Notes sobre el planejament urbanístic a Catalunya, avui

NOTES SOBRE EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC A CATALUNYA, AVUI Desemb e 1990 ~V~YUEL RBAS PIERA Ca ed a ic d1U banisme de 1'E.T.S. dH qui ec u a de Ba celona SUMARI 1. In oducció 2. Planejamen eo ic 3. Conclusions p ac iques i (( ecep es)) del planejamen 4. A la mane a d'un esum Addenda (en ocasió de la p esen ació o al del ex an e io ) 1. In oducció Al meu an e io esc i No es a una p opos a pe e i a el planejamen me opoli a de Ba celona1, de eb e del 1990, han segui les apo acions de Lluís Casassas .Re lexions a I'en o n del concep e de egió a inals del segle xx. publica a la Re is a de Ca alunya i ambé el seu discu s d'inaugu ació academica a I'lns i u dlEs udis Ca alans, i ula La ciu a me opoli ana i la uni a de Ca alunya2. Pe la me a banda, c ec no ha e es a inac iu du an aques pe íode: en són p o a la ponencia U banisme d'accio ip e isio, p esen ada al Cong es dlU banisme i Te i o i de Ca alunya, de la qual des aco els sub- í ols .El declina de la u opia a Ba celona)), .La no a dimensió i les ciu a s me opoli anes: les a ees me opoli anes., i <<Els plans gene als d'ús del sol són a ui p ac icamen inabo dables. com a di ec amen comp omesos en la asca que aquí ens ocupa; i enca a un a icle publica a EI Pais(juny de 1990) amb el í ol ~Viejas y nue as dispu as)) (que jo ha ia i ula .Es ho a de hace el balance: u banismo de Ca alu- ña.1 que adu'ia i esumia la ponencia esmen ada. He d'a egi a la llis a les dues ponencies, enca a inedi es, dels a qui ec es Nuno Po as IDesa ollo de las á eas me opoli anas: expe iencias ibé icas y eu opeas) i Damián Que o (Las g andes me opolis en la enc ucijada: aglome aciones en decli e o cosmopolis compe i i asl, p esen ades a les jo nades que an eni lloc a Se illa els dies 19 i 20 de no emb e de 1990, com a apo acions mol alides pe al deba gene al que ens ocupa. 2. Plan ejamen eo ic A la me a no a de eb e de 1990, comple ada amb el més ex ens eball de Casassas (discu s inaugu al de I'IEC), dono pe plan eja el p oblema penden del planejamen nacional i pe acla i I'e o en que ens Vegeu-ne el ex a les pagines 21-24 del p esen quade n. Una p ime a e sió d'aques eball, amb el í ol [[Sob e quins són els ambi s més adequa s pe a les decisions e i o ials., és el e ce documen publica en aques quade n (pagines 25-49). mo em, en es a s en ambi s in e io s de planejamen com a maxima ambició. C ec pe an e iden : a) Que cal conside a globalmen el P incipa com a ma c únic de o a decisió e i o ial, incloses les que a ec in, de so ida, a les a ees me opoli anes. Així, conside a el Pla Nacional Te i o ial com e i able Pla es a egic. b) Que cal adequa els planejamen s en cu s o u u s a una eali a de dependencia. No he d'insis i -hi més. Només el p og és en I1acciÓ pod a en iqui les a i macions Ilancades. Ho a iba em a eu e? El que he di supedi a, pe o no nega, les eali a s u banes me opoli anes. Pe an , cal abo da no a- men el planejamen de les a ees me opoli anes com a p oblema nos e i ac ual; a ui Ba celona i Ta agona, po se Cos a B a a cen al, i po se algun dia Lleida. El p océs que Nuno Po as assenyala a esquemi- icamen a Se illa (u bani zació, subu biali zació, eno ació del cen e, i inalmen ecen amen des- cen ali za a les pe i e ies) e o ca b illan men la eo ia ja classica sob e I'es uc u a me opoli ana: - Es uc u a di usa, que es én la cen ali a so- b e la pe i e ia amb homogene'i a de ni ells pe o amb di e si a de ca ac e s. - G an accessibili a com a condició mínima i sine qua non. - Que es ac a d'una hipo esi més que d'una esi, no an d'una es uc u a pu a com d'una eal endencia en e s ella, basada en la cen ali a mo o a del conjun . La eo ia classica ha e oluciona , pe o, ecen men amb I'adquisició de no es ca ac e ís iques que cal eni ben p esen s. - El inal del ze o g ow h i el e o n al c eixemen , ' si més no quali a iu. - La endencia e s plans es a egics, ocasionals, de mol es gue illes en lloc d'una g an ba alla. Aques a cons a ació implica: a) Plans de edacció apida, di ec amen aboca s als p ojec es i a les ob es. b) Plans d'ap o ació gai ebé aci a, pe aco - dada an icipadamen , plans sob e accions accep ades pe consens implíci . Cal en aques pun ence els esculls: assegu a la pa icipació amb la discussió p e ia de les a eccions o ese es con ingudes; i assegu a la ges ió, amb un seguimen ecnico-adminis a iu que no deixi mai de pe ja la eali zació de les accions o ese es consen ides. - El planejamen pun ual (se n'ha di pe [[peda- COS,,) i selec iu (no es po e o ); que és an com em a i za -la impo ancia dels p ecep ius p og a- mes quad iennals i I'es udi de iabili a p essu- pos a ia i inance a. - La endencia als plans conce a s, p opis de la socialdemoc acia o capi alisme a enua i con ola en el qual ens mo em: en lloc de ecó e a les sociali zacions de bens, o a una g an p essió iscal p opo cionada als ing essos, es ac a a a de end e amb condicions la eali zació de les accions públiques. Les condicions són: a) Que dels Plans s'en desp enguin guanys eals que eng esquin alguns p omo o s p e- po en s. Sense aixo no hi ha u banisme con- ce a . b) Que en el .negoci,, hi pa icipi ambé la Comuni a , no pe mi ja de axes i impos os, sinó amb cessions pac ades p e iamen . És aques a una exigencia mínima elemen al. C) Que, a més, hom con oli el [<negocim, o i les cessions obligades, pe al que ningú no abusi de ningú i o s en su in solida iamen bene icia s. Colo ó inal i inalis a. d) Aixo implica que ii' el [(comp ado . sinó el enedo d'accions, és a di , la Comuni a , a a és dels pode s legisla ius i públics. Pe sonalmen , el sis ema no m'ag ada, pe o és la moda, que ol di la eali a ac ual; cal ap o i a -la i ed eca -la. 3. Conclusions p ac iques i (( ecep es)) del planejamen Pel que a al planejamen a escala nacional, cal un Pla Gene al o al, ac a suma iamen , la pa p ojec ual del qual sigui mes o menys així, com es de alla a con inuació. - Una llis a d'objec ius a e me mi ja. - Una al a, d'objec ius a lla g e me. Els dels apa a s1 i 2 són els documen s impo an s. - Una col~lecció de planols sec o ials, amb exp essió g a ica i e i o iali zada, quan sigui possible, dels dis in s objec ius. - Un plano1 esum, amb supe posició de les di e ses accions i ese es necessa ies pe acompli els objec ius. Dub o que el Pla Gene al Pa cial de la Regió I de 1936 sigui necessa i o con enien , sinó és com a un dels an s que cal e pe desen olupa , p ecisa o acla i egionalmen el Pla Nacional. En can i, sí que cald ia e , d'aco d amb les no es pau es que he p ocu a explica més amun , el pla gene al pa cialíssim de la Regió U bana de Ba celo- na. Sé que la me a a i mació po se polemica, pe o c ec que en ixa I'ambi e i o ial cald ia eni p esen s els ambi s me opoli ans de Sabadell-Te assa i de Badalona, que enen, al meu pa e , en i a su icien com pe a conside a -10s cen es de sis emes o bi a s en ce a mane a au onoms. Se ia aixo una apos a més pe e o ca I'es uc u a di usa. La discussió queda obe a, pe quan oqui. Pel que a a /'escala de Ba celona egió u bana, la e- i icació de les ca ac e ís iques que enume a la eo ia classica i que abans he eco da signi ica eni en comp e els següen s aspec es: El omen de I'es uc u a di usa, o sigui es o ca -se pe al de po a cen ali a a la pe i e ia. En els eballs dels anys 1963-65 somnia em com a deside a a la consolidació de cen es a la p ime a co ona, Ba celona-San s i Ba celona-San And eu, pe con aposa i di ond e el CBD, com alesho es deiem. A ui, ambdós són eali a s p ome edo es, un a I'en o n de la placa dels Pa'isos Ca alans i I'al e a I'es ació de Fab a i Puig-Hipe co . De la ma eixa mane a, cald ia en un u u immedia po encia les successi es co ones, ocali zan els llocs selecciona s pel planejamen es a egic. En aques a línia, ja hi ha mol a eina e a i a ancada. La cul u a de I'accessibili a signi ica el e o n als sis emes esponja s, de e ícula, aniso ops; i pa al4elamen ese a els sis emes concen a- ciona is de cin u ons i ondes pe als ansi s a a és de la ciu a i pe odeja els ba is, al com ecomana a en 1963 I'enca a alid Buchanan Repo . Hom po exempli ica aquell model amb el p e is ((e ec e egado a. (esponja) que c ea a el Segon Cin u ó a peu de mun anya, en subs i ució de I'ac ual doble A agó-G an Via, cla amen concen aciona i, pe o, a I'in e io de la ciu a . El ca ac e d'hipo esi o endencial signi ica que hom no pa eix gene almen d'un poblamen homogeni, iso op o di ús. Cal no oblida la p esencia del nucli o igina i, la ciu a adicional que ha dona o igen, i empen a al conjun . És a di , que hom no po descu a al cos a del nous c eixemen s I'e apa de eno ació in e io i mol pa icula men la eno ació dels ba is ells. No és obliga o i eni zones deg adades! Cal alla una polí i- ca d'habi a ge i de sanejamen , con eni les e cia- i zacions excessi es amb una polí ica de con ol es a egic dels p eus del sol, Única ia pe a possibili a aquell equilib i. Pel que a a les (( ecep es)> de planejamen de i ades de les no es ca ac e is iques assenyalades, cal p i- me e lexiona en el e eny, gens unanimemen accep a , de la u opia u bana. La u opia demana c eu- e-hi, eballa -hi i educa -hi a les no es gene acions que hau an de ui -la. Només així es po pa la se io- samen de les qües ions a les quals ens e e im a a. P epa a un planejamen pel c eixemen , ja que malg a I'e iden i i e e sible descens demog a ic, els nous habi an s demanen cada dia majo quali a u bana, ja sigui en ba is nous o mi jancan la ehabili ació dels ap o i ables. La demanda de quali a ambien al ambé es adueix en I1apa iciÓ de no es necessi a s, que cal sa is e des dels equipamen s. En són exemples les no es necessi a s cul u als (cen es cí ico-cul u als, el consum del paisa ge pe -u ba i me opoli a) i ambé les ac uals ba eges de e cia i amb secunda i (pa cs ecnolbgics, indús ia ina) o almen compa ibles. És necessa i p epa a un pla (<es a egic., de gue i- lles com s'ha di , d'accions mol mesu ades, mul iplicado es i selec es. Rapid en la edacció i en I'ap o ació, en el sen i que he in en a explica . Cal, pe o, sal a , aixo sí, el p incipi de la segu e a ju ídica, i pe an implica la p opie a en el p océs p epa a o i del pla es a egic. Cald a sal a ambé el p incipi de la pa icipació. So in n'hi ha p ou amb una campanya p e ia d'opinió, hones amen po ada i di igida. Les no es ca ac e is iques essal en la impo ancia dels lími s econo nics, e i o ials i de ges ió. Assumi plenamen els lími s assegu a alho a la ac ibili a ( easibili yl i la selec i i a del Pla. Aquí essal a, com ja he di abans, la impo ancia del p og ama i de I'es udi economico- inance , dos documen s que no cal inno a pe que ja igu en a la llis a habi ual. A es que no comp em amb una Adminis ació ica en p opie a s immobilia ies i e i o ials, ni ampoc, pe a a, amb un sis ema iscalmen ic, la social-demo- c acia impe an ens po a a a busca la col~labo ació d'agen s p i a s dins d'un quad e d'u banisme con- ce a , amb les degudes ga an ies que he explica més amun . Ja Ped o Bidago , en els anys cinquan a, es e e ia pe exp essa aques a idea al (chaque eo u banís ico~. Hem p og essa mol en aques a di ec- ció, i a ui accep em, pe aons p agma iques i de pos- sibilisme, les accions conce ades que escandali za en a an s en el alli in en del minis e Mo es al 1970. Amés de les ga an ies economiques i onamen almen de jus ícia social que he assenyala abans, ull essal a -posa s en el e eny de la conce ació de la cosa pública amb agen s p i a s- que cal mol especial- men a ina el p océs de selecció d'accions i omissions: Se an d'in e es p e e en aquelles accions que conco din p imo dialmen amb els objec ius globals del Pla Nacional, si hi os, i a més, que llu eali zació ep esen i la majo quo a de bé comú en on d'al es. 4. A la mane a d'un esum En e ec e, el pla u banís ic és el ma c que el pla es a egic mai no con adi a ni ulne a a; i a més el p og ama del pla u banís ic se a el epe o i del qual en neixi algun o mol s dels objec ius del pla es a egic; i, en conseqüencia, ambé alguna o mol es de les se es inicia i es. El pla es a egic, en can i, és un pla de ges ió, igu a4 que ins a a no han p e is mai ni la ciencia u bana ni la eo ia del planejamen ísic, i que cald a inco po a amb apidesa si olem se ealis es. a) Cal un Pla Nacional dlU banisme i en la se a El pla u banís ic de ineix la da e a i impo an issima consecució cal no planye es o cos pe que és asca de la ges ió d'una mane a emb iona ia -en a ui la maxima assigna u a penden del I'es ic e sen i de la pa aula- a pa i del epe o i planejamen u banís ic de Ca alunya. És el pla i alo ació d'accions i ese es con ingudes a I'es udi es a egic. economico- inance . b) Cal ambé, dins de I'an e io , un pla mode - ni za pe a la egió u bana de Ba celona que endeixi a e o ca una es uc u a ecen ali zada a la pe i e ia. C) Els plans de ni ell in e io ani ien empo- almen en si uació d'immedia esa amb els p ojec es d'a qui ec u a. Se ien agils, pun uals, in enciona s, limi a s i e íme s pe que llu execució no es a ia espe a . És a di , a mes, ges ionables i ges iona s. d) Con io plenamen en la discussió d'aques es no es, pe descub i -ne els e o s i e e ma -ne els ence s, si n'hi ha. Addenda (en ocasió de la p esen ació o al del ex an e io ) Em sembla impo an e e i -me al planejamen es a egic, ben ep esen a a Ca alunya pel Pla Es a egic Ba celona 2000 i els seus objec ius. Un pla es a egic, o i que mol so in é objec ius plenamen e i o ials, neix d'uns camps ben di e en s dels que ma quen I'a encada d'un pla u banís ic; pe o en cap momen no es po di que no inguin es a eu e I'un i I'al e. Pe o el pla es a egic, en no se , com no és, un pla global i omnicomp ensiu, é les mans lliu es pe e in el.ligen men la selecció d'objec ius -i pe an de les accions que se'n segui an- només guia pe la maxima e iciencia ( elació cos - esul a s de o a mena) i posa -10s a subhas a (es un di ) en e els seus p omo o s, ambé anomena s socis. Pe an , el pla es a egic és un pla empo al de ges ió i inancamen (p i a , semipúblic i a amen públic) d'aquelles accions escollides pe a un ho i zó empo al a ca ec d'un agen p i a o semipúblic ( ull signi ica amb aques nom o a I'ex ensa gama de socie a s p i ades municipals, emp eses mix es, conce ades o con- cessiona ies). Es ac a, pe an , de conjumina I'in e es p i a ( endimen di ec e mone a i) amb un objec iu d'in e es públic que, com he di , coincidi a -o al menys no en a a en con lic e- amb un objec iu del pla u banís ic, L'exemple més cla d'aques a any de coincidencia el dóna la igu a-no a-dels plans con ac e, és a di , d'aquells plans des ina s a assoli objec ius que hom de ineix, con igu a, a alua i con ia so a de e minades condicions a I'acció execu i a d'un ens con ac a . Aquí ambé em e e mo amb el que he di a les no es p eceden s sob e els plans d'a ui; que so in hau an de se negoci o no se , pe o que aixo no ha d'escandali za a ningú si el p eu és con ola , media i za i pa icipa pe I'au o i a co esponen . Així, doncs, i a mane a de conclusió, la eo ia del pla- nejamen hau ia de manlle a aques a igu a polí ica i emp esa ial que són els nous plans es a egics pe elabo a -ne llu eo ia u banís ica. Se ien doncs, espec e al planejamen u banís ic, plans de ges ió, pun uals, conjun u als o d'opo uni a , limi a s i pac a s. Amb I'enuncia d'aques es ca ac e ís iques m'a enco a una u u a elabo ació, que cald a eni des d'a a mol en comp e a I'ho a de con egi els plans u ba- nís ics del u u immedia . Que aques s són, a i de comp es, els que més ens in e essen. Po se d'aques a mane a inco po a íem a la no a gene ació de plans u banís ics les no es de lexibili a , ac ibi- li a i mínim cos públic que de an de emps enim demanan , a la is a dels co esponen s enca ca a- men , complexi a i inabas abili a dels plans classics que la llei igen de ineix i exigeix. Po se així ambé ens a anca em cap a la ~~sos enibili a )~ dels plans en el seu aspec e ene ge ic i ecologic, que la doc ina anglosaxona es a ja p edican a pa i de I1in o me Un u u pe a o s de la Comissió Mundial pe al Desen- olupamen del Medi.