La dona i la participació política

Ma ina Subi a s LA DONA Y LA PARTICIPACIO POLITICA Una de les qües ions claus i alho a al amen con lic i es que ha de esold e el mo imen eminis a al nos e país és la se a elaci i amb la llui a polí ica i els pa i s polí ics. I en di mo imen eminis a no em e e eixo a cap endencia especí ica, sinó a o mo imen de dones amb objec ius p opis. A eu, aques a elació sembla ha e es a di ícil i mal esol a, i ha po a , so in , a di isions in e nes, escissions, dispe sió d'es o ~os i, ins i o , a la desapa ició de g ups eminis es. A Ca alunya, el p oblema ha es a plan eja amb especial em asi. Les causes semblen bb ies. Ac ualmen , el can i polí ic és un ma c de e e- sncia obliga pe a o mo imen social, i els pa i s juguen un pape p eponde an com a ac o s d'aques can i. Es a di , o mo imen que aspi a a modi ica algunes de les ac uals elacions socials s'ha de si ua , d'una mane a o al a, en elació als pa i s, i ha &es abli els nexes en e uns objec ius gene als de can i social i els p opis objec ius pa icula s. El pode po encial dels pa i s, i especialmen dels pa i s &esque a, a pa i del 1976, ha plan eja al mo imen eminis a, en les se es di e ses essan s, Ja u gencia d'una cla i icació, mani es ada ins a a, sob e o , a a- és de la i ulencia del deba . Pe b més enllh d'aques s ac o s conjun u als, la e e sncia del emi- nisme als pa i s polí ics é unes a els més ondes. A pa i de la e olució indus ial, el camp de les llui es socials ha es a con igu a , onamen al- men , pe les llui es ob e es. Les o mes d'acció i o gani zació de la classe ob e a, la e lexió que s'ha p odu'i al seu en o n, han es a incompa able- men més iques i con unden s que les gene ades a pa i cle la llui a de qualse ol al e g up social. D'aqui e que, a l'ho a de de ini les ca ac e ís i- ques p bpies de la llui a eminis a, es doni, a la egada, una ascinació, un ce mime isme i un ebuig &all6 que apa eix com a model de o mo imen social, el mo imen ob e , i els pa i s que en són la se a exp essió o ga- ni za i a mkima. Pe a algunes eminis es, la llui a pe l'allibe amen de la dona es con on amb la llui a pel socialisme, momen mhgic de can i global. A l'al e ex em del en all de posicions, s'a i ma una o al inde- <<Pape s)): Re is a de Sociologia pendkncia d'objec ius: la asca de les dones és des ui les se es op essions especí iques, pe quk si no, sigui quina sigui la o ma d'o gani zació social, aques es con inua an igen s. En e ambdues posicions es desen olupa, en la més g an con usió, la ida quo idiana: i una egada més les dones ens obem di idides, pe so- nalmen i collec i amen . Una egada més, sembla que cal enuncia a una pa de nosal es ma eixes. O in e eni en la ida pública a o s els ni ells, o que ens p eocupem d'uns objec ius que, com a dones, ens són onamen- als. O bé, e ce a opció, que ens ca eguem de eina en accep a allb que s'anomena la doble mili hncia, e que compo a aho a la enúncia a mol s aspec es de la ida pe sonal i la di isió dels es o qos. El dilema exis eix, i no és pas hcil dona -li una solució. Cal, pe b, in en a oba -la pe qus sinó la si uació esde é pa ali zan . Una g an pa de les ene gies de les eminis es ba celonines ha es a dedicada, ins a a, al comba en e posicions di e ses en elació a la mili hncia, a la ida polí ica i als pa i s. Cap al e ema no ha ebu an a a enció ni ha esul a an des uc iu pe al mo imen de dones com aques . Un exponen cla de la con usió que gene a la elació en e eminisme i polí ica a ui és, pe a mi, el llib e de C. Alcalde, La muje eB la gue a ci il espa iola.' Llib e ple de con adiccions, que alho a p o oca l'en usiasme i la indignació. Po se , pe an , un llib e mol saludable, si se eix pe a canali za un deba o almen necessa i, supe an la nos a ma cadíssima endsncia a la in ansigsncia. En aques llib e, la con adicció es oba a o s els ni ells, com a e- sul a de dos ils que s'en e eixeixen al lla g de I'ob a. És, d'una banda, un llib e apassiona pel que desc iu, pe la chlida memb ia de igu es so in oblidades. Hi ha una adhesió a les dones que han llui a , una simpa ia que, so in , l'au o a no amaga i ens ansme ín eg amen . D'al a banda, com supe posa a la na ació d'unes ides, hi juga un al e ema, una posició ideolbgica ígida que po a l'au o a a o mula c í iques, so in du íssimes, con a aques es dones a qui p o undamen admi a. Deixem de banda algunes c í iques impo an s que es poden e al llib e: la pa ciali a i la supe iciali a d'algunes in o macions, l'his o icis- me que compo a un judici, des &un pun de is a ac ual, de igu es que es desen olupa en en con ex s allunya s de nosal es en el emps i en I'espai. To aixb és ce , i és g eu. No a ec a, pe&, onamen almen , el deba essencial. El que em sembla clau &assenyala 6s la inconsis sncia que apa eix 1. C. Akalde, La muie en la gue a ci il española (Mad id: Edi o ial Gam- bio 16, 1976). La muje en la gue a ci il española quan s'anali za el pun de is a de C. Alcalde, pun de is a que, en una lec u a supe icial, sembla cla amen de ini . Pe a l'au o a, la majo ia de les dones que ens p esen a a incó e en un e o onamen al: la llui a pe objec ius polí ics. I aixb en opinió de C. Alcalde cons i ueix un e o pe qui:, en endinsa -se en la llui a polí ica, deixa en d'ac ua com a dones. Deixa en en ce a mane a de se -ho. Com, si no, in e p e a ases del ipus <(Pasiona ia ue mis un poli ico que una muje poli icas? Fins i o en el cas de dones que s'ad ega en especialmen a les dones, com Ma ga i a Nelken, Alcalde a aques a c í ica: < Tu o que se una muje "como un homb e">>; <cescogió se como un homb es, Pe que? Cal c eu e que hi ha un compo amen polí ic <(di e en )> pe a les dones? És que una di igen polí ica ha d'ad ega -se a les dones en un o <(especial)>, que segu amen la ma eixa C. Alcalde no accep a ia? De e , apa eix aqui una qües ió impo an : la c eenga que hi ha un ipus d'ac i i a especí icamen masculí, un món, uns in e essos p opis dels homes. Quan una dona juga un pape en aques món, enuncia a les se es asques de dona. Més enca a, és manipulada, u ili zada, de o ma més o menys conscien , pels homes d'un pa i , pe aconsegui uns ipus d'objec- ius que no són els seus. Pun de is a di ícil &accep a pe que, a l'in e és del que sembla, anca possibili a s a les dones en lloc &ob i -les-en, i no els concedeix ni el d e d'ha e -se guanya un lloc pe mi: i s p opis. Di icil d'accep a , sob e o , pe qui: consag a la g an di e hncia: els a e s <(dels homes)>, l'assumpció dels quals po a a una pe dua d'iden i a i a l'alineació, i els p bpiamen eminis es, que, malau adamen , l'au o a no a iba a de ini . I com que, en esos així, els a e s dels homes ho ab acen gai ebé o , aques a pos u a equi al, en Ia p lc ica, a una educció del món eal, a la enúncia a in e eni en la llui a pe uns objec ius de can i que, al meu en end e, in e essen an els homes com les dones. El més so p enen , pe b, és que en al es passa ges l'au o a eclama una igual a de pa icipació en la llui a. Així, pe exemple, en la c í ica a la posició del PC en elació a les dones, du an la gue a. Que no se les en iés al on , que se'ls assignessin asques de p oducció, és, pe a ella, una no a o ma de disc iminació, de manipulació. {És menys masculina la llui a a mada que la llui a polí ica? ¿Adme , o no, una di isió sexual del eball? ¿No ac ua en les dones, en els camps de ba alla, igual que els homes, en els casos en qui: es an inco po a a la llui a? De e , com podem eu e, l'a i mació de I'especi ici a de la llui a de les dones, po ada a l'ex em, condueix l'au o a a una con adicció im- po an . El e ús de pa icipació en els pa i s polí ics, que p o é d'una p obleml ica ac ual, és p ojec a cap al passa i u ili za pe a des ia el c Pape s)>: Re is a de Sociologia masculí del emení, di isió que, des d'un pun de is a es ic amen emi- nis a, és més que dub osa. Segu amen en cap al e e eny d'ac i i a adme ia l'au o a una di e encia, una exclusi i a sexual en els compo a- men s, en el d e d'in e enció. En el camp de la llui a polí ica, en can i, el conside a un e o , l'obli d'una llui a p bpia, gai ebé l'abandó d'una obligació p imo dial. No esul a massa di ícil iden i ica les a els d'aques a negació de l'iimbi polí ic: el que s'es h exp essan aquí és la ancúnia de an es emi- nis es con a els pa i s, pe que s'han alimen a de l'es o g de les dones, so in excessi amen con ia , sense assumi -ne, en can i, els objec ius p o- pis. C i , ges de e ol a con a el que ha es a una p iic ica injus a, con a el que és, enca a, una u ina del sexe dominan . C i ins i o necessa i si inalmen hem p es consci2ncia que l'allibe amen de la dona eclama, e ec i amen , una llui a especí ica. C i e oni, pe b, en les conseqüi ncies eb iques que se'n de i en i que an esde eni inconseqüen el pun de is a de l'au o a. La his b ia, i les llui es de o ipus que ha compo a , són un a e collec iu. Són ambé el nos e pa imoni pe qui: ambé nosal es les hem e es. Mai no podem enuncia -hi, exclou e'ns-en, adme e l'exis encia de e enys no adequa s pe a nosal es pe que allb que es conside a masculí i emení no és al a cosa que una p iic ica social, i pe an po i ha de a ia . Cal a i ma el d e de les dones a ac ua en polí ica, com en o , i nlés enca a a ac ua com ulguem, com c eguem con enien en cada momen . Cal que ens aguem del damun les a es ideolbgiques, les limi acions, els enys, l'excés de p incipis sob e allb que podem i no podem e : i aques és a ui, enca a, l'a e immedia . D'aquí p o é que no puguem accep a cap no a o odbxia, cap nou codi de compo amen , cap c í ica que endeix a pa ali za , pe més ben in encionada que sigui. D'aqui, que no puguem accep a cap o ma del eminisme que compo i negacions i p ohibicions, cap imposició. I que sigui an nega iu eu e so gi , en e nosal es, nous dogma ismes.