Reflexions entorn l'estudi i la comprensió del moviment popular, al París de la Revolució (1789-95)

Re lexions en o n l'es udi i la comp ensi6 del mo imen popula , al Pa is de la Re olució ( 1789-95) ". "cl. ,IIU.Y di cJ ic11 11'es clc~ ini i~~c~ ne c,o ilu oi1 mu ic; c i 'I? is1oi .c de' Iu Kcl,ol~ io~l " ' 'Po~iodi~~l o i~ ~lc l , ILI p~.oc'c. .seJ i.o nl,i.c) e sc nhle 11c /cl.oi ja- nuis c' cj ~1o.s"~ l.'o <osa~llen ulsa se i cli~alse ol ilila ge cluc ells ulgui nlos a l'c~go amen cnlii ic o me o lolbgic cie la Ke ~oluci6 F ancesa. Encala quci. aml,? 2s ce a i c iilc ~ I'cxis 2nc1;1 l'un lla g i ic ic- ba Ilis o iog i ic. inicia pclh nla cixos con c npo anis dels e s, i sc- g~~i al lla g d'aclues s p op ~lc dos seglcs. Deha cluc. so in . 113 csde in- gi~ conlha obe cn . idcologi 's c i on adcs. iluc ic o ma mes o n~enys cla a s'ha11 dccla a de enso es de posicionamen s polí ics p ou ~ic i ii s. Qui esc iu sob e ella ens diu 1:u e posseeix un sen i p e i al c >;~ll 111;1 cix. dc al 111ane ;i qi1e 1;1 se a his i~ ia ; una signi icaci i. un lloc. ~111 í ol d . Icgi i~~ii a 3. Uo es ac a ia aquí de sin e i za les di ec ius i el con ingu d'a- ques polinlic deba . ja que a al asca s'hi han aboca mul i ud d'a~1- o s. Iu e c Cncia i p i ia consul a als quals is mis que i~ il. obligadaJ. 1 M!IZAL'RI('. C.. Sl Ia Nc~,oh~ ion F' a lcaise. Pa1 i5 ed. sociales. 1070. p. I I 2 SLIKATTEACl. J .-K.. /,a Kc~.oh io ~ ' a ~(.aise. C'e i udes e c'ou o~>e ses. Pa- is. Dossic s ('lio PL'I:. 1073. p. 5. .' FL'KET. F.. Pc lsa la Re~~ol c.ibil F a c*esa. Ba celona. Pe cl. 1980. p. 11 4 Bisica nen 11c consul a els scgi'lcn s cs udis: BEKTAUD J.-P.. L,es o igines de /a Rc~~,ohi in l a (*ais . Dossie s Clio PUF. Pa is. I07 I . DOYLE. W.. O igim o ' lle Ro,ol~ ion j a l(.aise. Os o d ~~ni e si y p css. 1981. GEMRD A.. Mi os de la Fc~.oh c.ib l ancesa. Ba celona. Península. 1973. GODECHOT, J ., U 1 jl y* pol la Re~~nlu ion. Pa is. Kohe La on . 1974: Las Re~,ol~ cio l s (I 7701 799). Ba celona. Labo . 1969; "Lx pe iode e olu ionnai e e inipe ia- 78 MANUSCRITS 3, maig 1986 El que si c ec que po esul a in e essan és ap o i a els coneixe- men s que el llega his o iog a ic ens apo a, pe in en a p o oca amb una no a lec u a i e o mulació, algunes e lexions i ap eciacions de cai e me odologic, que po se massa so in són oblidades o abando- nades. Es e iden que no es po p e end e e encamina una his o ia del mo imen popula al ma ge de o a la es a. L'exclusi isme o au ono- mia ema ica és pu a miopia, po ado a de judicis pa cials i, pe an , enganyado s de la eali a que es ol comp end e. Es pe aixo que he olgu comenqa el eball a pa i d'una de inició i dibuix del ma c e oluciona i on els nos es p o agonis es desen olupa an la se a acció, en con ac e semp e amb les al es o ces socials. I aixo, mi jan~an una elació objec ius-possibili a s-capaci a s, que sols po se dialec ica i cons an . Se a des d'alli que pod em in en a copsa els ac o s de causali a i dinami zació de la e ol a i ac uació popula . Ha en de eni semp e cu a de no pe d e mai de is a la p bpia e olució en la se a na u alesa de gmp o col.lec iu, la qual és p oduc e de l'expe iencia i consciencia adqui ides en el p océs de llui a e oluciona ia del qual són au o s. Ens oba em, doncs, amb la di icul a d'anali za els ac o s que mobili za an aquella massa ingen ; i el seu p océs de cons ucció p o- g essi a en o qa social e oluciona ia, capaq d'elabo a les se es p o- pies es uc u es, ins i ucions i models. F ui an de la u ili zació d'i- dees i ó mules p e-exis en s i a ac i es, com de la necessi a d'elabo- a una espos a p opia als p oblemes de i a s de la c isi d'An ic Re- gim, i de l'empen a de la o qa bu gesa al ma c adicional. En aques doble sen i d'impulsado es i íc imes al ma eix emps, és des d'on in- en a é en oca l'acció popula ; amb l'objec iu inal d'assoli nous ele- men s o pe spec i es de judici, en o n a la se a apo ació i anscen- dencia his o ica. le" a Re ue his o ique, PUF núm. 504 (1972), núm. 507 (1973), núm. 516 (1975); HUNT, L., Poli ics, cul u e and class in he Re~,olu ion ancaise. Uni . o Cali o nia p ess. 1984. MAZAURIC, C. (no a 1). SCHMITT, E., In- oducción a la his o ia de la Re olución ancesa. Mad id. Cá ed a. 1976. SOBOUL, A., Comp ende la Re olución F aizcesa. Ba celona. C i ica. 1983. P oblemas eó icos de la his o ia de la Re olución F ancesa. Pa is. A ance. 1974. SURATTEAU, J.-R. (no a 2). VOVELLE, M., In yoducción a la his o- ia de la Re olución F ancesa. Ba celona. C i ica. 1984. Es ambé in e essan el llib e de J. HARDMAN, The all o he A.R. o he Themzodo ian e olu- ion (1 785-95). London. E.A nold. 198 1, que con é un ecull de ex os, ac es i discu sos, que pe me en la econs ucci6 dels deba s i polkmiques del mo- men . De inici6 del ma c e oluciona i C ec necessa i comenqa , ad e in del p o und desaco d exis en a ui dia en e les dues g ans l nies his o iog ci iques que pola i zen el 3eba - e isionis a o neolibe al i ma xis a- en o n a la anscendkn- cia eal de la conjun u a on es a du a e me la Re olució. Pe als p i- me s, es ac a ia an sols d'un a e ins i ucional: 'Xa Re olucid, ni bu gesa, ni capi alis a no s'hau ia limi a a si ua 1 'adminis ació i el go e n en mans d'aquells unciona is, als que 1 'Es a mona quic ja de- ia la se a ejlcacia Pe als segons, la ancesa se ia la més adical i democ a ica de les e olucions bu geses que eu a Eu opa al lla g del XIX; i que com aquella, se si ua an com a pun cen al i decisiu en els espec ius p ocessos de ansició del mode de p oducci6 eudal al mode de p oducció capi alis a6. Di e gencies aques es que a enquen de posicionamen s i econciliables espec e al ma eix con ingu i na u- alesa del con lic e: T ans o mació pu amen poli ica i o mal pe als p ime s; Re ol a social i llui a de classes pe als segons. A a bé, no és su icien l'exposició compa a i a, i enca a menys l'a- lineamen cec en una o al a o mulació in e p e a i a. Cal e ús d'un eclec icisme c ic, i in en a ap o undi en els mo ius de di e gencia. No és a pa i de la disc iminació com es po a anqa , sinó mi janqan l'andisi, e lexió i discussió. Les esis e isionis es qües ionen la impo hcia de la bu gesia en el p o agonisme e oluciona i. Pe a Eisens ein, la bu gesia no es a ia a l'o igen del mo imen de p o es a, ni ind ia cap pape impo an al mo imen de e o mes de 178g7. Aques es -ens eco da Cobban- han es a ab icades pe una Assemblea Cons i uen , on sols un 13% e en p bpiamen memb es de la bu gesia, en on més d'un 75% de magis a s i ad oca s, els quals ja ocupa en en un 40% els seus ca ecs abans de -1789, i ho con inua an en ins l'Impe i8. Pe a ells, doncs, l'a el del p oblema es a ia en la inexis hcia d'una classe bu gesa p b- piamen de inida i amb in e essos p opis i oposa s a les o ces de 1'An- ic Regim. Eh pe aixb que Taylo , nega d que la Re olució F ancesa os una llui a en e classes en on ades pe o mes de iquesa i in e es- sos econbmics di e encia sg. Comunió d'in e essos so a una ma eixa 5 SOBOUL, A., dins AAVV, Las e oluciones bu guesas. Ba celon. C í ica. 1983. 6 MAZAURIC (no a 1) i SOBOUL (no a 4 - p oblemas eo icos ...) 7 SOBOUL, A., (no a 5). 8 LEFEBVRE, C., "Le my he de la Re olu ion F angaise", A nnales his o iques de la Re olu ion F ancaise. Núm. 259. 1985 (I). p. 4. 9 SOBOUL (no a 5). 80 MANUSCRITS 3, maig 1986 adició, cul u a i ideologia, que p o agoni za a la "Téo ie des Eli es" que Fu e i Riche popula i za en a la se a ob a 1°. Es alesho es quan hom es demana: ¿Po esde eni una e olució bu gesa sense bu gesia? ¿Po un col.lec iu edui' i in eg a plenamen amb les o ces, es uc u es i habi s de 1'An ic Regim, p o agoni za semblan mo imen de ans o mació? ;O és que s'es a con onen la inexis encia de la bu gesia com a o qa poli ico-social (aspi an a con- que i I'hegemonia polí ica de 1'Es a ) amb l'exis encia de la bu gesia com a ca ego ia social amb in e essos p opis? Da an aques "impasse" la his o iog a ia ma xis a eacciona a a a és d'una ede inició del concep e de bu gesia i de l'analisi dels di- e sos ipus de mecanismes d'ap opiació de la enda a 1'An ic Regim, pe al de qües iona la p e esa uni a i pac e de les eli es. En aques sen i , Robin, de ini a la ajec o ia i consolidació de la classe bu gesa, en e mes d'una p og essi a pene ació del capi al a les es uc u es i elacions del mode de p oducció eudal, que ani a e osio- nan i ans o man . Fen -se o aixo en un g adual p océs de ansició que desemboca a en el desen ellaqamen del ama ins i ucional ju í- dico-polí ic que pe pe ua a 1'An ic Regim i bloqueja a el desen olupa- men de les no es o ces en alqa ll. La Re oluci6, doncs, no s'en end ia sense la p essió d'aques es o - ces pe apode a -se de l'apa ell de 1'Es a . Teo ia aques a, que ja po- dem oba explici a a I'ob a d'un con empo ani com Ba na e, qui s'a- dona que una no a dis ibució de la iquesa p epa a una no a dis ibu- ció del pode 12. Redis ibució que ha es a enquad ada pe Robin com a elemen clau dins els mecanismes que assen a an el pode de la bu gesia i accele a an el pas al capi alisme 13. En on d'aixo cal cons a a l'insis en escep icisme e isionis a espec e I'exis encia eal d'una o qa social indican pels seus in e es- sos, aixi com de la epe cussió de als mesu es. Mol s'ha esc i sob e el colapse anc& espec e a Angla e a, en compa a l'e olució dels seus espec ius desen olupamen s econdmics, jus i ican aixi la epe cussió nega i a que a eni la Re olució F ancesa pe a la mode ni zació del país, aixi com la se a o al desconnexió dels o ígens eals del capi a- 10 FURET, F.; RICHET, D.: La e olu zon an~aise. Pa ís. 1965. Respec e a l'o- b a més no able de Fu e (no a 3) és ú il: GUERCI, L.. "Fu e e la Ri oluzio- ne ancese". S udi S onci. 1980. Núm. 2, anno 2 1. 11 ROBIN, R., La socie é ancaise en 1789. Pa is. Lib. Plon. 1970. 12 SOBOUL, A., La e olució ancesa. Ba celona. No a Te a. 1977. p. I 5 13 ROBIN/GRENON. "A p opósi o de la polémica sob e el An iguo Régimen y la Re olución pa a una p oblemá ica de la ansición" dins AAVV, Es udios sob e la Re olución F ancesa. Mad id. Akal. 1980. lisme a F anqa, ema sob e el que s'ha insis i mol des de les esis de Cobban 14. Es udis pos e io s han e o mula pe b, aques p e bs enda e i- men ancbs com a ia di e en , i no menys e icaq a lla g e mini, a l'anglesa, amb uns cos os socials sens dub e in e io s als d'aques a 15. Ens oba íem, doncs, amb un p océs e oluciona i sensiblemen di e en a lYangl&s d'un segle abans, mol més del gus e isionis a. Aquí la up u a de les no es o ces amb l'an e io bgim es p odui 21 da an la ine icacia i in ansigbncia dels sec o s adicionals en uns mo- men s de c isi inance a i econbmica. Culminació d'un doble p oces d'en iquimen i c eixemen p oduc iu de la bu gesia, i empob imen i misk ia de les classes popula s, que Lab ousse a ja p op de mig segle a de ini 16. Els e mes en qub es p odui a la c isi han es a pe ec amen des- c i s pe Fon ana: "S'ha ia d'escolli en e enuncia a la e o ma i o - na al sos enimen pu i simple de l'o d e es able , o i a enda an encen o a oposició"17. En la mesu a de les se es o ces i possibili- a s la bu gesia eu a cla a la necessi a de la ia e olucionh ia da an el caos de l'apa ell eudal i l'es a de la ensió social exis en al poble. Com diu Vo elle, la guanyado a de la Re olució F ancesa ou qui p engué la inicia i a: la bu gesia p oduc i a18. La qües ió es a, pe b, a eu e quins se an els homes que li a o ga- an aques a p eeminbncia, i li dibuixa an un nou ma c d'ac uació eco- nbmica i social d'aco d als seus in e essos de classe. . E.H. Lemay, desp és de con i ma a la se a analisi els esul a s de Cobban, conside a que l'elecci6 com a ep esen an s del I11 Es a Cons i uen , d'aquella majo ia de magis a s i ad oca s ou quelcom 14 DOYLE (no a 4), pp. 11-12. FURET (no a 3)' pp. 24-5. Exemples d'aques a in e p e aci6 en són les ob es de: LEMARCHAND, C., La eodali é e la Ré- olu ion F ancaise seigneu ie e communau e paysanne (1 780-1 799). LEWI LEBOYER, M, "Les p ocessus d'indus ialisa ion: le cas de 1'Angla e e e de la F ance" a Re ue his o ique. 1968. a il-juin. CAMERON, R., F ancia y el desa ollo económico de Eu opa Tecnos. Mad id. 197 1. CIPOLLA, His o ia economica de Eu opa. Tom 3. Ba celona. A iel. 1979. 1s SOBOUL, A., P oblemas campesinos de la Re olucion F ancesa. Mad id. Si- glo XXI. 1980. O'BRIEN i KEYDER, "Les oies de passage e s la socie é indus ielle en G and B e agne e en F ance" a Annales núm. 6. 1979 (no - des). "Ni eles de ida en G an B e aña y F ancia en e 1780 y 1914" a In es- igaciones economicas, núm. 6. 1978. 16 LABROUSSE, E., Fluc uaciones economicas e his o ia social. Mad id. Tec- nos. 1980. (La c isi de I'economia ancesa, capí ol 11). '7 FONTANA, J., La his o ia. Ba celona. C i ica. 1981. p. 98. 18 VOVELLE, M., La caida de la mona quia. Ba celona. A iel. 1979. p. 67 82 MANUSCRITS 3, maig 1986 logic i espe able. El poble elegí aquells a qui eco ia quo idianamen pe als seus assump es, i que es a en in es i s amb el pode de 1'Es a p k ia comp a de als d e s19. Se a aquell ampli cos de p o essionals libe als de classe pe i a o mi jana bu gesa -que so a unes condicions sdcio-econbmiques meno s a les se es quali a s i p e ensions polí ica-in el.lec uals exe cien els ca - ecs subal e ns d'una adminis ació es a al co up a i plena de p ejudi- cis i p i ilegis-, qui cons i ui a la no a classe polí ica, i qui p o agoni - za a les ans o macions i accés al pode de la bu gesia20. Ja Le eb e s'adona dels incles en e aques a classe polí ica i els manu ac u e s i negocian s (que Cobban no oba a en e els dipu a s) demanan la con i mació i ap o undimen en als elacionsz1. Pe a ell, aixo p o a l'o igen e oluciona i del capi alisme, malg a el pape indi- ec e de la bu gesia: "The e olu iona y bou geoisie was p ima ily he declining class o o jicie s and he Zawye es and o he p o esional men, and no he bussinesmen o comme ce and ind~s y"~~. 6s en aques sen i com s'ha d'en end e la esi de Soboul, quan ea i ma que I'elemen mo iu de la Re olució F ancesa es igué en el desen olupamen de la pe i a i mi jana bu gesia 23. Fenomen e iden i lbgic, ja que se an aques s elemen s qui ind an su icien ascendkncia sob e l'elemen popula com pe pa icipa con- jun amen o o man un on e oluciona i an i eudal, i desp és an- imona quic. I és que, pel que a al cas de Pa is, l'uni e s de la pe i a i mi jana bu gesia p opie a ia de bo igues o de alle s e a el ma eix que el dels ob e s i ap enen s, que eballa en i so in i ien al ma eix lloc que els seus pa ons - al i com ha insis i mol Soboul a les se es ob es24. Pe o el que I'o igen social no ens po e oblida és la se a unció social en elació a la classe que es a accedin al pode - al i com ecalca Koss~k~~. Funció i elació que c ec jo, con é la clau expli- 19 LEMAY, E.H., "La composi ion de l'assemblée cons i uan e: les hommes de la con inui é?" a Re ue d'his oi e mode ne e con empo aine, XXIV. 1977 (jul-se ). p. 348. 20 SOBOUL, A., "Robespie e e les con adic ions du jacobinisme" a Annales his o iques de la Re olu ion ancaise. 1978 (I), p. 4. 21 LEFEBVRE (no a 8), p. 5. 22 DOYLE (no a 4), p. 14. 23 SOBOUL (no a 13). 24 SOBOUL, A., Las cluses sociales en la Re olución F ancesa. Mad id. Funda- men os. ol. 2, cap. 1, especialmen pp. 13-4. 25 KOSSOK (no a 5), p. 50. ca i a de o el p océs, i és pun cen al de la desa inenqa a la his o io- g a ia dels da e s en a anys. ¿Com és possible que els ep esen an s de la bu gesia, els homes que e en possible l'ad enimen d'un nou o d e d'essencia bu geso-ca- pi aiis a, es iguin al ma eix emps somian en un model social o al- men en desaco d amb la ajec b ia que adop a a el nou egim? Di ícil és espond e aques a qües ió, sob e o en ac a -se de l'a- nalisi de g ups en o mació, i en uns momen s his b ics de ansició i can i on és mol aci1 con ond e els esul a s i e olució pos e io amb els in e essos i objec ius únicamen alids i de ensables. Massa so in accep em com ine i able el que ha anscendi , sense p eocupa -nos a comp end e i anali za les espos es al e na i es, i els plan ejamen s que de ensa en aquelles o ces que esul a en de o ades : Anac onis- me i mil.lena isme són mo s que eiem apa hixe so in a la his o io- g a ia e e i s a l'ideal social que de ensa en els Mon agna ds i els Sans- culo es. Sense adona -se'n qui els esc iu, que pe a la gen de lY8poca haguBs esul a impossible p e eu e l'e olució que F anqa i el món oc- ciden al segui d al iia g del XIX. Sob e o , quan és un e p o a que les o ces p oduc i es es oba en bloquejades en el seu c eixemen des de l'inici de la conjun u a e olucion~ ia, i no expe imen a an un des- en olupamen plausible ins ben en a el segle XIX26. Se a p ecisa- men aixb el que ha mo i a la nega i a e isionis a a accep a la Re o- lució F ancesa com a pun d'a anc e sus el capi alisme, en con ond e el seu naixemen amb l'acaba de les se es o mes ja plenamen mode - nes i indus ials; així com en con ond e la bu gesia p e-indus ial amb la p e-capi alis a -com ecalca Ko~sok~~. A a bB po se cald ia p es a una a enció impo an al e que no podem pa la d'aques s magis a s com si d'un g up homogeni es ac- és. La se a ac uació no se a conjun a ins el inal, sinó que al bloc an i eudal sYescindi 8 .en g ups hos ils a mesu a que la e olució a an- qa. Alho a que p o agoni za an iolen s en on amen s i una successi6 al pode , que ma ca a bona pa del i me i puls de la ajec b ia de la Re oluci6. ¿Hem de pensa , pe d, que als sec o s (gi ondins, euillan s, mon- agna ds) ep esen en ca ego ies socials di e en s, dins la classe bu ge- sa? Se ia alesho es la se a una llui a de classes al si d'una sola classe? is e iden que pe a la his o iog a ia ma xis a al hipb esi ha es a e- collida. Així, Soboul, enca a que amb o qa ma isacions pos e io s, p ocedí a una equipa ació en e gi ondins i bu gesia come cial mi - 26 LEWIS, W.; Li e in e olu iona y F ance. London P. Quennell&B.T. Bas - o d. p. 11. l d. 1972. ROBINIGRENON (no a 13). 27 KOSSOK (no a 5). jana-al a. i nion agna ds i pe i a bu gesia a esanal i man~~Fac ~~ e a:~ Aques in zn de o qa el con lic e in abu pesos cap e1 mo llo del con lic e social ha es a c i ica pe Hun . Pe aques au o la i .ali- a si dona a en e accions d'un nia eix o igen hocial n~i ji. que an sols es d ien llui an pe I'hepemonia polí ica de1 nou es a . que cs a- en cons uin en e o s2y. hl2.; ecen men . pe o en una línia semblan . P. Higonne ha a pu- men a que els es~ll a s de ca alogaci6 social d'aques s g up.; poli is^ son niol a~-~~bipus, i p esen en p ou excepcions com pe dub a de la se1.a e aci a . Pe a l'au o a, uns i al es comenca an i acaba an al ma- eix llo~ com a memb es d'una no-es uc u ada. doc inalmzn con u- sa. i e o mis a cl'isse. de enso a de la p opie a indi .idual. Se h la pos- sessi6 del pode 1'c.lenien c í ic que els a 2 adona dcls e o s en la se1.a isi6 del poble. De al mane a que. no 2s an que di e issin ideo- lbgicamen com el e que la Gi onde a ibi p ime al pol.e n (i. pe an . a ia abans la se a pos u a) "Gi -o l lii~s zlid .llc) ! ilg lil).d~ !1 i0 said he sa m co)~ adic o > ili 1p.s ... bli /!e>' i~cid 11o sai i i~e sclnl hi~lg a he samc i~uc~. Respec e a aixo hi ha mol s aspec es a ma isa : La in ensi a em- luciona ia del discu s mon apna d 2s des del p ime momen m !s g an que en els gi ondins. Men e aques s. un cop a l'oposicio es passa an a posicions con a e oluciona ies. els nion agna ds de ensa an el seu dis- cu s adical desp és de la caiguda de Robespie e 31. .41 emps que el concep e de jacobinisme passa a a la e minologia polí ica del XIX com a sinonim de epublicanisme adical d'esque es. I, pe íil im. men e els gi ondins gaudien de nomb osos con ac es amb o ces i in- e essos dels sec o s mes mode a s i conse ado s. els mon agna ds se- an enlai a s al pode pe l'accio del poble. Fac o s aques s que cal e- ni en comp e, pe o que ampoc no ens poden e oblida les di e en- cies conjun u als que de ineixen les se es espec i es es ades al pode : Necessi a s de gue a i p essió con a e olucioni ia a l'in e io . c isi economica i ensió social agudes. e c ... que. sens dub e, obliga en els mon agna ds a e una polí ica mes a iscada i comp omesa que la gi- ondina. 28 SOBOUL (no a 13) 29 HUNT. L.. "The bou geoisie and lle s a e in he F.R." a Rel,iel ,ss i17 Ell o- pea l his o~'. 1977 (sep ) ni~ n. 3. 30 HIGONNET. P.. "The so~ial and iul u al an eceden s o e olu ~ona -> d~scon- inui y: Mon agna ds and Gi ond~ns" a E ~glisll his o ical el,iew,. 1985. 17. 520. 31 Po se ú il: TOKNESSOY. K.D.: La dé ai e des sa zs-cl io es. Oslo. L.nice s- i es o lage . 1959. Sob e o cap. 3. pp. 62-73. La plan acici de !'A b e de la Llibe a , ce imcinia que co z ne no a a una de les p e eses conques es de la Re~~)lz cih F ancesa. A o obs an aisd, de e , en aji' za la p opie a com un d e na u al, llibe a i igual a ji) en concep es bui s pe a la g an massa de despossei' s. La his o iog a ia e isionis a pe o no s'ha in e essa pe la espos- a a aquelles condicions objec i es donades: pe a ells no hi hau ia un p océs con inua i cohe en del 89 al 95, sinó que amb la República jacobina de l'any I1 es p odui ia un sal al bui , que no se supe a ia ins la caiguda de Robespie e i l'e apa he mido iana pos e io . "De apa- ge" que a Fu e i Riche els se eix pe buida de con ingu social i ideologic la asca d'aquella no a classe polí ica de magis a s. Els quals, pe o, amb la in e enció iolen a de les masses popula s hau ien queda desbo da s i obliga s a juga un pape nociu a cu e mini pe a ells ma eixosj2. La c í ica ma xis a -sense ésse unanime, i a egades pecan d'am- bigüi a - ha assenyala la incohe bncia de p e end e quali ica aquella e apa de supe ado a del con ingu bu ges. Se a p ecisamen alesho es quan 1'An ic Regim queda a inalmen des u'i pe la legislació, al ma- eix emps que la pu ga con a e oluciona ia se a més du a que mai, i es ne eja a d'es o bs ins i ucionals i humans el camí del nou o d e, 32 SCHMITT (no a 4) pp. 38-41 i 62-73, c i ica a Pob a de Vo elle (p. 92) i Ma- /au ic (no a 4). MANUSCRITS 3, maig 1986 Una excessi a simpli icació po condui -nos a una ima ge sesgada d'un mo imen au onom, que s'endega ui de mo i acions p bpies. Tal és, més o menys ma isada, la in e p e ació e isionis a, pe a qui no es a gens cla a l'oposició de l'elemen popula al eudal, dins el ma c de l'agi ació del I11 Es a G3. L'alineamen popula a l'ac uació bu gesa se a is com a i icial, innecessa i i, e iden men , gens decisiu pe als esul a s ob ingu s. La allida inance a de 1'An ic Regim i el bui de pode que ocasiona se a el p ohcado de la ees uc u ació cons i ucional de 1'Es a 64. En aques a línia, els ma eixos a gumen s se i an pe explica 1793 que 1789. S'ha de essal a aquí la discu i- ble esi de R. Cobb, pe a qui el mo imen popula sans-culo e es des- en olupa a al 1793 de mane a o almen acciden al, ap o i an la mo- bili zació gene al de l'es a d'u gencia 65. En on d'aques s da e s a gumen s, i ecupe an de nou l'ob a de Vo elle, eiem com s'a icula un p océs múl iple on l'agi ació social de i ada de la c isi economica se ia sols el ca ali zado de les ac i i a s col.lec i es; essen , pe o, el '%omplo a is oc a ic" qui ocasiona a la uni a de la ei indicació popula i bu gesa a ni ell sbcio-polí ic. Se a aques qui p o ei a de consciencia polí ica i sensibili a en on els es- de enimen s, domina s pe la am, ca es ia, al s p eus i a u : Se ia, doncs, la pa icipació bu gesa la que dona ia o qa i cohesió al p og a- ma e ol~ciona i~~. Realineamen adical de les classes, ui de les condicions economiques -que a ec en di e en men uns i al es-, u- siona an les ei indicacions comunes en una llui a conjun a. De al ma- ne a que, si el mobil p incipal és la am, no se a ins que les classes p o essionals i come cials abandonin la se a indi e encia pels esde e- nimen s i in en in dona una di ecció als a e s, que la e olució de ju- liol es p odui a 67. Aques s a gumen s no an pe o al a cosa que epe i els classics. Aquells ens eco den com una conjun u a des a o able, ocasionado a d'una disminució dels sala is i bene icis i, pe an , po ado a del ma- les a indus ial (a esa, ob e , pa onal) euni a en una ma eixa oposi- ció la bu gesia i la massa popula 68. Sembla cla , doncs, la impossibili a de des incula el con lic e so- 63 DOYLE (no a 4), pp. l 1-1 2. COBBAN, A., In e p e acion socla1 de IaRe~~olu- ción F ancesa. Mad id. Bi aco a y Na cea, S.A.. 1971. cap. XI. 64 SCHMITT (no a 4), pp. 38-39. 65 COBB (no a 4 1) 66 VOVELLE (no a l8), - pp. - 130-3 67 RUDE (no a 50). pp. 44 i 65. 68 LABROUSSE (no a l6), p. 370 cia1 de l'agudi zació dels in e essos i oposicions socials pe ell gene- a 69 aixi com de la di ecció e ec i a que a al sensibili a i ag upació e olucionii ia li dona i l'alianqa i p og ama bu gbs70. To aixb ens po a a la necessi a d'en oca el p oblema des de la pe spec i a d'un ma c ampli i complex d'in e elacions a o s ni ells. La am, la po al complo eacciona i i les possibili a s que la conjun u a e oluciona- ia ob i amb la pa icipació bu gesa, es combina an i juga an a a o de la cons i ució d'un bloc an i eudal. Aixb desca a ia alesho es l'expli- caci6 au bnoma del mo imen popula ; alho a que dibuixa, des dels inicis, una dinimica e olucioni ia d'in e acció en e el mo imen po- .pula i el e e oluciona i. In e acció que s'explica ia pe l'adequació de la po enciali a i agi ació popula als esquemes i ma c d'ac uació dissenya s pe la classe polí ica, so gida del 111 Es a ; pe d ambé, pel man enimen , al lla g de o a la conjun u a e olucionii ia, d'unes con- dicions d'insegu e a econbmica, que pe a Tonnesson man ind ien i- gen l'espe i de la e ol a i, pe an , iu el con lic e socia171. A la llum d'aixb, c ec p ou aonable explica la di e enciació en e 1789-95, i els an e io s mo imen s popula s del XVIII ancbs, pe la ma eixa inculació del mo imen popula a la e olució bu gesa. El que ocasiona i, no an una e ol a singula més du ado a, adical i anscenden , sinó una da e a ase, culminació de o un p océs e o- luciona i que acaba a amb 1'An ic Rkgim. Xoc d'un complex de o ces socials, o iginades a l'An ic Rbgim, que escla a i en un momen pun a de la c isi e olucioni ia, madu ada al lla g de l'hi em de 1 788-9 72. Se A pe an necessa i aplica l'esquema Lab oussii a una explicació global del enomen. Dinami zacib i mobili zació La in e acció bu gesia-mo imen popula o mulada en una alianqa e olucioni ia a o ga i a les masses un ma c d'a~ uació~~ pe b cald i eu e quins són els ac o s que man ind an igen i cohesionada al ag upació, i la dinami za an. Hem is pe quins mo ius de espos a a les condicions econbmiques, al usió d'in e essos es a p odui . Pe b cal suposa que les di e enciacions al ni ell social, aixi com la se a dis- 69 HOBSBAWM (no a 39, pp. 109-1 13. 70 GODECHOT (no a 57), pp. 33-4. WERSHOVEN, F.J.; His o ia de la Re olu- ción F ancesa. Be lin. Weidmansche Buchhandung. 1905. 71 TONNESSON (no a 3 I), cap. 6, JOLL, J., Los ana quis as. Ba celona. G ijal- bo. 1976. Vegeu cap. 1. 72 RUDE (no a 50, La oule ...), pp. 49-50. (No a 50, P o es a...), cap. 3. 73 JAURES (no a 60), pp. 167-8. MANUSCRITS 3, maig 1986 posició al món de la p oducció o ja ien objec ius oposa s, capaqos de mina aquell on d'oposició e sus l'enemic comú. És pe aixo que cal ecupe a aquells ac o s inculan s, abans apun a s, i que ac ua ien en un pla di e en al dels in e essos socio-economia. Pa io isme, de- ensa nacional, e c. .. cald d en end e'ls sols des d'una isió conjun u al i empo al, com a espos a a unes necessi a s i mo i acions conc e es (pe ill con a e oluciona i, c isi economica ...) o jades al ma eix emps que s'endega a, i com a conseqüencia del p océs e ol~ciona i~~. Enca- a que ampoc no podem oblida que, sense la c eenqa popula que la Re olució millo és el seu s a us social, és impossible d'explica la se a llui a sac i icada pe a la de ensa de la Repúbli~a~~. Cal a egi , pe b, que en la mesu a que an la bu gesia com la mas- sa popula e en o ces en o mació i, pe an , no ha ien consolida ni o mula explíci amen els seus in e essos socials, l'oposició d'aques s no ac ua a com a o qa cen i uga. Així, l'alianqa no es des ui & men- e la unió d'ambdues o ces sigui imp escindible pe a la sal ació de la Re olució i la República a la qual simboli za a. Objec iu i espe anqa comuns, en an que pla a o ma supe ado a de desigual a s socials, po- lí iques i economiques 76. Des d'aques sen i , és d'on hau em d'en en- d e la dinami zació de l'es o q popula en la se a llui a e sus la con- a e olució. Llui a an al pla socio-econbmic -agio a ge, especula- ció- com poli ico-ideologic -po encies mona quiques eu opees, Ven- dée- en base a l'ideal d'un pa io isme so a el qual s'hi con onia la de- ensa de la pa ia-nació, amb la de ensa d'un model social, que a g ans e s compa i ien sans-culo es i mon agna ds7', alinean -se a la ideo- logia e olucioni ia d'aquells, amb qui compa i an les consignes di o- ses pe les llums 78. Els mecanismes d'ac uació so a els quals es mobili za a i ac ua a la massa popula són basicamen es: la e ol a, l'associació i la de ensa mili a . Pe a l'es udi de cada un d'ells hi ha impo an s eballs eali - za s. Pe al p ime , cal des aca d'en e o s l'apo ació de l'ob a de G. Rudé sob e les joumées; els es udis de Ma ko ; les sín esis de Vo elle; 74 BOULOISEAU, M., La epliblica jacobina Ba celona. A iel. 1980. p. 116. 75 PETERSSEN, S., "L'ap o isionemen de Pa is en a ine e en pain pendan la Con en ion Gi ondine" a Annales his onques de la Re olu ion F ancaise, 1984 (111) Núm. 257, p. 382. 76 SOBOUL (no a 24), cap 5. 77 SOBOUL (no a 40), pp. 70-4. 78 VOVELLE (no a l8), p. 79. i els eballs de Ta lé, i sob e o de Tonnesson pe a 1'Any II179. Res- pec e al segon, el dndem Rose-Soboul-Tonnesson ens cob eix o el pe íodes0. I pel que a al e ce i dl im, d'obligada e e bncia són les ob es de Be aud i de R. Cobb A pa i d'aques s es udis, podem eu e com els al s p eus, p oduc- e de la caiguda de l'assigna i la ca es ia del bla , man enien sense e- mei la malal ia de la am82. Al ma eix emps que s'ende ina un p océs de cons i ució del menu peuple en o ~a social, a a és d'una poli i - zació i conscienciació dels seus elemen s 83. P océs que, de jou née en joumée, i so a l'ap enen a ge socie a i, a passa del simple umul pe alimen s a ei indicacions polí iques supe ado es de l'esquema adi- cionals4. "La i oluzione de 1789 u l'ope a di una maggio anza inmensa e coscien e" -ens di $ Jau é~~~. Massa pe b que no pel seu e- oluciona isme e sus una millo a de les se es condicions de ida, ni pe la se a cohesió i enquad amen dins un p og ama e oluciona i hem de pensa que desen olupés una cla a conscibncia de classe86 de al mane a que les e lexions de Gue in, espec e a la ine ichcia sans- culo e en incula les se es ei indicacions econbmiques a un objec iu inal, supe ado dels lími s bu gesos i o ien a cap en una no a o ma de pode 87 semblen o a de o, i en o cas un an ana~ bniques~~. I és que di ícilmen abs accions polí iques e e ides a les elacions de pode podien in luencia la conduc a d'aquelles masses, p eocupades pe mo ius mol més conc e s i isibles 89. Així de la po a la am, pas- 79 RUDE (no a SO), TONNESSON (no a 31), TARLE E, Ge minal ip adial. La clase ob e a en la Re ohcion F ancesa Buenos Ai es. Fu u o. 1961. 80 SOBOUL (no a 40). ROSE (no a 44). TONNESSON (no a 31). 81 COBB, R., Les a mées e olu ionnai es. BERTAUDJ, P., La Re olu ion a - mée. Pa is. R. La on . 1979. 82 SLAVIN, M., "L'epu a ion de P ai ial an I11 dans la sec ion de D oi s de Phomme" a Annales his o iques de la Re olu ion F ancaise. 1978 (11). Núm. 232. 83 VOVELLE (no a la), egeu cap. 3: Dinamisme e oluciona io. pp. 214-48. 84 WILLIAMS (no a 5 2) pp. 24-5. 8s TERNT, M., "Reconside azoni su Jau es e l'in e p e azioni economica della Ri oluzione ancese" a S udiS o ici. 1979. Núm. 2. p. 382. Anilisi de l'ideal polí ic de Jau es (pp. 379-80). 86 SOBOUL (no a 40), p. 73 i p. 100. 87 GUERIN, D., La lucha de clases en el apogeo de la Re olu ion F angaise (1 793-5). Mad id. Alianza ed. 1974. p. 59. 88 SURATTEAU (no a 4). MAZAURIC (no a 1). 89 GODECHOT, J. (no a 57), p. 36. 9 6 MANUSCRITS 3, maig 1986 sa an al d e a l'exis encia, i inalmen a la igual a polí ica i limi ació social de la iquesa, a a és del con ol de la p opie a g0. Així, i com a colo ó del p océs de conscienciació i poli i zació, eiem com les pe- icions a P adial i Ge minal cons i ui an una simbiosi p ou explici a : Pa, cons i ució de 1793, i llibe a dels pa io es emp esona s91. "El poble es a a dempeus pe sos eni la República i la llibe a " pe d no sols en els esldgans, sinó en la ma eixa dinamica seguida pe p epa a als ac es -al ma ge de les seccions i discu sos m~n agna ds~~ pale- san -se l'en on amen social més ne de la Ú il i necessa i és p es a especial a enció a la ema ica del mo i- 'men emení. Des d'ella pod em en end e millo alguns dels p ocessos de mobili zació i dinamica del mo imen popula ; alho a que pe me adona -nos millo de la e ade a in ensi a i dimensions del enomen e oluciona i. La pa icipació de l'elemen emení a les jou nées, als umul s i cues da an les leques, a les es es, i inalmen al mo imen socie a i i de ensiu, ens con igu a la ma eixa ima ge de o mació i o - gani zació i conscienciació d'uns g ups o col.lec ius amb o qa social. Aixo co abo a la hipo esi d'una ac i ud i sensibili zació gens mino i- hia del e e oluciona i 94. Si en bona mesu a se a 'des de baix" que I'agi ació i ensió popu- la es ca apul a a e ida pe la am 'klassis a", i la indi e kncia i hos i- li a go e namen al i a is oc a ica -1'assal o " empes a de endes" en se ia la més i a ima ge95 - ampoc no podem oblida l'ac uació "des de dal ", que en an que líde s po a eus i in b p e s del males- a i sen imen popula s du an a e me els En agés. A pa i dels es u- dis de Dommange i Ma ko -cen a s en la igu a de J. Roux- l'acu- sacio d'ésse manipulado s i u ili zado s de la o ca popula pe a ins p opis, és insos enible. Tal egada que ampoc no sembla massa iable la se a conside ació de pione s de les concepcions comunis es o ana - quis es96. El que ens indica que el seu es udi no ha d'ana en cap mo- men deslliga de la ma eixa ac uació, llui a i p oblema ica popula , 90 SOBOUL (no a 24), cap 4. 91 TONNESSON (no a 3 l), p. 249. 92 TARLE (no a 79), c i ica a l'ob a de We sho en (no a 70) 93 TONNESSON (no a 3 l), p. 187 i o el cap ix. 94 CERATI, M., Le club de ci oyennes épublicaines é olu ionai es. Pa is. eds. Sociales. 1966, amb in e essan s e e kncies als eballs de ROSE, BIAKCHI i VOVELLE. 95 PETTERSSEN, S., "Jacques Roux und de pa ise ladens um" dins Si zungs- ben' che de ADW de DDR. Be lin. 198 1. 96 JOLL (no a 71), p. 34. ja que e lec i an i ep odui an les ma eixes limi acions, objec ius i mk odes que la massa; pe mol que la se a capaci a d'anhlisi i possi- bili a s de isió els po col.loca en un pla dominan a l'ho a de adui al llengua ge i discu s polí ic la sensibili a i mo i acions socials97. En on del p océs i dinamica ins aquí desc i s, obem es udis que eclamen un esquema -al meu en end e insos enible- d'u ili za- ció de la o qa popula en els momen s adequa s, i en base a les neces- si a s p bpies de la bu gesia. Així, pe a Cobb "el go e n e oluciona i una egada a ha e u ili za el mo imen popula , l'acomiad~"9~. En un o semblan a la esi de Hampson, pe a qui la Mon agna éu con- cessions als sen imen s popula s an sols men e no s'assolí ebu ja les opes in aso es i con ola la si uació in e io 99. De e , la idea ja ha- ia es a o mulada, al 1930, pe A. Hadengue e e ida a la u ili zació que els jacobins an e de l'exb ci e oluciona i dels sans-culo es, pe e i a que es di igís con a ells i els amenacés 'O0. Veu e en l'alianqa e olucioni ia una coope ació olun i ia en e iguals, esul a an ingenu com conside a -la una pla a o ma de manipu- lació de l'elemen ob e , al se ei dels in e essos de la bu gesia. Tanma- eix, cal no conside a aques a com a o qa social plenamen de inida i es uc u ada, sinó que es oba a en p océs de o mació, i a més a més, en on ada a unes necessi a s de de ensa i de c isi sbcio-econbmica, que la eien ulne able i necessi ada de ecolzamen idel. is en aques sen i , que el e me "pa io a" esde é ac o de cohesió, i e ulsiu del bloc e oluciona i 'O1. Aques , p og essi amen a con e in els seus componen s en po en s o ces socials, amb una conduc a i exp essió cada egada més de inides, i pe an di e enciades. 6s pe aixb, que no ha d'es anya -nos que sigui a la culminació del p océs de o mació- conscienciació d'aques es o ces, quan els seus in e essos en in en con adicció i llui a da an l'es a kgia i cos os socials a adop a . Expli- can -se aixo pel e que malg a compa i un ideal social-ideolbgic co- 97 DOMMANGET, M., Jacques Roux, le cu i ouge. Pa is. Spa acus. 1948. MARKOV, W., "Zu einem Manusk ip on Jacques Roux" dins Volkobewm- gugen de FR. F ank u . Camps S uadium socialgeschich e. 1976. "Eine Ju y u J. ROUX", "Les Jacques - ou ins", "Exku se zu J. Roux", "Die F ihei en des p ies e s Roux", e c ... amb in e essan s e e encies a: BRAVO, G.M. His- o ia del socialismo. Ba celona. A iel. 1976. WOODCOCK, G., El ana quismo. Ba celona. A iel. 1979. SLAVIN, "J. Va le , l'au e en agi" (no a 95). 98 COBB (no a 41). 99 HAMPSON, N., His o ia social de la Re olución F ancesa. Mad id. Alianza. 1985. GUERIN (no a 87). p. 64. ~oo HADENGUE, A., Les ga des ouges de l'an II. Pa is. Plon. 1930. p. 8. 101 SEWELL, W., Wo k & Re olu ion in F ance. Camb idge uni , p ess. 1980. p. 92. 98 MANUSCRITS 3, maig 1986 mú, adap a a les condicions econbmico-socials (que, e iden men compa ien), cada o qa hau ia ana o jan un compo amen poli ic p opi lo2 i d'alguna mane a, una al e na i a economica dis in a, ajus a- da als seus in e essos i a l'expe iencia adqui ida en la se a llui a (in e- essos que a l'any I1 s'e idencia an incompa ibles 'O3. Fo mulacions i eali zacions Aques desajus en e ideal social i plan ejamen s econo nics, no ens ha de po a a inclou e la p opos a sans-culo e dins el sac de les mani es acions milena is es- eacciona ies 'O4. Ni la con adicció en e el ecolzamen poli ic i l'en on amen socio-econbmic sans-culo e - jacobins no ha de signi ica una up u a i discon inu'i a ("dé apage") en la logica del p océs e oluciona i 'O5. Pe a Saboul, enca a que sense conceb e un p og ama social o igi- nal i e icaq, sí apun a an (els sans-culo es) una p ac ica e oluciona- ia, i un compo amen social 'O6. Pe a aques au o , pe b, ni l'un ni l'al e, no elabo a an una men ali a ob e a ni una ideologia indepen- den . En la base d'aixo es a ien les in luencies ebudes mi janqan les elacions a la lla i al eball pe a la pe i a bu gesia (pa ons) a la qual con ia an la de ensa dels seus in e essos 'O7. No obs an aixo, Rose a gumen a a com, a a és del mo imen de socie a s popula s, es a gene an una au oconscibncia apo eosica de l'ob e ; així com una e ocació de les supe io s i u s de l'a esa i e- ballado manual. El que es adui a en una olun a de ec u a mem- b es d'aques ni ell social 'O8. Pe a Soboul pe b, el sans-culo e no conceb a el eball més que en unció de la p opie a , i an sols s'in e- essa a pels p oblemes economics en an que consumido , i no com a p oduc o (l'ac i i a ei indica i a sala ial es a ia absen ) 'O9. Pe al 102 FORREST, A., The F ancaise Re olu ion and he poo . Ox o d B. ~lackweil. 1981. 103 SOBOUL (no a 24), cap. 4. MARKOV (no a 37). BRAVO (no a 97). SEWELL (no a Iol), p. 102. 104 FURET (no a 33), cap. 3. 105 REMOND, R., Zn oducción a la his o ia de nues o iempo. -1. Ba celona. Vic. Vi es. 107 ABENDROTH, W., His o ia social del mo imien o ob e o eu opeo. Ba celo- na. Laia. B. 1980. Aixb compo a a la aci1 con igu ació d'una llibe a indi i- dualis a, que ma gina i ob e s i a esans. 108 ROSE (no a 44), p. 104. 109 SOBOUL (no a 40), p. 56. sans-culo e el co del p oblema e en les subsis bncies, i no el eball; i és la am la que coalliga h les di e en s ca ego ies llO. En on aques a in e p e ació, obem l'impo an es udi de Wi- lliam Sewell, qui a gumen a que al discu s sans-culo e queda pe ec- amen palesa , com a elemen de inido , el ipus i ca ego ia del eball eali za 'Y... ) Labo is an in eg al elemen in a whole ne wo k o mo- al and poli ical iden i ies ha de ine he sans-culo e, and dis inguish him om he coun e - e olu iona y mode a e" 111. Pe a l'au o , la iden i a en e eball i i u poli ica 6s cla a, de al mane a que (en ésse iden i ica eball amb eball manual) la de inició se a m6s es- ic i a que en la concepció bu gesa, i pe aixb les conseqüCncies polí- iques d'aquell llengua ge e oluciona i comú se an adicalmen di e- en s. El eball se ia el onamen de la socie a i o d e polí ic i mo al; l'impo an no e a Csse o no p opie a i, sinó ésse o no eballado . Abso bin en aques es conside acions una g an in lukncia de la adició co po a i a, que in eg a an a a al llengua ge e oluciona i. A a, un cop p ohibides les co po acions pe la llei Le Chapelie , in en a en expe i- men a no es o mes dYo gani zaciÓ. Tal egada que es pa la & de les condicions labo als i elacions de p oducci6 a les seccions, en an que qües ions que conce nien a la sobi ania del poble com a conjun l12. Cal eco da que Bu s in a o ga a semblan pape a les assemblees sec- ciona ies, en an que no es o mes de sociabili a l13. La signi icació, composició i ajec b ia d'aques llengua ge sans- culo e no ou an acil, ni gaud d'una subs ancial con inul a . Aques da e , no es a ia con o ma pe la eali a de la p oducció a esanal, sinó pe la igu a del p oduc o independen "dins un discu s es e eo i- pa , d'ad eca o mal i quali a pública i de denúncia", L'au o c eu, ambé, que an Soboul com Rose, expliquen les ocupacions sans-culo- es en e mes d'unes condicions socials de la p oducció a esanal de i- nals del XVIII, que deuen mes a les conno acions de la ima ge del sans- culo e, que a la eali a del 'ko kshop p oduc ion" (l'es udi i analisi del qual ei indica). De al mane a que s'iden i ica la igu a de l'a esd i del sans-culo e en base a la dis inció en e "a isanal p oduc ion" i "Fac o y sys em", més que en les ca ac e ís iques p bpies del p i- me 114. Tal i com eiem, el deba a p opbsi de la men ali a ob e a del 110 SOBOUL (no a 40), p. 57. 111 SEWELL(no a Iol), p. 110. 112 SEWELL(no a lOl), pp. 95-113. 113 BURSTIN (no a 39), pp. 107-8. 114 SONEMSCHER (no a 46), pp. 302-7. 1 O0 MANUSCRITS 3, maig 1986 sans-culo e es a obe i polemic al maxim. D'al a banda, i pel que a a la ideologia sans-culo e, sols essal a l'apo ació de G. Rudé, pe a qui aquella es a ia o mada d'una combinació de dos elemen s: l'inhe- en , p oduc e de l'expe iencia i la adició popu1a ;i el de i a , ans- mes des de l'elemen bu ges, i il a p kia ans o mació, d'aco d a les necessi a s i p edisposicions de l'elemen abso ben (massa popu- la ) al esquema és en e i a ú il pe a la comp ensió de la na u a- lesa de I'alian~a e oluciona ia, i la in lukncia en el pensamen popula de la iloso ia ousseauniana; pe d no ens esol el p oblema p incipal: Com el mo imen popula o mula a un p ojec e social, i una ac ica polí ica p bpia dins un ma c d'ac uació, i un p og ama dissenya pe la classe polí ica bu gesa, que al egada es a a en p océs de o mació. Valo ació global Fins a a el deba his o iog a ic po esumi -se en e qui pa la de la necessa ie a de la pa icipació popula pe al iom de l'o d e bu ges i qui aplaudeix la ansi o ie a i escassa emp em a deixada pe al mo- imen '16. Des de l'elogi ma xis a al menysp eu e isionis a, les ima - ges a p opbsi de l'exi o el acas popula són immenses. Tal ince esa i ambigüi a és cla amen exposada en boca de Rose: "The iumph o he sans-culo es was a bes a pa ia1 and pa adoxicall indica ion o democ a ic hopes, and a wo s a ~a ica u e"~~~. De la nega i a a eni cap ipus de "chance" en cap momen -com di a Cobb-, podem pas- sa a admi a l'ob a egene ado a i ans o mado a de les men ali a s i els compo amen s, que la e olució cul u al suposa a l'any I1 -com mol bé ens ela a Bianchi- lla. Pe a on a l'analisi se iosa d'aques a p oblema ica cald i una p o- unda eno ació me odologica, i un ea e mamen de la his o iog a ia d'esque es l19. Les apo acions i la ece ca no es an, pe o, a u ades, ni les espe ances pe dudes. La línia d'in es igació obe a en o n Vo elle, po apo a elemen s nous i in e essan s pe a l'analisi de la conduc a i de l'exp essió de les masses popula s, ac o s aques s decisius pe a con igu a el p océs de 115 RUDE, G., Re uel a popula y consciencia de clase. Ba celona. C i ica. pp. 33-46. 116 MANFRED, A., La g an Re olución F ancesa. Mexico D.F.. G ijalbo. 1964. p. 330. COBBAN (no a 63), pp. 162-3. 117 ROSE (no a 44), p. 178. 118 BIANCHI (no a 45) i COBB (no a 41), p. 189. 119 Con e incia de Vo ele, a la U.A.B. a l'ab il de 1985 conscienciació. D'al a banda, des de Social His o y, han ana apa ei- xen els da e s anys eno ado s a icles, p eocupa s a ede ini alguns dels pos ula s eb ico-me odolbgics, la osili zació dels quals pod ia es- de eni handicap g eu pe al p og és his o iog h ic. Hol on eclama h una més explíci a concep uali zació del "C owd his o y", així com una més ampla in e p e ació de l'anilisi de la massa popula que la simple p o es a popula ; alho a que un model de ansició adequa pe al hnsi d'aques a massa del mode de p oducció eudal al mode de p oducció capi alis a 120. No cal ampoc oblida l'apo ació de Sewell, que co egin Soboul, ens ha apo a nous elemen s de comp ensió es- pec e al ema de la posició social i la cohe hncia ideolbgica dels sans- culo es 121. Ni ampoc no old ia deixa -me les in e essan s a gumen- acions de la més cla a deixeble de Soboul i Ma ko a 1'Alemanya Oc- ciden al, Sussanne Pe e ssen 122, pe a qui els sans-culo es mani es a- en una olun a de ein eg ació de les ga an ies eudals pe b, no sense can ia la no a socie a p oposada; de ensan en ella la democ hcia di- ec a a o s ni ells i el con ol popula , de al mane a que sembla h un "dé apage" al cu s de l'e olució capi alis a, quan en eali a als me- su es no se an al a cosa que una adequació i espos a (p bpia i ambi- ciosa) a les di icul a s del momen 123. Aques es i al es apo a~ionsl~~, jun amen a les e lexions que al lla g de l'a icle s'han ana apun an , pod ien e pensa en la possibi- li a que, ealmen , aquella o ga social popula a ibés a a icula un p ojec e al e na iu de socie a . El qual se ia an cohe en i cohesiona 120 HOLTON, R.J., "The c owd in his o y: Some p oblems o heo y and me- od" a Social his o y 1978 (may) ol. 3 núm. 2. També és de essenya l'a i- cle de P.L.R. Higonne , "The poli ics i linguis ic e o ism and g ama ical he- gemony du ing he F anqaise Re olu ion" a Social his o y. 1980 (janua y) . 5, núm. I. 121 SEWELL (no a Iol), p. 109. 122 SURATTEAU, J.R. "Su les a aux des his o iens des deux allemagnes in e- essen la Re olu ion F anqaise" a Annales his o iques de la Re olu ion F an- gaise. 1984 (I). Núm. 255-6. 123 PETTERSSEN (no a 75)' p. 384. 124 No es po oblida aquí el deu e que la his o iog a ia ma xis a é a la asca ea- li zada pe la e is a, an es egades ci ada, dels Annales his o iques de la Re- olu ion F angaise. Tanma eix cal essenya ambé la p eocupaci6 pe la un- ci6 social del llengua ge, i les g ans espe ances que en la me odologia de l'ani- lisi lexicologica i na a i a, han es a diposi ades pe bona pa de la "Nou e- Ile his oi e", enca a que, al meu en end e, amb esul a s mol poc sa is ac o is i discu ibles. Un exemple que ens ap opa al nos e subjec e d'es udi po se : LUSEBRINKIREICHARDT, "La bas ille dans l'imaginai e social de la F ance a la in du XVIII siicle. 1774-99" a la Re ue d'his oi e mode ne e con empo- aine. T. XXIII. A il-J uin. 1983.