scieee Science in your language
[en] (orig)

El contacte del Principat de Catalunya amb la França de la Revolució

Abstract

L'autor ens mostra al llarg d'aquest article les relacions entre el Principat de Catalunya i la França revolucionària, mitjancant l'anhlisi de tres nivells de contactes que ell mateix denomina com a "circulació de notícies, emigració i guerra" i que influiren més en l'agreujament dels problemes interns que no les pròpies conseqüències immediates que els fets revolucionaris poguessin tenir.

Read accessible full text

El contacte del Principat de Catalunya amb la França de la Revolució

Author: Roura i Aulinas, Lluís
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 1990
Source: https://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n8/02132397n8p193.pdf
MANUSCRITS,
nQ
8.
Ene o
1990,
phgs.
193-200
El con ac e del P incipa de Ca alunya amb
la F anca
de
la Re olució
Lluís Rou a
i
Aulinas
La Gue a G an a eco da , una egada més, especialmen als Es a s
en on a s, que els Pi ineus,no cons i uyen pas una cla a ba e a na u al
sepa an F anca i Espanya. Es el que assenyala a, pe exemple, el cap del
Ba alló del «GCnie» a 1'Exe ci dels Pi ineus O ien als a les se es
obse acions ad ecades al Comi e de Salu Pública de an el inal im nedia
de la gue a.
l
És
cla que G and oine , com e a comú a la majo pa dels
obse ado s ancesos, des ia a l'explicació d'aques e cap a
a gumen acions simplis es: 41s a i en l'ennemy -deia, e e in -se als
pobles dels Pi ineus O ien als- pa ceque ces habi an s on les moeu s des
espagnols, de la ace desquels ils descenden . Comme eux ils s'ec assen la
poi ine
h
coup de poin s
(.
.
.).
11s son les compagnons, les amis, les e es,
les conjoin s, les compi es e ou ce qu'on oud a, meme les espions
espagnols, e jamais les espions de la Republique. Con ie
h
eux la ga de de
la on ie e ou donne de la iande
h
ga de aux cha s se oi la meme chose».
Deixan a pa les qües ions de la eligiosi a
i
les lleuge eses
e nogeniques que s'apun en en aques ex , el ce 6s que esul a a e iden
que du an la Re olució F ancesa, a Ca alunya, els Pi ineus no a en se pas
una «ba e a que esis ís» la impulsió dels exe ci s espanyol i ands; de la
ma eixa mane a que no a en pas ena -po se més a ia
al
con a i- ni
el pas d'emig a s,
N
els con ac es i la ci culació de no icies en e banda i
ba@a del limi s eb ics dels Es a s.
Es en o n d'aques s es ni ells de con ac e (ci culació de no icies,
emig ació i gue a) que ull posa l'a enció. Especialmen pe que o s ells, i
sob e o el da e , posen de mani es que els con ac es de Ca alunya a nb la
Re olució F ancesa an eni mes impo ancia pels p ocessos de c isi in e na
que an con ibui a e pa en s, que pe la in luhcia di ec a i immedia a que
els esde enimen s e oluciona is hi pogue en exe ci .
No ícices
i
in o macions
No descob im pas es de nou eco dan que l'ac i ud de guai a i de
descon ianca en e s les idees i els esc i s il.lus a s ja ha ia ana adqui in
impo hcia du an el egna de Ca les
III.2
La polkmica encesa pe l'a icle
de Masson a 1'Encyclopédie Mé hodique -amb la p ohibició d'El Censo i el
p océs de Cañuelo inclosos- ha ia es a un pun culminan . De mane a que
el segui de e eials o d es» dic ades a pa i de Flo idablanca, des de 1789,
pe a e i a el con agi dels a umul s, el caos i l'ana quia que assola en
F anca», e a la simple i p ag na ica aplicació del cn e i queja enia inspi an
-o,
com a mínim in luin no b iamen - la polí ica del ma eix egna del
bo y5 il.lus a .
Es aixi com al se emb e de 1789 es p ohibia exp essamen l'en ada
d'es ampes i de manusc i s ela ius als esde enimen s de F anca. S'inicia a,
d'aques a mane a, una escalada de mesu es que imposa en el c i e i
d'aillamen , en on del an asma de la Re olució. L'abundhncia,
p og essi a ampli ud, i ei e ació de les mesu es legals no o e eixen d~b e.~
Reco dem, pe exemple, que la R.
O.
de
6
d'agos de 1790 eia ex ensi a la
p ohibició a o ipus d'objec e al.lusiu als e s de F anca; o que a inicis de
1791 es eia e ec iu l'es ablimen del
«ca dó
sani a i~; i que, enca a al juny
de 1793 es p ohibia ins i o la di usió de qualsse ol esc i s que pa lessin
dels esde enimen s de F anca, enca a que os pe a condemna -los. La
polí ica d'aillamen equi alia, doncs, a la nés adical llei del silenci.
E iden men , el aco dó sani a i» de Flo idablanca enia una especial
elle hcia a les zones on e e es, pe bé que no s'ha de menys eni el seu
empa en amen amb el esso gimen inquisi o ial al conjun de l'Es a . Els
co dons sani a is ha ien es a gai ebé semp e, a les zones de on e a, un
sub e ugi pe a l'acan onamen de opes e i an de acili a p e ex os
o mals de deses abili zació; en el cas que ens in e esa el sub e ugi
desapa eixia i e a cla a, doncs, la mo i ació polí ica i ideolbgica.
Una al a qües ió, pe o, e a la se a e icacia. Pe qui? la necessi a de
ei e ació de les mesu es mencionades, la posa cla amen en en edi ;
i,
d'al a pa , 6s e iden que a ec a a di ec amen laja de e io ada con ianca
en e els dos Es a s eins.
Les no icies, en e ec e, anspassa en els Pi ineus, si
bé
la p ohibició
legal -i la igilancia o mal- les obliga a a una ci culació clandes ina.
D'aques a mane a la de o mació i el umo esul a en ine i ables; i ins i o
la ci culació d'in o macions es co e ia en un ins umen més pe a
es imula la condemna i el panic a l'«ana quia» de F anca.
De
e , la majo
pa de les no icies de F anca que ci cula en pe Ca alunya p o enien de la
zona on e e a; i no hi ha pas gai es dub es espec e del ca ac e
p edomina men eaci a la Re olució de les coma ques ca alanes
al
No d dels
Pi ineus.4 Així, el mi e
-o
millo , el an asma- de la Re olució, alimen a
pel ma eix decu s dels esde enimen s, acili a a la complemen a ie a de
dues ac i uds només apa en men con adic b ies: la ci culació de no icies, i
la «llei del silenci». Els comen a is «clandes ins» ela ius a la ba bh ie
EL
CONTACTE
DEL
PRINCIPAT
DE
CATAL~NYA..
.
195
e olucionh ia
ea i ma en, en e ec e, la p e enció i condemna, alho a que
jus i ica en les mesu es d'aillamen es ic e.
S6n ela i amen abundan s les obse acions que es e e eixen a la
inin e umpida ci culació de no icies espec e de la si uació de F anca. Pe
Die a is p i a s sembla cla que no p e alia pas el siienci i la igno h~ia.~ En
el de Ramon Come , amb mo iu de la publicació a dana de la no icia de la
mo de Lluis XVI, es diu:
«...
lo que po ca as y papelo es se sabia
ya.,
.
».6
1
el cbnsol de F anca a Ba celona, Aube , ano a a el
4
de gene de
1792, en elació a la p ohibició de pa la dels a e s de F anca:
«.
.
.cependan
chacun di son mo ~.~ Pe Aube , pe o, al com he di abans, que es pa lés
de F anca no posa a pas en en edi el sen i de la p ohibició imposada pel
go e n espanyol:
«.
.
.comme ous nous déchi en 4eia e e in -se als
con inus comen a is sob e la si uació ancesa- ils ne son pas eche chés~.
Poc podien, doncs, con a es a el mi e de la Re olució que o enen les
no icies ob enides (que an bé empalma ien, desp és, amb la c euada
eligiosa) les campanyes d'opinió que p e enien du a eme els
e oluciona is ancesos -ja os a a és dels us a s Comi es
Re oluciona is, o a a és dels imp essos que els agen s, o els ma eixos
exe ci s, p ocu a en in odui i escampa en eni o i de la mona quia
espan yola.
De mane a que la solida i a a banda i banda dels Pi ineus sembla que no
inguC pas només aces d'o d e geog h ic, his b ic i social, sin6 ambé
-
com ho a no a G and oine - d'o d e poli ic i ideologic (an i-
e olucionaxi).
El con ac e amb els ugi ius de Ia Re olució
L'ambada d'emig an s ancesos que ugien de la Re olució e a ben
lluny de can ia les coses. In ensi ica a els con ac es amb la F anca de la
Re olució,
pe d
po encia a enca a mes la de o mació de les no icies, alho a
que es suma a a la e men ació d'una ba eja de sen imen an i- ances i an i-
e oluciona i alho a, a Ca alunya.
El sen imen an i- ances s'ha ia is accen ua als da e s anys en que la
c isi econbmica eia mal eu e an als ics negocian s ancesos que hi ha ia
a Ba celona, com els jomale s que e en disposa s a eballa pe jo nals que
els ca alans conside a en de mise ia. Es en aques con ex -que la
campanya con a e olucion~a i sob e o , desp és, la gue a endi en a
ecob i - que s'en egis h el con ac e de Ca alunya amb els ugi ius de la
Re olució. No 6s pas ex any, doncs, que el e o inicial amb el que o en
ebu s aquells «m i s» de la Re olució -una g an pa dels quals o en,
p ecisamen , els cle gues e ac a is- es e edés hpidamen . Els
p oblemes de con i &ncia, el con ex de descon ianca, el sen imen de
galo bbia..
.;
o plega con ibuia a una p og essi a ma ginació, que es eia
cla amen a a o ida an pe la ci culació de umo s sob e emp a i es de
conspi ació p omogudes pels ancesos (especialmen e semblan s en uns
momen s que culmina a la concen ació de p esone s i dese o s, a
Ba celona), co n pe les mesu es poli iques adop ades pel go em espanyol, i
que e en cla amen hos ils i es ic i es pel que a a la ubicació, el
comp amen i la mobili a dels emig a s ancesos.
Es cla , pe b, que els emig a s con ibuyen a e p esen a Ca alunya la
eali a de la Re olució F ancesa. Especialmen pe que, al co n ano a el
Cbnsol de F anca a Ba celona,
al
p incipi ana en i enien sense massa
p oble ies pe a passa la on e a -adhuc in oduin nous emig a s,
ca alls, o ins i o a mes8-; i pe que, malg a que
al
lla g de 1792 una bona
pa an mama pe a suma -se a les o ces dels com e d'A ois, aques e a
queda sob adamen «compensa » pe l'a ibada massi a de cle gues
e ac aiis que es p odu a en aquell ma eix any.
L'ac i ud dels ca alans espec e dels eialis es i e ac a is, pe b, posa a
de mani es que e en els in e essos en joc a la socie a ca alana els que en o
cas p e alien. Es aixi com, segons el meu pa e , cal alo a la incohe encia
que suposa a la p oclamació massi a d'una solida i a cla amen «an i-
e oluciona ia», i, al ma eix emps, l'exp essió incon usible d'una galo bbia
que ha ia e sen i no b ia nen la se a hos ili a i iolencia ja mol abans de
la decla ació de la gue a a F anca. La gue a, en e ec e
4x5
que p edicada
ambé pels e ugia s ancesos9- a e culmina aquell sen imen an i-
ances que a ec a a a nbé als ugi ius de la Re olució. Els alda ulls que al
1793 es egis a en a di e en s llocs de la Peninsula,l0 o les que al juny de
1794 e ien lloc a Ba celonal1 s6n un bon exponen de co n podia culmina la
si uació desc i a, en un con ex de gue a, i desp és d'una cons an campanya
d'opiniól p opiciada pe o ipus d'esc i s, de cancons, d'ac es eligiosos,
se mons, commemo acions..
.
La gue a, pe b, signi ica a o un al e ni el1 de con ac e d~ Ca alunya
amb la IRe olució.
1,
sens dub e, el de majo anscendencia. Es lbgic que
me eixi, doncs, una a enció especial.
La gue a de la Re olució
Pe que a escla a el con lic e en e F anca i Espanya, que -malg a
o - a inicis de 1793 podien conside a -se enca a Es a s o malmen alia s?
Sembla cla que l'execució de Lluis
XVI
a ac ua co n a de onan
inopo íi d'una gue a a la que Espanya es a eu e p og essi amen
abocada, des de 1789, pel pes de les ci cums ~cies i pe la manca d'una
poli ica eohe en .
Els ancesos, conscien s de la si uació apu ada en la que es oba a
Espanyii -com ho deixen cla els discu sos p onuncia s an da an
1'Assemblea Nacional com, desp és, a la Con encib- p engue en la
inicia i a. A a
bé,
la con ianca en la se a supe io i a i la manca d'a enció
p io i a ia
al
con lic e dels Pi ineus que s'en de i a a, jun amb la g a e a
de la c isi in e na i de la gue a als al es on s, con ibui en a posa -los les
coses o ca més di icils del que s'espe a en, a la on e a amb Espanya.
EL
CONTAGIE
DEL
PRINCIPAT
DE
CATAL~NYA
. .
.
197
L'escasseda de ecu sos i la manca d'inicia i a pol ica an du la
mona quia espanyola al plan ejamen d'una gue a de ensi a i, pe an ,
on e e a. D'aques a mane a els Pi ineus es con e ien en un ma c
excepcional de con ac e amb la F anca de la Re olució. La p bpia
pa iculan a geogd ica i social adqui ia un elleu -pa al.lel a la g a e a del
con lic es- que con as a a amb la ellunyania
»
d'uns Es a s que adesia a
sembla en menys eni la impo ancia del con iic es que
hi
ha ien gene a .
Es
aix
que hom en en miilo la coexis 5ncia de si uacions con adic b ies.
Al
cos a de la de ensa de adicions comunes i de solida i a s locals a banda i
banda de la a lla (com les que obem en els e s de
1793,
du an l'ocupació
espanyola del Rosselló
-i
que an la an a a o i -) hom cons a a co n el
con ex de gue a acili a so in la solució iolen a de i ali a s i li igis de
eina ge, les delacions i ai'do ies, l'a ibisme..
.
(especialmen pe cep ibles
en els eni o is que expe imen en successi amen l'ocupació ancesa i la
ecupe ació espanyola en el decu s de la gue a, co n s6n els de la Ce danya
i d'algunes locali a s de 1'Empo da). To plega o e in , doncs, un pano ama
p ou complex, al qual no ajuda a pas a cla i ica el ca ac e
p edominan men « o es en> de les opes que composa en els espec ius
exh ci s d'una banda i de l'al a dels Pi ineus.
En aques ma c em sembla, doncs, que les espo adiques mani es acions
que es poguessin dona , a la Ca alunya dominada pels bo bons, di ec amen
elacionades a nb el p ocCs e olucionan de F anca, enen una impo ancia
secundbia. La pene ació de no icies, la cons a ació d'exp essions solida ies
amb la Re olució (exis kncia d'anbnims, la celeb ació d'alguna e úlia
«a ancesada», o ins i o la plan ada d'algun a b e de la llibe a ) endeixen
a queda elegades gai ebé a l'hbi de l'ankcdo a. En can i, esul a mol
mes elle an la cons a ació -p opiciada pel con ex de la Re olució
F ancesa i de la gue a- del desgas i de la incapaci a de l'Es a absolu is a
espanyol, aix co n de la g a e a que ha ia de compo a
la
se a mani es a
desconnexió de les di e ses eali a s socials i e i o ials que en depenien
pol icamen . Van, doncs, mol mCs enlla de l'ankcdo a an les ac i uds que
gene a aques a si uació, co n les inicia i es que so geixen co n a espos a a
algunes d'aquelles de icikncies; ac i uds i inicia i es con adic b ies i
limi ades -en la mesu a que esponen a mo i acions co n aquelles a les que
ens hem e e i a un momen -, pe b que pod an con ibui a accele a el
p ocCs de supe ació de l'o d e exis en , co n ho sugge eix el e que mol s
dels seus e s pe du in,
o
eapa eixin, en els momen s clau del p ime e c
del segle
XIX.
D'una banda, el cos de la gue a i la incapaci a de la mona quia
espanyola pe a a on a -lo, an accele a l'endeu amen i el d ici ins a un
pun queja no ind ia solució. Pe la se a pa , i de mane a immedia a, aixb
signi ica a el majo igo en la ibu ació i, sob e o , el pes insupo able de la
iscali a immedia a a les zones on e e es -on es con onia amb els danys i
des uccions ocasiona s pe la gue a.12 La impo ancia de o aixb a les
zones de mun anya de Ca alunya e a mes
g an,
en la mesu a que ms lla o s
sembla a que la c isi de inals de segle e a menys e iden ; i, ins i o pel que
a a les ac i i a s d'in e can i, da an ce es expec a i es a an del ce

e i amen , ~laciona a nb la da ailada del come $ ances que a compo a
la si uació e oluciona ia del pais ei. P escindin de la se a eblesa, la
gue a es a enca ega de us a les espe ances que en aques sen i
s'haguessin pogu o ma .
Pe una banda, la du esa de la llui a a mada i l'ampli ud, discon inui a i,
so in , inaccessibili a del on , con as a en amb la incapaci a de l'Es a
an pe a eclu a els e ec ius de l'exe ci que es p oposa a, com sob e o pe
ga an i -ne l'e icacia, els subminis amen s i la disciplina. No 6s gens
so p enen , doncs, que les accions i inicia i es «pa al.leles» adquinssin una
elle hcia p og essi a. Aixi, en on d'incu sions anceses, de p oblemes
gene a s pe qües ions duane es, o de ensions de les opes egula s, sembla
e i a -se, du an la Gue a G an, la capaci a de les socie a s adicionals pe
a eacciona , mobili za -se i a ma -se. Es ac a, en la majo pa dels casos,
de p ac iques cla amen empa en ades amb l'o gani zació de pa ides pe a la
cace a o la pe secució d'animals sal a ges; o elacionades amb la impo ancia
del bandida ge i del con aban; o inculades a les inicia i es pe a e on
als penlls que ocasionen els incendis, o les amenaces d'epidkmia; o amb la
capaci a de sal agua da da dels ama s, o de les pas u es..
.
Es en elació amb aques a capaci a de espos a popula da an ce es
si uacions, que podem e e i -nos a la impo ancia del Some en en el ma c
de la Gue a G an, ja que si
bé
ha ia es a o mal nen aboli pe la No a
Plan a de Felip
V,
c ec que Cs sob e o en aques s anys quan es a palesa,
malg a o , la pe i encia de la se a p ac ica. Pe b la inicia i a del com e de
La Unión es ablin -lo o malmen
(6
maig 1794) p e eqia, sob e o ,
subo dina les pa ides popula s a les inicia i es de 1'Exe ci . Es cla , doncs,
que el Some en del Capi a Gene al de Ca alunya esde enia, alho a,
un
sub e ugi del eclu amen , a Ca alunya. D'al a banda, no a pas palia , com
p e enia
al
ma eix emps el com e de la Unión, els pmblemes clau de l'exk ci
bo bonic ( eclu amen s, subminis amen s i disciplina); mes a ia
al
con a i,
co n ho palesa el eb o amen dels ma eixos p oblemes a pa i del mes de
juny. A a, pe o, els p oblemes de l'exe ci i els del Some en , enien a
accen ua -ne un de mCs g eu: l'abisme exis en en e els in e essos de la
socie a ca alana i 1'Es a
- an
especialmen pesan al ila g de la desas osa
camanya du a a e me l'any 1794.
A inals d'any, en e ec e, sembla que nomCs el e i amen de la c euada
eligiosa embas a a 1'Es a amb la socie a . Pe b l'e icacia d'aquella no a
onada de p ediques i ana isme e a iluny de la que ha ia ingu , de mane a
im nedia a, a i'inici del con lic e, pe exemple.
P op del'escena i de la gue a an e al a, doncs, inicia i es mes
p agma iques i ambicioses, alho a. Sob e o a mesu a que apa eixia més cla
que l'lds a -segu amen amb la con ianca d'a iba a una pau negociada,
pe a la que ja ha ia e passes- sembla a dis ancia -se enca a mes del
con lic e; Cs a di , en la mesu a que es palesa a la enúncia a la ic o ia
mili a . Fou aixi que els pobles de la on e a ca alana aco da en una
mobili zació gene al. Que a ibes la pau abans que el pmjec e hagués
culmina
-o
que os di cilmen iable en aquelles ci cums &ncies- no
disminueix pas la se a elle ancia, pe que es ac a a d'una espos a
EL
CONTACE
DEL
PRINCIPAT
DE
CATALUNYA..
.
199
col.lec i a que ana a més enllh de les inicia i es espon hnies adicionals
da an les inhibicions (ilo ins omissions) de 1'Es a no és pas del o
so p enen , doncs, que di e en s ca es ebudes d'Espanya pe l'embaixado
de F anca a Geno a, al gene de
1795,
li anunciessin - e e in -se a aques a
si uacib- que «la Ca alogne es en insumc ion»; i que «les habi a s de cene
p o ince on decla é no ouloi plus de oupes du oi pou se de end e,
mais p end e les a mes eux memes pou epusse les an$ais».l3
El ma c en el que Ca alunya a con ac a amb el p océs e oluciona i a
suposa , doncs, sob e o , la cons a ació de les limi acions i achs de
l'absolu isme bo bonic, i del p opi e o misme dels da e s anys; alho a que
a pe me e eu e el nas a aquells
e s
que ani ien esde enin clau en o el
ila g p océs de c isi de 1'An ic Regim -com s6n els que es elacionen amb
el con ex de gue a i ocupació, amb el pes de la ideologia i de la Reacció,
amb la complexi a i elle bcia de la mobili zació popula en el ma c d'una
si uació econbmica de c isi, o, en
i,
amb el dis uncionamen p og essiu
en e Es a i socie a .
Queden, pe b. al es qües ions i npo an s pe a p ecisa , com 6s a a la
impo ancia immedia a que ingue en les idees de la Re olució en aquells
sec o s més ben p edisposa s pe a engend a ilo acolli el libe alisme que
acompanya ia al pos e io p océs polí ic espanyol; o la incidencia del
con ac e amb la Re olució F ancesa en la ajec b ia de bona pa de les
pe sones -i llina ges- que obem desp és en om del p océs e oluciona i
espanyol.
. .
Qües ions impo an s no només pe a comp end e millo aques p océs
e olucionan pos e io , sino ambé pe a sospesa com 6s que aquella
si uació de c isi no a desemboca , en e nosal es, ni en una immedia a
e olució social, ni en una c isi polí ico- e i o ial.
NOTES
AAE (Pa is) «Fonds des Limi es», Espagne. Vol. 459, doc. 113.
C . R. He :
Espaiia
y
la Re olución del siglo
XVIII,
Mad id 1979 (la ed. P ince on
1960),
pp.
166-194.
Vid.
No is. Rec.
C .
L. Dome gue:
Le
li e en Espagne au emps de la Ré olu ion
F ancaise,
Lyon 1984, i A. Elo za: «El emido á bol de la libe ad» a Aymes (ed):
EspaM
y
la Re olución F ancesa,
Ba celona 1989 pp. 69-117.
C . en aques sen i di e sos in o mes dels ep esen an s del Missió Rouye .
Le
Tou neu i B unel
al
1793 (a.
N.
Pa is, se ie
D,
1,
Llig,
35).
C . en aques sen i els die a is manusc i s d'An oni Bellsolell o de Pe e M. Col1
(An oni Simon n'es k p epa an l'edició, un a enq de la qual ha d'apa eixe
al
nQ 14
de
T ienio
-Mad id, no emb e 1989-)..
AHCB. «R. Co ne :
Cosas acon ecidas en la ciudad
de
Ba celo m...
»
Ms A-165. p.
54.
AAEi
(Pa is)
Co . Com. e Consulai e.
.
20
Ibid,
"Le
moines espagnols e les p e es ancais é ugiés. exci en le peuple
?i
enge la
mo du pa en de leu sou i anu. deia el 8 de eb e de 1793 el dnsol Aube
(AAE,
CCC, .20).
lo
C . M. A di :
Re olución libe al
y
e uel a campesina,
Ba celona 1977. cap.
11.
11
C . L1. Rou a: «Ca alunya y la F ancia de la Re olución» a Ay nes
(ed.):
Espaiía
y
la
Re olución F ancesa,
Ba celona 1989,
pp.
176-179.
l2
C . L1. Rou a: "La Real Jun a de la F on e a (1797-1799)
y
los daños causados po
la 'Gue a g an's a
Es udios de His o ia Social,
Mad id 1986, nP 36-37,
pp.
221-228.
l3
AAE (Pa is) Co . Pol. «Espagne» ol. 637. . 113.
LLUÍS ROURA 1 AULINAS
P o esso d'His d ia a la Uni e si a Au dnoma de Ba celona
Resum:
L'au o ens mos a al lla g d'aques a icle les elacions en e el
P incipa de Ca alunya i la F anca e oluciond ia, mi jancan l'anhlisi de es
ni ells de con ac es que el1 ma eix denomina com a «ci culacib de no ícies,
emig acib i gue a» i que in lui en més en l'ag eujamen dels p oblemes
in e ns que no les p dpies conseqüdncies immedia es que els e s
e oluciona is poguessin eni .
Su nma y:
Along his a icle, he au ho o e s o us he ela ions
be ween he P incedom o Ca alonia and he Re olu iona y F unce, h ough
he analysis o h ee le els o con ac s named
by
himsel as «ci cula ion o
news, emig a ion and wa ». These h ee con ac s had mo e in luence o e
he possible and inmedia e consequences o he e olu iona y e en s, in
o de o explain he de e io a ion o he in e io oubles.