El contacte del Principat de Catalunya amb la França de la Revolució

MANUSCRITS, nQ 8. Ene o 1990, phgs. 193-200 El con ac e del P incipa de Ca alunya amb la F anca de la Re olució Lluís Rou a i Aulinas La Gue a G an a eco da , una egada més, especialmen als Es a s en on a s, que els Pi ineus,no cons i uyen pas una cla a ba e a na u al sepa an F anca i Espanya. Es el que assenyala a, pe exemple, el cap del Ba alló del «GCnie» a 1'Exe ci dels Pi ineus O ien als a les se es obse acions ad ecades al Comi e de Salu Pública de an el inal im nedia de la gue a. l És cla que G and oine , com e a comú a la majo pa dels obse ado s ancesos, des ia a l'explicació d'aques e cap a a gumen acions simplis es: 41s a i en l'ennemy -deia, e e in -se als pobles dels Pi ineus O ien als- pa ceque ces habi an s on les moeu s des espagnols, de la ace desquels ils descenden . Comme eux ils s'ec assen la poi ine h coup de poin s (. . .). 11s son les compagnons, les amis, les e es, les conjoin s, les compi es e ou ce qu'on oud a, meme les espions espagnols, e jamais les espions de la Republique. Con ie h eux la ga de de la on ie e ou donne de la iande h ga de aux cha s se oi la meme chose». Deixan a pa les qües ions de la eligiosi a i les lleuge eses e nogeniques que s'apun en en aques ex , el ce 6s que esul a a e iden que du an la Re olució F ancesa, a Ca alunya, els Pi ineus no a en se pas una «ba e a que esis ís» la impulsió dels exe ci s espanyol i ands; de la ma eixa mane a que no a en pas ena -po se més a ia al con a i- ni el pas d'emig a s, N els con ac es i la ci culació de no icies en e banda i ba@a del limi s eb ics dels Es a s. Es en o n d'aques s es ni ells de con ac e (ci culació de no icies, emig ació i gue a) que ull posa l'a enció. Especialmen pe que o s ells, i sob e o el da e , posen de mani es que els con ac es de Ca alunya a nb la Re olució F ancesa an eni mes impo ancia pels p ocessos de c isi in e na que an con ibui a e pa en s, que pe la in luhcia di ec a i immedia a que els esde enimen s e oluciona is hi pogue en exe ci . No ícices i in o macions No descob im pas es de nou eco dan que l'ac i ud de guai a i de descon ianca en e s les idees i els esc i s il.lus a s ja ha ia ana adqui in impo hcia du an el egna de Ca les III.2 La polkmica encesa pe l'a icle de Masson a 1'Encyclopédie Mé hodique -amb la p ohibició d'El Censo i el p océs de Cañuelo inclosos- ha ia es a un pun culminan . De mane a que el segui de e eials o d es» dic ades a pa i de Flo idablanca, des de 1789, pe a e i a el con agi dels a umul s, el caos i l'ana quia que assola en F anca», e a la simple i p ag na ica aplicació del cn e i queja enia inspi an -o, com a mínim in luin no b iamen - la polí ica del ma eix egna del bo y5 il.lus a . Es aixi com al se emb e de 1789 es p ohibia exp essamen l'en ada d'es ampes i de manusc i s ela ius als esde enimen s de F anca. S'inicia a, d'aques a mane a, una escalada de mesu es que imposa en el c i e i d'aillamen , en on del an asma de la Re olució. L'abundhncia, p og essi a ampli ud, i ei e ació de les mesu es legals no o e eixen d~b e.~ Reco dem, pe exemple, que la R. O. de 6 d'agos de 1790 eia ex ensi a la p ohibició a o ipus d'objec e al.lusiu als e s de F anca; o que a inicis de 1791 es eia e ec iu l'es ablimen del «ca dó sani a i~; i que, enca a al juny de 1793 es p ohibia ins i o la di usió de qualsse ol esc i s que pa lessin dels esde enimen s de F anca, enca a que os pe a condemna -los. La polí ica d'aillamen equi alia, doncs, a la nés adical llei del silenci. E iden men , el aco dó sani a i» de Flo idablanca enia una especial elle hcia a les zones on e e es, pe bé que no s'ha de menys eni el seu empa en amen amb el esso gimen inquisi o ial al conjun de l'Es a . Els co dons sani a is ha ien es a gai ebé semp e, a les zones de on e a, un sub e ugi pe a l'acan onamen de opes e i an de acili a p e ex os o mals de deses abili zació; en el cas que ens in e esa el sub e ugi desapa eixia i e a cla a, doncs, la mo i ació polí ica i ideolbgica. Una al a qües ió, pe o, e a la se a e icacia. Pe qui? la necessi a de ei e ació de les mesu es mencionades, la posa cla amen en en edi ; i, d'al a pa , 6s e iden que a ec a a di ec amen laja de e io ada con ianca en e els dos Es a s eins. Les no icies, en e ec e, anspassa en els Pi ineus, si bé la p ohibició legal -i la igilancia o mal- les obliga a a una ci culació clandes ina. D'aques a mane a la de o mació i el umo esul a en ine i ables; i ins i o la ci culació d'in o macions es co e ia en un ins umen més pe a es imula la condemna i el panic a l'«ana quia» de F anca. De e , la majo pa de les no icies de F anca que ci cula en pe Ca alunya p o enien de la zona on e e a; i no hi ha pas gai es dub es espec e del ca ac e p edomina men eaci a la Re olució de les coma ques ca alanes al No d dels Pi ineus.4 Així, el mi e -o millo , el an asma- de la Re olució, alimen a pel ma eix decu s dels esde enimen s, acili a a la complemen a ie a de dues ac i uds només apa en men con adic b ies: la ci culació de no icies, i la «llei del silenci». Els comen a is «clandes ins» ela ius a la ba bh ie EL CONTACTE DEL PRINCIPAT DE CATAL~NYA.. . 195 e olucionh ia ea i ma en, en e ec e, la p e enció i condemna, alho a que jus i ica en les mesu es d'aillamen es ic e. S6n ela i amen abundan s les obse acions que es e e eixen a la inin e umpida ci culació de no icies espec e de la si uació de F anca. Pe Die a is p i a s sembla cla que no p e alia pas el siienci i la igno h~ia.~ En el de Ramon Come , amb mo iu de la publicació a dana de la no icia de la mo de Lluis XVI, es diu: «... lo que po ca as y papelo es se sabia ya., . ».6 1 el cbnsol de F anca a Ba celona, Aube , ano a a el 4 de gene de 1792, en elació a la p ohibició de pa la dels a e s de F anca: «. . .cependan chacun di son mo ~.~ Pe Aube , pe o, al com he di abans, que es pa lés de F anca no posa a pas en en edi el sen i de la p ohibició imposada pel go e n espanyol: «. . .comme ous nous déchi en 4eia e e in -se als con inus comen a is sob e la si uació ancesa- ils ne son pas eche chés~. Poc podien, doncs, con a es a el mi e de la Re olució que o enen les no icies ob enides (que an bé empalma ien, desp és, amb la c euada eligiosa) les campanyes d'opinió que p e enien du a eme els e oluciona is ancesos -ja os a a és dels us a s Comi es Re oluciona is, o a a és dels imp essos que els agen s, o els ma eixos exe ci s, p ocu a en in odui i escampa en eni o i de la mona quia espan yola. De mane a que la solida i a a banda i banda dels Pi ineus sembla que no inguC pas només aces d'o d e geog h ic, his b ic i social, sin6 ambé - com ho a no a G and oine - d'o d e poli ic i ideologic (an i- e olucionaxi). El con ac e amb els ugi ius de Ia Re olució L'ambada d'emig an s ancesos que ugien de la Re olució e a ben lluny de can ia les coses. In ensi ica a els con ac es amb la F anca de la Re olució, pe d po encia a enca a mes la de o mació de les no icies, alho a que es suma a a la e men ació d'una ba eja de sen imen an i- ances i an i- e oluciona i alho a, a Ca alunya. El sen imen an i- ances s'ha ia is accen ua als da e s anys en que la c isi econbmica eia mal eu e an als ics negocian s ancesos que hi ha ia a Ba celona, com els jomale s que e en disposa s a eballa pe jo nals que els ca alans conside a en de mise ia. Es en aques con ex -que la campanya con a e olucion~a i sob e o , desp és, la gue a endi en a ecob i - que s'en egis h el con ac e de Ca alunya amb els ugi ius de la Re olució. No 6s pas ex any, doncs, que el e o inicial amb el que o en ebu s aquells «m i s» de la Re olució -una g an pa dels quals o en, p ecisamen , els cle gues e ac a is- es e edés hpidamen . Els p oblemes de con i &ncia, el con ex de descon ianca, el sen imen de galo bbia.. .; o plega con ibuia a una p og essi a ma ginació, que es eia cla amen a a o ida an pe la ci culació de umo s sob e emp a i es de conspi ació p omogudes pels ancesos (especialmen e semblan s en uns momen s que culmina a la concen ació de p esone s i dese o s, a Ba celona), co n pe les mesu es poli iques adop ades pel go em espanyol, i que e en cla amen hos ils i es ic i es pel que a a la ubicació, el comp amen i la mobili a dels emig a s ancesos. Es cla , pe b, que els emig a s con ibuyen a e p esen a Ca alunya la eali a de la Re olució F ancesa. Especialmen pe que, al co n ano a el Cbnsol de F anca a Ba celona, al p incipi ana en i enien sense massa p oble ies pe a passa la on e a -adhuc in oduin nous emig a s, ca alls, o ins i o a mes8-; i pe que, malg a que al lla g de 1792 una bona pa an mama pe a suma -se a les o ces dels com e d'A ois, aques e a queda sob adamen «compensa » pe l'a ibada massi a de cle gues e ac aiis que es p odu a en aquell ma eix any. L'ac i ud dels ca alans espec e dels eialis es i e ac a is, pe b, posa a de mani es que e en els in e essos en joc a la socie a ca alana els que en o cas p e alien. Es aixi com, segons el meu pa e , cal alo a la incohe encia que suposa a la p oclamació massi a d'una solida i a cla amen «an i- e oluciona ia», i, al ma eix emps, l'exp essió incon usible d'una galo bbia que ha ia e sen i no b ia nen la se a hos ili a i iolencia ja mol abans de la decla ació de la gue a a F anca. La gue a, en e ec e 4x5 que p edicada ambé pels e ugia s ancesos9- a e culmina aquell sen imen an i- ances que a ec a a a nbé als ugi ius de la Re olució. Els alda ulls que al 1793 es egis a en a di e en s llocs de la Peninsula,l0 o les que al juny de 1794 e ien lloc a Ba celonal1 s6n un bon exponen de co n podia culmina la si uació desc i a, en un con ex de gue a, i desp és d'una cons an campanya d'opiniól p opiciada pe o ipus d'esc i s, de cancons, d'ac es eligiosos, se mons, commemo acions.. . La gue a, pe b, signi ica a o un al e ni el1 de con ac e d~ Ca alunya amb la IRe olució. 1, sens dub e, el de majo anscendencia. Es lbgic que me eixi, doncs, una a enció especial. La gue a de la Re olució Pe que a escla a el con lic e en e F anca i Espanya, que -malg a o - a inicis de 1793 podien conside a -se enca a Es a s o malmen alia s? Sembla cla que l'execució de Lluis XVI a ac ua co n a de onan inopo íi d'una gue a a la que Espanya es a eu e p og essi amen abocada, des de 1789, pel pes de les ci cums ~cies i pe la manca d'una poli ica eohe en . Els ancesos, conscien s de la si uació apu ada en la que es oba a Espanyii -com ho deixen cla els discu sos p onuncia s an da an 1'Assemblea Nacional com, desp és, a la Con encib- p engue en la inicia i a. A a bé, la con ianca en la se a supe io i a i la manca d'a enció p io i a ia al con lic e dels Pi ineus que s'en de i a a, jun amb la g a e a de la c isi in e na i de la gue a als al es on s, con ibui en a posa -los les coses o ca més di icils del que s'espe a en, a la on e a amb Espanya. EL CONTAGIE DEL PRINCIPAT DE CATAL~NYA . . . 197 L'escasseda de ecu sos i la manca d'inicia i a pol ica an du la mona quia espanyola al plan ejamen d'una gue a de ensi a i, pe an , on e e a. D'aques a mane a els Pi ineus es con e ien en un ma c excepcional de con ac e amb la F anca de la Re olució. La p bpia pa iculan a geogd ica i social adqui ia un elleu -pa al.lel a la g a e a del con lic es- que con as a a amb la ellunyania » d'uns Es a s que adesia a sembla en menys eni la impo ancia del con iic es que hi ha ien gene a . Es aix que hom en en miilo la coexis 5ncia de si uacions con adic b ies. Al cos a de la de ensa de adicions comunes i de solida i a s locals a banda i banda de la a lla (com les que obem en els e s de 1793, du an l'ocupació espanyola del Rosselló -i que an la an a a o i -) hom cons a a co n el con ex de gue a acili a so in la solució iolen a de i ali a s i li igis de eina ge, les delacions i ai'do ies, l'a ibisme.. . (especialmen pe cep ibles en els eni o is que expe imen en successi amen l'ocupació ancesa i la ecupe ació espanyola en el decu s de la gue a, co n s6n els de la Ce danya i d'algunes locali a s de 1'Empo da). To plega o e in , doncs, un pano ama p ou complex, al qual no ajuda a pas a cla i ica el ca ac e p edominan men « o es en> de les opes que composa en els espec ius exh ci s d'una banda i de l'al a dels Pi ineus. En aques ma c em sembla, doncs, que les espo adiques mani es acions que es poguessin dona , a la Ca alunya dominada pels bo bons, di ec amen elacionades a nb el p ocCs e olucionan de F anca, enen una impo ancia secundbia. La pene ació de no icies, la cons a ació d'exp essions solida ies amb la Re olució (exis kncia d'anbnims, la celeb ació d'alguna e úlia «a ancesada», o ins i o la plan ada d'algun a b e de la llibe a ) endeixen a queda elegades gai ebé a l'hbi de l'ankcdo a. En can i, esul a mol mes elle an la cons a ació -p opiciada pel con ex de la Re olució F ancesa i de la gue a- del desgas i de la incapaci a de l'Es a absolu is a espanyol, aix co n de la g a e a que ha ia de compo a la se a mani es a desconnexió de les di e ses eali a s socials i e i o ials que en depenien pol icamen . Van, doncs, mol mCs enlla de l'ankcdo a an les ac i uds que gene a aques a si uació, co n les inicia i es que so geixen co n a espos a a algunes d'aquelles de icikncies; ac i uds i inicia i es con adic b ies i limi ades -en la mesu a que esponen a mo i acions co n aquelles a les que ens hem e e i a un momen -, pe b que pod an con ibui a accele a el p ocCs de supe ació de l'o d e exis en , co n ho sugge eix el e que mol s dels seus e s pe du in, o eapa eixin, en els momen s clau del p ime e c del segle XIX. D'una banda, el cos de la gue a i la incapaci a de la mona quia espanyola pe a a on a -lo, an accele a l'endeu amen i el d ici ins a un pun queja no ind ia solució. Pe la se a pa , i de mane a immedia a, aixb signi ica a el majo igo en la ibu ació i, sob e o , el pes insupo able de la iscali a immedia a a les zones on e e es -on es con onia amb els danys i des uccions ocasiona s pe la gue a.12 La impo ancia de o aixb a les zones de mun anya de Ca alunya e a mes g an, en la mesu a que ms lla o s sembla a que la c isi de inals de segle e a menys e iden ; i, ins i o pel que a a les ac i i a s d'in e can i, da an ce es expec a i es a an del ce e i amen , ~laciona a nb la da ailada del come $ ances que a compo a la si uació e oluciona ia del pais ei. P escindin de la se a eblesa, la gue a es a enca ega de us a les espe ances que en aques sen i s'haguessin pogu o ma . Pe una banda, la du esa de la llui a a mada i l'ampli ud, discon inui a i, so in , inaccessibili a del on , con as a en amb la incapaci a de l'Es a an pe a eclu a els e ec ius de l'exe ci que es p oposa a, com sob e o pe ga an i -ne l'e icacia, els subminis amen s i la disciplina. No 6s gens so p enen , doncs, que les accions i inicia i es «pa al.leles» adquinssin una elle hcia p og essi a. Aixi, en on d'incu sions anceses, de p oblemes gene a s pe qües ions duane es, o de ensions de les opes egula s, sembla e i a -se, du an la Gue a G an, la capaci a de les socie a s adicionals pe a eacciona , mobili za -se i a ma -se. Es ac a, en la majo pa dels casos, de p ac iques cla amen empa en ades amb l'o gani zació de pa ides pe a la cace a o la pe secució d'animals sal a ges; o elacionades amb la impo ancia del bandida ge i del con aban; o inculades a les inicia i es pe a e on als penlls que ocasionen els incendis, o les amenaces d'epidkmia; o amb la capaci a de sal agua da da dels ama s, o de les pas u es.. . Es en elació amb aques a capaci a de espos a popula da an ce es si uacions, que podem e e i -nos a la impo ancia del Some en en el ma c de la Gue a G an, ja que si bé ha ia es a o mal nen aboli pe la No a Plan a de Felip V, c ec que Cs sob e o en aques s anys quan es a palesa, malg a o , la pe i encia de la se a p ac ica. Pe b la inicia i a del com e de La Unión es ablin -lo o malmen (6 maig 1794) p e eqia, sob e o , subo dina les pa ides popula s a les inicia i es de 1'Exe ci . Es cla , doncs, que el Some en del Capi a Gene al de Ca alunya esde enia, alho a, un sub e ugi del eclu amen , a Ca alunya. D'al a banda, no a pas palia , com p e enia al ma eix emps el com e de la Unión, els pmblemes clau de l'exk ci bo bonic ( eclu amen s, subminis amen s i disciplina); mes a ia al con a i, co n ho palesa el eb o amen dels ma eixos p oblemes a pa i del mes de juny. A a, pe o, els p oblemes de l'exe ci i els del Some en , enien a accen ua -ne un de mCs g eu: l'abisme exis en en e els in e essos de la socie a ca alana i 1'Es a - an especialmen pesan al ila g de la desas osa camanya du a a e me l'any 1794. A inals d'any, en e ec e, sembla que nomCs el e i amen de la c euada eligiosa embas a a 1'Es a amb la socie a . Pe b l'e icacia d'aquella no a onada de p ediques i ana isme e a iluny de la que ha ia ingu , de mane a im nedia a, a i'inici del con lic e, pe exemple. P op del'escena i de la gue a an e al a, doncs, inicia i es mes p agma iques i ambicioses, alho a. Sob e o a mesu a que apa eixia més cla que l'lds a -segu amen amb la con ianca d'a iba a una pau negociada, pe a la que ja ha ia e passes- sembla a dis ancia -se enca a mes del con lic e; Cs a di , en la mesu a que es palesa a la enúncia a la ic o ia mili a . Fou aixi que els pobles de la on e a ca alana aco da en una mobili zació gene al. Que a ibes la pau abans que el pmjec e hagués culmina -o que os di cilmen iable en aquelles ci cums &ncies- no disminueix pas la se a elle ancia, pe que es ac a a d'una espos a EL CONTACE DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA.. . 199 col.lec i a que ana a més enllh de les inicia i es espon hnies adicionals da an les inhibicions (ilo ins omissions) de 1'Es a no és pas del o so p enen , doncs, que di e en s ca es ebudes d'Espanya pe l'embaixado de F anca a Geno a, al gene de 1795, li anunciessin - e e in -se a aques a si uacib- que «la Ca alogne es en insumc ion»; i que «les habi a s de cene p o ince on decla é no ouloi plus de oupes du oi pou se de end e, mais p end e les a mes eux memes pou epusse les an$ais».l3 El ma c en el que Ca alunya a con ac a amb el p océs e oluciona i a suposa , doncs, sob e o , la cons a ació de les limi acions i achs de l'absolu isme bo bonic, i del p opi e o misme dels da e s anys; alho a que a pe me e eu e el nas a aquells e s que ani ien esde enin clau en o el ila g p océs de c isi de 1'An ic Regim -com s6n els que es elacionen amb el con ex de gue a i ocupació, amb el pes de la ideologia i de la Reacció, amb la complexi a i elle bcia de la mobili zació popula en el ma c d'una si uació econbmica de c isi, o, en i, amb el dis uncionamen p og essiu en e Es a i socie a . Queden, pe b. al es qües ions i npo an s pe a p ecisa , com 6s a a la impo ancia immedia a que ingue en les idees de la Re olució en aquells sec o s més ben p edisposa s pe a engend a ilo acolli el libe alisme que acompanya ia al pos e io p océs polí ic espanyol; o la incidencia del con ac e amb la Re olució F ancesa en la ajec b ia de bona pa de les pe sones -i llina ges- que obem desp és en om del p océs e oluciona i espanyol. . . Qües ions impo an s no només pe a comp end e millo aques p océs e olucionan pos e io , sino ambé pe a sospesa com 6s que aquella si uació de c isi no a desemboca , en e nosal es, ni en una immedia a e olució social, ni en una c isi polí ico- e i o ial. NOTES AAE (Pa is) «Fonds des Limi es», Espagne. Vol. 459, doc. 113. C . R. He : Espaiia y la Re olución del siglo XVIII, Mad id 1979 (la ed. P ince on 1960), pp. 166-194. Vid. No is. Rec. C . L. Dome gue: Le li e en Espagne au emps de la Ré olu ion F ancaise, Lyon 1984, i A. Elo za: «El emido á bol de la libe ad» a Aymes (ed): EspaM y la Re olución F ancesa, Ba celona 1989 pp. 69-117. C . en aques sen i di e sos in o mes dels ep esen an s del Missió Rouye . Le Tou neu i B unel al 1793 (a. N. Pa is, se ie D, 1, Llig, 35). C . en aques sen i els die a is manusc i s d'An oni Bellsolell o de Pe e M. Col1 (An oni Simon n'es k p epa an l'edició, un a enq de la qual ha d'apa eixe al nQ 14 de T ienio -Mad id, no emb e 1989-).. AHCB. «R. Co ne : Cosas acon ecidas en la ciudad de Ba celo m... » Ms A-165. p. 54. AAEi (Pa is) Co . Com. e Consulai e. . 20 Ibid, "Le moines espagnols e les p e es ancais é ugiés. exci en le peuple ?i enge la mo du pa en de leu sou i anu. deia el 8 de eb e de 1793 el dnsol Aube (AAE, CCC, .20). lo C . M. A di : Re olución libe al y e uel a campesina, Ba celona 1977. cap. 11. 11 C . L1. Rou a: «Ca alunya y la F ancia de la Re olución» a Ay nes (ed.): Espaiía y la Re olución F ancesa, Ba celona 1989, pp. 176-179. l2 C . L1. Rou a: "La Real Jun a de la F on e a (1797-1799) y los daños causados po la 'Gue a g an's a Es udios de His o ia Social, Mad id 1986, nP 36-37, pp. 221-228. l3 AAE (Pa is) Co . Pol. «Espagne» ol. 637. . 113. LLUÍS ROURA 1 AULINAS P o esso d'His d ia a la Uni e si a Au dnoma de Ba celona Resum: L'au o ens mos a al lla g d'aques a icle les elacions en e el P incipa de Ca alunya i la F anca e oluciond ia, mi jancan l'anhlisi de es ni ells de con ac es que el1 ma eix denomina com a «ci culacib de no ícies, emig acib i gue a» i que in lui en més en l'ag eujamen dels p oblemes in e ns que no les p dpies conseqüdncies immedia es que els e s e oluciona is poguessin eni . Su nma y: Along his a icle, he au ho o e s o us he ela ions be ween he P incedom o Ca alonia and he Re olu iona y F unce, h ough he analysis o h ee le els o con ac s named by himsel as «ci cula ion o news, emig a ion and wa ». These h ee con ac s had mo e in luence o e he possible and inmedia e consequences o he e olu iona y e en s, in o de o explain he de e io a ion o he in e io oubles.