De la sintaxi de la conjunció a la sintaxi del verb

DE LA SINTAXI DE LA CONJUNCIO A LA SINTAXI DEL VERB* Pere J. Quetglas i Nicolau Des que, ja fa bastant de temps, vaig comencar a preocupar-me per qüestions relacionades amb la sintaxi, m'he anat adonant de l'existtncia de certs corrents histarics dins el marc de la sintaxi llatina, en particular, i de la gramatica, en general, que fan palesa l'existtncia d'una diversitat de criteris que es van suplantant els uns als altres en el tractament dels problemes sintactics. La comunicació que vos vull oferir tot seguit, encara que té, és clar, un fonament generativo-transformacional, té també, per altra part, 'cosa a veure amb la histaria de la sintaxi llatina. Pretenc de tractar aquí d'una evolució que s'ha produi't dins la sintaxi llatina, que consisteix a passar d'una etapa en qui? es parlava de sintaxi de les conjuncions a una altra en que la pauta consisteix a parlar de la sintaxi del verb, tot passant per una etapa mitjancera en qut el denominador comú ha estat la sintaxi de l'oració. És un fet prou conegut que els gramatics llatins no parlaren mai d'aquestes distincions tan usuals en els manuals escolars de gramhica entre oracions simples i oracions compostes, entre coordinació i subordinació, ni entre proposicions principals i subordinades; ni tampoc entre subordinades comple ives, relatives i adverbials, etc. En els seus tractats, i si de cas i de manera orca minvada, aquestes distincions les trobam sota l'ep'graf de la conjunció; per bé que en certes ocasions es troben mes- * Aquest article constitueix una versió revisada de la comunicació que vaig llegir a li ~ocietat Catalana d'Estudis Clissics el dia 13 de maig de 3981. clats els conceptes de conjunció i oració, com, per exemple, quan Charisius referint-se a all6 que ell anomena conjuncions ratiocinatiuae, diu que reben aquest nom: (1) quod quarnque rem praepositam ratione confirmant in hunc modum "lucet, igitur dies est"'. És de tota evidencia que igitur, per si mateixa, no confirma ni desment res de res, sinó que és la proposició que li va darrera la que ho fa o ho deixa de fet. Per tant, com a mínim, es pot parlar d'una certa vacil.laci6 respecte a una concepció clara de la potestas coniunctionum. Els gramhtics llatins, quan parlen de la potestas coniunctionum es limiten a dir que té cinc o sis species, per a enumerar roll seguit la llista de les conjuncions que pertanyen a cada species. Aix6 passa, per exemple, a l'lnstitutio artizlm de Probus on es citen cinc species: copulatiuae, disiunctiuae, expletiuae, causa¿is i rationales2. Postura exactament idsntica a la que trobam a 1'Arsgrammatica maior de Donat i a I'Arsgrammatica mznor del mateix autor3, a 1'Ars dels gramhtic Mhim Victorí4, als Excerpta d'Audax5 i també a 1'Ars del gramhtic Asper6. Un poc diferent is l'Ars de Dositheus, ja que proposa sis species en lloc de cinc: copulatiuae, causa¿es, ratiocinatiuae, repletiuae, disiunctiuae i dubitandi7. Per6 en cap d'ells no trobam un mot de justificació. Una doctrina un poc més extensa i en certa manera acompanyada de justificació la trobam a I'obra de quatre gramhtics, potser els mis importants, Charisi~s,~ Diomedes9, Priscihlo i als Ewplanationum in artem Donati li& atribui'ts a Sergi1'. I és, precisament, en aquesta darrera obra on trobam una justificació o definició del per que de cada species: (2) copuLatiuae dictae sunt eo, quod sensum coniungant. diriunctiuae dictae sunt non quod elocutionem disiungant, sed quod sensum;. . . elocutio tamen coniungitur. H. KEIL. Grammattc~ btznr, I-VIII, Lips~ae, 1857-1870 (KGL). I, p. 225. ' KGL IV, PP. 143-144. 3 KGL IV, pp. 388-389 i 364. * KGL IV, p. 203. 5 KGL VII, pp. 349-350. KGL SuppLementum, p. 57. 7 KGL VII, pp. 417-418. KGL 1, PP. 225-226. 9 KGL I, pp. 415-416. '0 KGL 111. pp. 93-105. KGL IV, p. 560. expletiuae dicuntur coniunctiones quae sensurn explent.. . causah et rationales rnultum interest. prirno scire debernus aliud esse causarn, aliud esse rationem. causa est quae cogit ad aliquid faciendurn, ratio qua utirnur in faciendo: ut puta si dicas 'occido horninern et tollo hereditatern' causa est. ratio es qua quis utitur in faciendo: quomodo eurn debeo occidere? veneno, ferro, per rnediam noctem, per diem, quo in loco? quotiens ergo de causa loqueris, causalis utere; quotiens de ratione, rationali utere. 'si iliurn occidarn, tollo eius hereditatern' si causalis est, bene dixisti.. . Aquests punts de vista se mantendran durant tota l'tpoca medieval. Per6 potser que fins i tot parlar de manteniment sigui excessiu, ja que en moltíssimes ocasions el que s'escau és un retrocés del potencial sintltic. Em permetreu que no m'estengui massa en aquest punt. Només afegiré que aquest enfocament podem dir que gairebé s'eternitta també durant un període molt llarg que comensa amb les innovacions sintktiques, per6 no tant, del Renaixement, amb autors com Guarinus Veronensis i Laurentius Valla, i arriba a les primeries del segle XIX, incloent autors de tan justificada anomenada com Sanctius, Nebrija, Scaliger, Linacer, Lanzilottus, Peritonius, etc. No cal dir que a Espanya, un poc al marge del progrés filol6gic, aquesta situació afecta en part les gramatiques del segle XIX'~. Sigui com sigui, la realitat és que al comensament del segle XIX es produeix una innovació que sera definitiva gairebé durant 150 anys, i que amb el temps rebra un nom molt difús, de vegades, per6 que en aquest cas té un valor molt concret: gramatica tradicional. Aquesta innovació va consistir a introduir all6 que en deim sintaxi de l'oració composta, o sigui I'establiment de I'existtncia de tres tipus d'oracions subordinades: completives, de relatiu i adverbials. La paternitat d'aquesta troballa no est2 gaire clara. Se sol assignar a F.H.A. Herling13, i també a dos autors que foren deixebles o al manco varen rebre algun tipus d'influencia de W. von Humboldt: K.F. Beckerl* i F. Schmitthenner15. Dins el camp de la sintaxi llatina sembla que el primer autor que comensa fer un ús ample d'aquests conceptes és L. Ramshorn16. A partir l2 Ens pot servir d'exemple el cas de la Gramática hispano-latina de R. de MIGUEL, amb multiplicitat d'edicions al segle x~x, a la qual la doctrina de la subordinació és forca minvada. 1 '3 F.H.A. HERLING. Erster Kursus eines wissenschaft~rchen Untemchts in der deutrchen Sprache, Frankfurt am Main 1828. K.F. BECKER. Organism der Sprache, Frankfurt am Main, 1827. 15 F. SCHMITTHENNER. Deutsche Sprachlehre, Marburg 1822, Herborn 18262. IQ. RAMSHORN. Lateinische Grammatik, Leipzig, 1824, 18302. d'aquest autor, si bé val a dir que el seu esquema classificatori no té encara les línies definitives que assolir2 després, s'introduiran i s'entendran aquestes classificacions senzilles i clares que per a molts de nosaltres han constitu'it una base forca notable per a l'aprenentatge de la llengua. Des d'aquest precís instant podem dir que ens trobam situats a l'etapa de la sintaxi de I'oració, proposició o frase, on l'estudi de les conjuncions estari sempre supeditat a l'estudi previ del tipus d'oració. La darrera etapa vendrh en el moment en qui? es posari de relleu que moltes de les anomenades conjuncions no són tals conjuncions, sinó verbs; Es aquesta I'etapa que em propas de tractar ara un poc més extensament. Naturalment fins a arribar a aquest punt, els hauré de demanar encara un poc de pacitncia, ja que abans caldri que posi al seu abast els meus trumfos per tal que no creguin que tenc cartes amagades. Arribar a la conclusió anterior, que les conjuncions són verbs, no és cosa factible si no es parteix d'una distinció prtvia i prou coneguda dins la gramitica genetativo-transformacional entre estructura pregona i estructura superficial, encara que jo no em mogui dins la concepció estindar que és, precisament, la tendtncia que propugna el manteniment d'aquesta distinció, sinó dins la vertent de la semintica generativa, al mateix temps que de tant en tant li manlleu qualque cosa a la gramitica dels casos. Per6 em sembla que pel cas tant se val, i si, per definició, no pot haver-hi una estructura pregona, de fet si que hi ha una estructura abstracta, que salvant les distincies conceptuals ens deixari al mateix lloc de partenca. Vull dir amb tot aixa que quan tot just he gosat immoderadament i immodesta afirmar que moltes conjuncions són verbs, no pretenia pas dir que no fossin conjuncions; galimaties que es resol i aclareix facilment si ho expressam referint-nos a l'oposició estructura pregonalestructura superficial; de manera que ara sí podem dir que moltes conjuncions en estructura superficial són en realitat verbs en estructura pregona. Em permetreu la petita llictncia de no entrar a discutir temes tan envitricollats com són els que afecten a l'esdncia de la realitat conjuntiva o verbal, a I'estructura superficial. Es clar. Una mostra d'aquest nou enfocament sintactic, la trobam, ara fa poc, quan Na M? Luisa Rivero presenti, tot basant-se en estudis de Bresnan", G. Lakoff, l8 Morgan i Frasert9 entre d'altres, un article intitulat aAspectos de las oraciones condicional es^, que es publich l'any '7 J.W. BRESNAN. .On ~om~lementizers: towards a syntactic theory of complement types*. FOL 6, 1970, pp. 297-321. '8 G. LAKOFF, acounterparts, or the problem of reference in transformational grammars. Treball que sota el títol de asemantics, Logic, and Opacity~ fou llegit en el con- 1972 a un volum de recull editat a Massachusetts: Generative Stivdes in Romance Languages, i que després ha estat reproduiit en els seus Estados de gramática generativa del españoPO. En aquest article es defensa la hipbtesi que la partícula si (conjunció condicional) funciona en caste112 com a verb matriu de la prbtasi de I'estructura pregona de la configuració condicional2', al temps que es donen arguments per tal de considerar si com a verb a integrar en el grup de verbs anomenats cccreadors de mons*; es a dir, un verb del tipus d'imaginar o ~aposa?2~. De manera que ens trobam davant una partícula que ha passat per les tres fases esmentades abans: va comengar essent estudiada com a conjunció per si mateixa, després ho va ser com a conjunció també, pera en tant que caracteritzadora d'un tipus especial de proposicions subordinades, per a arribar ara a un estudi d'aquesta conjunció en tant que verb. El tractament que li dona al si M? Luisa Rivero, el podem veure exemplificat a I'esquema (3): gres d'estiu de la Linguistic Society ofAmerica, el 27 de juliol de 1968. Circuli en una edició multicopiada del IULC i, posteriorment, va ser recollit a NSF-24, 1970, pp. 23-37. (Hi ha una traducció castellana a V. SANCHEZ DE ZAVALA (comp.), Semánfica y sintaxir en fa lingüística transformatoria, 2, Madrid, 1976, pp. 25 1-263). '9 J.L. MORGAN, =On the treatment of pressupposition in transformational grammar*, CLS 6, 1969, pp. 167-177 (Hi ha una traducció en' castell2 a V. SANCHEZ DE ZAVALA. OP. cit., pp. 77-94). 20 B. FRASER, aAn analisys of concessive conditionals*, CLS 5, 1969, pp. 66-75. 21 M T L. RIVERO. Estudios de gramática generativa del espariol. Madrid 1977, pp. 87110. 22 La noció de xverbs creadors de mons, (en angles world-creating verbs) va ser introdui'- da per G. Lakoff a I'article citat a la n. 19 per tal d'obrir un camí explicatiu a frases aparentment irracionals com: %He somniat que era Brigitte Bardot i que em donava una besada~. Frase que, evidentment, no té sentit si no és en un món imaginat i somniat on les persones tenguin el do d'ésser elles mateixes i d'ésser-ne, al mateix temps, unes altres. És a dir es concebeixen les frases condicionals com si fossin una estructura de coordinació entre una prbtasi i una apbdosi; en aquesta estructura, un verb creador de mons, si, constituiria el predicat verbal de la prbtasi, de manera que I'estructura (3) seria aplicable per un igual a frases com (4) i (5) (faig ús dels exemples originals). (4) Suponiendo que Maria hubiese venido no estariamos aqui. (5) Si Maria no hubiera venido no estariamos aqui. Aquest enfocament com a hipbtesi inicial no em sembla del tot malament; amb el que ja no puc estar en absolut d'acord és amb el tractament puntual del si com a verb integrat dins la prbtasi. La raó principal del meu dissentiment estriba en el caricter parcial d'aquesta teoria, ja que es limita a una anilisi estricta de les frases condicionals, quan el problema cal enfrontar40 des d'una perspectiva molt més ampla, que inclogui una visió global de la subordinació. El denominador comú d'aquest enfocament conjunt, ja ho hem dit altres vegades, Es el de la causativitat23. Val a dir que hi ha un moment en qut Na Rivero en el seu article es situa su arran d'aquesta proposta que defensam, quan admet I'equivaIencia parafriitica entre (6) i (7). (6) Si 10 entiende, se 10 explicaste. (7) Lo entiende, porque se 10 explicaste. Perb, com que no era aquesta la hipbtesi que volia defensar, tot seguit s'esfor~a a trobar exemples en qut aquesta parifrasi sigui irrealitzable. I certament hi ha exemples d'oracions condicionals que no admetran la nostra proposta24 i que, potser, caldri explicar-les partint de la hipbtesi de Na Rivero; ara bé, el que és segur del tot és que no poden ser-ho cap dels casos que ella presenta. Així diu que (8) no admet la parifrasi de (9). (8) Si (no) 10 entiende, se 10 explicarás. (9) * No 10 entiende, porque se 10 explicarás. 23 P.J. QUETGLAS, IJ modaLzidadjácitiva en latín, tesi doctoral in?dita. Universitat de Barcelona 1979, pp. 161-232 i 438-442. z4 Es pot pensar en frases del tipus de: aSi el llibre esti exhaurit, hi ha un exemplar a la biblioteca*. És pales que en aquestes frases no hi ha una relació causal entre els dos components. Ara bé, si ens ho miram de més a prop, potser que ens trobarem que el fet de no admetre aquesta relació respon a una fal.lLia, ja que la frase en qüestió respon segurament a una versió redu'fda de: #Si el llibre est& exhaurit, no cal que t'amolnis, perqu? n'hi ha un exemplar a la biblioteca*. I la no possibilitat de parsrasi és una cosa evident; per6 I'evidzncia deriva del fet que la parsrasi no Es autentica pariifrasi en cap dels dos exemples proposats. Així la pariifrasi, no exacta, per6 si aproximada de (6) no seria (7) sinó (10). (10) Se 10 explicaste puesto que 10 entiende. I de la mateixa manera la corresponent a (8) no seria (9), sinó (11). (11) Se 10 explicarás, porque no 10 entiende. En el ben entPs que aixb no vol dir, de cap de les maneres, que les dues frases signifiquin la mateixa cosa, com esper tenir ocasió de demostrar. Per altra banda, val a dir que el fet de veure o d'admetre una relació causal com a explicació de les subordinades condicionals no Es cap troballa recent ni immediata, sinó que es troba, implícitament o explicita, recollida a moltes gramatiques descriptives més o menys escolars, quan estableixen que en el cas de les condicionals l'acompliment de la principal depen de manera necessPria de l'acompliment de la subordinada2'. Ara bé, de fet i des de fa molt de temps, les orasions condicionals han constitult un punt obscur dins I'ordenació gramatical. Valgui com a exemple d'aquesta obscuritat el que diu Badia a la seva Gamática CataI'ana 11, pp. 27$-~75~~: (12) En ellas la acción de la oración principal depende de que se realice previamente la que expresa la subordinada, de manera que, por paradoja, la subordinada resulta tan importante en el orden del significado, que a su cumplimiento se supedita la propia acción principal: siplou, em qaedo a casa, usi llueve me quedo en casaa, es un ejemplo de subordinación condicional en una de sus formulaciones más sencillas; en ella la oración principal (em quedo a casa) depende, para su cumplimiento, de la realización de la subordinada (siplou) o sea que se puede suponer muy bien rque si no llueve saldré~ (si no plou ~ortiri de casa). A pesar de que en la subordinada (siplou) tenga la clave de la 25 Citem, per exemple, el que diu M. BASSOLS DE CLIMENT. SintaJni latina, 11, Madrid 1956 (amb reimpressions posteriors), pp. 259-260: La relación entre laprótasis y su apódosis es de índole causal análoga a la que exicfe entre una causa y su efecto. Sa comparamos dos oraciones, una condicional, y otra causal, como nsi me acompaiias sddrér y npuesto que me acompariaJ safdré~, resulta evidente qse en ambos casos L acción de saiir es una consecuencia de /a acción enunciada en la oración subordinada, pero con la diferencia de que en la primera frare es considerada como una simple suposición, en el segundo caso como un hecbo real. 26 A.M? BADIAI MARGARIT. Gramática catalana, 11, Madrid, 1962, pp, 274-275. principal, Csta (es decir, em quedo a casa) es la oración principal desde un punto de vista gramatical, porque tiene sentido cabal por sí sola (em quedo a casa), mientras que la subordinada sola carece de sentido (si plou). Aquesta és una formulació que podríem anomenar típica de gramhiques tradicionals i normatives, i respecte a aquesta posició vull posar en relleu una strie de qüestions. En primer lloc, parlar d'oracions principals i subordinades, tot referint-se a les condicionals, no té sentit, perqut, de fet, ambdues proposicions són subordinades; i encara una altra cosa, fins i tot més important: la suposada subordinada en el cas dels exemples de Badia no és siplou sinó plou, que, com és del tot evident, té un sentit total o cabal, per emprar la mateixa paraula que Badia. Evidentment, I'exemple de Badia és aix6, un exemple, que he addu'it per tenir-10 a mi, per6 la mateixa argumentació la trobem en altres manuals. Anem ara a veure coi s'hauria de tractar segons nosaltres el problema de les condicionals en llatí; i quan dic llatí i dic condicionals, crec que se pot entendre qualque cosa més, perqut tenc la presumpció que el sistema es pot estendre amb profit a d'altres llengües i a d'altres tipus de subordinades. Tal com anunciivem fa un moment, la nostra concepció de les proposicions condicionals parteix d'una perspectiva causativa, que tot d'una explicarem. Si partim d'aquesta base causativa, que és comuna a la quasi totalitat de proposicions subordinades, no és gaire agosarat imaginar que pot haver-hi un sistema descriptiu que les englobi totes. Per explicar aquest sistema, que ens servir; de punt de refertncia per tractar les condicionals, comen~aré parlant d'altres tipus d'oracions subordinades. Aquest sistema descriptiu aplicable a totes les oracions que admetessin el qualificatiu de causatives consta de tres elements o apartats: 1) apartat de les constatacions, 2) apartat de la descripció sintiictica, y 3) apartat de les pressuposicions. Aquesta descripció, repetesc, es pot fer extensiva a totes les construccions causatives, de manera que si consideram una frase com (13), (1 3) Sabinorum aduentus terruit Romanos. la podríem imaginar recorrent a la concepció bifraseobgica de la causativitat2', com una unió de dues frasesmitjaqant el predicat CAVSA, tal com veim a continuació: 27 Aquest tractament bifraseoldgic de la causativitat té un ampli suport bibliogrlfic. Com a exemples significatius es poden citar: Z. VENDLER, Linguljti~s in Pbilosophy, Ithaca- (14) (SABINI ADVENIRE) CAVSA (ROMANI TIMERE) Aquesta representació significativa la feim emprant all6 que podrien ser. formes neutralitzades, nominatius i infinitius. Si a la representació d'abans li atribui'm unes lletres en representació de cada una de les proposicions constituents, amb exclusió del predicat CAVSA, per tal de fer la descripció més operativa, ens resultaria la possibilitat de representar (14) de la manera següent: Així, a partir d'ara, (X) representar2 sempre (SABIN1 ADVENIRE) i (Y), (ROMANI TIMERE). En conseqütncia podem afirmar que hi ha una relació causalefecte entre (X) i (Y). La representació lineal que trobam a (i 5) constitueix la descripció corresponent al segon apartat, és a dir a I'apartat de la descripció sint2ctica. Examinem, a continuació, I'apartat de les constatacions. És clar que, a més a més del que es diu a (15), amb la frase (13) s'indiquen altres circumstiincies; per exemple, es constata que es produeixen dos esdeveniments: que <cels sabins varen venir, i que <cels romans varen tenir por,. Aixa podria quedar representat com segueix: (16) CONSTATACIO: (SABINI ADVENIRE) + (ROMANI TIMERE) o bé, si recorrem al sistema de representacions, com Respecte a les constatacions s'imposa una observació. En el cas, hipottticament possible, que els romans no tenguin por o els sabins no es presentin, no ens trobarem pas amb una absencia de constatacions, sinó que, en casos com aquest, hi haur2 la constatació de no haver-se produrt un fet o, per dir-ho d'una altra manera, hi hauri una constatació negativa. En aquest cas la representació de les constatacions seria: (18) CONSTATACIO: (NEG X) et (NEG Y) London 1967; D. Dom. .On the syntax and semantics of the Atomic Predicate CAUSE*, CLS 8, 1972, pp. 62-75; D. LIGHTFOOT. Natural Logic and rhe Greeh Mood, The Hague 1975; N. AKATSUKA MCCAWLEY, aOn experiencer causatives*, A.M. SHIBATANI (ed.), Syntax and Semantics, vol. 5, Japanese Generatiue Gammar, New York-San FranciscoLondon 1976, pp. 181-203, etc. En aquesta estructura s'ha prodult una poda d'arbre, com a resultat de la desaparició de V, de la seva posició primitiva. Finalment, una reordenació interna del llatí agruparia CAVSi quad, i la corresponent regla d'inserció ltxica diria que la forma superficial corresponent a aquests dos elements conjuntats és si. En conseqü?ncia, i ja acab, hem enrodonit totalment el cercle i arribat a la meta que ens havíem proposat: recórrer les diferents etapes hist6riques que han convertit la sintaxi de la conjunció en la sintaxi del verb: hem passat de parlar de la sintaxi d'una conjunció causal si, tal com veiem a (2), segons la definició de Sergi, a parlar d'un verb CAVS-, que en determinades ocasions pot, a partir de (37), convertir-se en la conjunció superficial si30. 30 Vull fer palts el meu agra'iment al doctor Joan Bastardas per les encertades observacions que me va fer a la versió original i de les quals es beneficia I'actual redacció.