LES BASES SOCIALS DE LA CONSCIENCIA DE CLAS!SE
A BARCELONA
John
R.
,Logan
(S a e Uni e si y o New Yo k -S ony
B ook,
No a Yo k)
En aques a icle l'au o plan eja com l'exis hcia d'un mo imen
ob e independen amb o es a els popula s a in iable la e o ma. polí ica
au o i h ia d'A ias-F aga. Aques mo imen ob e és basa en una cons-
cihncia de classe c eixen en el sen i d'una disposició
a
pa icipa
en
el
con lic e colec iu. Els esul a s dels in e ius e s a Ba celona en e eba-
llado s de di e ses emp eses sx ils, du an els anys
1970
i
1973.,
sugge-
eixen que an la immig ació com la iquesa han con ibu'i a augmen a
la consci2ncia de classe en e els eballado s indi iduals.
Pape s: Re is a de Sociologia
12
(1979)
Una de les p essions més cons an s a a o de la e o ma polí ica
a
Espanya, que eclipsa ins
i
o la b eu emp a i a del go e n A ias-F aga
de man eni un egim au o i a i amb agana democ i ica, ha es a I'exis-
encia des dels anys seixan a d'un mo imen ob e independen
amb
o -
es a els popula s. Especialmen en els cen es indus ials com Ila celona,
el mo imen ob e es basa en una consc2ncia de classe c eix m en el
sen i d'una disposició a pa icipa en el con lic e collec iu així c~om d'una
alienació del kgim i les se es ins i ucions. En aques a icle ac a é de
ce ca les a els d'aques enomen en la si uació de classe dels eballado s,
i
en pa icula en les ans o macions més impo an s so e es pe I'es uc-
u a de classe espanyola p odu'ides du an els anys seixan a
i
p incipis
dels se an a.
La on p incipal d'aques es udi és una d ie &in e ius a eba-
llado~s de di e ses emp eses 5x ils de la p o lncia de Ba celona que aig
eali za el
1971.
Malg a les di icul a s d'in e p e ació que compo a una
enques a e a du an un pe íode de ep essió, aques es dades o neixen
una aluosa in o mació sob e les pe cepcions dels eballado s enques a s.
La se a limi ació més impo an és que han d'ésse anali zades dins el
con ex de I'es uc u a econbmica
i
polí ica que els eballado s expe i-
men en.' Es ic con engu que l'es uc u a de classe i la consc.i&ncia de
classe s'in lueixen mú uamen , puix que les pe cepcions dels czbdado s
de la se a posició de classe han d'ésse posades a p o a con ínualnen amb
les se es expe ihcies de con on ació amb els emp esa is, 1'Es a i els
al es mili an s.
1. Alguns es udis publica s ecen men sob e e1 con iic e de dasse
i
l'o gani zació
sindical
a
Espanya desc iuen aques con ex . Vegeu
F.
Almend os Mo do
e al., El
sindicalisme
de clase en Espa ia,
1939-1977
(Ba celona: Península, 1978); Ignacio Fe -
nández de Cas o
e al., La clase ob e a, p o agonis a del cambio
(Mad id: Elias Que-
eje a, 1976),
i
José Ma ia Ma a all,
Dic adu a
y
disen imien o poli ico
(Mad id:
Al a-
gua a, 1978).
upape s*: Re is a de Sociologia
I
La
posició de classe dels eblallado $
u bans
El p océs con empo ani &indus iali zació de l'economia espanyola
6s ben conegu . Es imulada pe la in e sió es ange a, els emp b i s in-
e nacionals, el u isme
i
les ameses de dine s dels emig an s als paiscus
del Me ca Comú, l'economia a c éixe a un i me mi jh del 9
%
anual
du an la p ime a di cada que seguí a la < libe ali zació econbmica)> emp esa
pel go e n de l'Opus Dei el 1957.' Es ic in e essa sob e o en dues g ans
al e acions de l'es uau a de classe que o en p o ocades pe la indus ia-
li zació.
En
p ime lloc, es p oduí un desplagamen massiu de mh d'ob a
campe ola cap a la ciu a ,
i
un milió i mig d'immig an s es asllada en als
cen es u bans més impo an s de Ca alunya, Mad id, el País Basc i Lle-
an . La p opo ció de la població ac i a ocupada en la indús ia pujh &un
25
%
el 1950 a gai ebé el 40
%
el 1970, men e que la p opo ció del
sec o ag a i disminuí del 40
%
al
26
%
en el ma eix pe ~de.~ En segon
lloc, dins
el
sec o u bh hi hagué una ele ació gene al dels ni ells de qua-
li icació
i
del ni ell de ida. La p opo ció de eballado s indus ials clas-
si ica s o icialmen com a <(no quali ica s), descendí del 28,l
%
al 19'8
%
(1964-1970); els sala is
eals
dels eballado s indus ials so i en un aug-
men d'un
7
%
anual i un g an nomb e de eballado s accedi en
al
me -
ca pe p ime a egada pe adqui i au ombbils, ele imso s
i
e ige ado s.
Enca a que old ia ambé ema ca que els eballado s u bans han assoli
el
seu ni ell de ida ac ual
a
causa d'una jo nada labo al p olongada (és
co en una se mana de 60 ho es)
i
a
base &ing essa els sous de o s els
memb es de la amília (mol s nens ob e s comencen a eballa &una ma-
ne a ixa a l'eda de 14 anys), no hi ha dub e que la classe ob e a ha
millo a conside ablemen la se a si uació. Aques s e s e en especialmen
cla s a p incipis dels anys se an a, abans dels inicis de la ecessió ac ual.
An icipa l'impac e d'aques s can is es uc u als onamen als sob e
la conscii ncia dels eballado s de la se a si uació de classe eque eix un
examen més de alla del sis ema d'es a i icació.
Aixb
és
con enien pe -
quk an les mig acions del camp a la ciu a com l'ele ació dels ni ells de
quali icació
i
de sala is (a la qual aplica é pe comodi a el e me <aique-
sa)>) poden e disminui
i
accen ua la consciencia de classe so a di e en s
condicions.
2.
Pe a un excellen esum de la polí ica econbmica
i
les condicions d'aques
pe íode, egeu Gha les Ande son,
The Poli ical Economy o/ Mode n Spain
(Uni e si y
o Wisconsin P ess,
1970).
3.
Quan
no es digui una al a cosa, ks dades es adís iques esmen ades d'a a en-
da an es an e es del compendi d'in o mació publica pe
la
Fundació FOESSA
(In-
o me sociológico sob e la si uacidn social
de
España)
(Mad id: Eu a né ica,
1970).
4.
INE,
Encues a de la población ac i a (1965, 1972).
Bases socials de la conscisncia de classe a Ba celona
Dins del ma c d'una anilisi de classe, o hom es i d'aco d que és
p obable que els immig an s ecen s inguin unes o ien acions ela i a-
men conse ado es
i
indi idualis es, lle a dels a s casos en que apo en
una cul u a polí ica adical a un ma c u b5 mol poli i za .
Les
ca ac e ís-
iques dels immig an s ecen s en aques aspec e són la se a manca d'ex-
pe iencia
i
coneixemen de I'es uc u a de classe u bana i I'ocul amen de
la se a posició de classe pe la se a pe cepció de guanys passa s
i
l'expec-
a i a d'una mobili a ~ u a.~ Tanma eix, els immig an s
al
ma eix emps
es euen o ga in luji s pe les se es expe 2ncies pos e io s a la ciu a :
poden esde eni més conse ado s en un con ex d'al a mobili ,a (el cas
mexici segons Co nelius),
o
més conscien s quan les on e es de classe
són més ígide~.~
Hi
ha una ambigüi a semblan en els e ec es
de
la iquesa. En es u-
dis e s sob e el capi alisme indus ial a wa mol s in es igado s han
pa la d'un p océs &<(abu gesamen )> a mesu a que els eballado s s'ap o-
pen als ni ells d'ing essos de classe mi jana, esde enen cada egada més
quali ica s
i
més educa s, sYallunyen de les comuni a s ob e es adicio-
nals, oben g ans possibili a s de mobili a
a
a és de l'educació pública
i aspi en a un
s a us
social de classe mi jana? La iquesa, pe b, no cons i-
ueix el ma eix enomen social en o es les socie a s. En mol s pdsos la
c eació d'una o ga de eball indus ial pe i a, al amen quali icada
i
ben
pagada a acompanyada pe I'expansió d'una classe baixa ma ginal he e o-
genia; aques és el model associa amb el desen olupamen dependen en
pdsos com, pe exemple, el B asil. En aques cas, la consciencia de classe
dins l'aa is oc hcia ob e a)> s'o ien a e s la de ensa de la se a posició de
ela iu p i ilegi
i
e s ei indicacions sala ials que poden assoli -se din e
l'es uc u a exis en en lloc de cap a un can i es uc u al?
O
bé, ins
i
o
5.
Jua ez Rubens B andáo Lopes,
<(O
ajus amen o do abalhado a indus ia)> a
B. Hu chinson,
Mobilidade e abalho
(Cen o B asilei o de Pesquisas Eclucacionais,
1960); Gino Ge mani,
La mobilidad social en la A gen ina
(1963); Samuel Hun ing on,
Poli ical O de in Changing Socie ies
(New Ha en: Yale Uni e si y P ess, 1968,
PP.
278-283).
6. Wayne Co nelius, J ., c u baniza ion as
an
Agen
in
La in Ame ican Ins abi-
li y,,
Ame ican Poli ical Science Re iew
(se emb e de 1969); Joan Nelson,
Mig an s,
U ban Po e y and Ins abili y in De eloping Na ions
(Camb idge: Ha a d Uni e si y
Cen e o In e na ional A ai s, 1969).
7. John Gold ho pe
e al., The A luen Wo ke in he Class S uc u e
(Cam-
b idge: Camb idge Uni e si y P ess, 1969), passen e is a
a
aques aonamen
i
el
c i iquen.
8. Aques enomen en el cas b asile 6s desc i con incen men pe Alain Tou-
aine, c Indus ialisa ion e conscience ou is e
B
Sáo
Paula,,,
Sociologie du T a ail
(1961).
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
quan
el
c eixemen econbmic és su icien pe
a
sa is e les aspi acions de
la majo ia dels eballado s, si no a acompanya pe l'obe u a de les com-
po es que con olen
el
mo imen cap a la classe mi jana, po desemboca
en la adicali zació dels eballado s més ics, a base de gene ali za
l'ex-
pe i2ncia de c mobili a ascenden pa cial>>?
A Espanya la immig ació
i
la iquesa han ana acompanyades pel
c eixemen d'una no a classe mi jana &o icinis es
i
emplea s de endes
i
se eis, que pe me un nou canal de mobili a e ical ascenden als e-
ballado s manuals
i
especialmen a les dones. Pe consegüen , el 1966 la
p opo ció de eballado s no manuals amb pa es ob e s u bans ha ia a es
el 16
%
compa ada amb el 10
%
el
1960
i
assoli
el
22
%
el 1969. Amb
o , com que la classe ob e a u bana augmen a a
a
un i me ele a a causa
de la immig ació, la p obabili a eal &aques a mobili a ascenden del
ill d'un ob e manual dec eixé du an el pe íode. Així, el ecen c eixe-
men de la classe mi jana baixa no ha man ingu el ma eix i me que l'ex-
pansió de la classe ob e a.'' La p opo ció dels ill's de pa es ob e s u bans
que segui en ocupacions no manuals descendí del
33
%
el 1960 al 27
%
d
1969. Aques a ci cums iincia a ec ii els immig an s d'una mane a més
des a o able: la p opo ció de ills de pa es eballado s d'o igen u al dis-
minuí del
38
%
al
17
%
en el ma eix pe íode.
Els esul a s &un al e conjun &enques es
l1
indiquen que les
pas-
sibili a s de mobili a ascenden que exis eixen pe als ob e s quali ica s
depenen cada egada més de la consecució de l'educació pos p imi ia.
El 1964 només
el
2-3
%
dels eballado s quali ica s ha ien passa de
l'educació p imi ia, compa a amb el
32
%
dels eballado s de ni ell
mi jh ( i.cnios, quad es in e medis
i
emplea s de c coll blanc)>). El 1970,
sense ha e -se p odd cap can i en e els eballado s quali ica s, la xi a
dels eballado s de ni ell mi jii ha ia augmen a ins
al
38
%.
Aques a
endkncia no augmen a ia les ba e es a la mobili a in e classis a si les
9. Gino Ge mani, <<Social and Poli ical Consequences o£ Mobili yn a
N.
Smelse
i
S.
M.
Lipse ,
Social S uc u e and Mobili y in Economic De elopmen
(No a Yo k:
Aldine, 1966), aplica un aonamen semblan als in eUec uals
i
a la classe mi jana en les
socie a s adicionals.
10.
FOESSA, pp. 586-588. Cal no a que Sal ado Gine
(Con inui y and
Change:
The Social S a i ica ion o Spain,
Uni e si y o Reading, 1968, pp. 22-24) ambé con-
clou que <<el c eixemen cons an de la classe ob e a enca a a de con apes a la
mo-
bili a ascenden que
hi
pogués ha e en aques es a ,. No obs an
aixb,
c eu que la
iquesa acaba h pe in eg a la classe ob e a
a
la socie a . <<Les lla o s d'una socie a
de consum d'es il occiden al són ja plan ades a la Península Ibe ica,
i
l'al i me de
p oducció indus ial &Espanya desp és de 1959 pod ia modi ica a lla g e mini la pui-
xanca e olucionh ia
[.
.
.
I
de les se es classes popula s.)>
11.
INE,
Encues a de la población ac i a
(1965, 1972).

Bases socials de la consciincia de classe a Ba celona
opo uni a s educa i es s'inc emen essin adequadamen pe als nens ob e s.
De e , el go e n espanyol ha eali za ipides millo es en el camp de
l'educació
elemen al.
Pe b en e les eda s de 12
i
14 la p cbpo ció de
nens escola i za s disminueix del
83
%
al 40
%,
disminució conside a-
blemen deguda a un can i en la dis ibució de classe dels e:j udian s.12
La manca d'opo uni a s d'educació secundh ia pe als nens ills d'ob e s
es e iec eix di ec amen en la dis ibució geog h ica de les es;coles. Pe
exemple, en la egió de Ba celona, la capaci a de ma iculació c:scola pe
una població de 10.000 habi an s
el
1970 e a de 361 en el cen e de
la
ciu a compa ada amb 60 en el cin u ó subu bial ob e que en ol a la
ciu a .
No sabem del ce si un ob e indus ial quali ica pod ia conside a
mobili a e ical ascenden el seu pas a una ocupació de la classe mi jana
baixa en expansió. Algunes dades ecen s sugge eixen que no.13 En la
p o íncia de Ba celona,
el
56
%
d'ob e s quali ica s ja es conside a en
classe mi jana baixa o més
i
o (compa a només amb un 24
%
dels ob e s
no
quali ica s). Aques a iden i icació de classe és abonada pel e que a
o Espanya, men e que els ob e s quali ica s com a e me n~i jh enen
ing essos més baixos que els a esans, els pe i s bo igue s
i
al es ocupa-
cions que pcd ien conside a -se de classe mi jana o baixa (al ol an de les
9.000 p es.
i
12.000 p es. mensuals espec i amen el 1970), la di e hcia
és lIeu compa ada amb I'es o anc en e aques es
i
les ocupacions de classe
mi jana al a o de classe al a
(amb
ing essos mi jans al ol an de :les 30.000-
40.000 pesse es mensuals).
Tal
egada m6s e elado que els ma eixos ing essos és la quan i a
que les pe sones c euen necessa i despend e pe man eni el seu es il de
ida. Les necessi a s de enda
pe cebudes
dels ob e s quali ica s són idh-
iques a les de les ocupacions de la classe mi jana baixa, un xic més al es
que les dels eballado s no quali ica s, pe b conside ablemen més bai-
xes que les necessi a s pe cebudes de o s els al es g ups. Els eballa-
do s no quali ica s, quali ica s
i
de classe mi jana baixa compa ien la im-
p essió de guanya menys del que necessi a en, men e que els g ups més
al s enien la imp essió de guanya més del que necessi a en.
En suma, la endi ncia en l'es uc u a de classe du an els anys sei-
xan a ha es a nega i a des de la pe spec i a an dels eballado s ics
12. En el cu s 1962-1963, quan ap oximadamen el 50
%
de la pobllació u bana
e a de classe ob e a, la p opo ció d'es udian s de amílies de classe ob e a disminuí
del 32
%
a i'eda de 12 anys
al
21
%
a i'eda de 15 anys,
al
14
%
a i'eda de 17 anys
i
al 6
% al
ni ell uni e si a i (FOESSA, p. 953).
13.
DATA,
S.
A.,
Es uc u a social básica
de
la
poblacidn
de
Espaia
y
sus p o-
~incias
(Mad id: Con ede ación Española de Cajas de Aho os, 1973).
*Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
com dels immig an s:
1.
(Les possibili a s de mobili a in e classis a s'es an
con aien , especialmen pe als immig an s.
2.
Les possibili a s del que
pod ia ésse pwceb com a mobili a ascenden pe als eballado s ics
són enca a més mig ades.
I
3.
El sis ema educa iu sembla e o ga en iloc
&e osiona les on e es de classe.
No obs an aixb, se ia un e o , enca a més en un Es a au o i a i,
de ini la posició de classe dels eballado s en e mes en e amen econb-
mics o ocupauonals. La classe ob e a igu a a en e els engu s en la
Gue a Ci il que a po a al pode el go e n de F anco
i
l'o gani zació
de l'Es a co po a iu a ésse pa cialmen enginyada amb el p opbsi d'ins-
i ucionali za la ic b ia de les classes posseldo es. La implicació d'aques
es a de coses és que la classe ob e a s'a ibh a deíini en un g au consi-
de able pe la se a exclusió de 1'Es a
i
la se a oposició a aques .
En els e mes més senzills, quan l'Es a és pe cebu com a alia
amb
l'emp esa en con ol del con lic e labo al, aques con iic e po es end e's
més edh del que pod íem anomena < ccmscikncia de con lic en o c mili-
ancia)> pe implica oposició al kgim. Aixb és, el ma eix Es a poli i za
el con lic e labo al
i
con e eix a la pe cepció de la posició de classe una
dimensió polí ica. La ma eixa es uc u a de classe econbmica pod ia ésse
associada en al es con ex s polí ics amb elacions de classe comple amen
di e en s. En sis emes semidemoc A ics (pe exemple, a Xile als anys sei-
xan a)
el
mo imen ob e po esde eni l'alia dels pa i s polí ics que
compe eixen a la ece ca d'in lukncia dins el sis ema,
i
la dimensió polí ica
de la consciencia de classe s'exp essa en ac i uds de supo d'aques s
pa i s. Aixb po ocó e a Espanya a inals dels anys se an a.
O
en Es a s
au o i a is populis es (B asil
i
A gen ina en els anys qua an a) la mobili -
zació dels eballado s esde é la on de supo pe a un kgim pa e na-
lis a, mani es ada en el nacionalisme o en la lleial a pe sonal al Cap de
l'Es a . Comp a
i
deba u , l'exclusió polí ica e a una dimensió c í ica de la
posició de classe dels eballado s en el pe íode que es udiem aquí, c ean
un lligam en e dues dimensions clAssiques de la conscikncia de classe en el
sen i ma xih: la mili hncia a ni ell &emp esa i l'oposició a l'Es a .
Co ela s de la consciincia
de
classe
La ca ac e i zació de la socie a espanyola e a a l'apa a an e io ens
o neix algunes expec a i es sob e els e ec es de la immig ació a g an escala
i la iquesa c eixen sob e la conscikncia de classe en aques país.
Més
enda-
an posem a p o a aques es expec a i es
a
base &examina l'associació
dels indicado s de conscikncia de classe amb l's a us d'immig an , la en-
Bases socials de la consci&ncia de classe a Ba celona
da
i
al es a ibu s pe sonals dels eballado s, e s de l'enqules a eali -
zada el 1971 en e els eballado s del ex il. Calen unes obse acions
in oduc b ies pe al de desc iu e la mos a, els indicado s de les p inci-
pals a iables i els mk odes d'in e kncia es adís ica.
La mos a cons a de 357 homes que el 1971 eballa en en qua e
emp eses hx ils
de
la p o íncia de Ba celona. D'aques es qua e emp eses
dues són de les més impo an s
de
la egió (amb més de 2.000 eballa-
do s cada una), si uades al Baix Llob ega (el P a i Co nellh)
i
als cen es
kx ils adicionals p op de Sabadell
i
Te assa,
i
ep esen en els sec o s
de ila s
i
de eixi s, de en a s i in o e ia
i
pe oquímics de la indús ia.
Els in e ius o en e s a les cases dels eballado s, on els in e iuado s
gene almen o en ben ebu s, bC que gai ebé el 40
%
de la llis a o iginal
de mos a ge no pogué ésse inclbs a l'es udi, ja sia pe quh no a en pode
ésse locali za s o pe quk e en con a is a pa icipa en I'es udi (un p o-
blema que es éu més g eu a mesu a que la gen es a assaben a que
s'es a a en una in es igació). Bé que no es ac a en absolu d'una mos-
a a l'a za , c ec que és ep esen a i a d'un impo an sec o de la classe
ob e a de la p o íncia.
Vh em mesu a dues dimensions de la conscikncia de classe. La p ime-
a és la
mili dncia
de
classe,
indicada pe la espos a a la p egun a: <(C eus
que en p incipi la aga és un mi ja legí im pe quk els eballa.do s acin
sen i les se es ei indicacions?n
(Sí
o
A
egades/No). La segona és la
poli i zació,
l'a ibució dels p oblemes
al
sis ema polí ic o oposició a
aques , indicada pe la espos a a la p egun a: <(Que c eus que cald ia e
a Espanya pe quk les coses anessin millo ?)> (Can ia el sis ema de go e n
o
el
pe sonal polí ic
/
No e cap can i o pocs can is en el g we n.) En
aques es udi els indicado s de mili hncia i poli i zació enen una co elació
posi i a de 0.24 (p< 0.001).
Les aules que p esen em aquí són ex e es de dos a icles publica s
an e io men , on hem desc i aques es associacions amb més de all.I4 En
alguns pun s del ex dono es imacions de la sig dicació es adís ica de les
associacions mul i a iables. Aques es es basen en el model de Goodman
lS
pe a l'anhlisi de les aules de con ingkncia. Els ni ells de signi icaci6 són
la p obabili a que els pa hme es be a co esponen s en el model sa u a
siguin iguals a ze o en la població de la qual ou ex e a la mos a. Aques-
es es adís iques, pe b, no són iables en el cas d'una mos a que no sigui
14. Vegeu c A luence, Class S uc~e, and Wo king-Class Consciousiness in
Mo-
de n Spaim,
Ame ican Jou nal o Sociology
(se emb e de 1977); <(Ru al-U ban Mig a-
ion and Wo king-Class Consciousness: The Spanish Case),,
Social Fo ces
(juny
de 1978).
15. Leo Goodman, <<Causal Analysis
o
Da a om Panel S udies and O he Kinds
o Su eys)>,
Ame ican Jou nal o Sociology
ma ^
de 1973).
ccpape s),: Re is a de Sociologia
a l'a za ,
i
només les donem com una guia pe dis ingi en e les elacions
o es
i
ebles. ,L3a an a ge del model de Goodman és que a alua les e-
lacions mul i a iables sense necessi a de a iables dis ibu'ides no mal-
men , mesu amen s d'in e al o homoscedas ici a .
Consci2ncia de classe dels immig an s
Hem classi ica els eballado s en qua e ca ego ies d'expe ikncia
u bana: immig an s ecen s i es able s, ills d'immig an s nascu s a la
p o íncia
i
eballado s nadius. Els
deu
anys de esidkncia a Ba celona
cons i ueixen la i a que di e encia els immig an s ecen s
i
es able s; és
en aques pun quan apa eixen di e encies de mili ancia
i
poli i zació.
Com mos a la
Taula
1,
s'en e eu en e els immig an s la endencia a
ésse més mili an s
i
més poli i za s si han iscu més emps a Ba celona.
Els immig an s es able s enen més consc2ncia de classe que els immi-
g an s ecen s o que els nadius.
Mili hncia
i
poli i zació segons
l's a us
de l'immig an
P opo ció de P opo ció
de
mili an s poli i za s
S a us
de I'immig an
Immig an s ecen s
...................
34
%
(67) 19
%
(67)
Immig an s es able s
................
39
%
(1 18) 36
%
(118)
Fi,Us &immig an s
.....................
34
%
(80) 40
%
(80)
Nadius
..................................
34
%
(85)
29
%
(85)
Hi
ha almenys dues possibles Amplies in e p e acions &aques a o-
balla en e mes
de
classe: que els immig an s són sociali za s mi jansan
el
con ac e amb la classe ob e a u bana o que hi ha algun aspec e de la
se a p bpia expe ikncia u bana que els a ésse més conscien s de la se a
posició de classe."
16.
Hi
ha al es di e hcies en e els immig an s ecen s
i
es able s que pod ien
explica di e ncies de conscil ncia de classe, sense eni en comp e la in lu ncia
del
emps en la ciu a . Els immig an s ecen s són jo es, és m6s p obable que p ocedeixin
Bases socials
de
la conscil ncia
de
classe a Ba celona
La
Tanla
4
mos a la elació en e iden i icació de classe, :ing essos
i gene ació (dico omi zada segons si els eballado s an en a al me ca
de eball abans
o
desp és del ecen pe íode &indus iali zació). Aquells
que s'iden i iquen com de classe mi jana són els eballado s amb ~lng essos
més ele a s (p< 0.01),
i
els jo es eballado s (p
<
0.001). A més a mes,
hi ha un signi ica iu e ec e &in e acció: els ing essos al s es an més es e-
amen lliga s a la iden i icació amb la classe mi jana pe als jo es que pe
als ells (p
<
0.04).
La
iquesa, doncs, en pa icula pe aquells que en-
a en al me ca de eball du an el pe íode de iquesa, es h inculada amb
una no a pe cepció de la classe apa en men basada sob e el ni ell de ida
més que no
pas
I'ocupació.
Tanma eix, pa adoxalmen , com mos a la
Taula
5,
aques s eballa-
do s jo es, amb sala is al s i de <(classe mi janas, són ambé els que enen
més uconsciencia de classe)>. Aixb és, la iden i icació de classe en si no é
un e ec e di ec e sob e la consci2ncia de classe al com la de inim aquí;
el seu e ec e dep2n de l'eda
i
els ing essos dels eballado s (aques e ec e
&in e acció, pe b, és es adís icamen signi ica iu només pe la mili incia).
La iden i icació de classe mi jana es h associada amb una mili hncia i poli i -
zació més g ans pe als eballado s jo es i de sala is al s, pe d CS l'e ec e
con a i sob e els eballado s més g ans
i
de sala is baixos.
Mili hncia
i
poli i zació segons els ing essos, I'eda
i
la iden i icació de classe
--
Eda
Classe ob e a Classe mi jana Classe ob e a Classe mi jana
1.
Mili lincia
Menys de 10.000 38
%
(29) 33
%
(18) 31
%
(54) 15
%
(14)
10.000-15.000. 35 (37) 36 (28) 48
(31)
23 (22)
Mésde15.000. 30 (10) 55 (22) 50 (22) 45 (11)
2.
Poli i zaci6
Menys de 10.000 24
%
(29) 33
%
(18) 15
%
(54) 15
%
(14)
10.000
-
15.000. 30 (37) 46 (28) 35 (31) 27 (22)
Mésde15.000. 40 (10) 59 (22) 27 (22)
36
(11)

<(Pape s~:
Re is a
de
Sociologia
E iden men <(classe > é un nou signi ica pe a les no es gene a-
cions de eballado s. Pe als eballado s més g ans, les pe cepcions dels
quals o en o mades en un pe íode de pob esa
i
una adició de sindica s
<(ob e s)> mili an s i cla amen iden i icables, és a iden i ica -se com de
classe mi jana ins i o
amb!
un sala i de classe mi jana; aques s són p ecisa-
men els eballado s més conse ado s &aqueixa gene ació. Pe als e-
ballado s ics més jo es, que an en a en el me ca de eball en un
pe íode de p ospe i a c eixen , quan el mo imen polí ic ob e o jus
comensa a a p end e o ma desp és de la Gue a Ci il, la iden i icació amb
la classe mi jana és un símbol d'expec a i es d'una posició social (mobili a
ascenden , se eis públics de quali a
i
educació pública,
s a us
social i
segu e a ) a la qual cada egada enen més di icul a s a accedi . Pe a
aques s eballado s, és de cai e adicali zado .
Discussió
Aques s esul a s sugge eixen que an la immig ació com la iquesa
han con ibu'i a augmen a la conscíkncia de classe en e el,s eballado s
indi iduals a Ba celona,
i
p opo cionen un ce besllum del ca hc e d'a-
ques a consciencia de classe.
Desp és
&un
pe íode inicial en el qual els immig an s són especial-
men conse ado s
o
aph ics, se si uen en e aquells que enen m6s cons-
cikncia de classe. En oba eina, es an o ca inñu'i s pel con ex polí ic
de l'emp esa
en
qu& eballen, pe 6 el p océs ul e io d'augmen de la
consciencia de classe ja no po ésse a ibul a la con inuació de les
in-
luencies con ex uals. La consciencia de classe dels immig an s es able s
ampoc no sembla co espond e a la p i ació ma e ial en un sen i absolu .
AI
con a i, les p o es que p esen em aquí abonen el pun de is a que
els immig an s ecen s són conse ado s pe quk ac en d'in e p e a la
se a si uació d'una o ma cong uen amb les se es pe cepcions
i
espe an-
ces de p omoció pe sonal dins de l'es uc u a de classe exis en . La se a
consciencia de classe pos e io ep esen a la us aci6 de les se es expec-
a i es
i
un in en de ede iniu les se es posicions socials.
Podem e una in e p e aci6 semblan dels eballado s ics. En aques
cas, en pa icula en la gene ació de la pos gue a, la mili incia
i
la poli-
i zació són una p o es a con a els obs acles que bloquegen la mobili a
i
suposen un econeixemen del pape ad e s de 1'Es a . En anali za la
immig ació
i
la iquesa, eiem que la necessi a d'acció collec i a és més
econeguda pels eballado s la mobili a passada dels quals ha e ela els
lími s
a
la
p omoció indi iduai exis en s en el sis ema ac ual. L'es a egia
Bases socials de la conscihcia de classe a Ba celona
polí ico-econbmica del egim de F anco -p omou e l'expansió econbmica
o ep imin
el
con lic e labo al- es ei6 doncs pe úl im abocada
al
achs. La indus iali zació
i
la ep essió o en les bases es uc u als del
desen olupamen de la consci6ncia de classe que l'Es a inalmen no
pogué
con eni dins els lími s &un ma c au o i a i.
Des del
1971
Espanya ha so e can is es uc u als
i
conjun u als.
La legali zació de la aga, la dissolució de l'o gani zació Sindical con o-
lada pe l'Es a i la se a subs i ució pe sindica s incula ms als pa i s so-
cialis a
i
comunis a
i
el desplacamen pa cial dels con lic es a ni ell d'em-
p esa pe negociacions polí iques a ni ell es a al cons i ueixen can is adi-
cals en el mode &a iculació dels in e essos de classe. La limi ació de
l'emig ació als pdisos del Me ca Comú
i
la p olongada ecessió de l'eco-
nomia espanyola s'han conjumina pe ele a el ni ell d'a u , a ec an
segu amen els sec o s més popula s de la classe ob e a. En conseqüencia,
les conclusions assolides aqui o men ja pa de la his b ia del mo imen
ob e i el camp queda obe pe a no es in es igacions.
S a e Uni e si y o New Yo k a S ony B ook
No a Yo k, USIA