Aproximació a la ideología del Franquisme en l'etapa fundacional del règim

APROXIMACIO A LA IDEOLOGIA DEL FRANQUISME EN L'ETAPA FUNDACIONAL DEL REGIM * Ca les Vi e Pi-Sunye (Uni e si a de Ba celona) Aques a icle anali za els e s més ca acíe ís ics i onamen als de la polí ica anquis a en la se a e apa undacional. En el momen p esen en el qual el anquisme comenqa a explica -se a les aules, c ec que una sín esi dels elemen s p imo dials de la ideologia que in o ma aques 6gim po esul a d'u ili a . Pe al a banda les nomb oses llacunes que enca a a ui subsis eixen en l'es udi del anquisme jus i iquen, al nos e en end e, la publicació d'ap oximacions sin 6 iques com la p esen . * Amb pos e io i a a la edacció d'aques ebd han apa egu alguns in e es- san s es udis sob e aspec es pa cials de la ideologia anquis a. Un bon exemple pod ia se el llib e publica pe la cl ed a de D e Polí ic de la Uni e si a de Sa agossa sob e Las uen es ideoldgicas de un égimen (España 1939-1945). De o es mane es, malg a la impo lncia #alguna d'aques es apo acions, c ec que les conclusions del p esen ebd con inuen sen plenamen , llides. Pe aixb he man ingu la se a p ime a e- dacció. Vold ia ag ai ací les c í iques que els amics JosC A. Gonzdez Casano a, Joan Ma ínez Alie i Ra ael Ribó e en a la p ime a e sió d'aques eball. Pape s: Re is a de Sociologia 14 (1.980) In oducció Una ideologia po anali za -se i, conseqüen men , exposa -se de mol di e en s o mes. Ei1 aques eball el meu en ocamen an analí ic com exposi iu, és, sens dub e, dels més elemen als. P e enc c descob i )> la a- ma, el discu s onamen al de la ideologia anquis a, mi jan~an l'anilisi pacien de p hc icamen o a la p oducció, o al i esc i a, del Dic ado en e 1936 i 1947.' El ni ell d'explicació se ii, doncs, delibe adamen simple. In en a é, pe b, no cau e en el simplisme. El sis ema d'exposició ambé se i senzill. Segui h, com és lbgic, el camí oposa al p océs d'anilisi. Consis i ii a enllaga els concep es ona- men als de la ideologia anqpis a, o seguin la ama o el discu s -p k- iamen c descobe )>- que es p e én explici a . En conc e : consis i i a ana a iculan les ci es més signi ica i es del pensamen del gene al F anco, seguin el discu s onamen al que p e enc e pales. Cal, doncs, llegi les ci es. Algunes d'elles són, com sol di -se en el llengua ge pe iodís ic, e i- ables <(pe les)>, que sens dub e a ien escla a una obe a iallada al lec o si no os que les hgiques conseqükncies p ic iques que aques es pa aules ingue en, glacen o possible som ís. 1. Deixan de banda les publicacions pe ibdiques, els ex os consul a s han es a els següen s: Palab as del Caudillo: 19 ab il 1937 a 31 diciemb e 1938 (Ba celona: FE. 1939); Palab as del Caudillo: 19 ab il 1937 al 7 diciemb e 1942 (Mad id: Edi o a Nacional, 1943); Colección de p oclamas y a engas del Excmo. S . Gene al D. F an- cisco F anco, Je e del Es ado y Gene alísimo del Ejé ci o Sal ado de España: Recopi- laci5n de José Emilio Diez (Se illa: Tip. M. Ca mona, 1937); El p og ama de la Nue a España: Dos discu sos (Cádiz: Fe ma , 1937); F anco h,z dicho (Mad id: Ca los-Jaime, 1947). (P ime apéndice del 1 de ene o de 1947 al 1 de ab il de 1949, publicado en 1949);F anco ha dicho (Mad id: Voz, 1949); Hahla el Caudillo (Gijón: Luz, 1938); Tex os de doc ina polí ica: Palab as y esc i os de 1945 a 1950 (Mad id: Publicaciones Espaiiolas, 1951) y El Caudillo en Ca aluña (Mad id: Vicesec e a ia de Educación Po iula , 1942). c Pape s~: Re is a de Sociologia Algunes p ecisions p 2 ies Abans d'en a en l'exposició conc e a del ema que ens ocupa, cal e algunes p ecisions sense les quals les phgines que segueixen se ien di ícils de ponde a co ec amen . En p ime lloc, cal jus i ica la p e ensi6 d'anali za la ideologia an- quis a basan -nos, exclusi amen , en el pensamen del gene al F anco. En e ec e, segons es ableix el Dec e d'uni icació (19-IV-1937) la ideologia o icial del Regim o, com diu el p ehmbul d'aques a disposició, c su no ma p og amá ica~>, es h cons i uida <(po 10s ein iskis pun os de la Falange Es- pa iola)>.' biWalg a aixb l'esmen a Dec e <(hace cons a que como el mo- imien o que conducimos es p ecisamen e es a, más que un p og ama, no se á cosa igida y es á ica, sino suje o, en cada C~SO, al abajo de e isión y mejo a que la ealidad aconseje)>. Així, doncs, no ens obem da an d'una ideologia, d'un p og ama o d'un cos doc inal acaba i cohe en , sinó da an d'una ideologia en < mo imien o>>, en cons ucció ~e manen .~ L'a icle 50 dels es a u s de <(FET y de las JONS)> desen olupa i comple a el p ehmbu! an e io en es abli que < su in e p e ación y doc ina co esponde siemp e al Caudillo, dnico que puede de e mina las ci cuns- ancias, i mo y iempo pa a da e e na p esencia al Ausen e, a 10s o ja- do es y con inuado es de la T adición Española, y a odos aquellos que han caido po la glo ia de España)>, d'aques a mane a el Caudillo es con- e eix, legalmen , en l'únic in e p e i o jado de la doc ina del <<Nou Es a n. Sed el ma eix F anco el qui a i iqui aques a p e oga i a en a i ma , 1 bis. Com és sabu els pun s del p og ama de FE y de las JONS e en 27; el que succeeix és que l'úl im d'aques s pun s es ablia cla amen : c Pac a emos muy poco. Sólo en el empuje inal po la conquis a del Pode , ges iona á el Mando la cola- bo ación necesa ia, siemp e que es é asegu ado nues o p edominio., Pe aons bb ies el Dec e o de Uni icación conside i inexis en aques da e pun . 2. Aques es pa aules del Dec e o de Uni icación eco den les p onunciades pe José An onio en l'ac e de p oclamació de FE y de las JONIS el ma c de 1934: cqCono- céis alguna cosa se ia y p o unda que se hay.2 hecho alguna ez con un p og ama? ¿Cuándo habéis is o oso os que esas cosas decisi as como el amo , la ida y la mue e se hayan hecho con un p og ama? Lo que hay que ene es un sen ido o al de Pa ia, de ida, de la His o ia, y ese sen ido --cla a en el alma- nos i á diciendo en cada coyun u a qui es 10 que debemos hace y 10 que debemos p e e i .>> El ma eix menysp eu en e s la adoc ina ja elabo ada>> es po oba en Mussolini (Le ascisme, ed. e isada, Pa ís: Denoel e S eele, 1933, pp. 28-29). Sens dub e, aques ca hc e <<obe )>, <{en cons ucció~~ p opi de la ideologia anquis a, ingué una doble i impo an uncionali a polí ica. Duna banda, a e o ca l'hegemonia de F anco sob e el Pa i , en se ell, com eu em, i'i nic acul a pe ana cons uin aques p og ama obe . D'al- a banda, a possibili a l'adap ació d'aques a ideologia a les can ian s ci cums ?incies in e nes i in e nacionals. To na em ambé més enda an sob e aques ema. Ap oximaci6 a la ideologia del anquisme I en el discu s p onuncia a Bu gos el dia 5 de juny de 1939 en el Consejo Nacional de FET: < Yo os asegu o que asi como mi olun ad, inspi ada en mi consciencia del u u o de Españlz, con i id en no ma 10s 26 pun os del Mo imien o [sic], genuina exp esión ac ual de la T adición Española, cuya in e p e ación cons an e es impe a i o indeclinable y exclusi o del cau- dil1aje.n La p eeminen posició de F anco en el e eny ideolbgic o doc i- nal no po es a més cla a. E iden men , se & una qües ió dis in a el que, com a i ma A. de Mi- guel, F anco no os a la p hc ica <( [el] ideólogo exclusiuo o excluyen e y ni an siquie a o iginal o descollan e, del Régimen)> i que < su pe inaz ác ica haya sido odea se de una mul i ud de elemen os ideológi~os)>.~ Malg a que aixb és ben ce , no ho es menys el e que F anco és legalmen I'únic i exclusiu idebleg, el que signi ica que, enca a que hagi accep a -en pa pe manca d'ideologia p bpia- múl iples < sugge imen s)> aliens, pe al que aques s inguessin alguna anscendhcia p k ica ha ien de se < au o- i za s)> (en el sen i més li e al del e me) pel Caudillo. De e , les més lleus p ecisions ideolbgiques del gene al F anco ind an una ans o ma- ció en decisions polí iques, en disposicions legals de mane a quasi slu o- mh ica. Pe al a banda no po oblida -se que el anquisme, com eu em sua a, és ui de la con luincia de di e ses endincies ideolbgiques (enca a que o es elles enen una uni a bhsica). El millo p ocedimen pe dilucida quins elemen s de cadascuna a en in iui o a en se adop a s pel an- quisme consis eix, indub ablemen , en l'anhlisi del pensamen del seu sin- e i zado i < au o i zado )>. Aques és un al e a gumen que dóna supo a l'en ocamen emp a ? Així, doncs, pe coneixe la ideologia dominan so a el anquisme cal cen a -se en el pensamen de F anco. Na u almen , com ja ha posa de mani es algun au o : el pape p edominan juga pe F anco - ambé en aques hmbi - é com a causa p o unda la c isi d'hegemonia poíí ica de les classes dominan s i la conseqüen incapaci a de o es les se es ac- cions pe al d'imposa la se a ideologia. F anco és el seu ica i o subs i u uni icado . El que enim dien sugge eix ja un al e dels e s de la ideologia anquis a, un e que ha de queda p ecisa de bell an u i. Em e e eixo 3. Amando de Miguel, Sociologia del anquisme, la. ed. (Ba celona: Eu os, 1975). D. 13. ., & 4. En aques ma eix sen i s'exp essa J. Ma ínez Nie , egeu Con a la econci- liacidn a c cuade nos de Ruedo Ibé icos, 43-45 (1975): 70. 5. Pe exemple, V. Bozal, Ca nbio ideológico en Espa ia (1939-1975), <<Zona Abie a),, 5 (1975-1976): 63. <<Pape s,: Re is a de Sociologia al seu ca hc e de sin esi de di e sos co en s ideolbgics. En e ec e, malg a que, com hem is , el p ehmbul del Dec e d'uni icació a i més que la no ma p og amh ica del Regim es a ia cons i sda pels 26 pun s de FE, el ma eix ex poc desp és es ablia que el Regim <{ha de segui inspi ándoseu en <{el sag ado depósi o de la T adición Españolg, enazmen e conse ado a a és de2 iempo, con su espi i ualidad ca hiica, pe ue elemen o o - ma iu~ p incipal de nues a nacionalidad y en cuyos p incipios e e nos de mo alidad y jus icia.. . )> Aques a e e ncia a la T adició Espanyola no ha ~ d'en end e's com una auusió exclusi a al pensamen de la <(Comunión T a- diciondis aa, sinó que es e e eix al lldg i complex co en de1 pensamen adicional eacciona i o con a e oluciona i espanyol ( an el mode a com el adicionalis a, an el < e gonzan en com el decla a ) del qual el an- quisme és idel culminado i sin esi. Com sol di -se, <(desbo da ia els lími s d'aques eballs l'in en , ce - amen onamen al, de si ua els an eceden s ideolbgics del anquisme: bas i'ns apun a an sols dues idees cabdals: p ime , que la ideologia an- quis a no és una a a a is que su espon hniamen del no es sinó que és la culminació o, com a mínim, un esglaó més d'un mol lla g co en del pensamen espanyol i, en segon lloc, que aques a ideologia no é un ca hc- e < monolí ic>, sinó que és una no a sín esi de di e ses endencies del pensamen adicional eacciona i d'aques país. En e les endencies que sob esu en en d momen his b ic del naixemen del Regim anquis a cal esmen a : la alangis a - e sió hisphnica del eixisme, mescla d'elemen s <<mode ns)> amb d'al es pu amen adicionals-, la adicionalis a, la dels ca blics in eg is es d'o ien ació monh quica i el ca olicisme eli is a i au o- i a i de la ACN de I?? Pe b aques e iden plu alisme d'o igen de la ideologia anquis a - enomen isible ambé, en g an pa en el pe sonal polí ic eclu a pe F anco- ha de ma isa -se cu osamen si no es ol cau e en g eus e o s en la in e p e ació d'aques a ideologia i ins i o en la in e p e ació del Regim anquis a. Aques s e o s no s'e i en a egin an sols da e a del e me plu alisme el quali ica iu de <(limi a )> pe assenyala que no o es les endencies ideolbgiques (ni o es les o ces polí iques) hi p engue en 6. Han comega a apa gixe algunes apo acions en aques sen i , pe exemple, I'a icle de B. Ol a i A. de Miguel, Bonapa ismo y ca olicis no: Una hipd esis sob e 10s o ígenes ideológicos del anquismo, <<Pape s: Re is a de Sociologia)>, 8 (1978): 53-102. Mol esumidamen ambé s'in en en cen a els o ígens his b ics de la ideologia anquis a en el meu llib e El pe sonal poli ico de F anco: 1936-1945. Con ibucidn empi ica a una eo ia del égimen anquis a (Ba celona: Vicens Vi es, 1978). 7. Vegeu ambé J. F. Ma sal, La somb a del pode (Mad id: Edicusa, 1975), pp. 162 i SS. Ap oximació a la ideologia del anquisme pa ? En p ime íloc, el e de econ ixe un plu alisme de endhncies i o ces polí iques no ha de e -nos pe d e de is a l'es ic a subo dinació de o es elles al cap de 1'Es a . Ida se a adical debili a in e na -sob e o a pa i del cop &Es a -i la se a incapaci a hegembnica impulsa en una delegació p hc icamen sense condicions. El <( anquisme)> es a con e i així en la p ime a p emissa de o es les endencies i en el seu denomina- do comú. Pe b en segon lloc, i sob e o , en pa la de plu alisme hem de eni ben p esen que no es ac a d'un plu alisme solamen <(limi a )> sinó, el que és més impo an , d'un plu alisme uni a i (adjec i ació que ins a ce pun nega el ma eix plu alisme). Plu alisme uni a i que ol di que el anquisme és ce amen una ideologia in eg ado a, pe 6 no de en- dhncies oposades sinb de endkncies que enen una e ec i a uni a essencial? Sens dub e, aques a uni a nck po so p end e'ns si enim en comp e, com dhiem abans, que o es elles són ui d'un onc ideolbgic comú del qual el anquisme és culminado i sín esi. Ce amen exis ien -i subsis i an so a el anquisme- demen s di e encials en e les esmen ades endhncies. Pe b cal eni mol p esen que o es elles enien uns elemen s comuns que al lla g del pe íode epublich ana en adqui in cada cop més impo - hncia ins a iba a mulla els ma isos di e encials. El anquisme uni ica, doncs, endhncies que ja enien una uni a bhsica onamen al. Gs més, l'en ella onamen al de la ideologia anquis a es a h cons- i u'i pe aques s elemen s comuns a o es aques es endhncies. To s i cada un dels p incipis cabdals del anquisme són ja en o s els g ans co en s de pensamen que en ell con e geixen. Així lo s ells -a l'igual que el an- quisme- pa eixen d'un nacj,onalisme basa en una concepció o ganicis a 8. El eo i zado més conegu del plu alisme és, sens dub e, J. Linz ( egeu espe- cialmen An au ho i a ian Regime: Spain a E. Alla d and Y. Li unen, Cleauages, Ideologies, and Pa y Sys ems (Helsinki: T ansac ions Socie y, 1964 -hi ha aducció cas ellana a La España de los azos se en a: El Es ado y la poli ica (Mad id: Moneda y C édi o, 1974). Pe a aques au o , el plu alisme - e me al qual hi a egeix el quali- ica iu de limi a - és un dels elemen s que di e encien els &gims au o i a is dels o ali a is en els quals, segons aques au o , no exis i ia cap mena de plu alisme. El quali ica iu de plu alisme limi a i la se a alo ació ha es a ma isa i c i ica pe nomb osos au o s: egeu, pe exemple, A. de Miguel, op, ci ., p. 144; del ma eix au o , La he encia del anquisme (Mad id: Cambio 16, 19'76), p. 37, o E. Se illa-Guzmán i S. Gine , que, malg a que u ili zen aques a exp essió, ho an en un con ex eb ic di e en i a iben, pe an , a conclusions dis in es a les de Linz (E. Se illa-Guzmán i S. Gine , Absolu ismo despó ico y dominación de clase: el caso de España, c Cuade nos de Ruedo Ibé ico*, 43-45 (1975), pp. 83-104. Aques a icle ha es a publica ambé a l'abans ci a núme o 8 de la e is a <(Pape s)>). Pe una c í ica més global i p o unda del ccplu alisme)~ i la se a basz eb ica, egeu J. Ma ínez Alie , pp. 67-81 - ambé a <(Pape s)>, núme o 8. 9. Uni a de classe, di ; Ma ínez Alie a i'a icle ci a . <<Pape s)>: Re is a de Sociologia de la socie a i de la <(Nació)> (de la Ph ia di ; el anquisme). To es de i- en d'aques o ganicisme el p incipi essencial de la uni a que, o s sense excepció, conc e en en una < uni a nacional), -c an isepa a is a)> com ells diuen-, una < uni a o uni o misme polí ic> -an idemoc hcia libe al-, una < uni a o ha monisme econbmic i social > -an isocialis a i an icapi alis- a manches e ih-, o s ells demanen un hgim au o i a i ga an de l'o d e i del uncionamen del o o ghic, o s dedueixen de I'o ganicisme una concepció eli is a, co po a i is a.. . i, en i, o s pa icipen d'un ma eix a any delegacionis a del pode polí ic que, com és ben sabu , cons i ueix un dels e s més cons an s en la his b ia del pensamen eacciona i espa- nyol. La delegació del pode en <(homes p o idencials)> -a qui se'ls a o - ga a com a unció p imo dial el man enimen de l'<co d e públic)+ ou ja p e is a, en e al es, pe Donoso Co és i pe Cáno as i ou p hc ica habi ual de les classes dominan s al lla g de o el segle XIX. Com ad e - eix Tuñón, a pa i de les eo ies egene acionis es -i sob e o de l'ame- naga de la e olució social- aques anhel delegacionis a s'es én a o es les o ces polí iques i a o s els co en s eacciona is. Mau a, P imo i desp és F anco o en els <(ci u gians de e o* en els qui es conc e a en les cons an s aspi acions delegacionis es de les classes dominan s. Sense cap mena de dub e, el comú aco d delegacionis a ha de eni -se ben p esen si es ol comp end e el naixemen i la ma eixa con igu ació del anquisme i de la se a ideologia. Pe i cal apun a una úl ima ca ac e ís ica del pensamen de F anco. Una ca ac e ís ica que apa eix con unden i dih ana a qualse ol que ingui su icien paci6ncia pe llegi la se a ccp oduccióu (?). Es ic alludin a la o al i absolu a pob esa, al o al i absolu esquema isme, supe iciali a i manca d'elabo ació del pensamen polí ic de l'idebleg o icial i exclusiu del Rkgim. L'edi ici ideolbgic del pode es cons ueix amb escassamen mi ja do zena d'idees (ph ia, uni a , o d e, disciplina, je a quia ...) en adosamen epe i- des ins a la sacie a . No obs an aixb, cal ambé ací so i al pas d'una coneguda in e p e ació e bnia &aques a pob esa onamen al de la ideologia anquis a. La manca d'elabo ació, i ins i o les con adiccions, de cap ma- ne a no signiíiquen que aques a ideologia no ingués una ela i a cohe hn- cia in e na, que no p e engués dona una isió global -si bé que simplis- a- de la socie a i, sob e o , que no os capaC &acompli la missió p ime a i onamen al de o a ideologia dominan : la de se , com deia G amsci, el cimen que dóna cohesió a I'edi ici social i e i a que s'esbe li. En aques sen i , que és el més elle an , el anquisme és una e i able i &cg --e icacíssima- ideologia.1° Mol possiblemen el seu ca hc e adi- 10. Fou ambé J. J. Linz qui, en el seu esmen a a icle i aplican les eo ies de Ap o~i naci6 a la ideologia del anquisme Ús)>,l1 inacaba , és un dels ac o s que li pe me e en adap a -se a les can- ian s ci cums hncies in e nes i in e nacionals pe les quals passh el Rhgim al lla g dels seus lla gs 40 anys. L'únic p oblema que plan eja ala incohe- hncia)> o <{la i acionali a )> de la ideologia anquis a és el que a ec a aquell qui p e én (( acionali za -lo)>; la es a és una pe ec a i acabada ideologia. Finalmen , dues pa aules pel que a al pe iode anali za que, com ad- e ia an e io men , ab asa de 1936 a 1947. Co espon, doncs, a l'e apa undacional del Rhgim. Es ac a &una e apa ma cada pe la gue a -p i- me ci il i desp és mundial--, ma cada pe la b u al ep essi6 i pe la am, ma cada pe la ecessió econbmica a o s ni ells, pe la sob eexplo ació de les classes popula s i pe la co upció, aques es són p emisses que cal eni mol en comp e a l'ho a d'anali za la ideologia anquis a del pe- íode undacional. Du an aques pe íode s'assen en les bases del nou RB gim i es ixen els p incipis de la se a ideologia. Ben segu que an el Regim com la ideologia que I'in o ma e oluciona an, expe imen a an can is ins i o subs ancials (especialmen . a pa i de la i de la dhcada dels cinquan a), pe b una bona pa &aques es bases es a an incommo ibles. P incipals e s de la ideologia anquis a en la se a e apa undacional Ce amen qualse ol dells sis o se concep es bhsics del pensamen de F anco pod ia se i de pun de pa ida mi jangan d qual ana es i an i ana desembullan el simplis a cabdell de la ideologia anquis a. Pe b jo c ec que n'hi ha un que me eix mol especialmen aques hono pel seu ca hc e de onamen de o a la cons ucció ideolbgica de F anco. Em e e- eixo al concep e de Ph ia sob e el qual es mun a la poc elabo ada pe b mol e icg ideologia anquis a. A pa i , doncs, d'aques concep e bhsic de Ph ia podem ana <{deduin >> les al es ca ac e ís iques onamen als del pensamen anquis a: a) La P i ia; el concep e de Ph ia en el pensamen Geisel, a i mi que el anquisme no enia una e i able ideologia, sinó una simple men ali a a causa de la nancn d'elabo ació. Aques e a pe a eli un al e dels e s que pe me ien de quali ica el egim anquis a com a &gim au o i a i. La aHkia d'aques a gumen ha es a posada de mani es pe nomb osos au o s. Vegeu, pe exemple, M. Ramí ez, Espa ia 1939-1975 (Ba celona: Guada ama, 1978), pp. 109 i SS., o i'esmen a a icle de B. Ol a i A. de Miguel a *Pape s: Re is a de Sociolo- gias, 8. Al meu llib e sob e el pe sonal ,polí ic de F aaco ambé poden oba -se e e- i ncies al espec e. 11. El qua!.iíica iu és de Rid uejo, que ence adamen a i ma que el anquisme ou un c co nplejo ideoldgico ... dijuson, Rid uejo, Esc i o en España, 2a. ed. (Buenos Ai es: Losada, 1964), p. 82. <<Pape s,: Re is a de Sociologia de F anco esul a di ícil de p ecisa . Aques és pe 6 un enomen comú a o s els e mes i concep es de la ideologia anquis a. En e ec e, ui d'una con usió o al en els concep es, els e mes en F anco no enen un signi- ica uní oc. Així pe exemple, mol so in es con onen --en el sen i aiden i ica -se- la Ph ia, la Nació, l'Es a , d Regim, el Sis ema Polí ic, el Cap de 1'Es a i, ins i o , el Go e n.12 De o es passades, malg a la mul í oca u ili zació del e me Ph ia, podem a i ma amb segu e a que F anco pa eix &una concepció o ganicis a del e me." E ec i amen , F an- co concep la PB ia com: un o ganisme uni a i -un <( o o ghnic)>- o ja pe la his b ia --o, millo , pe la < adición)>- i pel ca olicisme; la PB ia es h < cons i uida sob e 10s p incipios e e nos ex a dos de nues a His o ia y de 10s p ecep os del E angelio>> [F anco, El Esco ial, 3 d'oc u- b e de 19421, <(la eligión Ca ólica ha sido c isol de nues a p opia nacio- nalidadn [24 de juny de 19381; com un o ganisme amb ins p opis i una missió o des í uni e sal, <(nada ni nadie ha podido nunca de ene a la Es- paña unida en su ma cha segu a al ecob o de su se y su des inos [Sa a- gossa, Ani e sa i de la Uni icación]; com un o ganisme que posseix ca- ac e ís iques biolbgiques --cos, sang, ma e, a b e, e a i aca-, i espi i- uals, < el lg o de un espe o unánime pa a la Pa ia Mad e, es a Pa ia g ande que mo ia a e gonzada de an a y an a coba dia, de an a y an a uindad, de an o y an o deso den in ame, que i ia sin e, sin anhelo de g andeza, empequeñecida, ye o el co azónn [Academia de Al é eces de Pamplona, no emb e de 19371. I com un o ganisme, en de ini i a, que és pe al anquisme el onamen i l'o igen de o pode , <(la o ganización y equilib io de 10s elemen os cons i uyen es de la sociedad 10 subo dina- mos a ase in e és sup em0 [de la Ph ia],[M.ad id, 17 de ma c de 19431. c F en e a la Pa k no caben libe ades; den o de ella odas)> [Decla acions a <(La P ensa)>, Buenos Ai es, 19371. Sob e aques a concepció o ganicis a de la PB ia ( epe im-ho: o ganis- 12. Aques a con usió dels e mes i concep es pe du a i al lla g de o a l'e apa anquis a i s'es end i a o es les se es ins i ucions. Vegeu en aques sen i la esi, enca a inkdi a, de F. Bas ida, Análisis de la ideologia poli ica del T ibunal Sup emo español a a és de su ju isp udencia (1964-1974). 13. L'o ganicisme, que an a in lukncia a exe ci sob e les doc ines o ali i ies i uni hies del segle xx, pod ia concep uali za -se, de mane a senzilla i supe icial, com aquella eo ia que concep la socie a com una subs anciali zaci6 o en i icació d'allb collec iu, com un o o ginic i uni a i, amb ida p bpia, dis in a de la dels elemen s que, en in e dependincia uncional, exis eixen a: seu si. A aques a socie a , en esa com a <(o ganisme>>, se li subo dinen els di e sos c b gans~ que la componen. Com és ben sabu , la eo ia o ganicis a cons i ueix un lla g i complex co en de pensamen : lla g en !a mesu a que les se es p ime es o mulacions a enquen dels pensado s clhsics g ecs - iis i o poden oba -se an eceden s més emo s-, enlla~a Ap oxiuiació a la ideologia del anquisme nes o pa a des ui su unidad.), [Decla acions a La P ensa de Buenos Ai es, 1937.1 Els e s s'enca ega an de demos a con es a en &allunyades de la eali a aques es pa aules. d) Uni o misme poli ic i <( uncionalisme p ede e mina )> de o s els elemen s socials. Com di iem abans, el p incipi d'uni a é una segona con- c eció onamen al: la uni a o uni o misme polí ic. En e ec e, el anquisme, en base a la necessi ia uni a polí ica, s'oposa, pe disg egado a, a la demo- c kcia libe al, al pa lamen a isme, als pa i s polí ics, e c.: < Hay que solda al pueblo di idido po 10s pa idos poli icos>>, deia F anco l'ab il de 1937 i més a d en una al a ocasió a egia: <(No puede discu i se, no pueden sem- b a se nubes, po qwe de las discusiones nacen 10s pa idos y de ks os las pa idas, y po que una Españ~z di idida es una España pe dida.)> [Ba celo- na, 26 de gene de 1942.1 En eali a , el anquisme, enllacan di ec amen amb el co en ege- ne acionis a, s'oposa a <(la polí ica)> -la qual ingi nuamen a p e end e p ohibi ( egeu el Dec e de 25 de se emb e de 1936)- i als polí ics. F an- co és p ou explíci : <(Que emos mili es, soldados de la e y no poli icos ni discu ido es.)> [Salamanca, 19 d'ab il de 1937.1 Aques a a e sió en e s la polí ica, aques p e i s apoli icisme es comple a -- ambé < egene acionis- a nen >+ amb una aga p e ensió de <( ecnicisme)>: <(Po eso [a i ma F an- col, en es a p ime a e apa de ci ujia de u gencia [obse i's la ima ge ege- ne acionis a del ci u gip] en la que enemos que desa aiga 10s e o es, alla- na 10s odios [ . . . lnecesi amos del a bi i0 minis e ial, basado en la compe- encia de sus colabo ado es, adminis ado es y elemen os kcnicos, pa a saca a la nación del ance en que se habia me ido.), ['Te assa, 28 gene 1942.1 Po se sigui aques p e bs apoli icisme el que impulsés F anco a nega que el cop &Es a hagués ingu una inali a polí ica: <(Todo el mundo sabe [sic] que no he iniciado el Mo im en o pa a ningdn in poli ico. La poli ica no me ha in e esado nunca ni jamús pensk en ep esen a el Pode sup emo de la nación>> [al Co ie e della Se a]. Po se pe aixb, en una de- mos ació de cinisme, el Caudillo a i ma a: < Yo no engo ningzín gus o es- pecial: no umo, ni engo a ición po el alcohol. Lo pe me dis ae mús es juga con mis hdjos [jsic!] Cuando haya concluido mi misión, me e i a é al campo pa a i i anquilamen e la ida de amilia.)> [Decla acions a Asahi, 25 de no emb e de 1937.1 Com el <(sepa a ismes -i desp és la c qües ió eligiosa)>-, la poli ica queda o almen supe ada: < Las luchas eminen emen e poli icas han pasado pa a da luga a las económicosociales, y España, po habe sabido descub i a iempo e z e p oceso poli ico de 10s pueblos es a nue a e a de 10 social, ha podido adelan a se en a ios años en la solución de sus p ob1emas.n [Discu s inaugu al de Ridio Na- cional pe a Ami ica, 20 de juny de 1945.1 1 <<Pape s)): Re is a de Sociologia Pe b, de e , F anco no s'oposa a o ipus de polí ica. Com a bon co- neixedo de la Dic adu a de P imo, en alguna ocasió econeix els pe ills &un o al apoli icismell F anco allb a qui: s'oposa és a la polí ica libe al i s'hi oposa -segons diu epe idamen - pe que c ea <(di isions)> i pe qui: des ueix la uni a , pe b, sob e o , pe qui: aques a polí ica és adicalmen con i ia a la polí ica es amen al de 1'Espanya an e io al segle XIX, que és p ecisamen la polí ica ideal del Caudillo, la polí ica que es p oposa es- au a : < España lucha ambién [. . .] con a un 1lTbe alismo que des uyó nues a unidad, como des uyó nues os g emios, como des uyd nues as coj adias y nues as he mandgdes, y que habia aciado la iqueza y el po - eni de Espa ia.)> [G anada, 20 d'ab il de 1939.1 <(Hemos de hace desa- pa ece el iejo concep o de las masas p ole a ias, a quienes hizo puo e a- ios la democ acia, po que en España no habia p ole a ios y el libe alismo ue el ins umen o de ello. En España no habi~ más que hidalgos, e hidal- gos e a8 an año 10s seño es y 10s segundones, como 10s peche os, po que de és os su gió nues a glo iosa injan e ia.u [Te assa, 27 de gene de 1942.1 En de ini i a, malg a que F anco no ho epe eixi massa so in , la se a c í ica a la democ hcia és la c i ica que li a o el co en eacciona i de pensamen -no sols a espanya- sob e o desp és de les p ime es e o- lucions socialis es iom an ^.^^ S'acusa a la democ icia pe la se a incapa- ci a de ena la e olució, se l'acusa d'ha e dona a les classes popula s els ins umen s que acili a en I'inici del p océs e oluciona i. F anco ho a i ma cla amen : <(El mundo libe al [ ol di demolibe al], al especula con 10s o a les c eo' [es e e eix a les classes popula s] Ca conciencia de su p opia o aleza, y en onces se inició el p oceso e o1uciona io.n [Mad id, 7 de desemb e de 1942.1 En on de la democ hcia libe al F anco es p o- posa la es au ació i el es ablimen de <<la e dade a Espa ias. En eali a , o s aques s p incipis d'apoli icisme, ecnicisme i an ide- moc hcia libe al i en una pa aula, d'uni o misme polí ic són conseqüi:ncia, al ni ell ideolbgic, del pun de pa ida del pensamen anquis a. La p e- ensió d'un < uni o misme polí ic)> de i a de o ma immedia a de la uni a o ganica de la Pi ia; pe aixb el anquisme, pa in d'una idea o gani- 22. <<Es necesa io --diu F anc- que odos se con enzan de que 10s pueblos no pueden i i sin poli ica. Noso os enemos un dolo oso ejemplo de que sin ella un Es ado no puede sos ene se: 10s años en u osos del glo ioso gene al P imo de Ki e- a,, Medina del Campo, 29 maig 1942. 23. Aiib no ol di , na u almen , que la c í ica <<de d e a* al libe alisme pa ís únicamen del pensamen es ic amen <{ eacciona i)>. Vegeu en o n a aques a qües ió --especialmen e e i a ce s co en s del co po a i isme- les sugges i es phgines de Ma ínez Alie a <{Cuade nos del Ruedo Ibé ico>>, 58-60 (1977): 45 a 51. Ap oximació a la ideologia del anquisme cis a de la socie a , conside a qu : cadascun dels elemen s o b gans que com- ponen, je h quicamen , aques o ganisme social enen p iamen i p eci- samen encomanada una unció especi ica, del complimen p ecís i mechnic de la qual depi:n el co ec e uncionamen del o : c Hoy, la p eocupación pa a después de la ic o ia consis e en o ien a el Es ado en é minos a- les que el pueblo se inco po e de ini iuamen e a la labo de gobie no y que po cauces legi imos y se ios [ . . . 1 se log e en España una absolu a jus icia, ocupando cada uno el luga que le co esponde en la nue a a ea nacional.,, [Decla acions a La Nación, 2 de no emb e de 1938.1 I a egia: <(Espa- ña [.. .] en la que cada uno zn e iene en 10 pe en iende y no en aquello que no en iende.)> [G anada, 20 d'ab il de 1939.1 < Ya que del abajo que ealice cada uno den o de la comunidad depende el bienes a del pueblo.,> [Decla acions a Leipzige Illus ie e Zei ung, juliol 1937.1 Din e d'aques esquema, la polí ica no e a mis que una ac i i a 6c- nica, una unció, com qualse ol al a de les iuncions socials, que ha ien d'exe ci , pe disposició o encii ec de l'únic ep esen an de la olun a de la Pi ia -el Caudillo- aquells indi idus que ossin, al seu pa e , els més capaci a s pe po a a e me aques a asca. D'ací es de i a, en e al es conseqü&ncies, la idea eli is a an ípica del pensamen eacciona i, de la selecció dels millo s: < Tenemos que busca una selección, una mino ia se- lec a po sa e y po su espi i u que si a de cons an e acica e, que en- cuad e a las masas popula es, que las lle e a ~zues a doc ina como un nue o E angelio y que despie e en ellas la e.)> [Lugo, 21 d'agos de 1942.1 <(En la e y en la supe io idad sob e 10s demás se basa el de echo pa a encuad a y di igi a 10s o os.)> [Mad id, 20 de desemb e de 1943.1 La polí ica es con e eix en un < o icium)>, en un < se icio)> o unció p i ada exe cida pe enci ec del supe io je i quic. Deixa de se una ac- i i a pública --de la POLIS-- pe con e i -se en una unció o ac i i a p i ada: < Hay que da a la Pa ia cuan o se iene, y no se 10 da quien gua de ese as men ales, quzen se sien e o endido al se apa ado de un pues o o de un se icio; nues os ca gos se si en como la cen inela, en cons an e ensión y sac i icio, y se ele an cuandu la na u al a iga 10 acon- seja.)> [Mad id, 19 de maig de 1939.1 < Hay ambién en nues a zona pe - sonalidades capaces po su alen o, labo iosidad y hon adez, de ayuda me a conduci España hacia sus des inos glo iosos.~> [Decla acions a ABC de Se illa, 19 de juliol de 1937.1 És pe aixb que la legi imació dels homes clue ocupen els cii ecs po- lí ics no es basa en una ep esen ació a o gada a a és d'un o , sinó en un ench ec pe eali za una unció; en de ini i a, i'o igen, onamen i legi imació del pode del pe sonal polí ic esideix exclusi amen en el Cap de 1'Es a que els nomena pe qui: collabo in amb ell, en un pla de subo di- <<Pape s>>: Re is a de SocioIogia nació, com a < cnics)> o expe s. D'aci, sens dub e, els p incipis de lleial a , d'adhesió pe sonal, que epe eixen cons an men els memb es del pe sonal polí ic anquis a. Pel que a als al es elemen s que componen el cos social, la se a un- ció és cla a: han de limi a -se a ocupa c cada uno el luga que le co es- ponda [deia F anco] en la nue a a ea nacionaln, pe qui: a c España [...] cada uno in e iene en lo que en iende y no en aquello que no en iende.}, En al es mo s, cadascú ha de compli la unció social encomanada. Pel que a a la unció polí ica, que no els co espon, la se a ac i ud, cla a i cons- an men exposada pe F anco, ha de se de c esignación, disciplina, espí- i u de sac i icio [de] e ciega)>: < Lo Único que he de pedi os es esigna- ción, disciplina, espí i u de sac i icio [una oz del pueblo ilo que d man- des F anco!] Lo sé, sé que se á 10 que yo mande, pe o quie o que engáis e, que engáis e ciega.)> [Reus, 30 de gene de 1942.1 <<Se ealiza á la Re olución Pendien e si oso os sois uno en la obediencia, en la e y en el impulso. )> [I1 Ani e sa io de la Exal ación. ] Quan excepcionalmen s'accep a la pa icipació polí ica dels súbdi s, aques a pa icipació es oba ambé p e iamen eglada i o denada, es con- e eixen, en pa aules de Lojendio, en c unciona is)> que po en a e me aques a de e minada unció polí ica a a és dels o ganismes na u als d'a- ques a socie a neces amen al en la qual es an insc i s. La democ hcia o - ghnica de i a, sens dub e, d'aques es p emisses: < Y a la explo ación libe al de 10s españoles, sucede ii la acional pa icipaciión de odos en la ma cha del Es ado a a és de la unción amilia , municipal y sindical.* [Salaman- ca, 19 d'ab il de 1937.1 <(El nue o Es ado español se á una e dade a democ acia en la cua2 odos 10s ciudadanos pa zcipa án en el gobie no po medio de su ac i idad p o esional y de su unción especí dca., [Decla a- cions a News Semice dels USA, no emb e 1937.1 Lojendio esum amb aques es p ecises i apo1ogi: iques pa aules els p in- cipis d'o d e, au o i a -que desp és eu em-, uni o misme, uncionalis- me i eli isme: < F en e a la lucha c ónic~ una a monia di igida. A cada indi- iduo un pues o. Cada ciudadano ha de conside a se como un unciona i0 del nue o Es ado y pa e in ima del mismo po consiguien e [...I El con- cie o es a al ha es ado abandonado a una masa de gen e desligada y en pugna. En el conjun 0 del nue o Es ado han de sona 10s ins umen os con o den y a monía, y no a su an ojo, han de se seleccionados 10s p ime os po mé i os de capacidad y de pa ia y han de ma cha odos conducidos po una mano única y dies a, ené gica y gene osa.)>24 24. Ignacio M. Lojendio, Régimen polí ic0 del Es ado español (Ba celona: Bosch, 1942), pp. 11 i 12. Ap oximació a la ideologia del anquisme Ggicamen , pe man eni la in e dependencia uncional de o s els o ganismes es eque i h un i!gim au o i a i que ga an eixi una e ia dis- ciplina i, en de ini i a, una es ic a je a quia uncional. Així, doncs, el an- quisme, en oposició a all6 que conside a a < abs encionismen de l'Es a libe al, ei indica l'o gani zació au o i h ia del <<Nou Es a ),, <(basado en la p ác ica [a i ma Ma co e en o ambé apologe ic] sob e 10s p incipios de je a quia y disciplina)>.25 Pel que a al cas, les ci es pod ien se innomb a- bles, bas in com exemple aques es dues: <<La nues a es una ma cha o ga- nizda, lige a y con o den, e z o macidn disciplinada. C.. .] y en es a ma - cha je á quica [...] no cabe al o en el camino [...] cuando el Es ado se uel e indi e en e y cuando a la cabeza pelasan e del Caudillo suceden las asambleas delibe an es de homb es sin esponsablidad, en que el ex- anje ismo se adueña de España y es causa de nues a decadencia.>> [Bu - gos, 18 de juliol de 1938.1 <(Pensemos que pa n zlna emp esa an g ande cua1 es le an a a España y conduci la po el camino del Impe io se necesi- an es cosas: un mando, una disciplina y una obediencia.)> [Sa agossa, 31 de gene de 1942.1 En e ec e, a ima ge i semblanga de la ida cas ense -la ida e a pe al anquisme una milícia-,26 els p incipis de je a quia i disciplina, ul a se una de les consignes més epe ides, a en cons i ui les dues coo denades p imo dials sob e les quals cons uí el egim au o i a i que s'ha ia imposa com a missió onamen al lla unció ep essi a. La ina- li a d'aques a asca ep essi a no podia se més adical. F anco ho ex- p essa en aques es concises i b u als pa aules: es ac a a de c deja limpio el sola pa a nues o edi icio)> [24 de gene de 19421 i a egia <<jay de aquel que se ue za! po que C...] ju o yo, con 10s españoles, apa a y hundi a quien se oponga. )> [Gijón, 18 de se emb e de 1939.1 El simple dub e o la acillació ha ien de se hpidamen ep imi s: <<Es e es el Mo imien o nacional o gánico, el Mo imien o o jado po las ilas ap e adas de odos 25. Ma co e, L'Espagne na 2onal-syndicalis e (B us :las: A. Pu ez, 1943), p. 132. 26. Nomb osissimes pod ien se les ci es de F anco, sob e o en la p ime a e apa, en les quals es posa de mani es aques a concepció de la ida com una milícia, la so- cie a com un qua e , la negació de la pau com una si uació lbgica i no mal: <(Todo ciudadano es soldado)>, deia F anc0 a Te assa el 27 de gene de 1942. <(La ida es lucha y la paz sólo un acciden e. X po que el10 es usi, después de ues o es ue zo en la campaña ... hemos de con inua nue amen e, en el mis no ánimo, la p epa ación pa a la lucha>>, Vigo, 20 d'agos de 1942. ccY yo os digo: {es que exis e la paz? Yo niego la exis encia de la paz. Cuando 10s iempos son anquilos, cuando la paz eposa sob e nues a nación, cuando c ee nos ecibi una apa en e sensación de calma, es cuando se es án o mando las e npes ades que an a desca ga sob e las naciones. Unidad y disciplina es adicional exigi las a 10s Ejé ci os co no base indispensable pa a la ic- o ia; yo os digo que hoy hace al a mucho más: que es a unidad y es a disciplina que an es e an a ibu os cas enses, se con ie an en no mas pa a la nación. iDesdichado el país que quie e a on a la gue a sin ene los!)) Sa agossa, 3 de desemb e de 1942. <<Pape s,: Re is a de Sociologia en una nisma di ección, y a aquel que dude o acile, a óllese po las masas, po que la sang e ue ida, . . (a olzado as o aciones impiden oi el inal de la ase).)> [Valencia, 3 de maig de 1939.1 Pod íem p egun a -nos si el pensamen de F anco en o n del ipus de egim que p e enia es abli no ana a més enllh &aques es cons an s i cla- es e e encies a l'o d e, la disciplina, la je a quia, la ep essió, e c.. . Pod íem p egun a -nos, pe exemple, si no es oba en F anco explíci a- men econeguda la necessi a de cons ui un Es a o ali a i a l'es il dels impe an s a l'Alemanya o a la I hlia coe hnies. Una exhaus i a espos a a aques in e ogan ens po a ia més lluny dels lími s que m'he imposa en aques ebali. Em limi a é, doncs, a assenyala sin e icamen les p emisses essencials de les quals hau ia de pa i , al meu en end e, una espos a co ec a a aques a qües ió. P ime : cal eni mol p esen que el pensamen polí ic de F anco esul a eno memen con adic o i en allb e e en al ipus de egim polí ic que p e enia implan a . F anco no a eni o no a exp essa cap idea cla a i e ma al espec e. Excep e una se ie de p incipis bhsics que man enia ní ids i cons an s -pode pe sonal, absolu i i alici, au o i a isme, uni a , o d e, disciplina, je a quia- pel que a als al es ex ems sembla com si no ingués més que idees agues i, mol so in , con adic b ies. Així, en nomb oses ocasions, abans de 1942, a i ma que el seu egim és un egim o ali a i a l'es il del nazi o del eixis a? pe 6 ambé és absolu amen ce , enca a que so in oblida , que du an aques ma eix pe íode en no menys nomb oses ocasions negh qualse ol concomi hncia amb aques s egims." 27. Ci em com exemple les següen s pa aules: <{El nue o Es ado segui ; la es- uc u a de 10s egimenes o ali a ios, como I alia y Alemania. Se e es i ; de las o mas co po a i as)> (decla acions a Uni ed P ess, 27 de juliol de 1937). c Se á pa ecido al égimen de I alia y de Alemania en 10 que obus ezca el p incipio je b - quico, exal e el amo a la Pa ia, ealice la jus icia socialn (decla acions a New Yo k Magazine, 26 de desemb e de 1937). <(Se inspi a b, desde luego, en las no mas de I alia y Alemania, pmo con ca ac e is icas ne amen e nacionales, (decla acions a Uni ed P ess, juliol de 1937). aA un Es ado neu o y sin ideales le sus i uye el misional y o ali a io)> (Bu gos, 18 de juliol de 1938). 28. Així, pe exemple, en unes decla acions concedides a <(Candide, el 18 d'agos de 1938 -pe an , abans d'acaba la gue a- a i ma a: <<Las p incipios en que se inspi a nues a Re olución Nacional se basan, como ya le dije, en la noción de la ccpe - sona humana)>. Pa a noso os, la in eg idad espi i ual y la libe ad del homb e son alo es in angibles. Y he aqui 10 que di e encia ambién nues a doc ina de las doc- ina~ o ali a ias que odo 10 a ibuyen al Es ado, es es o 10 que da su ca ác e p opio, 10 que la especi ica de las demás doc inas L...] la concepción del mundo y de la ida Es e ca ác e ca ólico bas a ia pa a dis ingui del es a zsmo mussoliniano o del acismo hi le iano nues a Re olución Española que es una uel a in eg al a la e dade a Es- pa ia, una econquis a o a1.a El pe iodis a li p egun a desp és: a~En el o den in e- lec ual no hay iesgo de que el ge manismo expe zmen e un aumen o de p es igio Ap oximació a la ideologia del anquisme De e , F anco en un lapse escassamen d'un mes ha ia a i ma que el seu egim no e a un egim o ali a i pe nega -ho a con inuació i o na -ho a accep a poc més a d. En segon lloc, cal ad e i que, malg a que, ja abans de 1942, any en el qual les po encies de 1'Eix comencen a so i les p ime es g ans de - o es belliques, F anco ha ia olgu assenyala di e encies amb els dos egims o ali a is. De o es passades, els p incipis apo a s pel Dic ado pe onamen a la dis inció no són hlids en la mesu a que són p incipis que ai ni ell ideolbgic ambé es a en econegu s pels al es i gims o ali- a is, especialmen pel eixism~e - econeixemen le la <<pe sana humana^, espec e a la eligió, onamen en la adició, p e ensions de < e i able de- moc Acia)>. L'abskncia d'un cla acisme com a p incipi ideolbgic, absen en g an pa ambé en el eixisme, no po se i com a gumen pe a i ma que un egim no és o ali a i. En e ce lloc, ha de eni -se en comp e que, malg a les e e kncies de F anco al o ali a isme de ipus eixis a i 16:s nomb oses disposicions legals que p e enien, ins i o explici a men ^ coope a en la cons ucci6 d'un egim o ali a i, a la p hc ica, aques s p incipis i aques es mesu es, que sens dub e exis i en, no ingue en més que uns e ec es mol limi- a s. Pe 6 aques és ja un ema di e en del que ens ocupa. C ec, en de i- ni i a, que po a i ma -se que el pensamen polí ic de F anco no coinci- deix plenamen amb la ideologia eixis a, malg a que en p en ce s elemen s (especialmen en la e sió alangis a del eixisme). De e , a la p hc ica al- guns dels mecanismes que podien ha e se i pe cons ui un Es a o a- li a i de ipus eixis a -pe exemple el Pa i únic-- a en queda inu i- li za s pe olun a mani es a del Caudillo. Pe b, com deia abans, l'anhlisi del egim anquis a són ja <{ igues d'un al e pane >>. en e 10s espaiioles? dnica y exclusi amen e en casos de indi idualidades aisladas - espon F anc- y es o po azones cien í icas o écnicas an es que po a inidades espi i uales. Nues as concepciones del mundo, nues as adiciones nacionales, nues os ca ac e es son demasiado di e en es pa a que pueda es ablece se jamás un con ac o en p o undidad. Nues o Mo imien o no co e pelig o alguno de su i de o maciones ex anje as. Tampoco co e el pelig o de < ascis iza se* y menos de c ma xis iza sew. 29. En e els ex os legals de més impo an elleu en els quals el legislado quali ica de o ali a i el kgim anquis a, hau ia de cl a : el Dec e o de Uniíicación, el Fue o del T abajo, la Ley de P ensa de 24 d'ab il de 1938: També poden se i d'exemple d'aques a olun a d'o gani za un Es a o ali a i: l'o d e de 30 d'oc ub e de 1937 en la qual en e al es coses s'a i ma: uHas a an o que 10s abajos encami- nados a da la o ganizaci6n adecuada al nue o Es ado o ali a ios o l'o d e de 14 de desemb e de 1938 en la qual ex ualmen s'es ablia: ahiien as se o ganiza con ca ác e de ini iu0 el Es ado o ali a ion o el Dec e de 22 d'ab il de 1938 que com a conseqi2ncia de les c ansias o ali a i as^ del nou egim, 1'6nic que pod h concedi indul s o dec e a amnis ies se & d cap de YEs a . 3 c Pape s,: Re is a de, Sociologia e) Uni a o <cha monisme)> econdmic i social. En e ce lloc el p in- cipi d'uni a sipi ica uni a econbmica i social o, més p ecisamen , ha - monia en e o s els ac o s i elemen s que pa icipen en la p oducció. Ca- dascun d'aques s ac o s no són més que simples ~b ganss, je a quicamen i ha mbnicamen a icula s, al se ei del g an i únic o ganisme de la Pi ia, en aques cas ep esen a en la icEconomía Nacional)>. En on de la compe encia disg egado a del libe alisme i en on del ma e ialisme disg egado de la llui a de classes <(in en ada)> [sic] pel ma - xisme, el anquisme p e én p esen a -se com una e ce a i supe ado a op- ció -el e ce isme u bpic del qual pa la Ma sal- basa en la neces- sa ia ha monia en e o s els ac o s de la p oducció, subo dinan els seus in e essos pa icula s a un in e es sup em i suposadamen uni a i i supe io que és 1'in e i.s de la Ph ia: <(El hecho de que la economia libe al, mon- ada sob e oda clase de in e eses en lucha, haya in adido el campo de las ag upaciones sindicales, impuso la impe iosa necesidad de encuad a las nue as o ganizaciones sindicales den o de la polí ica del Mouimien o, que, e i ando el e e decimien o de las iejas semillas, asegu en la es echa co- labo acidn de cuan os in e ienen en la p oduccidn, subo dinando sus in e- eses a 10s sup emos de la Naci6n.n [Mad id, 18 de juliol de 1942.1 La idea d'ha monia, de comuni a de la p oducció i de subo dinació als in e essos sup ems de la Pa ia, apa eixe a amb insis i.ncia en nomb oses disposicions legals. E! pa oxisme de la eo ia < ha monis an i, alho a la més cla a exp essió de la se a úl ima uncionali a , es a pa en en la següen ci a: <(Unos alsos p incipios os alzaban [es e e eix als ob e s de la Co- unya] con a el capi al, sin deci os que había una Pa ia que es aba po encima del capi al y del abajo [. . .] hemos de impone disciplina po que sdlo con ella y con la colabo acidn es echa del emp esa io y del ob e o puede implan a se una jus icia.)> [La Co unya, 22 de juny de 1939.1 Les ci es e e ides al cc e ce isme u bpic, són innomb ables, egeu, com a sim- ple mos a, aques exemple: <(Hemos enido que comba iu, an o 10s ópi- cos libe ales de p opiedad absolu a y omnímoda, como el concep o mesiá- nico ma xis a de la sis emú ica des ucción de las iquezas.>> [Mad id, 10 d'oc ub e de 1943.1 De les ambé innomb ables ci es sob e el < ha monisme econbmic)> ecullo la següen : <(La economia sabéis que es un odo a mó- nico en el que eina un equilib io que no se puede impunemen e pe u ba , y cuando es e equilib io se des uye, con la pé dida de la iqueza iene la uina y la mise ia pa a odos.)> [Discu s als <(p oduc o es españoles>> amb mo iu de la es a de l'exal ació del eball. Mad id, 18 de juliol de 1942.1 Les conseqüi ncies d'aques es p emisses són di e ses. En p ime lloc, el plan ejamen < nacionalis a)> del anquisme - o subo dina a la <cunidad nacional)>- po a, com hem is -jun amb al es ac o s- a op a pe Ap oximació a la ideologia del anquisme una polí ica econhmica de ipus au d quic. En segon lloc, pe aconsegui I'ha monia i la subo dinació a I'in e ks gale al, 1'Es a ha d'o gani za i o dena I'ac i i a econbmica. D'ací l'in e encionijme es a al an onamen- al en la polí ica econbmica de pos gue a. li, pe úl im, cal e eni que el p incipal ins umen pe o dena i in e eni en L'economia que u ili za i I'Es a se 2 el Sindica , l'o gani zació sindical de l'economia. És pe aixb que es a pode quali ica --si bé que amb ce a imp ecisió- el <(Nou Es a )> com un Es a sindicalis a o Nacionalsindicalis a com l'anomena a el ma eix F anco en unes decla acions a La P ensa el 1937. De o es pas- sades, el sindicalisme e ical no es a limi a a se un dels ins umen s de la polí ica in e encionis a de PEs a , sinó que pa allelamen desen olupi una asca de mol més g an anscendencia: el con ol es ic e dels ob e s als qui p k iamen se'ls ha ia des u'i els seus p opis o ganismes de ep esen- ació i de p e~sió.~" El co po a i isme ca blic, el adicionalis a i el alangis a es combina- an sense g ans di icul a s a l'ho a de bas i l'o gani zació sindical. Ob ia- men hi hague en ensions in e nes en e aques es endsncies pe b mai a en a iba a I'ex em de posa en pe ill l'o gani zació ni, pe descomp- a , el kgim. Segons les e apes es p sA més o menys km asi en l'un o l'al e dels models p oposa s, pe b sob e o es a en po encia al mixim els in- dub ables pun s de con ac e que exis ien en e ells. Pe b ep enguem el il del nos e discu s Deia més amun que el anquisme pa ia d'una p e ensió <c e ce is :l)> en e el capi alisme i el so- cialisme. No cal insis i , pe ob i, en el e incon es able que a la p hc ica 1'Es a anquis a ac ui com a ga an -< e icap> o no és ja una al a qües- ió- del capi alisme. El que si old ia posa de mani es és que pe poc que s'ap o undeixi el pensamen de F anco. es eu ben cla amen que el seu <( e ce isme)> no és <(pu )>. La se a opció pe una de les dues al e na- i es es i palesa des d'un p ime momen i a ana e o can -se amb e: emps. La se a c í ica al comu ~isme -al qual quali ica d'an iespanyol- 6s o al i adical. El ca hc e es ic amen con :~ e oluciona i del cop dd'Es a i del Regim, an es egades nega pels seus apologis es, mai no ou dis- simula pel Dic ado . Aques és un es o c cla i icado que ce amen li hem d'ag ai : <(La e olucidn comunis a omen ad~ po las al u as del po- de , habia es allado, y el Ej ci o, haciéndose ecu del sen i de odos los espa ioles hon ados, en cumplimien o de un sag udo debe pa a con Dios 30. Sob e aques ema esul a in e essan la esi de M. A. Apa icio, <<La uncio- nalidad polí ica del sindicalis no espoñol. 1936-19d1Js, que segons les me es no ícies es a a pun de se publicada. epape s>>: Re is a de Sociologia y pa a con España decidió lanza se a su sa1 ación.n [Bu gos, 18 de juliol de 1937.1 < Luchamos po libe a a nues o pueblo de Zas in luencias del ma xismo y del comunismo in e nacionales, que se in oduje on en nues o país pa a hace de España una sucu sal del bolche iquismo mosco i a [.. .IM ccO a de las ca ac e is icas que desencadena con a nues o égimen una campaña ígida y sis emá ica de calumnias es su inquie ud [sic] an e el co- munismo. Nues o an icomunismo no ha sido un cap icho, sino una nece- sidad; pa e de un hecho español que no puede desconoce se; nues a lu- cha po libe a a España de 10s pode es ocul os que amenazan des ui la, y en e ellos el comunismo ocupa luga p eponde an e. El comunismo como sis ema es pa a noso os la negación de odos 10s p incipios que sos iene la eligión Ca ólica, la des ucción de un o den económico log ado con la apo ación y sac i icio de gene aciones du an e siglos; la negación de la Pa- ia en su sen ido de dimensión his ó ica y la es a a más g ande en el o den social.)> [Mad id, 17 de juliol de 1945.1 Aques a isió con a e olucionl ia del cop d'Es a a ia s'es end ii a una idea de de ensa de o a la ci i- li zació occiden al amenacada pel <( i us bolche ique)>: <(Se a a de una ase de la e olución bolche ique; que eniendo po escena i0 nues o so- la , nos co esponde al paladinaje de una e, una ci ilización y una cul u a, g a emen e amenazada po 10s p incipios ojos comunis as [que] log a on en eb e o de 1936, ocupa 10s eso es del gobie no, o eciendo a Rusia la bolche iquización de Espnña. He aqui el po qué nues a con ienda ebasa 10s limi es de 10 nacional pa a con e i se en C uzada, en Ca que se deba e la sue e de Eu opa.)> [18 de juliol de 1938.1 <(Es amos empeñados en una C uzada con a el comunismo E...] 10 mismo que España sal ó la ci iliza- cidn mundial en la ba alla de Lepan o, aho a ha emp endido o o ac o bis- ó ico semejan e.)> [Decla acions a Collie s, 7 d'agos de 1937.1 En can i, la c i ica al capi alisme és mol més ma isada. En eali a , no c i ica el capi alisme a anCa sinó el manches e ih p ecisamen pe pode -li oposa , pe exemple, un in e encionisme es a al, plenamen accep a en el món capi alis a de lli.poca. És ben ce que F anco assegu a que el Mo imien o és ob a de o s i pe a o s. En bene ici de o es les classes socials: <(Nues o Mo imien o ino a ae la paz y la he mandad a odos 10s sec o es españoles. A las cluses amenazadas de sucumbi , sume gidas po las masas, desbo dada la segu idad de sus idas y el dis zd e unqui10 de sus pa imonios. Y a 10s injus amen e mal a ados, la ce eza de una ob a social p og esi amen e ea1izada.n [Pad ón, 19 d'agos de 1942.1 Pe b, malg a sos eni que és <cel Mo imien o de la España en e an, explica mol cla amen que aques é com a inali a el <( es au a y es ablece la e dade a España)>: <(Quie en deci que yo soy una hechu a de la Espa ia capi alis a, de la nobleza y de Ap oximació a la ideologia del anquisme els no ca blics no són e i ables espanyols: c Nuc?s o Es ado ha de se un Es ado ca ólico en 10 social y en 10 espi i ulal; po que ca ólica ha sido, es y se á la e dade a España.~ [Decla acions a N ws Se ice, no emb e de 1937.1 <(El gobie no nacional [. . .] ha sab,ido con ua es a esa ob a que po se an ica ólica es an iespañola [...I no es España ni son e dade os españoles 10s que obedeciendo consignas e,x anje as, quema on 10s em- plos del Seño .)> [24 de juny de 1938.1 <(Noso os somos ca ólicos. ¡En España o se es ca ólico o no se es nada.)> [Decla acions a Candide, 18 d'a- gos de 1938.1 Pe consegüen , el ~ oblemss eligiós ambé queda de ini i- amen esol : <(En España no hay p oblemas eligiosos, pues lo o didad del país es ca ólico. n [Decla acions a Gace a de 17 anc o , juliol de 1937.1 Gs indub able que mol s e s de ce s co en s ca hlics, incula s als p opagandis es i als cedis es en gene al aixi' con1 als sec o s més in eg is- es del Bloc Nacional i als adicionalis es, a en in lui en el pensamen anquis a, l'ha monia social, el co po a i isme :n pa adop a en el sin- dicalisme anquis a, l'eli isme i la idea de .c jus icia social)>. En de ini i a, po sos eni -se amb o a segu e a que els elemen s apo a s pel <(ca o- licisme>> a la ideologia anquis a són nomb osos i de ascenden al impo - incia. De e , ja s'ha epe i mol es egades, el anquisme és essencial- men la mix u a del pensamen ca blic adicional -i co po a i is a- amb els p incipis eixis es apo a s p incipalmen , enca a que no exclusi amen , pel alangisme (que p hiamen els ha ia passa pel amís de la <( adició)>). Les exp essions < nacionalca olicisme~> o eixisme c( ailuno)> 36 énen a se una o ma g i ica de designa aques doble componen de base del an- quisme i, en el ons, la mani es ació ex e na d'un el: lla gamen ca ac e- ís ic de la his b ia d'Espanya des dels Reis C:a blics: 1'alianc;a en e el on i l'al a , que no solamen es mani es a en el supo ideolbgic mu u, sinó en una iden i a &in e essos ma e ials -de an igiques conseqiii n- cies. El gene al F anco explica a la se a simplis a mane a la impo incia concedida a I'elemen <cca blicn: i Nues a poli ica enia que [ . . . 1 descansa en e dades e e nas. Y és as ue on: la ley de Dio.~, el se icia de la Pa ia y el bien gene al de odos 10s españoles [...I YCI pedi en aquellos momen- os la ayuda de Dios pa a e cla amen e el' ho izon e de nues a Pa ia.)> [Mad id, 27 de ma c; de 1942.'] <<[Del E ~ ngeljo] se pueden saca odas las enseñanzas y odas las no mas. Nues a poli ica en él ha encuad ado su a ole a in o ni iones C...] quie * deci que el Es pado ue o se inspi a en el esp i u adicional en Españ~, y conco da á con la Iglesia las conside aciones y el ampa o que le son debidos),. 36. Aques a és la g h ica i i bnica quali icació que del anquisme an B. Ol a i A. de Miguel en el seu ja ci a a icle. 43 I ((Papess~: Re is a de Sociologia e dad, ese E angelio odo jus icia y sabidu ia que nos manda ama al p o'- jimo como a noso os mismos.)> [Málaga, 9 de maig de 1943.1 La Doc ina de 1'Església i 1'E angeli són la base del p e es <( e ce isme)>. Ells o e eixen l'al e na i a al libe alisme i a la democ hcia: <(Un Impe io le an ado sob e 10s p incipios eminen emen e españoles habia caído al empuje de la Enci- clopedia y de las ideas masónicas. Necesi úbamos, po 10 an o, ol e po 10s ue os de nues a doc ina ca ólica y po el camino de nues as glo io- sas adiciones, oponiendo a la democ aci s o malis a y gú ula aquella o 8a que dimana del E angelio y de nues as adiciones p ác icas.)> [Vallado- lid, 20 de maig de 1945.1 Pe b, com ad e íem an e io men , ambé o e ei- xen I'al e na i a al ma xisme: <(En a ias ocaszones he epe ido que habia- mos en ado en una nue a e a de 10 social, que o se ealiza bajo el signo de nues o E angelio o se án la hoz y el ma illo 10s que la p esidan. > [Valladolid, 20 de maig de 1945.1 Com és ben conegu , el cop d'Es a i la gue a ci il es con e i en, amb el econeixemen exp és de la je a quia eclesib ica, en una i C uzada)> en de ensa de la Religió ca blica i -enca a no se sol econeixe - de la se a Església, una de les g ans bene icih ies d'aques episodi bdlic de la llui a de classes: <([La gue a u o po obje i o] la de ensa de la ci iliza- cidn, de man ene una cul u a c is iana, de man ene una e ca ólica y de man ene la al es ilo de Don Quijo e.)> [Bu gos, 1 &oc ub e de 1937.1 <<Nues a gue a no es una gue a ci il, una gue a de p onunciamien o, sino una C uzada de 10s homb es que c een en Dios, que c een en el alma humana C...] que luchan con a 10s homb es sin e, sin mo al, sin nobleza, de aquellos que quie en la semana de 40 ho as con sala io de 80, sala ios en de imen 0 de 10s ob e os an iguos y elegides., [Decla acions a L'Echo de Pa is, 16 de no emb e de 1937.) Pe úl im, a l'es il del més clhssic pensamen eacciona i, aques ca o- licisme de l'Es a , que és un dels seus pila s bisics i el seu p incipal ins- umen de legi imació, compo a un cla p o idencialisme, que es mani- es a en una isió absolu amen p o idencialis a de la his b ia, especialmen de la his b ia espanyola ecen i una mani es a legi imació p o idencia- lis a de la unció i els pode s del Caudillo. En aques sen i s'a i ma que ala C uzada>> ou el complimen d'una missió sob ena u al: <(Un Ejk ci- o [. . .] deseoso de cumpli su misión casi sob ena u al.^> [I8 de juliol de 1937.1 Pe aixb l'ajuda di ina és cons an : <(Con amos con la ayuda de Dios [pa a ealizo la " e olución española"], pe o mucho hemos de po- ne odos de nues a pa e, imbuidos de un eligioso sen ido del debe .~ [P ime ani e sa i de la Uni icación. Sa agossa.] < Y es que España es la nación p edilec a de Dios, sus g andes se icios a la Iglesia, po ningún pueblo igualados, no podian queda sin ecompensa; po ello, en medio de Ap oxi.maci61 a la ideologia del anquisme sus g andes c isis, no le al ó jamás su pode osa ayuda. He aquí la base y el po qui de 10s hechos milag osos de nues os an iguos capi anes, di ícil- men e comp ensibles po la in eligencia humana., que son mues a cla a de la p o ección di ina.)> [El Esco ial, 3 &oc ub e cle 1942.1 La isió p o idencialis a, eoc h ica -i pe an , idealis a- de la his- b ia3' que es e lec eix cla amen en la segona pa de la ci ació an e io , po comple a -se amb la seguen ex e a del discu s p onuncia pe F anco en e o na la elíquia del aSan o Ros oxb: <(Z?~ e ac o iene una ue za simbólica: la del esca e de zlna e comp ena'ida >n el esca e de una Pa ia. No se ha analizado en Espaiía el mo i o de es $$ pé didas, la azón de la pe eg inación de sus eliquias, el po qui de es os despojos. Todos 10s episodios de la ida de 10s pueblos, y más /os que ocan a la e, ienen su p oceso y su azón: po eso o es un cap icho el su imien o de una nación en un pun o de su his o ia; es el cas igo espl; i ual, cas igo que Dios impone a una ida o cida, a una his o ia no limpia [. . .] noso os hemos is o como se des ia la his o ia de España, y cuando pa ece hundi se, siemp e esu ge po la acción de Dios, que la le an a en sus po aciones.)> [Jaén, 18 de ma c de 1940.1 c Dios en su in ini a sabidu ía, pe mi ió el g an ensayo comunis a, con sus 25 años de escla i ud, de humb e y má i es.)> [Valla- dolid, 20 de maig de 1945.1 Quin pa allelisme més pe ec e amb el p e idencialisme eoc h ic dels con a e oluciona is ancesos --de Mais e, Bu ke ...- quan conside en la e olució de 1789 com un chs ig en ia pe Déu pe sanciona els peca s dels homes! Na u almen aques p o idencia- lisme ambé es e e eix a la se a missió: <(En es e ins an e, en que Dios ha con iado la ida de nues a E'a ia a nues as manos y pa a egi la [...I la ob a uni icado a que nos exige nues o pueblo y la misión po Dios a noso- os con i~da.)> [Salamanca, dlisc s amb moiiu dle la uni icació.] De o es passades, cal econeixe que la je a quia de l'Església mai no a deixa de omen a -li aques a p e ensió. Reco dem, pe exemple, que Gomh conside a a F anco com el <(digno ins umen o de sus planes p o- idenciales [es e e eix als de Déu] sob e la Pa ia que id )>. 1 Epíleg Al meu pa e , o eball, pe més ex ens i p o und que es p e engui, es a semp e incomple o, di en al es pa aules, deixa semp e al seu ma ge elemen s i en ocamen s coniplemen a is que llau ien pogu abo da -se. L'a icle que el pacien lec o acaba de llegi , no cal ni di -ho, no cons- i ueix pas una excepció a aques a egla. C'am s'bau h pogu comp o a , I 37. Vegeu Ma sal, op. ci ., p. 160. ~ Pape sn: Re is a de Sociologia aques eball é unes e iden s insu icikncies i limi acions. Algunes d'elles han so gi in olun h iamen al lla g de l'elabo ació del eball, d'al es ja ha ien es a p e iamen i olun l iamen accep ades abans d'inicia -10. Na u almen , hau ia es a in e essan anali za més cu osamen les espec- i es apo acions de les di e ses on s ideolbgiques en les quals beu el anquisme; com ambé hau ia es a in e essan -po se més que no pas l'en ocamen u ili za - de eu e les conseqü?ncies p hc iques &aques es p emisses ideolbgiques, pe exemple, el seu dex en la legislació i, ins i o , la se a aplicació p hc ica ... Pe b la inali a d'aques a icle e a més modes a. Pe aixi c ec que l'en ocamen emp a - an d'anhlisi com d'exposició- ha es a el més ú il de ca a a assoli la i a que m'ha ia p oposa en un inici que no e a al a que explica al més senzillamen possible -al més pedagbgicamen possible- els e s més ca ac e ís ics de la ideologia anquis a en la se a e apa undacional. De o es passades, la o ma un xic <(imp essionis a>> en la qual hem exposa el pensamen del gene al F anco exigeix una b eu ecapi ulació sin- e ica a i i e ec e de e de ini i amen pal s el il conduc o que hem ana seguin pe descob i els pun s cabdals del pensamen polí ic an- quis a. Recapi ulem, doncs: deiem que el pun de pa ida del pensamen po- lí ic de F anco po a ibui -se amb o a jus esa al concep e o ganicis a de Ph ia, de dila ada adició his b ica en el pensamen eacciona i espanyol. D'aques concep e es dedueix el d'uni a , p incipi blsic que es mani es a en es cla es essan s: en p ime lloc el concep e d'uni a es conc e a en la p oclamació d'una uni a nacional de la qual s'in e eix la necessi a d'un Es a uni a i i cen alis a. En segon lloc la uni a signi ica uni a polí ica o uni o misme polí ic, p incipi que implica necessh iamen el ebuig de la democdcia libe al que a unida a una p e ensió d'apoli icisme, d'un ce ecnicisme i, en de ini- i a, d'allb que quali ica en com a << uncionalisme o ghnic p ede e mina n que con e eix la polí ica en un a e de mino ies (d'ací l'eli isme) i a la pa icipació de la es a dels súbdi s -més o menys ic icis segons el g up social al qual pe anyen- en base a la democ hcia o ghnica. El man eni- men d'aques uncionalisme o ghnic implica a o cosamen l'exis kncia d'un Rkgim au o i a i basa en ds p incipis de disciplina i je a quia al més pu es il mili a . És més, ins al 1942 no solamen es de ensa la idea d'un kgim essencialmen ep esso , p eocupa p imo dialmen pel man enimen de l'o d e públic --en es en un sen i an ampli que po a a a la ep es- sió de la més mínima dissidkncia-, sinó que en nomb oses ocasions s'ad- oca a a o de la cons ucció d'un Es a o ali a i. De o es mane es, en aques pun el pensamen de F anco és especialmen con ús. Ap oximació a la ideologia del anquisme Pe úl im, la uni a o glnica de la Pl ia implica, pe al anquisme, una uni a econbmico-social c , millo , una ha monia social, e ce a ia su- pe ado a ensems del capi alisme i del socialisme. Na u almen , el man eni- men d'aques a ha monia eque eix un in e encionisme de ?Es a en la ida econbmica i social. El sindicalisme e ical en se l un bon mi jl. De o a mane a la p e ensió <c e ce is a)> no és gens cla a en el pensamen de F anco en la mesu a que, si bC s'oposa obe amen al socialisme, quan al capi alisme decla a sag a espec e pels seus p incipis onamen als. La <( e- olució nacionalsindicalis a)> p oclamada pel anquisme a la i desemboca & en una pa e nalis a polí ica de ccjus icia social)> llsasada en < el E angelio y la doc ina de la Iglesia)> a (can i de la qual els ob e s ha ien bb iamen de enuncia a o a ei indicació i a o s els seus ins umen s pe po a - la a e me: en de ini i a ha ien d'accep a --de bon o de mal g a - la disciplina i el con ol de I'Es a ; pel que a a les classes dominan s, la < e a- lució nacionalsindicalis a* suposa, en suma, l'accep ació obligada d'un ce in e encionisme es a al que, malg a c ea g eus dis o sions espec e al model de capi alisme adicional i g eus p oblemes a l'economia, a a a o- i els seus in e essos po encian , pe exemple, u11 p océs d'indus iali zació basa en una sob eexplo ació de les classes popula s. To a aques a cons ucci6 ideolbgica oba la se a culminació i legi i- mació en la decla ació solemne de 1'Es a anquis a com a Es a ca blic i en la isió p o idencialis a del. Regim i del seu C:audillo.