N.
ABERCR~MBIE:
Clase, es uc u a' y conocimien o, Ediciones Península, Ba celona 1982.
Espe ona pel sugge imen que en el p bleg a Sal ado Gine en
el sen i que és la e ce a pa d'aques llib e -dedicada a l'apo ació
de la enomenologia a la sociologia del coneixemen - la que, des de
<(nues o ámbi o cul u al hisp inico)> ens ha de me &ixe més a enció, em
aig endinsa en la lec u a del llib e, i dedica é el comen a i a les cinquan-
a pagines escasses d'aqueixa pa .
Haig de con essa
que
la lec u a ha es a , pel que a a la pa esmen-
ada, desencisado a i i i an . L'au o dedica qua an a-cinc pagines a esu-
mi -nos amb més o menys ence algunes apo acions de Schu z, i sob e-
o a e -nos una sín esi de The Social Cons m ion
o
Reali y de
P.
L.
BERGER
i
de
T.
LUCKMANN
(B.
i
L.).
Jo
desconec el pun de is a de l'< ámbi o cal u al bispano)> i ni an
sols sab ia di si exis eix al pun de is a, pe 6 la cosa segu a és que de
esums de llib es, pe p o inc2 que sigui l'ambi , bé p ou que en deu
sabe e .
Di aixb, ens queden cinc pigines de c i ica.
A
les pagines 240-241,
s'acusa B. i
L.
de descu a la impo hncia dels ap ocessos que c een ince -
esa>>, jus desp és de c i ica I'a i mació dels ma eixos au o s en el sen i
que <( o a eali a és p eca ian
...
Bé a. To segui , a I'au o li sembla que
no és jus a i ma que, en el p océs de legi imació, l'assignaci6 de signi-
ica impliqui ambé l'assignació d'o d e i de ce esa.
I
diu que hom po
dona signi ica sense dona ce esa mo al ni o d e. Com que B. i
L.
pa len
semp e de p ocessos de
cons i-ucció
de signi ica , mai no a i men la possi-
bili a d'a iba a ce eses ni a o d es absolu s. Pe 6 ampoc no s'en end ia
la possibili a de de ini com
al
<(signi ica s)> quelcom que c eés caos, deso -
d e i ince esa.
Finalmen , unes pagines niés a all -249 a 252- a iba a unes con-
clusions: l'ob a de B. i
L.
és de me o co e conse ado )>. Aques a elliscada
<(Pape s)): Re is a
de
Sociologia
eb ica de
B.
i
L.
é es pells de pla an a la base: a) Insis bncia en l'o d e;
b)
ús eb ic del concep e de cons an s de la na u alesa humana, i c) Ús eal
--con as an amb el p omes- del me ode dialec ic. Vegem-ho.
La p ime a a i mació con as a, anma eix, amb l'al a del ma eix au o
-phg. 240-, on ens diu: <(Una de les ima ges més impo an s
i
de e mi-
nan s de I'ob a de
B.
i
L. és que la ida social és sis ema icamen deso de-
nada i onamen almen cab ica.)> En qu6 quedem? Pel que a
a
la segona
qües ió, l'única cons an an opolbgica que a i men
B.
i
L.
és la de la ne-
cessi a de cons ucció social de la eali a pel e que, p ecisamen , la
na u alesa no ens en p opo ciona cap, de de inici6 p ecisa. I, inalmen ,
sob e 1'6s del me ode dialec ic, l'au o oba excessi amen de e minis es
B.
i L., i que deixen poc lloc pe a I'au onomia indi idual.
I
p egun a,
sob e si queda espai pe a aques a au onomia: <(¿Culin o espgcio?)>.
.
.
Hom
no sabia que la dial6c ica exigís el 50
%
de pes pe a cadascú.
En e mes p ecisamen be ge ians, hom di ia, en de ini i a, que l'au o
necessi a e ec ua una desquali icació <(con unden )> -en cinc phgines es-
casses- pe
a
man eni , po se , la plausibili a i l'o d e del seu discu s.
T is a mane a d'ana con i man les esis de
B.
i
L.
sob e la p eca ie a
de o discu s legi imado
i
la necessi a de man eni -10 ni que sigui a
base d'exo ci za
el
con a i an ba oe amen amb el quali ica iu de <(con-
se ado
)>.
El nos e < Lmbi o cul u al bispano)> ha queda se i , enca a que ja
s'ha ia llegi el llib e de Be ge
i
Luckmann, senyo Gine .