N. ABERCROMBIE: Clase, estructura y conocimiento, Ediciones Península, Barcelona 1982

N. ABERCR~MBIE: Clase, es uc u a' y conocimien o, Ediciones Península, Ba celona 1982. Espe ona pel sugge imen que en el p bleg a Sal ado Gine en el sen i que és la e ce a pa d'aques llib e -dedicada a l'apo ació de la enomenologia a la sociologia del coneixemen - la que, des de <(nues o ámbi o cul u al hisp inico)> ens ha de me &ixe més a enció, em aig endinsa en la lec u a del llib e, i dedica é el comen a i a les cinquan- a pagines escasses d'aqueixa pa . Haig de con essa que la lec u a ha es a , pel que a a la pa esmen- ada, desencisado a i i i an . L'au o dedica qua an a-cinc pagines a esu- mi -nos amb més o menys ence algunes apo acions de Schu z, i sob e- o a e -nos una sín esi de The Social Cons m ion o Reali y de P. L. BERGER i de T. LUCKMANN (B. i L.). Jo desconec el pun de is a de l'< ámbi o cal u al bispano)> i ni an sols sab ia di si exis eix al pun de is a, pe 6 la cosa segu a és que de esums de llib es, pe p o inc2 que sigui l'ambi , bé p ou que en deu sabe e . Di aixb, ens queden cinc pigines de c i ica. A les pagines 240-241, s'acusa B. i L. de descu a la impo hncia dels ap ocessos que c een ince - esa>>, jus desp és de c i ica I'a i mació dels ma eixos au o s en el sen i que <( o a eali a és p eca ian ... Bé a. To segui , a I'au o li sembla que no és jus a i ma que, en el p océs de legi imació, l'assignaci6 de signi- ica impliqui ambé l'assignació d'o d e i de ce esa. I diu que hom po dona signi ica sense dona ce esa mo al ni o d e. Com que B. i L. pa len semp e de p ocessos de cons i-ucció de signi ica , mai no a i men la possi- bili a d'a iba a ce eses ni a o d es absolu s. Pe 6 ampoc no s'en end ia la possibili a de de ini com al <(signi ica s)> quelcom que c eés caos, deso - d e i ince esa. Finalmen , unes pagines niés a all -249 a 252- a iba a unes con- clusions: l'ob a de B. i L. és de me o co e conse ado )>. Aques a elliscada <(Pape s)): Re is a de Sociologia eb ica de B. i L. é es pells de pla an a la base: a) Insis bncia en l'o d e; b) ús eb ic del concep e de cons an s de la na u alesa humana, i c) Ús eal --con as an amb el p omes- del me ode dialec ic. Vegem-ho. La p ime a a i mació con as a, anma eix, amb l'al a del ma eix au o -phg. 240-, on ens diu: <(Una de les ima ges més impo an s i de e mi- nan s de I'ob a de B. i L. és que la ida social és sis ema icamen deso de- nada i onamen almen cab ica.)> En qu6 quedem? Pel que a a la segona qües ió, l'única cons an an opolbgica que a i men B. i L. és la de la ne- cessi a de cons ucció social de la eali a pel e que, p ecisamen , la na u alesa no ens en p opo ciona cap, de de inici6 p ecisa. I, inalmen , sob e 1'6s del me ode dialec ic, l'au o oba excessi amen de e minis es B. i L., i que deixen poc lloc pe a I'au onomia indi idual. I p egun a, sob e si queda espai pe a aques a au onomia: <(¿Culin o espgcio?)>. . . Hom no sabia que la dial6c ica exigís el 50 % de pes pe a cadascú. En e mes p ecisamen be ge ians, hom di ia, en de ini i a, que l'au o necessi a e ec ua una desquali icació <(con unden )> -en cinc phgines es- casses- pe a man eni , po se , la plausibili a i l'o d e del seu discu s. T is a mane a d'ana con i man les esis de B. i L. sob e la p eca ie a de o discu s legi imado i la necessi a de man eni -10 ni que sigui a base d'exo ci za el con a i an ba oe amen amb el quali ica iu de <(con- se ado )>. El nos e < Lmbi o cul u al bispano)> ha queda se i , enca a que ja s'ha ia llegi el llib e de Be ge i Luckmann, senyo Gine .