APROXIMACIO
A
LA IDEOLOGIA
DEL
FRANQUISME
EN
L'ETAPA FUNDACIONAL DEL REGIM
*
Ca les Vi e Pi-Sunye
(Uni e si a de Ba celona)
Aques a icle anali za els e s més ca acíe ís ics i onamen als de la
polí ica anquis a en la se a e apa undacional.
En
el momen p esen
en
el qual el anquisme comenqa a explica -se a les aules, c ec que una sín esi
dels elemen s p imo dials de la ideologia que in o ma aques 6gim po
esul a d'u ili a . Pe al a banda
les
nomb oses llacunes que enca a a ui
subsis eixen en l'es udi del anquisme jus i iquen, al nos e en end e, la
publicació d'ap oximacions sin 6 iques com la p esen .
*
Amb pos e io i a a la edacció d'aques ebd han apa egu alguns in e es-
san s es udis sob e aspec es pa cials de la ideologia anquis a. Un bon exemple pod ia
se el llib e publica
pe
la cl ed a de D e Polí ic de
la
Uni e si a de Sa agossa sob e
Las uen es ideoldgicas de un égimen (España
1939-1945).
De o es mane es, malg a
la impo lncia #alguna d'aques es apo acions, c ec
que
les conclusions del p esen
ebd con inuen sen plenamen , llides. Pe aixb he man ingu la se a p ime a e-
dacció. Vold ia ag ai ací les c í iques que els amics JosC
A.
Gonzdez Casano a, Joan
Ma ínez Alie i Ra ael Ribó e en a la p ime a e sió d'aques eball.
Pape s: Re is a
de
Sociologia
14
(1.980)
In oducció
Una ideologia po anali za -se
i,
conseqüen men , exposa -se de mol
di e en s o mes. Ei1 aques eball el meu en ocamen an analí ic com
exposi iu, és, sens dub e, dels més elemen als. P e enc c descob i )> la a-
ma, el discu s onamen al de la ideologia anquis a, mi jan~an l'anilisi
pacien de p hc icamen o a la p oducció, o al i esc i a, del Dic ado en e
1936 i 1947.' El ni ell d'explicació se ii, doncs, delibe adamen simple.
In en a é, pe b, no cau e en el simplisme.
El sis ema d'exposició ambé se i senzill. Segui h, com és lbgic, el
camí oposa
al
p océs d'anilisi. Consis i ii a enllaga els concep es ona-
men als de la ideologia anqpis a, o seguin la ama o el discu s -p k-
iamen c descobe )>- que es p e én explici a . En conc e : consis i i a
ana a iculan les ci es més signi ica i es del pensamen del gene al F anco,
seguin el discu s onamen al que p e enc e pales. Cal, doncs, llegi les
ci es. Algunes d'elles són, com sol di -se en el llengua ge pe iodís ic, e i-
ables <(pe les)>, que sens dub e a ien escla a una obe a iallada al lec o
si no os que les hgiques conseqükncies p ic iques que aques es pa aules
ingue en, glacen o possible som ís.
1.
Deixan de banda les publicacions pe ibdiques, els ex os consul a s han es a
els següen s:
Palab as del Caudillo: 19 ab il 1937 a 31 diciemb e 1938
(Ba celona:
FE. 1939);
Palab as del Caudillo: 19 ab il 1937 al
7
diciemb e 1942
(Mad id: Edi o a
Nacional, 1943);
Colección de p oclamas
y
a engas del Excmo. S . Gene al
D.
F an-
cisco F anco, Je e del Es ado
y
Gene alísimo del Ejé ci o Sal ado de España: Recopi-
laci5n de José Emilio Diez
(Se illa: Tip. M. Ca mona, 1937);
El p og ama de la Nue a
España: Dos discu sos
(Cádiz:
Fe ma , 1937);
F anco h,z dicho
(Mad id: Ca los-Jaime,
1947). (P ime apéndice del
1
de ene o de 1947 al
1
de ab il de 1949, publicado en
1949);F anco ha dicho
(Mad id: Voz, 1949);
Hahla el Caudillo
(Gijón:
Luz,
1938);
Tex os de doc ina polí ica: Palab as
y
esc i os de 1945 a 1950
(Mad id: Publicaciones
Espaiiolas, 1951)
y
El
Caudillo en Ca aluña
(Mad id: Vicesec e a ia de Educación
Po iula , 1942).
c Pape s~: Re is a de Sociologia
Algunes p ecisions p 2 ies
Abans d'en a en l'exposició conc e a del ema que ens ocupa, cal e
algunes p ecisions sense les quals les phgines que segueixen se ien di ícils
de ponde a co ec amen .
En
p ime lloc, cal jus i ica la p e ensi6 d'anali za la ideologia an-
quis a basan -nos, exclusi amen , en el pensamen del gene al F anco.
En
e ec e, segons es ableix el Dec e d'uni icació
(19-IV-1937)
la ideologia
o icial del Regim o, com diu el p ehmbul d'aques a disposició,
c su no ma
p og amá ica~>,
es h cons i uida
<(po 10s ein iskis pun os de la Falange Es-
pa iola)>.'
biWalg a aixb l'esmen a Dec e
<(hace cons a que como el mo-
imien o que conducimos es p ecisamen e es a, más que un p og ama, no
se á cosa igida
y
es á ica, sino suje o, en cada
C~SO,
al abajo de e isión
y
mejo a que la ealidad aconseje)>.
Així, doncs, no ens obem da an d'una
ideologia, d'un p og ama
o
d'un cos doc inal acaba i cohe en , sinó da an
d'una ideologia en
< mo imien o>>,
en cons ucció ~e manen .~
L'a icle
50
dels es a u s de
<(FET
y
de las
JONS)>
desen olupa
i
comple a el p ehmbu! an e io en es abli que
< su in e p e ación
y
doc ina
co esponde siemp e al Caudillo, dnico que puede de e mina las ci cuns-
ancias, i mo
y
iempo pa a da e e na p esencia al Ausen e, a 10s o ja-
do es
y
con inuado es
de
la T adición Española,
y
a odos aquellos que
han caido po la glo ia de España)>,
d'aques a mane a el Caudillo es con-
e eix, legalmen , en l'únic in e p e i o jado de la doc ina del <<Nou
Es a n.
Sed el ma eix F anco el qui a i iqui aques a p e oga i a en a i ma ,
1
bis. Com és sabu els pun s del p og ama de FE y de las JONS e en 27;
el que succeeix és que l'úl im d'aques s pun s es ablia cla amen :
c Pac a emos muy
poco. Sólo en el empuje inal po la conquis a del Pode , ges iona á el Mando la cola-
bo ación necesa ia, siemp e que es é asegu ado nues o p edominio.,
Pe aons bb ies
el Dec e o de Uni icación conside i inexis en aques da e pun .
2. Aques es pa aules del Dec e o de Uni icación eco den les p onunciades pe
José An onio en l'ac e de p oclamació de FE
y
de las JONIS el ma c de 1934:
cqCono-
céis alguna cosa se ia y p o unda que se hay.2 hecho alguna ez con un p og ama?
¿Cuándo habéis is o oso os que esas cosas decisi as como el amo , la ida y la
mue e se hayan hecho con un p og ama? Lo que hay que ene es un sen ido o al
de Pa ia, de ida, de la His o ia, y ese sen ido
--cla a
en el alma- nos i á diciendo
en cada coyun u a qui es 10 que debemos hace y 10 que debemos p e e i .>>
El ma eix
menysp eu en e s la adoc ina ja elabo ada>> es po oba en Mussolini
(Le ascisme,
ed. e isada, Pa ís: Denoel e S eele, 1933, pp. 28-29). Sens dub e, aques ca hc e
<<obe )>, <{en cons ucció~~ p opi de la ideologia anquis a, ingué una doble
i
impo an
uncionali a polí ica. Duna banda, a e o ca l'hegemonia de F anco sob e
el
Pa i ,
en se
ell,
com eu em, i'i nic acul a pe ana cons uin aques p og ama obe . D'al-
a banda, a possibili a l'adap ació d'aques a ideologia a les can ian s ci cums ?incies
in e nes
i
in e nacionals. To na em ambé més enda an sob e aques ema.
Ap oximaci6 a la ideologia del anquisme
I
en
el
discu s p onuncia a Bu gos el dia
5
de juny de
1939
en el Consejo
Nacional de FET:
< Yo os asegu o que asi como mi olun ad, inspi ada en
mi
consciencia del u u o de Españlz, con i id en no ma 10s
26
pun os
del Mo imien o
[sic],
genuina exp esión ac ual de la T adición Española,
cuya in e p e ación cons an e es impe a i o indeclinable
y
exclusi o del cau-
dil1aje.n
La p eeminen posició de F anco en el e eny ideolbgic o doc i-
nal no po es a més cla a.
E iden men , se & una qües ió dis in a
el
que, com a i ma A. de Mi-
guel, F anco no os a la p hc ica
<(
[el] ideólogo exclusiuo o excluyen e y
ni
an siquie a o iginal
o
descollan e, del Régimen)>
i
que
< su pe inaz ác ica
haya sido odea se de una mul i ud de elemen os ideológi~os)>.~
Malg a que
aixb és ben ce , no ho es menys el e que F anco és legalmen I'únic
i
exclusiu idebleg,
el
que signi ica que, enca a que hagi accep a -en pa
pe manca d'ideologia p bpia- múl iples < sugge imen s)> aliens, pe al
que aques s inguessin alguna anscendhcia p k ica ha ien de se
< au o-
i za s)>
(en el sen i més li e al del e me) pel Caudillo. De e , les més
lleus p ecisions ideolbgiques del gene al F anco ind an una ans o ma-
ció en decisions polí iques, en disposicions legals de mane a quasi slu o-
mh ica.
Pe al a banda no po oblida -se que el anquisme, com eu em sua a,
és ui de la con luincia de di e ses endincies ideolbgiques (enca a que
o es elles enen una uni a bhsica). El millo p ocedimen pe dilucida
quins elemen s de cadascuna a en in iui o a en se adop a s pel an-
quisme consis eix, indub ablemen , en l'anhlisi del pensamen del seu sin-
e i zado i < au o i zado )>. Aques és un al e a gumen que dóna supo
a l'en ocamen emp a ?
Així, doncs, pe coneixe la ideologia dominan so a el anquisme
cal
cen a -se en el pensamen de F anco. Na u almen , com ja ha posa de
mani es algun au o : el pape p edominan juga pe F anco - ambé en
aques hmbi -
é
com a causa p o unda la c isi d'hegemonia poíí ica de
les classes dominan s i la conseqüen incapaci a de o es les se es ac-
cions pe al d'imposa la se a ideologia. F anco és el seu ica i o subs i u
uni icado .
El que enim dien sugge eix ja un al e dels e s de la ideologia
anquis a, un e que ha de queda p ecisa
de bell
an u i. Em e e eixo
3. Amando de Miguel,
Sociologia
del
anquisme,
la. ed. (Ba celona: Eu os,
1975).
D.
13.
.,
&
4.
En aques ma eix sen i s'exp essa
J.
Ma ínez Nie , egeu
Con a la econci-
liacidn
a c cuade nos de Ruedo Ibé icos,
43-45
(1975): 70.
5. Pe exemple,
V.
Bozal,
Ca nbio ideológico en Espa ia
(1939-1975),
<<Zona
Abie a),, 5 (1975-1976):
63.
<<Pape s,: Re is a de Sociologia
al
seu ca hc e de sin esi de di e sos co en s ideolbgics. En e ec e, malg a
que, com hem is , el p ehmbul del Dec e d'uni icació a i més que la
no ma p og amh ica del Regim es a ia cons i sda pels
26
pun s de
FE,
el
ma eix ex poc desp és es ablia que el Regim <{ha de segui inspi ándoseu
en <{el sag ado depósi o de la T adición Españolg, enazmen e conse ado
a
a és de2 iempo, con su espi i ualidad ca hiica, pe ue elemen o o -
ma iu~ p incipal de nues a nacionalidad y en cuyos p incipios e e nos de
mo alidad y jus icia..
.
)>
Aques a e e ncia a la T adició Espanyola no ha
~
d'en end e's com una auusió exclusi a
al
pensamen de la <(Comunión T a-
diciondis aa, sinó que es e e eix
al
lldg
i
complex co en de1 pensamen
adicional eacciona i o con a e oluciona i espanyol ( an
el
mode a com
el adicionalis a, an el < e gonzan en com el decla a ) del qual el an-
quisme és idel culminado i sin esi.
Com sol di -se, <(desbo da ia els lími s d'aques eballs l'in en , ce -
amen onamen al, de si ua els an eceden s ideolbgics del anquisme:
bas i'ns apun a an sols dues idees cabdals: p ime , que la ideologia an-
quis a no és una a a a is que su espon hniamen del no es sinó que és
la culminació o, com a mínim, un esglaó més d'un mol lla g co en del
pensamen espanyol i, en segon lloc, que aques a ideologia no é un ca hc-
e < monolí ic>, sinó que és una no a sín esi de di e ses endencies del
pensamen adicional eacciona i d'aques país. En e les endencies que
sob esu en en
d
momen his b ic del naixemen del Regim anquis a cal
esmen a : la alangis a - e sió hisphnica del eixisme, mescla d'elemen s
<<mode ns)> amb d'al es pu amen adicionals-, la adicionalis a, la dels
ca blics in eg is es d'o ien ació monh quica i el ca olicisme eli is a i au o-
i a i de la
ACN
de
I??
Pe b aques e iden plu alisme d'o igen de la ideologia anquis a
- enomen isible ambé, en g an pa en el pe sonal polí ic eclu a pe
F anco- ha de ma isa -se cu osamen si no es ol cau e en g eus e o s
en la in e p e ació d'aques a ideologia i ins
i
o en la in e p e ació del
Regim anquis a. Aques s e o s no s'e i en a egin an sols da e a del
e me plu alisme el quali ica iu de <(limi a )> pe assenyala que no o es
les endencies ideolbgiques (ni o es les o ces polí iques) hi p engue en
6.
Han comega a apa gixe algunes apo acions
en
aques sen i , pe exemple,
I'a icle de
B.
Ol a
i
A.
de Miguel,
Bonapa ismo
y
ca olicis no: Una hipd esis sob e
10s o ígenes ideológicos del anquismo,
<<Pape s: Re is a de Sociologia)>, 8 (1978):
53-102. Mol esumidamen ambé s'in en en cen a els o ígens his b ics de la ideologia
anquis a en el meu llib e
El pe sonal poli ico de F anco:
1936-1945.
Con ibucidn
empi ica a una eo ia del égimen anquis a
(Ba celona: Vicens Vi es, 1978).
7. Vegeu ambé
J.
F.
Ma sal,
La somb a del pode
(Mad id: Edicusa, 1975),
pp.
162
i
SS.

Ap oximació
a
la ideologia del anquisme
pa ? En p ime
íloc,
el
e de econ ixe un plu alisme de endhncies
i
o ces polí iques no ha de e -nos pe d e de is a l'es ic a subo dinació de
o es elles al cap de 1'Es a . Ida se a adical debili a in e na -sob e o
a
pa i del cop &Es a -i la se a incapaci a hegembnica impulsa en una
delegació p hc icamen sense condicions. El <( anquisme)> es a con e i
així en la p ime a p emissa de o es les endencies
i
en el seu denomina-
do comú. Pe b en segon lloc,
i
sob e o , en pa la de plu alisme hem
de eni ben p esen que no es ac a d'un plu alisme solamen <(limi a )>
sinó, el que és més impo an , d'un plu alisme
uni a i
(adjec i ació que
ins a ce pun nega el ma eix plu alisme). Plu alisme uni a i que ol di
que el anquisme és ce amen una ideologia in eg ado a, pe 6 no de en-
dhncies oposades sinb de endkncies que enen una e ec i a uni a essencial?
Sens dub e, aques a uni a nck po so p end e'ns si enim en comp e, com
dhiem abans, que o es elles
són
ui d'un onc ideolbgic comú del qual
el anquisme és culminado i sín esi. Ce amen exis ien -i subsis i an
so a el anquisme- demen s di e encials en e les esmen ades endhncies.
Pe b cal eni mol p esen que o es elles enien uns elemen s comuns
que al lla g del pe íode epublich ana en adqui in cada cop més impo -
hncia ins a iba a mulla els ma isos di e encials. El anquisme uni ica,
doncs, endhncies que ja enien una uni a bhsica onamen al.
Gs més, l'en ella onamen al de la ideologia anquis a es a h cons-
i u'i pe aques s elemen s comuns a o es aques es endhncies. To s i cada
un dels p incipis cabdals
del
anquisme són ja en o s els g ans co en s
de pensamen que en ell con e geixen. Així lo s ells -a l'igual que el an-
quisme- pa eixen d'un nacj,onalisme basa en una concepció o ganicis a
8. El eo i zado més conegu del plu alisme és, sens dub e,
J.
Linz ( egeu espe-
cialmen
An
au ho i a ian Regime: Spain
a E. Alla d and
Y.
Li unen,
Cleauages,
Ideologies, and Pa y Sys ems
(Helsinki: T ansac ions Socie y, 1964
-hi
ha aducció
cas ellana a
La España de los azos se en a: El Es ado y la poli ica
(Mad id: Moneda
y
C édi o, 1974). Pe a aques au o , el plu alisme - e me al qual hi a egeix el quali-
ica iu de limi a - és
un
dels elemen s que di e encien els &gims au o i a is dels
o ali a is en els quals, segons aques au o , no exis i ia cap mena de plu alisme. El
quali ica iu de plu alisme limi a
i
la se a alo ació
ha
es a ma isa i c i ica pe
nomb osos au o s: egeu, pe exemple, A. de Miguel,
op, ci .,
p. 144; del ma eix au o ,
La he encia del
anquisme
(Mad id: Cambio 16, 19'76), p.
37,
o
E.
Se illa-Guzmán
i
S.
Gine , que, malg a que u ili zen aques a exp essió, ho an en un con ex eb ic
di e en
i
a iben, pe an , a conclusions dis in es a les de Linz
(E.
Se illa-Guzmán
i
S.
Gine ,
Absolu ismo despó ico y dominación de clase: el caso de España,
c Cuade nos
de Ruedo Ibé ico*, 43-45 (1975), pp. 83-104. Aques a icle ha es a publica ambé a
l'abans ci a núme o 8 de la e is a <(Pape s)>). Pe una c í ica més global i p o unda
del ccplu alisme)~
i
la se a basz eb ica, egeu
J.
Ma ínez Alie , pp. 67-81 - ambé a
<(Pape s)>, núme o 8.
9. Uni a de classe, di ; Ma ínez Alie
a
i'a icle ci a .
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
de la socie a
i
de la <(Nació)> (de la Ph ia di ;
el
anquisme). To es de i-
en d'aques o ganicisme el p incipi essencial de la uni a que, o s sense
excepció, conc e en en una < uni a nacional), -c an isepa a is a)> com ells
diuen-, una < uni a o uni o misme polí ic> -an idemoc hcia libe al-,
una < uni a o ha monisme econbmic
i
social > -an isocialis a
i
an icapi alis-
a manches e ih-, o s ells demanen un hgim au o i a i ga an de l'o d e
i
del uncionamen del o o ghic, o s dedueixen de I'o ganicisme una
concepció eli is a, co po a i is a.. . i, en i, o s pa icipen d'un ma eix
a any delegacionis a del pode polí ic que, com és ben sabu , cons i ueix
un dels e s més cons an s en la his b ia del pensamen eacciona i espa-
nyol. La delegació del pode en <(homes p o idencials)> -a qui se'ls a o -
ga a com a unció p imo dial el man enimen de l'<co d e públic)+ ou
ja p e is a, en e al es, pe Donoso Co és
i
pe Cáno as i ou p hc ica
habi ual de les classes dominan s
al
lla g de o
el
segle
XIX.
Com ad e -
eix Tuñón, a pa i de les eo ies egene acionis es
-i
sob e o de l'ame-
naga de la e olució social- aques anhel delegacionis a s'es én a o es les
o ces polí iques
i
a o s els co en s eacciona is. Mau a, P imo i desp és
F anco o en els <(ci u gians de e o* en els qui es conc e a en les cons an s
aspi acions delegacionis es de les classes dominan s. Sense cap mena de
dub e, el comú aco d delegacionis a ha de eni -se ben p esen si es ol
comp end e
el
naixemen
i
la ma eixa con igu ació del anquisme
i
de la
se a ideologia.
Pe i cal apun a una úl ima ca ac e ís ica del pensamen de F anco.
Una
ca ac e ís ica que apa eix con unden i dih ana a qualse ol que ingui
su icien paci6ncia pe llegi la se a ccp oduccióu
(?).
Es ic alludin a la o al
i absolu a pob esa,
al
o al i absolu esquema isme, supe iciali a
i
manca
d'elabo ació del pensamen polí ic de l'idebleg o icial i exclusiu del Rkgim.
L'edi ici ideolbgic del pode es cons ueix amb escassamen mi ja do zena
d'idees (ph ia, uni a , o d e, disciplina, je a quia
...)
en adosamen epe i-
des ins a la sacie a . No obs an aixb, cal ambé ací so i al pas d'una
coneguda in e p e ació e bnia &aques a pob esa onamen al de
la
ideologia
anquis a. La manca d'elabo ació, i ins i o les con adiccions, de cap ma-
ne a no signiíiquen que aques a ideologia no ingués una ela i a cohe hn-
cia in e na, que no p e engués dona una isió global -si bé que simplis-
a- de la socie a i, sob e o , que no os capaC &acompli la missió
p ime a i onamen al de o a ideologia dominan : la de se , com deia
G amsci, el cimen que dóna cohesió a I'edi ici social i e i a que s'esbe li.
En aques sen i , que és el més elle an , el anquisme és una e i able i
&cg --e icacíssima- ideologia.1° Mol possiblemen el seu ca hc e adi-
10.
Fou
ambé
J.
J.
Linz qui,
en
el
seu esmen a
a icle
i
aplican les eo ies
de
Ap o~i naci6 a
la
ideologia del anquisme
Ús)>,l1 inacaba , és un dels ac o s que li pe me e en adap a -se a les can-
ian s ci cums hncies in e nes
i
in e nacionals pe les quals passh el Rhgim
al lla g dels seus lla gs
40
anys. L'únic p oblema que plan eja ala incohe-
hncia)> o <{la i acionali a )> de la ideologia anquis a és el que a ec a aquell
qui p e én (( acionali za -lo)>; la es a és una pe ec a i acabada ideologia.
Finalmen , dues pa aules pel que a
al
pe iode anali za que, com ad-
e ia an e io men , ab asa de
1936
a
1947.
Co espon, doncs, a l'e apa
undacional del Rhgim. Es ac a &una e apa ma cada pe la gue a -p i-
me ci il i desp és mundial--, ma cada pe la b u al ep essi6 i pe la am,
ma cada pe la ecessió econbmica a o s ni ells, pe la sob eexplo ació de
les classes popula s i pe la co upció, aques es són p emisses que cal
eni mol en comp e a l'ho a d'anali za la ideologia anquis a del pe-
íode undacional. Du an aques pe íode s'assen en les bases del nou
RB
gim
i
es
ixen
els p incipis
de
la se a ideologia. Ben segu que an el Regim
com la ideologia que I'in o ma e oluciona an, expe imen a an can is ins
i
o subs ancials (especialmen . a pa i de la i
de
la dhcada dels cinquan a),
pe b una bona pa &aques es bases es a an incommo ibles.
P incipals e s de la ideologia anquis a
en
la se a e apa undacional
Ce amen qualse ol dells sis o se concep es bhsics del pensamen de
F anco pod ia se i de pun de pa ida mi jangan
d
qual ana es i an
i
ana desembullan el simplis a cabdell de la ideologia anquis a. Pe b
jo
c ec que n'hi ha un que me eix mol especialmen aques hono pel seu
ca hc e de onamen de o a la cons ucció ideolbgica de F anco. Em e e-
eixo al concep e de Ph ia sob e el qual es mun a la poc elabo ada pe b
mol e icg ideologia anquis a.
A
pa i , doncs, d'aques concep e bhsic de
Ph ia podem ana <{deduin >> les al es ca ac e ís iques onamen als
del
pensamen anquis a: a)
La P i ia;
el concep e de Ph ia en el pensamen
Geisel,
a i mi
que el anquisme no enia una e i able ideologia, sinó
una
simple
men ali a a causa de la nancn d'elabo ació. Aques e a pe a eli un al e dels e s
que pe me ien de quali ica el
egim
anquis a com
a
&gim au o i a i. La aHkia
d'aques a gumen ha es a posada de mani es pe nomb osos au o s. Vegeu, pe
exemple,
M.
Ramí ez,
Espa ia
1939-1975
(Ba celona: Guada ama,
1978),
pp.
109
i SS., o i'esmen a a icle de
B.
Ol a
i
A. de
Miguel
a *Pape s: Re is a de Sociolo-
gias,
8.
Al
meu llib e sob e el pe sonal ,polí ic de F aaco ambé poden oba -se e e-
i ncies al espec e.
11.
El qua!.iíica iu és de Rid uejo, que ence adamen a i ma que
el
anquisme
ou
un
c co nplejo ideoldgico
...
dijuson,
Rid uejo, Esc i o
en
España, 2a. ed. (Buenos
Ai es: Losada,
1964),
p.
82.
<<Pape s,: Re is a
de
Sociologia
de F anco esul a di ícil de p ecisa . Aques és pe 6 un enomen comú
a
o s els e mes
i
concep es de la ideologia anquis a. En e ec e,
ui
d'una
con usió o al en els concep es, els e mes en F anco no enen un signi-
ica uní oc. Així pe exemple, mol so in es con onen --en el sen i
aiden i ica -se- la Ph ia, la Nació, l'Es a ,
d
Regim, el Sis ema Polí ic,
el Cap de 1'Es a i, ins
i
o , el Go e n.12 De o es passades, malg a la
mul í oca u ili zació del e me Ph ia, podem a i ma
amb
segu e a que
F anco pa eix &una concepció o ganicis a del e me." E ec i amen , F an-
co concep la PB ia com: un o ganisme uni a i -un <( o o ghnic)>-
o ja pe la his b ia
--o,
millo , pe la
< adición)>-
i
pel ca olicisme;
la PB ia es h
< cons i uida sob e 10s p incipios e e nos ex a dos de nues a
His o ia y de 10s p ecep os del E angelio>>
[F anco, El Esco ial, 3 d'oc u-
b e de 19421,
<(la eligión Ca ólica ha sido c isol de nues a p opia nacio-
nalidadn
[24 de juny de 19381; com un o ganisme amb ins p opis
i
una
missió o des í uni e sal,
<(nada ni nadie ha podido nunca de ene a la Es-
paña unida en su ma cha segu a al ecob o de su se
y
su des inos
[Sa a-
gossa, Ani e sa i de
la
Uni icación]; com un o ganisme que posseix ca-
ac e ís iques biolbgiques --cos, sang, ma e, a b e, e a i aca-, i espi i-
uals,
< el lg o
de
un
espe o unánime pa a la Pa ia Mad e, es a Pa ia
g ande que mo ia a e gonzada de an a
y
an a coba dia, de an a
y
an a
uindad, de an o y an o deso den in ame, que i ia sin e, sin anhelo de
g andeza, empequeñecida, ye o el co azónn
[Academia de Al é eces de
Pamplona, no emb e
de
19371.
I
com un o ganisme, en de ini i a, que
és pe
al
anquisme el onamen i l'o igen de o pode ,
<(la o ganización
y equilib io de 10s elemen os cons i uyen es de la sociedad
10
subo dina-
mos a ase in e és sup em0
[de la Ph ia],[M.ad id,
17
de ma c de 19431.
c F en e a la Pa k no caben libe ades; den o de ella odas)>
[Decla acions
a <(La P ensa)>, Buenos Ai es, 19371.
Sob e aques a concepció o ganicis a de la PB ia ( epe im-ho: o ganis-
12.
Aques a con usió dels e mes
i
concep es pe du a i al lla g de o a l'e apa
anquis a
i
s'es end i a o es les se es ins i ucions. Vegeu en aques sen i la esi,
enca a inkdi a, de
F.
Bas ida,
Análisis de la ideologia poli ica del T ibunal Sup emo
español a a és de su ju isp udencia
(1964-1974).
13.
L'o ganicisme, que an a in lukncia a exe ci sob e les doc ines o ali i ies
i
uni hies del segle
xx,
pod ia concep uali za -se, de mane a senzilla
i
supe icial, com
aquella eo ia que concep la socie a com una subs anciali zaci6 o en i icació d'allb
collec iu, com un o o ginic
i
uni a i, amb ida p bpia, dis in a de la dels elemen s
que, en in e dependincia uncional, exis eixen a: seu si. A aques a socie a , en esa com
a <(o ganisme>>, se li subo dinen els di e sos c b gans~ que la componen.
Com és ben sabu , la eo ia o ganicis a cons i ueix
un
lla g
i
complex co en de
pensamen :
lla g
en !a mesu a que les se es p ime es o mulacions a enquen dels
pensado s clhsics g ecs - iis
i
o poden oba -se an eceden s més emo s-, enlla~a
Ap oxiuiació a la ideologia del anquisme
nes o pa a des ui su unidad.), [Decla acions
a
La
P ensa de Buenos Ai es,
1937.1 Els e s s'enca ega an de demos a con es a en &allunyades de
la eali a aques es pa aules.
d) Uni o misme poli ic i <( uncionalisme p ede e mina )> de o s els
elemen s socials. Com di iem abans, el p incipi d'uni a é una segona con-
c eció onamen al: la uni a o uni o misme polí ic. En e ec e,
el
anquisme,
en base
a
la necessi ia uni a polí ica, s'oposa, pe disg egado a, a la demo-
c kcia libe al,
al
pa lamen a isme, als pa i s polí ics, e c.: < Hay que solda
al pueblo di idido po 10s pa idos poli icos>>, deia F anco l'ab il de 1937
i més a d en una al a ocasió a egia: <(No puede discu i se, no pueden sem-
b a se nubes, po qwe de las discusiones nacen 10s pa idos
y
de ks os las
pa idas,
y
po que una Españ~z di idida es una España pe dida.)> [Ba celo-
na, 26 de gene de 1942.1
En eali a , el anquisme, enllacan di ec amen amb el co en ege-
ne acionis a, s'oposa a <(la polí ica)> -la qual ingi nuamen a p e end e
p ohibi ( egeu
el
Dec e de 25 de se emb e de 1936)- i als polí ics. F an-
co
és p ou explíci : <(Que emos mili es, soldados de la e y no poli icos
ni discu ido es.)> [Salamanca, 19 d'ab il de 1937.1 Aques a a e sió en e s
la polí ica, aques p e i s apoli icisme es comple a -- ambé < egene acionis-
a nen >+ amb una aga p e ensió de <( ecnicisme)>: <(Po eso [a i ma F an-
col, en es a p ime a e apa de ci ujia de u gencia [obse i's la ima ge ege-
ne acionis a del ci u gip] en la que enemos que desa aiga 10s e o es, alla-
na 10s odios
[
. .
.
lnecesi amos del a bi i0 minis e ial, basado en la compe-
encia de sus colabo ado es, adminis ado es
y
elemen os kcnicos, pa a saca
a
la nación del ance en que se habia me ido.), ['Te assa,
28
gene 1942.1
Po se sigui aques p e bs apoli icisme el que impulsés F anco a nega
que el cop &Es a hagués ingu una inali a polí ica: <(Todo el mundo
sabe [sic] que no he iniciado el Mo im en o pa a ningdn in poli ico. La
poli ica no me ha in e esado nunca ni jamús pensk en ep esen a el Pode
sup emo de la nación>> [al Co ie e della Se a]. Po se pe aixb, en una de-
mos ació de cinisme, el Caudillo a i ma a: < Yo no engo ningzín gus o es-
pecial: no umo, ni engo a ición po el alcohol. Lo pe me dis ae mús es
juga con mis hdjos [jsic!] Cuando haya concluido mi misión, me e i a é
al campo pa a i i anquilamen e la ida de amilia.)> [Decla acions
a
Asahi, 25 de no emb e de 1937.1
Com
el <(sepa a ismes
-i
desp és la
c
qües ió eligiosa)>-, la poli ica queda o almen supe ada:
<
Las luchas
eminen emen e poli icas han pasado pa a da luga
a
las económicosociales,
y
España, po habe sabido descub i a iempo e z e p oceso poli ico de
10s pueblos es a nue a e a de
10
social, ha podido adelan a se en a ios
años en la solución de sus p ob1emas.n [Discu s inaugu al de Ridio Na-
cional pe a Ami ica, 20 de juny de 1945.1

1
<<Pape s)): Re is a de Sociologia
Pe b, de e , F anco no s'oposa a o ipus de polí ica. Com a bon co-
neixedo de la Dic adu a de P imo, en alguna ocasió econeix els pe ills
&un o al apoli icismell F anco allb a qui: s'oposa és a la polí ica libe al
i
s'hi oposa -segons diu epe idamen - pe que c ea <(di isions)>
i
pe qui:
des ueix la uni a , pe b, sob e o , pe qui: aques a polí ica és adicalmen
con i ia a la polí ica es amen al de 1'Espanya an e io
al
segle XIX, que és
p ecisamen la polí ica ideal del Caudillo, la polí ica que es p oposa es-
au a :
< España lucha ambién
[.
.
.]
con a un 1lTbe alismo que des uyó
nues a unidad, como des uyó nues os g emios, como des uyd nues as
coj adias y nues as he mandgdes, y que habia aciado la iqueza
y
el po -
eni de Espa ia.)>
[G anada,
20
d'ab il de 1939.1
<(Hemos de hace desa-
pa ece el iejo concep o de las masas p ole a ias,
a
quienes hizo puo e a-
ios la democ acia, po que en España no habia p ole a ios y el libe alismo
ue el ins umen o de ello. En España no habi~ más que hidalgos, e hidal-
gos
e a8 an año 10s seño es
y
10s segundones, como 10s peche os, po que
de és os su gió nues a glo iosa injan e ia.u
[Te assa,
27
de gene de
1942.1
En de ini i a, malg a que F anco no ho epe eixi massa so in , la se a
c í ica a la democ hcia és la c i ica que li a o el co en eacciona i de
pensamen -no sols a
espanya-
sob e o desp és de les p ime es e o-
lucions socialis es
iom an ^.^^
S'acusa
a
la democ icia pe la se a incapa-
ci a de ena la e olució, se l'acusa d'ha e dona a les classes popula s
els ins umen s que acili a en I'inici del p océs e oluciona i. F anco
ho
a i ma cla amen :
<(El mundo libe al
[ ol di demolibe al],
al
especula
con 10s o a les c eo'
[es e e eix a les classes popula s]
Ca conciencia de su
p opia o aleza,
y
en onces se inició
el
p oceso e o1uciona io.n
[Mad id,
7
de desemb e de 1942.1 En on de la democ hcia libe al F anco es p o-
posa la es au ació i el es ablimen de
<<la e dade a Espa ias.
En eali a , o s aques s p incipis d'apoli icisme, ecnicisme
i
an ide-
moc hcia libe al i en una pa aula, d'uni o misme polí ic són conseqüi:ncia,
al ni ell ideolbgic, del pun de pa ida del pensamen anquis a. La p e-
ensió d'un < uni o misme polí ic)> de i a de o ma immedia a de la uni a
o ganica de la Pi ia; pe aixb el anquisme, pa in d'una idea o gani-
22.
<<Es necesa io
--diu F anc-
que odos se con enzan de que 10s pueblos no
pueden i i sin poli ica. Noso os enemos un dolo oso ejemplo de que sin ella un
Es ado no puede sos ene se: 10s años en u osos del glo ioso gene al P imo de Ki e-
a,,
Medina del Campo, 29 maig 1942.
23.
Aiib
no ol di , na u almen , que la c í ica <<de d e a* al libe alisme pa ís
únicamen del pensamen es ic amen <{ eacciona i)>. Vegeu en o n a aques a qües ió
--especialmen e e i
a
ce s co en s del co po a i isme- les sugges i es phgines
de
Ma ínez Alie a <{Cuade nos del Ruedo Ibé ico>>,
58-60
(1977):
45
a
51.
Ap oximació
a
la ideologia del anquisme
cis a de la socie a , conside a qu : cadascun dels elemen s o b gans que com-
ponen, je h quicamen , aques o ganisme social enen p iamen
i
p eci-
samen encomanada una unció especi ica, del complimen p ecís
i
mechnic
de la qual depi:n el co ec e uncionamen del o :
c Hoy, la p eocupación
pa a después de la ic o ia consis e en o ien a el Es ado en é minos a-
les que el pueblo se inco po e de ini iuamen e a la labo de gobie no y que
po cauces legi imos
y
se ios
[
. .
.
1
se log e en España una absolu a jus icia,
ocupando cada uno el luga que le co esponde en la nue a a ea nacional.,,
[Decla acions a
La Nación,
2
de no emb e de 1938.1
I
a egia:
<(Espa-
ña
[..
.]
en la que cada uno zn e iene en
10
pe en iende y no en aquello
que no en iende.)>
[G anada,
20
d'ab il de 1939.1
< Ya que del abajo que
ealice cada uno den o de la comunidad depende el bienes a del pueblo.,>
[Decla acions a
Leipzige Illus ie e Zei ung,
juliol 1937.1
Din e d'aques esquema, la polí ica no e a mis que una ac i i a 6c-
nica, una unció, com qualse ol al a de les iuncions socials, que ha ien
d'exe ci , pe disposició o encii ec de l'únic ep esen an de la olun a
de la Pi ia -el Caudillo- aquells indi idus que ossin,
al
seu pa e , els
més capaci a s pe po a a e me aques a asca. D'ací es de i a, en e al es
conseqü&ncies, la idea
eli is a
an ípica del pensamen eacciona i, de la
selecció dels millo s:
< Tenemos que busca una selección, una mino ia se-
lec a po sa e y po su espi i u que si a
de
cons an e acica e, que en-
cuad e
a
las masas popula es, que las lle e a ~zues a doc ina como un
nue o E angelio
y
que despie e en ellas la e.)>
[Lugo, 21 d'agos de 1942.1
<(En la e
y
en la supe io idad sob e 10s demás se basa el de echo pa a
encuad a
y
di igi a 10s o os.)>
[Mad id,
20
de desemb e de 1943.1
La polí ica es con e eix en un
< o icium)>,
en un
< se icio)>
o unció
p i ada exe cida pe enci ec del supe io je i quic. Deixa de se una ac-
i i a pública
--de
la
POLIS--
pe con e i -se en una unció o ac i i a
p i ada:
< Hay que da a la Pa ia cuan o se iene, y no se
10
da quien
gua de ese as men ales, quzen se sien e o endido al se apa ado de un
pues o o de un se icio; nues os ca gos se si en como la cen inela, en
cons an e ensión y sac i icio, y se ele an cuandu la na u al a iga
10
acon-
seja.)>
[Mad id, 19 de maig de 1939.1
< Hay ambién en nues a zona pe -
sonalidades capaces po su alen o, labo iosidad y hon adez, de ayuda me
a conduci España hacia sus des inos glo iosos.~>
[Decla acions a
ABC
de
Se illa, 19 de juliol de 1937.1
És pe aixb que la legi imació dels homes clue ocupen els cii ecs po-
lí ics no es basa en una ep esen ació a o gada
a
a és d'un o , sinó en
un ench ec pe eali za una unció; en de ini i a, i'o igen, onamen
i
legi imació del pode del pe sonal polí ic esideix exclusi amen en el Cap
de 1'Es a que els nomena pe qui: collabo in amb ell, en un pla de subo di-
<<Pape s>>: Re is a
de
SocioIogia
nació, com a < cnics)> o expe s. D'aci, sens dub e, els p incipis de lleial a ,
d'adhesió pe sonal, que epe eixen cons an men els memb es del pe sonal
polí ic anquis a.
Pel que a als al es elemen s que componen el cos social, la se a un-
ció és cla a: han de limi a -se a ocupa
c cada uno el luga que le co es-
ponda
[deia F anco]
en la nue a a ea nacionaln,
pe qui: a
c España
[...]
cada uno in e iene en lo que en iende
y
no en aquello que no en iende.},
En al es mo s, cadascú ha de compli la unció social encomanada. Pel que
a a la unció polí ica, que no els co espon, la se a ac i ud, cla a i cons-
an men exposada pe F anco, ha de se de
c esignación, disciplina, espí-
i u de sac i icio
[de]
e ciega)>: < Lo Único que he de pedi os es esigna-
ción, disciplina, espí i u de sac i icio [una oz del pueblo ilo que
d
man-
des F anco!] Lo sé, sé que se á
10
que yo mande, pe o quie o que engáis
e, que engáis e ciega.)>
[Reus, 30 de gene de 1942.1
<<Se ealiza á la
Re olución Pendien e si oso os sois uno en la obediencia, en la e
y
en
el
impulso.
)>
[I1
Ani e sa io de la Exal ación.
]
Quan excepcionalmen s'accep a la pa icipació polí ica dels súbdi s,
aques a pa icipació es oba ambé p e iamen eglada i o denada, es con-
e eixen, en pa aules de Lojendio, en c unciona is)> que po en a e me
aques a de e minada unció polí ica a a és dels o ganismes na u als
d'a-
ques a socie a neces amen al en la qual es an insc i s. La democ hcia
o -
ghnica de i a, sens dub e, d'aques es p emisses:
< Y a la explo ación libe al
de 10s españoles, sucede ii la acional pa icipaciión de odos en la ma cha
del Es ado a a és de la unción amilia , municipal
y
sindical.*
[Salaman-
ca, 19 d'ab il de 1937.1
<(El nue o Es ado español se á una e dade a
democ acia en la cua2 odos 10s ciudadanos pa zcipa án en el gobie no po
medio de su ac i idad p o esional
y
de su unción especí dca.,
[Decla a-
cions a News Semice dels USA, no emb e 1937.1
Lojendio esum amb aques es p ecises i apo1ogi: iques pa aules els p in-
cipis d'o d e, au o i a -que desp és eu em-, uni o misme, uncionalis-
me i eli isme:
< F en e a
la
lucha c ónic~ una a monia di igida.
A
cada indi-
iduo un pues o. Cada ciudadano ha de conside a se como un
unciona i0
del nue o Es ado
y
pa e in ima del mismo po consiguien e
[...I
El con-
cie o es a al ha es ado abandonado a una masa de gen e desligada
y
en
pugna. En el conjun 0 del nue o Es ado han de sona 10s ins umen os con
o den y a monía,
y
no a
su
an ojo, han de se seleccionados 10s p ime os
po mé i os de capacidad
y
de pa ia
y
han de ma cha odos conducidos
po una mano única
y
dies a, ené gica
y
gene osa.)>24
24.
Ignacio
M.
Lojendio,
Régimen
polí ic0 del Es ado español
(Ba celona: Bosch,
1942),
pp.
11
i
12.
Ap oximació a la ideologia del anquisme
Ggicamen , pe man eni la in e dependencia uncional de o s
els
o ganismes es eque i h un i!gim au o i a i que ga an eixi una e ia dis-
ciplina
i,
en
de ini i a, una es ic a je a quia uncional.
Així,
doncs, el an-
quisme, en oposició a
all6
que conside a a < abs encionismen de l'Es a
libe al, ei indica l'o gani zació au o i h ia del <<Nou Es a ),,
<(basado en la
p ác ica
[a i ma Ma co e en o ambé apologe ic]
sob e 10s p incipios de
je a quia y disciplina)>.25
Pel que a
al
cas, les ci es pod ien se innomb a-
bles, bas in com exemple aques es dues:
<<La nues a es una ma cha o ga-
nizda, lige a
y
con o den, e z o macidn disciplinada.
C..
.]
y en es a ma -
cha je á quica
[...]
no cabe al o en el camino
[...]
cuando el Es ado
se uel e indi e en e
y
cuando a la cabeza pelasan e del Caudillo suceden
las asambleas delibe an es de homb es sin esponsablidad, en que el ex-
anje ismo se adueña de España y es causa de nues a decadencia.>>
[Bu -
gos, 18 de juliol de 1938.1
<(Pensemos que pa n zlna emp esa an g ande
cua1 es le an a a España
y
conduci la po el camino del Impe io se necesi-
an es cosas: un mando, una disciplina y una obediencia.)>
[Sa agossa,
31 de gene de 1942.1 En e ec e, a ima ge
i
semblanga de la ida cas ense
-la ida e a pe
al
anquisme una milícia-,26 els p incipis de je a quia
i
disciplina, ul a se una de les consignes més epe ides, a en cons i ui les
dues coo denades p imo dials sob e les quals cons uí el egim au o i a i
que s'ha ia imposa com a missió onamen al lla unció ep essi a. La ina-
li a d'aques a asca ep essi a no podia se més adical. F anco ho ex-
p essa en aques es concises i b u als pa aules: es ac a a de
c deja limpio
el sola pa a nues o edi icio)>
[24 de gene de 19421 i a egia
<<jay de aquel
que se ue za! po que
C...]
ju o yo, con 10s españoles, apa a
y
hundi a
quien se oponga.
)>
[Gijón, 18 de se emb e de 1939.1 El simple dub e
o
la
acillació ha ien de se hpidamen ep imi s:
<<Es e es el Mo imien o
nacional o gánico, el Mo imien o o jado po las ilas ap e adas de odos
25.
Ma co e,
L'Espagne na 2onal-syndicalis e
(B us :las:
A.
Pu ez, 1943),
p.
132.
26.
Nomb osissimes pod ien se les ci es de F anco, sob e o en la p ime a e apa,
en
les quals es posa de mani es aques a concepció de la ida com una milícia, la so-
cie a com un qua e , la negació de la pau com una si uació lbgica
i
no mal:
<(Todo
ciudadano es soldado)>,
deia F anc0 a Te assa el 27 de gene de 1942.
<(La
ida es
lucha
y
la paz sólo un acciden e.
X
po que el10 es usi, después de ues o es ue zo en
la campaña
...
hemos de con inua nue amen e, en el mis no ánimo, la p epa ación pa a
la lucha>>,
Vigo,
20
d'agos de 1942.
ccY
yo os digo: {es que exis e la paz? Yo niego la
exis encia de la paz. Cuando 10s iempos son anquilos, cuando la paz eposa sob e
nues a nación, cuando c ee nos ecibi una apa en e sensación de calma, es cuando
se es án o mando las e npes ades que an a desca ga sob e las naciones. Unidad
y
disciplina es adicional exigi las a 10s Ejé ci os co no base indispensable pa a la ic-
o ia;
yo
os digo que hoy hace al a mucho más: que es a unidad
y
es a disciplina que
an es e an a ibu os cas enses, se con ie an en no mas pa a la nación. iDesdichado
el país que quie e a on a la gue a sin ene los!))
Sa agossa,
3
de desemb e de 1942.
<<Pape s,: Re is a de Sociologia
en una nisma di ección,
y
a aquel que dude o acile, a óllese po las
masas, po que la sang e ue ida,
. .
(a olzado as o aciones impiden oi el
inal de la ase).)>
[Valencia,
3
de maig de
1939.1
Pod íem p egun a -nos si el pensamen de F anco en o n del ipus de
egim que p e enia es abli no ana a més
enllh
&aques es cons an s
i
cla-
es e e encies
a
l'o d e, la disciplina, la je a quia, la ep essió, e c..
.
Pod íem p egun a -nos, pe exemple, si no es oba en F anco explíci a-
men econeguda la necessi a de cons ui un Es a o ali a i a l'es il dels
impe an s a l'Alemanya o a la I hlia coe hnies. Una exhaus i a espos a
a
aques in e ogan ens po a ia més lluny dels lími s que m'he imposa en
aques ebali. Em limi a é, doncs, a assenyala sin e icamen les p emisses
essencials de les quals hau ia de pa i ,
al
meu en end e, una espos a
co ec a a aques a qües ió.
P ime : cal eni mol p esen que el pensamen polí ic de F anco
esul a eno memen con adic o i en
allb
e e en
al
ipus de egim polí ic
que p e enia implan a . F anco no a eni o no a exp essa cap idea cla a
i e ma al espec e. Excep e una se ie de p incipis bhsics que man enia
ní ids
i
cons an s -pode pe sonal, absolu
i
i alici, au o i a isme, uni a ,
o d e, disciplina, je a quia- pel que a als al es ex ems sembla com si
no ingués més que idees agues i, mol so in , con adic b ies.
Així,
en
nomb oses ocasions,
abans de
1942,
a i ma que el seu egim és un egim
o ali a i a l'es il del nazi o del eixis a? pe 6 ambé
és
absolu amen ce ,
enca a que so in oblida , que du an aques ma eix pe íode en no menys
nomb oses ocasions negh qualse ol concomi hncia amb aques s egims."
27. Ci em com exemple les següen s pa aules:
<{El
nue o Es ado segui ; la es-
uc u a de 10s egimenes o ali a ios, como I alia y Alemania. Se e es i ; de las
o mas co po a i as)>
(decla acions a Uni ed P ess, 27 de juliol de 1937).
c Se á
pa ecido al égimen de I alia y de Alemania en 10 que obus ezca el p incipio je b -
quico, exal e el amo a la Pa ia, ealice la jus icia socialn
(decla acions a
New Yo k
Magazine,
26 de desemb e de 1937).
<(Se inspi a b, desde luego, en las no mas de
I alia y Alemania, pmo con ca ac e is icas ne amen e nacionales,
(decla acions a Uni ed
P ess, juliol de 1937).
aA
un
Es ado neu o y sin ideales le sus i uye el misional y
o ali a io)>
(Bu gos, 18 de juliol de 1938).
28. Així, pe exemple, en unes decla acions concedides a <(Candide, el
18
d'agos
de 1938 -pe an , abans d'acaba la gue a- a i ma a:
<<Las p incipios en que se
inspi a nues a Re olución Nacional se basan, como ya le dije, en la noción de la ccpe -
sona humana)>. Pa a noso os, la in eg idad espi i ual y la libe ad del homb e son
alo es in angibles.
Y
he aqui 10 que di e encia ambién nues a doc ina de las doc-
ina~ o ali a ias que odo 10 a ibuyen al Es ado, es es o
10
que da su ca ác e p opio,
10
que la especi ica de las demás doc inas
L...]
la concepción del mundo y de la ida
Es e ca ác e ca ólico bas a ia pa a dis ingui del es a zsmo mussoliniano o del acismo
hi le iano nues a Re olución Española que es una uel a in eg al a la e dade a Es-
pa ia, una econquis a o a1.a
El pe iodis a
li
p egun a desp és:
a~En el o den in e-
lec ual no hay iesgo de que el ge manismo expe zmen e un aumen o de p es igio

Ap oximació a la ideologia del anquisme
De e , F anco en un lapse escassamen d'un mes ha ia a i ma que el seu
egim no e a un egim o ali a i pe nega -ho
a
con inuació i o na -ho
a
accep a poc més a d.
En segon lloc, cal ad e i que, malg a que, ja abans de
1942,
any
en
el
qual les po encies de 1'Eix comencen
a
so i les p ime es g ans de -
o es belliques, F anco ha ia olgu assenyala di e encies amb els dos
egims o ali a is.
De
o es passades, els p incipis apo a s pel Dic ado
pe onamen a la dis inció no són hlids en
la
mesu a que són p incipis
que ai ni ell ideolbgic ambé es a en econegu s pels al es i gims o ali-
a is, especialmen pel eixism~e - econeixemen le la <<pe sana
humana^,
espec e
a
la eligió, onamen en la adició, p e ensions de < e i able de-
moc Acia)>. L'abskncia d'un cla acisme com a p incipi ideolbgic, absen
en g an pa ambé en el eixisme, no po se i com a gumen pe a i ma
que un egim no és o ali a i.
En e ce lloc, ha de eni -se en comp e que, malg a les e e kncies
de F anco al o ali a isme de ipus eixis a i 16:s nomb oses disposicions
legals que p e enien, ins
i
o
explici a men ^
coope a en la cons ucci6
d'un egim o ali a i, a la p hc ica, aques s p incipis
i
aques es mesu es,
que sens dub e exis i en, no ingue en més que uns e ec es mol limi-
a s. Pe 6 aques és ja un ema di e en del que ens ocupa. C ec, en de i-
ni i a, que po a i ma -se que
el
pensamen polí ic de F anco no coinci-
deix plenamen amb la ideologia eixis a, malg a que en p en ce s elemen s
(especialmen en la e sió alangis a del eixisme). De e , a la p hc ica al-
guns dels mecanismes que podien ha e se i pe cons ui un Es a o a-
li a i de ipus eixis a -pe exemple el Pa i únic-- a en queda inu i-
li za s pe olun a mani es a del Caudillo. Pe b, com deia abans, l'anhlisi
del egim anquis a són ja <{ igues d'un al e pane >>.
en e 10s espaiioles? dnica
y
exclusi amen e en casos de indi idualidades aisladas
- espon F anc-
y
es o po azones cien í icas o écnicas an es que po a inidades
espi i uales. Nues as concepciones del mundo, nues as adiciones nacionales, nues os
ca ac e es son demasiado di e en es pa a que pueda es ablece se jamás un con ac o en
p o undidad. Nues o Mo imien o no co e pelig o alguno de su i de o maciones
ex anje as. Tampoco co e el pelig o de < ascis iza se*
y
menos de c ma xis iza sew.
29. En e els ex os legals de més impo an elleu en els quals el legislado
quali ica de o ali a i el kgim anquis a, hau ia de cl a : el Dec e o de Uniíicación, el
Fue o del T abajo,
la
Ley
de P ensa de 24 d'ab il de 1938: També poden se i
d'exemple d'aques a olun a d'o gani za un Es a o ali a i: l'o d e de 30 d'oc ub e
de 1937 en la qual en e al es coses s'a i ma:
uHas a an o que 10s abajos encami-
nados a da la o ganizaci6n adecuada al nue o Es ado o ali a ios
o l'o d e de
14
de desemb e de 1938 en la qual ex ualmen s'es ablia:
ahiien as se o ganiza con
ca ác e de ini iu0 el Es ado o ali a ion
o el Dec e de
22
d'ab il de 1938 que com
a
conseqi2ncia de les
c ansias
o ali a i as^
del nou egim, 1'6nic que pod h concedi
indul s
o
dec e a amnis ies se &
d
cap de YEs a .
3
c Pape s,:
Re is a
de, Sociologia
e)
Uni a o <cha monisme)> econdmic
i
social.
En e ce lloc el p in-
cipi d'uni a sipi ica uni a econbmica i social o, més p ecisamen ,
ha -
monia
en e o s els ac o s i elemen s que
pa icipen
en la p oducció. Ca-
dascun d'aques s ac o s no són més que simples ~b ganss, je a quicamen
i
ha mbnicamen a icula s, al se ei del g an i únic o ganisme de la Pi ia,
en aques cas ep esen a en la
icEconomía Nacional)>.
En on de la compe encia disg egado a del libe alisme i en on del
ma e ialisme disg egado de la llui a de classes <(in en ada)> [sic] pel ma -
xisme, el anquisme p e én p esen a -se com una e ce a i supe ado a op-
ció -el e ce isme u bpic del qual pa la Ma sal- basa en la neces-
sa ia ha monia en e o s els ac o s de la p oducció, subo dinan els seus
in e essos pa icula s a un in e es sup em i suposadamen uni a i i supe io
que és 1'in e i.s de la Ph ia:
<(El
hecho de que la economia libe al, mon-
ada sob e oda clase de in e eses en lucha, haya in adido el campo de las
ag upaciones sindicales, impuso la impe iosa necesidad de encuad a las
nue as o ganizaciones sindicales den o de la polí ica del Mouimien o, que,
e i ando el e e decimien o de las iejas semillas, asegu en la es echa co-
labo acidn de cuan os in e ienen en la p oduccidn, subo dinando sus in e-
eses a 10s sup emos de la Naci6n.n
[Mad id, 18 de juliol de 1942.1
La idea d'ha monia, de comuni a de la p oducció
i
de subo dinació als
in e essos sup ems de la Pa ia, apa eixe a amb insis i.ncia en nomb oses
disposicions legals.
E!
pa oxisme de la eo ia < ha monis an i, alho a la més
cla a exp essió de la se a úl ima uncionali a , es a pa en en la següen
ci a:
<(Unos alsos p incipios os alzaban
[es e e eix als ob e s de la Co-
unya]
con a el capi al, sin deci os que había una Pa ia que es aba po
encima del capi al
y
del abajo
[.
.
.]
hemos de impone disciplina po que
sdlo con ella
y
con la colabo acidn es echa del emp esa io
y
del ob e o
puede implan a se una jus icia.)>
[La Co unya, 22 de juny
de
1939.1 Les
ci es e e ides al cc e ce isme u bpic, són innomb ables, egeu, com a sim-
ple mos a, aques exemple:
<(Hemos enido que comba iu, an o 10s ópi-
cos libe ales de p opiedad absolu a y omnímoda, como el concep o mesiá-
nico ma xis a de la sis emú ica des ucción de las iquezas.>>
[Mad id,
10
d'oc ub e de 1943.1 De les ambé innomb ables ci es sob e el < ha monisme
econbmic)> ecullo la següen :
<(La economia sabéis que es un odo a mó-
nico en el que eina un equilib io que no se puede impunemen e pe u ba ,
y cuando es e equilib io se des uye, con la pé dida de la iqueza iene la
uina
y
la mise ia pa a odos.)>
[Discu s als
<(p oduc o es españoles>>
amb
mo iu de la es a de l'exal ació del eball. Mad id, 18 de juliol de 1942.1
Les conseqüi ncies d'aques es p emisses són di e ses. En p ime lloc, el
plan ejamen < nacionalis a)> del anquisme - o subo dina a la
<cunidad
nacional)>-
po a, com hem is -jun amb al es ac o s- a op a pe
Ap oximació
a
la ideologia del anquisme
una
polí ica econhmica de ipus au d quic.
En segon lloc, pe aconsegui
I'ha monia i la subo dinació a I'in e ks gale al, 1'Es a ha d'o gani za
i
o dena I'ac i i a econbmica. D'ací l'in e encionijme es a al an onamen-
al en la polí ica econbmica de pos gue a.
li,
pe úl im, cal e eni que el
p incipal ins umen pe o dena
i
in e eni en L'economia que u ili za i
I'Es a se 2
el
Sindica , l'o gani zació sindical de l'economia.
És
pe aixb
que es a pode quali ica --si bé que amb ce a imp ecisió- el <(Nou
Es a )> com un Es a sindicalis a o Nacionalsindicalis a com l'anomena a el
ma eix F anco en unes decla acions a
La P ensa
el
1937.
De o es pas-
sades, el sindicalisme e ical no es a limi a a se un dels ins umen s de
la polí ica in e encionis a de PEs a , sinó que pa allelamen desen olupi
una asca de mol més g an anscendencia:
el
con ol es ic e dels ob e s als
qui p k iamen se'ls ha ia des u'i els seus p opis o ganismes de ep esen-
ació
i
de p e~sió.~"
El co po a i isme ca blic, el adicionalis a
i
el alangis a es combina-
an sense g ans di icul a s a l'ho a de bas i l'o gani zació sindical. Ob ia-
men hi hague en ensions in e nes en e aques es endsncies pe b mai
a en a iba a I'ex em de posa en pe ill l'o gani zació ni, pe descomp-
a ,
el
kgim. Segons les e apes es p sA més
o
menys km asi en l'un o l'al e
dels models p oposa s, pe b sob e o es a en po encia al mixim els in-
dub ables pun s de con ac e que exis ien en e ells.
Pe b ep enguem el il del nos e discu s Deia més amun que el
anquisme pa ia d'una p e ensió <c e ce is :l)> en e el capi alisme
i
el so-
cialisme. No cal insis i , pe ob i, en el e incon es able que a la p hc ica
1'Es a anquis a ac ui com a ga an -< e icap> o no és ja una al a qües-
ió- del capi alisme. El que si old ia posa
de
mani es és que pe poc
que s'ap o undeixi el pensamen de F anco. es eu ben cla amen que el
seu <( e ce isme)> no
és
<(pu )>. La se a opció pe una de les dues al e na-
i es es i palesa des d'un p ime momen i a ana e o can -se
amb
e:
emps.
La se a c í ica al comu ~isme -al qual quali ica d'an iespanyol-
6s
o al i adical. El ca hc e es ic amen con :~ e oluciona i del cop dd'Es a i
del Regim, an es egades nega pels seus apologis es, mai no ou dis-
simula pel Dic ado . Aques és un es o c cla i icado que ce amen li
hem d'ag ai :
<(La e olucidn comunis a omen ad~ po las al u as del po-
de , habia es allado,
y
el Ej ci o, haciéndose ecu del sen i de odos los
espa ioles hon ados, en cumplimien o
de
un
sag udo debe pa a con
Dios
30.
Sob e aques ema esul a in e essan la esi
de
M.
A.
Apa icio,
<<La uncio-
nalidad polí ica del sindicalis no espoñol.
1936-19d1Js,
que
segons les me es no ícies
es a a
pun
de se publicada.
epape s>>:
Re is a
de
Sociologia
y
pa a con España decidió lanza se a su sa1 ación.n
[Bu gos, 18 de juliol
de 1937.1
< Luchamos po libe a a nues o pueblo de Zas in luencias del
ma xismo
y
del comunismo in e nacionales, que se in oduje on en nues o
país pa a hace de España una sucu sal del bolche iquismo mosco i a
[..
.IM
ccO a de las ca ac e is icas que desencadena con a nues o égimen una
campaña ígida
y
sis emá ica de calumnias es su inquie ud
[sic]
an e el co-
munismo. Nues o an icomunismo no ha sido un cap icho, sino una nece-
sidad; pa e de un hecho español que no puede desconoce se; nues a lu-
cha po libe a a España de 10s pode es ocul os que amenazan des ui la,
y
en e ellos el comunismo ocupa luga p eponde an e. El comunismo como
sis ema es pa a noso os la negación de odos 10s p incipios que sos iene
la eligión Ca ólica, la des ucción de un o den económico log ado con la
apo ación
y
sac i icio de gene aciones du an e siglos; la negación de la Pa-
ia en su sen ido de dimensión his ó ica
y
la es a a más g ande en el o den
social.)>
[Mad id, 17 de juliol de 1945.1 Aques a isió con a e olucionl
ia del cop d'Es a a ia s'es end ii a una idea de de ensa de o a la ci i-
li zació occiden al amenacada pel
<( i us bolche ique)>: <(Se a a de una
ase de la e olución bolche ique; que eniendo po escena i0 nues o so-
la , nos co esponde al paladinaje de una e, una ci ilización
y
una cul u a,
g a emen e amenazada po 10s p incipios ojos comunis as
[que]
log a on
en eb e o de
1936,
ocupa 10s eso es del gobie no, o eciendo a Rusia la
bolche iquización de Espnña. He aqui el po qué nues a con ienda ebasa
10s limi es de 10 nacional pa a con e i se en C uzada, en Ca que se deba e
la sue e de Eu opa.)>
[18 de juliol de 1938.1
<(Es amos empeñados en una
C uzada con a el comunismo
E...]
10 mismo que España sal ó la ci iliza-
cidn mundial en la ba alla de Lepan o, aho a ha emp endido o o ac o bis-
ó ico semejan e.)>
[Decla acions a
Collie s,
7
d'agos de 1937.1
En
can i,
la c i ica al capi alisme és mol més ma isada. En eali a , no c i ica el
capi alisme a anCa sinó el manches e ih p ecisamen pe pode -li oposa ,
pe exemple, un
in e encionisme es a al,
plenamen accep a en el món
capi alis a de lli.poca.
És
ben ce que F anco assegu a que el Mo imien o és ob a de o s
i
pe a o s. En bene ici de o es les classes socials:
<(Nues o Mo imien o
ino a ae la paz
y
la he mandad a odos 10s sec o es españoles.
A
las
cluses amenazadas de sucumbi , sume gidas po las masas, desbo dada la
segu idad de sus idas y el dis zd e unqui10 de sus pa imonios.
Y
a 10s
injus amen e mal a ados, la ce eza de una ob a social p og esi amen e
ea1izada.n
[Pad ón, 19 d'agos de 1942.1 Pe b, malg a sos eni que és
<cel Mo imien o de la España en e an,
explica mol cla amen que aques
é com a inali a el
<( es au a
y
es ablece la e dade a España)>: <(Quie en
deci que yo soy una hechu a de la Espa ia capi alis a, de la nobleza
y
de
Ap oximació
a
la ideologia del anquisme
els no ca blics no són e i ables espanyols:
c Nuc?s o Es ado ha de se un
Es ado ca ólico en 10 social
y
en
10
espi i ulal; po que ca ólica ha sido, es
y se á la e dade a España.~
[Decla acions a N ws Se ice, no emb e de
1937.1
<(El gobie no nacional
[.
.
.]
ha sab,ido con ua es a esa ob a que
po se an ica ólica es an iespañola
[...I
no es España ni son e dade os
españoles 10s que obedeciendo consignas e,x anje as, quema on 10s em-
plos del Seño .)>
[24 de juny de 1938.1
<(Noso os somos ca ólicos. ¡En
España o se es ca ólico o no se es nada.)>
[Decla acions a
Candide,
18 d'a-
gos de 1938.1 Pe consegüen , el ~ oblemss eligiós ambé queda de ini i-
amen esol :
<(En
España no hay p oblemas eligiosos, pues lo o didad
del país es ca ólico.
n
[Decla acions a
Gace a de 17 anc o ,
juliol de 1937.1
Gs indub able que mol s e s de ce s co en s ca hlics, incula s als
p opagandis es i als cedis es en gene al aixi' con1 als sec o s més in eg is-
es del Bloc Nacional i als adicionalis es, a en in lui en el pensamen
anquis a, l'ha monia social, el co po a i isme
:n
pa adop a en el sin-
dicalisme anquis a, l'eli isme i la idea de .c jus icia social)>. En de ini i a,
po sos eni -se amb o a segu e a que els elemen s apo a s pel <(ca o-
licisme>> a la ideologia anquis a són nomb osos
i
de ascenden al impo -
incia. De e , ja s'ha epe i mol es egades, el anquisme és essencial-
men la mix u a del pensamen ca blic adicional
-i
co po a i is a- amb
els p incipis eixis es apo a s p incipalmen , enca a que no exclusi amen ,
pel alangisme (que p hiamen els ha ia passa pel amís de la <( adició)>).
Les exp essions < nacionalca olicisme~> o eixisme
c( ailuno)>
36
énen a se
una o ma g i ica de designa aques doble componen de base del an-
quisme i, en el ons, la mani es ació ex e na d'un el: lla gamen ca ac e-
ís ic de la his b ia d'Espanya des dels Reis C:a blics: 1'alianc;a en e el
on
i
l'al a , que no solamen es mani es a en el supo ideolbgic mu u,
sinó en una iden i a &in e essos ma e ials
-de
an igiques conseqiii n-
cies. El gene al F anco explica a la se a simplis a mane a la impo incia
concedida a I'elemen <cca blicn:
i Nues a poli ica enia que
[
. . .
1
descansa
en e dades e e nas.
Y
és as ue on: la ley de Dio.~, el se icia de la Pa ia
y el bien gene al de odos 10s españoles
[...I
YCI
pedi en aquellos momen-
os la ayuda de Dios pa a e cla amen e el' ho izon e de nues a Pa ia.)>
[Mad id,
27
de ma c; de 1942.']
<<[Del E ~ ngeljo] se pueden saca odas
las enseñanzas y odas las no mas. Nues a poli ica en él ha encuad ado su
a ole a in o ni iones
C...]
quie * deci que el Es pado ue o
se
inspi a en el esp i u
adicional en Españ~,
y
conco da á con la Iglesia las conside aciones
y
el ampa o que
le son debidos),.
36.
Aques a
és
la g h ica
i
i bnica quali icació que del anquisme an
B.
Ol a
i
A.
de Miguel en el seu ja ci a a icle.
43

I
((Papess~: Re is a
de
Sociologia
e dad, ese E angelio odo jus icia y sabidu ia que nos manda ama al p o'-
jimo como a noso os mismos.)>
[Málaga,
9
de maig de
1943.1
La Doc ina
de 1'Església i 1'E angeli són la base del p e es <( e ce isme)>. Ells o e eixen
l'al e na i a al libe alisme i a la democ hcia:
<(Un Impe io le an ado sob e
10s p incipios eminen emen e españoles habia caído al empuje de la Enci-
clopedia y de las ideas masónicas. Necesi úbamos, po
10
an o, ol e po
10s ue os de nues a doc ina ca ólica
y
po el camino de nues as glo io-
sas adiciones, oponiendo a la democ aci s o malis a
y
gú ula aquella o 8a
que dimana del E angelio y de nues as adiciones p ác icas.)>
[Vallado-
lid,
20
de maig de
1945.1
Pe b, com ad e íem an e io men , ambé o e ei-
xen I'al e na i a al ma xisme:
<(En a ias ocaszones he epe ido que habia-
mos en ado en una nue a e a de
10
social, que o se ealiza bajo el signo
de nues o E angelio o se án la hoz y el ma illo 10s que la p esidan. >
[Valladolid,
20
de maig de
1945.1
Com és ben conegu , el cop d'Es a
i
la gue a ci il es con e i en,
amb el econeixemen exp és de la je a quia eclesib ica, en una
i C uzada)>
en de ensa de la Religió ca blica i -enca a no se sol econeixe - de la
se a Església, una de les g ans bene icih ies d'aques episodi bdlic de la
llui a de classes:
<([La
gue a u o po obje i o] la de ensa de la ci iliza-
cidn, de man ene una cul u a c is iana, de man ene una e ca ólica y de
man ene la al es ilo de Don Quijo e.)>
[Bu gos,
1
&oc ub e de
1937.1
<<Nues a gue a no es una gue a ci il, una gue a de p onunciamien o,
sino una C uzada de 10s homb es que c een en Dios, que c een en el alma
humana
C...]
que luchan con a 10s homb es sin e, sin mo al, sin nobleza,
de aquellos que quie en la semana de 40 ho as con sala io de 80, sala ios
en de imen 0 de 10s ob e os an iguos
y
elegides.,
[Decla acions a
L'Echo
de Pa is, 16
de no emb e de
1937.)
Pe úl im, a l'es il del més clhssic pensamen eacciona i, aques ca o-
licisme de l'Es a , que és un dels seus pila s bisics i el seu p incipal ins-
umen de legi imació, compo a un cla
p o idencialisme,
que es mani-
es a en una isió absolu amen p o idencialis a de la his b ia, especialmen
de la his b ia espanyola ecen i una mani es a legi imació p o idencia-
lis a de la unció i els pode s del Caudillo. En aques sen i s'a i ma que
ala C uzada>>
ou el complimen d'una missió sob ena u al:
<(Un Ejk ci-
o
[.
.
.]
deseoso de cumpli su misión casi
sob ena u al.^>
[I8
de juliol
de
1937.1
Pe aixb l'ajuda di ina és cons an :
<(Con amos con la ayuda de
Dios [pa a ealizo la " e olución española"], pe o mucho hemos de po-
ne odos de nues a pa e, imbuidos de un eligioso sen ido del debe .~
[P ime ani e sa i de la Uni icación. Sa agossa.]
< Y
es que España es la
nación p edilec a de Dios, sus g andes se icios a la Iglesia, po ningún
pueblo igualados, no podian queda sin ecompensa; po ello, en medio de
Ap oxi.maci61
a
la
ideologia
del anquisme
sus g andes c isis, no le al ó jamás su pode osa ayuda. He aquí la base
y
el po qui de 10s hechos milag osos de nues os an iguos capi anes, di ícil-
men e comp ensibles po la in eligencia humana., que son mues a cla a de
la p o ección di ina.)>
[El Esco ial,
3
&oc ub e cle 1942.1
La isió p o idencialis a, eoc h ica
-i
pe an , idealis a- de la his-
b ia3' que es e lec eix cla amen en la segona pa de la ci ació an e io ,
po comple a -se amb la seguen ex e a del discu s p onuncia pe F anco
en e o na la elíquia del
aSan o Ros oxb: <(Z?~ e ac o iene una ue za
simbólica: la del esca e de zlna e comp ena'ida
>n
el esca e de una Pa ia.
No se ha analizado en Espaiía el mo i o de es $$ pé didas, la azón de la
pe eg inación de sus eliquias, el po qui de es os despojos. Todos 10s
episodios de la ida de 10s pueblos, y más /os que ocan a la e, ienen su
p oceso
y
su azón: po eso o es un cap icho el su imien o de una nación
en un pun o de su his o ia; es el cas igo espl; i ual, cas igo que Dios impone
a una ida o cida, a una his o ia no limpia
[.
.
.]
noso os hemos is o como
se des ia la his o ia de España, y cuando pa ece hundi se, siemp e esu ge
po la acción de Dios, que la le an a en sus po aciones.)>
[Jaén, 18 de
ma c de 1940.1
c Dios en su in ini a sabidu ía, pe mi ió el g an ensayo
comunis a, con sus
25
años
de
escla i ud, de humb e
y
má i es.)>
[Valla-
dolid, 20 de maig de 1945.1 Quin pa allelisme més pe ec e amb el p e
idencialisme eoc h ic dels con a e oluciona is ancesos --de Mais e,
Bu ke
...-
quan conside en la e olució de 1789 com un chs ig en ia pe
Déu pe sanciona els peca s dels homes! Na u almen aques p o idencia-
lisme ambé es e e eix a la se a missió:
<(En es e ins an e, en que Dios ha
con iado la ida de nues a E'a ia a nues as manos y pa a egi la
[...I
la
ob a uni icado a que nos exige nues o pueblo
y
la
misión po Dios a noso-
os con i~da.)>
[Salamanca, dlisc s amb moiiu
dle
la uni icació.]
De o es passades, cal econeixe que la je a quia de l'Església mai no
a deixa de omen a -li aques a p e ensió. Reco dem, pe exemple, que
Gomh conside a a F anco com el
<(digno ins umen o de sus planes p o-
idenciales
[es e e eix als de Déu]
sob e la Pa ia que id )>.
1
Epíleg
Al meu pa e , o eball, pe més ex ens
i
p o und que es p e engui,
es a semp e incomple o, di en al es pa aules, deixa semp e al seu ma ge
elemen s
i
en ocamen s coniplemen a is que llau ien pogu abo da -se.
L'a icle que el pacien lec o acaba de llegi ,
no
cal ni di -ho, no cons-
i ueix pas una excepció a aques a egla. C'am s'bau h pogu comp o a ,
I
37.
Vegeu Ma sal,
op.
ci .,
p.
160.
~ Pape sn: Re is a de
Sociologia
aques eball é unes e iden s insu icikncies i limi acions. Algunes d'elles
han so gi in olun h iamen al lla g de l'elabo ació del eball, d'al es ja
ha ien es a p e iamen
i
olun l iamen accep ades abans d'inicia -10.
Na u almen , hau ia es a in e essan anali za més cu osamen les espec-
i es apo acions de les di e ses on s ideolbgiques en les quals beu el
anquisme; com ambé hau ia es a in e essan -po se més que no pas
l'en ocamen u ili za - de eu e les conseqü?ncies p hc iques &aques es
p emisses ideolbgiques, pe exemple, el seu dex en la legislació i, ins i
o , la se a aplicació p hc ica
...
Pe b la inali a d'aques a icle e a
més modes a. Pe aixi c ec que l'en ocamen emp a - an d'anhlisi com
d'exposició- ha es a el més ú il de ca a a assoli la i a que m'ha ia
p oposa en un inici que no e a al a que explica al més senzillamen
possible -al més pedagbgicamen possible- els e s més ca ac e ís ics
de la ideologia anquis a en la se a e apa undacional.
De o es passades, la o ma un xic <(imp essionis a>> en la qual hem
exposa el pensamen del gene al F anco exigeix una b eu ecapi ulació sin-
e ica a i i e ec e de e de ini i amen pal s el il conduc o que hem
ana seguin pe descob i els pun s cabdals del pensamen polí ic an-
quis a.
Recapi ulem, doncs: deiem que el pun de pa ida del pensamen po-
lí ic de F anco po a ibui -se amb o a jus esa al concep e o ganicis a de
Ph ia, de dila ada adició his b ica en el pensamen eacciona i espanyol.
D'aques concep e es dedueix el d'uni a , p incipi blsic que es mani es a
en es cla es essan s: en p ime lloc el concep e d'uni a es conc e a en
la p oclamació d'una uni a nacional de la qual s'in e eix la necessi a d'un
Es a uni a i
i
cen alis a.
En segon lloc la uni a signi ica uni a polí ica o uni o misme polí ic,
p incipi que implica necessh iamen el ebuig de la democdcia libe al que
a unida a una p e ensió d'apoli icisme, d'un ce ecnicisme i, en de ini-
i a, d'allb que quali ica en com
a
<< uncionalisme o ghnic p ede e mina n
que con e eix la polí ica en un a e de mino ies (d'ací l'eli isme) i a la
pa icipació de la es a dels súbdi s -més o menys ic icis segons el g up
social al qual pe anyen- en base a la democ hcia o ghnica. El man eni-
men d'aques uncionalisme o ghnic implica a o cosamen l'exis kncia
d'un Rkgim au o i a i basa en ds p incipis de disciplina i je a quia
al
més
pu es il mili a . És més, ins
al
1942
no solamen es de ensa la idea d'un
kgim essencialmen ep esso , p eocupa p imo dialmen pel man enimen
de l'o d e públic --en es en un sen i an ampli que po a a a la ep es-
sió de la més mínima dissidkncia-, sinó que en nomb oses ocasions s'ad-
oca a a o de la cons ucció d'un Es a o ali a i. De o es mane es, en
aques pun el pensamen de F anco és especialmen con ús.
Ap oximació
a
la ideologia del anquisme
Pe úl im, la uni a o glnica de la Pl ia implica, pe al anquisme,
una uni a econbmico-social
c ,
millo , una ha monia social, e ce a ia su-
pe ado a ensems del capi alisme i del socialisme. Na u almen , el man eni-
men d'aques a ha monia eque eix un in e encionisme de ?Es a en la
ida econbmica i social. El sindicalisme e ical en se l un bon mi jl. De
o a mane a la p e ensió <c e ce is a)> no és gens cla a en el pensamen de
F anco en la mesu a que, si
bC
s'oposa obe amen al socialisme, quan al
capi alisme decla a sag a espec e pels seus
p incipis
onamen als. La <( e-
olució nacionalsindicalis a)> p oclamada pel anquisme a la i desemboca &
en una pa e nalis a polí ica de ccjus icia social)> llsasada en < el E angelio
y
la doc ina de la Iglesia)> a (can i de la qual els ob e s ha ien bb iamen
de enuncia a o a ei indicació i a o s els seus ins umen s pe po a -
la a e me: en de ini i a ha ien d'accep a
--de
bon
o
de mal g a - la
disciplina i el con ol de I'Es a ; pel que a a les classes dominan s, la
< e a-
lució nacionalsindicalis a* suposa, en suma, l'accep ació obligada d'un ce
in e encionisme es a al que, malg a c ea g eus dis o sions espec e al
model de capi alisme adicional i g eus p oblemes a l'economia, a a a o-
i els seus in e essos po encian , pe exemple, u11 p océs d'indus iali zació
basa en una sob eexplo ació de les classes popula s.
To a aques a cons ucci6 ideolbgica oba la se a culminació
i
legi i-
mació en la decla ació solemne de 1'Es a anquis a com
a
Es a ca blic
i
en la isió p o idencialis a del. Regim i del seu C:audillo.