HISTORIA
DE
LAS CIENCIAS
Y
ENSENANZA
LA CONTRIBUCIÓ DE LA TEORIA
DEL FLOGISTE A LIESTRUCTURACIÓ
ACTUAL DE LA CIENCIA QUIMICA.
IMPLICACIONS
DIDACTIQUES
IZQUIERDO, M.
Depa amen de Didac ica de les Ciencies i de les Ma e na iques. Uni e si a de Ba celona.
SUMMARY
In his a icle, he meaning o he Theo y o Plogis on is analyzed in he con ex o he pe iod in which i was
o mula ed. Ce ain aspec s o his heo y, which con ibu ed o he s uc u ing o mode n concep s o Chemis y
a e poin ed ou , as is he inapp op ia eness o linking his heo y o a da k pe iod o he Science o Chemis y
-a s ep back om a o me si ua ion- o e come hanks o A.L. La oisie , who ejec ed he heo y.
Simila ly, i mus be aken in o accoun ha some o he child en's ideas abou chemical phenomena, hough
.
no coinciden al wi h cu en ly accep ed scien i ic heo ies, a e alid s a ing poin s o planning an app op ia e
lea ning s a egy which will lead o he unde s anding o p esen -day science.
És bas an eqüen de sen i di que la química mo- En mol s llib es de ex de química es pa la d'A. L. La-
de na es a es uc u a a pa i del ebuig de la eo ia oisie com l'a í ex de la supe ació de la eo ia del lo-
del logis e, la qual cosa ou possible degu al eball gis e i, en conseqüencia, 6s anomena el pa e de la quí-
quan i a iu de i a de l'ús sis ema ic de la balanca. mica mode na.
ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS,
1988,
6
(l),
67-74 67
HISTORIA DE LAS CIENCIAS
Y
ENSEÑANZA
La simgli icació en emes com aques , o i que po se
necessli ia en llib es de di ulgació, é el pe ill d'o e i
una pe spec i a equi ocada des de la qual l'e olució
de les cikncies queda exclusi amen inculada a algu-
nes igu es i llades de genials. Així ma eix, a c eu e
que els aspec es quan i a ius d'un conjun de enomens
pe me en descob i au oma icamen una llei gene al.
S'ideali za i es ca ica u i za, alho a, l'ac i i a pecu-
lia dels cien í ics.
L'objec iu d'aques a icle és p esen a alguns aspec-
es de la eo ia del logis e que a en guia l'expe imen-
ació quimica al lla g de o el segle XVIII, en una epoca
en la qual coexis ien al es eo ies que, o i sembla
més p ope es als concep es químics ac uals, esul a en
es hils.
En els apa a s següen s es comen a an les di e en s in-
e p e acions de la calcinació dels me alls i de la com-
bus ió que an se o e es i coexis i en al lla g dels se-
gles XVII i XVIII i es pa la a b eumen de la eo ia
del logis e, que a e possible pe p ime cop una in-
e p e ació única pe a ambdós enomens. Aques a a
se una i a impo an , a pa i de la qual A.L. La oi-
sie p oposa ia la in e p e ació mode na, en e mes de
combinació a nb oxigen.
EX coneixemen d'esquemes explica ius dels enomens
químics di e en s dels ac uals -pe o que en el seu mo-
men E'o en dinami zado s de l'expe imen ació
cien í ica- po ajuda -nos a comp end e uns al es
pun s de is a que poden coincidi a nb el pensamen
del nen, quan l'aplica a la in e p e ació dels enomens;
aixo ens pe me a dissenya pe a el1 es a kgies d'ap e-
nen a ge que pe me in a iba p og essi amen al do-
mini de les eo ies ac uals.
l.
LA QUÍMICA EN ELS SEGLES XVII 1
XVIII. ELEMENTS 1 PRINCIPIS
La p o essió de «químic)) es comenca a de ini al lla g
del segle XVII, a mesu a que els p ocedimen s expe i-
men al~, el llengua ge i els objec ius s'uni iquen i an
essen compa i s pe col.lec ius cada cop més amplis.
(Ningú, pe o, «s'hi guanya la ida» en química. Pe
a sob e iu e, cal se p o esso o pe anye a una ad-
lia benes an o bé a l'adminis ació pública). La quí-
mica s'independi za de la medicina, i de la a macia i
passa de se ia oquímica -ciencia que p oposa a ex-
plicacions simila s pels enomens en el cos huma i pels
enomens químics i, enca a, mol inculada a
l'alquímia- a se conside ada una disciplina cien í i-
ca, iloso ia na u al. (Mason,
1985).
Els labw a o is de química d'aques a epoca no són gai e
di e en s dels ac uals. Els químics coneixen ja mol s
«
cossos~j
i
iden i iquen de e mina s p ocessos. L'expli-
cació dels enbmens, en can i, es p esen a dispe sa
i
són eqüen s les eo ies «ad hoc». El ((pa adigma e-
naixen ism ha ia acaba ja a nb el p es igi de 1'Esco-
las ica, pe o no ha ia aconsegui c ea un sis ema ex-
plica iu únic pe als enomens de la Na u alesa (Ya es,
1983 i Tu ó, 1985). En gene al, o es les eo ies p e e-
nen explica el can i químic en unció d'un únic « p in-
cipi gene al» que n'és la causa; aques no semp e s'iden-
i ica a nb un cos ma e ial i s'adme que po se sem-
blan a l'elec ici a ,
a
la llum o al magne isme. Les di-
e en s p opos es pel que a a aques p incipi de la eac-
ció quimica compo en di e en s p opos es espec e a
la composició dels ma e ials, a es que o s ells són sus-
cep ibles de can ia químicamen .
L'esquema classic dels qua e elemen s a esul a ino-
pe an en química. No se ia pe a in e p e a els e-
sul a s de les analisis dels cossos ma e ials, ni ampoc
no ajuda a
a
dissenya p ocedimen s d'ob enció de no-
es subs ancies.
Els químics el modi ica en de di e ses mane es. Pos-
ula en I'exis encia de «p incipis» els quals, o i es a
cons i u'i s pels elemen s classics, p esen a en ca ac e-
ís iques més p ope es a les que s'obse a en en les di-
e en s amílies de «cossos» que es comenca en a ca-
ac e i za . Als es p incipis de Pa acelsus so e, me -
cu i i sal, se n'hi a egi en d'al es: legma, oli, espe-
i .. .
,
elaciona s a nb la des ile lació de les nomb oses
subs ancies o ganiques a nb les quals es eballa a ha-
bi ualmen . S'a ibui en a aques s p incipis les ma ei-
xes p opie a s dels cossos dels quals s'ob enien i an
podien se la causa d'aques es p opie a s com s'hi po-
dien a iba a con ond e.
L'expe imen ació sembla a demos a que només al-
guns dels qua e elemen s cons i u'ien els cossos (i els
p incipis), men e que d'al es e ensimplemen neces-
sa is pe a les ope acions de la química. S'accep a a,
si bé no unanimamen , que e en l'aigua i la e a els
que o ma en els ma e ials (elemen s ac ius), men e
que l'ai e i el oc eien possible que aques s can iessin
(elemen s passius).
Les aons que eien ebu ja l'ai e com a componen
dels cossos es e e ien a l'e iden pe dua d'elas ici a
que s'hau ia de p odui ; pe se aques a la p opie a
que de inia l'ai e, esul a a pe a alguns un au en ic
con asen i d'imagina -lo a l'in e io dels cossos. A
més, l'ai e es eia semp e igual a el1 ma eix. Els can is
que expe imen a com a conseqüencia d'alguns can is
ísics i químics són ansi o is (si no es eballa en con-
dicions que pe me in l'aillamen dels gasos) i e en ex-
plica s en el ma c de la isió a omico-mecanicis a de
la ma e ia, accep an que l'a mos e a es a a o mada
pe mol es pa icules di e en s: lla o s, ge mens, a-
po s p oceden s dels cossos líquids i solids.. . i pa icu-
les d'ai e. Aques es úl imes, d'una o ma peculia a la
qual es de ia la se a elas ici a , con igu a en un ma e-
ial immu able en el qual exis ien di e ses pa icules que
podien p o oca i/o in e eni en els can is quimics.
El oc s'in e p e a a en gene al com a mo imen de les
pa ícules, pe o ambé hi ha ia qui el conside a a o -
ma el1 ma eix pe pa ícules ma e ials, d'una o ma
68
ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS,
1988,
6
(1)
HISTORIA DE LAS CIENCIAS
Y
ENSEÑANZA
de e minada. 1 enca a d'al es que, a poc a poc, co- desc i des de l'al a eda mi jana. Es coneixia l'augmen
menca en a di e encia oc-calo i oc-llum, associan de pes que es p oduia i la e e sibili a del p océs: el
di e en s uncions a l'un i a l'al e. me al1 es podia egene a si e a escal a amb ca bó.
També s9áccep a i que calia la p esencia d'ai e
i
que
Aques esquema qua e ja
an
aques
e a
modi ica , dYalguna mane a, du an el
p o-
e a modi ica amb o a llibe a pels quimics en unció
La
e e sibili a
del
can i
eia
pensa
que
el
me-
de les explicacions que o e ien dels enomens quimics.
all
no
ha ia
es a
ans o ma
p o undamen ,
sinó
que
En gene al, no s'augmen a a el nomb e d'elemen s si- ha ia so e només
una
al e acid supe icial, a di e en-
nó que es endia a edui -lo, ce can aquel1 que e a el
onamen de o s i aue ia no ha ia de se . necessa ia- cia del que passa en la combus ió (Me zge , 1923).
men . un dels sua e eíemen s clhsics.
'
Vannoccio Bi inguccio (1480-1 539) explica amb o a
Un dels p incipis que o en p oposa s i que apidamen
ou conside a com un ((P incipi Gene al» ou el que
s'ob enia en des ilela el ni e, l'anomena «espe i
ni o-ae i» o aespe i del món», que «es oba di ós a
l'ai e i és on de ida pe quk in e é en la espi ació)).
Se e (1 5 1 1-1 553) descob eix la ci culació meno de
la sang i el can i de colo d'aques a quan passa pels
pulmons, i ens pa la així d'aques p lncipi:
«...
l'alé
diM es oba en l'ai e.
..;
de la ma eixa mane a que mi -
jancan l'ai e.. . Déu en e melleix la sang, així C is a
que 1'Espe i i adii)) (Mason, 1985).
E mülle (1693) econeixia l'exis kncia d'«una sal di-
osa en la c eació del món pe o l'uni e s i que s'ano-
mena ulga men espe i del món quan se'l con on a nb
l'ai e. La sal uni e sal engend a en ma ius di e en s
la sal pa icula , que 6s de dues classes, acid i alcalí))
(Ta on, 1975), Me zge , 1923).
New on (1642-1727)' ens en pa la a l'op ica d'uha ma-
ne a ja mol di e en : «En l'ai e hi ha abundan s a-
po s acids adequa s pe a p odui e men acions, com
és ob i pe a la co osió del e o i cou e exposa s a
la in empe ie)) (New on, 1977).
A inals del segle XVII queda de ini ja un nou pa a-
digma; els cien í ics busquen, expe imen almen , lleis
gene als ma ema iques que s'ajus in al compo amen
de la'Na u a i abandonen el i alisme de l'kpoca an e-
io pe al de busca una solució mecanicis a a o es
les qües ions plan ejades pels enomens ísics i químics.
Les explicacions en e mes d'a oms i mo imen sa is-
an plenamen i, alho a, es ebu gen o es aquelles que
es e e eixen a les p opie a s especí iques dels cossos.
Aques a o ien ació acionalis a no a dona ui s im-
media amen , en química: ole supe a massa de p es-
sa el compo amen di e encia dels cossos pe al de
busca una explicació gene al que els inclogui o s, pe-
o passan pe al les p opie a s especí iques dels cos-
sos, deixa la química sense objec iu (Kuhn, 1952). Les
eo ies que es man ingue en nés p ope es als esquemes
i alis es (les de l'escola alemanya: Beche , S ahl..
.)
e-
sul a en més adequades pe a l'es udi de les ca ac ens-
iques dels cossos i, pe an , nés ap es pe a impulsa
l'expe imen ació química de l'epoca.
2.
CALCINACI~ DELS METALLS
El can i d'aspec e d'alguns me alls (es any, plom, cou-
e..
.)
en se escal a s e a un enomen ben conegu i ben
cla eda que el ~b augmen a la se a massa en un
8%
en se escal a . Ho a ibueix al e que el plom és un
mal mix del qual, en se escal a , són expulsades les
pa s aquoses i ae ies i apen els po us del me all, pels
quals abans en a a l'ai e. En manca l'ai e que pe
se lleuge el sos enia, el plom cau, de la ma eixa ma-
ne a que el cos d'un animal mo pesa més que el cos
d'un animal iu (Mieli, 1951).
Jean Rey (1575-1645) conside a simplemen que el me-
al1 s'omple d'ai e «com la so a abso beix l'aigua
...
la calo del o n ha espessei l'ai e i l'ha o na nés ad-
he en ... i s'uneix a les més pe i es pa s de la calc ...
ins al lími que la na u alesa imposa semp e als seus
enbmens)) (Rey, 1909).
John Mayow
(1
641 -1 679)' p oposa l'exis encia, en
l'ai e, d'unes pa ícules iden iques a les que cons i uei-
xen el ni e i del qual es poden desp end e en escal a -
lo. Aques «p incipi» del ni e, l'espe i ni o-ae i,
s'uneix amb les pa ícules del me all degu a l'escal o
i és pe aixo que augmen a la se a massa (Mayow,
1901).
Robe Boyle (1 677-1 69 1)' com a conseqüencia dels seus
es udis sob e la lama c eu que aques a esde é (( ea
i ponde able)) en uni -se a les pa ícules del me all. Es
l'elemen oc, o ma pe pa ícules mol sub ils, el que
pene a en el me all a a és de les pa e s del ecipien
que el con é (Boas, 1958).
Cal des aca que alguns quimics mani es en la se a es-
anyesa pe aques e ec e del oc sob e els me alls, ja
que semp e consumeix els al es cossos sob e els quals
s'aplica.
El enomen de la combus ió e a conside a una disg e-
gació i e e sible dels ma e ials, acompanyada d'un es-
pec acula desp enimen de llum i de calo que eque-
eix la p esencia de l'ai e. Es econeixia ambé la simi-
li ud en e aques enomen i la espi ació.
La p opie a de «se combus ible» que enen en comú
di e sos cossos s'a ibuia a l'exis &ncia, en o s ells,
d'un ((p incipi de la combus ibili a » de i a del p in-
cipi «so e» dels alquimis es. Les explicacions que al
lla g del segle XVII es dona en d'aques enomen en
ecollien p ecisamen aques s e s.
ENSEÑANZA
DE
LAS CIENCIAS,
1988,
6
(1)
69
HISTORIA DE LAS CIENCIAS
Y
ENSEÑANZA
D'en e o es les combus ions conegudes és la de la pól-
o a la que imp essiona més p o undamen els cien í-
ics del. segle XVII i la que sugge eix els esquemes més
nous, en els quals el can i químic s'a ibueix a la llui a
en e subs ancies oposades. Veiem, pe ex. com la des-
c iu F ancis Bacon (1561 -1626) en el No um O ganum:
«La p oducció de lames d'aques a especie, semblan s
a en s ignis, é pe causa el con lic e en e dues subs-
ancies de na u a adicalmen con a ia.. . el so e.. . i
el ni cu)). Més enda an , ens pa la de la ansi o ie a
de les ilames ( ecollin l'obse ació que el oc comen-
ca a ex ingi -se pe les o es i no pel cen e) a nb aques s
e mes
«..
.
és en els pun s en que la lama és comba u-
da pe I'ai e ambien ..
.
l'ai e és a í al um, pe o és an-
agonic: a la lama)) (Bacon, 1979).
John Mayow, ajus a mol nés les coses. Pe a el1 la
combus ió és la unió en e les pa ícules sul ú iques del
cos co nbus ible i les pa ícules ni o-ae ies. La lama
és l'e ec e del mo imen apid de les pa ícules ni o-
a ies, que només po p odui -se quan s'uneixen les pa -
ícules de so e dels cossos combus ibles i les pa ícu-
les ni o-ae ies.
A
més, la unió d'aques p incipi a nb
el p incipi «sal» dels cossos combus ibles o ma els
acids. La combus ió s'acaba quan ja s'han esgo a les
~a ícules ni o-ak ies dis~onibles en l'ai e.
Robe Hooke (1635-1703) i Thomas Willis (1621-75)
són con empo anis de Majow i u ili zen esquemes sem-
blan s. Pe al p ime , els cossos combus ibles es disso-
len en I'ai e du an la combus ió, g acies a la p esen-
cia, en ell, d'un cos semblan al que es oba ia en
el ni e; en el p océs de dissolució es o ma oc, que
no és més que mo imen apid de les pa ícules dispe -
ses. Pe a Willis, les pa ícules sul ú iques su en dels
cossos du an la combus ió i en en en col.lisió a nb
les pa lícules ni o-ae ies (Mayow, 1901).
Pe a Hooke i pe a Willis, la combus ió s'acaba quan
l'ai e s'ha sa u a .
Robe Boyle accep a ambé l'exis encia d'una subs an-
cia luida dispe sa en l'ai e, ((l'anomenada ni o ola-
il, o alguna al a)), la qual implica ia la necesa ia p e-
sencia de l'ai e du an la combus ió. Pe o no és pa i-
da i de la eo ia del seu con empo ani Mayow (que ha
es a ci a so in com a p ecu so de La oisie ), la qual
no p ospe a.
4.
LA TEORIA DEL FLOGISTE
Pe a Joachim Beche (1637-1682) els cossos es an o -
ma s pels elemen s e a i aigua, men e que l'ai e i el
oc, o
i
se necessa is pe als can is, no pa icipen en
la eacció i no són cons i uen s dels cossos. Pe o con-
side a que l'elemen e a es di e si ica en es e es
di e en s: la e a i i icable, la e a g assa i la e a
old il, cad'a una d'elles a nb unes ca ac e ís iques p o-
pies que comunica als cossos dels quals o men pa
(Me zge , 1927). Veiem que aques es es e es eco -
den els es p incipis de Pa acelsus, sal, so e i me cu-
i, pe o a a no exis eix ja la con usió en e el p incipi
i el cos del ma eix nom. La e a g assa i la e a ola-
i1 an adqui in cada cop mes elle ancia en
l'explicació-in e p e ació
de la eac i i a química.
Geo g E ns S ahl(1660-1734), deixeble de Beche , ano-
mena a la e a g assa logis e, l'alimen del oc, i con-
side a a que és cons i uen de o es les subs ancies que
són combus ibles (Beck, 1960).
L'escola química alemanya, a la qual pe anyen Beche
i S ahl, es ca ac e i za pe la se a a enció p imo dial
als enomens químics, pe la qual cosa les se es gene-
ali zacions són semp e ope acionals. He e a de la a-
dició ia oquímica iniciada a nb Pa acelsus ( o i que
ha enca a nb ella), p oposa explicacions que pa ei-
xen del compo amen indi iduali za dels Cossos, les
quals, o i eni cla s es igis i alis es esul en d'un
in e es eno me pe a la química, que no podia inco -
po a enca a el llengua ge ma ema ic ni un model a o-
mic, excessi amen abs ac es, a enomens sense clas-
si ica en els quals in e enen indi iduali a s mal de i-
nides. S ahl ma eix ho o mula cla amen
«...
la ma-
ema ica és l'es udi més sa i si es basa en un e eny
solid; malg a o , ole e -la pene a en la química
...
és ole es end e massa el seu domini. .. Quan diem que
una sal es a o mada pe e a i aigua, sabem el que
aixo signi ica ... pe o si ens diuen que un acid es a o -
ma pe a oms nés lla gs que amples, angulosos, e c
...
i ens demanen de busca aques a sal, ce amen ja no
pod é e -ho ni ningú no pod a di -me on oba -la»
(Me zge , 1926).
L'ús que an del p incipi logis e és ope acional, i ca-
ac e i za indi iduali a s químiques i di e en s p oces-
sos. El logis e su dels cossos combus ibles quan
aques s es c emen i su , ambé, dels me alls quan es
calcinen. El logis e és acolli pe l'ai e, po accep a -
lo ins un lími , la sa u ació. L'ai e logis i za no po
man eni la combus ió ni la espi ació dels ésse s ius;
en can i, l'ai e des logis i za és el més ap e pe a la
combus ió. Els cossos que han pe du logis e (pe ex.
els me alls) poden ecupe a -lo mi janpn la in e ac-
ció a nb cossos que el con enen, com a a el ca bó o l'hi-
d ogen. Les plan es són les úniques que poden o na
a ixa el logis e que ha queda dispe s a l'ai e des-
p és de la calcinació i de la combus ió (Beck, 1960).
L'apo ació de la eo ia del logis e a la comp ensió dels
enomens químics és impo an íssima, almenys en es
aspec es di e en s. En p ime Iloc, és una única expli-
cació, expe imen al, de endmens que ins alesho es es
conside a en di e en s: la combus ió i la calcinació, (i
les eaccions dels acids a nb els me alls). En segón lloc,
la e e sibili a dels p ocessos en els quals in e é el lo-
gis e, pode segui el pas d'aques p incipi d'un cos a
l'al e, pode -lo ecupe a desp és d'ha e es a dispe -
sa
...
con e eix de ini i amen ma e iali a a aques i
als al es p incipis i els a pe d e les ca ac e is iques de
quali a s hipos asiades. 1, inalmen , a de la química
una ciencia expe imen al, que deixa de se una ciencia
ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS,
1988,
6
(1)
HISTORIA
DE
LAS CIENCIAS Y'ENSEÑANZA
Única, és a di , que es p oposa d'accep a les a i ma-
cions de la mecanica i de l'as onomia espec e a la ma-
e ia, així que es egi la mane a de e -ho. Pe o aixo,
pe me el plan ejamen de nomb oses p egun es que
han de oba espos a al labo a o i: e ec i amen ,
aques a eo ia impulsa nomb osíssimes expe imen a-
cions que an que, a inals del segle XVIII, es pogués
di de la química que és ja «un edi ici cien í ic consoli-
da i acabab.
En e les p egun es plan ejades, cal des aca la que i-
nalmen oba ia la espos a en La oisie : Pe que la
massa sembla que disminueix en les combus ions i en
can i augmen a en les calcinacions?
Quan a l'expe imen ació, cal des aca aquella des i-
nada a ecolli i a es udia el logis e, que a pe me e
ecolli i es udia nomb osos gasos i, inalmen , com-
p end e la na u alesa de l'ai e.
La ma e iali a del logis e sembla a ben e iden , pe
a S ahl i els seus deixebles. Pe o calia de e mina qui-
na e a la magni ud ísica di ec amen elacionada a nb
la quan i a de ma e ia, ja que la massa no sembla a
se - ho.
5.
LA CONSERVACIÓ DE LA
MATERIA
1 LA
CONSERVACIO DE LA MASSA
La conse ació de la ma e ia és un equisi indispensa-
ble pe que un es udi acional dels can is dels ma e ials
sigui possible. Es pe aixo que l'accep ació d'aques
p incipi ha es a la base de o es les p opos es 'explica-
i es e e en s al compo amen del món ísic.
L'ús sis ema ic de la balanca és ambé mol an ic i, a
pa i del segle XIV, es a con e in en una p ac ica
habi ual en els labo a o is alquímics.
New on es decla a empi is a i deixeble de Bacon ( o
i que es a in eg a ja en un nou pa adigma di e en );
en conseqükncia, accep a l'es il d'ap opamen a la na-
u alesa que és p opi dels a esans i onamen a la se a
eo i zació en
la
p ac ica expe imen al.
Quan cal de e mina quina es la magni ud elacionada
a nb la ((ma e iali a )), op a pe la que e a u ili zada
ja en aques sen i en la p ac ica a esanal i alquímica:
«allo» que és mesu a a nb la balanca, la massa.
Desca es, ambé des d'una pe spec i a acionalis a, pe-
o mis conscien del encamen que aques a suposa
espec e al pa adigma enaixen is a, conside a que és
el olum la magni ud que mesu a la quan i a de ma-
e ia. La se a analisi, abocada igualmen a I'explica-
cid dels e s eals, pa eix en can i dels «a p io in que
es p esen en a nb cla eda com a e i ables a l'en eni-
El desaco d en e dos cien í ics d'un eno me p es igi
espec e a com mesu a la quan i a de ma ia (pe la
se a massa o pel seu olum?) deso ien a els químics del
segle XVII, degu al e que les mesu es de massa i o-
lum, en di e en s ma e ials, no es co esponen. La mag-
ni ud massa, a més, no po se cap ada d'una mane a
immedia a pels sen i s, i sí que ho és, en can i, la mas-
sa especí ica, que can ia sense cap egula i a quan un
cos es ans o ma en un al e. Aques es dues magni-
ud~ es con onen acilmen i el seu di e en signi ica
es a ana es ablin a nb di icul a .
No ens ha d'es anya , pe an , que els « logicis es»
no es p enguessin se iosamen que la calcinació d'un
me all (pe dua de logis e) p oduis un guany de mas-
sa. Els sembla a que el compo amen químic de les
cales, és a di , la egene ació del me all pe in e acció
a nb el ca bó, ic en logis e, demos a a cla a nen i
su icien la ma e iali a del logis e, i més a ia consi-
de a en que ole associa aques a ma e iali a a la
massa e a un p ejudici del sen i comú con a una e i-
dencia cien í ica.
6.
EVOLUCIÓ 1
CONSEQUENCIES
DE LA
TEORIA DEL FLOGISTE DURANT EL SEGLE
XVIII
En els apa a s an e io s ens hem ap opa al pensamen
químic en el segle XVII, en el con ex del qual la eo-
ia del logis e p esen a les ca ac e ís iques onamen-
als d'una eo ia cien í ica: pe me uni ica les expli-
cacions que es dona en a enomens di e en s, posan
en e idencia els seus aspec es comuns; i sugge eix no-
es expe imen acions, les quals, alho a que augmen-
en el pode explica iu de la eo ia i con ibueixen aixi
a desen olupa -la, an assenyalan quins són els eno-
mens que no s'inclouen co ec amen en el seu ma c
in e p e a iu.
La eo ia de logis e
es
a es end e len amen pe Eu o-
pa. Boe haa e
(1668-1738)
no menciona enca a el lo-
gis e en les se es llicons a la Uni e si a de Leiden ni
en el seu llib e ((Elemen a Chymian, publica el
1732.
De e aques a eo ia mai no a se acep ada unanima-
men en o s els seus de alls pels químics. Així i o ,
l'expe imen ació química que a se in e p e ada en el
ma c de la eo ia del logis e a a iba a se abundan-
íssima, i inclo'ia les eaccions que a a anomena íem
« edox». Així, pe exemple, es conside a a que un me-
all no podia dissold e's en un acid ins que s'ha ia p o-
dui una pe dua su icien del logis e del me all. En la
eacció d'una sal dissol a en aigua a nb un me all, que
p odueix una al a sal i un al e me all, és el me all p e-
iamen «dissol » el que ecupe a el logis e, a expen-
ses del que con enia el me all a egi .
men huma I'ex ensió espec e a la ma e iali a i el mo- El logis e a ana adqui in les ca ac e ís iques d'un
imen espec e al can i. El olum és doncs la magni- elemen , és a di , d'un componen dels cossos na u als
ud que es elaciona a nb la quan i a de ma e ia i el (sob e o dels o ganics). Es conside a a que la colo a-
bui no po exis i . cid e a un indici de la p esencia del logis e en el cos.
ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS, 1988,
6
(1)
7
1
HISTC)RIA DE LAS CIENCIAS Y ENSERANZA
Si be no s'aconseguia d'ob eni -lo Inu e, els quimics
sabien segui pe ec amen la se a ans e encia d'un
cos a l'al e.
El logis e es pe ec amen compa ible amb una isiO
a Omica de la ma e ia, ja ampliamen accep ada pels
cien l ics de les acaballes del segle XVII. Podia se con-
side a un de e mina ipus de pa icules, les quals, jun
amb les de les al es « e es» i les de l'aigua o ma en
«p incipis p incipia s». Aques s, pe combinaciO, o -
ma en «compos os» i «supe compos os». La eo ia de
S ahl ou ambe pe ec amen compa ible amb la in-
e p e aci6 que a New on dels enbmens sics i qui-
mics. En e ec e, la ans e encia de logis e po se in-
e p e ada conside an di e en s o ces a ac i es, es-
peci iques, en e el logis e i els di e sos p incipis p in-
cipia s i compos os. L'expansiO de la eo ia del logis-
e a Eu opa a ana de b ace amb la inco po aci6 dels
p incipis de New on a la quimica, que deixa a aixi de
se la ciencia «Unica» que ha ia es a l'alqu mia. En
mol es uni e si a s del segle XVII s'ensenya a quimi-
ca «segons els p incipis de G. S ahl i I. New on» (Me z-
ge , 19:30). Ben a ia aixO po a ia a la inco po aciO
de ini i a de les «a ini a s» (que mesu a en les o ces
a ac i es en e els di e en s a oms) als esquemes eO-
ics de la quimica i a conside a , inalmen , ambe en
Quimica, que es la massa la p opie a de la ma e ia que
en mesu a la quan i a , co n deia New on.
A inals del segle XVIII Scheele (1742-1786) a i ma que
«l'ai e o dues pa s, i nomes una d'elles a eu el lo-
gis e». Be gman i Tu nbe g (Schu le, 1972) en la ma-
eixa epoca, sOn capacos de calcula les di e en s quan-
i a e de logis e en els me alls i d'o dena -los segons
aques c i e i (en el Ilengua ge ac ual di em que a en
calcula les masses equi alen s dels me alls). No sem-
bla, en conseq iencia, que de la eo ia del logis e
os un e ni pe a l'es udi de l'ai e ni pe a la in o-
ducciO de les mesu es de massa en quimica.
La eo ia dels elemen s, ja en c isi du an el segle XVII,
es a con inua modi ican du an el segle XVIII. En
aques sen i o un in e es especial la econside aci6 de
la suposada no in e enci6 de l'ai e i del oc en les eac-
cions quimiques. Boe haa e, i sob e o Black (1728-99)
(Nea e, 1936) conside en que hi ha dues menes de oc,
una de les quals si que po se un componen dels cos-
sos ma e ials. D'al a banda, l'in e es pe ecolli lo-
gis e a impulsa la ece ca sob e els «cossos elas ics»
i el g an nomb e d'aques s que apa eixien en les eac-
cions qu miques a en e econside a la suposada im-
mu abili a de l'ai e, Punic esponsable de l'elas ici a
dels cossos. La oisie , inalmen , a conside a que o s
els elemen s poden exis i o be o man pa dels cos-
sos o be lliu es i ae i o mes, si es combinen amb calo-
ic. Aques a a se la peca que li a pe me e eo ga-
ni za el ma c eO ic de la quimica del seu emps, una
ciencia que e a conside ada pe mol s con empo anis
de La oisie plenamen madu a, consolidada i d'un no-
able pode in e p e a iu.
La llui a de La oisie con a el logis e sembla una mica
a i icial. E en an s els enOmens que s'explica en pe
la in e enciO del logis e que aques ha ia ana pe -
den a poc a poc el seu ca ac e pa icula pe ond e's
en un concep e mol gene al, inconc e , d' is mul iple
i poc igo Os. No exis ia ja una eo ia del logis e com
un cos e6 ic ben delimi a i amb un llengua ge de ini
en
base als seus p incipis onamen als. I,Podem pen-
sa que La oisie a es o ca -se a econs ui la eo ia
del logis e pe des aca mes cla amen la alua de la
se a p opos a? (La oisie , 1783). C ec que la espos a
es a i ma i a i, a mes, sembla ben legi ima aques a ac-
i ud, que es aluosa ins i o des d'un pun de is a
didac ic.
7.
CONCLUSIONS I IMPLICACIONS
DIDACTIQUES
La in e p e aci6 de la ciencia d'una epoca enin com
a pun de e e encia l'ac ual li con e eix un ce eleo-
logisme que, d'al a banda, es no demos a que sigui
eal (la ciencia d'a a no «es» en unci6 de la ciencia
del u u , i el seu alo no po de ini -se a la hum de
les no es eo ies que s'a iba an a o mula ). En con-
side a els di e sos ac o s, de ca ac e s iques mol di-
e ses, que in e ene en la de e minaciO de les linies
de p og es de les ciencies, pe d sen i el quali ica iu de
e ade o als aplica als di e sos esquemes eo ies que
s'han u ili za al lla g de la his O ia pe a in e p e a
el compo amen de la na u a.
En aques eball s'ha in en a des aca la con ibuci6
posi i a de la eo ia del logis e al eball cien i ic de
la se a epoca, i esi ua la de La oisie , el qual nomes
des d'una pe spec i a mol condicionada pe la quimi-
ca del segle XIX po se conside a el pa e de la Qui-
mica. Amb ell es p e en apo a documen s que a a-
o eixin la isiO de la ciencia no eleolOgica que ens p o-
posen els ileso s de la ciencia en l'ac uali a (Laka os,
1982) (Toulmin, 1977), pe que aques en oc condicio-
na p o undamen l'ensenyamen de les ciêncies. En hoc
de menysp ea una eo ia obsole a, cal pensa que ha
e possible el pas a una eo ia millo . La eo ia del lo-
gis e o ma pa de la his e ia de les cons uccions hu-
manes que han pe mês in e p e a la eali a , al co n
aques a ha es a pe cebuda pe la comuni a cien ica
en di e en s epoques.
Si es enem aques pa al
.
lelisme al pensamen del nen,
hem de di que ampoc en «es» en unci6 del que se a.
Cal que la se a educaci6 es plani iqui a pa i de la com-
p ensiO dels esquemes concep uals o mini eo ies amb
les quals el nen in e p e a la ose a» eali a . (D i e i
E ickson, 1983). Aques s esquemes no s6n e o s, si-
nO esquemes al e na ius als o icials; a pa i d'ells
s'hau a de dissenya un cam de p og es pe a nens,
que compo a a la e i icaciO o el ebuig de les hipO e-
sis i que el po a a a la comp ensi6 de la ciencia ac-
ual. Veu em co n mol so in es epe eixen els obs a-
72
ENSERANZA DE LAS CIENCIAS, 1988, 6 (1)
HISTORIA
DE
LAS CIENCIAS
Y
ENSEÑANZA
cles epis emologics, com són a a la no conside ació
de I'ai e en I'oxidació dels me alls, en alumnes de
BUP, o la in e p e ació de la co osió dels me alls
com si os deguda a I'ex acció ((d'alguna cosa»
que ells con enien, en alumnes de cicle supe io
d'EGB.
No es acil de p o oca el can i dels esquemes in e -
p e a ius del nen pe al que el1 na eix els subs i ueixi
pe uns al es. Mol so in els p o esso s c eiem que
un senzill expe imen és su icien pe a desau o i za
una mini eo ia dels nos es alumnes (Hodson,
1985)
i
aixo no és ce . Així pe ex., en el nos e cas, els p o-
esso s pod íem espe a que l'alumne indueixi la eali-
a de la pa icipació subs ancial de I'oxigen de I'ai e
en I'oxidació del me all pe o ma l'oxid, a pa i de
la pesada del me all i de la se a calc (I'oxid). Pe o aixb
compo a, no només la comp ensió del e me «subs-
ancia», sin6 ambé el econeixemen de es subs an-
BACON,
F.,
1979,
No um O ganum
(Fon anella:
Ba celona).
BOAS,
M.,
1958,
Robe Boyle and Se en een h Cen u y
(Camb idge Uni e si y P ess: Camb idge).
BECK, C.W.,
1960,
Geo g E ns S ahl,
1660-1673,
Jou nal
o Chemical Educa ion,
VOL
37,
506.
DRIVER, R. y ERICKSON, G.,
1983,
Theo ies-in-ac ion:
some heo e ical and empi ical issues in he s udy o s u-
den s concep ual amewo ks in science,
S udies in Science
Educa ion,
VOL
10, 3766.
cies di e en s, una d'elles gasosa i dues de solides, a
mis del domini del model a omico-molecula pels p o-
cessos químics. ¿No són excessi es les idees que p e e-
nem ex eu e d'un sol expe imen ?
El cas de La oisie es p esen a pe un es il, amb un ex-
cés de simpli icació, quan es diu que I'ús de la balanqa
a in alida la eo ia del logis e. Aques en oc empi-
is a i induc i is a ha de supe a -se, pe que és poc ea-
lis a; ha de se subs i ui pe un al e en el qual la con-
side ació de la in luencia dels alo s, de la cul u a am-
bien al, de les expe ibncies p e ies en les explicacions
que s'u ili zen ens pe me i alo a -les (sense e ique a -
les p ecipi adamen com a « e dade es» o « alses»)
com a es uc u ado es de I'expe iencia i sugge ido es
d'ac i i a c ea i a. Aques a hau a de se canali zada
com cal, pe al que a ibi a p odui un ap enen a ge
au kn ic i una comp ensió cada cop més sa is ac o ia
dels enomens de la Na u a.
HODSON, D.,
1985,
Phylosophy o Science, Science and
Science Educa ion,
S udies
N2
Science Educa ion,
Vol.
12,
25-57.
KUHN, T.S.,
1952,
Robe Boyle and S mc u al Chemis y
in he Se en een h Cen u y,
Zsis,
Vol.
43,
12-36.
LAKATOS, I.,
1982,
His o ia de la Ciencia
y
de sus econs-
ucciones acionales,
(Tecnos: Mad id).
LAVOISIER, A.L.,
1783,
Re lexions su le logis ique, pou
se i
a
la sui e
a
la
héo ie de la combus ion e de la cal-
cina ion
Mémoi es de I'Académie des Sciences.
ENSENANZA DE LAS CIENCIAS,
1988,
6
(1)
73
HISTORIA DE LAS CIENCIAS
Y
ENSEÑANZA
--
MAYO
W,
J.,
1901,
Un e suchungen übe den Salpe e und
den salpe igen Lu geis , das B ennen und das A hmen,
(B ei kop -Ha el: Leipzig).
METZGER, H., 1923,
Les doc ines chimiques en F ance du
dkbu de XVII
d
la in du XVIII,
(Les P esses Uni e si-
ai es de F ance: Pa is).
METZGER,
H.,
1926, La Philosophie de la ma ik e chez
S ahl
e
ses disciples
Isis
Vol. 8, 427.
METZGER, H., 1927, La héo ie de la composi ion des sels
e la héo ie de la combus ion, d'ap és S ahl e ses disci-
ples.
Isis,
Vol 8, 294.
METZGER, H., 1930,
New on, S ahl, Boe haa e e la doc-
ine chimique,
(Alcan: Pa is).
MIELE, A., 1951,
Pano ama Gene al de la His o ia de las
Ciencias,
(Espasa Calpe: Mad id).
NEAVE, E.W.J., 1936,Joseph's Black Lec u es on he Ele-
menis o Chemis y
Isis,
(Vol 25, 372).
NEWTON,
I.,
1977,
Op lca
(Al agua a: Mad id).
REY,
J.,
1909,
Abhandlungen Jean Rey's. Übe die U sa-
che de (Gewich szunahme on Zinn und Blei beim Ve -
kal en,
(B ei kop -Ha el: Leipzig).
SOHUFLE, J.A., 1972, The di e en quan i ies o Phlogis-
on in Me als
Jou nal o Chemical Educa ion,
Vol 49,
810.
TATON, R., 1975,
His o ia Gene al de las Ciencias
(Des i-
no: Ba celona).
TOULMIN, S., 1977,
La comp ensión humana I. El uso co-
lec i o
y
la e aluación de los concep os.
(Alianza Uni e -
sidad: Mad id).
TURRÓ, S., 1985,
Desca es. Del he me ismo a la nue a cien-
cia,
(An h opos: Ba celona).
YATES, F., 1983,
Gio dano B uno y la adición he mé i-
ca,
(A iel: Ba celona).
ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS,
1988,
6
(1)
~
