La adició polí ica alemanya: el pes del passa i la
cons ucció de la no a República Fede al
Joan MARCET
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Wo king Pape n.12
Ba celona 1990
L’any 1945 ha es a anomena mol es egades com l’any ze o («Alemanya,
any ze o» —Robe o Rossellini— 1947), i s’ha associa al pe íode de pos gue a
amb la idea de aula asa. Pe ò les es uc u es econòmiques i socials, les
ideologies eligioses i ilosò iques, les g ans o ces polí iques de l’Alemanya ac ual
enen, e iden men , les se es a els en el passa .
L’he ència his ò ica alemanya es ca ac e i za, a l’inici de l’ac ual RFA (1949),
en p ime lloc pe l’absència d’una adició democ à ica eal. El país no ha ia
conegu mai una e i able e olució libe al, e que ha p oduï el elen imen de
l’agonia de la mona quia i l’a elamen d’es uc u es au o i à ies. La democ àcia
només s’ha implan a a Alemanya desp ès de dues des e es mili a s d amà iques,
el 1918 i el 1945.
La segona ca ac e ís ica de la his ò ia alemanya és el sen imen d’una
us ació, la de la uni a pe duda. La ece ca de la uni a és una p eocupació des
dels inicis del segle XIX. L’emp esa ha es a di ícil i el p eu a paga ele a , ja que la
bu gesia ha sac i ica la democ àcia a aques objec iu.
Du an la p ime a mei a del segle XIX, la llui a pe la uni a alemanya es con on
amb la llui a pe la llibe a polí ica i é un ca àc e cla amen idealis a. Els libe als,
que du an aques a època in en en in lui en el p océs i el 1948 n’aga en la di ecció,
acassen en oba -se al da an l’he ència de l’Alemanya lu e ana: el pa icula isme
i el pode de les dinas ies, l’església, l’a is oc àcia i l’exè ci , que no es a en
disposa s a abdica de la se a secula au o i a . La uni icació es a al, so a la o ma
d’un Es a ede al i so a l’hegemonia de P ússia a ésse l’ob a de Bisma ck. Allò
que la nació alemanya no ha ia pogu aconsegui pe un ac e de olun a sobi ana,
Bisma ck ho a eali za en p o i de l’Es a dels Hohenzolle n, sense posa en pe ill
els p incipis adicionals sob e els quals s’ha ia edi ica aques a pode osa
mona quia. Les dues g ans eali zacions bisma ckianes en e 1850 i 1871 a en
se , la o mació de la uni a alemanya so a la di ecció p ussiana, i la in eg ació de la
bu gesia en expansió dins aques «Reich» uni ica .
Aconseguida la uni icació, la Cons i ució de 1871, que inicia el IIn. Reich, po
de ini -se com un conjun de comp omisos. Pe ò la solidesa d’aques s
comp omisos eposa comple amen sob e la pe sona del Cancelle (Bisma ck ins
el 1890, di e sos pe sona ges medioc es so a el egna de Guillem II en e 1890 i
1918), e i able mes e de l’o gani zació impe ial, egulado de o s els pode s,
esponsable de la polí ica gene al da an l’empe ado .
La des e a i la uïna alemanya a la so ida de la gue a eu opea és o al
esponsabili a de les classes di igen s. Pe ò, l’endemà ma eix de l’a mis ici e usen
decla a -se ençu s i busquen ep end e la se a posició di igen . La mane a com
aconsegueixen aques objec iu és la his ò ia de la República de Weima .
Abandonan el pode a la bu gesia i al socialisme mode a , euen amb sa is acció
els e o s i el decli i de la República de Weima . Les emp a i es que eali zen el
1920 i 1923 pe e o na al pode són p ema u es i decideixen, lla o s, ap o i a la
gal ani zació que el nacional-socialisme a ana ope an sob e la població, i
inança i u ili za aques pode ós mo imen pe a de conse a les se es posicions
econòmiques i ecupe a la se a in luència social i polí ica. El cop d’es a de Hi le
el gene de 1933 és el esul a d’un aco d en e les elles classes di igen s i el pa i
nazi.
És en aques con ex his ò ic que ani an apa eixen les di e ses o ces
polí iques alemanyes, que en meno o majo g au se an el p eceden dels pa i s
ac uals a la RFA.
a) El mo imen libe al
El mo imen libe al apa eix a Alemanya en la p ime a mei a del segle XIX, en
medis uni e si a is p ime , i desp és en una pa de la bu gesia i en e alguns
a is òc a es. Es ac a, pe ò, d’un mo imen di idi i ino gànic: d’una banda els
libe als a o ables a una mona quia cons i ucional, al bicame alisme i a una p uden
libe ali zació de l’Es a ; d’una al a, els libe als-nacionals que busquen la uni a
alemanya a a és del e o çamen de la ede ació (del «Bund») més que a a és
de les llibe a s indi iduals; inalmen , els adicals o demòc a es que e en
epublicans i olien p omou e un model simila al dels Es a s Uni s d’Amè ica.
Els p ime s enien in luència al Sud (sob e o a Àus ia), els segons al No d
(P ússia) i els e ce s en els Es a s més pe i s. Pe ò o s els co en s a en supo a
l’acusació d’inspi a -se en l’es ange i a en se objec e de mesu es ep essi es.
En on del mo imen libe al s’aixeca el nacionalisme, el oman icisme polí ic
que busca en la his ò ia alemanya la on d’inspi ació d’un Es a alemany o iginal,
o ien ació que oba un g an essò dins el ca olicisme alemany que es à en ple
c eixemen . Només les e olucions de 1848 donen un e íme iom als co en s
libe als.
b) El mo imen socialis a
El c eixemen del capi alisme a Alemanya, des de mei a s del segle XIX, a
apa èixe una classe ob e a o a i o gani zada, a la egada que la bu gesia
capi alis a i la pe i a bu gesia libe al i bu oc à ica eemplacen a la ella a is oc àcia.
A a és d’una àpida u bani zació i d’un c eixemen econòmic capi alis a in ens,
l’Alemanya de les àb iques subs i ueix l’Alemanya u al i de les pe i es iles
medie als. El mo imen socialis a és el ui d’aques s can is econòmics i socials,
pe ò es ac a ambé d’un mo imen di idi .
El «socialisme d’Es a », amb Fe dinand Lassalle al on , és el domina ins el
1871. In luencia pe Ma x, Hegel i Fich e, c eu en la necessi a de dona a la classe
ob e a els mi jans pe a la se a au onomia polí ica, do an -lo d’un pa i polí ic
independen , i man é la con iança en la capaci a d’un Es a nacional alemany de e
egna la jus ícia econòmica i social con a la bu gesia.
El 1863, Lassalle unda l’«Associació Gene al Alemanya de eballado s
(ADA)» que s’ani à en o a a Renània, Be lín, Hambu g i F ank u .
Sob e bases di e en s, amb una o gani zació, descen ali zada, es a unda ,
ambé el 1863, la «Unió d’associacions de eballado s alemanys (VDA)» pe dos
socialis es Wilhelm Liebknech i Augus Babel. Malg a l’amis a pe sonal de
Liebknech amb Ma x, ins el 1868 la VDA no adop a el p og ama socialis a de la
In e nacional. L’any següen , la Unió es ans o ma, amb l’adhesió d’alguns
lassalians, en el «Pa i Social-Democ a a dels eballado s (SDAP)» i adop a a
Eisenach un p og ama d’inspi ació ma xis a pe ò a o able a e o mes
democ à iques. Aques g up é la se a p incipal implan ació a Saxonia.
c) Els pa i s du an el IIn. Reich
Poc abans de la cons i ució del IIn. Reich, es c ea pe impuls de Wind ho s el
«Pa i del cen e (Zen um)» on con lueixen conse ado s, libe als i ca òlics i que es
ecolza sob e una xa xa d’o gani zacions di e ses (sindica s c is ians, coope a i es,
mo imen s ju enils) i sob e l’o gani zació sòlida de la je a quia ca òlica i de les
cong egacions eligioses. Con a aques pa i Bisma ck desencadena el
«Kul u kamp » amb l’objec iu de laïci za Alemanya. Desp és de la ic ò ia
conse ado a de 1878, el zen um ecolza à Bisma ck en la llui a con a els
socialis es (llei d’excepció).
Pe la se a banda, els socialis es aconsegueixen uni ica els dos pa i s, so a
la di ecció de Liebknech , que edac a à un p og ama comú adop a en el Cong és
de Go ha el 1875. El nou «Pa i Socialis a Ob e d’Alemanya» so gi de la
uni icació és un pa i o , ecolza sob e els sindica s d’inspi ació socialis a.
Les lleis d’excepció impulsades pe Bisma ck compo en una àpida
deso gani zació del pa i i dels sindica s socialis es i obliguen a c ea una
o gani zació clandes ina (Ro e Feldpos ), dia is i e is es edi a s o a d’Alemanya
(De Social-Demok a i Die Neue Zei ), i a desen olupa o gani zacions sa èl·li s
(associacions espo i es, cul u als...).
A la a do de 1890, desp és de la caiguda de Bisma ck, les lleis d’excepció
o en de ogades i el Pa i Socialis a inicia la econs ucció. En el cong és d’E u
(1891) s’adop a el nom de «Pa i Social-Demòc a a d’Alemanya (SPD)» i
s’enca ega a Ka l Kau sky la edacció d’un nou p og ama. En poc emps el SPD
es con e eix en el p ime pa i socialis a del món i, ambé àpidamen , en el p ime
pa i alemany (35% dels o s i 1.700.000 a ilia s el 1912), dins un quad e de
mul ipa idisme ex em.
d) La República de Weima
Fundada pel SPD, alia als pa i s bu gesos del cen e ca òlic i demòc a es
libe al, la República de Weima és una democ àcia o mal i una democ àcia de
pa i s («Pa eiens aa »). El SPD, que com s’ha di e a abans de la gue a el p ime
pa i alemany, eu encada la se a uni a abans ma eix del inal de la gue a.
L’ala esque a e olucionà ia (Rosa Luxembu g, Ka l Liebknech , Cla a
Ze kin...) s’escindeix del SPD i c ea el 1916 la Lliga espa akis a (Spa akusbund).
L’ab il de 1917, alguns eminen s líde s socialdemòc a es (Kau sky i Be ns ein en e
ells) s’escindeixen ambé i unden el Pa i Social-demòc a a independen (USPD).
El no emb e de 1918, pocs dies desp és de la p oclamació de la República a
Be lín, els espa akis es i una acció dels socialis es independen s unden el Pa i
Comunis a (KPD).
Els socialis es del SPD, que di igeixen el go e n p o isional, decideixen
aixa a la e ol a insu eccional desencadenada pels espa akis es del KPD el
gene de 1919 i, al ma eix emps, aconsegueixen iom a (38% dels o s) en les
eleccions cons i uen s del 19 de gene de 1919, en les quals no pa icipen els
comunis es, els socialis es independen s ob enen només el 8% dels o s, i les
o ces de cen e i d e a se si uen a més de in pun s del SPD.

Fins a l’inici dels anys en a, SPD, Zen um i Libe als dominen l’escena
polí ica. Pe ò el c eixemen de les o ces ex emis es és no able.
L’oc ub e de 1920 la majo ia de l’USPD s’in eg a al Pa i Comunis a i només
una mino ia e o na à el 1922 al SPD. El KPD és, a pa i de lla o s, un pa i o
que aplica amb igo i ceguesa l’es a ègia e olucionà ia de «classe con a
classe», si uan -se de 1924 a 1933 en e 10 i 17% dels o s.
A l’al e ex em, es unda a Ba ie a el Pa i nacional-socialis a (DNSAP),
sob e bases an icapi alis es, an isocialis es, an ilibe als i an ipa lamen à ies. Adol
Hi le , que n’esde ind à àpidamen el seu cap, li dona à més a d l’o ien ació del
o ali a isme acis a i el ca àc e messiànic. Desp és de les eleccions de ma ç de
1933 (44% dels o s pel pa i nazi), Hi le a ap o a la llei de juliol de 1933 que
sup imeix els pa i s i la de desemb e de 1933 que o mali za la unió del pa i nazi i
l’Es a .
e) La cons ucció de la RFA
La República Fede al d’Alemanya és, doncs, un p oduc e de la pos -gue a
mundial, i la Llei Fonamen al de Bonn de 1949 in en a bas i un sis ema polí ic,
en on an -se des del p ime momen amb unes no es di icul a s: cons ui una
democ àcia au èn ica sense ecau e en els e o s del passa , unda una socie a
unida sense comp ome e la euni icació.
El nou Es a alemany deu, en p ime lloc, la se a exis ència a una olun a
es ange a, la dels alia s. Aques s han p es pa ac i a en l’elabo ació i han ap o a
el p ojec e de ini iu de la Llei Fonamen al. Han con ola la ida polí ica econòmica,
o denan mesu es de desnazi icació més o menys enè giques, dis ibuin llicències
de p emsa, i p ocedin a desman ella els u s i desconcen a la indús ia
alemanya. Finalmen , els ame icans han con ibuï , a a és del Pla Ma shall, al
ed eçamen econòmic alemany.
La gue a eda és el segon elemen que ma ca la cons ucció de la RFA. Això
p odueix la sepa ació d’una zona d’ocupació so iè ica de la es a d’Alemanya i
l’es a us especial de Be lín. Es ambé la gue a eda la que ha di igi , accele a i
in ensi ica la in eg ació del conjun o ma pe les zones ame icana, b i ànica i
ancesa en el camp occiden al.
Des de l’adopció de la Llei Fonamen al de Bonn, la ida democ à ica
alemanya s’ha o gani za en el ma c de les ins i ucions dels Es a s (Lände ) i de la
ede ació (Bundes epublik), sob e la base dels pa i s polí ics, que en e 1945 i
1949 s’han ana cons i uin o econs i uin .
Les p ime es eleccions al Bundes ag (14 agos 1949) si uen ja els pa i s que
p o agoni za an la ida polí ica de la RFA. El SPD (29,2%) i el KPD (5,7%) se an a
l’oposició d’un go e n in eg a pels demòc a a-c is ians (CDU-CSU- 31%), els
libe als (FDP- 11,9%) i el Pa i Alemany (DP- 4%) di igi pe Kon ad Adenaue .
L’es abili a del go e n i la àpida econs ucció ma e ial del país a en pe me e a
la RFA econque i les p e oga i es nacionals. Finalmen , els aco ds de Paus
d’oc ub e de 1954 posen i al ègim d’ocupació: «La República Fede al exe ci à en
conseqüència la plena au o i a d’un Es a sobi à sob e els a e s in e io s i
ex e io s».
ELS GRANS PARTITS ALEMANYS D’AVUI
La República Fede al d’Alemanya es ca ac e i za pe l'exis ència de pa i s
polí ics pode osos i es ables. La o ça dels pa i s és a la egada ju ídica i
inance a: la Llei onamen al de Bonn és la p ime a Cons i ució occiden al que
econeix i de ineix el pape dels pa i s polí ics (a . 21); l’aco d d’un inançamen
di ec e dels pa i s pe l’Es a , jun amen a un con ol públic dels seus ecu sos
(p e is en la Cons i ució de 1949 i amplia en la e o ma cons i ucional del 1983),
a o guen als pa i s alemanys bona pa de la se a o ça i legi imi a da an la
socie a .
L’es abili a dels pa i s polí ics alemanys p o é de l’exis ència d’un «consens
de ons», que no sembla ha e -se qües iona amb l’apa ició, en els anys ui an a,
d’una no a o mació polí ica, els Ve ds. I el «consens de ons» es a ana ins au an
en un lla g p océs que culmina el 1959-60 i que é com a con ingu s onamen als: el
man enimen de l’economia social de me ca ; la democ àcia au o i à ia o
democ àcia de Cancelle , i una polí ica ex e io d’in eg ació de l’occiden .
a) La democ àcia c is iana
Els demòc a a-c is ians han es a semp e, a excepció de les eleccions de
1972, la p ime a o ça elec o al de la RFA, man enin -se en el go e n de mane a
con inuada de 1949 a 1969 i e o nan -hi, desp és de més de 12 anys d’oposició, a
pa i de 1982.
Quan es pa la de la democ àcia c is iana alemanya, s’es à pa lan de dos
pa i s di e en s: la «Ch is liche Demok a ische Union» (CDU) i la «Ch is liche
Sociale Union» (CSU). Ambdós pa i s es euneixen només en un sol g up
pa lamen a i i en una comuni a de eball. De e , la CSU és el da e g an pa i
egional d’Alemanya: el pa i dominan de Ba ie a, Land que, a pa i de 1945, s’ha
desen olupa amb una insòli a apidesa, ans o man -se en menys de 20 anys de
zona ag à ia en zona indus ial. Malg a aques a àpida ans o mació de Ba ie a, la
CSU con inua essen un pa i de classes mi ges, compos d’ag icul o s, a esans,
come cian s i emp esa is, i que es à ben implan a an a les zones u als com a les
ciu a s en una à ea p incipalmen ca òlica. La CSU no ha pe du enca a la se a
emp em a ca òlica: el 15 % dels seus a ilia s són de eligió e angelis a, men e el
84% son ca òlics (a Ba ie a, el 70 % de la població és ca òlica i el 25 %
p o es an ). Des del pun de is a o gani za iu la CSU és un pa i egional ba a ès i
au ònom, que ha sabu dobla la se a a iliació en e 1969 i 1985. P esen
únicamen a Ba ie a, la CSU, amb els seus 184.000 a ilia s, sob epassa
àmpliamen la FDP que é àmbi ede al. Amb les majo ies absolu es més o es en
o a la RFA, la CSU es à sòlidamen a e mada en el seu pode de Ba ie a.
Des del pun de is a ideològic la CSU, pe compa ació amb la CDU, posa
l’accen en el ede alisme i es p onuncia pe una llui a més di ec a con a l’ad e sa i
polí ic. El p og ama de 1968 ha es a eemplaça en els anys se an a (so a l’impuls
de F anz Jose S auss, p esiden del pa i des de 1961) pe un nou ex que
de ineix la CSU com a pa i conse ado , libe al i social. En g an mesu a la CSU
s’ha sabu allibe a de la ima ge de pa i de no ables, implan a sob e o en e la
pagesia i l’a esana , i s’ha ana a i man com a pa i u bà, capaç de mobili za els
ob e s i emplea s, i oban un eliç equilib i en e la adició i la mode ni a .
En e la CSU y la CDU exis eix un «p o ocol e i o ial» sob e la base del qual
els dos pa i s es di ideixen les zones d’in luència, en el sen i que, men e
l’o gani zació de la CSU es à ci cumsc i a a Ba ie a, la de la CDU s'es én a la es a
de Lände de la ede ació.
La CDU é un o igen mol descen ali za . Es c ea al lla g de 1945 pe impuls
de ca òlics i p o es an s an i-hi le ians, a a és de di e ses inicia i es adop ades
en un ma eix sen i en di e en s egions i que con lui an len amen en una sola
o gani zació. El desemb e de 1945 é lloc la p ime a assemblea c is iano-
demòc a a a Bad-Godesbe g; el eb e de 1947 es c ea una comuni a de eball a
Königs ein, a Ahlen s’adop a pels demòc a a-c is ians de la zona b i ànica un
p og ama econòmic i social inspi a pel ca aclisme social i el sindicalis es, i la CSU
p en la decisió de man eni la se a au onomia.
En les eleccions de 1949, la CDU no és enca a un pa i , pe ò un mes abans
de les eleccions, a Düsseldo , ap o a un p og ama que esbo a o allò que de
sociali zan enia el p og ama d’Ahlen, i posa les bases de l’economia social de
me ca , que esde ind à la se a p incipal bande a. El pa i , com a al, comença a
o gani za -se el 1950 (p ime cong és a Gosla ).
Du an els p ime s 20 anys de la RFA, la CDU-CSU encapçala el go e n,
p ime (1949-1966) en coalició amb els libe als (FDP) i algun pe i pa i (go e ns
Adenaue [1949-1963] i E ha d [1963-1966]) i desp és en la g an coalició amb el
SPD (go e n Kiesinge [1966-1969]). Aques s go e ns demòc a a-c is ians
s’assimilen a la b illan econs ucció d’Alemanya desp és de la gue a mundial
anomenada el «mi acle alemany».
Desp és de 20 anys d’exe cici del pode a ni ell ede al, la CDU-CSU ha
accep a malamen el seu pas a l’oposició el 1969. L’al e nança a e néixe una
p o unda ancúnia con a els pa i s de la coalició SPD-FDP, i a condui a la c isi
de 1972. La des e a elec o al de se emb e de 1972 (p ime a i única ocasió, ins el
p esen , que la CDU-CSU no és el p ime pa i a ni ell ede al), a pe me e pe ò
sob eposa -se a la decepció i p epa a la se a eno ació.
So a l’impuls dels seus Sec e a is Gene als, Biedenkop (1973-1977) i
G eissle (des de 1977), la CDU s’ha eo gani za comple amen . Pe d el seu
ca àc e de pa i de no ables i esde é un pa i de masses, doblan el nomb e
d’a ilia s en e 1972 i 1976. Re lexiona sob e les bases eò iques de la se a acció
(cong essos p og amà ics de Düsseldo [1971], Hambu g [1973] i Mannheim
[1975]), essen el p og ama ede al adop a a Ludwigsha en el 1978 la culminació
d’aques a lla ga ece ca: con i mació del seu lligam a l’economia social de me ca ,
pe ò econeixemen de la necessi a de co eccions sociopolí iques («la no a
qües ió social»). La e e ència al c is ianisme es man é, pe ò es mos a el desig
d’es abli una bona coope ació en e c is ians i no c is ians al si del pa i . L’home
que a possible aques a eno ació de la CDU és Helmu Kohl, p esiden del pa i
des de 1973 i candida a Cancelle des de 1976. Kohl ep esen a una concepció
suau del conse ado isme mode n i, malg a l’oposició de la CSU, no a enca
mai les elacions amb els libe als del FDP, e que li pe me e o na al go e n
ede al (1982) desp és d’ha e e o ça conside ablemen les se es posicions en
els Lände .
O gani za i amen la CDU s’es uc u a ede almen en base a seccions locals
que culminen en una ede ació pe Land. L’ò gan sup em és el Cong és que es
euneix cada dos anys i que elegeix una Comissió ede al de 90 memb es d’on
so gi an el Comi è di ec o ede al de 30 memb es i el P esidium ede al de 10
En e 1976 i 1978 es o men di e sos pa i s egionals de p o es a, que
con lui an el 1979 en «Uni icació Polí ica Al e na i a-Els Ve ds» amb l’objec iu de
pa icipa en les eleccions al Pa lamen Eu opeu de juny de 1979. En aques es
eleccions ob enen un modes esul a (3,2% dels o s) pe ò una subs anciosa
indemni zació elec o al (4,7 milions de ma cs) que li se i an pe inança la
in as uc u a del pa i Ve d.
Poc desp és de la se a cons i ució com a pa i , els Ve ds aconsegueixen pe
p ime a egada ep esen ació en un Land ag, el de Baden-Wü embe g (5,3%
o s). Els esul a s de les eleccions ede als d’oc ub e de 1980 són medioc es (15%
o s), pe ò s’inicia lla o s un p og essiu ascens elec o al aconseguin l’en ada en
els pa lamen s de di e sos Lände : Be lín (1981-7,2%), Baixa-Saxonia (1982-
6,5%), Hambu g (1982-7,7%) i Hesse (1982-8,0%). Les eleccions ede als de ma ç
de 1983 consag en l’exis ència del nou pa i amb 5,6% dels o s i 27 escons al
Bundes ag, e que es e o ma en les eleccions del Pa lamen Eu opeu de 1984 on
aconsegueixen el 8,2% dels o s i 7 dels 81 escons de la RFA.
A inals de 1984 escla a, pe ò, la llui a obe a en e els ecologis es e o mis es
d’una banda, i els ecologis es adicals i ecosocialis es pe al a (els « ealos» i els
« undis»), i en el cong és d’Hambu g (desemb e de 1984) es pola i za la discussió
al ol an del ema de les aliances, p oduin -se l’abandonamen del pa i de Rudol
Bah o, un dels di igen s onamen als més adicals.
Les de o es elec o als al Sa e i a Renània-No d Wes alia de 1985
en o eixen el co en e o mis a, i a inals d’aques any els Ve ds de Hesse donen
un pas més en la se a polí ica « ealis a» i en en en coalició de go e n amb el
SPD. D’aques a mane a Jose Fische es con e eix en el p ime Minis e e d (de
Medi Ambien i Ene gia) en un Land de la RFA.
En les eleccions ede als de 1987, Die G ünen ob é més de 3 milions de o s
(8,3% de o s) i 42 dipu a s al Bundes ag, la qual cosa —jun amb els més de
40.000 a ilia s amb què comp a— el consolida com a qua a o ça polí ica de la
RFA, a poca dis ància del e ce pa i , el FDP.
L’ascensió dels Ve ds ha es a in e p e ada com una eacció dels elec o s
con a la incapaci a apa en dels pa i s adicionals a eni en comp e ce s can is
que es p odueixen en la socie a indus ial. Els Ve ds in odueixen elemen s nous en
la ida polí ica alemanya en o allò que els di e encia dels al es pa i s.
Pa ida is d’una al a concepció de la democ àcia, pe me en una g an
au onomia a les es uc u es locals i egionals del pa i . Pe al de llui a con a la

dis ància que es c ea en e els elegi s i els ciu adans, an in odui la « o ació» que
obliga als elegi s a e i a -se en p o i del següen de la llis a, a mei a de la
legisla u a. Aques p incipi ha es a c eixen men con es a a l’in e io del p opi pa i
ja que impedeix o a con inuï a al eball pa lamen a i. Els Ve ds es conside en
di e en s de la es a de pa i s del Bundes ag. P econi zen una polí ica, els alo s de
base de la qual són l’ecologia, els aspec es socials, la democ àcia de base i la no-
iolència. Exigeixen can is adicals d’o ien ació de la ida social i econòmica pe
al de econcilia l’home amb la na u a.
Pe ò en la p àc ica polí ica no han pogu limi a -se només als p oblemes de
l’ecologia sinó que han hagu d’elabo a esis sob e el conjun de les g ans
qües ions polí iques. Això, jun amen amb la g an he e ogeneï a dels seus
memb es, ha compo a g eus di e ències in e nes en e els « ealis es» disposa s a
coope a amb el sis ema polí ic amb l’objec iu d’in odui -hi e o mes, i els
« onamen alis es» que p econi zen una modi icació o al del sis ema sòcio-
econòmic i indus ial sense accep a cap comp omís amb el sis ema polí ic.
La p og essió elec o al dels Ve ds és impo an pe l’e olució del sis ema
polí ic de la RFA. S’ha pogu comp o a que la clàusula del 5% no és
in anquejable, de al mane a que ja no es po pa la de l’immobilisme ela iu del
sis ema de pa i s i la conseqüen es abili a d’aques .
e) Els g ups ex emis es
Fo a dels pa i s ep esen an s al Bundes ag ( adicionalmen CDU/CSU-SPD-
FDP, i des de 1983 els Ve ds), els pe i s g ups han ingu des de 1949 una
exis ència ma ginal. Aques s pe i s pa i s pa icula is es o ex emis es s’han
es ella con a el mu del 5%. E ec i amen , la llei elec o al de la RFA p e eu que,
pe pode bene icia -se de la ep esen ació p opo cional, un pa i ha d’ob eni bé
es escons di ec es p oduc e del o pe ci cumsc ipcions uninominals, bé el 5%
dels su agis exp essa s a ni ell ede al p oduc e del o a les llis es de pa i
p esen ades a cada Land.
L’ex ema d e a, ul a un impo an nomb e de pe i s pa i s, ha es a
ep esen ada semp e pel Pa i Nacional-Demòc a a Alemany (NPD), c ea el 1964
com a eag upamen de di e ses endències nacionalis es, xenò obes i
iolen amen an ima xis es.
Desp és d’un esul a mol minso en les eleccions ede als de 1965 (2,2%),
aconsegueix a enços impo an s en di e ses eleccions egionals, a iban al 9,8%
dels o s a Baden-Wü embe g el 1968, i no aconseguin pe poc (4,3%) l’en ada
al Bundes ag l’any 1969. L’exis ència de la «g an coalició» i el ellançamen del
deba sob e la qües ió alemanya se ien les causes p incipals d’aques s a enços.
A pa i d’aquell momen , la pola i zació elec o al CDU/CSU amb el SPD
e alla de o ma conside able les expec a i es del NPD que baixa pe so a del 1,1%
dels o s en o es les eleccions ede als successi es.
La p e isió cons i ucional que p ohibeix els pa i s que a emp in a l’o d e
cons i ucional lliu e i democ à ic, o a sup imi aques , a po a que el T ibunal de
Ka ls uhe p ohibís el 1952 el Pa i Socialis a del Reich (SRP). Malg a o ,
exis eixen a la RFA un nomb e no menysp eable de g upuscles iolen s que es
eclamen de Hi le , del Ille Reich i del NSDAP. Recen men ha p oduï ce a ala ma
en e els pa i s democ à ics alemanys, l’apa ició de «Die Republikanen»,
ag upació del NPD i al es g ups d’ex ema d e a i que ha aconsegui , el gene de
1989, el 7,5% dels o s i 11 escons en les eleccions de l’Assemblea de Be lín, i un
bon esul a a les eleccions al Pa lamen Eu opeu de juny de 1989 (7,1% i 6
escons).
La Gue a F eda i la po de la in asió so iè ica an del Pa i Comunis a
d’Alemanya (KDP) el pa i de l’es ange i del pe ill oig.
Malg a això, en les p ime es eleccions al Bundes ag (1949) el KDP ob é 5,7%
dels o s. Pe ò en les eleccions següen s, el 1953, ja cau al 2,2%, i en el 1956, el
T ibunal de Ka ls uhe p ohibeix el pa i en aplicació de la no ma cons i ucional.
Amb l’a ibada de ce a dis ensió in e nacional, s’au o i za en el 1968 la
econs ucció d’un nou pa i comunis a, el DKP que del 1972 a les da e es
eleccions s’ha mogu en e el 0,2% i 0,3% dels o s.
Només es po pa la d’una ce a ac i i a dels comunis es del DKP (que a
l’inici dels ui an a comp a en amb poc més de 48.000 a ilia s pe con as amb els
més de 70.000 que enia el KPD abans d’ésse il·legali za ), en les uni e si a s i en
ce s sindica s.
Com exp essió del lligam del DKP amb els comunis es de la RDA, es po
assenyala que no comp a amb ede ació al Be lín-Oes , on exis eix un apèndix del
SED de la RDA amb el nom de Pa i Socialis a Uni ica de Be lín Oes (SEW).
EL SISTEMA DE PARTITS DE LA RFA: UN SISTEMA DE DOS PARTITS I MIG
La eali a polí ica alemanya mos a que els pa i s s’han imposa , des de
1949, com els ep esen an s exclusius de la olun a polí ica del poble, anan ins i
o més enllà de la p e isió cons i ucional que els de ineix com a elemen s que
conco en a la o mació d’aques a olun a .
Les nomb oses «inicia i es» o «comi ès de ciu adans» que p oli e en en els
anys se an a exp essen ce dè ici de ep esen a i i a dels pa i s. Pe ò
l’o gani zació pa idis a sembla i a des del momen que mo imen s com els
ecologis es i al e na ius han eco egu a la c eació de pa i s pe exp essa les
se es ei indicacions i p og ames.
Des del pun de is a numè ic, els pa i s han so e a la RFA un p océs de
concen ació no able. El 1949 es a en ep esen a s onze pa i s al Bundes ag, el
1953 només sis, qua e al 1957, i de 1961 a 1983 s’es ableix en es el nomb e de
pa i s amb p esència pa lamen à ia.
Aques s es pa i s (CDU/CSU, SPD i FDP) an concen an , ambé, el
nomb e de su agis. Així, men e en el 1949 els es pa i s suma en el 72,1% dels
su agis, en el 1957 sumen ja el 89,7%, el 1965 el 96,4% i el 1976 el 99,1% i el
1980 el 98%. Si a aques p océs ajun em que el e ce pa i , el FDP, se si ua a
g an dis ància dels dos p ime s, que pe ells sols ep esen en al ol an del 90%
dels su agis, oscil·lan la di e ència en e un i al e en e un màxim de 10 pun s i
mínim d’1 pun ( o a del pe íode 1957-1961, quan la CDU/CSU ob é majo ia
absolu a), ind em la aó p incipal que ha po a a quali ica el sis ema alemany de
pa i s com un sis ema de dos pa i s i mig.
La necessi a i la olun a d’es abli coalicions de go e n, la u ili zació de o es
les combinacions possibles en aques es coalicions, així com la p og essi a
anspa ència dels p ocessos d’aliances ( o mació de no a aliança abans de les
eleccions i e endamen elec o al pos e io ), abonen la ca ac e i zació del sis ema
de pa i s de la RFA, mos a l’exis ència de l’ample consens en ma è ia de polí ica
econòmica i social, i jus i ica, sob e o a pa i dels anys se an a, la o a
concu ència pe ocupa el cen e de l’escena i polí ic. La o a posició dels pa i s
en les ins i ucions i en els eng ana ges del país, el llis ó del 5% de la llei elec o al i
les modali a s de inançamen públic han e i a l’esmicolamen ca ac e ís ic de la
República de Weima , i sembla a posa mol di ícil l’apa ició a ni ell ede al de
nous pa i s.
La p esència c eixen dels Ve ds ha ingu a modi ica un mecanisme que
sembla a es abili za . És ce que l’en ada dels Ve ds al Bundes ag l’any 1983, i
e endada en les eleccions de 1987 sembla pe o ba el joc a es, sob e o pe què
el SPD ja no és l’únic pa i a l’oposició. Pe ò més a ia po pensa -se, de ca a al
u u , en l’obe u a d’un joc di e en d’aliances que no enca amb la anspa ència
del sis ema. L’elec o es oba en el momen de la ia da an de dos blocs
cla amen delimi a s, que, d’una banda, llui en pe ocupa el cen e, i d’al a banda,
cuiden d’equilib a aques a llui a amb el man enimen de la clien ela més adicional.
L’e olució i l’acos amen SPD-Ve ds i el man enimen del FDP com a e ce
pa i que pugui man eni l’aliança amb la CDU/CSU que ha is apa èixe el nou
enomen dels Republicans a la se a d e a, són en el p esen les pe spec i es que
s’ob en a un sis ema que ins a a ha ia e p o a d’una ema cable es abili a .
Resul a s_elec o als

E olució_a iliació