Els Límits de la socialdemocràcia europea

Els lími s de la socialdemoc àcia eu opea Josep PICÓ Uni e si a de València Wo king Pape n.43 Ba celona 1991 A començamen s dels anys 80, amb la caiguda del labo isme anglès i de la socialdemoc àcia alemanya, es a dona pe es able que el keynesianisme ha ia a iba a la i. Els can is que s'ha ien p oduï al món de les elacions de p oducció, la c isi econòmica del 75, l'apa ició de no es demandes i mo imen s ei indica ius, la sob ecà ega de les despeses que ha ia assumi l'Es a i la mancança de polí iques que donassen una ia d'eixida a aques s p oblemes, ha ien posa en dub e els lími s del e o misme socialdemòc a a. Un bon nomb e d'es udiosos, des de Dah endo ins a Pani ch, pe esmen a -ne sols dos dels ex ems ideològics de la li e a u a social del momen , dona en pe acabada l'expe iència keynesiana en un sol país, i alho a auspicia en el esso gimen del neolibe alisme ideològic. La c isi d'ambdues o macions socialdemòc a es, que ha ia es a p ecedida pe la caiguda d'al es socialdemoc àcies eu opees, enia una impo ància onamen al pe al com pe anyien a dos dels països amb majo adició socialis a, de més g an pes demog à ic i polí ic í amb una dila ada expe iència de go e n es a al i local. Els dos pa i s ha ien p ac ica una polí ica mol semblan en en on a -se a la c isi pe ole a del 73, enien una concepció edis ibu i a del benes a mol in eg ada en el model ins i ucional, i ha ien a ossega ambé p oblemes in e ns mol simila s, enca a que el SPD a eixi d'aques en i millo lliu a que no els labo is es anglesos. Aques acàs semblà dona pe e l'esgo amen del model ins que es a p odui l'accés al pode dels socialismes eu opeus medi e anis, sob e o del ancès i l'espanyol, pe al com el socialisme po uguès només a es a en el go e n dos anys, el PASOK en els seus ui anys de go e n no aconseguí d'a e ma un pe íode es able de mode ni zació, i, pe llu pa , els socialis es i alians es an eu e obliga s semp e a go e na en coalició, més com a pa i polí ic coali za que no com a coali zan . Tan el PSF com el PSOE han es a els únics socialis es que han go e na llu s espec ius països en quasi o a la dècada dels ui an a i han hagu d'a on a els e ec es de la segona c isi pe ole a del bienni 79-81. Els socialis es de Mi e and an pa i dels ma eixos p essupòsi s que llu s homòlegs anglesos i alemanys pe a en on a la c isi: an pensa que el con ol de les g ans emp eses e a condició sine qua non pe a con ola l'economia, la in e sió i el ellançamen ; així, an nacionali za les indús ies mode nes clau o injec an -los o es sumes de capi al pe ans o ma -les en emp eses líde s de llu s p opis sec o s a i que ossen les més compe i i es del me ca in e nacional. Com que el sindicalisme ancès e a mol més descen ali za i agmen a que el dels seus eïns, ac à de con ola -ho a a és de la col·labo ació go e namen al amb el Pa i Comunis a a i que l'aplicació de la seua polí ica econòmica no os boico ejada pels con lic es labo als, i s'aplicà a es end e àpidamen algunes mesu es uni e sali zado es del adicional es a del benes a . Els socialis es ancesos an comença llu pe iple go e namen al amb una polí ica expansionis a, pe ò al cap d'un pa ell d'anys an ha e d'acudi a la de aluació del anc, la congelació dels sala is i el e allamen de la despesa pública. Només aques colp de imó, que a can ia Ilu p axis polí ica Í els a e abandona llu s adicionals p essupòsi s ideològics, els a pe me e d'en on a la c isi econòmica dels ui an a amb un ce èxi i p o oga així llu manda polí ic ins al momen p esen . Pe la se a pa , els socialis es espanyols (PSOE) que an accedi al pode el 1982 ho an e en ci cums àncies his ò iques mol especials, p ecedi s pe una lla ga dic adu a i pe un b eu p océs de ansició democ à ica polí icamen mol agi a . En on a s al ep e d'es abili za el sis ema polí ic democ à ic, secula men us a , i d'in odui el sis ema econòmic espanyol en els mecanismes de uncionamen , eu opeus, an posa mes a enció en la consolidació de l'es a democ à ic de d e i en la mode ni zació neolibe al de l'economia que no en la cong uència en e p og ama ideològic i p axis polí ica. Així, quan accedi en al pode el 1982, es an ap essa a posa en p àc ica un p og ama econòmic d'ajus amen i es abili zació pe a on a la g eu c isi econòmica que he e a en, amb la in enció de saneja els comp es de l'Es a pe a pode in odui -hi pos e io men mesu es de polí ica social més popula s. Alliçona s pe l'expe iència ancesa, e i a en la polí ica de nacionali zacions, con ian més en les o ces del me ca , a les quals an con ibui amb una du a ees uc u ació indus ial. En aques p ime pe íode comp a en amb la col·labo ació de les o ces del eball, sob e o de la UGT, es ablin pac es bila e als i ila e als amb l'espe ança que una economia o a i sanejada donà pas a la c eació de llocs de eball -el dè ici dels quals e a el més al d'Eu opa- i a un majo equilib i en e les endes del eball i les del capi al. El PSOE a p ac ica així una polí ica quali icada pe mol s com la més neolibe al de o s els pa i s socialdemòc a es, ins que el desemb e de 1988 els sindica s conside a en que aqueixa polí ica. els ha ia pe judica cla amen , ha en a a o i només els in e essos emp esa ials i inance s, i exigi en una sè ie de mesu es que can iassen la polí ica social del go e n, que a ia s'ha ia d'en on a al seu e ce manda consecu iu. Així i o , el PSOE ha aconsegui d'es abili za el sis ema polí ic i in eg a Espanya en la Comuni a Eu opea, ha emp és una polí ica de mode ni zació econòmica es uc u al i una polí ica social ex ensi a sob e o en el camp de la segu e a social, l'ensenyamen , la sani a i d'al es sec o s de les p es acions socials. Veiem, doncs, que la espos a d'aques s pa i s socialis es a la c isi -enca a que els momen s de la c isi hagen es a di e en s, an en llu ex ensió com en llu impac e- ha ingu alguns e s comuns, pe ò n'ha ingu al es de di e en s. En gene al, o s hi han aplica mesu es es ic i es i mone a is es i han ac a de pac a -les amb el mo imen ob e i els sindica s, pe a, en alguns casos, aques es mesu es han es a acompanyades de compensacions socials a cu e mini (Alemanya, Angla e a) i han acassa en llu col·labo ació amb els sindica s, men e que en d'al es les compensacions socials han hagu d'espe a el eajus amen neolibe al (F anca, Espanya) i s'han hagu d'ob eni a lla g e mini. Els p ime s han ingu conseqüències nega i es an pe als pa i s socialdemòc a es com pe als sindica s, men e que els segons -bé que a cos a d'una meno adicali zació- els socialis es enca a són al go e n p ac ican una polí ica no ja neokeynesiana, pe ò sí, almenys, més p og essis a que la de la d e a eu opea. Pa amio pensa que la up u a del model socialdemòc a a de la pos gue a és ui del g an mo imen ei indica iu de inals dels anys 60 a conseqüència de la caiguda de la pa de guany del capi al en on de la pa co esponen als sala is dins de la enda nacional. En aques a ase B de la eo ia neo ica diana, p ecedida, d'una ase d'expansió econòmica, els sala is c eixen pe da an dels guanys del capi al, i a mi jà e mini això signi ica que els capi alis es edueixen llu s in e sions, el capi al ix no es eno a i comença un p océs de desindus iali zació i des ucció d'ocupació. Així el guany es desploma pe ò els sala is no, la qual cosa ens du a la conclusió que la c isi dels anys 70 no és conseqüència d'una insu iciència de la demanda sinó d'una caiguda del guany espec e dels sala is din e del p oduc e global, pe la qual cosa només una caiguda del cos labo al pe uni a de p oduc e po pe me e en els països cen als la ecupe ació de la c isi o o nan al capi al la seua endibili a . A a: aques a eo ia que pa eix adap a -se bas an bé al que s'ha esde ingu en les socialdemoc àcies anglesa i alemanya ¿com es con as a amb les al es socialdemoc àcies sud-eu opees? ¿És que la ase A d'acumulació ha a iba mol més a d als països sud-eu opeus, i s'es à acomplin a a a F ança i a Espanya, les quals passa an dins d'uns anys a la ase B, amb la consegüen caiguda de la axa de guanys i la c isi? ¿És que els pa i s socialis es ancès i espanyol són ja a la ase B pe ò la caiguda de llu axa de guanys ha es a meno i a més a més han sabu dona una eixida p og essis a a la c isi a a és de la col·labo ació amb els sindica s, a di e ència de llu s homòlegs anglès i alemany? ¿O és que la eo ia exposada no s'adap a en absolu a la eali a que i im i el go e n dels pa i s socialdemòc a es alemany i anglès an se incapaços de posa en p àc ica un p ojec e polí ic al e na iu a les solucions ja conegudes d'ajus amen en el ma c mone a is a i so a la igilància a en a del FMI? Scha p , en pa la de la espos a que an dona a la c isi els països socialdemòc a es del no d, a i ma que "de e , hi hagué impo an s di e ències en la eacció de -les economies nacionals a la c isi mundial, i això ela i i za la o ça explica i a de les eo ies "globals" (secula s, cícliques o es uc u alis es) de la c isi". La c isi, pe a mol s, ampoc no es a deu e a la puja del p eu del pe oli, sinó a una sè ie de concauses es uc u als, i el keynesianisme a se una espos a de e minada pe a un momen his ò ic de e mina ; passa aques , és a di a pa i dels anys 70, les ci cums àncies can ien i cal oblida -se d'aqueixa espos a pe al de dona pas a una al a. En on d'aques a in e p e ació, Pe y Ande son pensa que les socialdemoc à es del sud d'Eu opa han a iba un poc més a d a la ase A degu al e a d his ò ic de llu p océs d'indus iali zació i, pe an , es an passan a a pel ma eix cicle econòmic pel qual passa en an e io men llu s ge manes del no d, amb dues ca ac e ís iques que de e io en enca a més, si això po se , el model socialdemòc a a, que son: a) les socialdemoc àcies del no d cons uï en llu s èxi s du an l'ona lla ga de l'expansió capi alis a de la pos gue a i, pe an , an pode aplica -hi polí iques socials de més g an abas , i b) el comp omís de classe que ins i ucionali za en a se el esul a d'al s índexs d'acumulació combina s amb una o a o gani zació ob e a. Dues a iables que no s'han dona al sud, ço que els ha obliga a p ac ica una polí ica més neolibe al i menys social. D'aques a mane a, la socialdemoc àcia eu opea a abocan -se a poc a poc en quelcom semblan al Pa i Demòc a a ame icà, amb la sup essió de qualse ol con ingu an agònic de classe i amb llu ans o mació en simples apa ells subs i u ius de la dominació bu gesa, amb algunes clien eles popula s i p e ensions mes libe als, pe ò dedica s sense embu s a la p omoció de la lliu e emp esa. Malg a aqueixa mancança de "no a espos a" i el acàs que mol s han p o e i za als pa i s i ègims socialdemòc a es, con é eni p esen que la eali a desmen eix aques s augu is. Me kel ha posa en e idència la esi que la socialdemoc àcia gaudeix de mala salu , ja que a començamen s de la da e a dècada del segle XX go e na en 11 dels 16 països d'Eu opa Occiden al, una quo a de pode mai no a esa abans. És més: ha cons uï una aula amb esul a s elec o als ag ega s que mos a aqueixa i ali a socialis a: Taula1 Les mesu es dels pe íodes 1945-73 -l'època dau ada- i 1974-89 -el decli i- an sols es di e encien en 0.2 pun s, la qual cosa no demos a aqueixa caiguda. És més, els 15 anys da e s, conside a s com el pe íode més c í ic, els pa i s socialdemòc a es a enyen de mi jana llu quo a elec o al més al a. Pe an , podem pa la amb o a segu e a d'una a e mada es abili a que comença ins i o a abso bi pa i s d'esque a més menu s que es euen de ini i amen allunya s de les asques pa lamen à ies i de go e n. En aqueixa línia, els pa i s socialdemòc a es sud-eu opeus han augmen a conside ablemen aques s da e s anys llu quo a elec o al, i els no d-eu opeus que han pe du el pode l'han disminuïda només sensiblemen . Un al e indicado cla de la i ali a dels pos ula s socialdemòc a es és la pe i ència i ins i o l'en o imen de les polí iques de benes a que es con inuen p ac ican en o s els països eu opeus on aques s pa i s pa icipen en l'escena polí ica, bé en el pode o bé en l'oposició. Aques s da e s anys hem assis i a l'apa ició d'una abundosa li e a u a sob e la c isi de l'es a del benes a i a l'a ac sis emà ic dels seus p essupòsi s des de posicions neolibe als, que l'acusen sob e o d'una manca d'e iciència i de acionali a . Tanma eix, Jans Albe i Wal e Ko pi, en sengles a icles basa s en ap eciacions i dades es adís iques i quan i icables, ens han demos a o el con a i. Albe es o mula les següen s p egun es: 1) ¿Ha con inua c eixen ecen men l'es a del benes a ? 2) ¿Exis eix un compo amen gene ali za en l'aplicació de l'es a del benes a , o els di e en s països desen olupen espos es polí iques disc epan s? 3) ¿Els e alls en la polí ica del benes a han po a a una disminució en la lleial a de la població? 4) ¿Ha p oduï l'es a de benes a e ec es secunda is nega ius? La aula 2 mos a que, gene almen , la despesa pública ha con inua c eixen a un i me més àpid que el PNB en el pe íode de ecessió i aus e i a . En o s els països, excep e a Alemanya, la a io de la despesa pública i la despesa de ans e ències socials a se més al a el 1984 que el 1975. Una anàlisi de l'inc emen en la a io de la despesa pública ens mos a es di e en s ipus de eacció. En p ime lloc, obem països on l'apo ació es a al a con inua c eixen mol íssim en e 1975 i 1984. Aques g up inclou països com a a I àlia i F ança, on la a io de la despesa pública a c éixe de 9 a 15 pun s pe cen uals. Els al es dos, Angla e a i Alemanya, ac a en de man eni el c eixemen de la despesa pública a la pa amb el c eixemen de l'economia. Una compa ació longi udinal mos a que la majo ia dels països an ena el c eixemen de les ans e ències socials en el pe íode de c isi. Pe a d'al es acassa en quan an ole con ola el i me de llu c eixemen , com a a Angla e a, I àlia i F ança. Taula2 Un es udi eali za a la Uni e si a Eu opea de Flo ència e ela que o s els go e ns eu opeus han con inua donan supo a l'es a del benes a , i que els pa ida is de min a aques a polí ica de solida i a són una pe i a mino ia. Les bases pe a una eacció an i wel a e-s a e a g an escala, en el u u , pa eixen més a ia ebles, pe què l'ex ensió de la polí ica del benes a ha desen olupa ca ac e ís iques au ope pe uado es i un c eixen clien elisme elec o al del wel a e numè icamen impo an . A Alemanya, pe exemple, les pe sones que iuen p edominan men de les ans e ències socials són a ui mes nomb oses que no els eballado s manuals, i hi con ola en més del 26% del o el 1983. A I àlia, el 36% de l'elec o a enien una pensió es a al el 1980, i de o ma semblan s'esde enia en d'al es països- Pe an , Albe esumeix o dien que: 1 ) en el pe íode d'aus e i a pos e io al 1975, els p og ames de Wel a e S a e dels països occiden als més impo an s no han expe imen a ni es iccions ni desman ellamen s; 2n) els e alls dels p og ames socials no dugue en a una c isi de legi imació i an eb e el supo massiu de o a la població, i 3 ) malg a els e alls, la despesa pública a con inua c eixen més dep essa que els ing essos públics. Pel que a al segon aspec e de la polí ica del benes a , no pa eix demos a , ni his ò icamen ni en l'ac uali a , que aques a polí ica inhibesca el c eixemen econòmic. Recen men , Ko pi ha e un es udi compa a iu en e 18 països en què demos a o el con a i. La esi que la igual a i l'e icàcia econòmica són an i è iques es a a ja p o undamen a elada en mol s economis es neoclàssics com Al ed Ma shall, i, ecen men , Lindbeck i Olson han con inua en la ma eixa línia. Un esum d'aques es esis di ia que l'e icàcia econòmica i el c eixemen , així com la c eació de llocs de eball i l'es al i, min a ien amb: a) l'augmen de la in e enció polí ica en les o ces del me ca , b) l'augmen del nomb e i de la o ça dels g ups d'in e ès o gani za s, especialmen sindica s i pa i s polí ics d'esque a, i c) la disminució de la desigual a en la dis ibució de la enda i la iquesa. Con à iamen , My dal sos é la hipò esi que les e o mes de l'es a del benes a , en lloc de se un cos pe a la socie a , posen les bases pe a un c eixemen econòmic mes àpid i e m. Els seus a gumen s són que la desigual a social és pe judicial pe al c eixemen econòmic pe què condueix a un bala iamen del capi al humà a a és de les nega i es conseqüències psíquiques i psicològiques de la pob esa en els pob es i pe què la desigual a disminueix les opo uni a s dels indi idus de les classes més baixes de pode u ili za llu s alen s. Aques a esi s'emma ca en el con ex de les seues anàlisis sob e ins i ucions econòmiques on els ac o s "econòmics" i "no econòmics" són conside a s en peu d'igual a com a ac o s d'in e dependència causal. Pe a My dal, un ni ell al de demanda és c ucial pe a l'e iciència econòmica i el c eixemen , i condueix a una millo u ili zació dels ecu sos. El p oblema més se iós que es p esen a en aques con ex és, po se , el del desequilib i dels p essupos os es a als, ba eja ja a emps pe O'Conno com la c isi iscal de l'Es a . És ce que en la majo pa dels països el dè ici con inua c eixen malg a la disminució del c eixemen de la despesa en el benes a . En e 1975 i 1983, el deu e mi jà de la majo pa dels països més desen olupa s pujà del 37 al 59% del PNB. Mol s au o s han demos a que exis eix una e idència empí ica que els es a s del benes a oben una di icul a c eixen a ha moni za llu s despeses amb llu s ing essos, pe bé que una cla a associació es adís ica en e el c eixemen del benes a i els p oblemes iscals només s'ha obse a du an el ecen pa adoxes in e nes, é una espos a socialis a en dos àmbi s di e en s: d'una banda, en els p og ames polí ics que els pa i s socialis es p esen en als elec o s, bé des del pode o bé des de l'oposició, i d'al a en p opos es conc e es que alguns es udiosos elabo en en l'àmbi acadèmic. Din e del pano ama d'aques da e àmbi , me eixen especial a enció l'es udi d'Esping-Ande sen i el de F i z Scha p , enca a que ambdós elabo a s en base a una e lexió sob e les socialdemoc àcies del no d d'Eu opa. El p ime és una espos a a les esis de P zewo ski conside an -les al·laces, i insis eix a segui l'es a ègia socialdemòc a a que s'ha desen olupa ins al momen p esen , pe què ap o undin -hi es c ea an les condicions de possibili a pe a l'es ablimen d'una socie a més socialis a, men e que el segon ac a d'elabo a una espos a al cul de sac keynesià amb una ugida cap enda an , o conside an que si aques keynesianisme s'amplia a l'Eu opa o a eny el ni ell in e nacional, els p essupòsi s socialdemòc a es s'hi pod an compli . La p opos a de Scha p és més economicis a, i es ixa sob e o en la lògica del capi al i les elacions de p oducció, men e que la d'Esping-Ande sen és més polí ica, i sub a lla les es a ègies pe a a iba a la ia socialis a. Esping-Ande sen, en la seua c í ica a P zewo ski, l'acusa de eni una pe cepció es à ica de la socialdemoc àcia com a ac o social, puix que en els seus plan ejamen s oblida la a ie a de les ins i ucions polí iques, els con ex os socio-econòmics i els cicles en què es desen olupa, els quals cons i ueixen "es uc u es d'opo uni a " que di e eixen d'un país a un al e i que són les que pe me en op a pe unes p io i a s polí iques o unes al es. A més a més, no explica les di e en s es a ègies polí iques que han posa en p àc ica els pa i s socialdemòc a es. Pe a Ande sen, els nous assala ia s whi e-colla enen la clau pe a qualse ol aliança socialdemòc a a iable als països escandinaus, pe ò no en dedueix, d'això, que una es a ègia d'aliances haja de condemna al acàs la llui a socialdemòc a a pel pode . La seua esi és que el pode socialdemòc a a depèn d'una combinació de o ces his ò iques; és a di : del model de les coalicions de classe i del compo amen del pa i en la mobili zació de les classes a a és de les p ac iques e o mis es. La socialdemoc àcia és un mo imen que busca cons ui la uni a de classes i mobili za el pode a a és de la legislació nacional. D'aquí que el d ama his ò ic de la socialdemoc àcia es de inesca pe les o mes en què aques es o ces s'han coali za i han es a de o ades. Sob e el pape p og essis a o eg essiu de les classes mi janes i els nous eballado s, la esi de P zewo ski ampoc no és concloen , puix que en aques sen i hom ba alla esis con aposades: alguns opinen que llu agmen ació no ajuda la solida i a i consciència de classe (Mills), d'al es els conside en com una capa de la pe i a bu gesia (Poulan zas), pe ò uns al es els conside en una on de adicalisme socialis a (Go z-Malle ). Pe an , no necessà iamen han de se o ces nega i es pe a l'aliança de classes. Aques au o es posa ambé en on de les esis que p ediuen el inal socialdemòc a a, com a a: a) la que a i ma que a la socialdemoc àcia, a mesu a que assoleix els seus objec ius, l'èxi li aliena la seua c eixen i acomodada base elec o al ( esi de l'abu gesamen ); b) a mesu a que a ança la democ a i zació i el no able declina de la classe, això condueix els pa i s socialis es lluny de llu adicional ima ge classis a i de llu ideologia adical. D'aques a mane a, la socialdemoc àcia decau à semp e so a dues condicions: si man é la seua missió his ò ica, els eballado s acomoda s i in eg a s, ensems amb els nous es a s mi jans, la ebu ja an, i si adop a una es a ègia in e classis a (ca chall) pod à man eni els elec o s pe ò di ícilmen es di e encia à dels pa i s bu gesos. Con a aques es esis, els e isionis es suecs sos enen que les e o mes polí iques i socials poden c ea a poc a poc les condicions de possibili a pe a les ans o macions econòmiques. La "ciu adania polí ica" ha de p ecedi la "ciu adania social", i aques a na de p ecedi l'econòmica". El model, com a güeixen Ko pi i S ephens, es basa en la eo ia del pode de mobili zació. La o ça polí ica ha de nàixe de les e o mes i de la plena ocupació, que do a an els eballado s d'una g an capaci a pe a la pa icipació i la solida i a . Des d'aques pun de mi a, el wel a e s a e no és un i en si ma eix sinó un mi jà pe a al e a l'equilib i del pode de les classes en a o de la socialdemoc àcia. D'aquí que les c isis del capi alisme només con ibueixen a debili a aques a es a ègia. "A i me -esc iu Ande sen- que el p océs de o mació de la classe socialdemòc a a depèn de l'impac e de les polí iques es a als sob e l'es uc u a de les classes. El meu a gumen és que la socialdemoc àcia és his ò icamen inde e minada pe la simple aó que cap de les o ces socials que la con o men es à p ede e minada. La nos a cons ucció eò ica p esen a es componen s: l'es uc u a de les classes, llu o mació i llu s aliances. En aqueix escena i són impo an s: a) el nomb e, la composició de la mà d'ob a i les seues di e ències es uc u als. La di e ència en l'es uc u a del capi al ambé hi juga un pape impo an ; b) el me ca a que els eballado s se sen en a omi za s i agmen a s i, puix que l'es a ègia de la socialdemoc àcia és un p ojec e majo i a i, la seua de inició d'un uni e s solida i ha de di igi -se al "ciu adà", no a la "classe"; c) una p econdició n'és la ic ò ia del sindicalisme nacional d'es uc u a indus ial. La c eació de la solida i a depend à dels esul a s e o mis es, una de les p emisses dels quals consis eix a in odui -hi mesu es socials no subjec es a les lleis del me ca , que a ec en als assala ia s i que do en les pe sones amb endes i d e s de benes a , a i que an els eballado s ma ginals com els Més ins i ucionali za s ebu gen la up u a d'aques es egles de solida i a . Les e o mes han d'e i a les si uacions en què els se eis socials col·lec ius alimen en el malcon en amen an en e els qui paguen com en e els qui eben. Amb o , la desme can ili zació i la solida i a uni e sal no són su icien s pe a la mobili zació socialdemòc a a a lla g e mini, pe això el con ol go e namen al de l'economia és una al a p econdició necessà ia pe a e i a la ines abili a i la c isi, que és allò que més a ebleix el mo imen ob e ". Com eiem, doncs, les esis d'Esping-Ande sen passen pel e o çamen d'allò que ja s'ha eali za ins aques momen , o ac an d'ap o undi aques es mesu es en condicions d'expansió econòmica ins a iba a la plena ocupació, a i d'ana combinan a poc a poc l'equilib i de o ces a base de econquis a pa cel·les de pode en d'al es à ees i e enys. Pe al a pa , Scha p , en les conclusions del seu llib e, on s'in e oga sob e el e o n a la si uació keynesiana, a i ma que els keynesians només es plan egen la egulació del me ca . Pe ò, si els mecanismes econòmics gene ado s de c isi s'han in e nacionali za , han d'in e nacionali za -se ambé les es a ègies de p e isió i supe ació de les c isis econòmiques. Es ac a ia, pe an , de ecupe a a ni ell in e nacional, mi jançan la ins i ucionali zació de po encials de egulació keynesiana, la capaci a de egulació ca ac e ís ica de la polí ica econòmica que s'ha pe du a ni ell nacional. Des d'un pun de mi a eu opeu -apun a aques au o - hi ha pe a això dues es a ègies: o la in e nacionali zació de la egulació o la seua eu opei zació. Aques es dues es a ègies no s'exclouen mú uamen , sinó que pod ien e o ça -se en llu e icàcia. Ambdues son ina acables en llu lògica econòmica, pe ò llu eali zació xoca amb en ebancs polí ics i ins i ucionals an onamen als que li pa eix al amen a isca que l'esque a eu opea diposi e p e e en men les seues espe ances es a ègiques en una o al a a ian de keynesianisme in e nacional. Men e els Es a s Uni s han exe ci un p edomini polí ic i econòmic cla , no hi ha hagu excessi es ensions en el sis ema mone a i in e nacional, que a adop a el dòla com a di isa de ese a in e nacional. Pe ò an a ia com els EE.UU., en an que banque mundial, a comença a ac ua amb es e o de mi es i a cu e mini, llu polí ica a deixa de se un ac o es abili zado de l'economia mundial. D'aquí naixen o es les p opos es que ac en de subs i ui el dòla pe una ese a in e nacional de liquidesa pa in del e que cald ia subs i ui l'hegemonia ame icana en l'o d e in e nacional pe un o d e olun à iamen aco da en e els g ans països indus iali za s d'Occiden . La p eponde ància dels Es a s Uni s ja no és an g an en alguns aspec es, pe ò enca a conse en una g an capaci a de lide a ge que els a eni menys necessi a de llu s alia s. Pe al a pa , el desen olupamen del sis ema mone a i eu opeu, la plena in eg ació del seu me ca in e n, po gene a una pla a o ma compensa ò ia i d'equilib i espec e a la que ep esen a el me ca de capi als egi pel dòla . A a: aques a polí ica ha de ecó e enca a un camí len de consens en la polí ica eu opea, com el que es a assoli el 21 de desemb e de 1990 a Pa ís espec e a la polí ica de de ensa (la "ca a de Pa ís"). Scha p pensa que es ac a ia d'es abli una coo dinació en e la polí ica mone à ia eu opea i la polí ica iscal dels Es a s Uni s, con o me al model mone a is a posa en p àc ica a Alemanya el 1974, que deixa in ac es les sobi anies nacionals. Sal ada aques a di icul a , cald ia en on a -se ambé a la coo dinació en e polí ica mone à ia i polí ica sala ial, la qual és imp escindible pe a mou e's en un ma c de egulació keynesiana de la demanda que hau ia de comp a amb la di ícil coo dinació dels sindica s a ni ell eu opeu. Així i o , el p oblema mes impo an és que els països eu opeus no es an exposa s a una p essió uni à ia dels cos os, ja que l'e olució d'aques s depèn mol de les pa onals i dels sindica s, que són mol di e sos en llu s objec ius i es a ègies. Pe ò, que es po e si es epe eix més so in la si uació que es a p odui en e 1979 i 1984 i si no sols el c eixemen i la plena ocupació, sinó ins i o el ni ell assoli ins a a de p es acions es a als i de mesu es de benes a social, comença a depend e de si els bene icis augmen en i es man enen pe manen men al s? Una polí ica socialdemòc a a d'o e a e e ida al sec o p i a ha d'o ien a -se cap a l'augmen dels guanys de les emp eses i, pe an , concen a -se en les es a ègies de p oducció d'aques es pe al de e llu s p oduc es més a ac ius i llu p oduc i i a més al a que les de les compe ido es d'al es països. Una solució n'és l'"especiali zació lexible" en p oduc es d'al alo quali a iu. Amb es a ègies mac oeconòmiques es poden ob eni a an a ges pel que a a compe i i i a . Pe ò pe aques mi jà no es poden neu ali za les limi acions mac oeconòmiques que en l'ac uali a es ingeixen el c eixemen econòmic en la o ali a dels països indus ials (Scha p ). Amb això he pe ingu a la i de la meua discussió de les opcions d'una polí ica socialdemòc a a de plena ocupació en les condicions-ma c que l'economia in e nacional pa eix imposa . La isió no po , ce amen , en usiasma : a di e ència del que a ocó e en els es p ime s decennis de la pos gue a, en l'ac uali a no exis eix una es a ègia keynesiana econòmicamen plausible amb què, en el ma c nacional, es puguen eali za plenamen els objec ius socialdemòc a es sense iola condicions uncionals de l'economia capi alis a. Plena ocupació, endes del eball c eixen s, ans e ències socials c eixen s i una millo p o isió d'equipamen s i se eis públics, són objec ius que no es poden a ènye a ui al ma eix emps, pe què les axes de c eixemen que hi cald ia no hi bas en, i pe què les exigències es ic i es de dis ibució que el capi al és a ui en si uació d'imposa -hi s'han ele a . Açò no signi ica la i de la capaci a es a ègica de la socialdemoc àcia. Al con a i, p ecisamen quan no o s els objec ius es poden aconsegui alho a, és quan cal es abli p io i a s es a ègiques. Pe ò, pe a això, cal econèixe la mudança que han expe imen a les elacions d'in e can i en e capi al, eball i Es a . És condició pe a això la capaci a dels socialdemòc a es i dels sindica s pe exigi de o s els eballado s, mi jançan majo s impos os i la enúncia a pa de llu jo nada labo al i a inc emen s d'ing essos, la necessà ia apo ació solidà ia pe al que o s aquells que ulguen eballa puguen pa icipa en la ida labo al. Aquí au a ui, al meu en end e, la qües ió polí ica en què la socialdemoc àcia es juga el seu des í. Si ac a de ugi -ne, es à enuncian a con igu a la si uació ac ual i en el joc al da winisme social dels neolibe als i dels conse ado s. Taula1 Taula2 BIBLIOGRAFIA ALBER, J.: "Is he e a c isis o he Wel a e S a e?. C oss-na ional e idence om Eu ope, No h Ame ica and Japan", Eu opean Sociological Re iew, Vol. 4, nº 3, Decembe 1988, pp. 181-203. ANDERSON, P.: "La pa àbola de la Socialdemoc acia", L'A enç, Feb e 1.988, nº 112, pp. 50-58. BURAWOY, M.: "Should we gi e up on socialism?", Socialis Re iew, Vol. 19, nº 1 i 2, 1989. ESPING-ANDERSEN, G.: Poli ics agains ma ke s. The socialdemoc a ic oad o powe , P ince on Uni . P ess, 1985. HALL, S. & LACLAN E.: "Coming up o ai ", Ma xism oday, Ma ch 1990. JACOVI, 0. and ALIIS (eds.): Economic c isis, ade unions and he s a e, C oom Helm, 1986. KORPI, W.: "Economic g ow h and he wel a e s a e: leaky bucke o i iga ion sys em?", Eu opean Sociological Re iew, Vol. 2, Sep embe 1985, pp. 97-118. LASH, S. & URRY, J.: The end o o ganized capi alism, Poli y P ess, 198 LOTZ, P.: Mani ies o po una nue a izquie da eu opea, Siglo XXI, 1987. MADDISON, A.: "O igins and impac o he wel a e s a e, 1883-1983", Banca Nazionale del La o o, Qua e ly Re . nº 148, pp. 55-87. MERKEL, W.: "A e he golden age: a decline o Social Democ a ic policies in Wes e n Eu ope du ing he 1980s". Cen e o Eu opean S udies Wo king Pape s Se ies, 1990. PARAMIO, L.: T as el dilu io: la izqjie da an e el in de siglo, Siglo XXI, 1986. PICO, J.: "Las desigualdades sociales en el Es ado de Bienes a ". Con e encia dic ada en la Uni e sidad Menéndez Pelayo de San ande . Ve ano 1988. PRZEWORSKI, A.: Capi alism and socialdemoc acy, Camb idge 1985, ad. En Alianza Edi o ial. SCHARPF, F.W.: Socialdemoc acia y c isis económica en Eu opa. La Poli ica sociiddemóc a a en e a la c isis. IVEI, 1991. URRY, J.: The ana omy o capi alis socie ies: The economy, ci il socie y and he s a e. MacMillan, 1981.