una g an pa de la població. Aixi, la no a in e sió en ac i i a s indus ials que eque eixen supe ícies g ans, que en el pe íode an e io endia a mou e's cap al p ime cin u ó me opoli a, a a es concen a sob e o en la segona co ona me opoli ana i, ins i o , més lluny (Alemany e al. 1985; Lla ch i Saez 1986). D'al a banda, els p eus de I'habi a ge an que sigui di ícil accedi -hi: la hipo eca mi jana pe com- p a una casa de no a cons ucció a Ba celona, amb un p és ec a in anys i amb un in e es ap oxima del 15%, excedeix el sala i o al mi ja d'un eballado especiali za . La cons ucció d'habi a ges públics es oba mol lluny de les necessi a s eals: I'any 1988, a o a la p o íncia de Ba celona, amb uns 4,5 milions d'habi an s, només es an p ojec a 3.51 1 habi a ges p omociona s públicamen , en on de les 22.819 uni a s p omocionades p i adamen . El esul a s d'aques a si uació són di e sos. En p i- me lloc, la població de la ciu a cen al i del p ime cin u ó min a en e mes absolu s. Aixi, a la ciu a cen al el pun més al a se I'any 1979, quan el nomb e d'habi an s a a iba a 1.816.000. Des d'alesho es enca la població ha dismin ii cons an men i I'any 1988 e a d11.744.000 habi an s. Pe o més impo an s que les xi es absolu es són els aspec es quali a ius d'aques p océs. Tal i com di e sos au o s han ema ca , el me ca de la p opie a immobilia ia pod ia ac ua de il e, ja que e é alguns ipus dlhabi an s i o ca la ma xa d'al es (Cab é i Puchades, 1986). Aixi, doncs, a isc de simpli ica massa, es po a i ma que els g ups que enen més di icul a s pe oba habi a ges adequa s a la ciu a cen al són elsjo es, les amíles nomb oses que necessi en mol dlespai i la gen amb pocs ing essos. Pe an , si no es p e euen mesu es pe e i a -ho pa s impo an s de la ciu a es euen abocades a p ocessos d'en ellimen i de gen y ica ion. Aques es endencies pod ien con ibui a ap o undi , a mig e mini, les desigual a s en la dis ibució de la enda sob e el e i o i me opoli a, desigual a s que en el p esen són ja p ou impo an s. Aixi, una enques a eali zada el 1986 (E.M.B. 19881, a de ec- a la dis ibució de g ups socials al e i o i de I'a ea me opoli ana de Ba celona (Taula 11) Un al e es udi, u ili zan dades del 1985 pe es ima la enda amilia disponible, ha p o a ambé I'exis encia de di e encies mol impo an s. Aixi, la enda amilia mi jana disponible pe capi a del dis ic e més ic de Ba celona se ia 3,4 egades supe io a la del municipi més pob e de la pe i e ia. La di e encia enca a és més impo an si enim en comp e que I'es udi u ili za pe compa a uni a s g ans amb més de 100.000 habi an s (Oli e di ., 1989). La dialec ica en e les po enciali a s desc i es an e io men i aques s p oblemes socials con igu a a el u u de Ba celona. Condicions socio-economiques segons el lloc de esidencia, 1986 lng essos baixos lng essos mi jans lng essos al s No con es a Ba celona 17,9 61,6 5,3 15,5 Res a del p ime cin u o me opoli a 31,7 56,7 2,5 92 Fon : IEMB (1987). BIBLIOGRAFIA A.C. (1934); Ba celona, esquemas pa a el p oyec o de conjun o. Ajun amen de Ba celona (1954); Plan de O denación de Ba celona ysu zona de in luencia. Memo ia, Comisión Supe io de O denación P o incial/O icina de Es udios del Ayun amien o de Ba celona. Ajun amen de Ba celona (1983); Plans i P ojec es pe Ba celona, 1981-1982, Ba celona. Ajun amen de Ba celona (l986a 1; "Ba celona y 10s Juegos Olímpicos de 1992" a Ba celona Me opolis Medi e anea, Quade n Cen al no 2. Ajun amen de Ba celona (1986b); "La ehabili ació de la Ciu a Vella" a Ba celona Me opolis Medi e anea, Quade n Cen al n." 1. Ajun amen de Ba celona (1987a); U banisme a Ba ce- lona. Plans cap al 92, Ba celona. Ajun amen de Ba celona (1987b); ees de no a cen ali a , Ba celona. Ajun amen de Ba celona (1988a); Anua io Es adis ico, Ba celona. Ajun amen de Ba celona (1988b); Es udi de I'Eixample, Ba celona. Ajun amen de Ba celona (1988~); "La Ba celona de 1993" a Ba celona Me opolis Medi e anea, Quade n Cen- al n." 9. Alemany, Joan e al. (1985); "Tendencias económicas y polí icas me opoli anas en el á ea de Ba celona" a Es udios Te i o iales n." 19. Bohigas, O iol (1985); Recons ucció de Ba celona, Ba celona, Edicions 62. Bohigas, O iol e al. (1988); T ans o mación de un en e ma i imo. Ba celona. La Villa Olímpica, 1992, Ba celona, Gus a o Geli, ed. Bo ja, Jo di e al. (1971); "La g an Ba celona" a Cons- ucción, A qui ec u a, U banismo, n." 10. Busque s, Joan (1977); "iMac oce alia ba celonesa o ciu- dades ca alanas?", Mad id a Ciudad y Te i o io n." 2. Busque s, Joan (1985); "Los g andes obje i os de la ans o mación u bana de Ba celona", a G andes P o- yec os U banis icos, Mad id, lns i u o del Te i o io y U banis no. MOPU. Cab é, Anna i Puchades, Isabel (1986); "La població de Ba celona i el seu en o n al segle XX a L'A enc n." 88. Capel, Ho acio (1977); Capi alismo y mo ologia u - bana en Espaia, Ba celona, Los Lib os del Co del. Ce dá, llde onso (1867); Teo ia Gene al de la U bani- zación y aplicación de sus p incipios y doc inas a la Re o ma y Ensanche de Ba celona, Mad id, 1968. lns i u o de Es udios Fiscales. Comisión de U banismo y Se icios Comunes de Ba celona y o os Municipios (1973); Plan Gene al de O denación U bana y Te i o ial de la Coma ca de Ba celona, Ba celona. Coope ación Me opoli ana de Ba celona (1976); Plan Gene al Me opoli ana de O denación U bana de la En idad Municipal Me opoli ana de Ba celona, Ba - celona. Co po ación Me opoli ana de Ba celona (1 987); P ojec a la ciu a me opoli ana. Ob es, plans i p ojec es 1981-1986, Ba celona. Fe e , Amado (1982); La i ienda masi a y la o - mación me opoli ana de Ba celona, Ba celonqETSAB. Gale a, Mon se a (1973); Bibliog a ia geog á ica de la ciudad de Ba celona, Ba celona, Ajun amen de Ba ce- lona / C.S.I.C. 2 ol. Ins i u d'Es udis Me opoli ans de Ba celona (1987); Enques a Me opoli ana 1986. Condicions de ida i BIBLIOGRAFIA habi s de la població me opoli ana de Ba celona, Ba celona, I.E.M.B. Lla ch, En ic i Sáenz, Xa ie (1986); "El e me opoli a a Ba celona: una ap oximació economica", a L'A enc n." 88. Lla ch, En ic (1987); "Guanya -se la ida", a Ba celona Me opoli Medi e anea, Quade n Cen al n." 7. Lleona , Pe e e al. (1985); El e cia i0 en el ámbi o me opoli ano de Ba celona, Ba celona, Co po ació Me opoli ana de Ba celona. Lluch, E nes i Gaspa , Joan (1972); Els p eus dels sol a Ca alunya, Ba celona, Banca Ca alana. Labo a o i dlU banisme de Ba celona (1972); "El ea Me opoli ana de Ba celona", a Cuade nos de A qui ec- u a y U banismo n." 87. Nadal, F ancesc (1986); "El municipis del pla de Ba celona: una pe spec i a geog a ia. En e la deg adació i la g an Ba celona, 1874-1904, a L'A enc n." 95. Ma o ell, Vicen e e al. (1970); His o ia del U banismo en Ba celona: del Pla Ce da al ea Me opoli ana, Ba celona, Ajun amen de Ba celona. Massana, Ca me i Roca, F ancesc (1973); "Es a egies u banes i eali a u bana a I'a ea de Ba celona", a A al, F ancesc e al.: Economia c i ica: una pe spec i a ca alana. Ba celona Edicions 62. Nadal, Jo di i Fon ana, Josep (1977); "Spain 1914-1970" a Cipolla, Ca lo M. ed.: The on ana economic his o y o Eu ope ( ol. 61, Hassocks, Ha es e P ess. Nel.10, O iol (1987); "El anspo públic i I'o denació del e i o i a I'a ea de Ba celona", a Espais n." 7. Oli e , Josep, di . (1989); Es imació de la enda amilia disponible pe capi a de Ba celona, els seus dis ic es i els 27 municipis de la Co po ació Me opoli ana de Ba celona (1985), Ba celona, Ajun amen de Ba celona. Romague a, R. i Do , J.N (1972); El ea Me opoli ana de Ba celona; genesis y p oblemá ica, Ba celona, Moneda y C édi o. Sole , Joan (1987); "Passa , p esen i u u de la població de Ba celona", a Ba celona Me opoli Medi e anea, Quade n Cen al n." 7. Roca, F ancesc (1979); Polí ica economica i e i o i a Ca alunya, 1901-1939, Ba celona, Ke es. T ullen, Joan e al. (1988); Ba celona en e a la c isis, Ba celona, I.E.M.B. Te án, Fe nando de (1982); Planeamien o u bano en la Espaia con empo ánea, 1900-1980, Mad id, Alianza Ed. Vila, Pau i Cassassas, Luis (1974); Ba celona i la se a odalia al lla g del emps, Ba celona, Aedos. Vila , Pie e (1936); "Ba cellone" a Re ue Geog aphique des Py ennees e du Sud-Oues , ol VII, asc. 1.