CONFLICTIVITAT
I
RUPTURA
EN
EL MATRIMQNI
Emili M. Boix
i
Sel a
amb la collabo ació de
Joan An on Ma ínez Manso
(Uni e si a de Ba celona)
Es ac a de la in ensa i gene ali zada c isi del ma imoni, de p o unda
i Bmplia epe cussió social, basan -se en documen a s es udis
i
idedignes es-
adís iques. Es desen olupa una ipologia de les si uacions d'exclusió, ensió,
con lic i i a
i
up u a que es donen en elació amb el ma imoni. Sin e-
i zada, és la següen :
a)
unions sense lligam ju ídic;
b)
con lic i i a en el
si del ma imoni:
c)
dobla ge en e la ida coniugal i unes elacions sexuals
,
,
"
>"
ex ama imonials;
d)
sepa acions me amen de e o a a és d'un con eni;
e)
sepa ació judicial o adminis a i a, man enin -se el incle;
)
no a con-
i ncia ixa amb e ce a pe sona;
g)
assolimen d'una sen encia de di o ci
incula ;
h)
ob enció d'una esolució judicial que decla i nul el ma imoni
o d'una dispensa que
el
deixi sense e ec e. S'inclou el esul a d'una anhlisi
sociolbgica e ec uada sob e una mos a de les causes de sepa ació conjugal
in odu'ides al T ibunal Eclesihs ic de Ba celona. en el oe íode
1968-1974.
Es des aca la impo ancia, a pa de conside acions ju ídiques, de l'exis-
encia d'un e i able amo psíquic
i
sexual, &una compene ació in el-
lec ual i a ec i a, que aci e i ablemen es able la unió ma imonial
i
que
pe me i de supe a les in luencies de i ades, en bona pa , de la massi ica-
ció, del ma e ialisme egois a i del consumisme, exis en s en la socie a capi-
alis a
i
que po en a la ensió, a la con lic i i a i a la up u a ma imonial.
Pape s: Re is a
de
Sociologia
12
(1979)
Can i en
la
concepció
del
ma imoni
El
ma imoni, mi ji de la més p o unda
i
comple a unió psíquica, í-
sica
i
social
i
on de ida
i
de goig, en e els ésse s humans, és ambé
I'o igen
i
la base de o es ensions i du s encamen s.
En e e i -nos
al
ma imoni en
el
p esen eball, dudim, en gene al,
a la o ma d'unió conjugal es able a en els pdsos que amb exp essió con-
encional,
i
ce amen mol discu ible, anomenem occiden als i que es o-
namen a, en p incipi, en una concepció c is iana.
En el
di
hbi , a pe den el seu ca hi e &ins i ució, amb els seus
objec ius
i
uncions ixa s i egula s. Tendeix a ésse conside a en la
eali a social, enca a que no sigui un e ju ídic en
el
seu o igen, en el seu
con ingu in ínsec
i
o mal, com un aco d basa quasi únicamen en una
in e acció pe sonal, de ecíp oca accep ació
i
es imació, p ojec ada e s un
mu u desen olupamen
i
una joiosa sa is acció.
Ja no espon, com mol so in succeya, a la olun a més o menys in-
e essada dels pa es, lligada eqüen men
a
c i e is eligiosos, d'es uc u a
econbmica, de p es igi social
i
ddhuc de pa idisme polí ic.
Fen e e hcia a aques e , que cada dia a quedan més limi a
a
un eco d del passa , Michel exp essa: < L'es uc u a de la amília adicio-
nal, els pape s i posicions dels seus memb es, les idees, els alo s, els mi es
ela ius
a
la ida amilia , e en p incipalmen consequ&ncia de la combi-
nació &una es uc u a econbmica en un ma c u al a caic
i
&una es uc u a
ju ídica donada que es ablia una o ma de e minada de ansmissió de la
p opie a . La combinació de o s aques s elemen s es uc u a a la amília
adicional.
)>'
Així ma eix s'han supe a , en bona pa , els ma imonis que e en e ec e
dels ci a s mbbils adicionals, ingu s en comp e pels ma eixos con aien s.
1.
Ci a
pe
Isido o Alonso Hinojal
en
La
c isis
de
la
ins i ución
ma imonial
(Ba celona: Sal a ,
1974),
p.
35.
185
-
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
Ac ualmen , enen un pape més impo an els ac o s de ipus psico-
lbgic, sexual, ideohgic i social. En aques sen i , Amando de Miguel ha
esc i : <&'ajus amen
i
la eali zació sexual depenen en un
50
%
de oba
la pe sona amb la qual ajus a -se o eali za -~e.)>~
Hom sos é que la unió ma imonial pe eni un supo de e mesa
i de con inul a s'ha de basa en una mú ua, ecíp oca, au kn ica
i
amo osa
a acció sexual
i
psíquica, en de ini i a en una p o unda dependkncia
a ec i o-sexual; en unes ac i uds pe sonals que possibili in una cc40 dinació
i
una ha monia supe ado a, de con as os
i
possibles con adiccions; en
una onamen al coincidkncia, a desg a de na u als
i
obligades di e kn-
cies, en la concepció del món, de la ida
i
de la socie a
i,
en i, en
una ce a simili ud en l'accep aci6 de no mes i als
i
socials de compo -
amen .
The ese Benedik mani es a: <&'amo he e osexual és l'a acció en e
un home
i
una dona que han assoli un ni ell especí ic de madu ació indi i-
dual
i
que es necessi en mú uamen pe a comple a -la.03
En de ini i a, es endeix
al
e que el ma imoni sigui una elació
in e pe sonal ín ima que supe i, din e les limi acions que la na u alesa im-
posa, I'aYllamen i la soli ud a la qual o s els homes es em o ca s
i
acili i
la o mació i la con inui a d'una <(in ima comuni a de ida
i
d'amo )>,
com ha p oclama 1'Església ca blica en un dels ex os del Concili Va i-
ch
11:
En el sen i indica , Hun ha esc i : {{Doncs, si
bé
el ma imoni ja
no é
el
supo es uc u al de la eligió, la comuni a , la llei o la necessi a
p hc ica, a ui exis eix un al e ac o que a de l'exclusi i a
o
de l'apa enca
d'exclusi i a quelcom mol impo an ; em e e eixo a la soleda
i
l'da-
men de la ida mode na, que c een en l'home
i
en la dona una onda
necessi a de pe Bnye a algú
i
de eni amb aques algú un llas em*
cional.
2.
Amando
de
Miguel,
Sexo, muje
y
na alidad en España
(Mad id: Cuade nos
pa a
el
Diálogo, 1974),
p.
14.
3. En F om, Ho kheime , Pa sons
i
al es,
La amilia
(Ba celona: Península,
1974),
p.
154.
4.
Concili Va ich. Cons i ucions. Dec e s. Decla acions,
Cons i ucid Pas o d sob e
I'església en el m6n ú'a ui
(Mad id: BAC, MCMLXVII),
p.
315.
5.
Mo on
Hun ,
La
conduc a sexual, hoy
(Ba celona: EDHASA/SUDAMERI-
CANA,
1978),
p.
287.
Con lic i i a
i
up u a en el ma imoni
Tensions ma imonials
El e de les disco dances o ca gene ali zades en el si dels ma imonis
és de icil cons a ació. C eiem que, en I'imbi del nos e país, una pa es
desen olupen en una adequada ha monia. Una al a pa , es ole en, s'a-
guan en i se supo en pe la u ina, els con encionalismes socials, les con-
iccions eligioses
i
mo als, les exigkncies ju ídiques, els in e essos ma e-
ials o pe eni uns ills comuns que sal en
o
dissimulen, en ce a mane a,
la manca d'uns incles més sblicds i p o unds. Aques es pa elles enen an
sols una apa enga de no mali a . En un e ce sec o , s'ha p odu'i en e
els cbnjuges un o encamen en els sen imen s, en les idees
i
en els
compo amen s, que ha ingu com a conseqükncia la up u a de la ida
comuna.
Són nomb osos els ac o s que po en a la dissociació ma imonial.
Bisicamen , són els con a is dels elemen s que hem indica com a cons i-
u ius &una e ma, equilib ada i con inuada elació in e pe sonal. Lla o s
la descon ianga, la con adicció, la insegu e a , la desespe ació, el con lic e
i la llui a, en les se es di e en s o mes i ma isos ocupen el lloc de I'en esa i
la coope ació que abans es dona en. La in imi a
i
la con inz a , psí-
quica, sexual, in ellec ual, emo i a, i al, c eado a i espe angado a, s'han
pe du .
Aixi,
conc e amen é com a e ec e l'exis kncia de ensions, inciden s
i
iolencies mo als i ins ísiques
i
que en in en
joc
e ce es pe sones
--ce cades, obades o p o ocades- que enquen la uni a i l'exclusi i a
ma imonial. No es ac a de les c isis, que es donen en o s els ma imo-
nis, sinó quelcom que no malmen és dehi iu
i
insupe able. Abans es do-
na en ce es ac i uds de esignació que ac ualmen són excepcionals.
Tipologia
de
les c isis en el ma imoni
a)
Unions es able es amb una ce a pe mankncia sense incle ju ídic.
b)
Con lic i i a eqüen en la con i encia en e-els esposos que, a des-
g a de o , con inua.
c)
Dobla ge de ida, consis en a conse a apa en men la no mali a
ma imonial, pe una banda,
i
pe al a, incó e en in ideli a s acci-
den als
o
en amis ancamen s d'una ce a pe mankncia.
d)
Rup u a p o unda de la ida conjugal, amb la co esponen sepa ació
de e , sense cap o mali a , mi jangan un con eni p i a o p o oco-
li za da an de no a i.
<<Pape sa: Re is a de Sociologia
e)
Assolimen de la sepa ació conjugal a a és &un p ocedimen suma i
o adminis a iu o a conseqükncia &un p océs con enciós, sense pos-
sibili a d'un nou enllas que pugui eni alidesa ju ídica.
)
No a con i kncia, a desg a del man enimen del incle ju ídic, amb
una al a pe sona di e en &aquella amb la qual s'ha con e ma-
imoni.
g)
Assolimen d'una esolució judicial de di o ci incula amb d e
a
un
nou ma imoni.
h)
Ob enció &una sen kncia judicial en la qual es decla a nulla la unió
ma imonial o d'una dispensa que deixi sense: e ec e el ma imoni. En
ambdós casos es econeix l'es a de sol e ia
j,
pe an , la possibili a
de con au e un nou enllas.
a)
Unions es able es amb una ce a pe manencia sense incle ju ídic.
Responen a la concepció que la unió en e home i dona és quelcom de ca-
hc e p i a , ex ao dinh iamen ín im, essen pe an ma k ia en la qual
el
pode públic no é cap jus i icació pe in e eni -hi. El onamen de
l'enlla~ pu amen pe sonal es basa en l'amo
i
l'a ac iu mu us
i
que
ha
de du a ins que aques s elemen s es man inguin. Els seus an eceden s es
oben, en ce a mane a, en el ma imoni <(a p o a)> o c(d'assaign admks
en di e sos paisos.
La socie a ac ual ole a aques ipus de elació més o menys pe ma-
nen , es esa en mol s ind e s, quan es ac a especialmen de pe sones
jo es, que es an uni s pe un amo ecíp oc i que,
en
p incipi, no es olen
lliga d'una o ma pe manen . Engels conside a <que el ma imoni és mo al
únicamen quan es basa en "l'amo compa i '' i que deixa &ésse -ho quan
l'es ima desapa eix)>.6
Es po dona un exponen de l'ac i ud dludida man inguda pe mol s
jo es sob e la unió conjugal es able a amb una ce a pe mankncia, sense
incle ju ídic.
Po oba -se en el esul a de la in es igació sociolbgica que es po h
a
e me a la Facul a de Ci ncies Econbmiques
i
Emp esa ials de la Uni-
e si a de Ba celona, so a la di ecció del so asc i i de la p o esso a Anna
Alaba , en
el
cu s 1975-1976, sob e <(El ma imoni
i
les elacions a-
milia s)>.
S'inclogué la següen p egun a: <(Si c eus que
el
ma imoni és ade-
qua a les necessi a s que la socie a ac ual é plan ejades, ¿quines c eus
que són les possibili a s que pod ien ésse idbnies:
a)
pa ella amb unió
6.
Engels,
El
o igen de la a nilia, la p opiedad p i ada
y
el Es ado
(Mad id:
Ayuso,
1976),
p.
23.

Con lic i i a
i
up u a
en
el ma imoni
Uiu e, sense comp omís de du ació (poc es able);
b)
pa ella amb unió lliu e,
mol es able; c) que no exis eixi pa ella; d) al es possibili a s?)>
El 21
%
con es a en: <{pa ella poc es ableu; el 16
%
<{que no exis eixi
pa ella)>
i
1'11
%
< al es possibili a s)>. En e aques s da e s, l'apun ada
amb majo eqii ncia ou <(la comunan. En o al, el 48
%
s'oposa en a la
pa ella es able.
El
qües iona i ha ia es a dis ibu'i de la següen mane a: 384 o en
epa i s en e els alumnes de p ime cu s (gene al i emp esa).
Aixb
supo-
sa a una mos a del 12
%
sob e el o al d'alumnes ma icula s en el
cu s. 123 es epa i en en e els alumnes de cinqu cu s. Equi alia a una
mos a del 50
%
dels alumnes ma icula s.
La mos a, e iden men , e a ep esen a i a.
Els qües iona is ecolli s o en: 244 en e els de p ime cu s
i
123 en-
e els de cinque.
En l'es udi e ec ua en e els es udian s del Dis ic e Uni e si a i de
Salamanca (Uni e si a Pon i ícia
i
Uni e si a Es a al), a la p egun a de
<{Si la millo mane a de con iu e dues pe sones de di e en sexe és el ma-
imonin, les espos es o en les següen s: dones, en desaco d el 39
%
i
mol en desaco d el 20
%;
en els homes, en desaco d el 36
%
i
mol en
desaco d el 18
%
?
El
conjun d'es udian s e a de 14.210. La mos a es a
e sob e 990 pe sones, amb una ep esen a i i a del 7
%.
Es an eb e
702 espos es, que ep esen a en el 71
%
dels qües iona is dis ibui s.
b) Con lic iui a eqüen en
la
con iukncia en e els esposos, que
a
desg a de o , con inua. Es an en més eqüen s
i
més es eses les di icul-
a s i els desaco ds en el si dels ma imonis.
La incompa ibili a de empe amen s, les di e encies d'eda , els con-
as os en els ni ells cul u als i socials, les di icul a s econbmiques, les dis-
co dances ideolbgiques, la in iuencia de e ce es pe sones i en un g au mol
acusa els desajus amen s sexuals, en e al es que hi cab ia ci a , p oduei-
xen o es ensions que an di ícil i dolo osa la con i encia en e els es-
posos. Pe aons eligioses, k iques, con encionals, pel emo a les com-
plicacions &un li igi judicial o pel que es conside a el bé dels ills, es con-
inua con i in . En aques s casos és impossible oba es adís iques
que p ecisin el nomb e, enca a que sigui ap oxima , de ma imonis a ec-
a s.
7.
Manuel Gu ié ez Cal o,
Sexualidad de 10s uni e si a ios. Conduc a sexual
elacionada con a iables psicológicas, sociológicas
y
ac i udes
(Salamanca: Es udian es
y
P o esionales de Psicologia Asociados,
1978),
p.
47.
c Pape sn: Re is a de Sociologia
Pe sones dedicades a aques es qües ions -psicblegs, sociblegs, ad o-
ca s, sexblegs, sace do s, e ce e a-, poden pa la de si uacions en quk es
oben del ipus indica en les se es in es igacions
i
consul o is. Pe al a
banda, s'ha de eni en comp e que la majo pa de ma imonis amb en-
sions, dissimulen les ci cums hncies dolo oses en quk iuen i, pe an ,
no pode 1 ésse objec e d'es udi.
C)
Dobla ge de ida, consis en a conse a apa en men
la
no ma-
li a ma imani~2, pe una banda, i pe l'd a, incó e en in ideli a s acci-
den als
a
en amis angamen s d'una ce a pe man2ncia.
El e po espond e
a
mol es causes. Pe 6 en gene al és un exponen d'insa is acció d'un o
d'ambdós cbnjuges p o ocada conscien men o inconscien men pe algun
d'ells o ésse conseqü~ncia de l'a ac iu o in e es lliga a una e ce a pe -
sona. La si uació es a no malmen dolo osa pe pa del cbnjuge que no
inco e en el e , sigui causa o no, po se sense adona -se'n, d'allb que
ha
succe'i . En de e mina s pajsos
i
en ce s ni ells de
s a us
el e é una
ce a accep ació social.
Callejones, esc iu: <(Enca a als nos es dies no és mol es any oba
a Hispanoam ica homes que man enen dues amílies, l'una legal i l'al a
ex alegal. L'ex ao dina i d'aques cas (que mol s sociblegs, sob e o no d-
ame icans, no acaben d'en end e) no és el e de la duplici a de amílies,
sinó que la amília legal shpiga pe ec amen de I'exis ncia de l'al a
i
l'accep a apa en men sense es o q
i
ins sense gai e essen imen . Haig de
con essa que en p incipi aixb em so p enia i em causa a un ce eschndol,
ins que un dia una d'aques es esposes legals em donh la clau del mis e i:
"Jo sóc idel al meu ma i --em digué-
i
ell és un excellen p o ddo de
la nos a amilia. Els meus ills se an els seus he eus i nosal es enim la
posició social que ens co espon.
L'al a
és cosa
mol
En elació amb l'an e io men exp essa , es pod ien dona mol es
al-
es e e encies sob e I'al issim pe cen a ge de ills, ui d'unions ex a-
ma imonials en di e sos pdisos d'Hispanoamh ica. Segons He nando, Amk-
ica és <(un con inen jo e on hi ha milions
i
milions de nens abandona s
pe que un al íssim pe cen a ge són nascu s o a del ma imoni (les
213
pa s
a
la República Dominicana, la mei a
a
Venepela i
el
70
%
a
Panamh).
Solamen al B asil es calcula que hi ha deu milions de nens abando-
na s),?
8.
E.
Cailejones,
Amo ,
sociedad
y
sexo en el ma imonio
(Mad id: No e,
1971)'
p.
31.
9.
Be na dino M. He nando,
Los pasillos de Puebla
(Mad id:
PPC,
1979),
p.
16.
Con lic i i a
i
up u a en el ma imoni
d)
Rup u a p o unda
de
la ida conjugal, amb la co esponen sepa-
ació de e , sense cap o mali a , mi jancan un con eni p i a
o
p o oco-
li za da an de no a i.
L'inc emen de les sepa acions de e sense cap o -
mulisme és quelcom o sa es s com a conseqü ncia del encamen de la
ida en comú que es conside a impossible.
El
desconeixemen dels di e sos
p ocedimen s ju ldics, la comodi a i el menysp eu de o mali a s o icials,
el desig d'e i a al es ensions in e pe sonals, la descodiansa dels ju ja s,
l'es al i de les possibles despeses, la necessi a de oba un enca ilamen
immedia a la si uació
i
d'e i a un encamen de ini iu, són ac o s que
de e minen la up u a
al
ma ge dels hmi s judicials, de la con i ncia
ma imonial
i
sense documen ació i egulació de la p oblemh ica u u a.
Aques a és l'ac i ud més co en en e les pe sones pe anyen s als ni ells
sbcio-econbmics
i
cul u als més d bils. Aixb ambé es dóna com a en-
d ncia en e els ma imonis jo es, de les di e ses classes socials.
Al es ies pe e e ec i a la sepa ació es oben en un con eni esc i ,
pu amen p i a o p o ocoli za da an de no a i. En aques s casos es p e-
euen i es ixen clhusules que egulin p e e en men les qües ions elacio-
nades amb la cus bdia dels ills i el gim de isi es i es ades empo als amb
el cbnjuge que no els ingui no malmen amb ell, de e minació del que con-
inua & usan l'an ic domicili conjugal, gim econbmic en e ambdós i els
e e en s a la llibe a sexual.
En una enques a du a a e me a una mos a de
32
ad oca s c ma imo-
nialis es)>
el
qües iona i de la qual ou p epa a pe la Secció de Socio-
logia i Psicologia Ju ídiques del Collegi d'Ad oca s de Ba celona, dóna la
xi a de
3,6
sepa acions ex ajudicials de cada
10
ac ades en els seus
bu e s.'' En aques ma eix qües iona i i quan es ac a dels mo ius pels
quals aconsellen les sepa acions de e amb p e e ncia a les sepa acions
judicials es des aca en p ime lloc el c desig d'e i a ensions in e pe sonals)>
segui a o sa dis ancia pe c l'e i ació de up u a de ini i a)) i c cos del
p océss. També c eiem in e essan des aca en la ma eixa enques a que
igu en en els p ime s llocs, com a mo ius pe sonals pe aques ipus de
sepa acions,
el
ca hc e
i
el
e de no eni as.
Quan a la p o ocoli zació no a ial, el
80
%
dels en e is a s opinen
que el nomb e d'aques es no passa del
20
%.
Finalmen , els en e is a s
des aquen majo i h iamen que la ins au ació
del
di o ci incula i &un
c i e i més obe en ma ia de nul li a s se ia ac o de e minan pe dis-
minui aques ipus de sepa acions.
10.
a32
abogados ma imonidis as con es an a un cues iona io sob e sepa aciones
ma imoniales
de
hecho),,
Sociologia
y
Psicologia ju idicas
(Anua io
1974),
Ilus e
Colegio de Abogados,
p.
199.
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
e)
Assolimen de la sepa ació conjugal a a és $un p ocedzmen
suma i
o
adminis a iu
o
a conseqiikncia d'un p océs con enciós sense pos-
sibili a d'un nou enllac que pugui eni aldesa ju idica.
Aques ipus de
sepa ació és accep a pe 1'Església ca blica i ambé és egula en di e -
sos pdisos
al
cos a del di o ci incula . No adme : la possibili a &un nou
enllag que pugui eni alidesa ju ídica.
La legislació de l'Església, que ac ualmen és objec e de e o ma, ixa
com a causes legi imes de sepa ació de <(lli , aula
i
habi ació)> les següen s:
l'adul e i, I'educació aca blica dels ills pe pa &un dels dnjuges, la ida
de
i upe i
i
ignomínia, el g eu pe ill pe a 1'8nima o el cos, la desa enció
de deu es, les se ícies (mals ac es de pa aula
o
ob a), que acin la ida en
comú massa di ícil
i
<(al es coses semblan s,.
En o s els psiisos on no es 8 p e is el di o ci incula han augmen-
a mol aques a mena de sepa acions. Limi an -nos a Espanya, podem
inclou e la següen elació on es palesa l'augmen de causes in odu'ides i
les esolucions sob e elles en els T ibunals Eclesib ics.ll
Causes No a iba en índex de
Any in odu'ides Au o i zades Denegades a e me c eixemen
11.
José Ma.
Díaz
Mozaz,
Da os sociológicos
y
es ad s icos de la ac ual c isis
ma imonial
dins
Cu so de De echo Ma imonial
y
P ocesal Canónico, pa a p o esionales
del o o. Ponencias del
IV
Si nposio de Miemb os del T ibunal Eclesiás ico
(Salamanca:
Uni e sidad Pon i icia,
1977),
p. 21.
Con iiai i a
i
up u a en el ma imoni
G an B e anya (1962-1974): 438
%.
Holanda (1962-1974): 235
%.
Dinama ca (1964-1974): 400
%.
-
--
.'I
Polhnia (1950-1970): 300
%
.
Canadh (1968-1974): 300
%.
Bhlgica (1960-1974): 200
%
.
República Fede al Alemanya (1960-1 973): 250
%
.
Su'issa (1960-1974): 200
%.
Dinama ca (1968-1974): 200
%.
Finlhndia (1969-1975): 200
%
.
República Demm h ica Alemanya (1960-1974): 200
%.
Cuba (1968-1973): 200
%.
República Dominicana (1970-1972): 200
%.
EUA (1950-1974): quasi el 200
%.
En pocs anys, ha passa del 23,42
%
al
43,89
%.
h)
Assolimen d'una sen ncia judicial, en qu es decla a nujla la
unió ma imonial,
o
d'una dispensa que deixa sense e ec e
d
ma imoni.
En ambdós casos es econeix l'es a de sol e ia
i,
pe an , la possibili a de
con au e un nou enllac.
En
el
p ime cas, s'aconsegueix, pe la ia ci il
o eclesils ica, una sen hncia judicial que decla a inexis en el ma imoni,
pe que han al a equisi s o condicions blsiques pe a la se a alidesa.
En el segon, I'EsgIésia ca blica decla a sense e ec e les unions en les quals
no s'ha consuma el ma imoni.
Són poques, en el nos e país, les nulli a s ob ingudes a a és de la
ju isdicció ci il, ja que, enca a que han augmen a en els úl ims anys, és
mol limi a el nomb e de ma imonis con e s da an els Ju ja s no ecle-
sihs ics.
En l'lmbi de I'Església, són causes de ndi a <i e n les més im-
po an s- les segiien s: la incapaci a in ellec ual pe a comp end e el que
és
el
ma imoni; la manca de la llibe a
i
al es icis del consen imen ; la
impo encia an e io i pe pe ua pe
a
I'ac e sexual; g eus anomalies psiqui-
ques i sexuals; una o di e ses de les segiien s exclusions: de la uni a , de
la indissolubili a , del Sag amen i dels ills.
Na u almen , o es aques es causes han d'ha e exis i abans de <{con-
au e)> ma imoni.
En els da e s emps, a conseqühncia, en bona pa , del Concili Va i-
ch 11, exis eix una endencia en e els ac adis es
i
la Ju isp udhncia a
conside a la manca d'amo p e i al ma imoni. Pe a alguns, el e de
l'a no conjugal no é cap impo hncia ju ídica; al es ac en de conside-
a -10 com un
i
essencial del ma imoni, al es el enen com un elemen

<<Pape s)): Re is a de Sociologia
cons i u iu del consen imen i pe a al es és un objec e essencial del con-
sen imen ma imonial.
Alguns au o s conside en que. cal e isa el dogma isme ju ídic que
obliga a a e a -se a ó mules e es i que, en can i, cal in es iga en la
eali a de la ida ma imonial pe , en e o s, ana cla i ican idees i aco-
modan en cada momen el D e a la eali a exis encial. Que és necessa i
e isa la doc ina con ac ualis a del ma imoni i elabo a una eo ia pe -
sonalis a d'aques pa in dels p essupbsi s del Concili Va icii
I1
i, en con-
c e de la eali a de l'amo conjugal i de la in imi a de ida que aques
c ea, man enin -se la ideli a als p incipis essencials del c is ianisme.
L'Església ca hlica, com és sabu , concedeix excepcionalmen
i
amb
jus a causa algunes dispenses que deixen sense e ec e el ma imoni. La més
coneguda és la de <(ma imoni a i no consuma s, que espon a l'an iga
concepció segons la qual el ma imoni, essen hlid, no es ii o almen pe -
ecciona si no s'ha a iba
a
la unió sexual comple a.
En els úl ims anys s'han inc emen a in ensamen les demandes
i
sen encies de nulli a de ma imoni. A con inuació indiquem el nomb e de
causes in oduYdes,
de
decla ació de nulli a i denegades en di e sos anys:u
Causes Sen kncies ndex de c eixemen
Any in yodu?des la o ables Denegades de les causes in odu'ides
Manquen les dades co esponen s a Cani ies dels anys 1960, 1965
i 1974; les de Tuy-Vigo de l'any 1965 i de G anada, Valsncia i Valladolid
de l'any 1974.
22.
JosC
Ma. Díaz
Mozaz,
op.
ci .,
p.
169.
200
Con lic i i a i up u a en el ma imoni
Re e in -nos al T ibunal de Ba celona, hi incloem les següen s dades:u
Any
In odu'ides Sen ncies A xi ades
1960 15 19
-
1961 18 25
11
1962 19 12 6
1963 2 3 15 10
1964 16
11
3
1965 18 16 3
1966 20 14 4
1967 16 10 7
1968 25 13 8
1969 32 16 14
1970 3 8 16 12
1971 3 3 13 8
1972 59 26 22
1973 59 26 21
1974 102 27 24
1975 197 40 26
1976 357 60 44
1977 298 100
65
1978 224 120 27
L'inc emen en les causes de nulli a in odsdes ha es a ex ao di-
na i. Amb una base
100
pe a l'any
1960,
el
1978
s'a iba al
1.426
%.
Quan a les sen i ncies, l'augmen és del
631,5
%.
Es udi de causes de sepa ació ami ades
en el T ibunal Eclesi2s ic de Ba celona
G hcies a l'amabili a
i
a les acili a s donades pel T ibunal Eclesihs-
ic, hem pogu aconsegui unes dades que es e e eixen al nomb e de sepa-
acions que s'han inicia en el di T ibunal i que a ec en l'hmbi de 1'A xi-
dibcesi de Ba celona.
23.
Dades acili ades pel T ibunal Eclesils ic
de
Ba celona.
-
icl'ape s*: Re is a de Sociologia
Del pe íode de 1960 a 1974, en qui: es ami a en 6.301 causes, s'ha
pogu examina una mos a de 769 casos, que ep esen a un 12,2
%
de les
causes ami ades.
Examina s els
dubios,
o sigui la di1igi:ncia p ocessal en la qual es
ixen d'una o ma conc e a els mo ius de la sepa ació
o,
en el seu cas, de
nulli a , pe pa del T ibunal, d'aco d amb les pa s, es po p esen a el
següen quad e sob e les causes degades. Comp i n del 1960
al
1972.24
Causes To al Pe cen a ges
Adul e i
...................
1
13 17,4
Se ícies
...................
239 30,O
Se ícies
i
adul e i
.......
158 20,3
Abandó
...................
99 12,7
Se ícies
i
abandó
........
138 17,4
Anomalies sexuals
......
22 2,2
Pe di icul a s de la abulació, degudes en bona pa a la o ma en
quh han es a emplenades les i xes que s'han u ili za , als e ec es del que
s'indica h a con inuació, s'ha ex e una submos a de 243 casos, co es-
ponen s als anys 1960, 1965, 1968, 1970
i
1972, escolli s
a
I'a za .
En aques a submos a s'examinen les a ian s següen s:
Inicia i a de la sepa ació segons sexe, eda en que es a con au e el
ma imoni, nomb e de ills,
i
anys de con i i:ncia.
Inicia i a de la sepa ació segons sexe
Homes Dones
Nomb e de casos
.......
47 196
Pe cen a ge
..............
18,9 % 81,l
%
24.
Dades acili ades pel
T ibunal
Eclesihs ic de Ba celona.
202
Con lic i i a
i
up u a en el ma imoni
Segons el quad e an e io , en el 81,l % dels casos la sollici ud ha
es a p esen ada pe la dona, la qual cosa indica, una egada més, la im-
po bcia que pe a aques a é la ins i ució ma imonial
i
com
li
a ec a o
el que
hi
a e e hcia.
Eda en qu& es a con au e el ma imoni
Anys
18-21
22-26 27-30 31-34
+
35
Nomb e de casos
. .
.
. .
90
81 46 12 18
Pe cen a ge
. . . .
.
.
. . .
.
.
.
37% 33% 18% 5% 7%
En aques a submos a es posa en elleu que els ma imonis es con-
auen en e els 18
i
els 26 anys. Aques e ens po po a a conside a
si els ma imonis con e s pe pe sones mol jo es enen menys solidesa, a
causa de la manca de madu esa sbcio-emocional dels con aen s, sense que
aixb es pugui demos a es adís icamen pe insu ici6ncia de dades. A pa
que no semp e co esponen l'eda psíquica amb l'eda c onolbgica.
Nomb e de ills en el ma imoni
Nomb e
de
ills
O
1
2
3
4
+
4
Nomb e de casos. 57 66 67 18 12 14
Pe cen a ge
......
23,4% 27,1% 27,5% 11,5%
4,9%
5,6%
Es dedueix que
hi
ha
un
majo nomb e de sepa acions en e els ma-
imonis sense ills o amb
un
miixim de dos, que en e aquells que en
enen més de es. D'aixb no podem dedui que el nomb e de ills sigui
indicado de la condic i i a ni que
hi
hagi menys disco dances en e els
pa es de nomb osos ills. El que sí que es po a i ma és que l'exis sncia
&aques s, amb les a encions a ec i es
i
econbmiques que compo en, a en
mol s casos que les ensions passin a segon e me.
Aixb és, una egada més, exponen de la depen&ncia en qu2 es
oba la dona en el ma imoni, de ca a a e on a l'educació i a la sub-
sis ncia dels ills. Hem is que, en un 81 % de les demandes, la inicia-
<<Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
i a ha ia pa i de la dona, i s'obse a que els ma imonis sense ills o
amb
un mkim de dos, suposen p ecisamen un 78
%
del o al, xi a
que coincideix signi ica i amen amb la de la inicia i a en la demanda de
sepa ació pe pa de les dones.
Anys de con i encia
Pe íodes d'anys
1-3 3-6 6-10 10-15
+
15
Nomb e de casos
..
.
.
.
46 42 60 49 46
Pe cen a ge
............
19,3
%
17,2
%
24,6
%
20,l
%
18,8
%
Obse an aques quad e, en el qual hem es able uns in e als d'anys
segons la du ació de la con i encia, cons a em, en p ime lloc, que el e -
ex de up u a s'es ableix en l'in e al de
6
a 10 anys de ma imoni (un
24,6
%),
és a di , en aquells que el an con au e en e els 18
i
els
26
anys
(el 80
%,
com hem is ).
Conside an que aques h ex supe a en un 10
%
el pe cen a ge dels
pe íodes an e io
i
pos e io , podem di que la població emenina (un
81
%
de les demandes) sembla adqui i consciencia de la se a si uació
d'in e io i a espec e
a
la se a pa ella en aques a e apa de la se a ida
conjugal.
És en aques pe íode, si l'expe iencia no ha es a posi i a, quan la
dona a on al seu p oblema a i de no hipo eca el seu desen olupamen
com
a
pe sona humana.
Reali a s
i
pe spec i es
No p e enem, ni conside em adequa , ixa unes conclusions en aca-
ba el p esen eball. Tan sols olem cons a a , en o ma sin e ica
i
b eu,
els e s que han es a examina s en les a lles an e io s, que es donen en
la eali a social del que anomenem món occiden al.
L'exis hncia
i
l'augmen de c isis ma imonials és mol més nomb 6s
i gene ali za del que les apa ences semblen demos a . Els con enciona-
lismes socials, la emenCa de oba -se en si uacions pi jo s,
i
una hipo-
c esia que in en a dissimula -les, an que el p oblema no sigui conegu en
o a la se a dimensió
i
g a e a .

Con lic i i a
i
up u a en el ma imoni
Sens dub e, són mol es les causes que po en a aques a si uació. In-
en a anali za -les, po a ia a una asca complexa
i
lla ga. Només olem
a i ma que
el
ma e ialisme egois a, la massi icació
i
el consumisme ca ac-
e ís ics de la socie a capi alis a són, en bona pa , causa de la si uació
plan ejada.
La conseqükncia més di ec a, isible i g eu, jun amen amb la in eli-
ci a
i
el
so imen dels a ec a s,
es
oba en la p oli e ació cada dia més
abundan dels di o cis
i
de les nulli a s de ma imoni, que no poden ésse
conside a s, mol so in , com una solució pe ec a
i
de ini i a, sinó com
una so ida d'unes ci cums &ncies socials que s'han e insupo ables.
En els emps mode ns es des aca en el ma imoni, sense pe judici de
la se a alo ació ju idica, eligiosa i social, la necessi a de l'exis encia
d'un e i able amo psíquic i sexual, i d'una compene ació in ellec ual
i
a ec i a.
Aques a conside ació més aluosa que es dóna a l'amo , pe damun
de la me a sexuali a i al ma ge de l'in e gs econbmic o el p es igi social,
signi ica un no able a enq.
Cal eni en comp e que en el passa ,
i
enca a ac ualmen en mol s
paisos i hmbi s socials, els enllaqos ma imonials e en i són e ec e de la
p essió, i ins de la imposició de e ce s sob e les idees, els sen imen s i la
olun a dels con aen s.
Cald h eu e si les o mes d'unió pe sonal i sexual -el ma imoni de
adoble ca e a),, les unions de e ,
l'open ma iage,
les comunes, el ma-
imoni de g up, e c.- signi iquen o mes de ce a pe mankncia
i
con i-
nui' a , en les quals l'a no p e algui.
En i, es h es es el c i e i que a un consen imen conscien , lliu e
i
esponsable, com a elemen onamen al de la elació que es cons i ueix, cal
uni l'amo , que
és
l'elemen més impo an de la comuni a que es c ea
i
és, a la egada, condició pe ec a
i
me a bp ima dels cbnjuges.
Seguidamen s'inse eix un mapa d'Espanya, ep odd del llib e
Cu so
de De echo ma imonial
y
p ocesal canónico pa a p o esionales del o o.
Ponencim del
IV
Simposio de Miemb os de T ibunales Eclesihs icos,
Sala-
manca, Uni e sidad Pon ihcia, 1977, com a complemen de la Ponhncia
Da os sociológicos
y
es adis icos de la ac ual c isis ma imonial,
que es igué
a ch ec de José
M.
Diaz
Mozaz.
El mapa e lec eix el e que les dibcesis de majo població, indus ia-
li zació o objec e del u isme, són les que enen un més g an nomb e de
causes ma imonials (sepa acions
i
nulli a s) in odu'ides en els T ibunals
Eclesihs ics du an Pany 1974.
<{Pape s)>: Re is a
de
Sociologia