El contacte del Principat de Catalunya amb la França de la Revolució

MANUSCRITS, nQ 8. Enero 1990, phgs. 193-200 El contacte del Principat de Catalunya amb la Franca de la Revolució Lluís Roura i Aulinas La Guerra Gran va recordar, una vegada més, especialment als Estats enfrontats, que els Pirineus,no constituyen pas una clara barrera natural separant Franca i Espanya. Es el que assenyalava, per exemple, el cap del Batalló del «GCnie» a 1'Exercit dels Pirineus Orientals a les seves observacions adrecades al Comite de Salut Pública devant el final imrnediat de la guerra. l És clar que Grandvoinet, com era comú a la major part dels observadors francesos, desviava l'explicació d'aquest fet cap a argumentacions simplistes: 41s attirent l'ennemy -deia, referint-se als pobles dels Pirineus Orientalsparceque ces habitants ont les moeurs des espagnols, de la race desquels ils descendent. Comme eux ils s'ecrassent la poitrine h coup de points (. . .). 11s sont les compagnons, les amis, les freres, les conjoints, les compires et tout ce qu'on voudra, meme les espions espagnols, et jamais les espions de la Republique. Confier h eux la garde de la frontiere ou donner de la viande h garder aux chats seroit la meme chose». Deixant a part les qüestions de la religiositat i les lleugereses etnogeniques que s'apunten en aquest text, el cert 6s que resultava evident que durant la Revolució Francesa, a Catalunya, els Pirineus no varen ser pas una «barrera que resistís» la impulsió dels exercits espanyol i frands; de la mateixa manera que no varen pas frenar -potser més aviat al contrarini el pas d'emigrats, N els contactes i la circulació de noticies entre banda i ba@a del limits tebrics dels Estats. Es entorn d'aquests tres nivells de contacte (circulació de noticies, emigració i guerra) que vull posar l'atenció. Especialment perque tots ells, i sobretot el darrer, posen de manifest que els contactes de Catalunya arnb la Revolució Francesa van tenir mes importancia pels processos de crisi interna que van contribuir a fer patents, que perla influhcia directa i immediata que els esdeveniments revolucionaris hi pogueren exercir. Notícices i informacions No descobrim pas res de nou recordant que l'actitud de guaita i de desconfianca envers les idees i els escrits il.lustrats ja havia anat adquirint importhcia durant el regnat de Carles III.2 La polkmica encesa per l'article de Masson a 1'Encyclopédie Méthodique -amb la prohibició d'El Censor i el procés de Cañuelo inclososhavia estat un punt culminant. De manera que el seguit de ereials ordres» dictades a partir de Floridablanca, des de 1789, per a evitar el contagi dels atumults, el caos i l'anarquia que assolaven Franca», era la simple i pragrnatica aplicació del cnteri queja venia inspirant -o, com a mínim influint notbriamentla política del mateix regnat del borty5 il.lustrat. Es aixi com al setembre de 1789 es prohibia expressament l'entrada d'estampes i de manuscrits relatius als esdeveniments de Franca. S'iniciava, d'aquesta manera, una escalada de mesures que imposaven el criteri d'aillament, enfront del fantasma de la Revolució. L'abundhncia, progressiva amplitud, i reiteració de les mesures legals no ofereixen d~bte.~ Recordem, per exemple, que la R. O. de 6 d'agost de 1790 feia extensiva la prohibició a tot tipus d'objecte al.lusiu als fets de Franca; o que a inicis de 1791 es feia efectiu l'establiment del «cardó sanitari~; i que, encara al juny de 1793 es prohibia fins i tot la difusió de qualssevol escrits que parlessin dels esdeveniments de Franca, encara que fos per a condemnar-los. La política d'aillament equivalia, doncs, a la rnés radical llei del silenci. Evidentment, el acordó sanitari» de Floridablanca tenia una especial rellevhcia a les zones frontereres, per bé que no s'ha de menystenir el seu emparentament amb el ressorgiment inquisitorial al conjunt de l'Estat. Els cordons sanitaris havien estat gairebé sempre, a les zones de frontera, un subterfugi per a l'acantonament de tropes evitant de facilitar pretextos formals de desestabilització; en el cas que ens interesa el subterfugi desapareixia i era clara, doncs, la motivació política i ideolbgica. Una altra qüestió, pero, era la seva eficacia. Perqui? la necessitat de reiteració de les mesures mencionades, la posa clarament en entredit; i, d'altra part, 6s evident que afectava directament laja deteriorada confianca entre els dos Estats veins. Les noticies, en efecte, transpassaven els Pirineus, si bé la prohibició legal -i la vigilancia formalles obligava a una circulació clandestina. D'aquesta manera la deformació i el rumor resultaven inevitables; i fins i tot la circulació d'informacions es corvertia en un instrument més per a estimular la condemna i el panic a l'«anarquia» de Franca. De fet, la major part de les noticies de Franca que circulaven per Catalunya provenien de la zona fronterera; i no hi ha pas gaires dubtes respecte del caracter predominatment reaci a la Revolució de les comarques catalanes al Nord dels Pirineus.4 Així, el mite -o millor, el fantasmade la Revolució, alimentat pel mateix decurs dels esdeveniments, facilitava la complementarietat de dues actituds només aparentment contradictbries: la circulació de noticies, i la «llei del silenci». Els comentaris «clandestins» relatius a la barbhrie EL CONTACTE DEL PRINCIPAT DE CATAL~NYA.. . 195 revolucionhria reafirmaven, en efecte, la prevenció i condemna, alhora que justificaven les mesures d'aillament estricte. S6n relativament abundants les observacions que es refereixen a la ininterrumpida circulació de noticies respecte de la situació de Franca. Per Dietaris privats sembla clar que no prevalia pas el siienci i la ignorh~ia.~ En el de Ramon Comet, amb motiu de la publicació tardana de la noticia de la mort de Lluis XVI, es diu: «... lo que por cartas y papelotes se sabia ya., . ».6 1 el cbnsol de Franca a Barcelona, Aubert, anotava el 4 de gener de 1792, en relació a la prohibició de parlar dels afers de Franca: «. . .cependant chacun dit son mot~.~ Per Aubert, pero, tal com he dit abans, que es parlés de Franca no posava pas en entredit el sentit de la prohibició imposada pel govern espanyol: «. . .comme tous nous déchirent 4eia referint-se als continus comentaris sobre la situació francesails ne sont pas recherchés~. Poc podien, doncs, contrarrestar el mite de la Revolució que ofenen les noticies obtenides (que tan bé empalmarien, després, amb la creuada religiosa) les campanyes d'opinió que pretenien dur a teme els revolucionaris francesos -ja fos a través dels frustrats Comites Revolucionaris, o a través dels impressos que els agents, o els mateixos exercits, procuraven introduir i escampar en tenitori de la monarquia espan yola. De manera que la solidaritat a banda i banda dels Pirineus sembla que no tinguC pas només traces d'ordre geogrhfic, histbric i social, sin6 també - com ho va notar Grandvoinetd'ordre politic i ideologic (antirevolucionaxi). El contacte amb els fugitius de Ia Revolució L'ambada d'emigrants francesos que fugien de la Revolució era ben lluny de canviar les coses. Intensificava els contactes amb la Franca de la Revolució, perd potenciava encara mes la deformació de les noticies, alhora que es sumava a la fermentació d'una barreja de sentiment anti-frances i antirevolucionari alhora, a Catalunya. El sentiment anti-frances s'havia vist accentuat als darrers anys en que la crisi econbmica feia malveure tant als rics negociants francesos que hi havia a Barcelona, com els jomalers que eren disposats a treballar per jornals que els catalans consideraven de miseria. Es en aquest context -que la campanya contrarrevolucion~a i sobretot, després, la guerra tendiren a recobrirque s'enregistrh el contacte de Catalunya amb els fugitius de la Revolució. No 6s pas extrany, doncs, que el fervor inicial amb el que foren rebuts aquells «mrtirs» de la Revolució -una gran part dels quals foren, precisament, els clergues refractarises refredés rhpidament. Els problemes de conviv&ncia, el context de desconfianca, el sentiment de galofbbia.. .; tot plegat contribuia a una progressiva marginació, que es veia clarament afavorida tant per la circulació de rumors sobre temptatives de conspiració promogudes pels francesos (especialment versemblants en uns momenfs que culminava la concentració de presoners i desertors, a Barcelona), corn per les mesures politiques adoptades pel govem espanyol, i que eren clarament hostils i restrictives pel que fa a la ubicació, el comprtament i la mobilitat dels emigrats francesos. Es clar, perb, que els emigrats contribuyen a fer present a Catalunya la realitat de la Revolució Francesa. Especialment perque, tal corn anota el Cbnsol de Franca a Barcelona, al principi anaven i venien sense massa problerries per a passar la frontera -adhuc introduint nous emigrats, cavalls, o fins i tot armes8-; i perque, malgrat que al llarg de 1792 una bona part van mamar per a sumar-se a les forces dels comte d'Artois, aquest fet va quedar sobradament «compensat» per l'arribada massiva de clergues refractaiis que es produra en aquell mateix any. L'actitud dels catalans respecte dels reialistes i refractaris, perb, posava de manifest que eren els interessos en joc a la societat catalana els que en tot cas prevalien. Es aixi com, segons el meu parer, cal valorar la incoherencia que suposava la proclamació massiva d'una solidaritat clarament «antirevolucionaria», i, al mateix temps, l'expressió inconfusible d'una galofbbia que havia fet sentir notbriarnent la seva hostilitat i violencia ja molt abans de la declaració de la guerra a Franca. La guerra, en efecte 4x5 que predicada també pels refugiats francesos9va fer culminar aquell sentiment antifrances que afectava tarnbé als fugitius de la Revolució. Els aldarulls que al 1793 es registraren a diferents llocs de la Peninsula,l0 o les que al juny de 1794 terien lloc a Barcelonal1 s6n un bon exponent de corn podia culminar la situació descrita, en un context de guerra, i després d'una constant campanya d'opiniól propiciada per tot tipus d'escrits, de cancons, d'actes religiosos, sermons, commemoracions.. . La guerra, perb, significava tot un altre nivel1 de contacte d~ Catalunya amb la IRevolució. 1, sens dubte, el de major transcendencia. Es lbgic que mereixi, doncs, una atenció especial. La guerra de la Revolució Per que va esclatar el conflicte entre Franca i Espanya, que -malgrat tota inicis de 1793 podien considerar-se encara Estats formalment aliats? Sembla clar que l'execució de Lluis XVI va actuar corn a detonant inoportíi d'una guerra a la que Espanya es va veure progressivament abocada, des de 1789, pel pes de les circumst~cies i per la manca d'una politica eoherent. Els francesos, conscients de la situació apurada en la que es trobava Espanyii -com ho deixen clar els discursos pronunciats tant davant 1'Assemblea Nacional com, després, a la Convencibprengueren la iniciativa. Ara bé, la confianca en la seva superioritat i la manca d'atenció prioritaria al conflicte dels Pirineus que s'en derivava, junt amb la gravetat de la crisi interna i de la guerra als altres fronts, contribuiren a posar-los les coses forca més dificils del que s'esperaven, a la frontera amb Espanya. EL CONTAGIE DEL PRINCIPAT DE CATAL~NYA . . . 197 L'escassedat de recursos i la manca d'iniciativa polftica van dur la monarquia espanyola al plantejament d'una guerra defensiva i, per tant, fronterera. D'aquesta manera els Pirineus es convertien en un marc excepcional de contacte amb la Franca de la Revolució. La prbpia particulantat geogdfica i social adquiria un relleu -paral.lel a la gravetat del conflictesque contrastava amb la ellunyania » d'uns Estats que adesiara semblaven menystenir la importancia del confiictes que hi havien generat. Es aixf que hom enten miilor la coexist5ncia de situacions contradictbries. Al costat de la defensa de tradicions comunes i de solidaritats locals a banda i banda de la ratlla (com les que trobem en els fets de 1793, durant l'ocupació espanyola del Rosselló -i que tant la van afavorir-) hom constata corn el context de guerra facilita sovint la solució violenta de rivalitats i litigis de veinatge, les delacions i trai'dories, l'arribisme.. . (especialment perceptibles en els tenitoris que experimenten successivament l'ocupació francesa i la recuperació espanyola en el decurs de la guerra, corn s6n els de la Cerdanya i d'algunes localitats de 1'Emporda). Tot plegat oferint, doncs, un panorama prou complex, al qual no ajudava pas a clarificar el caracter predominantment «foresten> de les tropes que composaven els respectius exhrcits d'una banda i de l'altra dels Pirineus. En aquest marc em sembla, doncs, que les esporadiques manifestacions que es poguessin donar, a la Catalunya dominada pels borbons, directament relacionades arnb el procCs revolucionan de Franca, tenen una importancia secundbia. La penetració de noticies, la constatació d'expressions solidaries amb la Revolució (existkncia d'anbnims, la celebració d'alguna tertúlia «afrancesada», o fins i tot la plantada d'algun arbre de la llibertat) tendeixen a quedar relegades gairebé a l'hbit de l'ankcdota. En canvi, resulta molt mes rellevant la constatació -propiciada pel context de la Revolució Francesa i de la guerradel desgast i de la incapacitat de l'Estat absolutista espanyol, aixf corn de la gravetat que havia de comportar la seva manifesta desconnexió de les diverses realitats socials i territorials que en depenien polfticament. Van, doncs, molt mCs enlla de l'ankcdota tant les actituds que genera aquesta situació, corn les iniciatives que sorgeixen corn a resposta a algunes d'aquelles deficikncies; actituds i iniciatives contradictbries i limitades -en la mesura que responen a motivacions corn aquelles a les que ens hem referit fa un moment-, perb que podran contribuir a accelerar el procCs de superació de l'ordre existent, corn ho suggereix el fet que molts dels seus trets perdurin, o reapareixin, en els moments clau del primer terc del segle XIX. D'una banda, el cost de la guerra i la incapacitat de la monarquia espanyola per a afrontar-lo, van accelerar l'endeutament i el dtficit fins a un punt queja no tindria solució. Per la seva part, i de manera immediata, aixb significava el major rigor en la tributació i, sobretot, el pes insuportable de la fiscalitat immediata a les zones frontereres -on es confonia amb els danys i destruccions ocasionats per la guerra.12 La importancia de tot aixb a les zones de muntanya de Catalunya era mes gran, en la mesura que fms llavors semblava que la crisi de finals de segle era menys evident; i, fins i tot pel que fa a les activitats d'intercanvi, davant certes expectatives arran del cert revifament, ~lacionat arnb la davailada del comer$ frances que va comportar la situació revolucionaria del pais vei. Prescindint de la seva feblesa, la guerra es va encarregar de frustrar les esperances que en aquest sentit s'haguessin pogut formar. Per una banda, la duresa de la lluita armada i l'amplitud, discontinuitat i, sovint, inaccessibilitat del front, contrastaven amb la incapacitat de l'Estat tant per a reclutar els efectius de l'exercit que es proposava, com sobretot per garantir-ne l'eficacia, els subministraments i la disciplina. No 6s gens sorprenent, doncs, que les accions i iniciatives «paral.leles» adquinssin una rellevhcia progressiva. Aixi, enfront d'incursions franceses, de problemes generats per qüestions duaneres, o de tensions de les tropes regulars, sembla revifar-se, durant la Guerra Gran, la capacitat de les societats tradicionals per a reaccionar, mobilitzar-se i armar-se. Es tracta, en la major part dels casos, de practiques clarament emparentades amb l'organització de partides per a la cacera o la persecució d'animals salvatges; o relacionades amb la importancia del bandidatge i del contraban; o vinculades a les iniciatives per a fer front als penlls que ocasionen els incendis, o les amenaces d'epidkmia; o amb la capacitat de salvaguardarda dels ramats, o de les pastures.. . Es en relació amb aquesta capacitat de resposta popular davant certes situacions, que podem referir-nos a la importancia del Sometent en el marc de la Guerra Gran, ja que si bé havia estat formalrnent abolit per la Nova Planta de Felip V, crec que Cs sobretot en aquests anys quan es fa palesa, malgrat tot, la pervivencia de la seva practica. Perb la iniciativa del comte de La Unión restablint-lo formalment (6 maig 1794) preteqia, sobretot, subordinar les partides populars a les iniciatives de 1'Exercit. Es clar, doncs, que el Sometent del Capita General de Catalunya esdevenia, alhora, un subterfugi del reclutament, a Catalunya. D'altra banda, no va pas paliar, com pretenia al mateix temps el comte de la Unión, els pmblemes clau de l'exkrcit borbonic (reclutaments, subministraments i disciplina); mes aviat al contrari, corn ho palesa el rebrotament dels mateixos problemes a partir del mes de juny. Ara, pero, els problemes de l'exercit i els del Sometent, venien a accentuar-ne un de mCs greu: l'abisme existent entre els interessos de la societat catalana i 1'Estat -tan especialment pesant al ilarg de la desastrosa camanya duta a terme l'any 1794. A finals d'any, en efecte, sembla que nomCs el revifament de la creuada religiosa embastava 1'Estat amb la societat. Perb l'eficacia d'aquella nova onada de prediques i fanatisme era iluny de la que havia tingut, de manera imrnediata, a i'inici del conflicte, per exemple. Prop del'escenari de la guerra van fer falta, doncs, iniciatives mes pragmatiques i ambicioses, alhora. Sobretot a mesura que apareixia més clar que l'ldstat -segurament amb la confianca d'arribar a una pau negociada, per a la que ja havia fet passessemblava distanciar-se encara mes del conflicte; Cs a dir, en la mesura que es palesava la renúncia a la victoria militar. Fou aixi que els pobles de la frontera catalana acordaren una mobilització general. Que arribes la pau abans que el pmjecte hagués culminat -o que fos diffcilment viable en aquelles circumst&nciesno disminueix pas la seva rellevancia, perque es tractava d'una resposta EL CONTACE DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA.. . 199 col.lectiva que anava més enllh de les iniciatives esponthnies tradicionals davant les inhibicions (ilo instromissions) de 1'Estat no és pas del tot sorprenent, doncs, que diferents cartes rebudes d'Espanya per l'embaixador de Franca a Genova, al gener de 1795, li anunciessin -referint-se a aquesta situacibque «la Catalogne est en insumction»; i que «les habitats de cene province ont declaré no vouloir plus de troupes du roi pour se deffendre, mais prendre les armes eux memes pour repusser les fran$ais».l3 El marc en el que Catalunya va contactar amb el procés revolucionari va suposar, doncs, sobretot, la constatació de les limitacions i frachs de l'absolutisme borbonic, i del propi reformisme dels darrers anys; alhora que va permetre treure el nas a aquells trets que anirien esdevenint clau en tot el ilarg procés de crisi de 1'Antic Regim -com s6n els que es relacionen amb el context de guerra i ocupació, amb el pes de la ideologia i de la Reacció, amb la complexitat i rellevbcia de la mobilització popular en el marc d'una situació econbmica de crisi, o, en fi, amb el disfuncionament progressiu entre Estat i societat. Queden, perb. altres qüestions irnportants per a precisar, com 6s ara la importancia immediata que tingueren les idees de la Revolució en aquells sectors més ben predisposats per a engendrar ilo acollir el liberalisme que acompanyaria al posterior procés polític espanyol; o la incidencia del contacte amb la Revolució Francesa en la trajectbria de bona part de les persones -i llinatgesque trobem després entom del procés revolucionari espanyol. . . Qüestions importants no només per a comprendre millor aquest procés revolucionan posterior, sino també per a sospesar com 6s que aquella situació de crisi no va desembocar, entre nosaltres, ni en una immediata revolució social, ni en una crisi político-territorial. NOTES AAE (Paris) «Fonds des Limites», Espagne. Vol. 459, doc. 113. Cfr. R. Herr: Espaiia y la Revolución del siglo XVIII, Madrid 1979 (la ed. Princeton 1960), pp. 166-194. Vid. Novis. Rec. Cfr. L. Domergue: Le livre en Espagne au temps de la Révolution Francaise, Lyon 1984, i A. Elorza: «El temido árbol de la libertad» a Aymes (ed): EspaM y la Revolución Francesa, Barcelona 1989 pp. 69-117. Cfr. en aquest sentit diversos informes dels representants del Missió Rouyer. Le Tourneur i Brunel al 1793 (a. N. Paris, serie D, 1, Llig, 35). Cfr. en aquest sentit els dietaris manuscrits d'Antoni Bellsolell o de Pere M. Col1 (Antoni Simon n'estk preparant l'edició, un avenq de la qual ha d'apareixer al nQ 14 de Trienio -Madrid, novembre 1989-).. AHCB. «R. Cornet: Cosas acontecidas en la ciudad de Barcelo m... » Ms A-165. p. 54. AAEi (Paris) Corr. Com. et Consulaire. t. 20 Ibid, "Le moines espagnols et les pretres francais réfugiés. excitent le peuple ?i venger la mort du parent de leur souviranu. deia el 8 de febrer de 1793 el dnsol Aubert (AAE, CCC, t.20). lo Cfr. M. Ardit: Revolución liberal y revuelta campesina, Barcelona 1977. cap. 11. 11 Cfr. L1. Roura: «Catalunya y la Francia de la Revolución» a Ayrnes (ed.): Espaiía y la Revolución Francesa, Barcelona 1989, pp. 176-179. l2 Cfr. L1. Roura: "La Real Junta de la Frontera (1797-1799) y los daños causados por la 'Guerra gran's a Estudios de Historia Social, Madrid 1986, nP 36-37, pp. 221-228. l3 AAE (Paris) Corr. Pol. «Espagne» vol. 637. f. 113. LLUÍS ROURA 1 AULINAS Professor d'Histdria a la Universitat Autdnoma de Barcelona Resum: L'autor ens mostra al llarg d'aquest article les relacions entre el Principat de Catalunya i la Franca revoluciondria, mitjancant l'anhlisi de tres nivells de contactes que el1 mateix denomina com a «circulacib de notícies, emigracib i guerra» i que influiren més en l'agreujament dels problemes interns que no les prdpies conseqüdncies immediates que els fets revolucionaris poguessin tenir. Surnmary: Along this article, the author offers to us the relations between the Princedom of Catalonia and the Revolutionary Frunce, through the analysis of three levels of contacts named by himselfas «circulation of news, emigration and war». These three contacts had more influence over the possible and inmediate consequences of the revolutionary events, in order to explain the deterioration of the interior troubles.