El cos al teatre : el retorn de l'actor cortesà

EL COS AL TEATRE: E:L RETORN DE L'ACTOR CORTESA Jaume Melend es (Ins i u LM Tea e de Ba celona) c L'ac o no ha de e se i el mocado a l'escena i; ni pe a moca -se ni pe a escopi . En I'es e a del eball a ís ic, eco da les necessi a s ísiques és mol desag adab1e.a Goe he La hisbb ia del cos po seic exca ada en mol s llocs di e en s. Els més ag ai s són els hospi als, les sales de o u a, els es adis i els camps de ba alla o els de concen ació, pe qui: pe me en aplica damun l'objec e la lupa exaspe ada del cas ex em. Pe b o s aques s espais in es iguen el cos al ol an de la idea de la mo .' N'hi ha un, en can i --que jus amen anomenem espai escilnic-, on la in es igació de la ida es l lligada als COSSOS, i ice e sa. A is b il, el undado de la e lexió d amh ica, no ho c eia així, i a i - ma a que la o ca de la agsdia < exis eix sense en on amen en escena i sense ac o ss. Tenia aó en la mesu a que el d ama u g s'ha de plan eja , i ha de esold e, una si: ie de p oblemes que no són del egne co po al. A a bé, a di e hcia del na ado i del poe a &pic (in en o s I'un i l'al e de discu sos que no necessi en mediacions co po als), i a di e i:ncia dels a is es plls ics (que an de lia mobili a a la immobili a ), els d ama u gs ma xen pel canli que a anca des de la idea ins al cos, c een xa xes de 1. Fins i o els es adis. L'a le a de Ma a ó ¿no és, pe en u a, el símbol ma eix de l'espo is a que c a iba al inal,, que <<ho dóna o a can i de es),? 2. Poe ica, 6. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia compo amen s que necessi en, si olen assoli el seu sen i p o und, la mediació d'uns p o essionals del cos. Del e que el ea e iu en l'obsessió del cos en són es imonis, pe una banda, o s els au o s que eco den amb phnic i emoció la p ime a egada que an eu e so i de dins d'un cos les pa aules que ells ha ien esc i al damun d'un pape ; i pe al a banda, ens ho posa de mani es , com o es les oponímies, el ma eix a go ea al, an di e en dels a go s cinema og h ics o ele isius, domi- na s pe l'obsessió ecnolbgica. Igual que els cossos, els escena is enen boca, espa lles i came es, i ins i o duen c~ ba a;~ els ac o s es donen el peu i, si són ancesos i han en es el pe sona ge, enen c le 61e dalls les jambes),, pe qui cc e bé)> un pe sona ge és -en da e e me- camina com ell; du an l'assaig, un subs i u és una omb a -és a di , la p ojec- ció d'un cos in isible- i, en qualse ol cas, un igu an des aca 6s una silue a, un cos e alla . Enca a més: el ea e ha capgi a del o el sen i de la pa aula ede e ( e me i alih -uede a- que signi ica <<obse a o i)>, i que pe ex ensió s'aplica a als sen inelles) en que signi iqui c aquell que és is )> en comp es de designa {(aquell que eu),, i l'acaba ans o man en la pa aula més e elado a i alho a més odiosa del ocabula i ea al: s a . Un e me que Hollywood ha di ulga pe b que neix als escena is. I és p ecisamen un home de ea e, Émile Zola -1'au o d'El na u- alisme al ea e-, qui millo explica el signi ica d'aques concep e. Cu- iosamen , no ho a en un ex eb ic, sinó en una no ella: Nana. Jus abans d'es ena -se La Venus osso (musical e b ico-mi olbgic), Bo dena- e, I'emp esa i del local, pa la amb uns conegu s sob e Nana, I'ac iu de- bu an . nM'han di --comen a un in e locu o - que Nana é una eu deliciosa.)> ccI que és mol bona ac iu>>, a egeix un al e. La espos a de Bo dena e els deixa pe plexos. Nana, diu l'emp esa i, can a com una cc aie se ingue,, (una egado a, pod íem di ) i, com a in s p e , no sap on posa ni els peus ni les mans. Pe b o i així, Nana -p ediu el di ec- o -emp esa i- iom a & pe qus cc é una al a cosa que al pe o , i quan es é aixb no cal es més)>. La pell, opina Bo dena e. Pe b Zola ens explica una al a his b ia: Nana elec i za els espec ado s (masculins i e- menins) de La Venus ossa pe qu2 apa eix damun l'escena i com un cos nou, un cos di e en : es mou, som iu i mi a d'una al a mane a. Nana, segons les no es p kies de Zola, és una no a sín esi de les dues ces: la ce de cel i la ce de cul. Una no a ima ge del con lic e secula en e l'hngel i el dimoni. Nana iom a, malg a els galls que deixa ana , pe qus ens 3. La boca, bb iamen , és I'obe u a de I'escena i; les espa lles són els espais la e als de I'escena i, que el públic no eu; les came es, els pla ons de oba o de pape que p i en que les espa lles a o in; la co ba a és la pa de I'escena i més p bxima a I'espec ado , ambé isible quan el e16 és anca . El cos al ea e: el e o n de l'ac o co esh p oposa un nou ús del cos al se ei d'unes no es idees sob e el cos. Com Sa ah Be nha d , Masylin Mc~n oe, So ia Lo en o Gé a d Philippe. Nana, com o s els noms que han nascu desp és, és una s a , un cos emisso de llum so a la llum. Siguin quins siguin els mecanismes de p oducció de s ms, ó a pu a banali a c eu e que aques s ((mi es)> són e! esul a d'una p os i ució di- ec a o de la manipulació in e essada d'un cos pe pa &un ce ell as u . Aques uni e s que anomenem <cel món de I'espec acle)> és, en e ec e, 1'8mbi de mol s negocis b u s, de mol s xan a ges i de mol es humilia- cions, pe 6 ambé és el lloc on les idees sob e el món l~n czc es amb els cossos, on es ecunden mú uamen pe al de c ea no es igu es que són, alho a, igu es de compo anzen i igzl es de pensamen . Explica s pe Jean Du ignaud,4 els amo s Samosos en e La Champmeslé i Racine (se- gle XVII) deixen de se la his b ia banal de l'ac iu que iom a <(pe qui: es lliga I'au o de moda)>, o la his h ia del d ama u g que as'ap o i a de l'ac iu i li p ome g ans pape s a can i de se eis adul e ins)>, i apa ei- xen com l'exemple conc e d'un e mol més gene al. En ab aqa la Champmeslé -diu Du ignau J- < Racine no sols ab aca un cos de dona desi jable: ab aqa alho a un món de alo s exp essables, un conjun de signes, un es il de ep esen ació, una p esencia ca nal i social)>. L'ac iu i el d ama u g es po encien l'un a I'al e: <(La ecip oci a de les emocions que la pa ella es susci a a ~ú uamen pe me al poe a in en a o ixa conduc es ins alesho es e en uals o simplemen p essen ides.>> El ea e, diu Du ignaud, neix del con ac e en e un cos i una idea. Aques con ac e no és pas dcil. El ea e semp e s'ha p oposa exp es- sa a a és dels cossos alguna cosa que no és es ic amen co po al i pe aixb la se a his b ia oscilla en e dos ex ems: el de la simulació i el de la < mos aciÓ)>. Al amen di , pe al d'explica all6 que hi ha da e a d'un cos, cal ensenya -10 o no? ¿Cal pa la de la eali a pe pa la de la e i a ? O bé cal emmasca a .la? I si adme em que si, ¿de quina mane a i en quin g au? Les espos es a aques es qües ions han a ia al lla g dels segles, pe b con é eco da que la adició d amh ica occiden al a enca d'un sis ema de ep esen ació, cnic i ilosb ic, que esol la disjun i a apos an a a o de la dissimulació. La eo ia hgica es basa en la idea que el pe sona ge no ha de eni cap elació amlb el cos que hi ha a so a. El cos i els sen i- men s de l'ac o no són, no han de se , ni el cos ni els sen imen s del pe sona ge pe quh I'ac o és el simple supo ísic d'unes ensions i d'unes emocions que ni li pe anyen ni l'a ec en. L'ac o g ec només <(po a el 4. L'ac eu . Esquisse d'une so1:iologie du comédien, Gallima d, 1965. <(Pape s>>: Re is a de Sociologia gegan >>. La masca a, I'onko i els co u ns el dissimulen, l'emmasca en o almen . A G Pcia hi ha pe sones que iuen del ea e pe d no hi ha, en el sen i mode n de la pa aula, ac o s. Cald d espe a uns quan s segles - in , exac amen - pe o na a oba , en els mani es os exp essionis es, aques a ei indicació de l'emmas- ca amen . Go don C aig la eno a a en a i ma que c l'ac o ac ual hau ia de desapa Pixe si olem e ob a d'a )> pe qui: la se a ca a no a al a cosa que imi a amb ganyo es idícules els os es humans, i a icina & la necessh ia ans o mació de I'ac o con encional en una sape ma ione a. Hi ha, doncs, un i1 in isible que lliga A is b il i C aig, i aques il és el con encimen que el pe sona ge ea al és una en i a que p ocedeix de I'es ili zació ísica i espi i ual de l'indi idu. L'espec ado s'hi econeix no pas pe qui: sigui la conc eció lluminosa, l's a , d'un desig o d'una ima ge, sinó pe qui: esumeix, en una sín esi que només po se de l'o d e de l'a , l'ama ga expe ikncia d'un indi idu -1'ac o - que ambé és íc ima del d ama collec iu. Pe 6 en e A is b il i C aig hi ha hagu mol s al es pun s de is a, i han es a aplica s. La commedia dell'a e, en un genial i i epe ible com- p omís, a el p ime pas en el sen i con a i: man é la masca a pe b, alho a, con e eix el cbmic en un i uós del cos, en algú que, sense dona la ca a, es e ela da an l'espec ado com un a es; especial -l'a es& que es eballa a si ma eix- g hcies a un o ici que és el esul a d'un lla g a~ enen a ge.~ Si aixd no os simpli ica massa un p océs que es pe d a cada ins an en les ziga-zagues de la se a complexi a , pod íem di que du an mol s segles la his b ia de l'ac o és la &un p og essiu despullamen de o s els a i icis que dissimulen el seu cos. El pun culminan d'aques i ine a i és el se- gle XVII anci s, el segle de Racine, de Co neille. En aques segle, el cos de I'ac o i el cos del pe sona ge assoleixen la mínima dis ancia possible, ísica i concep ual. El públic --em e e eixo al públic noble- ha en aY l'escena i ins al pun que l'ac o ja ni an sols é lloc pe a mou e els b a~os.~ I el pe sona ge, a més a més, sigui om&, anci s o g ec, es es eix igual que el públic. Cald h espe a es segles més pe o na a oba una p omiscu'i a , en e l'a i la ida, simila . Una p omiscui a insos enible pe qui. signi ica la mo de l'a d ama- ic. Pe b des e -la no e a hcil. Les emp a i es d'ac o s com Talma o La 5. De Z'a del ea e, ecd de ex os publica l'any 1911. 6. Jus amen , c commedia dell'a e, no signi ica c com6dia de Sa ~, com se sol c eu e, sinó c com?dia de l'o ici,. 7. D'aqui e o a la adició de la in e p e ació enca ca ada, basada en I'elocució i en I'exp essi i a exace bada dels ulls que endeixen a so i de les b bi es. ! El cos al ea e: el e o n de l'ac o co esh I Clai on open amb obs acles que són alho a d'o d e ideokgic i d'o d e eco- nbmic.' Malg a o , len amen es a imposan , al lla g del segle XVIII, la idea de la na u ali a , una idei que s'ob e camí des de Dide o ins a S a- nisla ski. Pa adoxalmen , aques a idea de la na u ali a oma h a es abli les an igues on e es en e l'w i la ida. Des d'a a, el pe sona ge no es dis essa h pe al de dissimula el cos, sinó pe al de mos a -10 p oduin illusió de eali a . L'ac o anlcks es es i h de pe sona omana, i I'espec- ado se $ expulsa al e cop dels escena is pe que la men ida sob e la ea- li a exigeix la dis incia. Pe b la g an apo ació del lla g co en na u alis a au en el e que, a pa i d'aques momen , e un pe sona ge ja no se h in e p e a -10, sinó que se h enca na -10. L'ac o a:jsoli h el seu mhxim es a u de p os i u a en la mesu a que a h el que calgui pe que el pe sona ge s'apode i d'ell, ín i- mamen . <(La naixenca del pe sona ge -di & S anisla ski- és un p océs na u al, semblan a la naixenqs &un ésse hum&)> I de la ma eixa mane a que una ma e alle a el ill, l'in il p e nod i h el seu pe sona ge amb les se es i encies pe sonals, eco en al dispbsi de la se a ccmemb ia a ec i- a)>, lliu an -li sensacions, eco ds i sen imen s, in en an pe a ell un passa i un u u que an mol més enllh de I'abans i del desp és de l'ob a, suplin les llacunes biog h iques que són impu ables a l'au o : l'ac o ha de di el ex pe posa de mani es el sub ex , o allb que l'au o s'ha deixa al in e pe que no po se exp essa a a és de les pa aules. Amb S anis- la ski, la in es igacici escenica dels cossos coincideix, en alguns aspec es, amb la in es igació psicoanalí ~ca que li és con empo hnia pe qu; apella a I'inconscien -i ol descob i -10- i pe que diu, com F eud, que el silenci i el lapsus són més signi ica ius que qualse ol pa aula? I amb S anisla ski apa eix, consegüen men , una ecnica de eball d'ac a ins alesho es ine- di a, la imp o isació, g hcies a la qual l'ac o , en comp es de busca ons i en onacions co ec es pe a un ex p e iamen memo i za , es deixa du -una mica com el pacien al scdh del psicoanalis a- pel mis e i de les asso- ciacions psicoso nh iques. Pe b, malg a o , aques a associació p o unda en e l'ac o i el pe so- 8. G. Ba y i R. Cha ance, a Iya héi ale, na en i'kxi de La Clai on (1723- 1803) ep esen an el pape de Ro: ana, a Bo deus, un dia que el es ua i no ha ia a iba a emps i es a eu e obligada a ac ua ensenyan els b aqos. Quan li an p egun a pe quk no o na a a epe i i'expe i$ncia, a espond e: <(No eu que m'a u'ina é? C...] Hau ia de e e o el meu es ua i., I ce amen , en una kpoca en quk cada ac o inanqa a els seus es i s, qualse ol can i e a una ch ega so in impossible d'assumi . 9. Aixb no signi ica que S anisla ski os eudih; ins i o s'igno a si a a iba a codixe les se es eo ies. Més a ia , en el eball conc e amb els ac o s, eco ia a $cniques conduc i is es. c Pape ss: Re is a de Sociologia na ge é com a objec iu I'exp essió de I'al e. D'aqui e, en g an pa , la immensa seducció que aques ipus d'ac o exe ceix damun nos e. És el nos e en ia a una a en u a que nosal es no podem o no gosem iu e, l'a en u a del can i &iden i a i de cos, I'a en u a de I'alienació. Ells -pe - qu són < exhibicionis es)>, o pe qu algú els paga pe qu ho siguin?--, ells són semp e al es íbul de la boge ia, amb l'única di e kncia en on dels aliena s e i ables que ells, els cbmics, posseeixen el sec e del e o n, p enen la p ecaució de deixa e a seu, com els nens del con e, les molles de pa que els pe me an o na al p opi cos un cop acabada la unció, a al es ho es de la ni , en comp es de queda -se, en la ixació i e e sible de1 Napoleó de manicomi, al cos i al ca hc e del pe sona ge isi a . I d'aquí e ambé el e ús o el hs ic que ens p o oquen: a la pell els queden les ma ques de o s els maquilla ges, el cos .-de egades- no o na a se ben bé com e a (Jack Nichdson, pe exemple, ja no o na h a se p im com abans; Law ence Oli ie modi ica $ la se a eu pe semp e pe qui: ol in e p e a O el.10) i, en o cas, sabem que aques dnsi cons an no sols &un COS a un al e COS, no sols d'un cos d'un emps a un cos d'un al e emps, sinó ambé, so in , del cos d'un sexe al cos d'un al e sexe, po c ea un hhbi pe illós que nosal es, pe en a -nos les mans, a ibu'im a la se a pe e si a mo al (el món de l'espec acle <<és ple de pu es i de ma i- cons)>) en comp es d'a ibui -lo a la p o unda pe e si a ilosb ica d'aques a eina que an pe al nos e plae .'' Aques a assimilació d'ac ius i d'ac o s a p os i u es i homosexuals no la obem només en boca de la gen del ca e , no és només un bpic d'igno- an s o d'en ejosos. La obem ambé en els ma eixos p o essionals, i po se exp essada &una mane a enca a més c ua. És un home de ea e, Je zy G o owski, qui ha e , en nom &una al a idea del ea e, les acusacions més du es a aques s in p e s que ell, sense me h o a, quali ica a d'<(ac- o s co esans)>, dels quals eu <(la se a mis ia, el seu me can ilisme, aques me ca d'un o ganisme humh ma i i za pels seus p o ec o s: di ec o d'es- cena, emp esa i, e c.)>. Alesho es, a egeix, <(l'a de I'ac o es oba in ini a- men a p op de la p os i ució)>. En on d'aques ac o co esh que sol e- balla pe a un <(di ec o -maca a>>, G o owski ei indica I'ac o san , i la di e ncia l'explica així: < . . . És p k icamen la ma eixa que sepa a la sa- iesa de la ame a dels ges s de lliu amen i &accep ació que so geixen de la dona enamo ada.)>" 10. La ja esmen ada Champmeslé a exp essa millo que ningú aques a pe e - si a üosh ica, aques a o aci a , en demana a Racine ((un pape que pogués exp essa o es les passions>>. 11. Je zy G o owski, Cap a un ea e pob e. El cos al ea e: el e o n de i'ac o co esi Deixan de banda la se a so p enen i ulkncia exp essi a, la se a mi- sogínia escandalosa, G o owski, amb els seus eballs eb ics i p hc ics, o mula el can i més adical sob e les concepcions del cos al ea e que s'ha p odu'i aques segle. Aques encamen no és el esul a d'unes expe- iencies alllades, de labo a o i, d'unes manies pe sonals o d'un mis icisme deli an . G o owski, en eali a , no a al a cosa que du a l'ex em unes idees que desbo den el camp del ea e i connec en, amb una p ecisió gai- ebé ma emh ica, amb una no a iloso ia de la ida i del cos que s'es h es- campan simul hniamen pe Eu opa i pels Es a s Uni s. La ma eixa se- xuali zació del llengua ge usa pe G o owski co espon, il pe anda, a la sexuali zació c eixen del llengua ge de les gene acions jo es dels anys sei- xan a. I < l'ac o que s'ha de lliu a o almen >>, que gs'ha de lliu a nu>>, en <(la in imi a més onda, con iadamen , com ens lliu em a I'a no )>, ins al pun ad'au opene a -se)>, co espon, com una ima ge a una al a ima ge, al desig cada egada més gene ali za en e aquelles gene acions d'abandona la idea de <( e ca e a), pe a dedica -se a unes p o essions, a unes ac i i a s o a unes o mes de ida que els pe me in exp essa -se pe sonalmen . Aques 6s l'ideal g o owsluh i l'ideal de I'2poca: I'au en ici a i la se a ge mana ea al -1'espon anei'~n - són les pa aules clau. I és aques a ma eixa au- en ici a que empeny el jo e a enuncia al pe sona ge que li es a a des- ina , la que empeny l'ac o a enuncia als pe sona ges. De egades pa i h del ex d'un pe sona ge, pe b ni I'enca na h ni el ep esen a h, sinó que es mani es a h ín imamen da an un espec ado , p obablemen mino i a i, po a ambé pe una cau n ica necessi a espi i ual>> a iu e d p océs in ini de la se a (p bpia) c eació." Ce amen , als escena is de o el món enca a es con inua en el ell ea e, el ea e dels ac o s co esans, pe 6 qui ma ca les no es pau es de la p hc ica ea al i les di on, enca a que sigui en ci cui s limi a s, és G o- owski i, amb ell, una sk ie de g ups -el Li ing Thea e se h el més amós- que p opugnen alho a una no a o ma de iu e i una no a o ma de e ea e, que s'acos en in ini amen a aques a abolició de les on e es en e l'a i la ida que a se el happening, on l'ac o desapa eix com a al i assoleix la condició sup ema del simple p o ocado . El ea e, més que mai, se h el mi all colloca damun la ida o, si més no, d'una ida al e - na i a. Pe b a ui, con a p onbs ic -pe qui: aquell pas sembla a i e e sible-, assis im a eu del món al e o n del g an ea e de epe o i, que és ambé el ea e dels g ans pe sona ges.13 Aquells ma eixos ac o s i di ec o s que 12. Op. ci . 13. El ea e p odui a Ca alunya en els cinc da e s anys ens o e eix nomb oses <{Pape s,: Re is a de Sociologia un dia an se <<san s)>, s'han o na <(co esans)> i es compo en com a als a dal i a baix dels escena is, és a di , aspi en a in e p e a els mhxims pape s i a guanya el mbim de dine s. Cob a més que els al es --en un- ció de la lla gada del pape o de la p bpia co i zació- sembla legí im al e cop, desp és de mol s anys de ei indica la igual a . Aques enomen, alho a es e ic i labo al, po se in e p e a de mol es mane es. El podem a ibui -una egada més- a la pe e sió mo al d'uns p o essionals abdicacionis es, a la c isi econbmica o a la c isi gene ali zada de alo s. En qualse ol cas, és el esul a del e que s'ha clausu a una epoca que c eia possible la e olució de l'espe i i assaja a la del cos, una epoca que s'ha ia ana despullan de o es les limi acions ex e nes, de o s els abús: del ma imoni que ans o ma la pe sona en una no a edició del pe sona ge del ma i o de la mulle , en algú que é un sol pape esc i i ben esc i ; o dels es i s que només se ien pe a apa en a , de les co ba es i ame icanes p bpies dels execu ius, o dels sos enido s cons enyido s o de o a aquella a amalla de es i s emenins que duien, jus amen , el nom de l'escena pe a la qual ha ien de se i -cok ail, espo , soi ée. El e o n d'aques es ua i és pa allel al e o n del pe sona ge ea al i al e o n de l'ac o co esa, l'únic ac o que, en la mi ja icció dels seus ia ges a l'al e ens eco da o s aquells que no se em pe que nonds som capagos de se el que som. A ui, que o nem a di ases que sembla en pe semp e bandejades, ases com <{aquell amic meu s'ha con e i en o un pe sona ge),, Pee Gyn , que ou capaG de se -ho quasi o , ens o na a sedui . iHus acions d'aques can i de endsncia. Els g ans 2xi s co esponen a í ols com Hamle , Te a baixa o Pee Gyn . Fins i o Albe Boadella, que semp e ha ia igno a amb un menysp eu delibe a la his b ia del ea e, s'in e essa -sense enuncia del o , és cla , al seu es il- pe un dels g ans pe sona ges del ea e uni e sal, Ubú. Pe b l'exempk més cla ens l'o e eix el Mu a -Sade que Pe e Planella di igeix al Romea l'any 1982. Aques ex ha ia causa a eu del món un g an impac e quan a inals dels seixan a o a p incipis dels se an a ha ia es a es ena , en e al es coses --o sob e o - pe qui: e a Ia p ime a egada que es eia a dal de i'escena i al6 que ja alesho es s'anomena a exp essi6 co po al, an lligada als p essupbsi s g o owskians. La indi e sncia amb quk a se acolIida aques a no a e sió és, en si ma eixa, ben e elado a d'un can i adical de alo s, pe b enca a ho és més el e que Planella, p ecisamen l'in oduc o de G o owski a Ca alunya, busqués I'espec acda i a del mun a ge en la u ili zació del ídeo més que no pas (com en les e sions an e io s) en la b u ali a d'uns cossos en el pa oxisme de la pes a a audiana, més en el di e i que no pas en la o ca de les ima ges i es.