Els lími s de la socialdemoc àcia eu opea
Josep PICÓ
Uni e si a de València
Wo king Pape n.43
Ba celona 1991
A començamen s dels anys 80, amb la caiguda del
labo isme anglès i de la socialdemoc àcia alemanya, es a dona pe
es able que el keynesianisme ha ia a iba a la i. Els can is que
s'ha ien p oduï al món de les elacions de p oducció, la c isi
econòmica del 75, l'apa ició de no es demandes i mo imen s
ei indica ius, la sob ecà ega de les despeses que ha ia assumi
l'Es a i la mancança de polí iques que donassen una ia d'eixida a
aques s p oblemes, ha ien posa en dub e els lími s del e o misme
socialdemòc a a. Un bon nomb e d'es udiosos, des de Dah endo
ins a Pani ch, pe esmen a -ne sols dos dels ex ems ideològics de la
li e a u a social del momen , dona en pe acabada l'expe iència
keynesiana en un sol país, i alho a auspicia en el esso gimen del
neolibe alisme ideològic.
La c isi d'ambdues o macions socialdemòc a es, que ha ia
es a p ecedida pe la caiguda d'al es socialdemoc àcies eu opees,
enia una impo ància onamen al pe al com pe anyien a dos dels
països amb majo adició socialis a, de més g an pes demog à ic i
polí ic í amb una dila ada expe iència de go e n es a al i local. Els
dos pa i s ha ien p ac ica una polí ica mol semblan en en on a -se
a la c isi pe ole a del 73, enien una concepció edis ibu i a del
benes a mol in eg ada en el model ins i ucional, i ha ien a ossega
ambé p oblemes in e ns mol simila s, enca a que el SPD a eixi
d'aques en i millo lliu a que no els labo is es anglesos.
Aques acàs semblà dona pe e l'esgo amen del model
ins que es a p odui l'accés al pode dels socialismes eu opeus
medi e anis, sob e o del ancès i l'espanyol, pe al com el
socialisme po uguès només a es a en el go e n dos anys, el
PASOK en els seus ui anys de go e n no aconseguí d'a e ma un
pe íode es able de mode ni zació, i, pe llu pa , els socialis es
i alians es an eu e obliga s semp e a go e na en coalició, més
com a pa i polí ic coali za que no com a coali zan . Tan el PSF com
el PSOE han es a els únics socialis es que han go e na llu s
espec ius països en quasi o a la dècada dels ui an a i han hagu
d'a on a els e ec es de la segona c isi pe ole a del bienni 79-81.
Els socialis es de Mi e and an pa i dels ma eixos
p essupòsi s que llu s homòlegs anglesos i alemanys pe a en on a
la c isi: an pensa que el con ol de les g ans emp eses e a condició
sine qua non pe a con ola l'economia, la in e sió i el ellançamen ;
així, an nacionali za les indús ies mode nes clau o injec an -los
o es sumes de capi al pe ans o ma -les en emp eses líde s de
llu s p opis sec o s a i que ossen les més compe i i es del me ca
in e nacional. Com que el sindicalisme ancès e a mol més
descen ali za i agmen a que el dels seus eïns, ac à de
con ola -ho a a és de la col·labo ació go e namen al amb el Pa i
Comunis a a i que l'aplicació de la seua polí ica econòmica no os
boico ejada pels con lic es labo als, i s'aplicà a es end e àpidamen
algunes mesu es uni e sali zado es del adicional es a del benes a .
Els socialis es ancesos an comença llu pe iple go e namen al
amb una polí ica expansionis a, pe ò al cap d'un pa ell d'anys an
ha e d'acudi a la de aluació del anc, la congelació dels sala is i el
e allamen de la despesa pública. Només aques colp de imó, que
a can ia Ilu p axis polí ica Í els a e abandona llu s adicionals
p essupòsi s ideològics, els a pe me e d'en on a la c isi econòmica
dels ui an a amb un ce èxi i p o oga així llu manda polí ic ins al
momen p esen .
Pe la se a pa , els socialis es espanyols (PSOE) que an
accedi al pode el 1982 ho an e en ci cums àncies his ò iques mol
especials, p ecedi s pe una lla ga dic adu a i pe un b eu p océs de
ansició democ à ica polí icamen mol agi a . En on a s al ep e
d'es abili za el sis ema polí ic democ à ic, secula men us a , i
d'in odui el sis ema econòmic espanyol en els mecanismes de
uncionamen , eu opeus, an posa mes a enció en la consolidació de
l'es a democ à ic de d e i en la mode ni zació neolibe al de
l'economia que no en la cong uència en e p og ama ideològic i p axis
polí ica. Així, quan accedi en al pode el 1982, es an ap essa a
posa en p àc ica un p og ama econòmic d'ajus amen i es abili zació
pe a on a la g eu c isi econòmica que he e a en, amb la in enció de
saneja els comp es de l'Es a pe a pode in odui -hi pos e io men
mesu es de polí ica social més popula s. Alliçona s pe l'expe iència
ancesa, e i a en la polí ica de nacionali zacions, con ian més en les
o ces del me ca , a les quals an con ibui amb una du a
ees uc u ació indus ial. En aques p ime pe íode comp a en amb la
col·labo ació de les o ces del eball, sob e o de la UGT, es ablin
pac es bila e als i ila e als amb l'espe ança que una economia o a i
sanejada donà pas a la c eació de llocs de eball -el dè ici dels quals
e a el més al d'Eu opa- i a un majo equilib i en e les endes del
eball i les del capi al.
El PSOE a p ac ica així una polí ica quali icada pe mol s
com la més neolibe al de o s els pa i s socialdemòc a es, ins que el
desemb e de 1988 els sindica s conside a en que aqueixa polí ica.
els ha ia pe judica cla amen , ha en a a o i només els in e essos
emp esa ials i inance s, i exigi en una sè ie de mesu es que
can iassen la polí ica social del go e n, que a ia s'ha ia d'en on a
al seu e ce manda consecu iu.
Així i o , el PSOE ha aconsegui d'es abili za el sis ema
polí ic i in eg a Espanya en la Comuni a Eu opea, ha emp és una
polí ica de mode ni zació econòmica es uc u al i una polí ica social
ex ensi a sob e o en el camp de la segu e a social, l'ensenyamen ,
la sani a i d'al es sec o s de les p es acions socials.
Veiem, doncs, que la espos a d'aques s pa i s socialis es a
la c isi -enca a que els momen s de la c isi hagen es a di e en s, an
en llu ex ensió com en llu impac e- ha ingu alguns e s comuns,
pe ò n'ha ingu al es de di e en s. En gene al, o s hi han aplica
mesu es es ic i es i mone a is es i han ac a de pac a -les amb el
mo imen ob e i els sindica s, pe a, en alguns casos, aques es
mesu es han es a acompanyades de compensacions socials a cu
e mini (Alemanya, Angla e a) i han acassa en llu col·labo ació
amb els sindica s, men e que en d'al es les compensacions socials
han hagu d'espe a el eajus amen neolibe al (F anca, Espanya) i
s'han hagu d'ob eni a lla g e mini. Els p ime s han ingu
conseqüències nega i es an pe als pa i s socialdemòc a es com
pe als sindica s, men e que els segons -bé que a cos a d'una meno
adicali zació- els socialis es enca a són al go e n p ac ican una
polí ica no ja neokeynesiana, pe ò sí, almenys, més p og essis a que
la de la d e a eu opea.
Pa amio pensa que la up u a del model socialdemòc a a de
la pos gue a és ui del g an mo imen ei indica iu de inals dels
anys 60 a conseqüència de la caiguda de la pa de guany del capi al
en on de la pa co esponen als sala is dins de la enda nacional.
En aques a ase B de la eo ia neo ica diana, p ecedida, d'una ase
d'expansió econòmica, els sala is c eixen pe da an dels guanys del
capi al, i a mi jà e mini això signi ica que els capi alis es edueixen
llu s in e sions, el capi al ix no es eno a i comença un p océs de
desindus iali zació i des ucció d'ocupació. Així el guany es desploma
pe ò els sala is no, la qual cosa ens du a la conclusió que la c isi dels
anys 70 no és conseqüència d'una insu iciència de la demanda sinó
d'una caiguda del guany espec e dels sala is din e del p oduc e
global, pe la qual cosa només una caiguda del cos labo al pe uni a
de p oduc e po pe me e en els països cen als la ecupe ació de la
c isi o o nan al capi al la seua endibili a .
A a: aques a eo ia que pa eix adap a -se bas an bé al que
s'ha esde ingu en les socialdemoc àcies anglesa i alemanya ¿com
es con as a amb les al es socialdemoc àcies sud-eu opees? ¿És
que la ase A d'acumulació ha a iba mol més a d als països
sud-eu opeus, i s'es à acomplin a a a F ança i a Espanya, les quals
passa an dins d'uns anys a la ase B, amb la consegüen caiguda de
la axa de guanys i la c isi? ¿És que els pa i s socialis es ancès i
espanyol són ja a la ase B pe ò la caiguda de llu axa de guanys ha
es a meno i a més a més han sabu dona una eixida p og essis a a
la c isi a a és de la col·labo ació amb els sindica s, a di e ència de
llu s homòlegs anglès i alemany? ¿O és que la eo ia exposada no
s'adap a en absolu a la eali a que i im i el go e n dels pa i s
socialdemòc a es alemany i anglès an se incapaços de posa en
p àc ica un p ojec e polí ic al e na iu a les solucions ja conegudes
d'ajus amen en el ma c mone a is a i so a la igilància a en a del
FMI?
Scha p , en pa la de la espos a que an dona a la c isi els
països socialdemòc a es del no d, a i ma que "de e , hi hagué
impo an s di e ències en la eacció de -les economies nacionals a la
c isi mundial, i això ela i i za la o ça explica i a de les eo ies
"globals" (secula s, cícliques o es uc u alis es) de la c isi". La c isi,
pe a mol s, ampoc no es a deu e a la puja del p eu del pe oli, sinó

a una sè ie de concauses es uc u als, i el keynesianisme a se una
espos a de e minada pe a un momen his ò ic de e mina ; passa
aques , és a di a pa i dels anys 70, les ci cums àncies can ien i cal
oblida -se d'aqueixa espos a pe al de dona pas a una al a.
En on d'aques a in e p e ació, Pe y Ande son pensa que
les socialdemoc à es del sud d'Eu opa han a iba un poc més a d a
la ase A degu al e a d his ò ic de llu p océs d'indus iali zació i, pe
an , es an passan a a pel ma eix cicle econòmic pel qual passa en
an e io men llu s ge manes del no d, amb dues ca ac e ís iques que
de e io en enca a més, si això po se , el model socialdemòc a a, que
son: a) les socialdemoc àcies del no d cons uï en llu s èxi s du an
l'ona lla ga de l'expansió capi alis a de la pos gue a i, pe an , an
pode aplica -hi polí iques socials de més g an abas , i b) el
comp omís de classe que ins i ucionali za en a se el esul a d'al s
índexs d'acumulació combina s amb una o a o gani zació ob e a.
Dues a iables que no s'han dona al sud, ço que els ha obliga a
p ac ica una polí ica més neolibe al i menys social. D'aques a
mane a, la socialdemoc àcia eu opea a abocan -se a poc a poc en
quelcom semblan al Pa i Demòc a a ame icà, amb la sup essió de
qualse ol con ingu an agònic de classe i amb llu ans o mació en
simples apa ells subs i u ius de la dominació bu gesa, amb algunes
clien eles popula s i p e ensions mes libe als, pe ò dedica s sense
embu s a la p omoció de la lliu e emp esa.
Malg a aqueixa mancança de "no a espos a" i el acàs
que mol s han p o e i za als pa i s i ègims socialdemòc a es, con é
eni p esen que la eali a desmen eix aques s augu is. Me kel ha
posa en e idència la esi que la socialdemoc àcia gaudeix de mala
salu , ja que a començamen s de la da e a dècada del segle XX
go e na en 11 dels 16 països d'Eu opa Occiden al, una quo a de
pode mai no a esa abans. És més: ha cons uï una aula amb
esul a s elec o als ag ega s que mos a aqueixa i ali a socialis a:
Taula1
Les mesu es dels pe íodes 1945-73 -l'època dau ada- i
1974-89 -el decli i- an sols es di e encien en 0.2 pun s, la qual cosa
no demos a aqueixa caiguda. És més, els 15 anys da e s,
conside a s com el pe íode més c í ic, els pa i s socialdemòc a es
a enyen de mi jana llu quo a elec o al més al a. Pe an , podem
pa la amb o a segu e a d'una a e mada es abili a que comença ins
i o a abso bi pa i s d'esque a més menu s que es euen
de ini i amen allunya s de les asques pa lamen à ies i de go e n.
En aqueixa línia, els pa i s socialdemòc a es sud-eu opeus
han augmen a conside ablemen aques s da e s anys llu quo a
elec o al, i els no d-eu opeus que han pe du el pode l'han
disminuïda només sensiblemen .
Un al e indicado cla de la i ali a dels pos ula s
socialdemòc a es és la pe i ència i ins i o l'en o imen de les
polí iques de benes a que es con inuen p ac ican en o s els països
eu opeus on aques s pa i s pa icipen en l'escena polí ica, bé en el
pode o bé en l'oposició. Aques s da e s anys hem assis i a
l'apa ició d'una abundosa li e a u a sob e la c isi de l'es a del
benes a i a l'a ac sis emà ic dels seus p essupòsi s des de posicions
neolibe als, que l'acusen sob e o d'una manca d'e iciència i de
acionali a . Tanma eix, Jans Albe i Wal e Ko pi, en sengles a icles
basa s en ap eciacions i dades es adís iques i quan i icables, ens han
demos a o el con a i.
Albe es o mula les següen s p egun es: 1) ¿Ha con inua
c eixen ecen men l'es a del benes a ? 2) ¿Exis eix un
compo amen gene ali za en l'aplicació de l'es a del benes a , o els
di e en s països desen olupen espos es polí iques disc epan s? 3)
¿Els e alls en la polí ica del benes a han po a a una disminució en
la lleial a de la població? 4) ¿Ha p oduï l'es a de benes a e ec es
secunda is nega ius?
La aula 2 mos a que, gene almen , la despesa pública ha
con inua c eixen a un i me més àpid que el PNB en el pe íode de
ecessió i aus e i a . En o s els països, excep e a Alemanya, la a io
de la despesa pública i la despesa de ans e ències socials a se
més al a el 1984 que el 1975.
Una anàlisi de l'inc emen en la a io de la despesa pública
ens mos a es di e en s ipus de eacció. En p ime lloc, obem
països on l'apo ació es a al a con inua c eixen mol íssim en e
1975 i 1984. Aques g up inclou països com a a I àlia i F ança, on la
a io de la despesa pública a c éixe de 9 a 15 pun s pe cen uals. Els
al es dos, Angla e a i Alemanya, ac a en de man eni el c eixemen
de la despesa pública a la pa amb el c eixemen de l'economia. Una
compa ació longi udinal mos a que la majo ia dels països an ena
el c eixemen de les ans e ències socials en el pe íode de c isi. Pe a
d'al es acassa en quan an ole con ola el i me de llu
c eixemen , com a a Angla e a, I àlia i F ança.
Taula2
Un es udi eali za a la Uni e si a Eu opea de Flo ència
e ela que o s els go e ns eu opeus han con inua donan supo a
l'es a del benes a , i que els pa ida is de min a aques a polí ica de
solida i a són una pe i a mino ia.
Les bases pe a una eacció an i wel a e-s a e a g an
escala, en el u u , pa eixen més a ia ebles, pe què l'ex ensió de la
polí ica del benes a ha desen olupa ca ac e ís iques
au ope pe uado es i un c eixen clien elisme elec o al del wel a e
numè icamen impo an . A Alemanya, pe exemple, les pe sones que
iuen p edominan men de les ans e ències socials són a ui mes
nomb oses que no els eballado s manuals, i hi con ola en més del
26% del o el 1983. A I àlia, el 36% de l'elec o a enien una pensió
es a al el 1980, i de o ma semblan s'esde enia en d'al es països-
Pe an , Albe esumeix o dien que: 1 ) en el pe íode
d'aus e i a pos e io al 1975, els p og ames de Wel a e S a e dels
països occiden als més impo an s no han expe imen a ni
es iccions ni desman ellamen s; 2n) els e alls dels p og ames
socials no dugue en a una c isi de legi imació i an eb e el supo
massiu de o a la població, i 3 ) malg a els e alls, la despesa pública
a con inua c eixen més dep essa que els ing essos públics.
Pel que a al segon aspec e de la polí ica del benes a , no
pa eix demos a , ni his ò icamen ni en l'ac uali a , que aques a
polí ica inhibesca el c eixemen econòmic. Recen men , Ko pi ha e
un es udi compa a iu en e 18 països en què demos a o el con a i.
La esi que la igual a i l'e icàcia econòmica són an i è iques es a a ja
p o undamen a elada en mol s economis es neoclàssics com Al ed
Ma shall, i, ecen men , Lindbeck i Olson han con inua en la ma eixa
línia. Un esum d'aques es esis di ia que l'e icàcia econòmica i el
c eixemen , així com la c eació de llocs de eball i l'es al i, min a ien
amb: a) l'augmen de la in e enció polí ica en les o ces del me ca ,
b) l'augmen del nomb e i de la o ça dels g ups d'in e ès o gani za s,
especialmen sindica s i pa i s polí ics d'esque a, i c) la disminució
de la desigual a en la dis ibució de la enda i la iquesa.
Con à iamen , My dal sos é la hipò esi que les e o mes de l'es a del
benes a , en lloc de se un cos pe a la socie a , posen les bases pe
a un c eixemen econòmic mes àpid i e m. Els seus a gumen s són
que la desigual a social és pe judicial pe al c eixemen econòmic
pe què condueix a un bala iamen del capi al humà a a és de les
nega i es conseqüències psíquiques i psicològiques de la pob esa en
els pob es i pe què la desigual a disminueix les opo uni a s dels
indi idus de les classes més baixes de pode u ili za llu s alen s.
Aques a esi s'emma ca en el con ex de les seues anàlisis sob e
ins i ucions econòmiques on els ac o s "econòmics" i "no econòmics"
són conside a s en peu d'igual a com a ac o s d'in e dependència
causal. Pe a My dal, un ni ell al de demanda és c ucial pe a
l'e iciència econòmica i el c eixemen , i condueix a una millo
u ili zació dels ecu sos.
El p oblema més se iós que es p esen a en aques con ex
és, po se , el del desequilib i dels p essupos os es a als, ba eja ja a
emps pe O'Conno com la c isi iscal de l'Es a . És ce que en la
majo pa dels països el dè ici con inua c eixen malg a la
disminució del c eixemen de la despesa en el benes a . En e 1975 i
1983, el deu e mi jà de la majo pa dels països més desen olupa s
pujà del 37 al 59% del PNB. Mol s au o s han demos a que exis eix
una e idència empí ica que els es a s del benes a oben una
di icul a c eixen a ha moni za llu s despeses amb llu s ing essos,
pe bé que una cla a associació es adís ica en e el c eixemen del
benes a i els p oblemes iscals només s'ha obse a du an el ecen
pa adoxes in e nes, é una espos a socialis a en dos àmbi s
di e en s: d'una banda, en els p og ames polí ics que els pa i s
socialis es p esen en als elec o s, bé des del pode o bé des de
l'oposició, i d'al a en p opos es conc e es que alguns es udiosos
elabo en en l'àmbi acadèmic.
Din e del pano ama d'aques da e àmbi , me eixen
especial a enció l'es udi d'Esping-Ande sen i el de F i z Scha p ,
enca a que ambdós elabo a s en base a una e lexió sob e les
socialdemoc àcies del no d d'Eu opa. El p ime és una espos a a les
esis de P zewo ski conside an -les al·laces, i insis eix a segui
l'es a ègia socialdemòc a a que s'ha desen olupa ins al momen
p esen , pe què ap o undin -hi es c ea an les condicions de
possibili a pe a l'es ablimen d'una socie a més socialis a, men e
que el segon ac a d'elabo a una espos a al cul de sac keynesià
amb una ugida cap enda an , o conside an que si aques
keynesianisme s'amplia a l'Eu opa o a eny el ni ell in e nacional, els
p essupòsi s socialdemòc a es s'hi pod an compli . La p opos a de
Scha p és més economicis a, i es ixa sob e o en la lògica del capi al
i les elacions de p oducció, men e que la d'Esping-Ande sen és més
polí ica, i sub a lla les es a ègies pe a a iba a la ia socialis a.
Esping-Ande sen, en la seua c í ica a P zewo ski, l'acusa de
eni una pe cepció es à ica de la socialdemoc àcia com a ac o
social, puix que en els seus plan ejamen s oblida la a ie a de les
ins i ucions polí iques, els con ex os socio-econòmics i els cicles en
què es desen olupa, els quals cons i ueixen "es uc u es
d'opo uni a " que di e eixen d'un país a un al e i que són les que
pe me en op a pe unes p io i a s polí iques o unes al es. A més a
més, no explica les di e en s es a ègies polí iques que han posa en
p àc ica els pa i s socialdemòc a es. Pe a Ande sen, els nous
assala ia s whi e-colla enen la clau pe a qualse ol aliança
socialdemòc a a iable als països escandinaus, pe ò no en dedueix,
d'això, que una es a ègia d'aliances haja de condemna al acàs la
llui a socialdemòc a a pel pode . La seua esi és que el pode
socialdemòc a a depèn d'una combinació de o ces his ò iques; és a
di : del model de les coalicions de classe i del compo amen del pa i
en la mobili zació de les classes a a és de les p ac iques

e o mis es. La socialdemoc àcia és un mo imen que busca cons ui
la uni a de classes i mobili za el pode a a és de la legislació
nacional. D'aquí que el d ama his ò ic de la socialdemoc àcia es
de inesca pe les o mes en què aques es o ces s'han coali za i han
es a de o ades.
Sob e el pape p og essis a o eg essiu de les classes
mi janes i els nous eballado s, la esi de P zewo ski ampoc no és
concloen , puix que en aques sen i hom ba alla esis con aposades:
alguns opinen que llu agmen ació no ajuda la solida i a i
consciència de classe (Mills), d'al es els conside en com una capa
de la pe i a bu gesia (Poulan zas), pe ò uns al es els conside en una
on de adicalisme socialis a (Go z-Malle ). Pe an , no
necessà iamen han de se o ces nega i es pe a l'aliança de
classes.
Aques au o es posa ambé en on de les esis que
p ediuen el inal socialdemòc a a, com a a: a) la que a i ma que a la
socialdemoc àcia, a mesu a que assoleix els seus objec ius, l'èxi li
aliena la seua c eixen i acomodada base elec o al ( esi de
l'abu gesamen ); b) a mesu a que a ança la democ a i zació i el
no able declina de la classe, això condueix els pa i s socialis es lluny
de llu adicional ima ge classis a i de llu ideologia adical. D'aques a
mane a, la socialdemoc àcia decau à semp e so a dues condicions:
si man é la seua missió his ò ica, els eballado s acomoda s i
in eg a s, ensems amb els nous es a s mi jans, la ebu ja an, i si
adop a una es a ègia in e classis a (ca chall) pod à man eni els
elec o s pe ò di ícilmen es di e encia à dels pa i s bu gesos.
Con a aques es esis, els e isionis es suecs sos enen que
les e o mes polí iques i socials poden c ea a poc a poc les
condicions de possibili a pe a les ans o macions econòmiques. La
"ciu adania polí ica" ha de p ecedi la "ciu adania social", i aques a na
de p ecedi l'econòmica". El model, com a güeixen Ko pi i S ephens,
es basa en la eo ia del pode de mobili zació. La o ça polí ica ha de
nàixe de les e o mes i de la plena ocupació, que do a an els
eballado s d'una g an capaci a pe a la pa icipació i la solida i a .
Des d'aques pun de mi a, el wel a e s a e no és un i en si ma eix
sinó un mi jà pe a al e a l'equilib i del pode de les classes en a o
de la socialdemoc àcia. D'aquí que les c isis del capi alisme només
con ibueixen a debili a aques a es a ègia.
"A i me -esc iu Ande sen- que el p océs de o mació de la
classe socialdemòc a a depèn de l'impac e de les polí iques es a als
sob e l'es uc u a de les classes. El meu a gumen és que la
socialdemoc àcia és his ò icamen inde e minada pe la simple aó
que cap de les o ces socials que la con o men es à p ede e minada.
La nos a cons ucció eò ica p esen a es componen s: l'es uc u a
de les classes, llu o mació i llu s aliances. En aqueix escena i són
impo an s: a) el nomb e, la composició de la mà d'ob a i les seues
di e ències es uc u als. La di e ència en l'es uc u a del capi al ambé
hi juga un pape impo an ; b) el me ca a que els eballado s se
sen en a omi za s i agmen a s i, puix que l'es a ègia de la
socialdemoc àcia és un p ojec e majo i a i, la seua de inició d'un
uni e s solida i ha de di igi -se al "ciu adà", no a la "classe"; c) una
p econdició n'és la ic ò ia del sindicalisme nacional d'es uc u a
indus ial. La c eació de la solida i a depend à dels esul a s
e o mis es, una de les p emisses dels quals consis eix a in odui -hi
mesu es socials no subjec es a les lleis del me ca , que a ec en als
assala ia s i que do en les pe sones amb endes i d e s de benes a ,
a i que an els eballado s ma ginals com els Més ins i ucionali za s
ebu gen la up u a d'aques es egles de solida i a . Les e o mes han
d'e i a les si uacions en què els se eis socials col·lec ius alimen en
el malcon en amen an en e els qui paguen com en e els qui eben.
Amb o , la desme can ili zació i la solida i a uni e sal no són
su icien s pe a la mobili zació socialdemòc a a a lla g e mini, pe
això el con ol go e namen al de l'economia és una al a p econdició
necessà ia pe a e i a la ines abili a i la c isi, que és allò que més
a ebleix el mo imen ob e ".
Com eiem, doncs, les esis d'Esping-Ande sen passen pel
e o çamen d'allò que ja s'ha eali za ins aques momen , o ac an
d'ap o undi aques es mesu es en condicions d'expansió econòmica
ins a iba a la plena ocupació, a i d'ana combinan a poc a poc
l'equilib i de o ces a base de econquis a pa cel·les de pode en
d'al es à ees i e enys.
Pe al a pa , Scha p , en les conclusions del seu llib e, on
s'in e oga sob e el e o n a la si uació keynesiana, a i ma que els
keynesians només es plan egen la egulació del me ca . Pe ò, si els
mecanismes econòmics gene ado s de c isi s'han in e nacionali za ,
han d'in e nacionali za -se ambé les es a ègies de p e isió i
supe ació de les c isis econòmiques. Es ac a ia, pe an , de
ecupe a a ni ell in e nacional, mi jançan la ins i ucionali zació de
po encials de egulació keynesiana, la capaci a de egulació
ca ac e ís ica de la polí ica econòmica que s'ha pe du a ni ell
nacional.
Des d'un pun de mi a eu opeu -apun a aques au o - hi ha
pe a això dues es a ègies: o la in e nacionali zació de la egulació o
la seua eu opei zació. Aques es dues es a ègies no s'exclouen
mú uamen , sinó que pod ien e o ça -se en llu e icàcia. Ambdues
son ina acables en llu lògica econòmica, pe ò llu eali zació xoca
amb en ebancs polí ics i ins i ucionals an onamen als que li pa eix
al amen a isca que l'esque a eu opea diposi e p e e en men les
seues espe ances es a ègiques en una o al a a ian de
keynesianisme in e nacional.
Men e els Es a s Uni s han exe ci un p edomini polí ic i
econòmic cla , no hi ha hagu excessi es ensions en el sis ema
mone a i in e nacional, que a adop a el dòla com a di isa de
ese a in e nacional. Pe ò an a ia com els EE.UU., en an que
banque mundial, a comença a ac ua amb es e o de mi es i a cu
e mini, llu polí ica a deixa de se un ac o es abili zado de
l'economia mundial.
D'aquí naixen o es les p opos es que ac en de subs i ui el
dòla pe una ese a in e nacional de liquidesa pa in del e que
cald ia subs i ui l'hegemonia ame icana en l'o d e in e nacional pe
un o d e olun à iamen aco da en e els g ans països indus iali za s
d'Occiden .
La p eponde ància dels Es a s Uni s ja no és an g an en
alguns aspec es, pe ò enca a conse en una g an capaci a de
lide a ge que els a eni menys necessi a de llu s alia s.
Pe al a pa , el desen olupamen del sis ema mone a i
eu opeu, la plena in eg ació del seu me ca in e n, po gene a una
pla a o ma compensa ò ia i d'equilib i espec e a la que ep esen a el
me ca de capi als egi pel dòla . A a: aques a polí ica ha de ecó e
enca a un camí len de consens en la polí ica eu opea, com el que es
a assoli el 21 de desemb e de 1990 a Pa ís espec e a la polí ica de
de ensa (la "ca a de Pa ís").
Scha p pensa que es ac a ia d'es abli una coo dinació
en e la polí ica mone à ia eu opea i la polí ica iscal dels Es a s Uni s,
con o me al model mone a is a posa en p àc ica a Alemanya el 1974,
que deixa in ac es les sobi anies nacionals.
Sal ada aques a di icul a , cald ia en on a -se ambé a la
coo dinació en e polí ica mone à ia i polí ica sala ial, la qual és
imp escindible pe a mou e's en un ma c de egulació keynesiana de
la demanda que hau ia de comp a amb la di ícil coo dinació dels
sindica s a ni ell eu opeu.
Així i o , el p oblema mes impo an és que els països
eu opeus no es an exposa s a una p essió uni à ia dels cos os, ja que
l'e olució d'aques s depèn mol de les pa onals i dels sindica s, que
són mol di e sos en llu s objec ius i es a ègies.
Pe ò, que es po e si es epe eix més so in la si uació que
es a p odui en e 1979 i 1984 i si no sols el c eixemen i la plena
ocupació, sinó ins i o el ni ell assoli ins a a de p es acions es a als
i de mesu es de benes a social, comença a depend e de si els
bene icis augmen en i es man enen pe manen men al s?
Una polí ica socialdemòc a a d'o e a e e ida al sec o p i a
ha d'o ien a -se cap a l'augmen dels guanys de les emp eses i, pe
an , concen a -se en les es a ègies de p oducció d'aques es pe al
de e llu s p oduc es més a ac ius i llu p oduc i i a més al a que les
de les compe ido es d'al es països.
Una solució n'és l'"especiali zació lexible" en p oduc es d'al
alo quali a iu. Amb es a ègies mac oeconòmiques es poden ob eni
a an a ges pel que a a compe i i i a . Pe ò pe aques mi jà no es
poden neu ali za les limi acions mac oeconòmiques que en
l'ac uali a es ingeixen el c eixemen econòmic en la o ali a dels
països indus ials (Scha p ).
Amb això he pe ingu a la i de la meua discussió de les
opcions d'una polí ica socialdemòc a a de plena ocupació en les
condicions-ma c que l'economia in e nacional pa eix imposa . La isió
no po , ce amen , en usiasma : a di e ència del que a ocó e en els
es p ime s decennis de la pos gue a, en l'ac uali a no exis eix una
es a ègia keynesiana econòmicamen plausible amb què, en el ma c
nacional, es puguen eali za plenamen els objec ius
socialdemòc a es sense iola condicions uncionals de l'economia
capi alis a. Plena ocupació, endes del eball c eixen s,
ans e ències socials c eixen s i una millo p o isió d'equipamen s i
se eis públics, són objec ius que no es poden a ènye a ui al ma eix
emps, pe què les axes de c eixemen que hi cald ia no hi bas en, i
pe què les exigències es ic i es de dis ibució que el capi al és a ui
en si uació d'imposa -hi s'han ele a .
Açò no signi ica la i de la capaci a es a ègica de la
socialdemoc àcia. Al con a i, p ecisamen quan no o s els objec ius
es poden aconsegui alho a, és quan cal es abli p io i a s
es a ègiques. Pe ò, pe a això, cal econèixe la mudança que han
expe imen a les elacions d'in e can i en e capi al, eball i Es a . És
condició pe a això la capaci a dels socialdemòc a es i dels sindica s
pe exigi de o s els eballado s, mi jançan majo s impos os i la
enúncia a pa de llu jo nada labo al i a inc emen s d'ing essos, la
necessà ia apo ació solidà ia pe al que o s aquells que ulguen
eballa puguen pa icipa en la ida labo al.
Aquí au a ui, al meu en end e, la qües ió polí ica en què la
socialdemoc àcia es juga el seu des í. Si ac a de ugi -ne, es à
enuncian a con igu a la si uació ac ual i en el joc al da winisme
social dels neolibe als i dels conse ado s.

Taula1
Taula2
BIBLIOGRAFIA
ALBER, J.: "Is he e a c isis o he Wel a e S a e?. C oss-na ional e idence om
Eu ope, No h Ame ica and Japan", Eu opean Sociological Re iew, Vol. 4, nº 3,
Decembe 1988, pp. 181-203.
ANDERSON, P.: "La pa àbola de la Socialdemoc acia", L'A enç, Feb e 1.988, nº
112, pp. 50-58.
BURAWOY, M.: "Should we gi e up on socialism?", Socialis Re iew, Vol. 19, nº 1 i
2, 1989.
ESPING-ANDERSEN, G.: Poli ics agains ma ke s. The socialdemoc a ic oad o
powe , P ince on Uni . P ess, 1985.
HALL, S. & LACLAN E.: "Coming up o ai ", Ma xism oday, Ma ch 1990.
JACOVI, 0. and ALIIS (eds.): Economic c isis, ade unions and he s a e, C oom
Helm, 1986.
KORPI, W.: "Economic g ow h and he wel a e s a e: leaky bucke o i iga ion
sys em?", Eu opean Sociological Re iew, Vol. 2, Sep embe 1985, pp. 97-118.
LASH, S. & URRY, J.: The end o o ganized capi alism, Poli y P ess, 198
LOTZ, P.: Mani ies o po una nue a izquie da eu opea, Siglo XXI, 1987.
MADDISON, A.: "O igins and impac o he wel a e s a e, 1883-1983", Banca
Nazionale del La o o, Qua e ly Re . nº 148, pp. 55-87.
MERKEL, W.: "A e he golden age: a decline o Social Democ a ic policies in
Wes e n Eu ope du ing he 1980s". Cen e o Eu opean S udies Wo king Pape s
Se ies, 1990.
PARAMIO, L.: T as el dilu io: la izqjie da an e el in de siglo, Siglo XXI, 1986.
PICO, J.: "Las desigualdades sociales en el Es ado de Bienes a ". Con e encia
dic ada en la Uni e sidad Menéndez Pelayo de San ande . Ve ano 1988.
PRZEWORSKI, A.: Capi alism and socialdemoc acy, Camb idge 1985, ad. En
Alianza Edi o ial.
SCHARPF, F.W.: Socialdemoc acia y c isis económica en Eu opa. La Poli ica
sociiddemóc a a en e a la c isis. IVEI, 1991.
URRY, J.: The ana omy o capi alis socie ies: The economy, ci il socie y and he
s a e. MacMillan, 1981.