Ma ina Subi a s
LA DONA
Y
LA PARTICIPACIO POLITICA
Una de les qües ions claus i alho a al amen con lic i es que ha de
esold e
el
mo imen eminis a
al
nos e país és la se a elaci i amb la llui a
polí ica i els pa i s polí ics.
I
en di mo imen eminis a no em e e eixo
a cap endencia especí ica, sinó a o mo imen de dones
amb
objec ius
p opis. A eu, aques a elació sembla ha e es a di ícil i mal esol a,
i
ha
po a , so in , a di isions in e nes, escissions, dispe sió d'es o ~os
i,
ins
i o , a la desapa ició de g ups eminis es.
A
Ca alunya, el p oblema ha es a plan eja amb especial em asi. Les
causes semblen bb ies. Ac ualmen , el can i polí ic és
un
ma c de e e-
sncia obliga pe a o mo imen social, i els pa i s juguen un pape
p eponde an com a ac o s d'aques can i. Es a di , o mo imen que
aspi a a modi ica algunes de les ac uals elacions socials s'ha de si ua ,
d'una mane a
o
al a, en elació als pa i s,
i
ha &es abli els nexes en e
uns objec ius gene als de can i social i els p opis objec ius pa icula s. El
pode po encial dels pa i s,
i
especialmen dels pa i s &esque a, a
pa i del
1976,
ha plan eja
al
mo imen eminis a, en les se es di e ses
essan s, Ja u gencia d'una cla i icació, mani es ada ins a a, sob e o , a a-
és de la i ulencia del deba .
Pe b més enllh d'aques s ac o s conjun u als, la e e sncia del emi-
nisme als pa i s polí ics é unes a els més ondes.
A
pa i de la e olució
indus ial, el camp de les llui es socials ha es a con igu a , onamen al-
men , pe les llui es ob e es. Les o mes d'acció
i
o gani zació de la classe
ob e a, la e lexió que s'ha p odu'i al seu en o n, han es a incompa able-
men més iques
i
con unden s que les gene ades a pa i cle la llui a de
qualse ol al e g up social. D'aqui e que, a l'ho a de de ini les ca ac e ís i-
ques p bpies de la llui a eminis a, es doni, a la egada, una ascinació, un
ce mime isme i un ebuig &all6 que apa eix com a model de o mo imen
social, el mo imen ob e ,
i
els pa i s que en són la se a exp essió o ga-
ni za i a mkima. Pe a algunes eminis es, la llui a pe l'allibe amen de
la dona es con on amb la llui a pel socialisme, momen mhgic de can i
global. A l'al e ex em del en all de posicions, s'a i ma una o al inde-
<<Pape s)): Re is a
de
Sociologia
pendkncia d'objec ius: la asca de les dones és des ui les se es op essions
especí iques, pe quk si no, sigui quina sigui la o ma d'o gani zació social,
aques es con inua an igen s.
En e ambdues posicions es desen olupa, en la més g an con usió, la
ida quo idiana: i una egada més les dones ens obem di idides, pe so-
nalmen i collec i amen . Una egada més, sembla que cal enuncia a una
pa de nosal es ma eixes.
O
in e eni en la ida pública
a
o s els ni ells,
o que ens p eocupem d'uns objec ius que, com
a
dones, ens són onamen-
als.
O
bé, e ce a opció, que ens ca eguem de eina en accep a allb que
s'anomena la doble mili hncia, e que compo a aho a la enúncia a mol s
aspec es de la ida pe sonal
i
la di isió dels es o qos.
El dilema exis eix, i no és pas hcil dona -li una solució. Cal, pe b,
in en a oba -la pe qus sinó la si uació esde é pa ali zan . Una g an pa
de les ene gies de les eminis es ba celonines ha es a dedicada, ins a a,
al comba en e posicions di e ses en elació a la mili hncia, a la ida
polí ica
i
als pa i s. Cap al e ema no ha ebu an a a enció ni ha esul a
an des uc iu pe
al
mo imen de dones com aques .
Un exponen cla de la con usió que gene a la elació en e eminisme
i polí ica a ui és, pe a mi, el llib e de
C.
Alcalde,
La
muje eB la gue a
ci il
espa iola.'
Llib e ple de con adiccions, que alho a p o oca l'en usiasme
i la indignació. Po se , pe an , un llib e mol saludable, si se eix pe
a canali za un deba o almen necessa i, supe an la nos a ma cadíssima
endsncia a la in ansigsncia.
En aques llib e, la con adicció es oba a o s els ni ells, com a e-
sul a de dos ils que s'en e eixeixen
al
lla g de I'ob a. És, d'una banda, un
llib e apassiona pel que desc iu, pe la chlida memb ia de igu es so in
oblidades. Hi ha una adhesió a les dones que han llui a , una simpa ia
que, so in , l'au o a no amaga i ens ansme ín eg amen . D'al a banda,
com supe posa a la na ació d'unes ides, hi juga un al e ema, una
posició ideolbgica ígida que po a l'au o a a o mula c í iques, so in
du íssimes, con a aques es dones a qui p o undamen admi a.
Deixem de banda algunes c í iques impo an s que es poden e
al
llib e: la pa ciali a i la supe iciali a d'algunes in o macions, l'his o icis-
me que compo a un judici, des &un pun de is a ac ual, de igu es que
es desen olupa en en con ex s allunya s de nosal es en el emps
i
en
I'espai. To aixb és ce , i és g eu.
No
a ec a, pe&, onamen almen , el
deba essencial.
El que em sembla clau &assenyala 6s la inconsis sncia que apa eix
1.
C.
Akalde,
La
muie en la gue a
ci il
española
(Mad id:
Edi o ial
Gam-
bio
16,
1976).
La
muje en la gue a ci il española
quan s'anali za el pun de is a de
C.
Alcalde, pun de is a que, en una
lec u a supe icial, sembla cla amen de ini . Pe a l'au o a, la majo ia de
les dones que ens p esen a a incó e en un e o onamen al: la llui a
pe objec ius polí ics.
I
aixb en opinió de
C.
Alcalde cons i ueix un e o
pe qui:, en endinsa -se en la llui a polí ica, deixa en d'ac ua com a dones.
Deixa en en ce a mane a de se -ho. Com, si no, in e p e a ases del
ipus <(Pasiona ia ue mis un poli ico que una muje poli icas?
Fins i o en el cas de dones que s'ad ega en especialmen a les dones,
com Ma ga i a Nelken, Alcalde a aques a c í ica: < Tu o que se una
muje "como un homb e">>; <cescogió se como un homb es, Pe que? Cal
c eu e que
hi
ha un compo amen polí ic <(di e en )> pe a les dones? És
que una di igen polí ica ha d'ad ega -se a les dones en un o <(especial)>,
que segu amen la ma eixa
C.
Alcalde no accep a ia?
De e , apa eix aqui una qües ió impo an : la c eenga que hi ha un
ipus d'ac i i a especí icamen masculí, un món, uns in e essos p opis dels
homes. Quan una dona juga un pape en aques món, enuncia a les se es
asques de dona. Més enca a, és manipulada, u ili zada, de o ma més o
menys conscien , pels homes d'un pa i , pe aconsegui uns ipus d'objec-
ius que no són els seus.
Pun de is a di ícil &accep a pe que, a l'in e és del que sembla,
anca possibili a s a les dones en lloc &ob i -les-en, i no els concedeix ni
el d e d'ha e -se guanya un lloc pe mi: i s p opis. Di icil d'accep a ,
sob e o , pe qui: consag a la g an di e hncia: els a e s <(dels homes)>,
l'assumpció dels quals po a a una pe dua d'iden i a i a l'alineació, i els
p bpiamen eminis es, que, malau adamen , l'au o a no a iba a de ini .
I
com que, en esos així, els a e s dels homes ho ab acen gai ebé o ,
aques a pos u a equi al, en Ia p lc ica, a una educció del món eal,
a
la
enúncia a in e eni en la llui a pe uns objec ius de can i que, al meu
en end e, in e essen an els homes com les dones.
El més so p enen , pe b, és que en al es passa ges l'au o a eclama
una igual a de pa icipació en la llui a. Així, pe exemple, en la c í ica
a la posició del PC en elació a les dones, du an la gue a. Que no se
les en iés al on , que se'ls assignessin asques de p oducció, és, pe a
ella, una no a o ma de disc iminació, de manipulació. {És menys masculina
la llui a a mada que la llui a polí ica? ¿Adme , o no, una di isió sexual
del eball? ¿No ac ua en les dones, en els camps de ba alla, igual que els
homes, en els casos en qui: es an inco po a
a
la llui a?
De e , com podem eu e, l'a i mació de I'especi ici a de la llui a de
les dones, po ada a l'ex em, condueix l'au o a a una con adicció im-
po an . El e ús de pa icipació en els pa i s polí ics, que p o é d'una
p obleml ica ac ual, és p ojec a cap al passa
i
u ili za pe a des ia el
c Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
masculí del emení, di isió que, des d'un pun de is a es ic amen emi-
nis a, és més que dub osa. Segu amen en cap al e e eny d'ac i i a
adme ia l'au o a una di e encia, una exclusi i a sexual en els compo a-
men s, en
el
d e d'in e enció. En
el
camp de la llui a polí ica, en can i,
el conside a un e o , l'obli d'una llui a p bpia, gai ebé l'abandó d'una
obligació p imo dial.
No esul a massa di ícil iden i ica les a els d'aques a negació de
l'iimbi polí ic: el que s'es h exp essan aquí
és
la ancúnia de an es emi-
nis es con a els pa i s, pe que s'han alimen a de l'es o g de les dones,
so in excessi amen con ia , sense assumi -ne, en can i, els objec ius p o-
pis. C i , ges de e ol a con a el que ha es a una p iic ica injus a, con a
el que és, enca a, una u ina del sexe dominan . C i ins
i
o necessa i
si inalmen hem p es consci2ncia que l'allibe amen de la dona eclama,
e ec i amen , una llui a especí ica.
C i e oni, pe b, en les conseqüi ncies eb iques que se'n de i en i
que an esde eni inconseqüen el pun de is a de l'au o a. La his b ia,
i
les llui es de o ipus que ha compo a , són un a e collec iu. Són
ambé el nos e pa imoni pe qui: ambé nosal es les hem e es.
Mai
no
podem enuncia -hi, exclou e'ns-en, adme e l'exis encia de e enys no
adequa s pe a nosal es pe que allb que es conside a masculí i emení
no és al a cosa que una p iic ica social, i pe an po i ha de a ia . Cal
a i ma el d e de les dones a ac ua en polí ica, com en o , i nlés enca a
a ac ua com ulguem, com c eguem con enien en cada momen . Cal que
ens aguem del damun les a es ideolbgiques, les limi acions, els enys,
l'excés de p incipis sob e allb que podem i no podem e : i aques és a ui,
enca a, l'a e immedia .
D'aquí p o é que no puguem accep a cap no a o odbxia, cap nou
codi de compo amen , cap c í ica que endeix a pa ali za , pe més ben
in encionada que sigui. D'aqui, que no puguem accep a cap o ma del
eminisme que compo i negacions i p ohibicions, cap imposició.
I
que sigui
an nega iu eu e so gi , en e nosal es, nous dogma ismes.