MANUSCRITS,
nQ
8.
Ene o
1990,
phgs.
193-200
El con ac e del P incipa de Ca alunya amb
la F anca
de
la Re olució
Lluís Rou a
i
Aulinas
La Gue a G an a eco da , una egada més, especialmen als Es a s
en on a s, que els Pi ineus,no cons i uyen pas una cla a ba e a na u al
sepa an F anca i Espanya. Es el que assenyala a, pe exemple, el cap del
Ba alló del «GCnie» a 1'Exe ci dels Pi ineus O ien als a les se es
obse acions ad ecades al Comi e de Salu Pública de an el inal im nedia
de la gue a.
l
És
cla que G and oine , com e a comú a la majo pa dels
obse ado s ancesos, des ia a l'explicació d'aques e cap a
a gumen acions simplis es: 41s a i en l'ennemy -deia, e e in -se als
pobles dels Pi ineus O ien als- pa ceque ces habi an s on les moeu s des
espagnols, de la ace desquels ils descenden . Comme eux ils s'ec assen la
poi ine
h
coup de poin s
(.
.
.).
11s son les compagnons, les amis, les e es,
les conjoin s, les compi es e ou ce qu'on oud a, meme les espions
espagnols, e jamais les espions de la Republique. Con ie
h
eux la ga de de
la on ie e ou donne de la iande
h
ga de aux cha s se oi la meme chose».
Deixan a pa les qües ions de la eligiosi a
i
les lleuge eses
e nogeniques que s'apun en en aques ex , el ce 6s que esul a a e iden
que du an la Re olució F ancesa, a Ca alunya, els Pi ineus no a en se pas
una «ba e a que esis ís» la impulsió dels exe ci s espanyol i ands; de la
ma eixa mane a que no a en pas ena -po se més a ia
al
con a i- ni
el pas d'emig a s,
N
els con ac es i la ci culació de no icies en e banda i
ba@a del limi s eb ics dels Es a s.
Es en o n d'aques s es ni ells de con ac e (ci culació de no icies,
emig ació i gue a) que ull posa l'a enció. Especialmen pe que o s ells, i
sob e o el da e , posen de mani es que els con ac es de Ca alunya a nb la
Re olució F ancesa an eni mes impo ancia pels p ocessos de c isi in e na
que an con ibui a e pa en s, que pe la in luhcia di ec a i immedia a que
els esde enimen s e oluciona is hi pogue en exe ci .
No ícices
i
in o macions
No descob im pas es de nou eco dan que l'ac i ud de guai a i de
descon ianca en e s les idees i els esc i s il.lus a s ja ha ia ana adqui in
impo hcia du an el egna de Ca les
III.2
La polkmica encesa pe l'a icle
de Masson a 1'Encyclopédie Mé hodique -amb la p ohibició d'El Censo i el
p océs de Cañuelo inclosos- ha ia es a un pun culminan . De mane a que
el segui de e eials o d es» dic ades a pa i de Flo idablanca, des de 1789,
pe a e i a el con agi dels a umul s, el caos i l'ana quia que assola en
F anca», e a la simple i p ag na ica aplicació del cn e i queja enia inspi an
-o,
com a mínim in luin no b iamen - la polí ica del ma eix egna del
bo y5 il.lus a .
Es aixi com al se emb e de 1789 es p ohibia exp essamen l'en ada
d'es ampes i de manusc i s ela ius als esde enimen s de F anca. S'inicia a,
d'aques a mane a, una escalada de mesu es que imposa en el c i e i
d'aillamen , en on del an asma de la Re olució. L'abundhncia,
p og essi a ampli ud, i ei e ació de les mesu es legals no o e eixen d~b e.~
Reco dem, pe exemple, que la R.
O.
de
6
d'agos de 1790 eia ex ensi a la
p ohibició a o ipus d'objec e al.lusiu als e s de F anca; o que a inicis de
1791 es eia e ec iu l'es ablimen del
«ca dó
sani a i~; i que, enca a al juny
de 1793 es p ohibia ins i o la di usió de qualsse ol esc i s que pa lessin
dels esde enimen s de F anca, enca a que os pe a condemna -los. La
polí ica d'aillamen equi alia, doncs, a la nés adical llei del silenci.
E iden men , el aco dó sani a i» de Flo idablanca enia una especial
elle hcia a les zones on e e es, pe bé que no s'ha de menys eni el seu
empa en amen amb el esso gimen inquisi o ial al conjun de l'Es a . Els
co dons sani a is ha ien es a gai ebé semp e, a les zones de on e a, un
sub e ugi pe a l'acan onamen de opes e i an de acili a p e ex os
o mals de deses abili zació; en el cas que ens in e esa el sub e ugi
desapa eixia i e a cla a, doncs, la mo i ació polí ica i ideolbgica.
Una al a qües ió, pe o, e a la se a e icacia. Pe qui? la necessi a de
ei e ació de les mesu es mencionades, la posa cla amen en en edi ;
i,
d'al a pa , 6s e iden que a ec a a di ec amen laja de e io ada con ianca
en e els dos Es a s eins.
Les no icies, en e ec e, anspassa en els Pi ineus, si
bé
la p ohibició
legal -i la igilancia o mal- les obliga a a una ci culació clandes ina.
D'aques a mane a la de o mació i el umo esul a en ine i ables; i ins i o
la ci culació d'in o macions es co e ia en un ins umen més pe a
es imula la condemna i el panic a l'«ana quia» de F anca.
De
e , la majo
pa de les no icies de F anca que ci cula en pe Ca alunya p o enien de la
zona on e e a; i no hi ha pas gai es dub es espec e del ca ac e
p edomina men eaci a la Re olució de les coma ques ca alanes
al
No d dels
Pi ineus.4 Així, el mi e
-o
millo , el an asma- de la Re olució, alimen a
pel ma eix decu s dels esde enimen s, acili a a la complemen a ie a de
dues ac i uds només apa en men con adic b ies: la ci culació de no icies, i
la «llei del silenci». Els comen a is «clandes ins» ela ius a la ba bh ie
EL
CONTACTE
DEL
PRINCIPAT
DE
CATAL~NYA..
.
195
e olucionh ia
ea i ma en, en e ec e, la p e enció i condemna, alho a que
jus i ica en les mesu es d'aillamen es ic e.
S6n ela i amen abundan s les obse acions que es e e eixen a la
inin e umpida ci culació de no icies espec e de la si uació de F anca. Pe
Die a is p i a s sembla cla que no p e alia pas el siienci i la igno h~ia.~ En
el de Ramon Come , amb mo iu de la publicació a dana de la no icia de la
mo de Lluis XVI, es diu:
«...
lo que po ca as y papelo es se sabia
ya.,
.
».6
1
el cbnsol de F anca a Ba celona, Aube , ano a a el
4
de gene de
1792, en elació a la p ohibició de pa la dels a e s de F anca:
«.
.
.cependan
chacun di son mo ~.~ Pe Aube , pe o, al com he di abans, que es pa lés
de F anca no posa a pas en en edi el sen i de la p ohibició imposada pel
go e n espanyol:
«.
.
.comme ous nous déchi en 4eia e e in -se als
con inus comen a is sob e la si uació ancesa- ils ne son pas eche chés~.
Poc podien, doncs, con a es a el mi e de la Re olució que o enen les
no icies ob enides (que an bé empalma ien, desp és, amb la c euada
eligiosa) les campanyes d'opinió que p e enien du a eme els
e oluciona is ancesos -ja os a a és dels us a s Comi es
Re oluciona is, o a a és dels imp essos que els agen s, o els ma eixos
exe ci s, p ocu a en in odui i escampa en eni o i de la mona quia
espan yola.
De mane a que la solida i a a banda i banda dels Pi ineus sembla que no
inguC pas només aces d'o d e geog h ic, his b ic i social, sin6 ambé
-
com ho a no a G and oine - d'o d e poli ic i ideologic (an i-
e olucionaxi).
El con ac e amb els ugi ius de Ia Re olució
L'ambada d'emig an s ancesos que ugien de la Re olució e a ben
lluny de can ia les coses. In ensi ica a els con ac es amb la F anca de la
Re olució,
pe d
po encia a enca a mes la de o mació de les no icies, alho a
que es suma a a la e men ació d'una ba eja de sen imen an i- ances i an i-
e oluciona i alho a, a Ca alunya.
El sen imen an i- ances s'ha ia is accen ua als da e s anys en que la
c isi econbmica eia mal eu e an als ics negocian s ancesos que hi ha ia
a Ba celona, com els jomale s que e en disposa s a eballa pe jo nals que
els ca alans conside a en de mise ia. Es en aques con ex -que la
campanya con a e olucion~a i sob e o , desp és, la gue a endi en a
ecob i - que s'en egis h el con ac e de Ca alunya amb els ugi ius de la
Re olució. No 6s pas ex any, doncs, que el e o inicial amb el que o en
ebu s aquells «m i s» de la Re olució -una g an pa dels quals o en,
p ecisamen , els cle gues e ac a is- es e edés hpidamen . Els
p oblemes de con i &ncia, el con ex de descon ianca, el sen imen de
galo bbia..
.;
o plega con ibuia a una p og essi a ma ginació, que es eia
cla amen a a o ida an pe la ci culació de umo s sob e emp a i es de
conspi ació p omogudes pels ancesos (especialmen e semblan s en uns
momen s que culmina a la concen ació de p esone s i dese o s, a
Ba celona), co n pe les mesu es poli iques adop ades pel go em espanyol, i
que e en cla amen hos ils i es ic i es pel que a a la ubicació, el
comp amen i la mobili a dels emig a s ancesos.
Es cla , pe b, que els emig a s con ibuyen a e p esen a Ca alunya la
eali a de la Re olució F ancesa. Especialmen pe que, al co n ano a el
Cbnsol de F anca a Ba celona,
al
p incipi ana en i enien sense massa
p oble ies pe a passa la on e a -adhuc in oduin nous emig a s,
ca alls, o ins i o a mes8-; i pe que, malg a que
al
lla g de 1792 una bona
pa an mama pe a suma -se a les o ces dels com e d'A ois, aques e a
queda sob adamen «compensa » pe l'a ibada massi a de cle gues
e ac aiis que es p odu a en aquell ma eix any.
L'ac i ud dels ca alans espec e dels eialis es i e ac a is, pe b, posa a
de mani es que e en els in e essos en joc a la socie a ca alana els que en o
cas p e alien. Es aixi com, segons el meu pa e , cal alo a la incohe encia
que suposa a la p oclamació massi a d'una solida i a cla amen «an i-
e oluciona ia», i, al ma eix emps, l'exp essió incon usible d'una galo bbia
que ha ia e sen i no b ia nen la se a hos ili a i iolencia ja mol abans de
la decla ació de la gue a a F anca. La gue a, en e ec e
4x5
que p edicada
ambé pels e ugia s ancesos9- a e culmina aquell sen imen an i-
ances que a ec a a a nbé als ugi ius de la Re olució. Els alda ulls que al
1793 es egis a en a di e en s llocs de la Peninsula,l0 o les que al juny de
1794 e ien lloc a Ba celonal1 s6n un bon exponen de co n podia culmina la
si uació desc i a, en un con ex de gue a, i desp és d'una cons an campanya
d'opiniól p opiciada pe o ipus d'esc i s, de cancons, d'ac es eligiosos,
se mons, commemo acions..
.
La gue a, pe b, signi ica a o un al e ni el1 de con ac e d~ Ca alunya
amb la IRe olució.
1,
sens dub e, el de majo anscendencia. Es lbgic que
me eixi, doncs, una a enció especial.
La gue a de la Re olució
Pe que a escla a el con lic e en e F anca i Espanya, que -malg a
o - a inicis de 1793 podien conside a -se enca a Es a s o malmen alia s?
Sembla cla que l'execució de Lluis
XVI
a ac ua co n a de onan
inopo íi d'una gue a a la que Espanya es a eu e p og essi amen
abocada, des de 1789, pel pes de les ci cums ~cies i pe la manca d'una
poli ica eohe en .
Els ancesos, conscien s de la si uació apu ada en la que es oba a
Espanyii -com ho deixen cla els discu sos p onuncia s an da an
1'Assemblea Nacional com, desp és, a la Con encib- p engue en la
inicia i a. A a
bé,
la con ianca en la se a supe io i a i la manca d'a enció
p io i a ia
al
con lic e dels Pi ineus que s'en de i a a, jun amb la g a e a
de la c isi in e na i de la gue a als al es on s, con ibui en a posa -los les
coses o ca més di icils del que s'espe a en, a la on e a amb Espanya.
EL
CONTAGIE
DEL
PRINCIPAT
DE
CATAL~NYA
. .
.
197
L'escasseda de ecu sos i la manca d'inicia i a pol ica an du la
mona quia espanyola al plan ejamen d'una gue a de ensi a i, pe an ,
on e e a. D'aques a mane a els Pi ineus es con e ien en un ma c
excepcional de con ac e amb la F anca de la Re olució. La p bpia
pa iculan a geogd ica i social adqui ia un elleu -pa al.lel a la g a e a del
con lic es- que con as a a amb la ellunyania
»
d'uns Es a s que adesia a
sembla en menys eni la impo ancia del con iic es que
hi
ha ien gene a .
Es
aix
que hom en en miilo la coexis 5ncia de si uacions con adic b ies.
Al
cos a de la de ensa de adicions comunes i de solida i a s locals a banda i
banda de la a lla (com les que obem en els e s de
1793,
du an l'ocupació
espanyola del Rosselló
-i
que an la an a a o i -) hom cons a a co n el
con ex de gue a acili a so in la solució iolen a de i ali a s i li igis de
eina ge, les delacions i ai'do ies, l'a ibisme..
.
(especialmen pe cep ibles
en els eni o is que expe imen en successi amen l'ocupació ancesa i la
ecupe ació espanyola en el decu s de la gue a, co n s6n els de la Ce danya
i d'algunes locali a s de 1'Empo da). To plega o e in , doncs, un pano ama
p ou complex, al qual no ajuda a pas a cla i ica el ca ac e
p edominan men « o es en> de les opes que composa en els espec ius
exh ci s d'una banda i de l'al a dels Pi ineus.
En aques ma c em sembla, doncs, que les espo adiques mani es acions
que es poguessin dona , a la Ca alunya dominada pels bo bons, di ec amen
elacionades a nb el p ocCs e olucionan de F anca, enen una impo ancia
secundbia. La pene ació de no icies, la cons a ació d'exp essions solida ies
amb la Re olució (exis kncia d'anbnims, la celeb ació d'alguna e úlia
«a ancesada», o ins i o la plan ada d'algun a b e de la llibe a ) endeixen
a queda elegades gai ebé a l'hbi de l'ankcdo a. En can i, esul a mol
mes elle an la cons a ació -p opiciada pel con ex de la Re olució
F ancesa i de la gue a- del desgas i de la incapaci a de l'Es a absolu is a
espanyol, aix co n de la g a e a que ha ia de compo a
la
se a mani es a
desconnexió de les di e ses eali a s socials i e i o ials que en depenien
pol icamen . Van, doncs, mol mCs enlla de l'ankcdo a an les ac i uds que
gene a aques a si uació, co n les inicia i es que so geixen co n a espos a a
algunes d'aquelles de icikncies; ac i uds i inicia i es con adic b ies i
limi ades -en la mesu a que esponen a mo i acions co n aquelles a les que
ens hem e e i a un momen -, pe b que pod an con ibui a accele a el
p ocCs de supe ació de l'o d e exis en , co n ho sugge eix el e que mol s
dels seus e s pe du in,
o
eapa eixin, en els momen s clau del p ime e c
del segle
XIX.
D'una banda, el cos de la gue a i la incapaci a de la mona quia
espanyola pe a a on a -lo, an accele a l'endeu amen i el d ici ins a un
pun queja no ind ia solució. Pe la se a pa , i de mane a immedia a, aixb
signi ica a el majo igo en la ibu ació i, sob e o , el pes insupo able de la
iscali a immedia a a les zones on e e es -on es con onia amb els danys i
des uccions ocasiona s pe la gue a.12 La impo ancia de o aixb a les
zones de mun anya de Ca alunya e a mes
g an,
en la mesu a que ms lla o s
sembla a que la c isi de inals de segle e a menys e iden ; i, ins i o pel que
a a les ac i i a s d'in e can i, da an ce es expec a i es a an del ce

e i amen , ~laciona a nb la da ailada del come $ ances que a compo a
la si uació e oluciona ia del pais ei. P escindin de la se a eblesa, la
gue a es a enca ega de us a les espe ances que en aques sen i
s'haguessin pogu o ma .
Pe una banda, la du esa de la llui a a mada i l'ampli ud, discon inui a i,
so in , inaccessibili a del on , con as a en amb la incapaci a de l'Es a
an pe a eclu a els e ec ius de l'exe ci que es p oposa a, com sob e o pe
ga an i -ne l'e icacia, els subminis amen s i la disciplina. No 6s gens
so p enen , doncs, que les accions i inicia i es «pa al.leles» adquinssin una
elle hcia p og essi a. Aixi, en on d'incu sions anceses, de p oblemes
gene a s pe qües ions duane es, o de ensions de les opes egula s, sembla
e i a -se, du an la Gue a G an, la capaci a de les socie a s adicionals pe
a eacciona , mobili za -se i a ma -se. Es ac a, en la majo pa dels casos,
de p ac iques cla amen empa en ades amb l'o gani zació de pa ides pe a la
cace a o la pe secució d'animals sal a ges; o elacionades amb la impo ancia
del bandida ge i del con aban; o inculades a les inicia i es pe a e on
als penlls que ocasionen els incendis, o les amenaces d'epidkmia; o amb la
capaci a de sal agua da da dels ama s, o de les pas u es..
.
Es en elació amb aques a capaci a de espos a popula da an ce es
si uacions, que podem e e i -nos a la impo ancia del Some en en el ma c
de la Gue a G an, ja que si
bé
ha ia es a o mal nen aboli pe la No a
Plan a de Felip
V,
c ec que Cs sob e o en aques s anys quan es a palesa,
malg a o , la pe i encia de la se a p ac ica. Pe b la inicia i a del com e de
La Unión es ablin -lo o malmen
(6
maig 1794) p e eqia, sob e o ,
subo dina les pa ides popula s a les inicia i es de 1'Exe ci . Es cla , doncs,
que el Some en del Capi a Gene al de Ca alunya esde enia, alho a,
un
sub e ugi del eclu amen , a Ca alunya. D'al a banda, no a pas palia , com
p e enia
al
ma eix emps el com e de la Unión, els pmblemes clau de l'exk ci
bo bonic ( eclu amen s, subminis amen s i disciplina); mes a ia
al
con a i,
co n ho palesa el eb o amen dels ma eixos p oblemes a pa i del mes de
juny. A a, pe o, els p oblemes de l'exe ci i els del Some en , enien a
accen ua -ne un de mCs g eu: l'abisme exis en en e els in e essos de la
socie a ca alana i 1'Es a
- an
especialmen pesan al ila g de la desas osa
camanya du a a e me l'any 1794.
A inals d'any, en e ec e, sembla que nomCs el e i amen de la c euada
eligiosa embas a a 1'Es a amb la socie a . Pe b l'e icacia d'aquella no a
onada de p ediques i ana isme e a iluny de la que ha ia ingu , de mane a
im nedia a, a i'inici del con lic e, pe exemple.
P op del'escena i de la gue a an e al a, doncs, inicia i es mes
p agma iques i ambicioses, alho a. Sob e o a mesu a que apa eixia més cla
que l'lds a -segu amen amb la con ianca d'a iba a una pau negociada,
pe a la que ja ha ia e passes- sembla a dis ancia -se enca a mes del
con lic e; Cs a di , en la mesu a que es palesa a la enúncia a la ic o ia
mili a . Fou aixi que els pobles de la on e a ca alana aco da en una
mobili zació gene al. Que a ibes la pau abans que el pmjec e hagués
culmina
-o
que os di cilmen iable en aquelles ci cums &ncies- no
disminueix pas la se a elle ancia, pe que es ac a a d'una espos a
EL
CONTACE
DEL
PRINCIPAT
DE
CATALUNYA..
.
199
col.lec i a que ana a més enllh de les inicia i es espon hnies adicionals
da an les inhibicions (ilo ins omissions) de 1'Es a no és pas del o
so p enen , doncs, que di e en s ca es ebudes d'Espanya pe l'embaixado
de F anca a Geno a, al gene de
1795,
li anunciessin - e e in -se a aques a
si uacib- que «la Ca alogne es en insumc ion»; i que «les habi a s de cene
p o ince on decla é no ouloi plus de oupes du oi pou se de end e,
mais p end e les a mes eux memes pou epusse les an$ais».l3
El ma c en el que Ca alunya a con ac a amb el p océs e oluciona i a
suposa , doncs, sob e o , la cons a ació de les limi acions i achs de
l'absolu isme bo bonic, i del p opi e o misme dels da e s anys; alho a que
a pe me e eu e el nas a aquells
e s
que ani ien esde enin clau en o el
ila g p océs de c isi de 1'An ic Regim -com s6n els que es elacionen amb
el con ex de gue a i ocupació, amb el pes de la ideologia i de la Reacció,
amb la complexi a i elle bcia de la mobili zació popula en el ma c d'una
si uació econbmica de c isi, o, en
i,
amb el dis uncionamen p og essiu
en e Es a i socie a .
Queden, pe b. al es qües ions i npo an s pe a p ecisa , com 6s a a la
impo ancia immedia a que ingue en les idees de la Re olució en aquells
sec o s més ben p edisposa s pe a engend a ilo acolli el libe alisme que
acompanya ia al pos e io p océs polí ic espanyol; o la incidencia del
con ac e amb la Re olució F ancesa en la ajec b ia de bona pa de les
pe sones -i llina ges- que obem desp és en om del p océs e oluciona i
espanyol.
. .
Qües ions impo an s no només pe a comp end e millo aques p océs
e olucionan pos e io , sino ambé pe a sospesa com 6s que aquella
si uació de c isi no a desemboca , en e nosal es, ni en una immedia a
e olució social, ni en una c isi polí ico- e i o ial.
NOTES
AAE (Pa is) «Fonds des Limi es», Espagne. Vol. 459, doc. 113.
C . R. He :
Espaiia
y
la Re olución del siglo
XVIII,
Mad id 1979 (la ed. P ince on
1960),
pp.
166-194.
Vid.
No is. Rec.
C .
L. Dome gue:
Le
li e en Espagne au emps de la Ré olu ion
F ancaise,
Lyon 1984, i A. Elo za: «El emido á bol de la libe ad» a Aymes (ed):
EspaM
y
la Re olución F ancesa,
Ba celona 1989 pp. 69-117.
C . en aques sen i di e sos in o mes dels ep esen an s del Missió Rouye .
Le
Tou neu i B unel
al
1793 (a.
N.
Pa is, se ie
D,
1,
Llig,
35).
C . en aques sen i els die a is manusc i s d'An oni Bellsolell o de Pe e M. Col1
(An oni Simon n'es k p epa an l'edició, un a enq de la qual ha d'apa eixe
al
nQ 14
de
T ienio
-Mad id, no emb e 1989-)..
AHCB. «R. Co ne :
Cosas acon ecidas en la ciudad
de
Ba celo m...
»
Ms A-165. p.
54.
AAEi
(Pa is)
Co . Com. e Consulai e.
.
20
Ibid,
"Le
moines espagnols e les p e es ancais é ugiés. exci en le peuple
?i
enge la
mo du pa en de leu sou i anu. deia el 8 de eb e de 1793 el dnsol Aube
(AAE,
CCC, .20).
lo
C . M. A di :
Re olución libe al
y
e uel a campesina,
Ba celona 1977. cap.
11.
11
C . L1. Rou a: «Ca alunya y la F ancia de la Re olución» a Ay nes
(ed.):
Espaiía
y
la
Re olución F ancesa,
Ba celona 1989,
pp.
176-179.
l2
C . L1. Rou a: "La Real Jun a de la F on e a (1797-1799)
y
los daños causados po
la 'Gue a g an's a
Es udios de His o ia Social,
Mad id 1986, nP 36-37,
pp.
221-228.
l3
AAE (Pa is) Co . Pol. «Espagne» ol. 637. . 113.
LLUÍS ROURA 1 AULINAS
P o esso d'His d ia a la Uni e si a Au dnoma de Ba celona
Resum:
L'au o ens mos a al lla g d'aques a icle les elacions en e el
P incipa de Ca alunya i la F anca e oluciond ia, mi jancan l'anhlisi de es
ni ells de con ac es que el1 ma eix denomina com a «ci culacib de no ícies,
emig acib i gue a» i que in lui en més en l'ag eujamen dels p oblemes
in e ns que no les p dpies conseqüdncies immedia es que els e s
e oluciona is poguessin eni .
Su nma y:
Along his a icle, he au ho o e s o us he ela ions
be ween he P incedom o Ca alonia and he Re olu iona y F unce, h ough
he analysis o h ee le els o con ac s named
by
himsel as «ci cula ion o
news, emig a ion and wa ». These h ee con ac s had mo e in luence o e
he possible and inmedia e consequences o he e olu iona y e en s, in
o de o explain he de e io a ion o he in e io oubles.