DE
LA
SINTAXI
DE
LA
CONJUNCIO
A LA SINTAXI DEL VERB*
Pe e
J. Que glas
i
Nicolau
Des que, ja a bas an de emps, aig comenca a p eocupa -me pe
qües ions elacionades amb la sin axi, m'he ana adonan de l'exis ncia
de ce s co en s his a ics dins el ma c de la sin axi lla ina, en pa icula ,
i de la g ama ica, en gene al, que an palesa l'exis ncia d'una di e si a
de c i e is que es an suplan an els uns als al es en el ac amen dels
p oblemes sin ac ics.
La comunicació que os ull o e i o segui , enca a que é, és cla , un
onamen
gene a i o- ans o macional,
é ambé, pe al a pa , 'cosa a
eu e amb la his a ia de la sin axi lla ina. P e enc de ac a aquí d'una
e olució que s'ha p odui' dins la sin axi lla ina, que consis eix a passa
d'una e apa en qui? es pa la a de sin axi de les conjuncions a una al a en
que la pau a consis eix a pa la de la sin axi del e b, o passan pe una
e apa mi jance a en qu el denominado comú ha es a la sin axi de
l'o ació.
És un e p ou conegu que els g ama ics lla ins no pa la en mai
d'aques es dis incions an usuals en els manuals escola s de g amhica
en e o acions simples i o acions compos es, en e coo dinació i subo di-
nació, ni en e p oposicions p incipals
i
subo dinades; ni ampoc en e
subo dinades comple i es, ela i es i ad e bials, e c. En els seus ac a s,
i
si de cas i de mane a o ca min ada, aques es dis incions les obam so a
l'ep'g a de la conjunció; pe bé que en ce es ocasions es oben mes-
*
Aques a icle cons i ueix una e sió e isada de la comunicació que aig llegi a li ~ocie-
a Ca alana d'Es udis Clissics el dia
13
de maig de
3981.
cla s els concep es de conjunció i o ació, com, pe exemple, quan Cha i-
sius e e in -se a all6 que ell anomena conjuncions a iocina iuae, diu
que eben aques nom:
(1)
quod qua nque em p aeposi am a ione con i man in hunc modum
"luce , igi u dies es "'.
És de o a e idencia que igi u , pe si ma eixa, no con i ma ni des-
men es de es, sinó que és la p oposició que li a da e a la que ho a o
ho deixa de e . Pe an , com a mínim, es po pa la d'una ce a
acil.laci6 espec e a una concepció cla a de la po es as coniunc ionum.
Els g amh ics lla ins, quan pa len de la po es as coniunc ionum es li-
mi en a di que é cinc o sis species, pe a enume a oll segui la llis a de
les conjuncions que pe anyen a cada species. Aix6 passa, pe exemple, a
l'lns i u io a izlm de P obus on es ci en cinc species: copula iuae, di-
siunc iuae, exple iuae, causa¿is i a ionales2. Pos u a exac amen idsn i-
ca a la que obam a 1'A sg amma ica maio de Dona
i
a I'A sg amma-
ica mzno del ma eix au o 3, a 1'A s dels g amh ic Mhim Vic o í4, als
Exce p a d'Audax5 i ambé a 1'A s del g amh ic Aspe 6. Un poc di e en
is
l'A s de Dosi heus, ja que p oposa sis species en lloc de cinc: copula-
iuae, causa¿es, a iocina iuae, eple iuae, disiunc iuae i dubi andi7. Pe-
6 en cap d'ells no obam un mo de jus i icació.
Una doc ina un poc més ex ensa i en ce a mane a acompanyada de
jus i icació la obam a I'ob a de qua e g amh ics, po se els mis impo -
an s, Cha isi~s,~ Diomedes9, P iscihlo i als Ewplana ionum in a em Do-
na i
li&
a ibui' s a Se gi1'.
I
és, p ecisamen , en aques a da e a ob a
on obam una jus i icació o de inició del pe que de cada species:
(2)
copuLa iuae
dic ae sun eo, quod sensum coniungan .
di iunc iuae
dic ae sun non quod elocu ionem disiungan , sed quod
sensum;.
. .
elocu io amen coniungi u .
H.
KEIL.
G amma c~ b zn ,
I-VIII, Lips~ae, 1857-1870 (KGL).
I,
p. 225.
'
KGL IV,
PP.
143-144.
3
KGL IV, pp. 388-389 i 364.
*
KGL IV, p. 203.
5
KGL VII, pp. 349-350.
KGL
SuppLemen um,
p. 57.
7
KGL VII, pp. 417-418.
KGL
1,
PP. 225-226.
9
KGL
I,
pp. 415-416.
'0
KGL 111. pp. 93-105.
KGL IV, p. 560.
exple iuae
dicun u coniunc iones quae sensu n explen ..
.
causah e a ionales
nul um in e es . p i no sci e debe nus aliud esse
causa n, aliud esse a ionem. causa es quae cogi ad aliquid acien-
du n, a io qua u i nu in aciendo: u pu a si dicas 'occido ho nine n
e ollo he edi a e n' causa es . a io es qua quis u i u in aciendo:
quomodo eu n debeo occide e? eneno, e o, pe nediam noc em,
pe diem, quo in loco? quo iens e go de causa loque is, causalis u e e;
quo iens de a ione, a ionali u e e. 'si iliu n occida n, ollo eius he e-
di a e n' si causalis
es ,
bene dixis i..
.
Aques s pun s de is a se man end an du an o a l' poca medie al.
Pe 6 po se que ins i o pa la de man enimen sigui excessiu, ja que en
mol íssimes ocasions el que s'escau és un e océs del po encial sin l ic.
Em pe me eu que no m'es engui massa en aques pun . Només a egi é
que aques en ocamen podem di que gai ebé s'e e ni a ambé du an
un pe íode mol lla g que comensa amb les inno acions sin k iques,
pe 6 no an , del Renaixemen , amb au o s com Gua inus Ve onensis i
Lau en ius Valla, i a iba a les p ime ies del segle
XIX,
incloen au o s
de an jus i icada anomenada com Sanc ius, Neb ija, Scalige , Linace ,
Lanzilo us, Pe i onius, e c. No cal di que a Espanya, un poc al ma ge
del p og és ilol6gic, aques a si uació a ec a en pa les g ama iques del
segle XIX'~.
Sigui com sigui, la eali a és que al comensamen del segle
XIX
es
p odueix una inno ació que se a de ini i a gai ebé du an
150
anys, i
que amb el emps eb a un nom mol di ús, de egades, pe 6 que en
aques cas é un alo mol conc e : g ama ica adicional. Aques a inno-
ació a consis i a in odui all6 que en deim sin axi de l'o ació compos-
a, o sigui I'es ablimen de I'exis ncia de es ipus d'o acions subo di-
nades: comple i es, de ela iu i ad e bials. La pa e ni a d'aques a o-
balla no es 2 gai e cla a. Se sol assigna a F.H.A. He ling13, i ambé a
dos au o s que o en deixebles o al manco a en eb e algun ipus d'in-
luencia de
W.
on Humbold :
K.F.
Becke l* i
F.
Schmi henne 15.
Dins el camp de la sin axi lla ina sembla que el p ime au o que
comensa e un ús ample d'aques s concep es és
L.
Ramsho n16. A pa i
l2
Ens po se i d'exemple el cas de la
G amá ica hispano-la ina
de
R.
de
MIGUEL,
amb
mul iplici a d'edicions al segle
x~x,
a la qual la doc ina de la subo dinació és o ca min a-
da.
1
'3
F.H.A.
HERLING.
E s e Ku sus eines wissenscha ~ chen Un emch s in de deu chen
Sp ache,
F ank u am Main 1828.
K.F.
BECKER.
O ganism de Sp ache,
F ank u am Main, 1827.
15
F.
SCHMITTHENNER.
Deu sche Sp achleh e,
Ma bu g 1822, He bo n 18262.
IQ.
RAMSHORN.
La einische G amma ik,
Leipzig, 1824, 18302.
d'aques au o , si bé al a di que el seu esquema classi ica o i no é en-
ca a les línies de ini i es que assoli 2 desp és, s'in odui an i s'en end an
aques es classi icacions senzilles i cla es que pe a mol s de nosal es han
cons i u'i una base o ca no able pe a l'ap enen a ge de la llengua. Des
d'aques p ecís ins an podem di que ens obam si ua s a l'e apa de la
sin axi de I'o ació, p oposició o ase, on l'es udi de les conjuncions
es a i semp e supedi a a l'es udi p e i del ipus d'o ació.
La da e a e apa end h en el momen en qui? es posa i de elleu que
mol es de les anomenades conjuncions no són als conjuncions, sinó
e bs; Es aques a I'e apa que em p opas de ac a a a un poc més ex en-
samen . Na u almen ins a a iba a aques pun , els hau é de demana
enca a un poc de paci ncia, ja que abans cald i que posi al seu abas els
meus um os pe al que no c eguin que enc ca es amagades. A iba a
la conclusió an e io , que les conjuncions són e bs, no és cosa ac ible si
no es pa eix d'una dis inció p ia i p ou coneguda dins la g ami ica
gene a i o- ans o macional
en e es uc u a p egona i es uc u a supe -
icial, enca a que jo no em mogui dins la concepció es inda que és, p e-
cisamen , la end ncia que p opugna el man enimen d'aques a dis in-
ció, sinó dins la e en de la semin ica gene a i a, al ma eix emps que
de an en an li manlleu qualque cosa a la g ami ica dels casos. Pe 6
em sembla que pel cas an se al, i si, pe de inició, no po ha e -hi
una es uc u a p egona, de e si que hi ha una es uc u a abs ac a, que
sal an les dis incies concep uals ens deixa i al ma eix lloc de pa enca.
Vull di amb o aixa que quan o jus he gosa immode adamen i im-
modes a a i ma que mol es conjuncions són e bs, no p e enia pas di
que no ossin conjuncions; galima ies que es esol
i
acla eix acilmen si
ho exp essam e e in -nos a l'oposició es uc u a p egonales uc u a su-
pe icial; de mane a que a a sí podem di que mol es conjuncions en es-
uc u a supe icial són en eali a e bs en es uc u a p egona. Em pe -
me eu la pe i a llic ncia de no en a a discu i emes an en i icolla s
com són els que a ec en a l'esdncia de la eali a conjun i a o e bal, a
I'es uc u a supe icial. Es cla .
Una mos a d'aques nou en ocamen sin ac ic, la obam, a a a poc,
quan Na M? Luisa Ri e o p esen i, o basan -se en es udis de
B esnan",
G.
Lako ,
l8
Mo gan i F ase 9 en e d'al es, un a icle in i-
ula aAspec os de las o aciones
condicional es^,
que es publich l'any
'7
J.W.
BRESNAN.
.On ~om~lemen ize s: owa ds a syn ac ic heo y o complemen
y-
pes*.
FOL
6,
1970,
pp.
297-321.
'8
G.
LAKOFF,
acoun e pa s, o he p oblem o e e ence in ans o ma ional
g amma s. T eball que so a el í ol de aseman ics, Logic, and Opaci y~ ou llegi en el con-
1972
a un olum de ecull edi a a Massachuse s:
Gene a i e S i des in
Romance Languages,
i que desp és ha es a ep oduii en els seus
Es a-
dos de g amá ica gene a i a del españoPO.
En aques a icle es de ensa
la hipb esi que la pa ícula
si
(conjunció condicional) unciona en cas e-
112 com a e b ma iu de la p b asi de I'es uc u a p egona de la con igu-
ació condicional2', al emps que es donen a gumen s pe al de conside a
si
com a e b a in eg a en el g up de e bs anomena s ccc eado s de
mons*; es a di , un e b del ipus
d'imagina
o
~aposa?2~.
De mane a que ens obam da an una pa ícula que ha passa pe les
es ases esmen ades abans: a comenga essen es udiada com a conjun-
ció pe si ma eixa, desp és ho a se com a conjunció ambé, pe a en an
que ca ac e i zado a d'un ipus especial de p oposicions subo dinades,
pe a a iba a a a un es udi d'aques a conjunció en an que e b.
El ac amen que li dona al
si
M? Luisa Ri e o, el podem eu e exem-
pli ica a I'esquema
(3):
g es d'es iu de la Linguis ic Socie y o Ame ica, el 27 de juliol de 1968. Ci culi en una edi-
ció mul icopiada del IULC i, pos e io men , a se ecolli a NSF-24, 1970, pp. 23-37. (Hi
ha una aducció cas ellana a
V.
SANCHEZ
DE
ZAVALA
(comp.), Semán ica y sin axi en a
lingüís ica ans o ma o ia, 2, Mad id, 1976, pp. 25 1-263).
'9
J.L.
MORGAN,
=On he ea men o p essupposi ion in ans o ma ional g amma *,
CLS 6, 1969, pp. 167-177 (Hi ha una aducció en' cas ell2 a
V.
SANCHEZ
DE
ZAVALA.
OP.
ci ., pp. 77-94).
20
B.
FRASER,
aAn analisys o concessi e condi ionals*, CLS
5,
1969, pp. 66-75.
21
M
T
L.
RIVERO.
Es udios de g amá ica gene a i a del espa iol. Mad id 1977, pp. 87-
110.
22
La noció de x e bs c eado s de mons, (en angles wo ld-c ea ing e bs) a se in odui'-
da pe
G.
Lako a I'a icle ci a a la n. 19 pe al d'ob i un camí explica iu a ases apa-
en men i acionals com: %He somnia que e a B igi e Ba do i que em dona a una besa-
da~. F ase que, e iden men , no
é
sen i si no és en un món imagina i somnia on les pe -
sones enguin el do d'ésse elles ma eixes i d'ésse -ne, al ma eix emps, unes al es.

És a di es concebeixen les ases condicionals com si ossin una es uc u-
a de coo dinació en e una p b asi i una apbdosi; en aques a es uc u a,
un e b c eado de mons,
si,
cons i ui ia el p edica e bal de la p b asi,
de mane a que I'es uc u a
(3)
se ia aplicable pe un igual a ases com
(4)
i
(5)
( aig ús dels exemples o iginals).
(4)
Suponiendo que Ma ia hubiese enido no es a iamos aqui.
(5)
Si Ma ia no hubie a enido no es a iamos aqui.
Aques en ocamen com a hipb esi inicial no em sembla del o mala-
men ; amb el que ja no puc es a en absolu d'aco d és amb el ac a-
men pun ual del
si
com a e b in eg a dins la p b asi. La aó p incipal
del meu dissen imen es iba en el ca ic e pa cial d'aques a eo ia, ja
que es limi a a una anilisi es ic a de les ases condicionals, quan el p o-
blema cal en on a 40 des d'una pe spec i a mol més ampla, que inclo-
gui una isió global de la subo dinació. El denominado comú d'aques
en ocamen conjun , ja ho hem di al es egades, Es el de la causa i i-
a 23. Val a di que hi ha un momen en qu Na Ri e o en el seu a icle es
si ua su a an d'aques a p opos a que de ensam, quan adme I'equi a-
Iencia pa a ii ica en e
(6)
i
(7).
(6)
Si 10 en iende, se
10
explicas e.
(7)
Lo
en iende, po que se 10 explicas e.
Pe b, com que no e a aques a la hipb esi que olia de ensa , o segui
s'es o ~a a oba exemples en qu aques a pa i asi sigui i eali zable.
I
ce amen hi ha exemples d'o acions condicionals que no adme an la
nos a p opos a24 i que, po se , cald i explica -les pa in de la hipb esi
de Na Ri e o; a a bé, el que és segu del o és que no poden se -ho cap
dels casos que ella p esen a. Així diu que
(8)
no adme la pa i asi de
(9).
(8)
Si (no) 10 en iende, se
10
explica ás.
(9)
*
No
10
en iende, po que se
10
explica ás.
23
P.J.
QUETGLAS,
IJ
modaLzidadjáci i a en la ín,
esi doc o al in?di a. Uni e si a de
Ba celona
1979,
pp.
161-232
i
438-442.
z4
Es po pensa en ases del ipus de: aSi el llib e es i exhau i , hi ha un exempla a la
biblio eca*. És pales que en aques es ases no hi ha una elació causal en e els dos compo-
nen s. A a bé, si ens ho mi am de més a p op, po se que ens oba em que el e de no ad-
me e aques a elació espon a una al.lLia, ja que la ase en qües ió espon segu amen a
una e sió edu' da de: #Si el llib e es & exhau i , no cal que 'amolnis, pe qu? n'hi ha un
exempla a la biblio eca*.
I
la no possibili a de pa s asi és una cosa e iden ; pe 6 I'e idzncia de i-
a del e que la pa s asi no Es au en ica pa ii asi en cap dels dos exem-
ples p oposa s. Així la pa ii asi, no exac a, pe 6 si ap oximada de
(6)
no
se ia (7) sinó
(10).
(10)
Se 10 explicas e pues o que 10 en iende.
I
de la ma eixa mane a la co esponen a
(8)
no se ia
(9),
sinó (11).
(11)
Se 10 explica ás, po que no 10 en iende.
En el ben en Ps que aixb no ol di , de cap de les mane es, que les dues
ases signi iquin la ma eixa cosa, com espe eni ocasió de demos a .
Pe al a banda, al a di que el e de eu e o d'adme e una elació cau-
sal com a explicació de les subo dinades condicionals no Es cap oballa
ecen ni immedia a, sinó que es oba, implíci amen o explici a, eco-
llida a mol es g ama iques desc ip i es més o menys escola s, quan es a-
bleixen que en el cas de les condicionals l'acomplimen de la p incipal
depen de mane a necessP ia de l'acomplimen de la subo dinada2'.
A a bé, de e i des de a mol de emps, les o asions condicionals han
cons i ul un pun obscu dins I'o denació g ama ical. Valgui com a
exemple d'aques a obscu i a el que diu Badia a la se a
Gamá ica Ca a-
I'ana
11,
pp. 27$-~75~~:
(12)
En ellas la acción de la o ación p incipal depende de que se ealice p e-
iamen e la que exp esa la subo dinada, de mane a que, po pa ado-
ja, la subo dinada esul a an impo an e en el o den del signi icado,
que a su cumplimien o se supedi a la p opia acción p incipal:
siplou,
em qaedo
a
casa,
usi llue e me quedo en casaa, es un ejemplo de su-
bo dinación condicional en una de sus o mulaciones más sencillas; en
ella la o ación p incipal
(em quedo a casa)
depende, pa a su cumpli-
mien o, de la ealización de la subo dinada
(siplou)
o sea que se pue-
de supone muy bien que si no llue e sald é~
(si no plou ~o i i de ca-
sa).
A
pesa de que en la subo dinada
(siplou)
enga la cla e de la
25
Ci em, pe exemple, el que diu
M.
BASSOLS
DE
CLIMENT.
Sin aJni la ina,
11,
Mad id
1956 (amb eimp essions pos e io s), pp. 259-260:
La
elación en e lap ó asis
y
su apódo-
sis es de índole causal análoga a la que exic e en e una causa
y
su e ec o. Sa compa amos
dos o aciones, una condicional,
y
o a causal, como nsi me acompaiias sdd é
y
npues o
que me acompa iaJ sa d é~, esul a e iden e qse en ambos casos
L
acción de saii es una
consecuencia de /a acción enunciada en la o ación subo dinada, pe o con la di e encia de
que en la p ime a a e es conside ada como una simple suposición, en el segundo caso co-
mo un hecbo eal.
26
A.M?
BADIAI
MARGARIT.
G amá ica ca alana,
11,
Mad id, 1962, pp, 274-275.
p incipal,
Cs a
(es deci ,
em quedo a casa)
es
la
o ación p incipal desde
un pun o de is a g ama ical, po que iene sen ido cabal po sí sola
(em quedo
a
casa),
mien as que la subo dinada sola ca ece de sen ido
(si plou).
Aques a és una o mulació que pod íem anomena ípica de g amhi-
ques adicionals i no ma i es, i espec e a aques a posició ull posa en
elleu una s ie de qües ions. En p ime lloc, pa la d'o acions p incipals
i subo dinades, o e e in -se a les condicionals, no é sen i , pe qu , de
e , ambdues p oposicions són subo dinades; i enca a una al a cosa, ins
i o més impo an : la suposada subo dinada en el cas dels exemples de
Badia no és
siplou
sinó
plou,
que, com és del o e iden , é un sen i
o al o
cabal,
pe emp a la ma eixa pa aula que Badia. E iden men ,
I'exemple de Badia és aix6, un exemple, que he addu'i pe eni -10 a
mi, pe 6 la ma eixa a gumen ació la obem en al es manuals.
Anem a a a eu e coi s'hau ia de ac a segons nosal es el p oblema
de les condicionals en lla í; i quan dic lla í i dic condicionals, c ec que se
po en end e qualque cosa més, pe qu enc la p esumpció que el sis e-
ma es po es end e amb p o i a d'al es llengües i a d'al es ipus de su-
bo dinades.
Tal com anuncii em a un momen , la nos a concepció de les p opo-
sicions condicionals pa eix d'una pe spec i a causa i a, que o d'una
explica em. Si pa im d'aques a base causa i a, que és comuna a la quasi
o ali a de p oposicions subo dinades, no és gai e agosa a imagina
que po ha e -hi un sis ema desc ip iu que les englobi o es. Pe explica
aques sis ema, que ens se i ; de pun de e e ncia pe ac a les con-
dicionals, comen~a é pa lan d'al es ipus d'o acions subo dinades.
Aques sis ema desc ip iu aplicable a o es les o acions que adme es-
sin el quali ica iu de causa i es cons a de es elemen s o apa a s:
1)
apa a de les cons a acions,
2)
apa a de la desc ipció sin iic ica,
y
3)
apa a de les p essuposicions. Aques a desc ipció, epe esc, es po e
ex ensi a a o es les cons uccions causa i es, de mane a que si conside-
am una ase com
(13),
(1
3)
Sabino um aduen us e ui Romanos.
la pod íem imagina eco en a la concepció bi aseobgica de la
causa i i a 2', com una unió de dues asesmi jaqan el p edica CAV-
SA, al com eim a con inuació:
27
Aques ac amen bi aseoldgic de la causa i i a é un ampli supo bibliog l ic.
Com a exemples signi ica ius es poden ci a :
Z.
VENDLER,
Lingulj i~s in Pbilosophy,
I haca-
(14) (SABINI ADVENIRE) CAVSA (ROMANI TIMERE)
Aques a ep esen ació signi ica i a la eim emp an all6 que pod ien se .
o mes neu ali zades, nomina ius i in ini ius.
Si a la ep esen ació d'abans li a ibui'm unes lle es en ep esen ació
de cada una de les p oposicions cons i uen s, amb exclusió del p edica
CAVSA, pe al de e la desc ipció més ope a i a, ens esul a ia la possi-
bili a de ep esen a (14) de la mane a següen :
Així, a pa i d'a a, (X) ep esen a 2 semp e (SABIN1 ADVENIRE) i
(Y), (ROMANI TIMERE). En conseqü ncia podem a i ma que hi ha
una elació causale ec e en e (X) i (Y).
La ep esen ació lineal que obam
a
(i 5) cons i ueix la desc ipció co -
esponen al segon apa a , és a di a I'apa a de la desc ipció sin 2c ica.
Examinem, a con inuació, I'apa a de les cons a acions. És cla que, a
més a més del que es diu a (15), amb la ase (13) s'indiquen al es ci -
cums iincies; pe exemple, es cons a a que es p odueixen dos esde eni-
men s: que <cels sabins a en eni , i que <cels omans a en eni po ,.
Aixa pod ia queda ep esen a com segueix:
(16)
CONSTATACIO: (SABINI ADVENIRE)
+
(ROMANI TIMERE)
o bé, si eco em al sis ema de ep esen acions, com
Respec e a les cons a acions s'imposa una obse ació. En el cas, hipo i-
camen possible, que els omans no enguin po o els sabins no es p e-
sen in, no ens oba em pas amb una absencia de cons a acions, sinó
que, en casos com aques , hi hau 2 la cons a ació de no ha e -se p odu
un e o, pe di -ho d'una al a mane a, hi hau i una cons a ació nega i-
a. En aques cas la ep esen ació de les cons a acions se ia:
(18)
CONSTATACIO: (NEG
X)
e
(NEG
Y)
London 1967; D. Dom. .On he syn ax and seman ics o he A omic P edica e CAUSE*,
CLS
8,
1972, pp. 62-75;
D.
LIGHTFOOT.
Na u al Logic and he G eeh
Mood,
The Hague
1975; N. AKATSUKA MCCAWLEY, aOn expe ience causa i es*, A.M. SHIBATANI (ed.),
Sy-
n ax and Seman ics,
ol.
5,
Japanese Gene a iue Gamma ,
New Yo k-San F ancisco-
London 1976, pp. 181-203, e c.
En aques a es uc u a s'ha p odul una poda d'a b e, com a esul a de
la desapa ició de
V,
de la se a posició p imi i a.
Finalmen , una eo denació in e na del lla í ag upa ia CAVS- i
quad,
i la co esponen egla d'inse ció l xica di ia que la o ma supe i-
cial co esponen a aques s dos elemen s conjun a s és
si.
En conseqü?ncia, i ja acab, hem en odoni o almen el ce cle i a iba
a la me a que ens ha íem p oposa : ecó e les di e en s e apes his 6 i-
ques que han con e i la sin axi de la conjunció en la sin axi del e b:
hem passa de pa la de la sin axi d'una conjunció causal
si,
al com
eiem a
(2),
segons la de inició de Se gi, a pa la d'un e b CAVS-,
que en de e minades ocasions po , a pa i de
(37),
con e i -se en la
conjunció supe icial
si30.
30
Vull e pal s el meu ag a'imen al doc o Joan Bas a das pe les ence ades obse a-
cions que me a e a la e sió o iginal i de les quals es bene icia I'ac ual edacció.