EL
COS AL TEATRE:
E:L
RETORN
DE
L'ACTOR CORTESA
Jaume Melend es
(Ins i u
LM
Tea e de Ba celona)
c L'ac o no ha de e se i el mocado a l'escena i; ni pe a moca -se
ni pe a escopi . En I'es e a del eball a ís ic, eco da les necessi a s
ísiques és mol desag adab1e.a
Goe he
La hisbb ia del cos po seic exca ada en mol s llocs di e en s. Els més
ag ai s són els hospi als, les sales de o u a, els es adis i els camps de
ba alla o els de concen ació, pe qui: pe me en aplica damun l'objec e la
lupa exaspe ada del cas ex em. Pe b o s aques s espais in es iguen el
cos al ol an de la idea de la mo .' N'hi ha un, en can i --que jus amen
anomenem espai escilnic-, on la in es igació de la ida es l lligada als
COSSOS,
i
ice e sa.
A is b il, el undado de la e lexió d amh ica, no ho c eia així, i a i -
ma a que la o ca de la agsdia < exis eix sense en on amen en escena
i sense ac o ss. Tenia aó en la mesu a que el d ama u g s'ha de plan eja ,
i
ha de esold e, una si: ie de p oblemes que no són del egne co po al.
A a bé, a di e hcia del na ado i del poe a &pic (in en o s I'un
i
l'al e
de discu sos que no necessi en mediacions co po als), i a di e i:ncia dels
a is es plls ics (que an de
lia
mobili a a la immobili a ), els d ama u gs
ma xen pel canli que a anca des de la idea ins al cos, c een xa xes de
1.
Fins
i
o els es adis. L'a le a de Ma a ó ¿no és, pe en u a, el símbol ma eix
de l'espo is a que c a iba al inal,, que <<ho dóna o a can i de es),?
2.
Poe ica,
6.
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
compo amen s que necessi en, si olen assoli el seu sen i p o und, la
mediació d'uns p o essionals del cos. Del e que el ea e iu en l'obsessió
del cos en són es imonis, pe una banda, o s els au o s que eco den
amb phnic i emoció la p ime a egada que an eu e so i de dins d'un
cos les pa aules que ells ha ien esc i al damun d'un pape ; i pe al a
banda, ens ho posa de mani es , com o es les oponímies, el ma eix
a go ea al, an di e en dels a go s cinema og h ics o ele isius, domi-
na s pe l'obsessió ecnolbgica. Igual que els cossos, els escena is enen
boca, espa lles i came es, i ins i o duen c~ ba a;~ els ac o s es donen
el peu i, si són ancesos i han en es el pe sona ge, enen c le 61e dalls les
jambes),, pe qui cc e bé)> un pe sona ge és -en da e e me- camina
com ell; du an l'assaig, un subs i u és una omb a -és a di , la p ojec-
ció
d'un cos in isible- i, en qualse ol cas, un igu an des aca
6s
una
silue a, un cos e alla . Enca a més: el ea e ha capgi a del o el sen i
de la pa aula ede e ( e me i alih -uede a- que signi ica <<obse a o i)>,
i que pe ex ensió s'aplica a als sen inelles) en que signi iqui c aquell que
és is )> en comp es de designa {(aquell que eu),, i l'acaba ans o man
en la pa aula més e elado a i alho a més odiosa del ocabula i ea al:
s a . Un e me que Hollywood ha di ulga pe b que neix als escena is.
I
és p ecisamen un home de ea e, Émile Zola -1'au o d'El na u-
alisme al ea e-, qui millo explica el signi ica d'aques concep e. Cu-
iosamen , no ho a en un ex eb ic, sinó en una no ella: Nana. Jus
abans d'es ena -se La Venus osso (musical e b ico-mi olbgic), Bo dena-
e, I'emp esa i del local, pa la amb uns conegu s sob e Nana, I'ac iu de-
bu an . nM'han di --comen a un in e locu o - que Nana é una eu
deliciosa.)>
ccI
que és mol bona ac iu>>, a egeix un al e. La espos a de
Bo dena e els deixa pe plexos. Nana, diu l'emp esa i, can a com una
cc aie se ingue,, (una egado a, pod íem di ) i, com a in s p e , no sap
on posa ni els peus ni les mans. Pe b o i així, Nana -p ediu el di ec-
o -emp esa i- iom a & pe qus cc é una al a cosa que al pe o ,
i
quan es é aixb no cal es més)>. La pell, opina Bo dena e. Pe b Zola ens
explica una al a his b ia: Nana elec i za els espec ado s (masculins i e-
menins) de
La
Venus ossa pe qu2 apa eix damun l'escena i com un cos
nou, un cos di e en : es mou, som iu i mi a d'una al a mane a. Nana,
segons les no es p kies de Zola, és una no a sín esi de les dues ces: la ce
de cel
i
la ce de cul. Una no a ima ge del con lic e secula en e l'hngel
i el dimoni. Nana iom a, malg a els galls que deixa ana , pe qus ens
3.
La
boca,
bb iamen , és I'obe u a de I'escena i; les
espa lles
són els espais
la e als de I'escena i, que el públic no eu; les
came es,
els pla ons de oba o de pape
que p i en que les espa lles a o in; la
co ba a
és la pa de I'escena i més p bxima a
I'espec ado , ambé isible quan el e16 és anca .
El
cos
al ea e: el e o n de l'ac o co esh
p oposa un nou ús del cos al se ei d'unes no es idees sob e el cos. Com
Sa ah Be nha d , Masylin Mc~n oe, So ia Lo en o Gé a d Philippe. Nana,
com o s els noms que han nascu desp és, és una s a , un cos emisso de
llum so a la llum.
Siguin quins siguin els mecanismes de p oducció de s ms, ó a pu a
banali a c eu e que aques s ((mi es)> són e! esul a d'una p os i ució
di-
ec a
o
de la manipulació in e essada d'un cos pe pa &un ce ell as u .
Aques uni e s que anomenem <cel món de I'espec acle)> és, en e ec e,
1'8mbi de mol s negocis b u s, de mol s xan a ges i de mol es humilia-
cions, pe 6 ambé és el lloc on les idees sob e el món l~n czc es amb els
cossos, on es ecunden mú uamen pe al de c ea no es igu es que són,
alho a, igu es de compo anzen
i
igzl es de pensamen . Explica s pe
Jean Du ignaud,4 els amo s Samosos en e La Champmeslé i Racine (se-
gle
XVII)
deixen de se la his b ia banal de l'ac iu que iom a <(pe qui:
es lliga I'au o de moda)>, o la his h ia del d ama u g que as'ap o i a de
l'ac iu
i
li p ome g ans pape s a can i de se eis adul e ins)>,
i
apa ei-
xen com l'exemple conc e d'un e mol més gene al. En ab aqa la
Champmeslé -diu Du ignau J- < Racine no sols ab aca un cos de dona
desi jable: ab aqa alho a un món de alo s exp essables, un conjun de
signes, un es il de ep esen ació, una p esencia ca nal i social)>. L'ac iu i
el d ama u g es po encien l'un a I'al e: <(La ecip oci a de les emocions
que la pa ella es susci a a ~ú uamen pe me al poe a in en a
o
ixa
conduc es ins alesho es e en uals o simplemen p essen ides.>> El ea e,
diu Du ignaud, neix del con ac e en e un cos i una idea.
Aques con ac e no és pas dcil. El ea e semp e s'ha p oposa exp es-
sa a a és dels cossos alguna cosa que no és es ic amen co po al i pe
aixb la se a his b ia oscilla en e dos ex ems: el de la simulació
i
el
de
la < mos aciÓ)>. Al amen di , pe al d'explica all6 que hi ha da e a
d'un cos, cal ensenya -10 o no? ¿Cal pa la de la eali a pe pa la de la
e i a ?
O
bé
cal emmasca a .la?
I
si adme em que si, ¿de quina mane a
i en quin g au?
Les espos es a aques es qües ions han a ia al lla g dels segles, pe b
con é eco da que la adició d amh ica occiden al a enca d'un sis ema
de ep esen ació, cnic i ilosb ic, que esol la disjun i a apos an
a
a o
de la dissimulació. La eo ia hgica es basa en la idea que el pe sona ge
no ha de eni cap elació
amlb
el cos que hi ha a so a. El cos
i
els sen i-
men s de l'ac o no són, no han de se , ni el cos ni els sen imen s del
pe sona ge pe quh I'ac o és el simple supo ísic d'unes ensions
i
d'unes
emocions que ni li pe anyen ni l'a ec en. L'ac o g ec només <(po a el
4.
L'ac eu . Esquisse d'une so1:iologie
du
comédien,
Gallima d,
1965.
<(Pape s>>: Re is a de Sociologia
gegan >>. La masca a, I'onko
i
els co u ns el dissimulen, l'emmasca en
o almen .
A
G Pcia hi ha pe sones que iuen del ea e pe d no hi ha,
en el sen i mode n de la pa aula, ac o s.
Cald d espe a uns quan s segles - in , exac amen - pe o na a
oba , en els mani es os exp essionis es, aques a ei indicació de l'emmas-
ca amen . Go don C aig la eno a a en a i ma que c l'ac o ac ual hau ia
de desapa Pixe si olem e ob a d'a )> pe qui: la se a ca a no a al a
cosa que imi a amb ganyo es idícules els os es humans, i a icina & la
necessh ia ans o mació de I'ac o con encional en una sape ma ione a.
Hi ha, doncs, un i1 in isible que lliga A is b il i C aig, i aques
il
és el
con encimen que el pe sona ge ea al és una en i a que p ocedeix de
I'es ili zació ísica
i
espi i ual de l'indi idu. L'espec ado s'hi econeix no
pas pe qui: sigui la conc eció lluminosa, l's a , d'un desig o d'una ima ge,
sinó pe qui: esumeix, en una sín esi que només po se de l'o d e de
l'a , l'ama ga expe ikncia d'un indi idu -1'ac o - que ambé és íc ima
del d ama collec iu.
Pe 6 en e A is b il i C aig hi ha hagu mol s al es pun s de is a, i
han es a aplica s. La commedia dell'a e, en un genial
i
i epe ible com-
p omís, a el p ime pas en el sen i con a i: man é la masca a pe b,
alho a, con e eix el cbmic en
un
i uós del cos, en algú que, sense dona
la ca a, es e ela da an l'espec ado com un a es; especial -l'a es& que
es eballa a si ma eix- g hcies a un o ici que és
el
esul a d'un lla g
a~ enen a ge.~
Si aixd no os simpli ica massa un p océs que es pe d a cada ins an en
les ziga-zagues de la se a complexi a , pod íem di que du an mol s segles
la his b ia de l'ac o és la &un p og essiu despullamen de o s els a i icis
que dissimulen el seu cos. El pun culminan d'aques i ine a i és el se-
gle
XVII
anci s, el segle de Racine, de Co neille.
En
aques segle, el cos
de I'ac o i el cos del pe sona ge assoleixen la mínima dis ancia possible,
ísica
i
concep ual. El públic
--em
e e eixo al públic noble- ha en aY
l'escena i ins al pun que l'ac o ja ni an sols é lloc pe a mou e els
b a~os.~
I
el pe sona ge, a més a més, sigui om&, anci s o g ec, es es eix
igual que el públic. Cald h espe a es segles més pe o na a oba una
p omiscu'i a , en e l'a i la ida, simila .
Una p omiscui a insos enible pe qui. signi ica la mo de l'a d ama-
ic. Pe b des e -la no e a hcil. Les emp a i es d'ac o s com Talma o La
5.
De Z'a del ea e, ecd de ex os publica l'any
1911.
6.
Jus amen , c commedia dell'a e, no signi ica c com6dia de Sa ~, com se sol
c eu e, sinó c com?dia de l'o ici,.
7.
D'aqui e o a la adició de la in e p e ació enca ca ada, basada en I'elocució
i
en I'exp essi i a exace bada dels ulls que endeixen a so i de les b bi es.
!
El cos al ea e: el e o n de l'ac o co esh
I
Clai on open amb obs acles que són alho a d'o d e ideokgic i d'o d e eco-
nbmic.' Malg a o , len amen es a imposan , al lla g del segle
XVIII,
la
idea de la na u ali a , una idei que s'ob e camí des de Dide o ins a S a-
nisla ski. Pa adoxalmen , aques a idea de la na u ali a oma h a es abli
les an igues on e es en e l'w
i
la ida. Des d'a a, el pe sona ge no es
dis essa h pe al de dissimula el cos, sinó pe al de mos a -10 p oduin
illusió de eali a . L'ac o anlcks es es i h de pe sona omana, i I'espec-
ado se $ expulsa al e cop dels escena is pe que la men ida sob e la ea-
li a exigeix la dis incia.
Pe b la g an apo ació del lla g co en na u alis a au en
el
e que,
a pa i d'aques momen , e un pe sona ge ja no se h in e p e a -10, sinó
que se h enca na -10. L'ac o a:jsoli h el seu mhxim es a u de p os i u a en
la mesu a que a h el que calgui pe que el pe sona ge s'apode i d'ell, ín i-
mamen . <(La naixenca del pe sona ge -di & S anisla ski- és un p océs
na u al, semblan a la naixenqs &un ésse hum&)>
I
de la ma eixa mane a
que una ma e alle a el ill, l'in il p e nod i h el seu pe sona ge amb les
se es i encies pe sonals, eco en al dispbsi de la se a ccmemb ia a ec i-
a)>, lliu an -li sensacions, eco ds i sen imen s, in en an pe a ell un
passa i un u u que an mol més enllh de I'abans i del desp és de l'ob a,
suplin les llacunes biog h iques que són impu ables a l'au o : l'ac o ha de
di el ex pe posa de mani es el sub ex , o allb que l'au o s'ha deixa
al
in e pe que no po se exp essa a a és de les pa aules. Amb S anis-
la ski, la in es igacici escenica dels cossos coincideix, en alguns aspec es,
amb la in es igació psicoanalí ~ca que li és con empo hnia pe qu; apella a
I'inconscien -i ol descob i -10-
i
pe que diu, com F eud, que el silenci
i
el
lapsus són més signi ica ius que qualse ol pa aula?
I
amb S anisla ski
apa eix, consegüen men , una ecnica de eball d'ac a ins alesho es ine-
di a, la imp o isació, g hcies a la qual l'ac o , en comp es de busca ons i
en onacions co ec es pe a un ex p e iamen memo i za , es deixa du
-una mica com el pacien al scdh del psicoanalis a- pel mis e i de les asso-
ciacions psicoso nh iques.
Pe b, malg a o , aques a associació p o unda en e l'ac o i el pe so-
8.
G.
Ba y i
R.
Cha ance, a
Iya
héi ale,
na en i'kxi de La Clai on (1723-
1803) ep esen an el pape de Ro: ana, a Bo deus,
un
dia que el es ua i no ha ia
a iba a emps
i
es a eu e obligada a ac ua ensenyan els b aqos. Quan li an
p egun a pe quk no o na a a epe i i'expe i$ncia, a espond e: <(No eu que
m'a u'ina é?
C...]
Hau ia de e e o el meu es ua i.,
I
ce amen , en una kpoca
en quk cada ac o inanqa a els seus es i s, qualse ol can i e a una ch ega so in
impossible d'assumi .
9.
Aixb no signi ica que S anisla ski os eudih; ins
i
o s'igno a si a a iba
a codixe les se es eo ies. Més a ia , en
el
eball conc e amb els ac o s, eco ia a
$cniques conduc i is es.

c Pape ss: Re is a
de
Sociologia
na ge é com a objec iu I'exp essió de
I'al e.
D'aqui e, en g an pa , la
immensa seducció que aques ipus d'ac o exe ceix damun nos e. És el
nos e en ia a una a en u a que nosal es no podem
o
no gosem iu e,
l'a en u a del can i &iden i a i de cos, I'a en u a de I'alienació. Ells -pe -
qu són < exhibicionis es)>, o pe qu algú els paga pe qu ho siguin?--,
ells són semp e al es íbul de la boge ia, amb l'única di e kncia en on
dels aliena s e i ables que ells, els cbmics, posseeixen el sec e del e o n,
p enen la p ecaució de deixa e a seu, com els nens del con e, les molles
de pa que els pe me an o na al p opi cos un cop acabada la unció, a
al es ho es de la ni , en comp es de queda -se, en la ixació i e e sible
de1 Napoleó de manicomi,
al
cos
i
al ca hc e del pe sona ge isi a .
I
d'aquí e ambé
el
e ús o el hs ic que ens p o oquen: a la pell els queden
les ma ques de o s els maquilla ges, el cos .-de egades- no o na
a
se
ben bé com e a (Jack Nichdson, pe exemple, ja no o na h a se p im
com abans; Law ence Oli ie modi ica $ la se a eu pe semp e pe qui:
ol in e p e a O el.10) i, en o cas, sabem que aques dnsi cons an no
sols &un
COS
a un al e
COS,
no sols d'un cos d'un emps a un cos d'un
al e emps, sinó ambé, so in , del cos d'un sexe al cos d'un al e sexe, po
c ea un hhbi pe illós que nosal es, pe en a -nos les mans, a ibu'im a la
se a pe e si a mo al (el món de l'espec acle <<és ple de pu es
i
de ma i-
cons)>) en comp es d'a ibui -lo a la p o unda pe e si a ilosb ica d'aques a
eina que an pe
al
nos e plae .''
Aques a assimilació d'ac ius
i
d'ac o s
a
p os i u es
i
homosexuals no
la obem només en boca de la gen del ca e , no és només un bpic d'igno-
an s o d'en ejosos. La obem ambé en els ma eixos p o essionals, i po
se exp essada &una mane a enca a més c ua. És un home de ea e, Je zy
G o owski, qui ha e , en nom &una al a idea del ea e, les acusacions
més du es a aques s in p e s que ell, sense me h o a, quali ica a d'<(ac-
o s co esans)>, dels quals eu <(la se a mis ia, el seu me can ilisme, aques
me ca d'un o ganisme humh ma i i za pels seus p o ec o s: di ec o d'es-
cena, emp esa i, e c.)>. Alesho es, a egeix, <(l'a de I'ac o es oba in ini a-
men
a
p op de la p os i ució)>. En on d'aques ac o co esh que sol e-
balla pe a un <(di ec o -maca a>>, G o owski ei indica I'ac o san ,
i
la
di e ncia l'explica així:
< .
.
.
És p k icamen la ma eixa que sepa a la sa-
iesa de la ame a dels ges s de lliu amen
i
&accep ació que so geixen de
la dona enamo ada.)>"
10.
La
ja
esmen ada Champmeslé
a
exp essa millo que ningú aques a pe e -
si a üosh ica, aques a o aci a ,
en
demana
a
Racine ((un pape que pogués exp essa
o es les passions>>.
11.
Je zy G o owski,
Cap a
un
ea e pob e.
El
cos al ea e: el e o n de i'ac o co esi
Deixan de banda la se a so p enen i ulkncia exp essi a, la se a mi-
sogínia escandalosa, G o owski, amb els seus eballs eb ics
i
p hc ics,
o mula el can i més adical sob e les concepcions del cos al ea e que s'ha
p odu'i aques segle. Aques encamen no és
el
esul a d'unes expe-
iencies alllades, de labo a o i, d'unes manies pe sonals o d'un mis icisme
deli an . G o owski, en eali a , no a al a cosa que du a l'ex em unes
idees que desbo den
el
camp del ea e
i
connec en, amb una p ecisió gai-
ebé ma emh ica, amb una no a iloso ia de la ida
i
del cos que s'es h es-
campan simul hniamen pe Eu opa i pels Es a s Uni s. La ma eixa se-
xuali zació del llengua ge usa pe G o owski co espon,
il
pe anda,
a
la
sexuali zació c eixen del llengua ge de les gene acions jo es dels anys sei-
xan a.
I
< l'ac o que s'ha de lliu a o almen >>, que gs'ha de lliu a nu>>,
en <(la in imi a més onda, con iadamen , com ens lliu em
a
I'a no )>, ins
al pun ad'au opene a -se)>, co espon, com una ima ge a una al a ima ge,
al desig cada egada més gene ali za en e aquelles gene acions d'abandona
la idea de <( e ca e a), pe a dedica -se a unes p o essions,
a
unes ac i i a s
o
a unes o mes de ida que els pe me in exp essa -se pe sonalmen . Aques
6s l'ideal g o owsluh i l'ideal de I'2poca: I'au en ici a
i
la se a ge mana
ea al -1'espon anei'~n - són les pa aules clau.
I
és aques a ma eixa au-
en ici a que empeny el jo e a enuncia al pe sona ge que li es a a des-
ina , la que empeny l'ac o a enuncia als pe sona ges. De egades pa i h
del ex d'un pe sona ge, pe b ni I'enca na h ni el ep esen a h, sinó que
es mani es a h ín imamen da an un espec ado , p obablemen mino i a i,
po a ambé pe una cau n ica necessi a espi i ual>>
a
iu e
d
p océs
in ini de la se a (p bpia) c eació."
Ce amen , als escena is de o el món enca a es con inua en el ell
ea e, el ea e dels ac o s co esans,
pe 6
qui ma ca les no es pau es de la
p hc ica ea al i les di on, enca a que sigui en ci cui s limi a s, és G o-
owski i, amb ell, una sk ie de g ups -el Li ing Thea e se h el més
amós- que p opugnen alho a una no a o ma de iu e
i
una no a o ma
de e ea e, que s'acos en in ini amen a aques a abolició de les on e es
en e l'a
i
la ida que a se el happening, on l'ac o desapa eix com a
al i assoleix la condició sup ema del simple p o ocado . El ea e, més que
mai, se h el mi all colloca damun la ida o, si més no, d'una ida al e -
na i a.
Pe b a ui, con a p onbs ic -pe qui: aquell pas sembla a i e e sible-,
assis im a eu del món al e o n del g an ea e de epe o i, que és ambé
el ea e dels g ans pe sona ges.13 Aquells ma eixos ac o s i di ec o s que
12.
Op.
ci .
13.
El ea e p odui
a
Ca alunya en els cinc da e s anys ens o e eix nomb oses
<{Pape s,: Re is a de Sociologia
un dia an se <<san s)>, s'han o na <(co esans)> i es compo en com a als
a dal
i
a baix dels escena is, és a di , aspi en a in e p e a els mhxims
pape s i a guanya el mbim de dine s. Cob a més que els al es --en un-
ció de la lla gada del pape o de la p bpia co i zació- sembla legí im al e
cop, desp és de mol s anys de ei indica la igual a .
Aques enomen, alho a es e ic
i
labo al, po se in e p e a de mol es
mane es.
El
podem a ibui -una egada més- a la pe e sió mo al d'uns
p o essionals abdicacionis es, a la c isi econbmica
o
a la c isi gene ali zada
de alo s.
En qualse ol cas, és el esul a del e que s'ha clausu a una epoca que
c eia possible la e olució de l'espe i i assaja a la del cos, una epoca que
s'ha ia ana despullan de o es les limi acions ex e nes, de o s els abús:
del ma imoni que ans o ma la pe sona en una no a edició del pe sona ge
del ma i o de la mulle , en algú que é un sol pape esc i i ben esc i ;
o
dels es i s que només se ien pe a apa en a , de les co ba es i ame icanes
p bpies dels execu ius, o dels sos enido s cons enyido s
o
de o a aquella
a amalla de es i s emenins que duien, jus amen , el nom de l'escena pe
a la qual ha ien de se i
-cok ail, espo , soi ée.
El e o n d'aques es ua i
és
pa allel al e o n del pe sona ge ea al i
al e o n de l'ac o co esa, l'únic ac o que, en la mi ja icció dels seus
ia ges
a l'al e
ens eco da o s aquells que no se em pe que nonds som
capagos de se
el
que som. A ui, que o nem a di ases que sembla en
pe semp e bandejades, ases com <{aquell amic meu s'ha con e i en o
un pe sona ge),, Pee Gyn , que ou capaG de se -ho quasi o , ens o na
a sedui .
iHus acions d'aques can i de endsncia. Els g ans 2xi s co esponen a í ols com
Hamle , Te a baixa
o
Pee
Gyn .
Fins
i
o Albe Boadella, que semp e ha ia igno a
amb un menysp eu delibe a la his b ia del ea e, s'in e essa -sense enuncia del
o , és cla , al seu es il- pe un dels g ans pe sona ges del ea e uni e sal,
Ubú.
Pe b l'exempk més cla ens l'o e eix el
Mu a -Sade
que Pe e Planella di igeix
al
Romea l'any
1982.
Aques ex ha ia causa a eu del món
un
g an impac e quan a
inals dels seixan a o a p incipis dels se an a ha ia es a es ena , en e al es coses
--o
sob e o - pe qui: e a Ia p ime a egada que es eia a dal de i'escena i al6 que
ja
alesho es s'anomena a exp essi6 co po al, an lligada als p essupbsi s g o owskians.
La indi e sncia amb quk a se acolIida aques a no a e sió
és,
en si ma eixa, ben
e elado a d'un can i adical de alo s, pe b enca a ho és més el e que Planella,
p ecisamen l'in oduc o de G o owski a Ca alunya, busqués I'espec acda i a del
mun a ge en la u ili zació del ídeo més que no pas (com en les e sions an e io s)
en la b u ali a d'uns cossos en el pa oxisme de la pes a a audiana, més en el di e i
que no pas en la o ca de les ima ges i es.