NOTES
SOBRE
EL
PLANEJAMENT URBANÍSTIC
A
CATALUNYA,
AVUI
Desemb e
1990
~V~YUEL
RBAS
PIERA
Ca ed a ic d1U banisme de
1'E.T.S.
dH qui ec u a de Ba celona
SUMARI
1.
In oducció
2.
Planejamen eo ic
3.
Conclusions p ac iques i (( ecep es)) del
planejamen
4.
A la mane a d'un esum
Addenda (en ocasió de la p esen ació o al del
ex an e io )
1.
In oducció
Al meu an e io esc i No es a una p opos a pe e i a
el planejamen me opoli a de Ba celona1, de eb e
del 1990, han segui les apo acions de Lluís Casassas
.Re lexions a I'en o n del concep e de egió a inals
del segle
xx.
publica a la Re is a de Ca alunya i ambé
el seu discu s d'inaugu ació academica a I'lns i u
dlEs udis Ca alans, i ula La ciu a me opoli ana
i
la
uni a de Ca alunya2.
Pe la me a banda, c ec no ha e es a inac iu du an
aques pe íode: en són p o a la ponencia U banisme
d'accio ip e isio, p esen ada al Cong es dlU banisme
i Te i o i de Ca alunya, de la qual des aco els sub-
í ols .El declina de la u opia a Ba celona)), .La no a
dimensió
i
les ciu a s me opoli anes: les a ees
me opoli anes., i <<Els plans gene als d'ús del sol són
a ui p ac icamen inabo dables. com a di ec amen
comp omesos en la asca que aquí ens ocupa; i
enca a un a icle publica a EI
Pais(juny de 1990) amb
el í ol ~Viejas y nue as dispu as)) (que jo ha ia i ula
.Es ho a de hace el balance: u banismo de Ca alu-
ña.1 que adu'ia i esumia la ponencia esmen ada.
He d'a egi a la llis a les dues ponencies, enca a
inedi es, dels a qui ec es Nuno Po as IDesa ollo de
las á eas me opoli anas: expe iencias ibé icas y
eu opeas) i Damián Que o (Las g andes me opolis
en la enc ucijada: aglome aciones en decli e o
cosmopolis compe i i asl, p esen ades a les jo nades
que an eni lloc a Se illa els dies 19 i 20 de
no emb e de 1990, com a apo acions mol alides
pe al deba gene al que ens ocupa.
2.
Plan ejamen eo ic
A la me a no a de eb e de 1990, comple ada amb
el més ex ens eball de Casassas (discu s inaugu al
de I'IEC), dono pe plan eja el p oblema penden del
planejamen nacional i pe acla i I'e o en que ens
Vegeu-ne el ex a les pagines
21-24
del p esen quade n.
Una p ime a e sió d'aques eball, amb el í ol [[Sob e quins són
els ambi s més adequa s pe
a
les decisions e i o ials., és el
e ce documen publica en aques quade n (pagines
25-49).
mo em, en es a s en ambi s in e io s de planejamen
com a maxima ambició. C ec pe an e iden :
a) Que cal conside a globalmen el P incipa com
a ma c únic de o a decisió e i o ial, incloses les
que a ec in, de so ida, a les a ees me opoli anes.
Així, conside a el Pla Nacional Te i o ial com
e i able Pla es a egic.
b) Que cal adequa els planejamen s en cu s o
u u s a una eali a de dependencia.
No he d'insis i -hi més. Només el p og és en I1acciÓ
pod a en iqui les a i macions Ilancades. Ho a iba em
a eu e?
El que he di supedi a, pe o no nega, les eali a s
u banes me opoli anes. Pe an , cal abo da no a-
men el planejamen de les a ees me opoli anes com
a p oblema nos e i ac ual; a ui Ba celona i Ta agona,
po se Cos a B a a cen al, i po se algun dia Lleida.
El p océs que Nuno Po as assenyala a esquemi-
icamen a Se illa (u bani zació, subu biali zació,
eno ació del cen e, i inalmen ecen amen des-
cen ali za a les pe i e ies) e o ca b illan men la
eo ia ja classica sob e I'es uc u a me opoli ana:
-
Es uc u a di usa, que es én la cen ali a so-
b e la pe i e ia amb homogene'i a de ni ells pe o
amb di e si a de ca ac e s.
-
G an accessibili a com a condició mínima i
sine qua non.
-
Que es ac a d'una hipo esi més que d'una
esi, no an d'una es uc u a pu a com d'una eal
endencia en e s ella, basada en la cen ali a
mo o a del conjun . La eo ia classica ha
e oluciona , pe o, ecen men amb I'adquisició de
no es ca ac e ís iques que cal eni ben p esen s.
-
El inal del ze o g ow h i el e o n al c eixemen ,
'
si més no quali a iu.
-
La endencia e s plans es a egics,
ocasionals, de mol es gue illes en lloc d'una g an
ba alla. Aques a cons a ació implica:
a) Plans de edacció apida, di ec amen
aboca s als p ojec es i a les ob es.
b) Plans d'ap o ació gai ebé aci a, pe aco -
dada an icipadamen , plans sob e accions
accep ades pe consens implíci . Cal en aques
pun
ence els esculls: assegu a la pa icipació
amb la discussió p e ia de les a eccions o
ese es con ingudes; i assegu a la ges ió,
amb un seguimen ecnico-adminis a iu que no
deixi mai de pe ja la eali zació de les accions o
ese es consen ides.
-
El planejamen pun ual (se n'ha di pe [[peda-
COS,,) i selec iu (no es po e o ); que és an com
em a i za -la impo ancia dels p ecep ius p og a-
mes quad iennals i I'es udi de iabili a p essu-
pos a ia
i
inance a.
-
La endencia als plans conce a s, p opis de la
socialdemoc acia o capi alisme a enua i con ola
en el qual ens mo em: en lloc de ecó e a les
sociali zacions de bens, o a una g an p essió iscal
p opo cionada als ing essos, es ac a a a de
end e amb condicions la eali zació de les accions
públiques. Les condicions són:
a) Que dels Plans s'en desp enguin guanys
eals que eng esquin alguns p omo o s p e-
po en s. Sense aixo no hi ha u banisme con-
ce a .
b) Que en el .negoci,, hi pa icipi ambé la
Comuni a , no pe mi ja de axes i impos os,
sinó amb cessions pac ades p e iamen . És
aques a una exigencia mínima elemen al.
C) Que, a més, hom con oli el [<negocim, o i les
cessions obligades, pe al que ningú no abusi
de ningú i o s en su in solida iamen bene icia s.
Colo ó inal i inalis a.
d) Aixo implica que ii' el [(comp ado . sinó el
enedo d'accions, és a di , la Comuni a , a
a és dels pode s legisla ius i públics.
Pe sonalmen , el sis ema no m'ag ada, pe o és la
moda, que ol di la eali a ac ual; cal ap o i a -la i
ed eca -la.
3.
Conclusions p ac iques
i
(( ecep es))
del planejamen
Pel que a al planejamen a escala nacional, cal un Pla
Gene al o al, ac a suma iamen , la pa p ojec ual
del qual sigui mes o menys així, com es de alla a
con inuació.
-
Una llis a d'objec ius a e me mi ja.
-
Una al a, d'objec ius a lla g e me. Els dels
apa a s1 i
2
són els documen s impo an s.
-
Una col~lecció de planols sec o ials, amb
exp essió g a ica
i
e i o iali zada, quan sigui
possible, dels dis in s objec ius.
-
Un plano1 esum, amb supe posició de les
di e ses accions i ese es necessa ies pe
acompli els objec ius.
Dub o que el Pla Gene al Pa cial de la Regió
I
de
1936
sigui necessa i o con enien , sinó és com a un dels
an s que cal e pe desen olupa , p ecisa o acla i
egionalmen el Pla Nacional.
En can i, sí que cald ia e , d'aco d amb les no es
pau es que he p ocu a explica més amun , el pla
gene al pa cialíssim de la Regió U bana de Ba celo-
na. Sé que la me a a i mació po se polemica, pe o
c ec que en ixa I'ambi e i o ial cald ia eni p esen s
els ambi s me opoli ans de Sabadell-Te assa i de
Badalona, que enen, al meu pa e , en i a su icien
com pe a conside a -10s cen es de sis emes o bi a s
en ce a mane a au onoms. Se ia aixo una apos a
més pe e o ca I'es uc u a di usa. La discussió
queda obe a, pe quan oqui.
Pel que a a /'escala de Ba celona egió u bana, la e-
i icació de les ca ac e ís iques que enume a la eo ia
classica
i
que abans he eco da signi ica eni en
comp e els següen s aspec es:
El omen de I'es uc u a di usa, o sigui es o ca -se
pe al de po a cen ali a a la pe i e ia. En els
eballs dels anys 1963-65 somnia em com a
deside a a la consolidació de cen es a la p ime a
co ona, Ba celona-San s i Ba celona-San And eu,
pe con aposa i di ond e el CBD, com alesho es
deiem. A ui, ambdós són eali a s p ome edo es, un
a I'en o n de la placa dels Pa'isos Ca alans i I'al e a
I'es ació de Fab a i Puig-Hipe co . De la ma eixa
mane a, cald ia en un u u immedia po encia les
successi es co ones, ocali zan els llocs selecciona s
pel planejamen es a egic. En aques a línia, ja hi ha
mol a eina e a i a ancada.
La cul u a de I'accessibili a signi ica el e o n als
sis emes esponja s, de e ícula, aniso ops; i
pa al4elamen ese a els sis emes concen a-
ciona is de cin u ons i ondes pe als ansi s a a és
de la ciu a i pe odeja els ba is, al com ecomana a
en 1963 I'enca a alid Buchanan Repo . Hom po
exempli ica aquell model amb el p e is ((e ec e
egado a. (esponja) que c ea a el Segon Cin u ó a
peu de mun anya, en subs i ució de I'ac ual doble
A agó-G an Via, cla amen concen aciona i, pe o, a
I'in e io de la ciu a .
El ca ac e d'hipo esi o endencial signi ica que hom
no pa eix gene almen d'un poblamen homogeni,
iso op o di ús. Cal no oblida la p esencia del nucli
o igina i, la ciu a adicional que ha dona o igen, i
empen a al conjun .
És a di , que hom no po descu a al cos a del nous
c eixemen s I'e apa de eno ació in e io i mol
pa icula men la eno ació dels ba is ells. No és
obliga o i eni zones deg adades! Cal alla una polí i-
ca d'habi a ge i de sanejamen , con eni les e cia-
i zacions excessi es amb una polí ica de con ol
es a egic dels p eus del sol, Única ia pe a possibili a
aquell equilib i.
Pel que a a les (( ecep es)> de planejamen de i ades
de les no es ca ac e is iques assenyalades, cal p i-
me e lexiona en el e eny, gens unanimemen
accep a , de la u opia u bana. La u opia demana c eu-
e-hi, eballa -hi i educa -hi a les no es gene acions
que hau an de ui -la. Només així es po pa la se io-
samen de les qües ions a les quals ens e e im a a.
P epa a un planejamen pel c eixemen , ja que malg a
I'e iden i i e e sible descens demog a ic, els nous
habi an s demanen cada dia majo quali a u bana, ja
sigui en ba is nous o mi jancan la ehabili ació dels
ap o i ables.
La demanda de quali a ambien al ambé es adueix
en I1apa iciÓ de no es necessi a s, que cal sa is e
des dels equipamen s. En són exemples les no es
necessi a s cul u als (cen es cí ico-cul u als, el
consum del paisa ge pe -u ba
i
me opoli a) i ambé
les ac uals ba eges de e cia i amb secunda i (pa cs
ecnolbgics, indús ia ina) o almen compa ibles.
És necessa i p epa a un pla (<es a egic., de gue i-
lles com s'ha di , d'accions mol mesu ades,
mul iplicado es i selec es. Rapid en la edacció i en
I'ap o ació, en el sen i que he in en a explica .
Cal, pe o, sal a , aixo sí, el p incipi de la segu e a
ju ídica, i pe an implica la p opie a en el p océs
p epa a o i del pla es a egic. Cald a sal a ambé el
p incipi de la pa icipació. So in n'hi ha p ou amb una
campanya p e ia d'opinió, hones amen po ada i
di igida.
Les no es ca ac e is iques essal en la impo ancia
dels lími s econo nics, e i o ials i de ges ió. Assumi
plenamen els lími s assegu a alho a la ac ibili a
( easibili yl i la selec i i a del Pla. Aquí essal a, com
ja he di abans, la impo ancia del p og ama i de
I'es udi economico- inance , dos documen s que no
cal inno a pe que ja igu en a la llis a habi ual.
A es que no comp em amb una Adminis ació ica en
p opie a s immobilia ies i e i o ials, ni ampoc, pe
a a, amb un sis ema iscalmen ic, la social-demo-
c acia impe an ens po a a a busca la col~labo ació
d'agen s p i a s dins d'un quad e d'u banisme con-
ce a , amb les degudes ga an ies que he explica
més amun . Ja Ped o Bidago , en els anys cinquan a,
es e e ia pe exp essa aques a idea al (chaque eo
u banís ico~. Hem p og essa mol en aques a di ec-
ció, i a ui accep em, pe aons p agma iques i de pos-
sibilisme, les accions conce ades que escandali za en
a an s en el alli in en del minis e Mo es al 1970.

Amés de les ga an ies economiques i onamen almen
de jus ícia social que he assenyala abans, ull essal a
-posa s en el e eny de la conce ació de la cosa
pública amb agen s p i a s- que cal mol especial-
men a ina el p océs de selecció d'accions i omissions:
Se an d'in e es p e e en aquelles accions que
conco din p imo dialmen amb els objec ius globals
del Pla Nacional, si hi os, i a més, que llu eali zació
ep esen i la majo quo a de bé comú en on d'al es.
4.
A la mane a d'un esum
En e ec e, el pla u banís ic és el ma c que el pla
es a egic mai no con adi a ni ulne a a; i a més el
p og ama del pla u banís ic se a el epe o i del qual
en neixi algun o mol s dels objec ius del pla es a egic;
i, en conseqüencia, ambé alguna o mol es de les
se es inicia i es.
El pla es a egic, en can i, és un pla de ges ió, igu a4
que ins a a no han p e is mai ni la ciencia u bana ni
la eo ia del planejamen ísic,
i
que cald a inco po a
amb apidesa si olem se ealis es.
a) Cal un Pla Nacional dlU banisme i en la se a El pla u banís ic de ineix la da e a i impo an issima
consecució cal no planye es o cos pe que és asca de la ges ió d'una mane a emb iona ia -en
a ui la maxima assigna u a penden del I'es ic e sen i de la pa aula- a pa i del epe o i
planejamen u banís ic de Ca alunya. És el pla i alo ació d'accions i ese es con ingudes a I'es udi
es a egic. economico- inance .
b) Cal ambé, dins de I'an e io , un pla mode -
ni za pe a la egió u bana de Ba celona que
endeixi a e o ca una es uc u a ecen ali zada
a la pe i e ia.
C) Els plans de ni ell in e io ani ien empo-
almen en si uació d'immedia esa amb els
p ojec es d'a qui ec u a. Se ien agils, pun uals,
in enciona s, limi a s i e íme s pe que llu
execució no es a ia espe a . És a di , a mes,
ges ionables i ges iona s.
d) Con io plenamen en la discussió d'aques es
no es, pe descub i -ne els e o s i e e ma -ne
els ence s, si n'hi ha.
Addenda (en ocasió de la p esen ació o al del
ex an e io )
Em sembla impo an e e i -me al planejamen
es a egic, ben ep esen a a Ca alunya pel Pla
Es a egic Ba celona
2000
i
els seus objec ius.
Un pla es a egic, o
i
que mol so in é objec ius
plenamen e i o ials, neix d'uns camps ben di e en s
dels que ma quen I'a encada d'un pla u banís ic;
pe o en cap momen no es po di que no inguin es
a eu e I'un i I'al e.
Pe o el pla es a egic, en no se , com no és, un pla
global i omnicomp ensiu, é les mans lliu es pe e
in el.ligen men la selecció d'objec ius -i pe an de
les accions que se'n segui an- només guia pe la
maxima e iciencia ( elació cos - esul a s de o a mena)
i posa -10s a subhas a (es un di ) en e els seus
p omo o s, ambé anomena s socis. Pe an , el pla
es a egic és un pla empo al de ges ió i inancamen
(p i a , semipúblic i a amen públic) d'aquelles accions
escollides pe a un ho i zó empo al a ca ec d'un
agen p i a o semipúblic ( ull signi ica amb aques
nom o a I'ex ensa gama de socie a s p i ades
municipals, emp eses mix es, conce ades o con-
cessiona ies).
Es ac a, pe an , de conjumina I'in e es p i a
( endimen di ec e mone a i) amb un objec iu d'in e es
públic que, com he di , coincidi a -o al menys no
en a a en con lic e- amb un objec iu del pla
u banís ic,
L'exemple més cla d'aques a any de coincidencia el
dóna
la igu a-no a-dels
plans con ac e, és a di ,
d'aquells plans des ina s a assoli objec ius que hom
de ineix, con igu a, a alua i con ia so a de e minades
condicions a I'acció execu i a d'un ens con ac a .
Aquí ambé em e e mo amb el que he di a les no es
p eceden s sob e els plans d'a ui; que so in hau an
de se negoci o no se , pe o que aixo no ha
d'escandali za a ningú si el p eu és con ola ,
media i za i pa icipa pe I'au o i a co esponen .
Així, doncs, i a mane a de conclusió, la eo ia del pla-
nejamen hau ia de manlle a aques a igu a polí ica
i emp esa ial que són els nous plans es a egics pe
elabo a -ne llu eo ia u banís ica. Se ien doncs,
espec e al planejamen u banís ic, plans de ges ió,
pun uals, conjun u als o d'opo uni a , limi a s i pac a s.
Amb I'enuncia d'aques es ca ac e ís iques m'a enco
a una u u a elabo ació, que cald a eni des d'a a
mol en comp e a I'ho a de con egi els plans u ba-
nís ics del u u immedia . Que aques s són, a i de
comp es, els que més ens in e essen. Po se
d'aques a mane a inco po a íem a la no a gene ació
de plans u banís ics les no es de lexibili a , ac ibi-
li a i mínim cos públic que de an de emps enim
demanan , a la is a dels co esponen s enca ca a-
men , complexi a i inabas abili a dels plans classics
que la llei igen de ineix i exigeix. Po se així ambé
ens a anca em cap a la ~~sos enibili a )~ dels plans en
el seu aspec e ene ge ic i ecologic, que la doc ina
anglosaxona es a ja p edican a pa i de I1in o me
Un
u u pe a o s de la Comissió Mundial pe al Desen-
olupamen del Medi.