ALGUNES REFLEXIONS SOBRE L'HABITAT A
BARCELONA
Anna Alaba
Jesús Vicens
(Uni e si a de Ba celona)
L'a icle, desp 6s d'exposa una se ie de dades sob e l'habi a ge, en-
enen pe al no solamen la casa sinó o es les ca ac e ís iques d'aques a
(emplap nen , quali a , ni ell &equipamen s que I'en ol a
i
g au de elació
del ba i on es an locali zades amb la es a de la ciu a ), a una anhlisi de
la polí ica d'habi a ge que s'ha po a a Espanya
i
conc e amen
a
Ba celona
des del
1950
ins
a ui. La conclusió de l'a icle és que no ha exis i una
au kn ica polí ica de l'habi a ge
i
que
aixb
ha compo a un c eixemen
anh quic pe a o a I'AMB, a ec an especialmen les classes amb menys
e-
cu sos econhmics.
Pape s: Re is a
de
Sociologia
12
(1979)
In oducció
Du an les da e es decades el p océs de concen ació indus ial
a
1'Es a espanyol ha dona lloc a la locali zació d'implan acions indus ials
en i ees mol de e minades: Mad id, Ba celona, Bilbao.
A
més s'ha p o-
dul una se ie de ans o macions socials, en g an pa conseqü&ncia del
p océs &u bani zació que acompanya o a concen ació indus ial.
En e aques es ans o macions podem inclou e, pe una banda, les
que
an
e e encia als mo imen s mig a o is, despoblamen de g ans zones
de l'Es a , essencialmen u als (Andalusia, Cas ella..
.),
expansió de les
ciu a s indus ials, desequilib is egionals, e c., emes, o s ells, objec e
de nomb osos es udis sociolbgics
i
econbmics.' Ha manca , en can i, una
pldcació e i o ial que hagi concebu la planiiicació de l'espai a a és
&uns c i e is es uc u ado s, que hagi dis ibul i in eg a les uncions
socials, les elacions en e la p oducció
i
el consum, que hagi aconsegui
esold e,
en
de ini i a, els p oblemes que aques es ans o macions plan-
eja~en.~
Pe al a banda, la concen ació indus ial i u bana dels úl ims anys
ha p o oca un segui de p oblemes, di ícilmen a aluables,
i
en conse-
qiiencia de di ícil anhlisi ~bjec i a.~ Ens es em e e in , conc e amen , al
1. Amando de Miguel
i
Jaime Ma ín Mo eno,
La es uc u a social de las ciuda-
des espa iolas
(Mad id: Consejo de In es igaciones Cien í icas, 1978); Al onso G. Ba -
bancho,
Dispa idades egionales
y
o denación del e i o io
(Ba celona: A iel, 1979),
pe ci a solamen dues ob es de ecen publicaci6.
2. Manuel Cas ells,
La cues ión u bana
(Mad id: SigloXXI, 1974).
3. Temes que han es a ac a s, en e al es, pels següen s au o s: Donella H.
Madows
e al., Los limi es del c ecimien o
(México:
FCE,
1972); Ma io Ga i ia,
Ecolo-
gismo
y
o denación del e i o io en España
(Mad id: Cuade nos pa a el Diálogo, 1976);
Ma io Ga i ia,
Campo, u be
y
espacio del oci0
(Mad id: Siglo
XXI,
1971); Hen i
Le-
eb e,
La p oducción del espacio
(Ba celona: Pe~ínsula); Hen i Le eb e,
La
ida
co idiana en el mundo mode n0
(Mad id: Aliacza, 1973); Hen i Le eb e,
El de echo
a la ciudad
(Ba celona: Península, 1978), 4a. edició; Hen i Le eb e,
Espacio
y
poli ica
<(Pape s,: Re is a de Sociologia
de e io amen del medi ambien en les g ans ciu a s,
a
la insa is acció de
les elacions socials que compo a l'ac ual
ida u bana,
conseqi2ncia en
g an pa de la quali a dels habi a ges dels ba is de no a cons ucció,
de la insu iciencia &equipamen s
i
se eis collec ius, de les di icul a s d'ac-
cés des dels ba is pe i s ics a les h ees cen als de la ciu a on es loca-
li zen, sob e o , la cul u a
i
l'e~plai.~
Aques a si uació ens a pensa que s'es i p oduin un p océs de- de e
io amen de la
quali a de ida,
de les condicions de ida
a
les ciu a s.
El model de c eixemen que s'ha adop a suposa uns cos os socials mol
al s
i
cal di que aques model comenca o posa -se en qües ió en en on a -
nos amb la p og essi a escasse a de ecu sos
i
amb
els p oblemes eco-
lbgi~s.~
Com diu Le eb e, l'espai ha ingu un pape impo an
en
aques
p océs de c eixemen . La u bani zació de l'espai ha passa a ésse un
camp de p oducció endible pe a la lbgica capi alis aS6 Ac ualmen la u -
bani zació del sbl, la zoni icació in ensi a, que pe me majo s olums
d'e-
diíicació, e c., suposa un sec o o ca in e essan on
el
capi alisme s'ha
es es come ciali zan el p oduc e
sbl u bh
i
me es quad a s de sos e edi-
ica s.
Aques p océs no s'ha desen olupa pas sense iccions. La p o-
ducció
&espai u bh
compo a necessh iamen en on amen s en e les di e-
en s accions del capi al que in e enen, o sigui en e els di e sos p o-
duc o s de l'espai u bh. Aques és, pensem, un elemen impo an que
condiciona an les elacions socials com
el
ma eix p océs d'u bani zació.
E ec i amen , la ma eixa lbgica de la p oducció capi alis a ha po a
a dos e ec es que incideixen nega i amen en les
condicions de ida
de la
ciu a . En p ime Uoc s'han agmen a els in e essos globals del capi alis-
me7 donan lloc a con adiccions conside ables quan al c eixemen u bh.
Un exemple cla el obem en l'in e ks dels g ans p opie a is del sbl, es-
pecialmen a la pe i h ia de la ciu a , en e alo a cons an men els seus
e enys con aposan -se
a
la demanda de
SM
u bh que eque eixen les
g ans indús ies pe ins da les se es ac o ies
i
se eis
i
les in as uc-
u es necessh ies (en e les que es comp en els habi a ges pe als seus
eballado s). Aques a agmen ació
i
hdhuc en on amen &in e essos ha
p o oca la in e enció de l'Adminis ació, que no ha ac ua neu almen
(Ba celona: Península, 1976);
A.
Ga cia Ba bancho,
Dispa idades egionales
y
o dena-
ción del e i o i0
(Ba celona: A iel, 1979).
4.
Ma io Ga i ia,
Ecologism
...,
op. ci .
5.
Joan Mes e,
Medio ambien e
y
sociedad
(Mad id, Ayuso).
6. Hen i Le eb e,
Espacio
...,
op. ci .
7.
Ho acio Capel,
Capi alisme
y
mo ologia u bana en Espaiia
(Ba celona: Lib os
de
la
F on e a, 1976).
Re lexions sob e i'hibi a a Ba celona
sinó que en mol es ocasions ha a a o i els in e essos d'una de e minada
acció del capi al.
No
obs an aixb, almenys en eo ia, I'Adminis ació ha ac ua com a
<< egulado a)> de con adiccions i con lic es c ea s en e els di e en s agen s,
i
sob e o ha in e ingu en el p océs de c eació de l'espai u bh pe a en-
d e les necessi a s que es plan egen &habi a ge o d'equipa nen s collec-
ius. La in e enció s'ha dona , onamen almen , quan la p oducció &a-
ques s béns no ha esul a endible pe a la inicia i a p i ada. Cal pe&
deixa cons hcia de com les con adiccions capi alis es condicionen el c ei-
xemen u bh, a ossegan so in la ma eixa Adminis ació.
En segon lloc la lbgica de la p oducció capi alis a espanyola ha com-
po a la manca d'una plani icació social de I'espai que o gani zés
el
c ei-
xemen de la ciu a . La al a de plani icació es a e iden quan apa eixen
a la pe i k ia de la ciu a o dels municipis de l'h ea u bani zacions illegals.
L'Adminis aciÓ ha ingu una ce a ole hncia espec e a aques es u ba-
ni zacions <<pi a es)> que han apa egu al ma ge de la no ma i a sob e e1
sbl, sob epassan els olums &edi icació pe mesos o can ian la quali ica-
ció del
SM;
aques a ole hncia s'ha dona pe la al a &al e na i a ea1
que I'Adminis aciÓ podia o e i pel que a a la cons ucció d'habi a ges o
equipamen s.
La manca de plani icació
i
les con adiccions apun ades han po a
a
un c eixemen anh quic de la ciu a que ha epe cu i nega i amen , en
el que
es
e e eix a la dis ibució de les
endes u banes,
sob e les classes
socials pi jo si uades en l'escala econbmico-social, ja que són p ecisamen
elles les que més di icul a s enen pe adqui i bens de consum u bh:
habi a ge
i
equipamen s colle~ ius.~ En el cas de Ba celona ha es a la
poblaci6 immig ada la més a ec ada; s'ha is especialmen seg egada pel
p océs d'expansió de la ciu a ,
i
ha hagu de colloca -se a les zones pe i-
k iques
i
so in en <(ba aques)>.
Resumin , la eali a u bana ens po a a o mula la hipb esi que
I'Adminis aciÓ espanyola mai no ha du
a
e me una polí ica u bana
que ingués en comp e els objec ius socials i que aixb ha a ec a especial-
men
el
sec o habi a ge sob e o a les ciu a s de hpid c eixemen u bh,
com és Ba celona
i
la se a A ea Me opoli ana. En el millo dels casos
s'ha dona una polí ica de cons ucció massi a d'habi a ges on ica la
població immig ada, pe b oblidan an la quali a de l'habi a ge com la
p oducció de bens u bans collec ius. Zs aquí p ecisamen on olem cen a
a a la nos a anhlisi.
8.
Da id Ha ey,
U banismo
y
desigualdad social
(Mad id: Siglo
XXI,
1977),
pp.
71
a
78.
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
Dades pe a I'andlisi de I'habka ge a Ba celona
Pe comp end e la polí ica de l'habi a ge desen o llada a Ba celona
i
la se a A ea Me opoli ana ens cald h examina una sk ie d'elemen s:
A)
On s'han ana locdi zan
els nous habi a ges;
B) Qudi a dels
habi l~ ges
(ma e ials u ili za s en la se a cons ucció, supe ície de l'habi-
a ge, se eis que enen);
C)
Equipamen s co~lec ius als ba is
que acom-
panyen els habi a ges (escoles, cen es de salu , cen es cul u als, socials,
d'esplai);
D)
Accessibili a
a la es a de la ciu a , especialmen als cen es
de cul u a
i
d'esplai.
A)
Locali zació
Ba celona ha ingu des de la di:cada dels anys cinquan a un o
c eixemen demog h ic, mo i a essencialmen pe l'a acció d'immig an s
que buscan llocs de eball a iba en a la ciu a .
Du an els anys cinquan a
i
p incipis dels seixan a aques a immi-
g ació se si uA dins el e me municipal de Ba celona, so in ocupan els
habi a ges ells del cen e de la ciu a -habi a ges obsole s
amb
escassos
se eis- o allo jan -se en ba aques
i
habi a ges d'au ocons ucció?
L'escassa p oducció d'habi a ges du an aques s anys a mo i a o s
dsci s que solamen
a
pa i dels anys seixan a an ésse pa cialmen
co egi s. No ol di que abans no es cons uís, pe b solamen es eia
quan el dk ici e a eno memen escandal6s. En aques sen i cal ci a els
habi a ges cons mi s pel Bisba amb ocasió del Cong és Euca ís ic celeb a
a
Ba celona el
1952
o els habi a ges que l'any
1962
es an acaba de
cons ui pe esold e el p oblema que la iuada d9aqueIl any a ocasiona .1°
Mol s d'aques s habi a ges an ésse cons u'i s pe l'Ob a Sindical del
Hoga , pe b la cons ucció &habi a ges pe pa d'aques o ganisme a
Csse ealmen escassa
i
del o insu icien ."
Pe dona una idea de l'e olució de l'habi a ge
i
de la se a locali -
zació hem u ili za les dades p opo cionades pe la Comissió &U banisme
de Ba celona pe qui: són les que o e eixen una s ie més comple a de dades
i
les que ens han me escu més iabili a .
9.
Jo di Bo ja
e . al., La G an Ba celona
(Mad id: Albe o Co azón, 1972).
10. In o me de les
AA.
W.
dels polígons eali za s pe l'Ob a Sindical del
Hoga ,
Dos años de lucha con a la
OSH
(Ba celona, ab il de 1975),
p.
9.
11.
Fe nando Te án,
Planeamien o u bano en la España con empo ánea. His o ia
de un p oceso imposible
(Ba celona: Gus a o Gili, 1971).

Re lexions sob e I'hhbi a a Ba celona
TAULA
1
Habi a ges exis en s
i
la se a dis ibució dins
l'AMB
A
dbcada
A
ddcada
A
ddcc da
1940 1950
qua an a
%A
1964
cinquan a
%A
1970
seixan a
%A
Ba celona
municipi
194.020 226.720 32.700 16,9 303.450 76.730 33.8 436.000 132.550 43,7
Ba celona
es a
coma ca
42.000
56.000 14.000 33,3 87.000
31.000
55,4 213.000 126.000
144,8
Ba celona
es a
de 1'8 ea
63.000 77.000 14.000 22.2 121.000
44.000
57.1 195.000 74.000 61,2
TOTAL
299.020 359.720
-
-
511.450
-
-
84.400
-
-
Fon : Comissi6 &U banisme
de
Ba celona, Es udio sob e necesidades de i ienda en el
AMB
(Mad id: CINAM).
De la aula an e io es dedueix:
a)
no able inc emen de la cons uc-
ció d'habi a ges a pa i dels anys seixan a. Mol s &aques s habi a ges
co esponen a la polí ica de p omoció de polígons que du an aques
pe
íode es a po a ;12
b)
el c eixemen de la coma ca de Ba celona s'accele a
a pa i del
1960;
l'inc emen d'habi a ges a la coma ca du an la d cada
dels seixan a suposa un
144
%,
és a di , es a més que dobla du an
aques s anys el nomb e d'habi a ges exis en s.
Pe b l'inc emen a la coma ca a lliga amb un enca a o augmen
del nomb e d'habi a ges cons G s en el e me municipal de Ba celona,
si bé aques a enan -se p og essi amen . La
Taula
2
co obo a aques a
a i mació.
E ec i amen , men e en la d cada dels anys
50-60
l'inc emen dels
habi a ges a ésse
&un
42
%
i
la pa més impo an &aques c eixe-
men es a locali za
al
e me municipal de Ba celona -un
50,6
%-,
en els anys seixan a l'augmen de l'habi a ge a ésse no ablemen més
o -e1
65
%-
i
a endi a ana -se si uan a la coma ca.
12. En e aques s polígons
hi
ha:
Els cons nii s pe i'OSH ins al 1967 (Fon PREPOU)
...
8.565 habi a ges
Els cons nii s del Pa ona del Cong és Euca ís ic íins
al
1970 (Fon : PREPOU)
.....................................
3.578 habi a ges
Els cons nii s pel Pa ona o Municipal de la Vi ienda íins
al
1970 (Fon : Memb ies del Pa ona o Municipal de la
Vi ienda)
...........................................................
16.543 habi a ges
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
TAULA
2
Inc emen dels habi a ges de 1'AMB
4/0
A
que
%
A
que
%
A
que
co espon a co espon co espon
To al Habi a ges Ba celona a es a a es a
Anys habi a ges com ui' s
%
A
ciu a coma ca de l'd ea
A pa i del
1970
la endkncia de les no es cons uccions se h la de
locali za -se a 1'A ea Me opoli ana. Vegeu
Taula
3.13
TAULA
3
Habi a ges cons nii s a la p o íncia de Ba celona
Anys Ba celona Res a coma ca Res a p o incia
1970 2 1.055 16.282 9.455
1971 24.213 20.819 11.583
1972 22.120 22.183 13.957
1973 20.305 23.183 22.717
Fon :
Delegacidn P o incial del Minis e i0 de la Vi ienda.
L'any
1973,
pe p ime a egada
el
nomb e &habi a ges cons nii s a
la <( es a de la p o incia)> supe a el de Ba celona ciu a , alho a que s'ap o-
pa als de la coma ca. Aques a endkncia s'ha man ingu , si bC a pa i
del
1974
es p odueix un descens de I'ac i i a cons uc o a
(Taula
4).14
13.
Hem aga a les dades de la p o íncia pe qus com a endhcia conside em
que són igualmen idides donada
la
quasi coincid ncia en e la p o íncia
i
1'A ea
Me opoli ana de Ba celona.
14.
No o s els p ojec es isa s suposen la pos e io cons ucció dels habi a ges,
pe 6 ens és ú il pe mesu a la endhcia de Sac i i a cons uc o a. Es, a mCs, Púnica
in o mació ac uali zada que enim sob e habi a ge.
Re lexions
sob e
l'hibi a a
Ba celona
TAULA
4
Nomb e de p ojec es isa s pel Collegi &A qui ec es
Anys Habi a ges p o egi s Habi a ges lliu es To al
Fon : Bu lle í d'Es ad s ica
i
Conjun u a de les Camb es O icials de Come ~
i
Indús ia (Ba -
celona,
198).
Dades p opo cionades pe la D.
G.
del Minis e i0 de Ob as F'úblicas.
Passem a a a anali za com ha es a I'expansió dins el municipi de
Ba celona
(Tmla 5).
Dis ibució de la població de Ba celona (municipi) pe dis ic es
Habi an s Habi an s
Dis ic es 1965 1974
A
de
la
població
%
d'inc emen
I
I1
I11
IV
VI
VI1
VI11
IX
X
XI
XII
Fon : Pad ó Municipal de Ba celona.
c Pape s,: Re is a
de
Sociologia
A pa i
de
les dades de la
Taula
5
podem eu e que solamen uns
quan s dis ic es de Ba celona s'han expandi . D'al es han queda es an-
ca s o Aclhuc han pe du població. El pe que d'aques epa imen de la
població s'ha
de
busca en la p og essi a con e sió del cen e de Ba ce-
lona (dis ic es I, 11, IV, V
i
VI) en cen e come cial
i
de negocis. Les
classes eballado es es euen p og essi amen allunyades del cen e de
la ciu a
i
en iades, pel mecanisme de me ca , als ba is més allunya s.
Aques a és ambé l'explicació del c eixemen egis a en els dis ic es XII
i
IX, dis ic es con o ma s, quasi o almen , pe ba is de classe baixa.''
Dins la coma ca
i
en la es a de l'A ea Me opoli ana de Ba celona
l'expansió segueix, en ce a mesu a, idkn ica endencia que l'apun ada
pe
a
Ba celona ciu a : les ciu a s més impo an s pe den, en e mes ela-
ius, població men e c eixen les zones si uades al seu en o n
(T~ula
6).
Pe cen a ges de població de les capi als de coma ca espec e
al
o al
de la població de la coma ca
Coma ques
1960 1970
Ba celona/Ba celonb 84,3
76,5
Vilano a/Ga a 55,O 49,3
Sabadell/Vall&s Occiden al
33,7
31,8
G anolle s/Vallks O ien al 20,8 18,l
Resumin , dins
el
municipi de Ba celona s'han expandi essencial-
men els subu bis de ca ac e ís iques popula s
i
la endkncia ac ual és, e i
d
conjun de l'A ea Me opoli ana, l'accele amen de la locali zació de la
població a la coma ca
i
a
I'A ea.
15.
Raimon Bonal,
Shl u bd
i
classes socials, ma e ials pe
a
una polí ica muni-
cipal
(Ba celona: Blume,
1978).
Re lexions sob e I'hAbi a a Ba celona
de Ba celona en aques aspec e. Ens sembla in e essan e una sín esi de
les conclusions a les quals a iba: els ba is pi jo do a s an pel que a
e e kncia
a
l'accessibili a com a les comunicacions a la es a de la ciu a
són els ba is de classe baixa (Can Ba ó, San Genís, els Peni en s, Vall-
id e a, Ibk ia, la Teixone a, la Ciu a Me idiana, Can Figue ola, Pa c de
les Aigiies, San a Eulhlia i Can Po a); els ba is de classe al a enen o s
bona co nunicabili a
i
accessibili a . Hi ha, pe b, una lla ga llis a de ba is
de classe baixa que es an ben comunica s i que comp en amb bona acces-
sibili a , pe exemple la Ba celone a, San And eu, la Sag e a i el Camp
de l'A pa.
A a, desp és d'ha e anali za els qua e elemen s que di iem que ens
pe me ien alo a la polí ica de l'habi a ge (locali zació, quali a dels habi-
a ges, béns de ipus collec iu
i
accessibili a ), podem di que les con a-
diccions que han acompanya
el
desen olupamen u bii --de les quals
pa lii em en la in oducció-
i
la manca &una polí ica u bana que ingués
en comp e les necessi a s socials de la població han a ec a sob e o els
ba is pe i i ics i que és en aques s ba is on es plan egen els p oblemes
més g eus.
Ens a i mem, doncs, en la idea, en p incipi ano ada com a hipb esi,
que
en
cap momen no s'ha plan eja una polí ica u bana que ingués p e-
sen la in eg ació de o s els ba is en el conjun de l'es uc u a de Ba celona
i
la se a ii ea d'in lukncia i que aixh ha a ec a sob e o el sec o habi a ge.
Depa amen de Sociologia
Uni e si a de Ba celona (Ped albes)
Ba celona
cen e a a és d'au obús
i
en
unció del nucli u bh.
c)
Rela i amen comunicada a
a és d'au obús
i
no plenamen en unció del nucli u bh.
d)
Mal
comunicada, menys
de dos au obusos, no
amb
el cen e.
e)
NomCs comunicacions pe i kques a la zona
(PP.
77
i
SS.).