DEBAT.
La His b ia de les Men ali a s:
una polSmica obe a.
In e enen: Lluis Rou a (mode ado ), Josep
R.
Ga cZa Cd cel,
C.
Ma ina
Josep
Mg
Sal ach.
3
/
I"
Com a p esen ació de la e is a MANUSCRITS a la Uni e s&
a de Ba celona, s o gani z3 el p oppassa
5
de maig
i
a la Fa
cul a de Geog a ia
i
His b ia, un deba - aula odona sob e el
ema "La his b ia de les men ali a s: una polemica obe a".
Hi
a en pa icipa : Josep Fon ana, Rica do Ga cla Cd cel, Ca los
Ma lnez Shaw, Josep
Mn
Sal ach
i
Lluís Rou a. La ansc ipci6
d'aques deba
Es
el que us o e im.
P esen ació de Lluis Rou a (Mode ado )
han
enca ega una eina que espe o sigui di ícil,
pe _
qué pe aixa es a un deba o una aula odona
i
pe que les di-
e en s opinions hi siguin exposades amb cla eda
i
aix s'es g
bleixi un au en ic deba . La me a eina 6s la de mode ado
i,
si
no es di ícil, old z di que la cosa es massa anquil.la
i
que hi ha poc deba .
El
uncionamen quehansugge i els o gani
zado s de la e is a MANUSCRITS ique, pe an , p ocu a em se-
gui , se 3 el següen : hi
hau 3 una exposició pe pa de cada~
cum delsmemb es de la aula que du a d en e cinc
i
deu minu si,
a con inuació, s'ob i d un o n de p egun es.
Jo, pe dona pas a cadascuna de les in e encions, 115
gi ia l'enuncia amb que s'ha con oca aques ac e: "La his 6-
ia de les men ali a s: una polsmica obe a". C ec que el í ol
escolli pels o gani zado s p essuposa, de mane a ence ada al
meu en end e, l'exis gncia d'una polPmica en o n a la his a ia
de les men ali a s i, ambé, el ca ac e obe d'aques a polEim&
ca. Pe an , enca a que la gen de la aula enen la se a in eg
enció bas an p epa ada, penso que se ia in e essan , ja quees
ac a d'una polgmica, que essin e e sncia a quines son les
coo denades amb que es plan eja aques a polPmica. A més, que
iq
en essin apo a quina és la se a concepció de la his a ia de
les men ali a s
i
del p opi concep e de men ali a .
I,
més con-
c e amen , els hi demana ia si compa eixen l'a i mació que eia
Michel Vo elle quan e a en e is a pe Ca los Ma lnez Shaw a
la e is a l A enq, on deia: "descon ieu de les men ali a s".
Jo p egun a ia, inalmen ins
a
quin pun conside en que es
po e ex ensi a l'an e io a i mació i ai : "descon ieu de la
his b ia de les men ali a s". Cedeixo la pa aula a les pe sones
de la aul~.
In e enció de Josep Fon ana.
His oi e des men ali és? Pe eu e si m'en e a a de
qué a la cosa he acudi als ex os cananics. He comenqa pe la
lla ga exposició que Philippe
A iPs -home d'ex ema d e a, his-7
o iado "domingue o", ell ma eix a au oquali ica -se així a
les se es
mema ies, i un dels pa es més indiscu ibles d'aques a
c ia u a- a e a aquella enciclopPdia de La nou elle his oi e,
au Pn ica ba alla lo al en e els memb es de l'escola de les
e-
les, que an dien -se l'un a l'al e: "que n'e s de lles u!
-
que bé que esc ius! mi a que somuna col.lecciÓ de genis o s
plega s!" (pe ce que, si no m'e o, aques a enciclopgdia de
l'au obombo l'han deguda publica a Espanya, mol p bpiamen
l'edi o ial del"14ensaje o del Sag ado Co azÓn de ~esú;).
Doncs bé, en aques ex A iSs comenqa explican qué cg
sa sigui aixa de la "men ali é" amb un exemple. Resul a que un
bon ma i so ia el bon ei F ancesc de F anqa del lli d'una de
les se es aman s i se'n o na a cap a casa quan a sen i les
campanes d'una església i, emociona , se n'en a a sen i la
missa. No hi eia con adicció.
I
conclou que el e que algu-
nes coses que e en accep ables en una de e minada Spoca i en
una de e minada cul u a no ho siguin ja en la nos a -que ol
di la d'ell, es a cla ,.pe quS el que es jo no em sen o ni de
la ma eixa Spoca ni de la ma eixa cul u a que el senyo A ies-
ol di -i deixeu-m'ho llegi en ancSs, enca a que el meu ac
cen sigui dolen , pe quS sense la música del ances aques es
pa aules no enen cap sen i -, ol di , doncs, "qu'un changemen
de men ali é es in e enu en e eux e nous".
Seguim, pe a,
All6 que queda cla , a con inuaciÓ,és que
els his o iado s de les men ali és s6n una pe i a sec a anc2
sa, pe anyen o a ella a l'escola de les Annales, amb algun
p eceden a'illa com Huizinga, que su a o es les enume acions
i
algun ex any sa Sl.li com Ma io P az. L'exemple del qual
s'ocupa més A ies, pe b,és ell ma eix, com a ep esen an d'una
cosa que i5 la ba a d anomena "no a his b ia demog ?i ica",que
no és ni his b ia ni demog a ica -en el de "no a" no m'hi ico.
I
inalmen , ja se sap, els cas ells de ocs a i icials que es
oben
a
o a aques a mena de ex os, i que semp e acaben, ja
ho eu eu, amb la ma eixa lle ania:
"Rece ques sub e anies
de
sa ig
ses ansnimes: no pas sa iesa
o
e i5a in e npo al, sinó sa ieses emp- iques
que egulen les elacions amilia s de les col.le i i a s humanes amb cada
indi idu, la na u a, la ida, la mo . üdu
i
el mSs enllci"
(1)
ens diu A iSS
en "l'hisCoi e des men ali és" din e del olum edi a pe
J.
Le Go .
Que desp és esul i que amb un en ocamen semblan isen
se una me odologia que ingui el meno igo A iss ha e li e-
a u a i no his b ia, no ens ha pas d'admi a . QuanLinda Poll&
pe exemple, aballa el ema de la in zncia sob e la base de
més de
400
au obiog a ies i dia is pe sonals, les elucub acions
d A i¿2s se'n an a l'aigua.
Pe si A ies no os ep esen a iu he passa a un al e
dels pa es de la c ia u e a, Jacques Le Go , i al seu ex
Les
men ali és. Una his oi e ambigus que acaba amb aques ad e i-
men :
"Malg a ,
o
po se a causa, del seu ca cic e ague, la his s ia de
Zes men uZi a s és en camí d'es abzi -se en e2 camp de Za p obZemZ ica his
-
d ica.
Si
s
'e i a que sigui e2 ZZoc on ica -ho o , e2 pas ís de c ema,
Z
'ezcusa de Za pe esa epis emoZdgica, si
Zi
donem els seus M' ils
i
els seus
m8 odes..
.I1.
Aixb s'esc i ia l'any 1974, pe 6 cal éme que els
desi jos de Le Go no s'han eali za , pe qué el 1981 publica
a la se a Naissance du Pu ga oi e, llib e que ha ebu ga o
ades de o es bandes i de o s colo s.
I
el que és més. Si aneu a un al e dels p oduc es apo
loge ics de l'escola, un dels més ecen s, el del subno malHe _
é Cou au-Béga ie anomena Le phenomhe Nou elle His oi e, po-
d eu eu e que el 1983 les coses segueixen enca a amb la ma e2
xa "ambigüi a ", pe usa el e me del p opi
Le
Go , ja que
se
'
ns diu
:
"No hi ha un domini p ecis de Za his oi e des men ali és
I..
.
Cald ia ci a dins de Z'his oi e des men ali e's Za majo pa dels eballs
zass si ica s
a Za his d ia social
.
L'in e s
ambé
és e i a "
O
sigui
que, pe di -ho cu , l'his oi e des men ali gs és igual a la
his b ia social -que suposo que es deu en end e, al seu o n,
d'aquella mane a que diu que o all6 que no és his a ia pol?
ica, ni econbmica, ni cul u a1,és his b ia social.
I
he ana inalmen als ex os, més p og amz ics de
Mi
chel Vo elle
-al
qual admi o mol més quan esc iu his b ia que
quan esc iu sob e his b ia- pe
a
oba -hi la ma eixa inde i-
nici6 de mS odes, la ma eixa imp ecissió de con ingu s, quan
ens diu que la de les men ali és
és
una his a ia que ha passa
del
"ni e22 de Za cuZ u a o de2 pensamen cla a una his b ia de les ac i
u s, dels compo amen s
i
de Zes ep esen acions
coZ.Zec i esinconseien s."
I
acaba amb la lle ania de i ual
:
Es ben bé e2 que s 'insc iu dins
de Za moda dels nous cen es d'in e és: el nen, Za ma e, Za amizia, Z'amo
i
Za semaZi a ..
.
Za mo ".
Que ja eieu com s 'assembla a la dlA iSs
que abans us ci a a, o a la que esc i ia Chaunu
el
1974:
"La
i
da,
Z
'amo , la mo , les pa aules
i
eZs ges os, o 2 'essencial d 'una ci g
li zacid".
O
sigui que semp e es em dins de la ma eixa mena de li
e a u a.
Men e an l'escola ha dona uns poquissims eballs
se iosos -com el de Vo elle sob e Pie a ba oca i desc is ia-
ni zacib- i
una
g an abund2ncia o d'assaigs apo osos
a
la AsiSs
o de monog a ies pun uallssimes sob e esde enimen s menu s. En
suma, la mena de llib es que es poden esc iu e sense necessi a
de eballa gai e, en & e la plana. El que passa 6s que
aques a mena de li e a u a ha acaba cansan el pe sonal - o a
dels sec a is de l'anomenada "nou elle his oi e", que s'ho em-
passen o - i ja comencem a oba des dels ad e imen s que
Social his o y ha e en l'edi o ial commemo a iu dels seus
deu
anys -en el que slassenyala que, de no ha e es a el e que
llescola de les Annales enla un p es igi simbblic, que no es
co esponia amb el coneixemen eal que se n enia, no hau ia
ingu la his oi e des men ali es una ebuda an ac l ica- a
l'a ac on al de l'i alid Fu io Diaz, Bas a con ques e s o ie*
-i 6s llas ima que nosal es no inguem aques a di e enciacid
de mo s que poden e els anglesos i els i alians en e his b-
ia i "s o ia", en el sen i de na acid. Fu io Duaz p o es a
con a aques a mena de li e a u a i ens diu: "La ba eja d e e
men s i o bgics -en ei! sen i d e udi s(J.
F)-
i d'abs mses bang
li a s in eqp e a i es que p ac ica Le Go a "E naixemen de2 Pu ga o iN
els ha dona e cop de g c cia".
Jo canclou ia que hi ha un camp d'es udis que co espon
al que s'anomena his b ia social -amb escassa o una, en
la^
a opinid-, a l'an opologia his b ica, a lles udi de la cul u-
a popula de la his b ia de les idees. e c. Aques e eny no
solamen 6s pe ec amen legl im, sin6 de cul iu absolu amen
necessa i. En aques e eny hi ha gen que eballen excelen
men i que poden Bsse p esos com a models. Alguns a F anga,
no gai es, i la majo ia o a i sense cap mena de inculacid a
la li d gia de la "nou elle his oi e", que ja comenga a e
u de cosa que no n'es d gai e de "nou elle". Es po eballa
com Thompson, com els Yeo, com Vo elle, com Angus McLa en, e c.
-hi ha noms a g apa s pe a ci a - o es po e li e a u a,=
la li e a u a, com els A i&, els Le Roy-Ladu ie i companyia.
T eballa en aques e eny, de ini b6 els p oblemes
i els ms odes, seguin els models del eball ben e : enho a
bona! Pe b, pe a o , deixem-nos es a de la "his oi e des mec
*
a
L1esp esso,
13
de
gene
del
1985, pp.64-75 (ag aeixo
a
l'amic E nes Lluch
ha e -me
e
,coneixe aques ex )
.
3
5

ali és" que no de ineix ni un e eny de p oblemes -no es po
di que sigui un sec o conc e dins d'aques camp- ni una me o
dología p Bpia -no en é-, sinó que és simplemen , com diu Fb io
Diaz, una ba eja d'unes go e es d'e udició
i
una mun anya de
li e a u a.
Em
emo p ou que la sola cosa que ealmen e ela
l'en usiasme dels de les "men ali és" a anca -se a la se a
cg
a
i
c ida -se l'un a l'al e pe e c eu e que all6 és el món
és la igno ancia que bona pa dels his o iado s ancesos d'a
ui enen del que s'es a en a d'al es bandes. Pe a o . no
els imi em. Si olem juga a e de sa sl-li s d'una cul u a
i?
pe ial, al menys no anem a ia -ne una que, pel que a a les
cisncies socials, es a en plena decadsncia.
In e encid de
R.
Ga cía Cá cel:
La e dad es que como comen 6bamos aho a, aqui, en la
mesa, me
10
ha pues o muy di ícil
J.
Fon ana.
Yo no oy a de ende de mane a adical la his o ia de
las men alidades. Me emo que oy a decepciona a algunos po -
que ealmen e no oy a juga ese papel de abogado de enso de
la his o ia de las men alidades que pa ece que e aelque se me
bla asignado
.
En p incipio,
10
p ime 0 que hay que asumi es que
la
hi?
o ia de las men alidadesnoes an nue a como pa ece.
El
p opio
Vo elle en un lib o ecien emen e publicado en cas ellano, una
colecci6n de a lculos baio el i ulo de "IdeologTas
y
men ali-
dades" a i ma que ya ma xis as como Le eb e en
"La
g an peu "
o iejos conse ado es como Huizinga, habían hecho a su mane a
his o ia de las men alidades, aunque la ealidad, cie amen e,
es que el "boom" de la his o ia de las men alidades no a anca
has a
10s
años
60
y sob e odo
10s
años
70.
Pienso, po o a pa e, que como ambién
J.
Fon ana ha
econocido, no s610 son his o iado es de las men alidades P-A iss,
Le Roy-Ladu ie o Le Go , sob e
10s
que Fon ana se ha despachado
con odo me ecimien o, con oda jus icia. Pienso que hay his o-
iado es de las men alidades muy espe ables, incluso algunos
anceses como Mand ou; como pueda se el iejo lib o de Baj in
sob e Rabelais, que a
ml
me pa ece un lib o p ecioso, como pue-
da se con oda la complejidad o odas las discusiones que su
igu a susci a -y espe o que el compañe o medie alis a
J.M3
Sal
ach nos hable de 51- de Duby.
Hay asimismo his o iado es de las men alidades en Es-
paña: Lqué mejo his o iado aue
J.
Ca o Ba oja en su lib o
Las b ujas y su mundo?,donde es ablece odo un modelo de cóm0
asumi el es udio de la his o ia de las men alidades en es e
g
ma an complejo de la b uje ía.
Des acan ambién his o iado es anglosajones comoMuchen+
bled, his o iado es i alianos como C. Ginzbu g. El mismo concep
o de "economla mo al de la mul i ud" di undido po Thompson
Lno im~lica la asunción de la anscendencia de las men alida-
des?. Pienso aue la ndmina es mucho mds amplia y po supues o
espe able que 10 que signi ica, e iden emen e, el ya alleci-
do A iss.
El concep o de men alidad o de men alidades es cie a-
men e un an o comnlejo y hoy oda ía, pese a odos 10s es ue
zos de de inición que lle a a cabo Vo elle en el lib o ci ado,
oda ía, insis o, no es 5 su icien emen e aco ado.
En p incipio, las men alidades pod ían de ini se a la
mane a de Vo elle como el conjun 0 de isiones del mundo; una
de inición un an o gené ica que inse a las men alidades enel
amplio espec o de las supe es uc u as ideológicas. El p oble
mal a mi juicio, su ge con las adje i aciones que en 10s Úl i-
mos años se le ienen poniendo a esas isiones delmundo. Dos a:
je i os, conc e amen e, son pa icula men e c i icables. Uno
es el de ep esen aciones,
isiones o ac i udes colec i as y
el segundo adje i o: ep esen aciones o compo amien os o ac L
udes inconscien es.¿Po qué es a c í ica?. P ime o, en 10 que
se e ie e al adje i o colec i as, po la p opia ambicibn, la
excesi a ambición 'del obje o aba cable. Ya no (se a a de anal&
za compo amien os indi iduales o conduc as especí icas, ma gL
nales como hab a hecho con la b uje ía
J.
Ca o Ba oja, sino ng
da menos que se p e ende,pomposamen e, me e bajo la somb a del
pa aguas de las men alidades a oda una comunidad. a oda una
colec i idad sin ninguna di e enciación social, sin ninguna
ma ización, igno ando, po supues o, ealidades incues ionables
como la ealidad de las clases sociales.
Po o a pa e, en
10
que se e ie e al adje i o incons
cien es pienso que la supues a inconsciencia que se ei indica,
que pa ece ei indica se, condena a la his o ia -y,es o me pa e
ce inadmisible- a un ex año a alismo en el que la olun ad del
honb e y sob e odo su azdn pa ecen as ixidas po el impe a i-
o ca eg6 ico de unas supues as ue zas i acionales; de hecho
con ie en a la his o ia en una nue a me a ísica, eso sí con g
cabula io nue o, con ocabula io an id ioso como "imagina i0
o inconscien e colec i o", "ine cia de las es uc u as men ales"
Vocabula io que el bueno de Vo elle se es ue za po acla a
a
10
la go de 10s di e en es a ículos del lib o al que me he e e i
do hace un momen o, y que me emo que el lec o se queda en la
misma si uacidn de inopia, de oscu idad en que es aba an es de
lee el lib o.
Pe o ¿po qué es e "boom" de la his o ia de las men ali
dades?.
A
mi
10
que me p eocupa,
la
que me in e esa de es e
e
nómeno es el explica o jus i ica po qué es e éxi o ex ao dL
na io, qué cie amen e, nos gus e o no nos gus e, la his o ia
de las men alidades es 3 eniendo un me cado consumido no able.
Yo di ía que es una mues a, an e odo y sob e odo,de
la cul u a de c isis que nos in ade. Pienso que si ha su gido,
si
es &
su giendo como se as lib os sob e las men alidades es el
u o, en de ini i a, del ago amien o de las explicaciones co-
yun u alis as de la his o ia social. que an o se han hecho en
las décadas an e io es; es a his o ia coyun u alis a que ya
Ti~o p-
son c i icaba cuando hablaba de "la isión espamódica" de las
c isis. Se ha usado y se ha abusado, y yo di la que se es a pa
gando de algíin modo el cos e de ese uso y de ese abuso, de un
sociologisme
que como di ia Goldmann, ha sido " ulga y pe ezo
so" a la ho a de habla , sob e odo de explica la his o ia de
la cul u a. No me hace al a ci a 10s pan le os de
A.
Hause so
b e la his o ia social del a e y an as y an as ob as que ado
lecen de
10s
mismos de ec os. Se ha hecho ma xismo de una mane a
absolu amen e bu da, o pe, con una mise ia ed ica lamen able,
la
mise ia ed ica ma cada po 10s ca ecismos que dige imos con
uición 10s es udian es uni e si a ios de 10s años
60,
po ci-
a les un ejemplo exp esi o el céleb e
ca ecisme
de
M.
Ha necke .
Es e ago amien o, oda es a cons a ación de la insa is-
acción de esul ados de es as lineas de in es igación de déca-
das an e io es ha aene ado un cie o e o no a la his o ia. a
la an denos ada his o ia "e énemen ielle". Hoy no se a e en a
ei indica la 10s his o iado es anceses, pe o de algíin modo
se
dis aza es a his o ia "e 6nemen ielle" con 10 que hoy se llama
his o ia co idiana. que iene mucho de la ieja his o ia anecdc
ica, insis o, an c i icada hace unos años.
Y
sob e odo loque
me pa ece mds g a e, es que, en de ini i a, se es d llegando al
abandono de la azón pu a como ins umen o ope a i o del his o-
iado . De algíin modo pienso que la his o ia de las men alidades
y su "boom" se inse a en es a especie de abandono de la az6n,
de con ianza en la azón como ins umen o
explica i a
de la
hi2
o ia.
A
pesa de es o, a pesa de es as c i icas yo no c eo
que la his o ia de las men alidades sea una moda coyun u al p o
duc o de l olos dile an es o de his o iado es mo bosos, ep i
midos o insa is echos in en ando acla a la compleja casuis ica
de la alcoba de 10s ma imonios anceses del siglo XVI o
XVII.
Pienso que el e o, ese e o de la his o ia o al que
muchas eces se ha con e ido en ópico de an epe ido, sigue
es ando ahi. igen e,
sigue cons i uyendo el obje i oal que debe
ia aspi a a llega el his o iado
y
en es e sen ido la his g
ia o al exige el que el his o iado se aden e en e i o ios,
en dmbi os emd icos i genes.
CQuién hace unos años se in e esaba po la cul u a ma e
ial?: alimen aciÓn, i ienda, es ido, que hoy es algo absolu a
men e asumido como emas de eno me in e és cien i ico po 10s
his o iado es ac uales. ¿Po qué enuncia a pene a en la in-
imidad del suje o agen e de la his o ia?
P.
Vila , an alé gico o mds si cabe, incluso, que
J.Fon_
ana, asume una doble concepción de cul u a: ex e na al indi k
duo, po una pa e, que 61 llama-siguiendo a Mal aux-el conjun-
o de las ob as que ienen en comíin el ca 6c e de escapa de
log os que hay que a ibui a la his o ia de las men alidades
hab ia que pone en p ime luga el es ue zo que se ha hecho
po
apo a nue as uen es al conocimien o his 6 ico. Aquí nos en-
con amos con que las his o ia de las men alidades econocia de
en ada la di icul ad de las uen es, la enc ucijada en que se
hallaba el his o iado pa a encon a uen es. Po ellolla "h2
oi e su aces" se ha is o obligada a ealiza un es uezo
de apo acidn documen al, de una se ie de documen os delpasado,
de es os del pasado aue no pa ecia pudiesen se i pa a el hi?
o iado
y
que aho a han sido e alo izados
y
pues os al se L
cio de una me jo comp ensidn del pasado.
Lo mismo pod lamos deci con el es ue zo po amplia el
espec o de la ealidad, es deci , denocon en a se con unos de
e minados emas, sino de in oduci unos emas que a
mi
me pa
ecen i ales
y
que cuando se dicen asi en ba ibu illo
y
en
e
ahila pueden pa ece un b&le-m&le, un cdc el indiges o. Pe o
yo di la que son muchos
10s
emas anscenden ales aue han sido
aldos a colaci6n po la his o ia de las men alidades, que ha
bla de La mue e, de la ida (cuando se habla de es a egias
IM_
imoniales o de concepciones, ilegi imas), de la eligi6n (se
es 6 a a o o en con a
de
posiciones eligiosas, en cualquie
caso la eligidn p esidiendo ambién la ida de 10s
hom b es)^
del sexo (que ambien p eside la ida de 10s homb es o po
10
menos uno aspi a a que la p esida, a ene una pa icipaci6n en
ello), es deci , quesoncosas e iden emen e que o man pa e de
la ealidad co idiana, del es a o mds p o undo de la acci6n del
se humano
.
Rica do se ha e e ido hace un momen o a la ealidad~
e ial, a las cosas de elemen al supe i encia que ambisn o -
mán pa e de es a i encia co idiana que la his o ia de las men
alidades se es ue za po ecoge y se es ue za po explica .
Hay o os p oblemas que se plan ean ambien con la his-
o ia de las men alidades
y
que me pa ecen p oblemas undamen-
ales pa a cualquie his o iado , po ejemp10,la dialéc ica que
a de
10s
es amen os de Michel Vo elle al analisis del Ma ln
Gue e de Na alie Da is. LC6mo se a icula esa dialgc ica?
Es

un ema undamen al de cuya espues a dependen muchas ias de
a ance de las his o ia.
O o ema bdsico: la a iculación de 10s ni eles. Se
ha
hecho e e encia, en in e enciones an e io es, a la au onomla
de 10 men al pe o ~cómo se a icula 10 men al con 10s o os ni
eles de la ealidad?.Es e es un ema capi al: yo di ia es un0
de 10s emas con que un his o iado iene que en en a se.
O o ema impo an e, el ema de la la ga du aci6n o la
up u a e oluciona ia: la ga du ación o up u as que ma can un
cambio adical de las men alidades en poc0 iempo.
O o ema: his o ia inmó il o, po el con a io, hechos
plenamen e his ó icos que se pueden echa y da a en cada mo-
men o.
O o ema, solamen e señala dos pa a no con inua : una
his o ia que es indi idual o colec i a, el ema del indi iduo
y de la colec i idad en que se insc ibe, de las mu uas in luen
cias en e es os dos polos.
O bien, es os o os dos polos: una his o ia uni e sali
zado a o una his o ia di e encial. Como dice Le Roy Ladu iela
quien se alude epe idamen e y que ha pues o en ci culación el
é mino, ¿es p ecisa una his oi e in e classe que en a iza 10s
elemen os que son pa imoni0 de odas las clases?.¿O po el con
a io hemos de hace una his o ia di e encial en la cua1 10s
g upos ienen una ayec o ia, una cul u a, una ideologia,unas
men alidades que les son p opias y que son i educ ibles a las
de o os g upos?
En de ini i a, y pa a conclui , yo c eo que la his o ia
de las men alidades ha enido muchos alo es y que an o po la
p oducción que ya ha b indado como po el plan eamien o de una
se ie de documen os y de uen es que has a aho a no se hab4an
empleado,ya se ha ganado, de alguna o ma, un pues o indiscu i-
ble den o de la his o iog a ia ac ual.
In e enció de Josep
M.
Sal ach:
Desp és de les es exposicions que m'han p ecedi (Jo-
sep Fon ana, Rica do Ga cia Cd cel
i
Ca los Ma ínez Shaw)
i
de
la p esen aci6 de la p oblems ica e a pe Lluis Rou a, les ci
cums Zncies be la me a in e enció és an di ícils. QuG puc di
que no hagi es a
mes
o menys expla~a pels p eceden s? Deixa é
de banda, doncs, les no es d'una in e enció que
nz,
id
nina ni na
4
di e en pe a aga a el il del discu s an e udi amen p epa-
a pe Josep Fon ana amb el que coincideixo en mol es coses,
pe d del que disc epo en la o ma
i,
en pa , en el con ingu .
Em
sembla massa aci1
i
po se poc co ec e, des d'un pun de
is a me odolbgic, aga a ci es, o aciones
i
pa sg a
s
&s
o menys
lla gs
i
de li e a u a d'his o iado s de les men ali a s
i
ex-
eu e'
1s
del seu discu s, del seu con ex e, pe a e -ne la c l
i
ica o, millo di , la be a. Aques mB ode "del comen a i de
ex "
que de ia comenqa en les uni e si a s escolS iques medie als
i
que ha a iba ins els nos es dies, es pod ia aplica a o s
o gai ebé o s els his o iado s -Ma x no se ia una excepció-amb
simila s esul a s jocosos.
El
que em penso que es plan eja pe C,ds
una qües ió més de ons
i
que jo esumi ia en la descon iansa mani
-
es a d'un sec o de la his o iog a ia ma xis a de Ca alunya
i,
en gene al de o Espanya, en e s el que es conside a una moda
o una i oli a dels his o iado s ancesos, an a en s a les
demandes del pGblic lec o
i
consumido . Deixan de banda el e
ce que la his a ia de les men ali a s ha amplia eno memen el
camp dels lec o s d'his a ia, almenys a F anqa, cosa que é la
se a impo snica, em penso que la polBmica que a ui ens aplega
aquí pa eix d'algun malen és, d'un dese i olupamen his o icq s-
ic en i mes di e en -s en e F anqa
i
Espanya
i
d'una ac i ud
de ensi a que po esde eni pe judicial pe al desen olupamen
de la his o iog a ia ca alana.
Pe malen es en enc la con usió en e his a ia de les
men ali a s
i
his o iado s de les men ali a s; és líci ineces
sa i
e , com ha e Fon ana, la c i ica dels his o iado s de
les men ali a s
i
dels seus eballs; puc coincidi amb ellen
la c i ica que a de Philippe A iSs
i,
sob e o , dlEmmanuel Le
Roy Ladu ie -penso en Mon aillou, illage ccci an de 1294
2
1324-,
pe a m'inquie o quan Fon ana i els seus deixebles no concedei-
xen al a cosa que indulgsncies a Ca lo Ginzbu g o a Michel
Vg
elle, un his o iado ma xis a al que aquí es conside a com una
mena d 'he e odox i que al seu país
és
epu a d 'o o20x i jacobí.
La c í ica en esa d'aques a mane a esde é indisc iminada
i, més o menys delibe adamen , posa en qües ió el p opi iló
his o iog z ic: les men ali a s com a a nbi de ece ca.
Aixa ens po a de e al ema dels desen olupamen s hi2
o iog z ics que, es mi i com es mi i, s'han p odui en i mes
di e en s a F an~a i a Espanya (Ca alunya inclosa, malg a la L
ca he sncia de Vicens i de Vila ). De o hom és p ou coneguda
la impo ancia dels es udis d'his a ia econ6mica desen olupa s
a F anca els da e s cinquan a anys - eco dem alguns noms: Bloch,
Lab ousse, Vila , Bois-, en ín ima connexió amb els es udis d'hiz
a ia social; en ce a mane a, is aques ecund pano ama, i
conside ada la mul iplicació d'es o bs -homes i dine s- que el
país eí eali za en ma s ia d'in es igacib, és zcil en end e
que els his o iado s ancesos hagin di e si ica els seus in-
e essos, passan mol s a l'es udi del e ce ni ell, la qual
cosa,
dlal a banda, demos a que els his o iado s ancesos de
les men ali a s s6n homes del seu emps,p eocupa s pe a116 que
ambé p eocupa els seus -i nos es- con empo anis: els p oble-
mes de psicologia indi idual i col.lec i a que ajuden a expli-
ca ambé els enBnens de massa. P oblemes impo an s can la des
c is iani zació, la mo de Déu, la desapa ició de la con essió,
la po nuclea , l'ac i ud da an la mo , e c... són en ce a
mane a desa Pamen s d'a ui als que els p o essionals de la hi2
a ia donen la espos a que els pe oca com a als, en mi a
d'in ~s iga -ne les a els en el passa . Es cla , que algG pen
sa g que aques es són p eocupacions d'una socie a occiden al
ins al-lada, malg a l1a u , en el consum
i
el benes a , pe 6
cal insis i en la idea de la di e is a del pano ama his o io
g a ic ancés on al cos a d'his o iado s de la es a, com el
medie alis a
N.
Coule , s'hi oben his o iado s de la am, com
l'a icanis a Jean Su e -Canale. Aix6 no obs an , el quecal ei
indica a a és la lici ud dels es udis d1his 8 ia de les men a
li a s, con empla s amb ce escep icisme
en
els nos es medis
uni e si a is. Aqul enca a és o a la adició his o iog z ica
academicis a, el neoposi i isme i la his a ia dels acon eixmen s
con a la que cal comba e, ap a undin en l'es udi dels p ime s
ni ells l'economia i la socie a . El com:>a , doncs, con a una
his b ia alienan ,mis i icado a, discu s del pode i de les 51L
es, en p o i d'una his b ia dels homes i de les dones que s'a-
g upen i llui en pe a millo a -se a si ma eixos, passa en p i-
me lloc pe a es udia l'es uc u a -la p oducció, les elacions
de p oducci6-. Pe a, en aques comba , l'es udi de la supe es-
uc u a no 6s supe lu ni ep esen a una pS dua d1es o qos,6s
li e almen necessa i, si es ol, com diu Fon ana, anali za el
passa pe a p ojec a el u u .
I
aix6
em
po a a conside a 1 'ac i ud de ensi a i a ol es
o ensi a, que
un
sec o de la his o iog a ia ma xis a adop a en on
de la his o ia de lesmen ali a s. Cen ada la his o iog a ia ma xis a
du an
mol de emps
en
l'es udi dels p ime s ni ells, ha ia a iba
en
ce a mane a a pa imniali za -10s deixan als his o iado s acg
dsmics la his o ia poli ica, la biog a ia, les ins i ucions i la
his o ia de lacul u a, espais en ce a mane a conside a s com a
ma -
ginals
en
la dinhica his b ica. Di siqlm , al cen a l'es o ~
en
el que es conside a a el p incipal es p e enia el que es e£ u a a sec$
da i, i es eia be a -si &s no una mica- de
qui
s' hi dedica a. Ac uan
així, els his o iado s que 116s o menys es eme en al ma e ialisme hi2
6 ic
com
a & ode d'an3lisi, son conseqüen s
amb
elpos ula de si ua
l'economia, les classes socials i les elacions de p oduccid en el
cen e de la in e p e ació his b ica. pe 6 co en el isc, con a el
que deia a
Mam,
del educcionisme i l'economicisme al emps que deixen
al
descobe
una
amplia pa cel.la de emes hisa ics en la
que
els his o ia-
do s de o macid ma xis a, a en s a les no es apo acions de
l'an opologia social i de la
si colo sia.
hi enen mol a di
sob e o si olen assoli l'ideal d'his o ia o al p oposa de
Pie e Vila . Es aix4 que cal aa ai a Michel Vo elle la alen-
ia d'ha e passa De la ca e au g énie , és a di , d'ha e de-
mos a que l'his o iado ma xis a amb6 po e his a iade les
men ali a s, i, a més, amb millo s esul a s que d'al es pe -
que, o ma en el igo de l'analisi i en els ms odes quan i a-
ius, es a capaci a pe
a
cala m6s a ons en les i sncies de
les masses.
I ja que pa lo de Vo elle em sembla que -seguin el m&-
ode de Fon ana que he c i ica , i caien en el ma eix e o -
puc aga a una de inició d1his 6 ia de les men ali a s ex e a
del seu llib e Idéoloqies e men ali és que c ec que se i 2
pe
a
e la de ensa d'aques on his o iog S ic. Es aquella
que diu que
"la his B ia de les men uZi u s e's Z es udi de Zes medi acions
i
de la elació diaZDc ica en e Zes condicions obje i es de Za ida dels
ho
mes
i
la mane a en quD la con en
i
ins
i
o la iuen".
Insis eixo en la
idea de les i sncies i indico que aques a de inició em complau
mol més que la de de ini la his a ia de les men ali a s com
la his b ia de les isions del món, we eue
en
la de inició de Vg
elle hi ha cla amen e lexada la idea dels nexes o elacions
en e la base i la supe es uc u a, i dons, la idea de la his a
ia com una globali a .
El e me men ali a s, segu amen poc adequa , eme a
un conjun d'elemen s d'in es igacib de cai e supe es uc u al
que a egades amb6 han es a de ini s com els compo amen s,
les exp essions -els i us, la li b gia-
i
els silencis que do-
nen es imoni de les concepcions del món i de les sensibili a s
col.lec i es. Els homes en cada e apa his a ica eaccionen da-
an del món, l'in e w e en,
l'acce~ en o el ebu gen, i ins i
o el somien, i o aixó ho an
en
elació
amb
les condicions de ida
ng
e ial
en
qu& es
oben
i
ambé
en
elació amb unes es uc u es men-
als: adicib, educació, psicologia col.lec i a, e c. S6n aquez
es ac i uds, eaccions i isions del món el aue cons i ueixen
el camws de eball de l'his o iado de les men ali a s.
No s'han, pe a, d'ob ia els p oblemes d'iden i a que
aques a di nensi6 del eball his 6 ic plan eja, p oblemes dels
que no semp e c ec eni espos a com, pe exemple, les di e S2
cies en e "cul u a", "men ali a ", "ideologia" i "imagina i",
e mes an emp a s pels his o iado s de les men ali a s; di e-
Sncies en e "cul u a popula " i 'cul u a dlSli e"; 6s i po -
se abbs del e me "col.lec iu" -men ali a s col.lec i es, psi-
cologies col.lec i es, sensibili a s col.lec i es- pel e que,
com assenyala Ca 10 Ginzbu g a I1 o maggio e i e mi, 6s un =
me que 6 conno acions in e classis es i po po a a l'his o-

iado a e ex apolacions indequdes. També hi han p oblemes
concep uals que eme en a la iden i a ma eixa dc la his a iade
les men ali a s, obligada a con iu e i a manlle a ins umen s
d'anzlisi a l'an opologia, la psicologia i ins al psicoansli-
si. Resol s aques s p oblemes d'iden i a , que han es a i són
enca a objec e de deba en e els his o iado s de les men ali-
a s, ens hau iem de plan eja el lloc que aques on his o-
iog z ic ha d'ocupa en la sln esi his a ica, ull di en la
consecucid de la his b ia o al de quP an pa lem. En e -ho,
ambg ens hau iem de qües iona sob e les elacions en e les
men ali a s i les a iculacions socioecon6miques.
Jo old ia an icipa -me a alsuna ~ equn a pa lan en
conc e de les elacions en e cul u a i men ali a s,en el sen-
i de que si un Smbi ecob eix l'al e o no. T adicionalmen ,
pe cul u a s'en enia l'es udi de les mani es acions cul u-
als de les hli es, pe 6 a ui, amb les apo acions de l'an opg
logia cul u al, el concep e s'han amplia ins a comp end e el
que en pod iem di el sis ema de elacions de cai e ma e ial=
sus ecnologia i el sis ema de elacions de cai e men al e sus
-
men ali a s. Es en aques segon aspec e de la cul u a on in e é
l'his o iado de les men ali a s. Es cla que la noció de cul u a
con inua essen mol Sm~lia. i o qa allunyada de la cul u a li-
e a ia adicional,
pe qus, pe a l'his o iado de les men ali-
a s, la cul u a se ia el conjun d'ac i uds, c eences i models
de compo amen de les di e en s classes socials. De inidad'aq es
a mane a la cul u a cob i ia una bona pa del camp de eball
de l'his o iado de les men ali a s, pe a no l'esgo a ia del o :
d'una banda cald ia dis ingi en e cul u a popula i cul u a
d'eli e, i de l'al a en e cul u a i "men ali a s" en sen i es
ic e -di e en del concep e gene al d'his b ia de les men ali-
a s-. Inspi an -me en Ca lo Ginzbu g di ia que la his a iade
la
cul u a és o qa assimilable
a
la his b ia de les idees, en el
sen i de que s'en oca cap a es udia els compo amen s acionals
de les isions del món, men e que la his a ia de les "men ali-
a s" - epe eixo, en sen i es ic e- equi ald ia a la his a ia
de l'inconscien , dels elemen s que Ginzbu q anomena obscu s i
ine mes. En esum, ind iem que els his o iado s de les men al&
a s s'in e essen alho a pe a116 que explica els compo amen s
acionals dels homes i a116, mol més di icilmen ap ehensible
o cons a able pe llhis o iado , que SS el subconscien , pe que
sens dub e uns i al es elemen s con ibueixen a con igu a les
isions de$s món, les i sncies, dels indi idus i dels col.lec-
ius.
Dsiem abans que el e me col.lec iu e e ocacions in eg
classis es. Es aaul on cal p ecisa aue qene almen els his o-
iado s de les men ali a s dis ingeixen en e cul u a popula i
cul u a d181i e, i es qües ionen sob e les elacions exis en s
en e una i al a: si són elacions de subo dinaci6, de mú ua
exclusió o d'in lusncia ecep oca.
A
ningií se li escapa, em pec
so, la impo ancia d'aques a p oblema ica i el pa al.lelismeque
p esen a amb llanalisi econbmica de les con adiccions socials.
Des d'aques pun de is a es po di que la his b ia de les-
ali a s es 3 en si uació d'apo a elemen s d'anzlisi comple-
men a is que ajuda an a millo comp end e les con adiccions so
cials i la dinamica de les socie a s.
Es cla ,
que, com ha di Rica do Ga cíaCá cel, l'his o-
iado de les men ali a s ha de se mol p uden en la me odolo
gia emp ada, pe 6 més en113 d'un bon consell m'ag ada ia eu -hi
en les se es pa aules una conc eció més s an en el sen i de si
la his b ia-de les men ali a s p ecisa o no d'una me odolosia
especi ica, di e en d'al es camps his o ioq a ics, si aques a
me odologia es Z elabo ada o és en cu s d'elabo ació, si hi han
eballs me odolbgicamen modi2lics, e c. En aques sen i po -
se és impo an de ema ca la p oximi a en e his Q ia de les
men ali a s i an opologia cul u al, i les di e sncies que les
sepa a en-la his b ia posa l'accen en l'e olució-, ema sob eel
que ecen men ha pa la Michel Vo elle a 1'Ins i u F ances.
En
i, compa eixo aixl ma eix la idea exp essada pe Ca -
10s Ma inez Shaw de que les ideologies, la his b ia de lesidees
i la his b ia dels sis emes de alo s ambé són ob jec e de l'a en-
ció de l'his o iado de les men ali a s, si bé, quan dic aixb,in_
media amen m'assal a el emo de que si so a l'epig a his b ia
de les men ali a s no hi iquem masses coses, pe que, de e ,
hi es em col.locan o el e ce ni ell, a116 que Vila en diu
la massa dels pensamen s i de les c eences, i sospi o que la
qües i6 de la his a ia de les men ali a s no és an una qües ió
de emes com de l'ac i ud i el pun de is a de l'his o iado
da an aques s emes. Pe di -ho amb un exemple: el ema de la
mo és es udia des dlangles i p opasi s ben di e en s pe l'hi?
o iado de lla , el de la li e a u a i el de les men ali a s.
Pe a conclou e la me a in e enci6 esmen a é alguns e
mes que ac ualmen eballen his o iado s medie alis es i mode
nis es des de la pe spec i a de la his a ia de les men ali a s
com pode se la mo , la es a, la sexuali a , la missa, la con
essi6, la o u a, la mema ia, la ma ginali a , e c., i di é
que, d'en e la plSiade d'ob es d'his o iado s de les men ali-
a s, cal des aca els eballs de Michel Vo elle sob e la es-
a i la mo a P o enqa i sob e la men ali a e olucion2 ia,la
esi de Jacques Chi oleau La comp abili é de l'au-de-12 sob e
es amen s a inyonesos de la i de 1'Eda Mi jana, els es udis
de M. Th. Lo cin sob e la mo a Lyon els segles XIV i XVi,dluna
mane a mol especial, I1 o maggio e i e mi. de Ca lo Ginzbu g,
un llib e que E el mP i d'humani za la his a ia, és a di , de
despe a el gus pe les i encies de l'home conc e , un moli-
ne de F iuli que és ambé un pun de mi a i una men ali a des
de la que ell, Menocchio. llhis o iado Ginzbu g i nosa1 es.p
dem con empla el m6n del segle XVI i, de passada, con empla -
nos a nosal es ma eixos.
BIBLIOGRAFIA
CITADA
)
A i&s,Ph."L'His oi e des men ali és" a J.Le Go .ed,Nou elle
His oi e.Pa s,CELP,1978,pags.402-423.
--
-LIHomme de an la mo .Pa is,Le Seui1,1975.
Baj in,M. La cul u a popula en la Edad Media
y
el Renacimien o
Ba celona,Ba al eds.,1974
Ca o Ba oja J. Las b ujas
y
su mundo,Mad id,Alianza Edi o ial,
1982,
(6-d.
)
.
Cou au-B6ga ie,H. Le phenomene Nou elle His oi e,Pa ís,Economi-
ca,1983,pp.153-159.
1
Chaunu,
P.
His o e science
socials,Pa is,Sedes,1974,pp.
I
77.
-
-
-
-
La mo
2
Pa is, Pa is,Faya d,l978.
:
Da is ,N. El e o no de Ma in
Gue e,Ba celona,Muchnik,
1983.
Duby ,G. La muje ,el caballe o y el cu a,Mad id,Tau us,
1983.
Glnzbu g ,C. El queso y 10s
gusanos,Ba celona,Muchnik,1982
:a
2%
ed.
Goldmann,
L..
Le Dieu cache,Pa ís,l955 (hay ed.cas ellana
en ed.Península)
Hause ,A. His o ia socia1,li e a u a y el a e,Mad id,
Labo ,1980,6?ed.
Huizinga El o oño de la Edad Media,Mad id,Re is a de
Occiden e,l967,7led.
Le eb e ,G. La g ande peu ,Pa ís,A mand Colin,1970.
Le Go ,J. Les men ali és.Un his oi e ambigüe,. a Le Go
i P.No a,eds. Fai e de l'his oi e,Pa ís,Galli-
ma d, 1974,111 ,pp. 76-94.
----
Naissance du
Pu ga oi e,Pa is,Gallima d,l981.
/<
Le Roy Ladu ie,E. Mon aillou, illage occi an de 1294 a 1324.
Pa ís,Gallima d,l975.
----
Le ca na al des
Romans,Pa ís,Gallima d,1978
/
Mand ou ,R. De la cul u e populai e ¿lux
XVII~
e
XVIII~
si~cles,Pa is,Slock,1964-75.
Muchembled Cul u e populai e e cul u' e des eli es dans
la F ance mode ne (XV-XVII si6cles),essai,
Pa ís,Flamma ion,l978
Pollock ,L. Fo ga en child en pa en chuld ela ions om
1500 o 1900,Camb idge Uni e si y P ess, 1983.
Vila , P. "P océs his b ic i cul u a ca alanaW,a Vila ,P.
Re lexions c i iques sob e la cul u a ca alana,
Ba celona,Gene ali a de Ca alunya,1982,pp.951.
Vo elle,M. Ideologías y
men alidades,Ba celona,A ie1,1985.
-
-
-
-
La men ali é
é olu ionnai e,Pa is,Edi ions
Sociales,l985.