P esen ació
El esso que, en aques momen s, é la In es igació Educa i a a ni ell e -
bal i la se a poca eali a p ac ica han mo i a que des de
I'a ea de mé odes
d'in es igació i diagnós ic en Educació del Depa amen de Pedagogia i Di-
dac ica de la Uni e si a Au Gnoma de Ba celona
ens haguem plan eja I'o e-
i un núme o monog a ic de la e is a
Educa
pe apo a un g a de so a
a la esolució d'aques ema.
En aques camp, an o més que en d'al es, és mol impo an el eni
uns objec ius cla s pe no a iba , com deia Mage ,
a
un lloc di e en del
que p e eniem.
Els es o cos que en els pai'sos pione s es an en aques sen i (Es a s Uni s,
Angla e a, Sui'ssa, Holanda...), ens ma quen pau es de eball. Cal de eni
en comp e els seus models o gani za ius nacionals i, onamen almen , el e-
ball coo dina d'alguns cen es.
La col~labo ació in a i in e -uni e si a s i en e in es igado s, la de inició
d'unes B ees de ece ca p io i a ies, I'es ablimen de se eis comuns, l'in e -
can i de documen ació i d'expe iencies i, sob e o , la p eocupació pe que
els esul a s de la in es igació es di onguin i incideixin ealmen en la p ac i-
ca educa i a, han de se p eocupacions cons an s.
La no a llei de la ciencia i els plans nacionals de ece ca hau ien d'o e i
un ma c possibili ado d'aques es asques. No és a a el momen d'anali za -
10s' només di que des de la ecen c eada Associació In e uni e si a ia d'In-
es igació Pedagogica Expe imen al (A.I.D.I.P.E.) no s'esca imen es o cos
en aques sen i . A e em pe o i ixem-nos en el pe i g a de so a que hem
anuncia .
De e I'es uc u a d'aques núme o és mol senzilla.
Si bé o s els a icles enen una g an quali a i in e essen pe ells ma eixos,
c ec que la e is a augmen a el seu in e és pe la' isió con as ada i des de
di e en s angles que apo a, en la pa eo ica, dels emes ac uals en el camp
de Ra in es igació. Angue a, Ba olomé, V. de Landshee e, De la O den,
Tejedo ens plasmen es udis p o unds de cadascun dels emes.
Pe al a banda, la g an quan i a de e o mes de plans po a a la necessi-
a de eali za e lexions p o undes i ben e es dels seus e ec es en o s els
sen i s. Cal essal a , en aques sen i , I'analisi eal i c u de la eali a del
nos e país que apo en Eche e ia i De Miguel en els a icles inals. Tan
I'un com I'al e ac en el nucli de les qües ions i pe me en dis u a an
als lec o s es udiosos en aques camp com els que es an a les besse oles.
Cald ia a a e els ag aimen s opo un s. Als au o s que hi són pe que hi
són i ells saben bé l'es o c que els ha signi ica . A a bé c ec que és la sensibi-
li a de l'a ea pels emes que he plan eja al comencamen el que cal de es-
sal a aquí. Pe aixo ag aeixo ambé als que no hi s6n pe que un sol núme o
no pe me més col.labo acions i pe que és I'es o c i la bona olun a de o s
el que ens pe me d'ana enda an .
Vull ambé ag ai a o s els p o esso s del Depa amen la possibili a que
aques nume o su i.
M"
Ca me
Vidal
i
Xi e