Les bases socials de la consciència de classe a Barcelona

LES BASES SOCIALS DE LA CONSCIENCIA DE CLAS!SE A BARCELONA John R. ,Logan (S a e Uni e si y o New Yo k -S ony B ook, No a Yo k) En aques a icle l'au o plan eja com l'exis hcia d'un mo imen ob e independen amb o es a els popula s a in iable la e o ma. polí ica au o i h ia d'A ias-F aga. Aques mo imen ob e és basa en una cons- cihncia de classe c eixen en el sen i d'una disposició a pa icipa en el con lic e colec iu. Els esul a s dels in e ius e s a Ba celona en e eba- llado s de di e ses emp eses sx ils, du an els anys 1970 i 1973., sugge- eixen que an la immig ació com la iquesa han con ibu'i a augmen a la consci2ncia de classe en e els eballado s indi iduals. Pape s: Re is a de Sociologia 12 (1979) Una de les p essions més cons an s a a o de la e o ma polí ica a Espanya, que eclipsa ins i o la b eu emp a i a del go e n A ias-F aga de man eni un egim au o i a i amb agana democ i ica, ha es a I'exis- encia des dels anys seixan a d'un mo imen ob e independen amb o - es a els popula s. Especialmen en els cen es indus ials com Ila celona, el mo imen ob e es basa en una consc2ncia de classe c eix m en el sen i d'una disposició a pa icipa en el con lic e collec iu així c~om d'una alienació del kgim i les se es ins i ucions. En aques a icle ac a é de ce ca les a els d'aques enomen en la si uació de classe dels eballado s, i en pa icula en les ans o macions més impo an s so e es pe I'es uc- u a de classe espanyola p odu'ides du an els anys seixan a i p incipis dels se an a. La on p incipal d'aques es udi és una d ie &in e ius a eba- llado~s de di e ses emp eses 5x ils de la p o lncia de Ba celona que aig eali za el 1971. Malg a les di icul a s d'in e p e ació que compo a una enques a e a du an un pe íode de ep essió, aques es dades o neixen una aluosa in o mació sob e les pe cepcions dels eballado s enques a s. La se a limi ació més impo an és que han d'ésse anali zades dins el con ex de I'es uc u a econbmica i polí ica que els eballado s expe i- men en.' Es ic con engu que l'es uc u a de classe i la consc.i&ncia de classe s'in lueixen mú uamen , puix que les pe cepcions dels czbdado s de la se a posició de classe han d'ésse posades a p o a con ínualnen amb les se es expe ihcies de con on ació amb els emp esa is, 1'Es a i els al es mili an s. 1. Alguns es udis publica s ecen men sob e e1 con iic e de dasse i l'o gani zació sindical a Espanya desc iuen aques con ex . Vegeu F. Almend os Mo do e al., El sindicalisme de clase en Espa ia, 1939-1977 (Ba celona: Península, 1978); Ignacio Fe - nández de Cas o e al., La clase ob e a, p o agonis a del cambio (Mad id: Elias Que- eje a, 1976), i José Ma ia Ma a all, Dic adu a y disen imien o poli ico (Mad id: Al a- gua a, 1978). upape s*: Re is a de Sociologia I La posició de classe dels eblallado $ u bans El p océs con empo ani &indus iali zació de l'economia espanyola 6s ben conegu . Es imulada pe la in e sió es ange a, els emp b i s in- e nacionals, el u isme i les ameses de dine s dels emig an s als paiscus del Me ca Comú, l'economia a c éixe a un i me mi jh del 9 % anual du an la p ime a di cada que seguí a la < libe ali zació econbmica)> emp esa pel go e n de l'Opus Dei el 1957.' Es ic in e essa sob e o en dues g ans al e acions de l'es uau a de classe que o en p o ocades pe la indus ia- li zació. En p ime lloc, es p oduí un desplagamen massiu de mh d'ob a campe ola cap a la ciu a , i un milió i mig d'immig an s es asllada en als cen es u bans més impo an s de Ca alunya, Mad id, el País Basc i Lle- an . La p opo ció de la població ac i a ocupada en la indús ia pujh &un 25 % el 1950 a gai ebé el 40 % el 1970, men e que la p opo ció del sec o ag a i disminuí del 40 % al 26 % en el ma eix pe ~de.~ En segon lloc, dins el sec o u bh hi hagué una ele ació gene al dels ni ells de qua- li icació i del ni ell de ida. La p opo ció de eballado s indus ials clas- si ica s o icialmen com a <(no quali ica s), descendí del 28,l % al 19'8 % (1964-1970); els sala is eals dels eballado s indus ials so i en un aug- men d'un 7 % anual i un g an nomb e de eballado s accedi en al me - ca pe p ime a egada pe adqui i au ombbils, ele imso s i e ige ado s. Enca a que old ia ambé ema ca que els eballado s u bans han assoli el seu ni ell de ida ac ual a causa d'una jo nada labo al p olongada (és co en una se mana de 60 ho es) i a base &ing essa els sous de o s els memb es de la amília (mol s nens ob e s comencen a eballa &una ma- ne a ixa a l'eda de 14 anys), no hi ha dub e que la classe ob e a ha millo a conside ablemen la se a si uació. Aques s e s e en especialmen cla s a p incipis dels anys se an a, abans dels inicis de la ecessió ac ual. An icipa l'impac e d'aques s can is es uc u als onamen als sob e la conscii ncia dels eballado s de la se a si uació de classe eque eix un examen més de alla del sis ema d'es a i icació. Aixb és con enien pe - quk an les mig acions del camp a la ciu a com l'ele ació dels ni ells de quali icació i de sala is (a la qual aplica é pe comodi a el e me <aique- sa)>) poden e disminui i accen ua la consciencia de classe so a di e en s condicions. 2. Pe a un excellen esum de la polí ica econbmica i les condicions d'aques pe íode, egeu Gha les Ande son, The Poli ical Economy o/ Mode n Spain (Uni e si y o Wisconsin P ess, 1970). 3. Quan no es digui una al a cosa, ks dades es adís iques esmen ades d'a a en- da an es an e es del compendi d'in o mació publica pe la Fundació FOESSA (In- o me sociológico sob e la si uacidn social de España) (Mad id: Eu a né ica, 1970). 4. INE, Encues a de la población ac i a (1965, 1972). Bases socials de la conscisncia de classe a Ba celona Dins del ma c d'una anilisi de classe, o hom es i d'aco d que és p obable que els immig an s ecen s inguin unes o ien acions ela i a- men conse ado es i indi idualis es, lle a dels a s casos en que apo en una cul u a polí ica adical a un ma c u b5 mol poli i za . Les ca ac e ís- iques dels immig an s ecen s en aques aspec e són la se a manca d'ex- pe iencia i coneixemen de I'es uc u a de classe u bana i I'ocul amen de la se a posició de classe pe la se a pe cepció de guanys passa s i l'expec- a i a d'una mobili a ~ u a.~ Tanma eix, els immig an s al ma eix emps es euen o ga in luji s pe les se es expe 2ncies pos e io s a la ciu a : poden esde eni més conse ado s en un con ex d'al a mobili ,a (el cas mexici segons Co nelius), o més conscien s quan les on e es de classe són més ígide~.~ Hi ha una ambigüi a semblan en els e ec es de la iquesa. En es u- dis e s sob e el capi alisme indus ial a wa mol s in es igado s han pa la d'un p océs &<(abu gesamen )> a mesu a que els eballado s s'ap o- pen als ni ells d'ing essos de classe mi jana, esde enen cada egada més quali ica s i més educa s, sYallunyen de les comuni a s ob e es adicio- nals, oben g ans possibili a s de mobili a a a és de l'educació pública i aspi en a un s a us social de classe mi jana? La iquesa, pe b, no cons i- ueix el ma eix enomen social en o es les socie a s. En mol s pdsos la c eació d'una o ga de eball indus ial pe i a, al amen quali icada i ben pagada a acompanyada pe I'expansió d'una classe baixa ma ginal he e o- genia; aques és el model associa amb el desen olupamen dependen en pdsos com, pe exemple, el B asil. En aques cas, la consciencia de classe dins l'aa is oc hcia ob e a)> s'o ien a e s la de ensa de la se a posició de ela iu p i ilegi i e s ei indicacions sala ials que poden assoli -se din e l'es uc u a exis en en lloc de cap a un can i es uc u al? O bé, ins i o 5. Jua ez Rubens B andáo Lopes, <(O ajus amen o do abalhado a indus ia)> a B. Hu chinson, Mobilidade e abalho (Cen o B asilei o de Pesquisas Eclucacionais, 1960); Gino Ge mani, La mobilidad social en la A gen ina (1963); Samuel Hun ing on, Poli ical O de in Changing Socie ies (New Ha en: Yale Uni e si y P ess, 1968, PP. 278-283). 6. Wayne Co nelius, J ., c u baniza ion as an Agen in La in Ame ican Ins abi- li y,, Ame ican Poli ical Science Re iew (se emb e de 1969); Joan Nelson, Mig an s, U ban Po e y and Ins abili y in De eloping Na ions (Camb idge: Ha a d Uni e si y Cen e o In e na ional A ai s, 1969). 7. John Gold ho pe e al., The A luen Wo ke in he Class S uc u e (Cam- b idge: Camb idge Uni e si y P ess, 1969), passen e is a a aques aonamen i el c i iquen. 8. Aques enomen en el cas b asile 6s desc i con incen men pe Alain Tou- aine, c Indus ialisa ion e conscience ou is e B Sáo Paula,,, Sociologie du T a ail (1961). <<Pape s)>: Re is a de Sociologia quan el c eixemen econbmic és su icien pe a sa is e les aspi acions de la majo ia dels eballado s, si no a acompanya pe l'obe u a de les com- po es que con olen el mo imen cap a la classe mi jana, po desemboca en la adicali zació dels eballado s més ics, a base de gene ali za l'ex- pe i2ncia de c mobili a ascenden pa cial>>? A Espanya la immig ació i la iquesa han ana acompanyades pel c eixemen d'una no a classe mi jana &o icinis es i emplea s de endes i se eis, que pe me un nou canal de mobili a e ical ascenden als e- ballado s manuals i especialmen a les dones. Pe consegüen , el 1966 la p opo ció de eballado s no manuals amb pa es ob e s u bans ha ia a es el 16 % compa ada amb el 10 % el 1960 i assoli el 22 % el 1969. Amb o , com que la classe ob e a u bana augmen a a a un i me ele a a causa de la immig ació, la p obabili a eal &aques a mobili a ascenden del ill d'un ob e manual dec eixé du an el pe íode. Així, el ecen c eixe- men de la classe mi jana baixa no ha man ingu el ma eix i me que l'ex- pansió de la classe ob e a.'' La p opo ció dels ill's de pa es ob e s u bans que segui en ocupacions no manuals descendí del 33 % el 1960 al 27 % d 1969. Aques a ci cums iincia a ec ii els immig an s d'una mane a més des a o able: la p opo ció de ills de pa es eballado s d'o igen u al dis- minuí del 38 % al 17 % en el ma eix pe íode. Els esul a s &un al e conjun &enques es l1 indiquen que les pas- sibili a s de mobili a ascenden que exis eixen pe als ob e s quali ica s depenen cada egada més de la consecució de l'educació pos p imi ia. El 1964 només el 2-3 % dels eballado s quali ica s ha ien passa de l'educació p imi ia, compa a amb el 32 % dels eballado s de ni ell mi jh ( i.cnios, quad es in e medis i emplea s de c coll blanc)>). El 1970, sense ha e -se p odd cap can i en e els eballado s quali ica s, la xi a dels eballado s de ni ell mi jii ha ia augmen a ins al 38 %. Aques a endkncia no augmen a ia les ba e es a la mobili a in e classis a si les 9. Gino Ge mani, <<Social and Poli ical Consequences o£ Mobili yn a N. Smelse i S. M. Lipse , Social S uc u e and Mobili y in Economic De elopmen (No a Yo k: Aldine, 1966), aplica un aonamen semblan als in eUec uals i a la classe mi jana en les socie a s adicionals. 10. FOESSA, pp. 586-588. Cal no a que Sal ado Gine (Con inui y and Change: The Social S a i ica ion o Spain, Uni e si y o Reading, 1968, pp. 22-24) ambé con- clou que <<el c eixemen cons an de la classe ob e a enca a a de con apes a la mo- bili a ascenden que hi pogués ha e en aques es a ,. No obs an aixb, c eu que la iquesa acaba h pe in eg a la classe ob e a a la socie a . <<Les lla o s d'una socie a de consum d'es il occiden al són ja plan ades a la Península Ibe ica, i l'al i me de p oducció indus ial &Espanya desp és de 1959 pod ia modi ica a lla g e mini la pui- xanca e olucionh ia [. . . I de les se es classes popula s.)> 11. INE, Encues a de la población ac i a (1965, 1972). Bases socials de la consciincia de classe a Ba celona opo uni a s educa i es s'inc emen essin adequadamen pe als nens ob e s. De e , el go e n espanyol ha eali za ipides millo es en el camp de l'educació elemen al. Pe b en e les eda s de 12 i 14 la p cbpo ció de nens escola i za s disminueix del 83 % al 40 %, disminució conside a- blemen deguda a un can i en la dis ibució de classe dels e:j udian s.12 La manca d'opo uni a s d'educació secundh ia pe als nens ills d'ob e s es e iec eix di ec amen en la dis ibució geog h ica de les es;coles. Pe exemple, en la egió de Ba celona, la capaci a de ma iculació c:scola pe una població de 10.000 habi an s el 1970 e a de 361 en el cen e de la ciu a compa ada amb 60 en el cin u ó subu bial ob e que en ol a la ciu a . No sabem del ce si un ob e indus ial quali ica pod ia conside a mobili a e ical ascenden el seu pas a una ocupació de la classe mi jana baixa en expansió. Algunes dades ecen s sugge eixen que no.13 En la p o íncia de Ba celona, el 56 % d'ob e s quali ica s ja es conside a en classe mi jana baixa o més i o (compa a només amb un 24 % dels ob e s no quali ica s). Aques a iden i icació de classe és abonada pel e que a o Espanya, men e que els ob e s quali ica s com a e me n~i jh enen ing essos més baixos que els a esans, els pe i s bo igue s i al es ocupa- cions que pcd ien conside a -se de classe mi jana o baixa (al ol an de les 9.000 p es. i 12.000 p es. mensuals espec i amen el 1970), la di e hcia és lIeu compa ada amb I'es o anc en e aques es i les ocupacions de classe mi jana al a o de classe al a (amb ing essos mi jans al ol an de :les 30.000- 40.000 pesse es mensuals). Tal egada m6s e elado que els ma eixos ing essos és la quan i a que les pe sones c euen necessa i despend e pe man eni el seu es il de ida. Les necessi a s de enda pe cebudes dels ob e s quali ica s són idh- iques a les de les ocupacions de la classe mi jana baixa, un xic més al es que les dels eballado s no quali ica s, pe b conside ablemen més bai- xes que les necessi a s pe cebudes de o s els al es g ups. Els eballa- do s no quali ica s, quali ica s i de classe mi jana baixa compa ien la im- p essió de guanya menys del que necessi a en, men e que els g ups més al s enien la imp essió de guanya més del que necessi a en. En suma, la endi ncia en l'es uc u a de classe du an els anys sei- xan a ha es a nega i a des de la pe spec i a an dels eballado s ics 12. En el cu s 1962-1963, quan ap oximadamen el 50 % de la pobllació u bana e a de classe ob e a, la p opo ció d'es udian s de amílies de classe ob e a disminuí del 32 % a i'eda de 12 anys al 21 % a i'eda de 15 anys, al 14 % a i'eda de 17 anys i al 6 % al ni ell uni e si a i (FOESSA, p. 953). 13. DATA, S. A., Es uc u a social básica de la poblacidn de Espaia y sus p o- ~incias (Mad id: Con ede ación Española de Cajas de Aho os, 1973). *Pape s)>: Re is a de Sociologia com dels immig an s: 1. (Les possibili a s de mobili a in e classis a s'es an con aien , especialmen pe als immig an s. 2. Les possibili a s del que pod ia ésse pwceb com a mobili a ascenden pe als eballado s ics són enca a més mig ades. I 3. El sis ema educa iu sembla e o ga en iloc &e osiona les on e es de classe. No obs an aixb, se ia un e o , enca a més en un Es a au o i a i, de ini la posició de classe dels eballado s en e mes en e amen econb- mics o ocupauonals. La classe ob e a igu a a en e els engu s en la Gue a Ci il que a po a al pode el go e n de F anco i l'o gani zació de l'Es a co po a iu a ésse pa cialmen enginyada amb el p opbsi d'ins- i ucionali za la ic b ia de les classes posseldo es. La implicació d'aques es a de coses és que la classe ob e a s'a ibh a deíini en un g au consi- de able pe la se a exclusió de 1'Es a i la se a oposició a aques . En els e mes més senzills, quan l'Es a és pe cebu com a alia amb l'emp esa en con ol del con lic e labo al, aques con iic e po es end e's més edh del que pod íem anomena < ccmscikncia de con lic en o c mili- ancia)> pe implica oposició al kgim. Aixb és, el ma eix Es a poli i za el con lic e labo al i con e eix a la pe cepció de la posició de classe una dimensió polí ica. La ma eixa es uc u a de classe econbmica pod ia ésse associada en al es con ex s polí ics amb elacions de classe comple amen di e en s. En sis emes semidemoc A ics (pe exemple, a Xile als anys sei- xan a) el mo imen ob e po esde eni l'alia dels pa i s polí ics que compe eixen a la ece ca d'in lukncia dins el sis ema, i la dimensió polí ica de la consciencia de classe s'exp essa en ac i uds de supo d'aques s pa i s. Aixb po ocó e a Espanya a inals dels anys se an a. O en Es a s au o i a is populis es (B asil i A gen ina en els anys qua an a) la mobili - zació dels eballado s esde é la on de supo pe a un kgim pa e na- lis a, mani es ada en el nacionalisme o en la lleial a pe sonal al Cap de l'Es a . Comp a i deba u , l'exclusió polí ica e a una dimensió c í ica de la posició de classe dels eballado s en el pe íode que es udiem aquí, c ean un lligam en e dues dimensions clAssiques de la conscikncia de classe en el sen i ma xih: la mili hncia a ni ell &emp esa i l'oposició a l'Es a . Co ela s de la consciincia de classe La ca ac e i zació de la socie a espanyola e a a l'apa a an e io ens o neix algunes expec a i es sob e els e ec es de la immig ació a g an escala i la iquesa c eixen sob e la conscikncia de classe en aques país. Més enda- an posem a p o a aques es expec a i es a base &examina l'associació dels indicado s de conscikncia de classe amb l's a us d'immig an , la en- Bases socials de la consci&ncia de classe a Ba celona da i al es a ibu s pe sonals dels eballado s, e s de l'enqules a eali - zada el 1971 en e els eballado s del ex il. Calen unes obse acions in oduc b ies pe al de desc iu e la mos a, els indicado s de les p inci- pals a iables i els mk odes d'in e kncia es adís ica. La mos a cons a de 357 homes que el 1971 eballa en en qua e emp eses hx ils de la p o íncia de Ba celona. D'aques es qua e emp eses dues són de les més impo an s de la egió (amb més de 2.000 eballa- do s cada una), si uades al Baix Llob ega (el P a i Co nellh) i als cen es kx ils adicionals p op de Sabadell i Te assa, i ep esen en els sec o s de ila s i de eixi s, de en a s i in o e ia i pe oquímics de la indús ia. Els in e ius o en e s a les cases dels eballado s, on els in e iuado s gene almen o en ben ebu s, bC que gai ebé el 40 % de la llis a o iginal de mos a ge no pogué ésse inclbs a l'es udi, ja sia pe quh no a en pode ésse locali za s o pe quk e en con a is a pa icipa en I'es udi (un p o- blema que es éu més g eu a mesu a que la gen es a assaben a que s'es a a en una in es igació). Bé que no es ac a en absolu d'una mos- a a l'a za , c ec que és ep esen a i a d'un impo an sec o de la classe ob e a de la p o íncia. Vh em mesu a dues dimensions de la conscikncia de classe. La p ime- a és la mili dncia de classe, indicada pe la espos a a la p egun a: <(C eus que en p incipi la aga és un mi ja legí im pe quk els eballa.do s acin sen i les se es ei indicacions?n (Sí o A egades/No). La segona és la poli i zació, l'a ibució dels p oblemes al sis ema polí ic o oposició a aques , indicada pe la espos a a la p egun a: <(Que c eus que cald ia e a Espanya pe quk les coses anessin millo ?)> (Can ia el sis ema de go e n o el pe sonal polí ic / No e cap can i o pocs can is en el g we n.) En aques es udi els indicado s de mili hncia i poli i zació enen una co elació posi i a de 0.24 (p< 0.001). Les aules que p esen em aquí són ex e es de dos a icles publica s an e io men , on hem desc i aques es associacions amb més de all.I4 En alguns pun s del ex dono es imacions de la sig dicació es adís ica de les associacions mul i a iables. Aques es es basen en el model de Goodman lS pe a l'anhlisi de les aules de con ingkncia. Els ni ells de signi icaci6 són la p obabili a que els pa hme es be a co esponen s en el model sa u a siguin iguals a ze o en la població de la qual ou ex e a la mos a. Aques- es es adís iques, pe b, no són iables en el cas d'una mos a que no sigui 14. Vegeu c A luence, Class S uc~e, and Wo king-Class Consciousiness in Mo- de n Spaim, Ame ican Jou nal o Sociology (se emb e de 1977); <(Ru al-U ban Mig a- ion and Wo king-Class Consciousness: The Spanish Case),, Social Fo ces (juny de 1978). 15. Leo Goodman, <<Causal Analysis o Da a om Panel S udies and O he Kinds o Su eys)>, Ame ican Jou nal o Sociology ma ^ de 1973). ccpape s),: Re is a de Sociologia a l'a za , i només les donem com una guia pe dis ingi en e les elacions o es i ebles. ,L3a an a ge del model de Goodman és que a alua les e- lacions mul i a iables sense necessi a de a iables dis ibu'ides no mal- men , mesu amen s d'in e al o homoscedas ici a . Consci2ncia de classe dels immig an s Hem classi ica els eballado s en qua e ca ego ies d'expe ikncia u bana: immig an s ecen s i es able s, ills d'immig an s nascu s a la p o íncia i eballado s nadius. Els deu anys de esidkncia a Ba celona cons i ueixen la i a que di e encia els immig an s ecen s i es able s; és en aques pun quan apa eixen di e encies de mili ancia i poli i zació. Com mos a la Taula 1, s'en e eu en e els immig an s la endencia a ésse més mili an s i més poli i za s si han iscu més emps a Ba celona. Els immig an s es able s enen més consc2ncia de classe que els immi- g an s ecen s o que els nadius. Mili hncia i poli i zació segons l's a us de l'immig an P opo ció de P opo ció de mili an s poli i za s S a us de I'immig an Immig an s ecen s ................... 34 % (67) 19 % (67) Immig an s es able s ................ 39 % (1 18) 36 % (118) Fi,Us &immig an s ..................... 34 % (80) 40 % (80) Nadius .................................. 34 % (85) 29 % (85) Hi ha almenys dues possibles Amplies in e p e acions &aques a o- balla en e mes de classe: que els immig an s són sociali za s mi jansan el con ac e amb la classe ob e a u bana o que hi ha algun aspec e de la se a p bpia expe ikncia u bana que els a ésse més conscien s de la se a posició de classe." 16. Hi ha al es di e hcies en e els immig an s ecen s i es able s que pod ien explica di e ncies de conscil ncia de classe, sense eni en comp e la in lu ncia del emps en la ciu a . Els immig an s ecen s són jo es, és m6s p obable que p ocedeixin Bases socials de la conscil ncia de classe a Ba celona La Tanla 4 mos a la elació en e iden i icació de classe, :ing essos i gene ació (dico omi zada segons si els eballado s an en a al me ca de eball abans o desp és del ecen pe íode &indus iali zació). Aquells que s'iden i iquen com de classe mi jana són els eballado s amb ~lng essos més ele a s (p< 0.01), i els jo es eballado s (p < 0.001). A més a mes, hi ha un signi ica iu e ec e &in e acció: els ing essos al s es an més es e- amen lliga s a la iden i icació amb la classe mi jana pe als jo es que pe als ells (p < 0.04). La iquesa, doncs, en pa icula pe aquells que en- a en al me ca de eball du an el pe íode de iquesa, es h inculada amb una no a pe cepció de la classe apa en men basada sob e el ni ell de ida més que no pas I'ocupació. Tanma eix, pa adoxalmen , com mos a la Taula 5, aques s eballa- do s jo es, amb sala is al s i de <(classe mi janas, són ambé els que enen més uconsciencia de classe)>. Aixb és, la iden i icació de classe en si no é un e ec e di ec e sob e la consci2ncia de classe al com la de inim aquí; el seu e ec e dep2n de l'eda i els ing essos dels eballado s (aques e ec e &in e acció, pe b, és es adís icamen signi ica iu només pe la mili incia). La iden i icació de classe mi jana es h associada amb una mili hncia i poli i - zació més g ans pe als eballado s jo es i de sala is al s, pe d CS l'e ec e con a i sob e els eballado s més g ans i de sala is baixos. Mili hncia i poli i zació segons els ing essos, I'eda i la iden i icació de classe -- Eda Classe ob e a Classe mi jana Classe ob e a Classe mi jana 1. Mili lincia Menys de 10.000 38 % (29) 33 % (18) 31 % (54) 15 % (14) 10.000-15.000. 35 (37) 36 (28) 48 (31) 23 (22) Mésde15.000. 30 (10) 55 (22) 50 (22) 45 (11) 2. Poli i zaci6 Menys de 10.000 24 % (29) 33 % (18) 15 % (54) 15 % (14) 10.000 - 15.000. 30 (37) 46 (28) 35 (31) 27 (22) Mésde15.000. 40 (10) 59 (22) 27 (22) 36 (11) <(Pape s~: Re is a de Sociologia E iden men <(classe > é un nou signi ica pe a les no es gene a- cions de eballado s. Pe als eballado s més g ans, les pe cepcions dels quals o en o mades en un pe íode de pob esa i una adició de sindica s <(ob e s)> mili an s i cla amen iden i icables, és a iden i ica -se com de classe mi jana ins i o amb! un sala i de classe mi jana; aques s són p ecisa- men els eballado s més conse ado s &aqueixa gene ació. Pe als e- ballado s ics més jo es, que an en a en el me ca de eball en un pe íode de p ospe i a c eixen , quan el mo imen polí ic ob e o jus comensa a a p end e o ma desp és de la Gue a Ci il, la iden i icació amb la classe mi jana és un símbol d'expec a i es d'una posició social (mobili a ascenden , se eis públics de quali a i educació pública, s a us social i segu e a ) a la qual cada egada enen més di icul a s a accedi . Pe a aques s eballado s, és de cai e adicali zado . Discussió Aques s esul a s sugge eixen que an la immig ació com la iquesa han con ibu'i a augmen a la conscíkncia de classe en e el,s eballado s indi iduals a Ba celona, i p opo cionen un ce besllum del ca hc e d'a- ques a consciencia de classe. Desp és &un pe íode inicial en el qual els immig an s són especial- men conse ado s o aph ics, se si uen en e aquells que enen m6s cons- cikncia de classe. En oba eina, es an o ca inñu'i s pel con ex polí ic de l'emp esa en qu& eballen, pe 6 el p océs ul e io d'augmen de la consciencia de classe ja no po ésse a ibul a la con inuació de les in- luencies con ex uals. La consciencia de classe dels immig an s es able s ampoc no sembla co espond e a la p i ació ma e ial en un sen i absolu . AI con a i, les p o es que p esen em aquí abonen el pun de is a que els immig an s ecen s són conse ado s pe quk ac en d'in e p e a la se a si uació d'una o ma cong uen amb les se es pe cepcions i espe an- ces de p omoció pe sonal dins de l'es uc u a de classe exis en . La se a consciencia de classe pos e io ep esen a la us aci6 de les se es expec- a i es i un in en de ede iniu les se es posicions socials. Podem e una in e p e aci6 semblan dels eballado s ics. En aques cas, en pa icula en la gene ació de la pos gue a, la mili incia i la poli- i zació són una p o es a con a els obs acles que bloquegen la mobili a i suposen un econeixemen del pape ad e s de 1'Es a . En anali za la immig ació i la iquesa, eiem que la necessi a d'acció collec i a és més econeguda pels eballado s la mobili a passada dels quals ha e ela els lími s a la p omoció indi iduai exis en s en el sis ema ac ual. L'es a egia Bases socials de la conscihcia de classe a Ba celona polí ico-econbmica del egim de F anco -p omou e l'expansió econbmica o ep imin el con lic e labo al- es ei6 doncs pe úl im abocada al achs. La indus iali zació i la ep essió o en les bases es uc u als del desen olupamen de la consci6ncia de classe que l'Es a inalmen no pogué con eni dins els lími s &un ma c au o i a i. Des del 1971 Espanya ha so e can is es uc u als i conjun u als. La legali zació de la aga, la dissolució de l'o gani zació Sindical con o- lada pe l'Es a i la se a subs i ució pe sindica s incula ms als pa i s so- cialis a i comunis a i el desplacamen pa cial dels con lic es a ni ell d'em- p esa pe negociacions polí iques a ni ell es a al cons i ueixen can is adi- cals en el mode &a iculació dels in e essos de classe. La limi ació de l'emig ació als pdisos del Me ca Comú i la p olongada ecessió de l'eco- nomia espanyola s'han conjumina pe ele a el ni ell d'a u , a ec an segu amen els sec o s més popula s de la classe ob e a. En conseqüencia, les conclusions assolides aqui o men ja pa de la his b ia del mo imen ob e i el camp queda obe pe a no es in es igacions. S a e Uni e si y o New Yo k a S ony B ook No a Yo k, USIA