JOAN
F.
MARSAL
PROBLEMES ETICS
I
POLITICS DE LA INVESTIGACIO
SOCIOLOGICA A L'AMERICA LLATINA
*
L'apa ició de la sociologia empí ica a 1'Amh ica lla ina a es a odeja-
da &< expec a i es ac í iques)> i d'< u gimen s de solucions mi aculosesn
que amb aó Ge mani ju ja a pe judicials pe al seu desen olupamen
'.
Idkn iques espe ances desmesu ades odeja en el naixemen d'al es cikncies
socials.
Deu anys desp és -no podia esul a al a cosa- aques es espe-
ances desmesu ades
han
es a de audades
i
les cihncies socials han d'a on-
a
la
c í ica, no solamen pe quh no han pogu es a a l'alcada de les
expec a i es migiques que hom els a ibuí, sinó ambé com a cbmplices
del de e io amen de
la
eali a social la ino-ame icana
i
de les espe ances
de millo amen , ambé iuusb ies, a les quals a dona naixenca, en l'aspec e
ideolbgic, la p esidhncia Kennedy. Així ma eix, el socibleg ha hagu de
ca ega el ei e a a ac dels
hommes de le es.
Els adicionals
image-
*
Aques ebail és una e sió e isada de la pon-incia que aig p esen a ,
en
cas ella, a la <{Te ce a Asa nblea Gene al del Consejo La inoame icano de Ciencias
Socialesa, celeb ada a San iago de Xile.
1.
c Sociología
y
cambio social en Amé ica La inas (1959), aplega en Gino Ge -
mani
La
sociologia en Amé ica La ina,
EUDEBA, Buenos Ai es, 1964, pig.
37.
Tamb6
F.
Fe nánda,
<{O
pad ao de abalho cien i ico dos sociologos b asilei os,,
Eclici6
de
Re is a B asilei a
de
Es udos Poli icos,
Minas Ge ais, 1958.
La in es igació sociolbgica
a
l'Am6 ica
Lla ina
make s
de 1'Ame ica Lla ina han desempolsega a emps el ell es e eo ip
del socibleg: maquia klic manejado d'a e es ecniques i, al ma eix emps
--com en o p ejudici-, el con a i, en asado d'an ics coneixemen s dins
no es es imen es e minolbgiques. (No cal di que la c í ica dels lle a-
e i s é sMida base eal, com o es e eo ip, d'una banda en la manipulació
ideolbgica que de la socie a han e els sociblegs, i d'al a, pe la eal
compe encia que els nous <(c eado s d'ima ges~ plan egen als ells de en o s
d'aques o ici.)
L'emba con a la incipien ciencia social ha ingu de dos on s. En
p ime lloc de la d e a adicional
i
a ielis a, indiscu ida p oduc o a de
la ideologia igen als paisos ibe o-ame icans ins a mol poc
i
que, pel que
mos en les ideologies p edominan s a ui dia a mol s paisos de La ino-
ams ica, gaudeix enca a &una salu mol bona.
El
d e isme espi i ualis a
a l'espanyola ha sob e iscu pe que els paisos la ino-ame icans no han
passa , lle a d'algunes excepcions, pe eno acions secula i zado es p o-
undes.
I
aques pensamen con a- e oluciona i és onamen almen an i-
mode nis a i an icien í ic. Al amen del cas dels pai'sos anglo-saxons, al
món de pa la hisplnica s'ha iscu la cihncia com a cosa o Ania: amb
ibe s demonl'acs, de la qual cal de ensa < els p incipis)>, pe a alguns;
com a cosa que s'ha d'impo a , pe a d'al es. Aques a mane a de pensa ha
deixa una emp em a mol onda als nos es pai'sos i, c ec, cons i ueix el
moll del pensamen de la d e a. Aques a ha pogu assimila da e amen
les idees &un desen olupisme de consum que no em a i za pas pe a es
el desen olupamen cien í ic au bnom.
Pe al a pa , hi ha la c í ica de I'esque a e olucionB ia pe a la
qual, u ili zan una ase es e eo ipada, la sociologia cien í ica <{és el
da e in en del neocolonialisme impe ialis a pe al d'e i a la e olu-
ció),. Si ua s en una posició polí ica on o el que no és in en a liquida
el
s a u quo
iolen amen i de sob e no és més que una ai'ció a la e o-
lució, no és possible d'a iba a cap al a conclusió.
Cal econeixe , d'al a banda, que an la d e a adicional com el
adicalisme e oluciona i disposen de o ga e s en que basa les se es posi-
cions. En p ime lloc, pe a la d e a adicional, la sociologia i les cien-
cies socials en gene al enen una adició in ellec ual de <(desemmasca a-
men )> de les c eences igen s que, si més no, ha d'escandali za els qui
enen una ima ge dogml ica i no ma i a del món. El ela i isme inhe en
a les ciencies posi i es és inadmissible pe als sis emes no ma ius de
c eences socials. Que les adicions in ellec uals de les ciencies socials
ac uen com a ende ocado es de les no mes adicionals, ho demos en
exemples com els de sociblegs com Camilo To es, el pape dels es udian s
de sociologia dins els aixecamen s es udian ins,
i
en gene al, les ac i uds
La in es igació sociolbgica a l1& ica Lla ina
p edominan s dels es udian s de cii ncies socials a eu del món. Ni an
sols als Es a s Uni s, on p edomina a ins a a poc una elabo ada eo-
ia sociolbgica conse ado a dins els ce cles p o essionals i acadi mics,
han pogu e i a la adicali zació ideolbgica dels es udian s de cii ncies
socials,
i
pa icula men de sociologia.
Quan a l'esque a e olucioni ia, no é cap p oblema pe a oba
exemples que demos in l'índole ancila de les c2ncies socials dins el
p océs de pene ació impe ialis a i de dependi ncia de I'Ami ica Lla ina.
N'hi ha p ou amb esmen a el cas del malau a <(P ojec e Camelo )> o la
munió d'in es igacions que han es a eali zades a 1'Ame ica Lla ina amb
o al dependi ncia eb ica, me odolbgica
i
inance a dels cen es no d-ame-
icans.
A a bé, que d'aques es exp essions de dependi ncia cien í ica en de i-
em pu amen i simple que o es les in es igacions socials són pe se ins-
umen s polí ics
i
que cal abandona la cii ncia social mode na pe a
e o na a l'assagisme soli a i com a única o ma independen de sabe
social, és ja una al a cosa. Pe b el més ex ao dina i del cas és que la
p e enció ecelosa de la d e a espi i ualis a i la no a ideologia de l'es-
que a adical coincideixen, malg a sigui pe aons di e en s, en un ma-
eix pun : l'an icien i isme.
Pe ce que aques ebu jamen de coni ixe cien í icamen po cions
sence es de eali a és una ac i ud idi n ica a la que adop i el ca olicisme
con a- e o mis a en on dels a encos de les ciencies na u als. Aixb,
an a a com alesho es, solamen po mena a e més g an l'abisme de
dis hncia en e els paisos més ics i a anca s cien í icamen i els palsos
més pob es i enda e i s. Com l'ana quisme, aques es ac i uds són c i-
dades a anihila els seus po ado s en una ebel.lió bella i es i il no sola-
men pe a ells, sinó ambé pe aIs seus pobles.
Va e mol bé W igh Mills de despulla ca ica u escamen a les
pigines ja clissiques de La imaginación sociológica els <(execu ius de la
Jn elligen zia)>, els agicbmics pape s dels nous <(es adis es)> de la csncia
social bu oc h ica, pe 6 enca a es an pe esc iu e d'al es pigines de o ca
simila , les quals ens descob i an els a a a s dels no menys es e ils <(des-
cob ido s-de-pbl o a)> soli a is.
El g eu és que aques ebuig de la c2ncia
i
de la se a me odologia
aplicada a l'home i a la eali a social, pe < o hnia i impe ialis as, és
e acció de la no a ona de esis i ncia a la socie a u ili h ia, so gida als
pa'isos cen als &Occiden com a eacció en on de les con adiccions bi-
siques de la nos a cul u a al com és pe cebuda als paYsos més a anqa s pe
pa dels més jo es. Es ac a, com ha assenyala bé Gouldne , d'una so -
p enen ebellió d'< homes a s)> que es an so in , po se pe p ime a
La in es igació sociolbgica a l'AmS ica Lla ina
egada a la his b ia, en la se a p bpia pell la llum de la desc eenca p o-
g essi a en la g a i icació
i
la u ili a ma ginals
'.
Pe b aques no Cs de cap
mane a el cas dels pa'isos la ino-ame icans i en gene al dels paysos d'allb
que anomenem e ce món. Pa la d'a a amen als pa'isos que es an
llui an ,
i
pe den , a la ba alla con a els e e ns lagells de l'home, la
malal ia
i
l'enda e imen , és simplemen sa chs ic. Aixb ambé ha de
eni conseqii ncies als camps de la in es igació i de I'es udi en gene al.
No es ac a ja d'o gani za e ol es, com als campus no d-ame icans, on
els danys poden ésse epa a s pe I'es ablishmen . Pe la poquesa de ecu -
sos que a I'Am ica Lla ina an des ina s
a
la uni e si a
i
pe I'escassesa
&ins i ucions &in es igació social, les e ol es o gani zades pel pu isme
ideolbgic
i
ope acionali zades a la mane a de I'< in an ilisme d'esque a)>
han acaba en mul i ud de casos au omu ilan o des uin les nos es
poques ins i ucions de ida p ech ia, i sense eeixi , aques es mini- e ol es
dom s iques, a eni cap impac e sob e l'o d e polí ic dominan . Aques ,
pe ce , con i ma complagu una au odes ucció i s'ocupa d'es en a -la
com a con i mació dels seus pi jo s ex es p opagandís ics sob e els mals
d'una cul u a <(esque ana)> i <(poli i zada)>.
C ec que la sociologia a I'Amk ica Lla ina es a en una posici6 mol
g eu
i
comp omesa. D'una banda hi ha l'a ac combina de la enascuda
d e a adicional (el ell enemic), la con a-cul u a ju enil i la desespe a-
ció de I'asse jada esque a. A l'al a, els p opis e o s de dependhncia
espec e als models i a les p axis dels cen es de pode . La sociologia no
és més que la con inuació, en o ma me odolbgicamen més igo osa, de
o s els es o sos de la men humana pe a en end e les icissi uds dels
homes sob e la e a. Aques s es o sos cosmo isius segui an i exis i an
semp e, pe 6 ningú no po assegu a que se d en la o ma mode na de les
czncies socials.
Pe b si algun a an a ge é la c isi ac ual, és ha e po a la <( i de
les dis incions)>. La c isi de les ci ncies socials no és una c isi pa icu-
la so gida de la cu iosa men ali a dels <(pensado es)> de I'Am ica Lla-
ina. Ja
no
hi ha més, com hom a c eu e en ce momen , una sociologia
de I'hemis e i sud en on d'una al a de I'hemis e i no d. Ja no hi ha a
cap banda o es de i o i on es puguin e ugia les u bes es udian ines
nadiues. To és a a Am ica Lla ina.
I
no ce amen pe una impensable
pene ació in e sa de La ino-Amh ica a les uni e si a s dels paysos del
no d, sinó pe quh les ci cums dncies polí iques i la c isi ideolbgica d'Eu-
opa i dels Es a s Uni s s'assemblen ex ao dinh iamen a les que hem
2.
Vegeu Al in Gouldne ,
The Coming C isis o Wes e n Sociology,
A on, New
Yo k,
1971,
phgs.
78,
80,
87
i
o a l'ob a en gene al. En aques ma eix sen i He be
Ma cuse a
L'Home Unidimensional
i
a
E os
i
ci ili zaci6.
La in es igaci6 sociolbgica a i'Am2 ica Lla ina
pa i du an dkcades a l'Amk ica Lla ina. La uni e si a s'ha con e i en
l'únic camp disponible pe a l'oposició poli ica no domes icada.
El
qües io-
namen ideolhgic de les ciencies socials ha a iba a o s els llocs. Da an
la uni e sali zació del enbmen, les explicacions psicologis es d'an any que
lncdpa en l'in ellec ual la ino-ame ici de la c isi com a pe inac obs acle
pe al desen olupamen , o
Babbi
ebec, semblen a a inconsis en s.
LES
INSTITUCIONS
D'INVESTIGACI~
SOCIAL
En
la c isi que a causa
el
P ojec e Camelo
',
les posicions es an
ag upa segons la mo al o el sis ema de alo s del cien ííic social indi i-
dual, ui de la se a ida i de la se a educació. Van ha e -hi eaccions
<( ealis es)>, és a di , sense p ejudicis an imili a is es
i
ci ilis es
en agés;
els qui es decla a en pa ida is d'una ciencia social alo a i a i els qui la
c eien impossible; els qui an ac a de les implicacions polí iques de
la cisncia social
i
els qui diposi a en els seus alo s bhsics en un millo-
amen social; els pa ida is d'una més g an p i a i zació de les uni e si-
a s
i
els d'una més g an pa icipació del go e n; els qui anali za en la
sobi ania nacional com a alo sag a
i
els qui l'e~ i~ma i za en com a
cosa pe ible i ci cums ancial; els qui accep a en la cul u a occiden al
i
c is iana lide ada pels no d-ame icans
i
els qui la denig a en com a sim-
ple a i ici del pode , e ce e a.
Dins l'ac ual si uació de con usió, n'hi ha d'al es que s'es imen més
abandona la insegu a ma de les c eences indi iduals i cen en la se a
a enció en els medis. N'hi ha de o es les a ie a s i de qualse ulga o ien a-
ció ideolbgica. Pe a alguns, els p oblemes de la in es igació social són de-
i a s simplemen del mal guia ge, de la poca habili a o de les elacions
públiques dolen es dels qui la enen, o l'han inguda, a ch ec seu. Pe
a d'al es, es ma ca el lími de la mo ali a en e indi idu
i
ins i ució en
el sen i que l'accep ació d'ajuda inance a del sis ema dominan és ad-
missible pe al p ime , pe b no pas pe a la segona. N'hi ha alguns ambé
que han descobe a l'o igen del inan~amen , o a de qualse ol al a
dada, i sense cap mena de dis inció quan i a i a, la clau de o el p o-
blema: <{digues d'on énen els eus ons i e di é qui e s)>. Hi han hagu
in es igado s socials que han impu a a de e minades ecniques de ecap-
amen de dades, com a a l'en e is a, o s els mals de la sociologia igen .
3.
Vegeu
I.
L.
Ho owi z, edi o ,
The
Rise and
Fall
o P ojec Camelo ,
The
M.
I.
T.
P ess, Camb idge, Mass.
i
London,
1967,
pa icula men pigs.
108, 117,
123, 360
i
374.

La in es igació sociolbgica
a
I'AmS ica Lla ina
Finalmen hi ha la posici6 dels deixebles de l'esque a nacional, pe als
qui és accep able de depend e del egim <{nacional>> pe no dels cen es
impe ials, enca a que els p ime s en depenguin epígonamen .
Llegi s pels seus enemics, o s els es a agemes an e io es pe al de
so i del ca e ó c ic on es oba la sociologia semblen maquia elismes
a e osos. No ho són pas. Es ac a &exp essions de la con usió gene al
que a a egna a les ciencies socials.
Pe
a
les ins i ucions d'in es igació social, ni la mo al indi idual dels
in es igado s ni les opcions espec e als medis són guia ge su icien .
Pe -
qui: una ins i ució no po ésse ju jada, com em quo idianamen amb els
indi idus, pe la se a conseqü~ncia als alo s p oclama s des de la in an-
esa o pe la se a adhesió impe o bable a de e mina s medis
p e is-
men san i ica s. Sense massa p ecisi6 podem di que una ins i ució és
una o gani zació compos a d'una plu ali a d'indi idus amb de e minades
íinali a s, unes exp esses, al es li es, de egades can ian s. Una ins i-
ució no es po mesu a , en de ini i a, pe al a cosa que pe la se a
e ichcia a aconsegui inali a s p esen s.
Les ins i ucions que aquí ac em enen pe objec e
el
desen olupa-
men de les ci ncies socials a I'Ame ica Lla ina. Aixb ol di abans que
es, que la se a acció es p odueix dins l'h ea d'ac i i a humana que ano-
menem ciencia, o accep an les se es egles de joc.
I
dins d'aques a
h ea em sembla que no hi ha mane a d'abdica del ell ideal de la o ma-
li zació o, si ho olem di en els mode ns e mes de la semiologia, de
l'es o s pe
a
ob eni un llengua ge pu amen deno a iu. Es ac a, e iden -
men , d'un ideal a lla g e me pe al qual han llui a les ciencies na u-
als du an segles, I'objec e del qual es i engloba dins del sag a , i que
a les ciencies socials enca a és lluny. Pe b una abdicació d'aques ideal,
pe emo que apa egui en el momen p esen , en onsa o a la ciencia
social en la o al insegu e a exis encial.
No
ac o amb aixb de sos eni
cap mena d'impe ialisme cien í ic del sabe . Hi ha d'al es sabe s de
l'home mol di e en s, com l'a ís ic o el eligiós, que humanamen són
igualmen ilids;
i
aixb pe no ana més enllh
i
no a que el <{pensamen
sal a gen
i
el <{pensamen cul i a * occiden al, com ha sub a lla l'ob a
'de Le y-S auss, no s6n més que dues o mes de codi ica la eali a igual-
men ap es. El que ull di
és
que les ciencies socials o signi iquen una
no a pe spec i a --cien í ica- del e social o es con onen amb d'al-
es sabe s d'a els mol més an igues.
Pe b, en segon lloc, a més d'aques ideal, la ciencia é ambé una
p agmh ica. Com ha assenyala ence adamen Ve ón, la ciencia es ; con-
dicionada empi icamen pe unes condicions de p oducció, de coneixe-
men s ma e ials i socials pe una pa , i in e ns a la p hc ica cien í ica pe
La in es igació sociolbgica
a
l'AmS ica Lla ina
al a. Igno a -los, u ili za els ideals de la cii:ncia com a ja assoli s pel
sol e d'ha e -10s p oclama i u ili za -10s poli:micamen , és p ecisamen ,
i no al es coses, la mena d'ideologia que coneixem pe cien i icisme4.
En e ce lloc, cal e cons a que no hi ha incompa ibili a en e la
p ac ica cien í ica i el comp omís nacional. Es ac a simplemen de eco-
ai:ixe el e que I'ac i i a cien í ica es p odueix als nos es paisos dins
una B ea so mesa a un p océs de dominació a ni ell mundial, que és
una eali a quo idiana i inde ugible.
I
és dins d'aques con ex que p en-
d an sen i els p oblemes an emena s de l'<casime ia>> i del < colonialis-
me cien í ic>>. Senzillamen es ac a que a la ci ncia, la balanqa del
pode , del p es igi i del dine es a conside ablemen inclinada cap als paisos
cen als, c ean així una si uació d'asime ia. Aixb suposa que la p ac ica
cien í ica dels paisos epigbnics és < seguidis a)> de la eo ia, dels mh odes
i dels in e essos dels paisos del cen e. Es una si uació de < colonialisme
cien í ic,. Un dels objec ius més onamen als de les ins i ucions d'in es i-
gació social de 1'Ami: ica Lla ina és llui a con a aques a si uació. Pe -
qui: amb la complexi a c eixen de la cihncia no és possible de de ensa
la independhncia cien í ica a base de obinsonades. Tal posició és an
cbmicamen ine icien com la de la senyo a que diu que comba ia el
comunisme iom an e i an -se a la se a inca. Ni ampoc di , mo ali -
%an men , que les in es igacions no han d'ésse cos oses. Les in es igacions
han d'ésse cos oses i ho se an cada egada més; es imonia ge: la lluna.
L'única solució als paisos pe i ics consis eix p ecisamen a cons ui i
man eni ins i ucions dedicades a la in es igació cien í ica, amb l'au onomia
su icien com pe a no depend e colonialmen dels paisos cen als.
Es ac a, ni més ni menys, que de eni a lla g e me una polí ica de
desen olupamen cien í ic au bnom.
Aixb
és compa ible, na u almen , amb
una elació sime ica amb els al es cen es &in es igació cien í ica mun-
dial i de mane a pa icula amb els més a anca s. Pe qui: I'aillamen és
en
aques a ma h ia au o-de o an .
Aques a polí ica de lla g e me no es po con ond e, com s'ha e an
so in , amb una polí ica desen olupis a segons la qual la cihncia i la
ecnologia són els ins umen s claus pe a un can i o e olució no e olu-
cioni ia que sal i el sis ema impe an . La ins umen ali zació de la cii:n-
cia pe a un can i polí ic en al o al sen i és un ac e polí ic i així ha &és-
se ju ja . Si hom aspi a a una ciencia social ela i amen independen cal
p end e o a mena de p e encions con a mani es os ac es de polí ica ideo-
lbgica so a I'apa enqa de cikncia. Pe qui: com assenyali e minan men
4.
Eliseo Ve ón,
Conduc a, es uc u a
y
co nunicación,
Jo ge Al a ez, Buenos
Ai es,
1968.
Caps.
X
i
XI.
La in es igació sociolbgica a 1'Amk ica Lla ina
Gal ung amb ocasió del Camelo : <(Una in es igacid amb implicacions
poli iques és, pe de inici6, un ac e polí ic que can ia l'equilib i po-
lí ic.)>
Pe b no o és an hcil de delimi a com aques malhau a on
o coincideix pe a e -ne
un
es e eo ip de con aban polí ic: disseny es-
ange , inan~amen pe les o ces a mades, dades ese ades, objec iu
polí ic explíci .
I
així com la polí ica és hcil de pe ceb e quan és mani-
es a, no ho és gai ebé gens quan p en o mes la en s, com en
el
cas de
la in es igació que con e eix p es igi polí ic a la ins i ució pa ocinado a
en una in es igació sense objec ius polí ics exp essos.
La ela i a independhcia de les es e es cien í ica i poli ica, el seu
di e en abas empo al, queda mani es en in es igacions cien í iques que
no p odueixen u ili a s p hc iques immedia es o, sob e o , en el que es
e e eix a la u ili zació de les dades. El p oblema de la u ili zació de
dades polí ico-socials no po ésse ac a , com an eqüen men pe igno-
lncia o pe mala e, des d'un sol cos a . Una cosa és la u ili zació de da-
des p iml ies o bhsiques (qües iona is, his o ials de ida, compendis cen-
sals, e ci e a); una al a les dades ja elabo ades en andisi, com les aules
es adís iques;
i
una al a, inalmen , la publicació de esul a s, gene al-
men lliga s a les eo ies, als b gans de di ulgació cien í ica. Les p ime es,
pe un p incipi elemen al d'i ica p o essional simila al d'al es cien-
cies - eco dem els <(his o ials clínics)> dels me ges-
mai no poden ésse
publicades enlloc
ni donades a coni ixe a e ce s; les segones poden e -se
o no accessibles a d'al es p o essionals; les e ce es són pe de inició ac-
cessibles a o a la comuni a cien ííica.
Si
les dades ecollides, ins
i
o
amb les dues cau eles d's ica p o essional indicades, són <( ese ades)> i
s'han d'u ili za polí icamen , la in es igació és me a polí ica i no e-
ball cien í ic.
Pe 6 la di isió del p oblema en aques s es aspec es --c ucials des
del pun de is a cien í ic -no és admissible des del pun de is a polí ic.
Polí icamen cap país hau ia d'au o i za la publicació de dades
sob e la
se a eali a , ja que poden ésse u ili zades pe po i ncies es ange es; i en
aques sen i
o cien í ic és un dela o .
Així ho han en es conseqüen -
men alguns sec o s poli i za s de l'esque a uni e si h ia no d-ame icana,
els quals es neguen a publica de cap mane a.
I
aixb independen men de
l'o igen dels ons, que és un al e p oblema.
El Capi al
de Ma x, pe
exemple, no a eni inancamen de cap undació capi alis a i, no obs-
an aixb, la se a publicació el éu posi i amen ap e pe a ésse u ili za
a la millo a del sis ema capi alis a que Ma x, com a polí ic, a comba e
o a la se a ida. Es aquí on el p oblema de la doble p axi --cien í ica
i
polí ica- mos a la se a di ícil connexió. Pe qd l'accep ació d'una isi6
La in es igació sociolbgica a 1'Ame ica Lla ina
únicamen polí ica de la eali a solamen po mena , ben p es , a la nega-
ció de o a asca cien í ico-social. Solamen la con icció que hi ha una
lbgica p bpia de la ciencia i la se a acció a lla g e me, independen de
les u ili zacions immedia es pe pa de les po i ncies mundials del mo-
men , po jus i ica -la. La con usió de plans p odueix, quan a l'indi i-
dual, l'espi cimen híb id del socibleg-agi ado que esul a ésse an mal agi-
ado com mal socibleg. Les hipb esis cien í iques s'han algu
ins
a a
solamen dels seus p opis canals de e i icació
i
no de l'acció polí ica
im-
media a.
En cas con a i, la eo ia de la ela i i a d'Eins ein, pe exem-
ple, queda ia in alidada a cu e me com sos enen les ideologies an i-cien-
i is es, pel seu ús polí ic que a du a la consolidació del pode polí ic
mundial dels Es a s Uni s a a és de l'aplicació mili a de la bomba
a bmica. Els benin enciona s in en s e s ins a a pe sociblegs la ino-ame-
icans de eemplaga la me odologia cien í ica pe d'al es --diguem-ne
ues udi-acción o <(in es igació mili an )>, e ci e a- no han po a pe a a
més que e o mulacions ~lominals de la ella me odologia
o
una saludable
ca a si polí ica dels qui l'han p ac icada
'.
Pe a mo i icació de o s els qui enen una isió simplis a i de bloc de
la ida, no o es les es e es d'acció de l'home uncionen sinc bnicamen ,
ni mos en una simple elació monocausal i unidi eccional. Si os així, la
na u alesa que apa eix a a a la pe spec i a cien i ico-na u al com
un
ob-
jec e sepa a , mai no hau ia so i del sag a món humano-na u al on ha
es a embossada du an cen ú ies. No po ningú a a ce i ica que el p océs
de o mali zació a les ci6ncies de l'home no pod i, a la lla ga, condui a
la sepa ació
d'un
hmbi cien í ic en l'humh, independen de les mo i a-
cions dels eballado s cien í ics
i
dels in e essos polí ics de les socie a s
que els ecolzen.
Aques es conside acions no poden mena les ins i ucions d'in es iga-
ció social enlloc més que a una p ese ació de la p hc ica cien í ica con a
les in omissions de polí iques p hc iques immedia es.
I
aixb no é es a eu e, ull ésse ben en i s, amb cap ac i ud del ipus
<(neu ali a alo a i a)> o <( o e d'i o i)>. La sociologia (i no cal di els
sociblegs, pe qui ac a d'a e s humans, ha es a semp e
elis nolis
alo-
a i a. La p esumpció de l'anomena <(dualisme me odolbgic)>, basa en les
di e hncies en e el cien í ic social
i
aquells a qui es udia , sob e el qual
ha ope a la sociologia acadsmica, mai no ha exis i a la eali a i sí sola-
men com una ideologia del món acad mic. Fins i o la
We eihei
webe-
iana, an a e osamen manejada o a del con ex his b ic on Max Webe
5.
Pe exemple: Vic o
D.
Bonilla i d'al es,
Causa popula , ciencia popula ,
Rosca, Bogo h,
1972.