Re lexions en o n l'es udi
i
la comp ensi6
del mo imen popula ,
al Pa is de la Re olució
(
1789-95)
". "cl. ,IIU.Y di cJ ic11 11'es clc~ ini i~~c~ ne c,o ilu oi1 mu ic; c
i
'I?
is1oi .c de' Iu Kcl,ol~ io~l
"
'
'Po~iodi~~l o i~ ~lc l ,
ILI
p~.oc'c.
.seJ
i.o nl,i.c) e sc nhle 11c /cl.oi
ja-
nuis c' cj
~1o.s"~
l.'o <osa~llen ulsa se i cli~alse ol ilila ge cluc ells ulgui nlos a
l'c~go amen cnlii ic
o
me o lolbgic cie la Ke ~oluci6 F ancesa.
Encala quci.
aml,?
2s ce a
i
c iilc ~ I'cxis 2nc1;1 l'un lla g
i
ic ic-
ba Ilis o iog i ic. inicia pclh nla cixos con c npo anis dels e s,
i
sc-
g~~i al lla g d'aclues s p op ~lc dos seglcs. Deha cluc. so in .
113
csde in-
gi~ conlha obe cn . idcologi 's c i on adcs. iluc ic o ma mes
o
n~enys cla a s'ha11 dccla a de enso es de posicionamen s polí ics p ou
~ic i ii s. Qui esc iu sob e ella ens diu 1:u e posseeix un sen i p e i
al c >;~ll 111;1 cix. dc al 111ane ;i qi1e
1;1
se a his i~ ia
;
una signi icaci i.
un lloc.
~111
í ol d . Icgi i~~ii a
3.
Uo
es ac a ia aquí de
sin e i za
les di ec ius
i
el con ingu d'a-
ques polinlic deba .
ja
que
a
al asca s'hi
han
aboca mul i ud d'a~1-
o s.
Iu
e c Cncia
i
p i ia consul a als quals is
mis
que i~ il. obligadaJ.
1
M!IZAL'RI('.
C..
Sl Ia Nc~,oh~ ion F' a lcaise.
Pa1
i5
ed. sociales. 1070.
p.
I I
2
SLIKATTEACl.
J
.-K..
/,a Kc~.oh io ~ ' a ~(.aise. C'e i udes e c'ou o~>e ses.
Pa-
is. Dossic s ('lio PL'I:. 1073.
p.
5.
.'
FL'KET.
F..
Pc lsa la Re~~ol c.ibil F a c*esa.
Ba celona.
Pe cl. 1980.
p.
11
4
Bisica nen
11c
consul a els
scgi'lcn s
cs udis: BEKTAUD
J.-P..
L,es o igines
de
/a Rc~~,ohi in l a (*ais .
Dossie s Clio PUF. Pa is.
I07
I
.
DOYLE.
W..
O igim
o ' lle Ro,ol~ ion j a l(.aise.
Os o d ~~ni e si y p css. 1981.
GEMRD
A..
Mi os
de
la Fc~.oh c.ib l ancesa.
Ba celona. Península. 1973.
GODECHOT,
J
.,
U 1 jl y* pol la Re~~nlu ion.
Pa is. Kohe
La on .
1974:
Las Re~,ol~ cio l s
(I
7701
799).
Ba celona. Labo . 1969;
"Lx
pe iode e olu ionnai e e inipe ia-
78
MANUSCRITS
3,
maig 1986
El que si c ec que po esul a in e essan és ap o i a els coneixe-
men s que el llega his o iog a ic ens apo a, pe in en a p o oca
amb una no a lec u a i e o mulació, algunes e lexions i ap eciacions
de cai e me odologic, que po se massa so in són oblidades o abando-
nades.
Es e iden que no es po p e end e e encamina una his o ia del
mo imen popula
al
ma ge de o a la es a. L'exclusi isme o au ono-
mia ema ica és pu a miopia, po ado a de judicis pa cials i, pe an ,
enganyado s de la eali a que es ol comp end e. Es pe aixo que he
olgu comenqa el eball a pa i d'una de inició i dibuix del ma c
e oluciona i on els nos es p o agonis es desen olupa an la se a acció,
en con ac e semp e amb les al es o ces socials.
I
aixo, mi jan~an una
elació objec ius-possibili a s-capaci a s, que sols po se dialec ica i
cons an .
Se a des d'alli que pod em in en a copsa els ac o s de causali a
i dinami zació de la e ol a i ac uació popula . Ha en de eni semp e
cu a de no pe d e mai de is a la p bpia e olució en la se a na u alesa
de gmp o col.lec iu, la qual és p oduc e de l'expe iencia i consciencia
adqui ides en el p océs de llui a e oluciona ia del qual són au o s.
Ens oba em, doncs, amb la di icul a d'anali za els ac o s que
mobili za an aquella massa ingen ; i el seu p océs de cons ucció p o-
g essi a en o qa social e oluciona ia, capaq d'elabo a les se es p o-
pies es uc u es, ins i ucions i models. F ui an de la u ili zació d'i-
dees i ó mules p e-exis en s i a ac i es, com de la necessi a d'elabo-
a una espos a p opia als p oblemes de i a s de la c isi d'An ic Re-
gim, i de l'empen a de la o qa bu gesa al ma c adicional. En aques
doble sen i d'impulsado es i íc imes al ma eix emps, és des d'on in-
en a é en oca l'acció popula ; amb l'objec iu inal d'assoli nous ele-
men s o pe spec i es de judici, en o n a la se a apo ació i anscen-
dencia his o ica.
le" a
Re ue his o ique,
PUF núm. 504 (1972), núm. 507 (1973), núm. 516
(1975); HUNT,
L.,
Poli ics, cul u e and class in he Re~,olu ion ancaise.
Uni . o Cali o nia p ess. 1984. MAZAURIC, C. (no a
1).
SCHMITT,
E.,
In-
oducción a la his o ia de la Re olución ancesa.
Mad id. Cá ed a. 1976.
SOBOUL, A.,
Comp ende la Re olución F aizcesa.
Ba celona. C i ica. 1983.
P oblemas eó icos de
la
his o ia de la Re olución F ancesa.
Pa is. A ance.
1974. SURATTEAU,
J.-R.
(no a
2).
VOVELLE, M.,
In yoducción a la his o-
ia
de la Re olución F ancesa.
Ba celona. C i ica. 1984. Es ambé in e essan
el llib e de
J.
HARDMAN,
The all o he A.R. o he Themzodo ian e olu-
ion
(1
785-95).
London. E.A nold. 198 1, que con é un ecull de ex os, ac es
i discu sos, que pe me en la econs ucci6 dels deba s i polkmiques del mo-
men .
De inici6 del ma c e oluciona i
C ec necessa i comenqa , ad e in del p o und desaco d exis en
a ui dia en e les dues g ans l nies his o iog ci iques que pola i zen el
3eba - e isionis a o neolibe al i ma xis a- en o n a la anscendkn-
cia eal de la conjun u a on es a du a e me la Re olució. Pe als p i-
me s, es ac a ia an sols d'un a e ins i ucional:
'Xa Re olucid, ni
bu gesa, ni capi alis a no s'hau ia limi a a si ua
1
'adminis ació i el
go e n en mans d'aquells unciona is, als que
1
'Es a mona quic ja de-
ia la se a ejlcacia
Pe als segons, la ancesa se ia la més adical i
democ a ica de les e olucions bu geses que eu a Eu opa
al
lla g del
XIX; i que com aquella, se si ua an com a pun cen al i decisiu en els
espec ius p ocessos de ansició del mode de p oducci6 eudal al
mode de p oducció capi alis a6. Di e gencies aques es que a enquen
de posicionamen s i econciliables espec e al ma eix con ingu i na u-
alesa del con lic e: T ans o mació pu amen poli ica i o mal pe als
p ime s; Re ol a social i llui a de classes pe als segons.
A a bé, no és su icien l'exposició compa a i a, i enca a menys l'a-
lineamen cec en una o al a o mulació in e p e a i a. Cal e ús d'un
eclec icisme c ic, i in en a ap o undi en els mo ius de di e gencia.
No és a pa i de la disc iminació com es po a anqa , sinó mi janqan
l'andisi, e lexió i discussió.
Les esis e isionis es qües ionen la impo hcia de la bu gesia en
el p o agonisme e oluciona i. Pe a Eisens ein, la bu gesia no es a ia
a l'o igen del mo imen de p o es a, ni ind ia cap pape impo an al
mo imen de e o mes de 178g7. Aques es -ens eco da Cobban-
han es a ab icades pe una Assemblea Cons i uen , on sols un
13%
e en p bpiamen memb es de la bu gesia, en on més d'un
75%
de
magis a s i ad oca s, els quals ja ocupa en en un
40%
els seus ca ecs
abans de -1789, i ho con inua an en ins l'Impe i8. Pe a ells, doncs,
l'a el del p oblema es a ia en la inexis hcia d'una classe bu gesa p b-
piamen de inida i amb in e essos p opis i oposa s a les o ces de 1'An-
ic Regim.
Eh
pe aixb que Taylo , nega d que la Re olució F ancesa
os una llui a en e classes en on ades pe o mes de iquesa i in e es-
sos econbmics di e encia sg. Comunió d'in e essos so a una ma eixa
5
SOBOUL, A., dins AAVV,
Las e oluciones bu guesas.
Ba celon. C í ica.
1983.
6
MAZAURIC (no a
1)
i SOBOUL (no a
4
-
p oblemas eo icos
...)
7
SOBOUL, A., (no a 5).
8
LEFEBVRE,
C.,
"Le my he de la Re olu ion F angaise",
A
nnales his o iques
de
la
Re olu ion F ancaise.
Núm.
259.
1985
(I).
p.
4.
9
SOBOUL (no a 5).
80
MANUSCRITS
3,
maig
1986
adició, cul u a i ideologia, que p o agoni za a la
"Téo ie des Eli es"
que Fu e i Riche popula i za en a la se a ob a 1°.
Es alesho es quan hom es demana: ¿Po esde eni una e olució
bu gesa sense bu gesia? ¿Po un col.lec iu edui' i in eg a plenamen
amb les o ces, es uc u es i habi s de 1'An ic Regim, p o agoni za
semblan mo imen de ans o mació?
;O
és que s'es a con onen la
inexis encia de la bu gesia com a o qa poli ico-social (aspi an a con-
que i I'hegemonia polí ica de 1'Es a )
amb
l'exis encia de la bu gesia
com a ca ego ia social amb in e essos p opis?
Da an aques
"impasse"
la his o iog a ia ma xis a eacciona a a
a és d'una ede inició del concep e de bu gesia i de l'analisi dels di-
e sos ipus de mecanismes d'ap opiació de la enda a 1'An ic Regim,
pe al de qües iona la p e esa uni a i pac e de les eli es.
En aques sen i , Robin, de ini a la ajec o ia i consolidació de la
classe bu gesa, en e mes d'una p og essi a pene ació del capi al a les
es uc u es i elacions del mode de p oducció eudal, que ani a e osio-
nan i ans o man . Fen -se o aixo en un g adual p océs de ansició
que desemboca a en el desen ellaqamen del ama ins i ucional ju í-
dico-polí ic que pe pe ua a 1'An ic Regim i bloqueja a el desen olupa-
men de les no es o ces en alqa ll.
La Re oluci6, doncs, no s'en end ia sense la p essió d'aques es o -
ces pe apode a -se de l'apa ell de 1'Es a . Teo ia aques a, que ja po-
dem oba explici a a I'ob a d'un con empo ani com Ba na e, qui s'a-
dona que una no a dis ibució de la iquesa p epa a una no a dis ibu-
ció del pode 12. Redis ibució que ha es a enquad ada pe Robin
com a elemen clau dins els mecanismes que assen a an el pode de la
bu gesia i accele a an el pas al capi alisme
13.
En on d'aixo cal cons a a l'insis en escep icisme e isionis a
espec e I'exis encia eal d'una o qa social indican pels seus in e es-
sos, aixi com de la epe cussió de als mesu es. Mol s'ha esc i sob e el
colapse anc& espec e a Angla e a, en compa a l'e olució dels seus
espec ius desen olupamen s econdmics, jus i ican aixi la epe cussió
nega i a que a eni la Re olució F ancesa pe a la mode ni zació del
país, aixi com la se a o al desconnexió dels o ígens eals del capi a-
10
FURET, F.; RICHET,
D.:
La e olu zon an~aise.
Pa ís. 1965. Respec e a l'o-
b a
més
no able de Fu e (no a
3)
és
ú il:
GUERCI,
L..
"Fu e
e la Ri oluzio-
ne ancese".
S udi S onci.
1980. Núm.
2,
anno
2
1.
11
ROBIN,
R.,
La socie é ancaise en
1789.
Pa is. Lib. Plon.
1970.
12
SOBOUL, A.,
La e olució ancesa.
Ba celona. No a Te a. 1977. p.
I
5
13
ROBIN/GRENON. "A p opósi o de la polémica sob e el An iguo Régimen
y
la Re olución pa a una p oblemá ica de la ansición" dins AAVV,
Es udios
sob e la Re olución F ancesa.
Mad id. Akal. 1980.
lisme a F anqa, ema sob e el que s'ha insis i mol des de les esis de
Cobban
14.
Es udis pos e io s han e o mula pe b, aques p e bs enda e i-
men ancbs com a ia di e en , i no menys e icaq a lla g e mini, a
l'anglesa, amb uns cos os socials sens dub e in e io s als d'aques a
15.
Ens oba íem, doncs, amb
un
p océs e oluciona i sensiblemen
di e en a lYangl&s d'un segle abans, mol més del gus e isionis a.
Aquí la up u a de les no es o ces amb l'an e io bgim es p odui 21
da an la ine icacia i in ansigbncia dels sec o s adicionals en uns mo-
men s de c isi inance a i econbmica. Culminació d'un doble p oces
d'en iquimen i c eixemen p oduc iu de la bu gesia, i empob imen
i misk ia de les classes popula s, que Lab ousse a ja p op de mig segle
a de ini
16.
Els e mes en qub es p odui a la c isi han es a pe ec amen des-
c i s pe Fon ana:
"S'ha ia d'escolli en e enuncia a la e o ma i o -
na al sos enimen pu i simple de l'o d e es able , o i a enda an
encen o a oposició"17.
En la mesu a de les se es o ces i possibili-
a s la bu gesia eu a cla a la necessi a de la ia e olucionh ia da an
el caos de l'apa ell eudal i l'es a de la ensió social exis en al poble.
Com diu Vo elle, la guanyado a de la Re olució F ancesa ou qui
p engué la inicia i a:
la
bu gesia p oduc i a18.
La qües ió es a, pe b, a eu e quins se an els homes que li a o ga-
an aques a p eeminbncia, i li dibuixa an un nou ma c d'ac uació eco-
nbmica i social d'aco d als seus in e essos de classe.
.
E.H. Lemay, desp és de con i ma a la se a analisi els esul a s de
Cobban, conside a que l'elecci6 com a ep esen an s del
I11
Es a
Cons i uen , d'aquella majo ia de magis a s i ad oca s ou quelcom
14
DOYLE (no a 4), pp. 11-12. FURET (no a
3)'
pp. 24-5. Exemples d'aques a
in e p e aci6 en són les ob es de: LEMARCHAND,
C.,
La eodali é e la Ré-
olu ion F ancaise seigneu ie e communau e paysanne
(1
780-1
799).
LEWI
LEBOYER, M, "Les p ocessus d'indus ialisa ion: le cas de 1'Angla e e e de
la F ance" a
Re ue his o ique.
1968. a il-juin. CAMERON, R.,
F ancia
y
el
desa ollo económico de Eu opa
Tecnos. Mad id. 197 1. CIPOLLA,
His o ia
economica de Eu opa.
Tom
3.
Ba celona. A iel. 1979.
1s
SOBOUL, A.,
P oblemas campesinos de la Re olucion F ancesa.
Mad id. Si-
glo
XXI.
1980. O'BRIEN i KEYDER, "Les oies de passage e s la socie é
indus ielle en G and B e agne e en F ance" a
Annales
núm. 6. 1979 (no -
des). "Ni eles de ida en G an B e aña
y
F ancia en e 1780
y
1914" a
In es-
igaciones economicas,
núm. 6. 1978.
16
LABROUSSE, E.,
Fluc uaciones economicas e his o ia social.
Mad id. Tec-
nos. 1980. (La c isi de I'economia ancesa, capí ol 11).
'7
FONTANA,
J.,
La his o ia.
Ba celona. C i ica. 1981. p. 98.
18
VOVELLE, M.,
La caida de la mona quia.
Ba celona. A iel. 1979.
p.
67

82
MANUSCRITS
3,
maig 1986
logic i espe able. El poble elegí aquells a qui eco ia quo idianamen
pe als seus assump es, i que es a en in es i s amb el pode de 1'Es a
p k ia comp a de als d e s19.
Se a aquell ampli cos de p o essionals libe als de classe pe i a o
mi jana bu gesa -que so a unes condicions sdcio-econbmiques meno s
a les se es quali a s i p e ensions
polí ica-in el.lec uals
exe cien els ca -
ecs subal e ns d'una adminis ació es a al co up a i plena de p ejudi-
cis i p i ilegis-, qui cons i ui a la no a classe polí ica, i qui p o agoni -
za a les ans o macions i accés al pode de la bu gesia20.
Ja Le eb e s'adona dels incles en e aques a classe polí ica i els
manu ac u e s i negocian s (que Cobban no oba a en e els dipu a s)
demanan la con i mació i ap o undimen en als elacionsz1. Pe a ell,
aixo p o a l'o igen e oluciona i del capi alisme, malg a el pape indi-
ec e de la bu gesia:
"The e olu iona y bou geoisie was p ima ily he
declining class o o jicie s and he Zawye es and o he p o esional
men, and no he bussinesmen o comme ce and ind~s y"~~.
6s en aques sen i com s'ha d'en end e la esi de Soboul, quan
ea i ma que I'elemen mo iu de la Re olució F ancesa es igué en el
desen olupamen de la pe i a i mi jana bu gesia 23.
Fenomen e iden i lbgic, ja que se an aques s elemen s qui ind an
su icien ascendkncia sob e l'elemen popula com pe pa icipa con-
jun amen o o man un on e oluciona i an i eudal, i desp és an-
imona quic.
I
és que, pel que a al cas de Pa is, l'uni e s de la pe i a i
mi jana bu gesia p opie a ia de bo igues o de alle s e a el ma eix que
el dels ob e s i ap enen s, que eballa en i so in i ien al ma eix lloc
que els seus pa ons - al i com ha insis i mol Soboul a les se es
ob es24. Pe o el que I'o igen social no ens po e oblida és la se a
unció social en elació a la classe que es a accedin al pode - al i
com ecalca Koss~k~~. Funció i elació que c ec jo, con é la clau expli-
19
LEMAY, E.H., "La composi ion de l'assemblée cons i uan e: les hommes
de
la con inui é?" a
Re ue d'his oi e mode ne e con empo aine,
XXIV.
1977
(jul-se ). p.
348.
20
SOBOUL,
A.,
"Robespie e e les con adic ions du jacobinisme" a
Annales
his o iques de la Re olu ion ancaise.
1978
(I),
p.
4.
21
LEFEBVRE (no a
8),
p.
5.
22
DOYLE (no a
4),
p.
14.
23
SOBOUL (no a
13).
24
SOBOUL,
A.,
Las cluses sociales en la Re olución F ancesa.
Mad id. Funda-
men os. ol.
2,
cap.
1,
especialmen
pp.
13-4.
25
KOSSOK (no a
5),
p.
50.
ca i a de o el p océs, i és pun cen al de la desa inenqa a la his o io-
g a ia dels da e s en a anys.
¿Com és possible que els ep esen an s de la bu gesia, els homes
que e en possible l'ad enimen d'un nou o d e d'essencia bu geso-ca-
pi aiis a, es iguin al ma eix emps somian en un model social o al-
men en desaco d amb la ajec b ia que adop a a el nou egim?
Di ícil és espond e aques a qües ió, sob e o en ac a -se de l'a-
nalisi de g ups en o mació, i en uns momen s his b ics de ansició i
can i on és mol aci1 con ond e els esul a s i e olució pos e io amb
els in e essos i objec ius únicamen alids i de ensables. Massa so in
accep em com ine i able el que ha anscendi , sense p eocupa -nos a
comp end e i anali za les espos es al e na i es, i els plan ejamen s
que de ensa en aquelles o ces que esul a en de o ades
:
Anac onis-
me i mil.lena isme són mo s que eiem apa hixe so in a la his o io-
g a ia e e i s a l'ideal social que de ensa en els Mon agna ds i els Sans-
culo es. Sense adona -se'n qui els esc iu, que pe a la gen de lY8poca
haguBs esul a impossible p e eu e l'e olució que F anqa i el món oc-
ciden al segui d al iia g del XIX. Sob e o , quan és un e p o a que
les o ces p oduc i es es oba en bloquejades en el seu c eixemen des
de l'inici de la conjun u a e olucion~ ia, i no expe imen a an un des-
en olupamen plausible ins ben en a el segle XIX26. Se a p ecisa-
men aixb el que ha mo i a la nega i a e isionis a a accep a la Re o-
lució F ancesa com a pun d'a anc e sus el capi alisme, en con ond e
el seu naixemen amb l'acaba de les se es o mes ja plenamen mode -
nes i indus ials; així com en con ond e la bu gesia p e-indus ial amb
la p e-capi alis a -com ecalca Ko~sok~~.
A a bB po se cald ia p es a una a enció impo an al e que no
podem pa la d'aques s magis a s com si d'un g up homogeni es ac-
és. La se a ac uació no se a conjun a ins el inal, sinó que al bloc
an i eudal sYescindi 8 .en g ups hos ils a mesu a que la e olució a an-
qa. Alho a que p o agoni za an iolen s en on amen s
i
una successi6
al pode , que ma ca a bona pa del i me i puls de la ajec b ia de la
Re oluci6.
¿Hem de pensa , pe d, que als sec o s (gi ondins, euillan s, mon-
agna ds) ep esen en ca ego ies socials di e en s, dins la classe bu ge-
sa? Se ia alesho es la se a una llui a de classes al si d'una sola classe?
is e iden que pe a la his o iog a ia ma xis a al hipb esi ha es a e-
collida. Així, Soboul, enca a que amb o qa ma isacions pos e io s,
p ocedí a una equipa ació en e gi ondins i bu gesia come cial mi -
26
LEWIS, W.;
Li e in
e olu iona y
F ance.
London
P.
Quennell&B.T. Bas -
o d.
p.
11.
l d.
1972.
ROBINIGRENON (no a
13).
27
KOSSOK (no a
5).
jana-al a. i nion agna ds i pe i a bu gesia a esanal i man~~Fac ~~ e a:~
Aques in zn de o qa el con lic e in abu pesos cap e1 mo llo del
con lic e social ha es a c i ica pe Hun . Pe aques au o la i .ali-
a
si
dona a en e accions d'un nia eix o igen hocial n~i ji. que an
sols es d ien llui an pe I'hepemonia polí ica de1 nou es a . que cs a-
en cons uin en e o s2y.
hl2.; ecen men . pe o en una línia semblan .
P.
Higonne ha a pu-
men a que els es~ll a s de ca alogaci6 social d'aques s g up.;
poli is^
son niol a~-~~bipus, i p esen en p ou excepcions com pe dub a de la
se1.a e aci a . Pe a l'au o a, uns i al es comenca an
i
acaba an al ma-
eix llo~ com a memb es d'una no-es uc u ada. doc inalmzn con u-
sa. i e o mis a cl'isse. de enso a de la p opie a indi .idual. Se h
la
pos-
sessi6 del pode 1'c.lenien c í ic que els a 2 adona dcls e o s en la
se1.a isi6 del poble. De al mane a que. no 2s an que di e issin ideo-
lbgicamen com el e que la Gi onde a ibi p ime al pol.e n (i. pe
an . a ia abans la se a pos u a)
"Gi -o l lii~s
zlid
.llc) ! ilg lil).d~ !1 i0
said he sa m co)~ adic o > ili 1p.s
...
bli
/!e>'
i~cid
11o
sai i i~e sclnl
hi~lg a
he
samc i~uc~.
Respec e a aixo hi ha mol s aspec es a ma isa :
La
in ensi a em-
luciona ia del discu s mon apna d 2s des del p ime momen m !s g an
que en els gi ondins. Men e aques s. un cop
a
l'oposicio es passa an a
posicions con a e oluciona ies. els nion agna ds de ensa an el seu dis-
cu s adical desp és de la caiguda de Robespie e
31.
.41
emps que el
concep e de jacobinisme passa a a la e minologia polí ica del
XIX
com a sinonim de epublicanisme adical d'esque es.
I,
pe íil im.
men e els gi ondins gaudien de nomb osos con ac es amb o ces i in-
e essos dels sec o s mes mode a s i conse ado s. els mon agna ds se-
an enlai a s al pode pe l'accio del poble. Fac o s aques s que cal e-
ni en comp e, pe o que ampoc no ens poden e oblida les di e en-
cies conjun u als que de ineixen les se es espec i es es ades al pode :
Necessi a s de gue a i p essió con a e olucioni ia a l'in e io . c isi
economica i ensió social agudes. e c
...
que. sens dub e, obliga en els
mon agna ds a e una polí ica mes a iscada i comp omesa que la gi-
ondina.
28
SOBOUL (no a 13)
29
HUNT.
L..
"The bou geoisie and lle s a e
in
he
F.R."
a
Rel,iel ,ss i17
Ell o-
pea l his o~'.
1977 (sep ) ni~ n.
3.
30
HIGONNET. P..
"The
so~ial and iul u al an eceden s
o
e olu ~ona -> d~scon-
inui y: Mon agna ds and Gi ond~ns"
a
E ~glisll his o ical el,iew,.
1985.
17.
520.
31
Po
se
ú il: TOKNESSOY.
K.D.:
La dé ai e des sa zs-cl io es.
Oslo. L.nice s-
i es o lage . 1959. Sob e o cap.
3.
pp.
62-73.
La plan acici de !'A b e de la Llibe a , ce imcinia que co z ne no a a una de
les p e eses conques es de la Re~~)lz cih F ancesa. A o obs an aisd, de e ,
en aji' za la p opie a com un d e na u al, llibe a
i
igual a ji) en
concep es bui s pe a la g an massa
de
despossei' s.
La his o iog a ia e isionis a pe o no s'ha in e essa pe la espos-
a a aquelles condicions objec i es donades: pe a ells no hi hau ia un
p océs con inua i cohe en del 89 al 95, sinó que amb la República
jacobina de l'any
I1
es p odui ia un sal al bui , que no se supe a ia ins
la caiguda de Robespie e i l'e apa he mido iana pos e io .
"De apa-
ge"
que a Fu e
i
Riche els se eix pe buida de con ingu social i
ideologic la asca d'aquella no a classe polí ica de magis a s. Els
quals, pe o, amb la in e enció iolen a de les masses popula s hau ien
queda desbo da s i obliga s a juga un pape nociu a cu e mini pe
a ells ma eixosj2.
La c í ica ma xis a -sense ésse unanime, i a egades pecan d'am-
bigüi a - ha assenyala la incohe bncia de p e end e quali ica aquella
e apa de supe ado a del con ingu bu ges. Se a p ecisamen alesho es
quan 1'An ic Regim queda a inalmen des u'i pe la legislació, al ma-
eix emps que la pu ga con a e oluciona ia se a més du a que
mai,
i
es ne eja a d'es o bs ins i ucionals
i
humans el camí del nou o d e,
32
SCHMITT
(no a
4)
pp.
38-41
i
62-73,
c i ica
a
Pob a
de
Vo elle
(p.
92)
i
Ma-
/au ic
(no a
4).
MANUSCRITS
3, maig 1986
Una excessi a simpli icació po condui -nos a una ima ge sesgada
d'un mo imen au onom, que s'endega ui de mo i acions p bpies.
Tal és, més o menys ma isada, la in e p e ació e isionis a, pe a qui
no es a gens cla a l'oposició de l'elemen popula al eudal, dins el
ma c de l'agi ació del
I11
Es a G3. L'alineamen popula a l'ac uació
bu gesa se a is com a i icial, innecessa i i, e iden men , gens decisiu
pe als esul a s ob ingu s. La allida inance a de 1'An ic Regim i el
bui de pode que ocasiona se a el p ohcado de la ees uc u ació
cons i ucional de 1'Es a
64.
En aques a línia, els ma eixos a gumen s
se i an pe explica 1793 que 1789. S'ha de essal a aquí la discu i-
ble esi de
R.
Cobb, pe a qui el mo imen popula sans-culo e es des-
en olupa a al 1793 de mane a o almen acciden al, ap o i an la mo-
bili zació gene al de l'es a d'u gencia 65.
En on d'aques s da e s a gumen s, i ecupe an de nou l'ob a de
Vo elle, eiem com s'a icula un p océs múl iple on l'agi ació social
de i ada de la c isi economica se ia sols el ca ali zado de les ac i i a s
col.lec i es; essen , pe o, el
'%omplo a is oc a ic"
qui ocasiona a la
uni a de la ei indicació popula i bu gesa a ni ell sbcio-polí ic. Se a
aques qui p o ei a de consciencia polí ica i sensibili a en on els es-
de enimen s, domina s pe la am, ca es ia, al s p eus i a u : Se ia,
doncs, la pa icipació bu gesa la que dona ia o qa i cohesió al p og a-
ma e ol~ciona i~~. Realineamen adical de les classes, ui de les
condicions economiques -que a ec en di e en men uns i al es-, u-
siona an les ei indicacions comunes en una llui a conjun a. De al ma-
ne a que, si el mobil p incipal és la am, no se a ins que les classes
p o essionals i come cials abandonin la se a indi e encia pels esde e-
nimen s
i
in en in dona una di ecció als a e s, que la e olució de ju-
liol es p odui a 67.
Aques s a gumen s no an pe o al a cosa que epe i els classics.
Aquells ens eco den com una conjun u a des a o able, ocasionado a
d'una disminució dels sala is i bene icis i, pe an , po ado a del ma-
les a indus ial (a esa, ob e , pa onal) euni a en una ma eixa oposi-
ció la bu gesia i la massa popula
68.
Sembla cla , doncs, la impossibili a de des incula el con lic e so-
63
DOYLE (no a
4),
pp.
l
1-1
2.
COBBAN, A.,
In e p e acion socla1 de IaRe~~olu-
ción
F ancesa.
Mad id. Bi aco a
y
Na cea, S.A..
1971.
cap.
XI.
64
SCHMITT (no a 4),
pp.
38-39.
65
COBB (no a
4
1)
66
VOVELLE (no a l8),
-
pp.
-
130-3
67
RUDE
(no a 50).
pp.
44
i
65.
68
LABROUSSE (no a
l6),
p.
370

cia1 de l'agudi zació dels in e essos i oposicions socials pe ell gene-
a
69
aixi com de la di ecció e ec i a que a al sensibili a i ag upació
e olucionii ia
li
dona i l'alianqa i p og ama bu gbs70. To aixb ens
po a a la necessi a d'en oca el p oblema des de la pe spec i a d'un
ma c ampli i complex d'in e elacions a o s ni ells. La am, la po al
complo eacciona i i les possibili a s que la conjun u a e oluciona-
ia ob i amb la pa icipació bu gesa, es combina an i juga an a a o de
la cons i ució d'un bloc an i eudal. Aixb desca a ia alesho es l'expli-
caci6 au bnoma del mo imen popula ; alho a que dibuixa, des dels
inicis, una dinimica e olucioni ia d'in e acció en e el mo imen po-
.pula i el e e oluciona i. In e acció que s'explica ia pe l'adequació
de la po enciali a i agi ació popula als esquemes i ma c d'ac uació
dissenya s pe la classe polí ica, so gida del 111 Es a ; pe d ambé, pel
man enimen , al lla g de o a la conjun u a e olucionii ia, d'unes con-
dicions d'insegu e a econbmica, que pe a Tonnesson man ind ien i-
gen l'espe i de la e ol a i, pe an , iu el con lic e socia171.
A la llum d'aixb, c ec p ou aonable explica la di e enciació en e
1789-95, i els an e io s mo imen s popula s del XVIII ancbs, pe la
ma eixa inculació del mo imen popula a la e olució bu gesa. El
que ocasiona i, no an una e ol a singula més du ado a, adical
i
anscenden , sinó una da e a ase, culminació de o un p océs e o-
luciona i que acaba a amb 1'An ic Rkgim. Xoc d'un complex de o ces
socials, o iginades a l'An ic Rbgim, que escla a i en un momen pun a
de la c isi e olucioni ia, madu ada al lla g de l'hi em de 1 788-9
72.
Se A pe an necessa i aplica l'esquema Lab oussii a una explicació
global del enomen.
Dinami zacib i mobili zació
La
in e acció bu gesia-mo imen popula o mulada en una alianqa
e olucioni ia a o ga i a les masses un ma c d'a~ uació~~ pe b cald i
eu e quins són els ac o s que man ind an igen i cohesionada al
ag upació, i la dinami za an. Hem is pe quins mo ius de espos a a
les condicions econbmiques, al usió d'in e essos es a p odui . Pe b
cal suposa que les di e enciacions al ni ell social, aixi com la se a dis-
69
HOBSBAWM (no a 39, pp.
109-1
13.
70
GODECHOT (no a 57), pp. 33-4. WERSHOVEN, F.J.;
His o ia de la Re olu-
ción F ancesa.
Be lin. Weidmansche Buchhandung. 1905.
71
TONNESSON (no a 3
I),
cap.
6,
JOLL,
J.,
Los ana quis as.
Ba celona. G ijal-
bo. 1976. Vegeu cap.
1.
72
RUDE (no a 50,
La oule
...),
pp. 49-50. (No a 50,
P o es a...),
cap. 3.
73
JAURES (no a
60),
pp.
167-8.
MANUSCRITS
3,
maig 1986
posició al món de la p oducció o ja ien objec ius oposa s, capaqos
de mina aquell on d'oposició e sus l'enemic comú. És pe aixo que
cal ecupe a aquells ac o s inculan s, abans apun a s, i que ac ua ien
en un pla di e en al dels in e essos socio-economia. Pa io isme, de-
ensa nacional, e c.
..
cald d en end e'ls sols des d'una isió conjun u al
i empo al, com a espos a a unes necessi a s i mo i acions conc e es
(pe ill con a e oluciona i, c isi economica
...)
o jades al ma eix emps
que s'endega a, i com a conseqüencia del p océs e ol~ciona i~~. Enca-
a que ampoc no podem oblida que, sense la c eenqa popula que la
Re olució millo és el seu s a us social, és impossible d'explica la se a
llui a sac i icada pe a la de ensa de la Repúbli~a~~.
Cal a egi , pe b, que en la mesu a que an la bu gesia com la mas-
sa popula e en o ces en o mació i, pe an , no ha ien consolida ni
o mula explíci amen els seus in e essos socials, l'oposició d'aques s
no ac ua a com a o qa cen i uga. Així, l'alianqa no es des ui & men-
e la unió d'ambdues o ces sigui imp escindible pe a la sal ació de la
Re olució i la República a la qual simboli za a. Objec iu i espe anqa
comuns, en an que pla a o ma supe ado a de desigual a s socials, po-
lí iques
i
economiques
76.
Des d'aques sen i , és d'on hau em d'en en-
d e la dinami zació de l'es o q popula en la se a llui a e sus la con-
a e olució. Llui a an al pla socio-econbmic -agio a ge, especula-
ció- com poli ico-ideologic -po encies mona quiques eu opees, Ven-
dée- en base a l'ideal d'un pa io isme so a el qual s'hi con onia la de-
ensa de la pa ia-nació, amb la de ensa d'un model social, que a g ans
e s compa i ien sans-culo es i mon agna ds7', alinean -se a la ideo-
logia e olucioni ia d'aquells, amb qui compa i an les consignes di o-
ses pe les llums
78.
Els mecanismes d'ac uació so a els quals es mobili za a
i
ac ua a la
massa popula són basicamen es: la e ol a, l'associació i la de ensa
mili a . Pe a l'es udi de cada un d'ells hi ha impo an s eballs eali -
za s.
Pe al p ime , cal des aca d'en e o s l'apo ació de l'ob a de
G.
Rudé sob e les joumées; els es udis de Ma ko ; les sín esis de Vo elle;
74
BOULOISEAU,
M.,
La epliblica jacobina
Ba celona. A iel. 1980. p. 116.
75
PETERSSEN, S.,
"L'ap o isionemen de Pa is en a ine e en pain pendan la
Con en ion Gi ondine" a
Annales his onques de la Re olu ion F ancaise,
1984
(111)
Núm.
257, p. 382.
76
SOBOUL
(no a 24), cap
5.
77
SOBOUL
(no a 40), pp. 70-4.
78
VOVELLE
(no a l8),
p.
79.
i els eballs de Ta lé, i sob e o de Tonnesson pe a 1'Any II179. Res-
pec e al segon, el dndem Rose-Soboul-Tonnesson ens cob eix o el
pe íodes0.
I
pel que a al e ce i dl im, d'obligada e e bncia són les
ob es de Be aud i de
R.
Cobb
A pa i d'aques s es udis, podem eu e com els al s p eus, p oduc-
e de la caiguda de l'assigna i la ca es ia del bla , man enien sense e-
mei la malal ia de la am82. Al ma eix emps que s'ende ina un p océs
de cons i ució del menu peuple en o ~a social, a a és d'una poli i -
zació i conscienciació dels seus elemen s 83. P océs que, de jou née en
joumée, i so a l'ap enen a ge socie a i, a passa del simple umul pe
alimen s a ei indicacions polí iques supe ado es de l'esquema adi-
cionals4.
"La i oluzione de
1789
u
l'ope a di una maggio anza
inmensa e coscien e"
-ens di $ Jau é~~~. Massa pe b que no pel seu e-
oluciona isme e sus una millo a de les se es condicions de ida, ni
pe la se a cohesió i enquad amen dins un p og ama e oluciona i
hem de pensa que desen olupés una cla a conscibncia de classe86 de
al mane a que les e lexions de Gue in, espec e a la ine ichcia sans-
culo e en incula les se es ei indicacions econbmiques a un objec iu
inal, supe ado dels lími s bu gesos i o ien a cap en una no a o ma
de pode 87 semblen o a de o, i en o cas un an ana~ bniques~~.
I
és que di ícilmen abs accions polí iques e e ides a les elacions de
pode podien in luencia la conduc a d'aquelles masses, p eocupades
pe mo ius mol més conc e s i isibles
89.
Així de la po a la am, pas-
79
RUDE (no a SO), TONNESSON (no a 31), TARLE E,
Ge minal ip adial. La
clase ob e a en la Re ohcion F ancesa
Buenos Ai es. Fu u o. 1961.
80
SOBOUL (no a 40). ROSE (no a 44). TONNESSON (no a
31).
81
COBB, R.,
Les a mées e olu ionnai es.
BERTAUDJ,
P.,
La Re olu ion a -
mée.
Pa is.
R.
La on . 1979.
82
SLAVIN, M., "L'epu a ion de P ai ial an I11 dans la sec ion de D oi s de
Phomme" a
Annales his o iques de la Re olu ion F ancaise.
1978 (11).
Núm. 232.
83
VOVELLE (no a la), egeu cap. 3:
Dinamisme
e oluciona io. pp. 214-48.
84
WILLIAMS (no a 5 2) pp. 24-5.
8s
TERNT, M., "Reconside azoni su Jau es e l'in e p e azioni economica della
Ri oluzione ancese" a
S udiS o ici.
1979. Núm. 2. p. 382. Anilisi de l'ideal
polí ic de Jau es (pp. 379-80).
86
SOBOUL (no a 40), p. 73 i p. 100.
87
GUERIN, D.,
La lucha de clases en el apogeo de la Re olu ion F angaise
(1
793-5).
Mad id. Alianza ed. 1974. p. 59.
88
SURATTEAU (no a 4). MAZAURIC (no a 1).
89
GODECHOT, J. (no a 57), p. 36.
9
6
MANUSCRITS
3,
maig 1986
sa an al d e a l'exis encia, i inalmen a la igual a polí ica i limi ació
social de la iquesa, a a és del con ol de la p opie a g0.
Així, i com
a colo ó del p océs de conscienciació i poli i zació, eiem com les pe-
icions a P adial i Ge minal cons i ui an una simbiosi p ou explici a
:
Pa, cons i ució de 1793, i llibe a dels pa io es emp esona s91.
"El
poble es a a dempeus pe sos eni la República i la llibe a "
pe d no
sols en els esldgans, sinó en la ma eixa dinamica seguida pe p epa a
als ac es -al ma ge de les seccions i discu sos m~n agna ds~~ pale-
san -se l'en on amen social més ne de la
Ú il i necessa i és p es a especial a enció a la ema ica del mo i-
'men emení. Des d'ella pod em en end e millo alguns dels p ocessos
de mobili zació i dinamica del mo imen popula ; alho a que pe me
adona -nos millo de la e ade a in ensi a i dimensions del enomen
e oluciona i. La pa icipació de l'elemen emení a les jou nées, als
umul s i cues da an les leques, a les es es, i inalmen al mo imen
socie a i
i
de ensiu, ens con igu a la ma eixa ima ge de o mació i o -
gani zació i conscienciació d'uns g ups o col.lec ius amb o qa social.
Aixo co abo a la hipo esi d'una ac i ud i sensibili zació gens mino i-
hia del e e oluciona i
94.
Si en bona mesu a se a
'des de baix"
que I'agi ació i ensió popu-
la es ca apul a a e ida pe la am
'klassis a",
i la indi e kncia i hos i-
li a go e namen al i a is oc a ica -1'assal o
" empes a de endes"
en se ia la més i a ima ge95
-
ampoc no podem oblida l'ac uació
"des de dal
",
que en an que líde s po a eus i in b p e s del males-
a i sen imen popula s du an a e me els En agés.
A
pa i dels es u-
dis de Dommange i Ma ko -cen a s en la igu a de
J.
Roux- l'acu-
sacio d'ésse manipulado s i u ili zado s de la o ca popula pe a ins
p opis, és insos enible. Tal egada que ampoc no sembla massa iable
la se a conside ació de pione s de les concepcions comunis es o ana -
quis es96. El que ens indica que el seu es udi no ha d'ana en cap mo-
men deslliga de la ma eixa ac uació, llui a i p oblema ica popula ,
90
SOBOUL (no a 24), cap
4.
91
TONNESSON (no a
3
l),
p.
249.
92
TARLE (no a 79), c i ica a l'ob a de We sho en (no a 70)
93
TONNESSON (no a
3
l), p. 187
i
o
el
cap
ix.
94
CERATI,
M.,
Le club de ci oyennes épublicaines é olu ionai es.
Pa is. eds.
Sociales. 1966, amb in e essan s e e kncies als eballs de ROSE,
BIAKCHI
i
VOVELLE.
95
PETTERSSEN, S., "Jacques Roux und de pa ise ladens um" dins
Si zungs-
ben' che de ADW de DDR.
Be lin.
198
1.
96
JOLL (no a 71),
p.
34.
ja que e lec i an i ep odui an les ma eixes limi acions, objec ius i
mk odes que la massa; pe mol que la se a capaci a d'anhlisi i possi-
bili a s de isió els po col.loca en un pla dominan a l'ho a de adui
al llengua ge i discu s polí ic la sensibili a i mo i acions socials97.
En on del p océs i dinamica ins aquí desc i s, obem es udis
que eclamen un esquema -al meu en end e insos enible- d'u ili za-
ció de la o qa popula en els momen s adequa s,
i
en base a les neces-
si a s p bpies de la bu gesia. Així, pe a Cobb
"el go e n e oluciona i
una egada a ha e u ili za el mo imen popula , l'acomiad~"9~.
En
un o semblan a la esi de Hampson, pe a qui la Mon agna éu con-
cessions als sen imen s popula s an sols men e no s'assolí ebu ja les
opes in aso es i con ola la si uació in e io
99.
De e , la idea ja ha-
ia es a o mulada, al 1930, pe
A.
Hadengue e e ida a la u ili zació
que els jacobins an e de l'exb ci e oluciona i dels sans-culo es,
pe e i a que es di igís con a ells i els amenacés
'O0.
Veu e en l'alianqa e olucioni ia una coope ació olun i ia en e
iguals, esul a an ingenu com conside a -la una pla a o ma de manipu-
lació de l'elemen ob e , al se ei dels in e essos de la bu gesia. Tanma-
eix, cal no conside a aques a com a o qa social plenamen de inida i
es uc u ada, sinó que es oba a en p océs de o mació, i a més a més,
en on ada a unes necessi a s de de ensa i de c isi sbcio-econbmica,
que la eien ulne able i necessi ada de ecolzamen idel. is en aques
sen i , que el e me
"pa io a"
esde é ac o de cohesió, i e ulsiu del
bloc e oluciona i
'O1.
Aques , p og essi amen a con e in els seus
componen s en po en s o ces socials, amb una conduc a i exp essió
cada egada més de inides, i pe an di e enciades. 6s pe aixb, que
no ha d'es anya -nos que sigui a la culminació del p océs de o mació-
conscienciació d'aques es o ces, quan els seus in e essos en in en
con adicció i llui a da an l'es a kgia i cos os socials a adop a . Expli-
can -se aixo pel e que malg a compa i un ideal social-ideolbgic co-
97
DOMMANGET, M.,
Jacques Roux, le cu i ouge.
Pa is. Spa acus. 1948.
MARKOV, W., "Zu einem Manusk ip on Jacques Roux" dins
Volkobewm-
gugen de FR.
F ank u . Camps S uadium socialgeschich e. 1976. "Eine Ju y
u J. ROUX", "Les Jacques - ou ins", "Exku se zu J. Roux", "Die F ihei en
des p ies e s Roux", e c
...
amb in e essan s e e encies a: BRAVO, G.M.
His-
o ia del socialismo.
Ba celona. A iel. 1976. WOODCOCK,
G.,
El
ana quismo.
Ba celona. A iel. 1979. SLAVIN, "J. Va le , l'au e en agi" (no a
95).
98
COBB (no a 41).
99
HAMPSON, N.,
His o ia social de la Re olución F ancesa.
Mad id. Alianza.
1985. GUERIN (no a 87). p. 64.
~oo
HADENGUE, A., Les
ga des ouges de l'an
II.
Pa is. Plon. 1930.
p.
8.
101
SEWELL,
W.,
Wo k
&
Re olu ion in F ance.
Camb idge uni , p ess. 1980.
p. 92.

98
MANUSCRITS
3,
maig 1986
mú, adap a a les condicions econbmico-socials (que, e iden men
compa ien), cada o qa hau ia ana o jan un compo amen poli ic
p opi
lo2
i d'alguna mane a, una al e na i a economica dis in a, ajus a-
da als seus in e essos i a l'expe iencia adqui ida en la se a llui a (in e-
essos que a l'any
I1
s'e idencia an incompa ibles
'O3.
Fo mulacions
i
eali zacions
Aques desajus en e ideal social i plan ejamen s econo nics, no
ens ha de po a a inclou e la p opos a sans-culo e dins el sac de les
mani es acions milena is es- eacciona ies
'O4.
Ni la con adicció en e
el ecolzamen poli ic i l'en on amen socio-econbmic sans-culo e
-
jacobins no ha de signi ica una up u a
i
discon inu'i a
("dé apage")
en la logica del p océs e oluciona i
'O5.
Pe a Saboul, enca a que sense conceb e un p og ama social o igi-
nal i e icaq, sí apun a an (els sans-culo es) una p ac ica e oluciona-
ia, i un compo amen social
'O6.
Pe a aques au o , pe b, ni l'un ni
l'al e, no elabo a an una men ali a ob e a ni una ideologia indepen-
den . En la base d'aixo es a ien les in luencies ebudes mi janqan les
elacions a la lla i al eball pe a la pe i a bu gesia (pa ons) a la qual
con ia an la de ensa dels seus in e essos
'O7.
No obs an aixo, Rose a gumen a a com, a a és del mo imen de
socie a s popula s, es a gene an una au oconscibncia apo eosica de
l'ob e ; així com una e ocació de les supe io s i u s de l'a esa i e-
ballado manual. El que es adui a en una olun a de ec u a mem-
b es d'aques ni ell social
'O8.
Pe a Soboul pe b, el sans-culo e no
conceb a el eball més que en unció de la p opie a , i an sols s'in e-
essa a pels p oblemes economics en an que consumido , i no com a
p oduc o (l'ac i i a ei indica i a sala ial es a ia absen )
'O9.
Pe al
102
FORREST, A.,
The F ancaise Re olu ion and he poo .
Ox o d B. ~lackweil.
1981.
103
SOBOUL (no a 24), cap. 4. MARKOV (no a 37). BRAVO (no a
97).
SEWELL
(no a Iol), p. 102.
104
FURET (no a 33), cap.
3.
105
REMOND, R.,
Zn oducción a la his o ia de nues o iempo.
-1. Ba celona.
Vic.
Vi es.
107
ABENDROTH, W.,
His o ia social del mo imien o ob e o eu opeo.
Ba celo-
na. Laia. B. 1980.
Aixb compo a a la aci1 con igu ació d'una llibe a indi i-
dualis a, que ma gina i ob e s i a esans.
108
ROSE (no a 44), p. 104.
109
SOBOUL (no a 40), p.
56.
sans-culo e el co del p oblema e en les subsis bncies, i no el eball;
i és la am
la
que coalliga h les di e en s ca ego ies
llO.
En on aques a in e p e ació, obem l'impo an es udi de Wi-
lliam Sewell, qui a gumen a que al discu s sans-culo e queda pe ec-
amen palesa , com a elemen de inido , el ipus i ca ego ia del eball
eali za
'Y...
)
Labo is an in eg al elemen in a whole ne wo k o
mo-
al and poli ical iden i ies ha de ine he sans-culo e, and dis inguish
him om he coun e - e olu iona y mode a e"
111.
Pe a l'au o , la
iden i a en e eball i i u poli ica 6s cla a, de al mane a que (en
ésse iden i ica eball amb eball manual)
la
de inició se a m6s es-
ic i a que en la concepció bu gesa, i pe aixb les conseqüCncies polí-
iques d'aquell llengua ge e oluciona i comú se an adicalmen di e-
en s. El eball se ia el onamen de la socie a i o d e polí ic i mo al;
l'impo an no e a Csse o no p opie a i, sinó ésse o no eballado .
Abso bin en aques es conside acions una g an in lukncia de la adició
co po a i a, que in eg a an a a al llengua ge e oluciona i. A a, un cop
p ohibides les co po acions pe la llei Le Chapelie , in en a en expe i-
men a no es o mes dYo gani zaciÓ. Tal egada que es pa la & de les
condicions labo als i elacions de p oducci6 a les seccions, en an que
qües ions que conce nien a la sobi ania del poble com a conjun
l12.
Cal eco da que Bu s in a o ga a semblan pape a les assemblees sec-
ciona ies, en an que no es o mes de sociabili a
l13.
La signi icació, composició i ajec b ia d'aques llengua ge sans-
culo e no ou an acil, ni gaud d'una subs ancial con inul a . Aques
da e , no es a ia con o ma pe la eali a de la p oducció a esanal,
sinó pe la igu a del p oduc o independen
"dins un discu s es e eo i-
pa , d'ad eca o mal
i
quali a pública
i
de denúncia",
L'au o c eu,
ambé, que an Soboul com Rose, expliquen les ocupacions sans-culo-
es en e mes d'unes condicions socials de la p oducció a esanal de i-
nals del XVIII, que deuen mes a les conno acions de la ima ge del sans-
culo e, que a la eali a del
'ko kshop p oduc ion"
(l'es udi i analisi
del qual ei indica). De al mane a que s'iden i ica la igu a de l'a esd
i
del sans-culo e en base a
la
dis inció en e
"a isanal p oduc ion"
i
"Fac o y sys em",
més que en les ca ac e ís iques p bpies del p i-
me
114.
Tal i com eiem, el deba a p opbsi de la men ali a ob e a del
110
SOBOUL (no a 40),
p.
57.
111
SEWELL(no a Iol),
p.
110.
112
SEWELL(no a lOl),
pp.
95-113.
113
BURSTIN (no a 39),
pp.
107-8.
114
SONEMSCHER (no a 46),
pp.
302-7.
1
O0
MANUSCRITS
3,
maig 1986
sans-culo e es a obe i polemic al maxim. D'al a banda, i pel que a
a la ideologia sans-culo e, sols essal a l'apo ació de
G.
Rudé, pe a
qui aquella es a ia o mada d'una combinació de dos elemen s: l'inhe-
en , p oduc e de l'expe iencia i la adició popu1a ;i el de i a , ans-
mes des de l'elemen bu ges, i il a p kia ans o mació, d'aco d a
les necessi a s i p edisposicions de l'elemen abso ben (massa popu-
la ) al esquema és en e i a ú il pe a la comp ensió de la na u a-
lesa de I'alian~a e oluciona ia, i la in lukncia en el pensamen popula
de la iloso ia ousseauniana; pe d no ens esol el p oblema p incipal:
Com el mo imen popula o mula a un p ojec e social, i una ac ica
polí ica p bpia dins un ma c d'ac uació, i un p og ama dissenya pe
la classe polí ica bu gesa, que al egada es a a en p océs de o mació.
Valo ació global
Fins a a el deba his o iog a ic po esumi -se en e qui pa la de la
necessa ie a de la pa icipació popula pe al iom de l'o d e bu ges
i qui aplaudeix la ansi o ie a i escassa emp em a deixada pe al mo-
imen
'16.
Des de l'elogi ma xis a al menysp eu e isionis a, les ima -
ges a p opbsi de l'exi o el acas popula són immenses. Tal ince esa
i ambigüi a és cla amen exposada en boca de Rose:
"The iumph o
he sans-culo es was a bes a pa ia1 and pa adoxicall indica ion o
democ a ic hopes, and a wo s a ~a ica u e"~~~.
De
la
nega i a a eni
cap ipus de
"chance"
en cap momen -com di a Cobb-, podem pas-
sa a admi a l'ob a egene ado a i ans o mado a de les men ali a s i
els compo amen s, que la e olució cul u al suposa a l'any
I1
-com
mol bé ens ela a Bianchi-
lla.
Pe a on a l'analisi se iosa d'aques a p oblema ica cald i una p o-
unda eno ació me odologica, i un ea e mamen de la his o iog a ia
d'esque es
l19.
Les apo acions i la ece ca no es an, pe o, a u ades, ni
les espe ances pe dudes.
La línia d'in es igació obe a en o n Vo elle, po apo a elemen s
nous
i
in e essan s pe a l'analisi de la conduc a i de l'exp essió de les
masses popula s, ac o s aques s decisius pe a con igu a el p océs de
115
RUDE,
G.,
Re uel a
popula
y
consciencia de clase.
Ba celona. C i ica.
pp.
33-46.
116
MANFRED, A.,
La g an Re olución F ancesa.
Mexico
D.F..
G ijalbo. 1964.
p.
330. COBBAN (no a 63),
pp.
162-3.
117
ROSE
(no a 44),
p.
178.
118
BIANCHI (no a 45) i COBB (no a 41),
p.
189.
119
Con e incia de Vo ele, a
la
U.A.B. a l'ab il de 1985
conscienciació. D'al a banda, des de Social His o y, han ana apa ei-
xen els da e s anys eno ado s a icles, p eocupa s a ede ini alguns
dels pos ula s eb ico-me odolbgics, la osili zació dels quals pod ia es-
de eni handicap g eu pe al p og és his o iog h ic. Hol on eclama h
una més explíci a concep uali zació del
"C owd his o y",
així com
una més ampla in e p e ació de l'anilisi de la massa popula que la
simple p o es a popula ; alho a que un model de ansició adequa pe
al hnsi d'aques a massa del mode de p oducció eudal al mode de
p oducció capi alis a
120.
No cal ampoc oblida l'apo ació de Sewell,
que co egin Soboul, ens
ha
apo a nous elemen s de comp ensió es-
pec e al ema de la posició social i la cohe hncia ideolbgica dels sans-
culo es 121. Ni ampoc no old ia deixa -me les in e essan s a gumen-
acions de la més cla a deixeble de Soboul i Ma ko a 1'Alemanya Oc-
ciden al, Sussanne Pe e ssen 122, pe a qui els sans-culo es mani es a-
en una olun a de ein eg ació de les ga an ies eudals pe b, no sense
can ia la no a socie a p oposada; de ensan en ella la democ hcia di-
ec a a o s ni ells i el con ol popula , de al mane a que sembla h un
"dé apage"
al cu s de l'e olució capi alis a, quan en eali a als me-
su es no se an al a cosa que una adequació i espos a (p bpia i ambi-
ciosa) a les di icul a s del momen
123.
Aques es i al es apo a~ionsl~~, jun amen a les e lexions que al
lla g de l'a icle s'han ana apun an , pod ien e pensa en la possibi-
li a que, ealmen , aquella o ga social popula a ibés a a icula un
p ojec e al e na iu de socie a . El qual se ia an cohe en i cohesiona
120
HOLTON, R.J., "The c owd in his o y: Some p oblems o heo y and me-
od" a
Social his o y
1978 (may) ol. 3 núm.
2.
També és de essenya l'a i-
cle de P.L.R. Higonne , "The poli ics i linguis ic e o ism and g ama ical he-
gemony du ing he F anqaise Re olu ion" a
Social his o y.
1980 (janua y)
.
5,
núm. I.
121
SEWELL (no a Iol), p. 109.
122
SURATTEAU, J.R. "Su les a aux des his o iens des deux allemagnes in e-
essen la Re olu ion F anqaise" a
Annales his o iques de la Re olu ion F an-
gaise.
1984
(I).
Núm.
255-6.
123
PETTERSSEN (no a 75)' p. 384.
124
No es po oblida aquí el deu e que la his o iog a ia ma xis a é a la asca ea-
li zada pe la e is a, an es egades ci ada, dels
Annales his o iques de la Re-
olu ion F angaise.
Tanma eix cal essenya ambé la p eocupaci6 pe la un-
ci6 social del llengua ge, i les g ans espe ances que en la me odologia de l'ani-
lisi lexicologica i na a i a, han es a diposi ades pe bona pa de la "Nou e-
Ile his oi e", enca a que, al meu en end e, amb esul a s mol poc sa is ac o is
i discu ibles. Un exemple que ens ap opa
al
nos e subjec e d'es udi po se :
LUSEBRINKIREICHARDT, "La bas ille dans l'imaginai e social de la F ance
a la in du XVIII siicle. 1774-99" a la
Re ue d'his oi e mode ne e con empo-
aine.
T. XXIII. A il-J uin. 1983.