Algunes reflexions sobre l'habitat a Barcelona

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE L'HABITAT A BARCELONA Anna Alaba Jesús Vicens (Uni e si a de Ba celona) L'a icle, desp 6s d'exposa una se ie de dades sob e l'habi a ge, en- enen pe al no solamen la casa sinó o es les ca ac e ís iques d'aques a (emplap nen , quali a , ni ell &equipamen s que I'en ol a i g au de elació del ba i on es an locali zades amb la es a de la ciu a ), a una anhlisi de la polí ica d'habi a ge que s'ha po a a Espanya i conc e amen a Ba celona des del 1950 ins a ui. La conclusió de l'a icle és que no ha exis i una au kn ica polí ica de l'habi a ge i que aixb ha compo a un c eixemen anh quic pe a o a I'AMB, a ec an especialmen les classes amb menys e- cu sos econhmics. Pape s: Re is a de Sociologia 12 (1979) In oducció Du an les da e es decades el p océs de concen ació indus ial a 1'Es a espanyol ha dona lloc a la locali zació d'implan acions indus ials en i ees mol de e minades: Mad id, Ba celona, Bilbao. A més s'ha p o- dul una se ie de ans o macions socials, en g an pa conseqü&ncia del p océs &u bani zació que acompanya o a concen ació indus ial. En e aques es ans o macions podem inclou e, pe una banda, les que an e e encia als mo imen s mig a o is, despoblamen de g ans zones de l'Es a , essencialmen u als (Andalusia, Cas ella.. .), expansió de les ciu a s indus ials, desequilib is egionals, e c., emes, o s ells, objec e de nomb osos es udis sociolbgics i econbmics.' Ha manca , en can i, una pldcació e i o ial que hagi concebu la planiiicació de l'espai a a és &uns c i e is es uc u ado s, que hagi dis ibul i in eg a les uncions socials, les elacions en e la p oducció i el consum, que hagi aconsegui esold e, en de ini i a, els p oblemes que aques es ans o macions plan- eja~en.~ Pe al a banda, la concen ació indus ial i u bana dels úl ims anys ha p o oca un segui de p oblemes, di ícilmen a aluables, i en conse- qiiencia de di ícil anhlisi ~bjec i a.~ Ens es em e e in , conc e amen , al 1. Amando de Miguel i Jaime Ma ín Mo eno, La es uc u a social de las ciuda- des espa iolas (Mad id: Consejo de In es igaciones Cien í icas, 1978); Al onso G. Ba - bancho, Dispa idades egionales y o denación del e i o io (Ba celona: A iel, 1979), pe ci a solamen dues ob es de ecen publicaci6. 2. Manuel Cas ells, La cues ión u bana (Mad id: SigloXXI, 1974). 3. Temes que han es a ac a s, en e al es, pels següen s au o s: Donella H. Madows e al., Los limi es del c ecimien o (México: FCE, 1972); Ma io Ga i ia, Ecolo- gismo y o denación del e i o io en España (Mad id: Cuade nos pa a el Diálogo, 1976); Ma io Ga i ia, Campo, u be y espacio del oci0 (Mad id: Siglo XXI, 1971); Hen i Le- eb e, La p oducción del espacio (Ba celona: Pe~ínsula); Hen i Le eb e, La ida co idiana en el mundo mode n0 (Mad id: Aliacza, 1973); Hen i Le eb e, El de echo a la ciudad (Ba celona: Península, 1978), 4a. edició; Hen i Le eb e, Espacio y poli ica <(Pape s,: Re is a de Sociologia de e io amen del medi ambien en les g ans ciu a s, a la insa is acció de les elacions socials que compo a l'ac ual ida u bana, conseqi2ncia en g an pa de la quali a dels habi a ges dels ba is de no a cons ucció, de la insu iciencia &equipamen s i se eis collec ius, de les di icul a s d'ac- cés des dels ba is pe i s ics a les h ees cen als de la ciu a on es loca- li zen, sob e o , la cul u a i l'e~plai.~ Aques a si uació ens a pensa que s'es i p oduin un p océs de- de e io amen de la quali a de ida, de les condicions de ida a les ciu a s. El model de c eixemen que s'ha adop a suposa uns cos os socials mol al s i cal di que aques model comenca o posa -se en qües ió en en on a - nos amb la p og essi a escasse a de ecu sos i amb els p oblemes eco- lbgi~s.~ Com diu Le eb e, l'espai ha ingu un pape impo an en aques p océs de c eixemen . La u bani zació de l'espai ha passa a ésse un camp de p oducció endible pe a la lbgica capi alis aS6 Ac ualmen la u - bani zació del sbl, la zoni icació in ensi a, que pe me majo s olums d'e- diíicació, e c., suposa un sec o o ca in e essan on el capi alisme s'ha es es come ciali zan el p oduc e sbl u bh i me es quad a s de sos e edi- ica s. Aques p océs no s'ha desen olupa pas sense iccions. La p o- ducció &espai u bh compo a necessh iamen en on amen s en e les di e- en s accions del capi al que in e enen, o sigui en e els di e sos p o- duc o s de l'espai u bh. Aques és, pensem, un elemen impo an que condiciona an les elacions socials com el ma eix p océs d'u bani zació. E ec i amen , la ma eixa lbgica de la p oducció capi alis a ha po a a dos e ec es que incideixen nega i amen en les condicions de ida de la ciu a . En p ime Uoc s'han agmen a els in e essos globals del capi alis- me7 donan lloc a con adiccions conside ables quan al c eixemen u bh. Un exemple cla el obem en l'in e ks dels g ans p opie a is del sbl, es- pecialmen a la pe i h ia de la ciu a , en e alo a cons an men els seus e enys con aposan -se a la demanda de SM u bh que eque eixen les g ans indús ies pe ins da les se es ac o ies i se eis i les in as uc- u es necessh ies (en e les que es comp en els habi a ges pe als seus eballado s). Aques a agmen ació i hdhuc en on amen &in e essos ha p o oca la in e enció de l'Adminis ació, que no ha ac ua neu almen (Ba celona: Península, 1976); A. Ga cia Ba bancho, Dispa idades egionales y o dena- ción del e i o i0 (Ba celona: A iel, 1979). 4. Ma io Ga i ia, Ecologism ..., op. ci . 5. Joan Mes e, Medio ambien e y sociedad (Mad id, Ayuso). 6. Hen i Le eb e, Espacio ..., op. ci . 7. Ho acio Capel, Capi alisme y mo ologia u bana en Espaiia (Ba celona: Lib os de la F on e a, 1976). Re lexions sob e i'hibi a a Ba celona sinó que en mol es ocasions ha a a o i els in e essos d'una de e minada acció del capi al. No obs an aixb, almenys en eo ia, I'Adminis ació ha ac ua com a << egulado a)> de con adiccions i con lic es c ea s en e els di e en s agen s, i sob e o ha in e ingu en el p océs de c eació de l'espai u bh pe a en- d e les necessi a s que es plan egen &habi a ge o d'equipa nen s collec- ius. La in e enció s'ha dona , onamen almen , quan la p oducció &a- ques s béns no ha esul a endible pe a la inicia i a p i ada. Cal pe& deixa cons hcia de com les con adiccions capi alis es condicionen el c ei- xemen u bh, a ossegan so in la ma eixa Adminis ació. En segon lloc la lbgica de la p oducció capi alis a espanyola ha com- po a la manca d'una plani icació social de I'espai que o gani zés el c ei- xemen de la ciu a . La al a de plani icació es a e iden quan apa eixen a la pe i k ia de la ciu a o dels municipis de l'h ea u bani zacions illegals. L'Adminis aciÓ ha ingu una ce a ole hncia espec e a aques es u ba- ni zacions <<pi a es)> que han apa egu al ma ge de la no ma i a sob e e1 sbl, sob epassan els olums &edi icació pe mesos o can ian la quali ica- ció del SM; aques a ole hncia s'ha dona pe la al a &al e na i a ea1 que I'Adminis aciÓ podia o e i pel que a a la cons ucció d'habi a ges o equipamen s. La manca de plani icació i les con adiccions apun ades han po a a un c eixemen anh quic de la ciu a que ha epe cu i nega i amen , en el que es e e eix a la dis ibució de les endes u banes, sob e les classes socials pi jo si uades en l'escala econbmico-social, ja que són p ecisamen elles les que més di icul a s enen pe adqui i bens de consum u bh: habi a ge i equipamen s colle~ ius.~ En el cas de Ba celona ha es a la poblaci6 immig ada la més a ec ada; s'ha is especialmen seg egada pel p océs d'expansió de la ciu a , i ha hagu de colloca -se a les zones pe i- k iques i so in en <(ba aques)>. Resumin , la eali a u bana ens po a a o mula la hipb esi que I'Adminis aciÓ espanyola mai no ha du a e me una polí ica u bana que ingués en comp e els objec ius socials i que aixb ha a ec a especial- men el sec o habi a ge sob e o a les ciu a s de hpid c eixemen u bh, com és Ba celona i la se a A ea Me opoli ana. En el millo dels casos s'ha dona una polí ica de cons ucció massi a d'habi a ges on ica la població immig ada, pe b oblidan an la quali a de l'habi a ge com la p oducció de bens u bans collec ius. Zs aquí p ecisamen on olem cen a a a la nos a anhlisi. 8. Da id Ha ey, U banismo y desigualdad social (Mad id: Siglo XXI, 1977), pp. 71 a 78. <<Pape s)>: Re is a de Sociologia Dades pe a I'andlisi de I'habka ge a Ba celona Pe comp end e la polí ica de l'habi a ge desen o llada a Ba celona i la se a A ea Me opoli ana ens cald h examina una sk ie d'elemen s: A) On s'han ana locdi zan els nous habi a ges; B) Qudi a dels habi l~ ges (ma e ials u ili za s en la se a cons ucció, supe ície de l'habi- a ge, se eis que enen); C) Equipamen s co~lec ius als ba is que acom- panyen els habi a ges (escoles, cen es de salu , cen es cul u als, socials, d'esplai); D) Accessibili a a la es a de la ciu a , especialmen als cen es de cul u a i d'esplai. A) Locali zació Ba celona ha ingu des de la di:cada dels anys cinquan a un o c eixemen demog h ic, mo i a essencialmen pe l'a acció d'immig an s que buscan llocs de eball a iba en a la ciu a . Du an els anys cinquan a i p incipis dels seixan a aques a immi- g ació se si uA dins el e me municipal de Ba celona, so in ocupan els habi a ges ells del cen e de la ciu a -habi a ges obsole s amb escassos se eis- o allo jan -se en ba aques i habi a ges d'au ocons ucció? L'escassa p oducció d'habi a ges du an aques s anys a mo i a o s dsci s que solamen a pa i dels anys seixan a an ésse pa cialmen co egi s. No ol di que abans no es cons uís, pe b solamen es eia quan el dk ici e a eno memen escandal6s. En aques sen i cal ci a els habi a ges cons mi s pel Bisba amb ocasió del Cong és Euca ís ic celeb a a Ba celona el 1952 o els habi a ges que l'any 1962 es an acaba de cons ui pe esold e el p oblema que la iuada d9aqueIl any a ocasiona .1° Mol s d'aques s habi a ges an ésse cons u'i s pe l'Ob a Sindical del Hoga , pe b la cons ucció &habi a ges pe pa d'aques o ganisme a Csse ealmen escassa i del o insu icien ." Pe dona una idea de l'e olució de l'habi a ge i de la se a locali - zació hem u ili za les dades p opo cionades pe la Comissió &U banisme de Ba celona pe qui: són les que o e eixen una s ie més comple a de dades i les que ens han me escu més iabili a . 9. Jo di Bo ja e . al., La G an Ba celona (Mad id: Albe o Co azón, 1972). 10. In o me de les AA. W. dels polígons eali za s pe l'Ob a Sindical del Hoga , Dos años de lucha con a la OSH (Ba celona, ab il de 1975), p. 9. 11. Fe nando Te án, Planeamien o u bano en la España con empo ánea. His o ia de un p oceso imposible (Ba celona: Gus a o Gili, 1971). Re lexions sob e I'hhbi a a Ba celona TAULA 1 Habi a ges exis en s i la se a dis ibució dins l'AMB A dbcada A ddcada A ddcc da 1940 1950 qua an a %A 1964 cinquan a %A 1970 seixan a %A Ba celona municipi 194.020 226.720 32.700 16,9 303.450 76.730 33.8 436.000 132.550 43,7 Ba celona es a coma ca 42.000 56.000 14.000 33,3 87.000 31.000 55,4 213.000 126.000 144,8 Ba celona es a de 1'8 ea 63.000 77.000 14.000 22.2 121.000 44.000 57.1 195.000 74.000 61,2 TOTAL 299.020 359.720 - - 511.450 - - 84.400 - - Fon : Comissi6 &U banisme de Ba celona, Es udio sob e necesidades de i ienda en el AMB (Mad id: CINAM). De la aula an e io es dedueix: a) no able inc emen de la cons uc- ció d'habi a ges a pa i dels anys seixan a. Mol s &aques s habi a ges co esponen a la polí ica de p omoció de polígons que du an aques pe íode es a po a ;12 b) el c eixemen de la coma ca de Ba celona s'accele a a pa i del 1960; l'inc emen d'habi a ges a la coma ca du an la d cada dels seixan a suposa un 144 %, és a di , es a més que dobla du an aques s anys el nomb e d'habi a ges exis en s. Pe b l'inc emen a la coma ca a lliga amb un enca a o augmen del nomb e d'habi a ges cons G s en el e me municipal de Ba celona, si bé aques a enan -se p og essi amen . La Taula 2 co obo a aques a a i mació. E ec i amen , men e en la d cada dels anys 50-60 l'inc emen dels habi a ges a ésse &un 42 % i la pa més impo an &aques c eixe- men es a locali za al e me municipal de Ba celona -un 50,6 %-, en els anys seixan a l'augmen de l'habi a ge a ésse no ablemen més o -e1 65 %- i a endi a ana -se si uan a la coma ca. 12. En e aques s polígons hi ha: Els cons nii s pe i'OSH ins al 1967 (Fon PREPOU) ... 8.565 habi a ges Els cons nii s del Pa ona del Cong és Euca ís ic íins al 1970 (Fon : PREPOU) ..................................... 3.578 habi a ges Els cons nii s pel Pa ona o Municipal de la Vi ienda íins al 1970 (Fon : Memb ies del Pa ona o Municipal de la Vi ienda) ........................................................... 16.543 habi a ges <(Pape s)>: Re is a de Sociologia TAULA 2 Inc emen dels habi a ges de 1'AMB 4/0 A que % A que % A que co espon a co espon co espon To al Habi a ges Ba celona a es a a es a Anys habi a ges com ui' s % A ciu a coma ca de l'd ea A pa i del 1970 la endkncia de les no es cons uccions se h la de locali za -se a 1'A ea Me opoli ana. Vegeu Taula 3.13 TAULA 3 Habi a ges cons nii s a la p o íncia de Ba celona Anys Ba celona Res a coma ca Res a p o incia 1970 2 1.055 16.282 9.455 1971 24.213 20.819 11.583 1972 22.120 22.183 13.957 1973 20.305 23.183 22.717 Fon : Delegacidn P o incial del Minis e i0 de la Vi ienda. L'any 1973, pe p ime a egada el nomb e &habi a ges cons nii s a la <( es a de la p o incia)> supe a el de Ba celona ciu a , alho a que s'ap o- pa als de la coma ca. Aques a endkncia s'ha man ingu , si bC a pa i del 1974 es p odueix un descens de I'ac i i a cons uc o a (Taula 4).14 13. Hem aga a les dades de la p o íncia pe qus com a endhcia conside em que són igualmen idides donada la quasi coincid ncia en e la p o íncia i 1'A ea Me opoli ana de Ba celona. 14. No o s els p ojec es isa s suposen la pos e io cons ucció dels habi a ges, pe 6 ens és ú il pe mesu a la endhcia de Sac i i a cons uc o a. Es, a mCs, Púnica in o mació ac uali zada que enim sob e habi a ge. Re lexions sob e l'hibi a a Ba celona TAULA 4 Nomb e de p ojec es isa s pel Collegi &A qui ec es Anys Habi a ges p o egi s Habi a ges lliu es To al Fon : Bu lle í d'Es ad s ica i Conjun u a de les Camb es O icials de Come ~ i Indús ia (Ba - celona, 198). Dades p opo cionades pe la D. G. del Minis e i0 de Ob as F'úblicas. Passem a a a anali za com ha es a I'expansió dins el municipi de Ba celona (Tmla 5). Dis ibució de la població de Ba celona (municipi) pe dis ic es Habi an s Habi an s Dis ic es 1965 1974 A de la població % d'inc emen I I1 I11 IV VI VI1 VI11 IX X XI XII Fon : Pad ó Municipal de Ba celona. c Pape s,: Re is a de Sociologia A pa i de les dades de la Taula 5 podem eu e que solamen uns quan s dis ic es de Ba celona s'han expandi . D'al es han queda es an- ca s o Aclhuc han pe du població. El pe que d'aques epa imen de la població s'ha de busca en la p og essi a con e sió del cen e de Ba ce- lona (dis ic es I, 11, IV, V i VI) en cen e come cial i de negocis. Les classes eballado es es euen p og essi amen allunyades del cen e de la ciu a i en iades, pel mecanisme de me ca , als ba is més allunya s. Aques a és ambé l'explicació del c eixemen egis a en els dis ic es XII i IX, dis ic es con o ma s, quasi o almen , pe ba is de classe baixa.'' Dins la coma ca i en la es a de l'A ea Me opoli ana de Ba celona l'expansió segueix, en ce a mesu a, idkn ica endencia que l'apun ada pe a Ba celona ciu a : les ciu a s més impo an s pe den, en e mes ela- ius, població men e c eixen les zones si uades al seu en o n (T~ula 6). Pe cen a ges de població de les capi als de coma ca espec e al o al de la població de la coma ca Coma ques 1960 1970 Ba celona/Ba celonb 84,3 76,5 Vilano a/Ga a 55,O 49,3 Sabadell/Vall&s Occiden al 33,7 31,8 G anolle s/Vallks O ien al 20,8 18,l Resumin , dins el municipi de Ba celona s'han expandi essencial- men els subu bis de ca ac e ís iques popula s i la endkncia ac ual és, e i d conjun de l'A ea Me opoli ana, l'accele amen de la locali zació de la població a la coma ca i a I'A ea. 15. Raimon Bonal, Shl u bd i classes socials, ma e ials pe a una polí ica muni- cipal (Ba celona: Blume, 1978). Re lexions sob e I'hAbi a a Ba celona de Ba celona en aques aspec e. Ens sembla in e essan e una sín esi de les conclusions a les quals a iba: els ba is pi jo do a s an pel que a e e kncia a l'accessibili a com a les comunicacions a la es a de la ciu a són els ba is de classe baixa (Can Ba ó, San Genís, els Peni en s, Vall- id e a, Ibk ia, la Teixone a, la Ciu a Me idiana, Can Figue ola, Pa c de les Aigiies, San a Eulhlia i Can Po a); els ba is de classe al a enen o s bona co nunicabili a i accessibili a . Hi ha, pe b, una lla ga llis a de ba is de classe baixa que es an ben comunica s i que comp en amb bona acces- sibili a , pe exemple la Ba celone a, San And eu, la Sag e a i el Camp de l'A pa. A a, desp és d'ha e anali za els qua e elemen s que di iem que ens pe me ien alo a la polí ica de l'habi a ge (locali zació, quali a dels habi- a ges, béns de ipus collec iu i accessibili a ), podem di que les con a- diccions que han acompanya el desen olupamen u bii --de les quals pa lii em en la in oducció- i la manca &una polí ica u bana que ingués en comp e les necessi a s socials de la població han a ec a sob e o els ba is pe i i ics i que és en aques s ba is on es plan egen els p oblemes més g eus. Ens a i mem, doncs, en la idea, en p incipi ano ada com a hipb esi, que en cap momen no s'ha plan eja una polí ica u bana que ingués p e- sen la in eg ació de o s els ba is en el conjun de l'es uc u a de Ba celona i la se a ii ea d'in lukncia i que aixh ha a ec a sob e o el sec o habi a ge. Depa amen de Sociologia Uni e si a de Ba celona (Ped albes) Ba celona cen e a a és d'au obús i en unció del nucli u bh. c) Rela i amen comunicada a a és d'au obús i no plenamen en unció del nucli u bh. d) Mal comunicada, menys de dos au obusos, no amb el cen e. e) NomCs comunicacions pe i kques a la zona (PP. 77 i SS.).